I havia una vegada, un programa de ràdio que ja ningú recorda. Els seus presentadors van desaparèixer i mai més s'ha sabut d'ells. Explica la llegenda que un dia estaven a l'estudi de la Misora fent un programa com cada setmana, quan de sobte una força màgica i endemoniada va ir rompre en mig del directe. Els joves, atemorits per aquest és ser maligna, van intentar fugir de l'estudi, però de sobte la bèstia va xacar la mà i amb un encantell va tancar la porta sense ni tan sols tocar-la. Una energia fosca es va puderar de l'espai. El presentador no era capaç de fer acudits dolents. La jovectriu, ni tan sols, era capaç de fer-li un fasca. I el rostre del baterà, cada cop era més semblant al del rei en Gosling. Ja no hi havia res a fer, però en Josep Montano no es volia donar per bençot. En un gest heròic va anar a avisar a l'Eli, però malauradament quan van arribar l'estudi ja no hi havia ni rastre d'aquell monstre ni dels locutors. Havien desaparegut com per art de màgia. Aquesta sèrie de catastròfiques destites va succeir en un programa especial de cinema de bruixes. Qualsevol semblant-se amb la realitat? És pura coincidència. Potser no. Cinema La Gresca, especial en Bruixat. Cinema de Bruixes, bruixes al cinema, amb tots vostès, Laia Vidal. Laia Vidal, molt bones, que ha sigut això. Doncs una intravent maca per l'especial d'avui, de fet. Brutal, brutal, ha sigut xulíssim. Ha estat molt guai, sobretot, el cop aquest final de música, a quadrata de perfecció, m'ha encantat. Ha quedat brutal, moltes felicitats. Molt guai. Raül Navarro, com estàs? Molt bé. Estem dins l'energia, i a Bruixil. Tenim el mud. Jo, com a mínim, estic dins del mud, dins d'aquesta energia de bruixes, d'encanteris... I, a més, amb aquesta transformació que ha fet la Laia amb la veu, que ha sigut brutal, com que s'ha anat embruxant. El xulo de la Laia és que, entre nosaltres, la dirigim quan fa aquestes coses. La dirigim una mica i li diuen, Laia, posa-li aquest toc. La Laia es deixa, evidentment, perquè la Laia l'encanta. Posa-li això, i és com jugar... És maleable. Quan ets petit, no hi ha nens que et deixen les joguines, però és que la Laia Vidal és la joguina. La Laia Vidal és la joguina, és com una... Un personatge d'aquests és Top Motion, que són en plastilina, i els pots remodelar com vulguis, doncs... Totalment. Totalment, totalment. És que és així. Doncs, família, avui estem en un dia molt especial, perquè la setmana passada ja ho vam dir, vam dir que volíem fer un especial de bruixes, que ens havia quedat en el tim T per Halloween, i jo crec que també era moment, que després de 4 temporades, li dediquessin un espai a les bruixes, els bruixots, i a tots aquests entes mágicos, que també està bé. I ja que no em deixeu tornar a fer un especial de Harry Potter, doncs com a mínim aquí podrem parlar una mica més, també. La Laia, si has vist quan tocava. El tema, també. Sí, sí. Bueno, ja saps, Laia, que si una de les coses que tenim en aquest programa, és que ens agrada molt distribuint-nos la feina. Et toquen les presentacions així fantàstiques, i les presentacions així brutals, com aquesta performance que ens acabes de fer. Però el Raül ens entra en matèria, el Raül és el nostre biquipèdia. És el biquipèdia de cinema. És el que ens posa en situació, realment. Ens falta només haver-hi vingut disfressats, amb una... amb un paret d'aquestes... Ja m'ho has fet. Que no m'escoltes, que no m'ho veuen. Amb un paret d'aquestes de bruixa, amb un escombre i això, però... Que n'he d'imaginar, avi, no? Sí, sí, totalment. Imagineu-vos-ho, iens. Mira'n. Que s'ho imaginin. Raül Navarro, avui ens has de posar una mica en situació, perquè volem saber d'on ve tot això de la història de les bruixes al cinema. Bé, les bruixes són tot un gènere de cinematogràfic. Jo crec que tothom ha vist pel·lícules de bruixes d'una altra manera, d'una manera o d'una altra. Hem vist milers, i a vegades no som ni tan conscients, que és un personatge que el tenim tan arrelat, en aquest sentit. N'hi ha hagut de més romàntiques, com ens van per... M'he casat com una bruixa, en 1946, amb Verona Kaleik, o m'he enamorat d'una bruixa, que és un sembrant, que ja anàvem amb Quim Nova i James Stewart, o pràcticament de màgia, amb la Nicole Kidman i la Sandra Bullock, en el 98, crec que va ser, i divertides i estafolàries, les bruixes d'Ice Week, amb el seu censari, amb el Michel Feiffer, el Cher, i tant... encandilar, per dir-ho d'alguna manera, a un desgigat, Jack Nicholson. O les bruixes d'Azúag Mouldie, que és una gènere que ja ens toca més a prop, aquí, una pel·lícula de la Iglesia del 2013, que, a més, toca a tots els pals, des de la comèdia, al fil, passant per tot gent. És a que té l'ex de la Iglesia, que l'encanta. Les vaigues màgiques, també. Estan en els contes de fades, estan en les fantasies èpiques, amb el Blancaneus, o el Mordegó. El que s'accepta les fàbules i els contes pràctics. L'embruixem el gana de Willow, per exemple, no? Sí, i sempre les veiem al·leguant, en pensables veuratges, o llançant perillosos conjurs, que són perfides i amagèvules, com Angelina Montjolí, quan ja li toca una mica més la fibra. Una cosa curiosa que em sembla de les bruixes, a part de tots aquests encanteris, de les potions i això, és que sempre tenen noms que els escoltes i penses, ostres, aquesta és malvada. És una bruixa, com Úrsula, Morgana... Sabrina. Sabrina, bueno, se salva. Són noms així, jo què sé, i mildre, són com escoltes i ostres, constants. A més tenen la seva raó de ser d'aquests noms. De fet, és el que diem, són símbols del mal, però també símbols de l'alliberament femení. La bruixa són això, una lluita contra les normes i els prejudicis impulsats. No acabaríem fàcilment, parlem d'elles, o de les pel·lícules en les que intervenen, com deien, les bruixes. Si anem a qualsevol nen occidental que dibuixi una bruixa, probablement el resultat és d'una imatge coneguda, que és la que tu deies, una mica, no? Possiblement serà una lleixa... Una barruga nas. Una sura correcta amb aquesta barruga, amb un barret punxagut, amb una escombra... O regirant un calder. M'estàs descrivint una pel·lícula boníssima també, que és la ninyera màgica. Aquest nici d'aquesta dona xivella, lleixa, plena de grans i de rugues, com es va fer en bonica. És molt pròctic. Aquesta imatge d'on va sortir, realment? La resposta pot ser més complexa del que podria passar. Sí, però tenim molt integrats, però realment no ens plantegem quin va ser aquí. La bruixa té una històia llarga i elaborada, i els seus precessors apareixen en la Bíblia. La història del rei Saúl, que consulta l'anomenarà bruixarendo, per exemple, o també les estigues, que eren temibles criatures calades, que s'alimentaven de camp, de vivers. I aquí comença a tenir tota aquesta essència, aquesta història que tenim molt identificada. Jo pensava que venien més aviat de l'edat mitjana, de tota aquesta època, però sí que és veritat que la mitologia clàssica i això... És grecs, ja tenien les arpies, i altres criatures que avui dia podrien relacionar-se d'alguna o d'altra manera amb les bruixes. Sí, però això al món antic va ser responsable d'establiment d'una sèrie de figures fatòdiques que en els segles subsegüents serien associades a les bruixes. Nos obstant això, no va ser fins al començament del reneixement que la nostra percepció moderna a les bruixes es va formar, realment, amb aquesta imagineria que fèiem. I es van mudadejar fins a aconseguir la imatge... El pintor crevador Alberto Due, es diu que va ser determinant en el que es convertiria aquest estallotip de la bruixa, per un parell de gravats seus, un seria les quatre bruixes on es podia veure una bruixa jove, atractiva i àgil, capaç de capturar els homes. Però per altra banda teníem el quadre o els gravats anomenat bruixa mutant, bruixa muntant, perdó, una cabra... A veure, bruixa mutant. Bruixa muntant una cabra lindraves, que és del 1500. I les cabres també, elements així satànics. Sí, correcte. Podria ser vellament i abominable. En aquest gravat, veiem amb aquests cabells tan bojos, que estan pintats com de manera antinatural, que hi ha una mica aquesta màgia. Cabells generalment negre, no? Negre, així molt enrabat. En aquest gravat, aquesta bruixa apareix amb una escombra. Per tant, ja anirem donant una mica aquesta forma. Però una bruixa, o bruixa, de masculí, és una persona que practica la bruixeria, així de fàcil. Si ve la imatge típica d'un bruixa, d'un bruixa, és molt variable en funció de cara a cultura. En el patrimoni molt popular del món occidental, la representació d'una bruixa s'associa fortament, avui dia, a una dona amb capacitat de volar muntar un escombra, així com amb la saquelares, amb la caixa de bruixes... Sí, no tan solitària, sinó exacte, formant aquella rares i tramant en grup. Correcte. En canvi, els bruixots, alguns l'associen amb el viren, el tramant... Són més independents, no? Fins i tot. O més de capacitats curatives, potser. Sí, correcte. Jo crec que inclús en aquestes taudies de bruixa i bruixot, jo crec que el fi que busca cadascú, la bruixa potser busca més una manipulació del diari, de tenir controlat el seu entorn, i un bruixot per misticisme és com que vol controlar el món. És com que controla molt més. Com els vianos de Disney. Correcte, sí, sí. Si us fixeu, és una mica això, aquestes diferències. La dimologia d'aquesta paraula de bruixa, que diuen Jati, les bruixes seran denominades maleficae, d'aquí el singular malefica, que abans parlaves, que és un terme que es va utilitzar per assignar-les a Europa durant tota l'edat mitjana, i gran part de l'euro, en veureu-me. Té massa d'equivalents en els altres llengües, encara que en diferents connotacions, són en anglès, uïts, en italià, estrega, en alemany exe i en francès social. Social, no? Social? Social. Social! Excel alemany, que curiós. Sí, per això dic que són totalment diferents. La paraula espanyola bruixota, o bruixa, no, és... Espanyola, en aquest cas, bruixa, bruixa, bruixa, no? És d'etimologia també doctora, però possiblement la primera aparició documentada de la paraula, en la seva forma bruixa, aquí ja que aviam una mica més, és en aleonès, i és en uns escritos en 1396, i considera que l'origen de la paraula pot trobar-se en l'area pirenaica. Mm-hm. Curiós. Com dèiem abans, aquest programa que normalment es pot fer per Halloween, és perquè és una festivitat cèltica, en el que el dia 1 de novembre es celebrava la feia de la festa a Samhain, que era el Déu de la mort, però el dia a nit anterior es pensava que les portes dels altres mons quedaven obertes, i podien traspassar fins al nostre món. Una... Això. Una connexió entre tots dos mons, d'ots o els que toquen. I molt famosa també aquestes cases de bruixes, com dèiem, de Salem, la poble de Salem, en el 1692 al 1693, es van cremar fins a 20 víctimes per bruixeria. I aquí tenim i arranquem, jo crec, en moltes pel·lícules tenim, per exemple, el Crisol, o les Bruixes de Salem, directament, que és una obra de teatre del 1952 que parla d'aquest judici de Salem, i és el que li dona tota la força i l'empenta a aquesta història, que és una història real, evidentment. Jo crec que les Bruixes tenen molt de recorregut, més del que nosaltres ens pensem, a vegades, i a nivell cinematogràfic també, perquè ens hauríem de remuntar a principis del segle XX, per començar a veure pel·lícules de... evidentment pel·lícules de tots els gèneres, però també crec que va ser com un inici de les Bruixes, perquè, com tu deies, jo crec que també unia tradició, aquestes històries per fer por als nens, el típic les porries, aquelles que s'explicaven històries que potser... Sí, per donar por o per donar lliçons als nens, com... Correcte. No sortis de nit, que, si no, et vindrà una bruixa i et menjarà, queda-te a casa i dorm aviat, per exemple. Sí, correcte, correcte, que potser no eren pròpiament dites Bruixes, però era, doncs, el més semblant... Sí, criatures de la nit. Totalment, el més semblant que podria ser una bruixa. El coco, el coco. La Javidal, bruixa preferida. Bruixa preferida, o sigui... Bruixa, quina al·lícules... Quina és la teva bruixa preferida en el món cinematogràfic o de la teva infància que tu recordis? Doncs mira, jo volia portar una... Volia parlar-vos d'una pel·lícula, d'una saga de pel·lícules, que, bé, ara que em preguntes quina és la meva bruixa preferida, no diria que aquesta és la meva bruixa preferida, però sí, una saga de pel·lícules de Bruixes, com a temàtica principal, a la qual li tinc molt de carinyo des de la infància que és... Hallow in Town. I és un tipus de pel·lícules que no pensava que parlaríem en aquest programa, perquè tampoc són pel·lícules gaire conegudes, però són quatre pel·lícules en total, que són... Clar, la U, la A2, la A3 i la A4, que són Hallow in Town, que família la mía, com la van titular aquí, després Hallow in Town La Venganza, després Hallow in Town 3 Academia de Bruixes i regreso a Hallow in Town. I, bé, eren unes pel·lícules de televisió, sí, de Disney Channel, de fet. TV Movies, d'acord. Sí, TV Movies, correcte. I res, o sigui, la història és molt senzilla. Una noia que tenia dos germans, petits, un nen i una nena, i aquesta noia feia 13 anys, i als 13 anys, la seva àvia, que la visiteva un cop l'any, si l'àvia anava a casa d'elles, un cop l'any, doncs la Pilla, parlant amb la seva mare, i dient-li, no, és que el futur de la teva filla és ser bruixa. I, aleshores, la nena protagonista es queda com... Ostres, però mai ningú m'ha parlat de bruixes. Hi ha una família de bruixes que som nosaltres. Què està passant aquí? I, aleshores, amb el seu 13è aniversari, doncs se li desenvolupen poders de bruixa, i la àvia la porta cap a Halloween Town, que és on viu ella, i per això només està accessible a Halloween Town durant el dia de Halloween, el 31 d'octubre, per tot això que parlàvem abans sobre els portals cap als altres mons i això. I s'emporta a la protagonista i als altres dos germans a visitar a Halloween Town i allà viuen criatures de tota mena, viuen gent de monstres, criatures de la nit i tot, i passa una cosa, una aventura, i allà descobreixen els seus poders, i això és molt, molt guai, per tota la família, i no sé, a mi m'agradava molt, sobretot la segona era la meva preferida. I no seria la meva bruixa preferida, perquè, a veure, tampoc és que és molt rellevant, però li guardo molt de carinyo, aquesta sala. Jo, si hagués de dir una bruixa preferida allà, i jo crec que som de quintes semblants, o sigui que potser et sona, la bruixa avorrida. A mi la bruixa avorrida... A mi la bruixa avorrida, les 3 bessones, em va marcar, vull dir. Jo crec que va ser el meu primer contacte amb les bruixes, i al cap i a la fi... Doncs jo crec que marca on abans hi ha un després, i encara que és cultura popular catalana, no és tan obert potser pel cercle més internacional, però sí que van ser uns dibuixos que van marcar molt una generació. De fet, es renoven. Sí, molt bé. Ja som renovat. Ja som pre-adolescents. Sí, i tenen un altre estil de dibuix i tot. No m'ho puc creure. M'alucionen. Ja està matins, això, no? Jo deia que sí, si no, no deu estar al caure. Sí que estava... Presentat està segur, eh? Però fixeu-vos com és curiós que tot això que comentàvem que les bruixes venen del folclore popular i de les fàbules, dels contes clàssics i això, tenien en compte que les 3 bessones, la temàtica de la sèrie, és que van viatjant a diferents contes, i van parlant amb els personatis i això, és normal que la dolenta sigui una bruixa, perquè la bruixa també ve d'aquests contes clàssics i de tot això, en realitat, tot està relacionat. Totalment, totalment, no? La veritat és que és molt màgic tot plegat. I sí, fent referència una mica a la bruixa avorrida, jo crec que era un referent, no? Però, com tu ve d'elles, crec que la infància, doncs durant aquest temps d'infància, et queden marcades com unes pel·lícules, una referència, no? I jo no puc oblidar, jo crec que el Raül també li té cert estima pel que comentàvem la setmana passada en el programa, és la Bruja Novata. L'Àngela Lanz-Burib va fer una gran feina en aquesta pel·lícula, i crec que és una pel·lícula pel record, no? Per la infància. I m'agradaria ser-te una mica el pastís amb el que vas dir la setmana passada, no? Perquè ens vas deixar allà el dubte, i la veritat és que jo tinc ganes d'entrar dins del meu llo i parlar sobre aquesta segona opció, aquest plaer que t'han llegit, Ney. Segon plat, no? Segon plat, em vaig quedar moltes ganes de comentar. Ostres, és que era la segona opció de Disney, per si no li donaven els permisos d'Ameri Poppins. Tot s'ha vingut el fet que Disney es va treballar molt. El poder tenia els drets d'Ameri Poppins, no? No recordo el nom de l'autora. Pamela Travels. Pamela Travels, no sé per què. Però això... Bueno, tenim la presidència del senyor... No, el senyor Banks, no? El reencuentro del senyor Banks. Ah, el reencuentro del senyor Banks. Correcte. Doncs aquesta pel·lícula ja ens parla una mica d'aquestes paripeces que va fer Disney per poder aconseguir els drets d'Ameri Poppins. El que passa és que, com ja putava molt de temps, també va haver d'aquest drets de la novel·la, o de les novel·les. A mi m'equivoquen en quatre. Disney va tenir un plan B, que era aconseguir aquesta altra adaptació, aquesta altra guió de la Bruja Novata, perquè era molt semblant, i evidentment són molt semblants. Si ho fixeu, inclús a l'hora de fer la pel·lícula, tenim el mateix estil de pel·lícula. La música, la banda sonora... Comparteix un actor, també. Sí, sí. Això era el pla B perfecte. Si no aconseguim els drets d'Ameri Poppins, ens ensenya una piscina amb aquesta pel·lícula, que té tota la similitud, i la tenim planificada de la mateixa manera, combinant acció real amb animació, i acceptament és el fet de la mateixa. Què passa, que aconseguia finalment els drets d'Ameri Poppins? Ja tenim l'altra treballada, perquè no la tiem endavant. A mi també em quedava petit. Jo et diria que m'agradava més que m'hagi dit Poppins. Segons quines escenes em creiaven molt l'atenció. Em fèiem divertides. La setmana passada parlàvem de la banda sonora. El tros de la banda d'escosessos, de soldats, que baixen per aquella muntanyeta, per aquell turonet, i em diuen que era bo. Com estan fent això? Sí, totalment. És màgic. Aquí entrenem un debat de les bruixes bones. Seria interessant. Les que tenim a la taula, que són dos bruixes, que en la ficció formen part d'aquestes bruixes que s'estan parlant. Aquí entrem en un debat. Vull entrar. Quins són les bruixes que fan el bé? El concepte de bruixa, i ho hem explicat a l'historica, es va en concepte del tema de bruixes. Es parlava de bruixeria, quan aquestes dones lluitaven per els seus drets. Aquesta crema de bruixes es continua fent. És una cosa que avui dia es continua fent. Aquesta crema de bruixes es continua fent, d'una altra manera, i lamentablement. Més metafòrica. O no tan. Quina és la bruixa bona? Aquestes bruixes dolentes que no tenen llibertat. Aquestes bruixes són bones, perquè no tenen... Aquesta façana de bruixa dolenta, que menjaré nens, i no sé què. Aquesta és l'essència. Hi ha una escala de grisos. Més aviat depèn del vida amb la bruixa. I també hi ha una altra. Aquí també hi ha una altra. Aquí també hi ha un concepte de bé i mal. Tot depèn de la perspectiva amb què es vegi. Les meves accions no les veurem dolentes. Encara que per tu sí que ho siguin. Tot això... Jo puc matar algú i saber que allò que estic fent no està bé. Però ho faig igualment. Potser mates algú que ha fet un crim. A les ales potser per tu és el bé, però estàs matant algú que és dolent. Sí, enteníem en una moral. Bàsicament és això. Igual que en els judicis de Salem, en dones que reivindicaven i estaven fora del seu temps, i reivindicaven altres coses. A més, és el que va passar. Va ser un projecte de llengües i radicals. Precisament reclamaven un stret. S'estan sentien de sistema. Per això van ser decledades bruixes. Van cremar els 20. 20 documentades. Teníem unes bruixes més de pel·lícula, aquesta imatge, una mica. Clar, ara que deies això de les bruixes cremades i tot això, m'ha vingut al cap una escena mítiquíssima de los caballeros de la Mesa Quadrada de Monty Python, que estan allà jutjant a una dona, que no és bruixa ni res, però les estan... Ni es dona, em sembla. Ni es dona. Però les estan jutjant allà, com que és bruixa, com que ha fet uns crims, ha fet perjudi, bueno, ha fet de tot, no? Una mica és això, aquest debat que està bé, que està malament, i fins a quin punt jutgem per jutjar, no? Correcte, correcte. Aquesta és la cosa, al final, posar l'exemple de l'exemple de l'Àlem, però per una qüestió d'això, que al final, el que estem parlant aquí és d'un frenatisme, estem parlant d'un prejudici... D'una intolerància. D'una intolerància, al final, per això, abans feia la referència de que avui dia encara es continua amb aquesta casa de bruixes, no? Totalment. Al final, se li va dir també casa de bruixes, quan es buscaven a comunistes, no? Per veure qui era comunista, ja veus que era una casa de bruixes, però és una mica el mateix. I s'ha quedat també l'expressió. Qui pensa diferent, una mica, per poder anar a intentar mitigar-lo, diguem així. Aquells que pensen diferent. Ara que estem amb el debat de Mery Poppins i de tot això, vull incorporar un altre debat, perquè crec que també és interessant. L'altre dia, llegint per documentar-me per aquest programa, llegia un titular... Sí, ho he fet. M'he posat les piles. M'he posat les piles de valent. En aquest cas, volia comentar una cosa que em va semblar bastant interessant. Potser que l'Ermion sigui l'antesesora. L'antesesora és després? No, és abans. És abans. La pre-assessora. La pre-assessora. Potser que l'Ermion de Harry Potter sigui la pre-assessora de Mery Poppins. Perquè es diu... Sí, l'altre dia, llegia un titular que... Aquesta és la primera vegada que ho he escolt. Bé, més categoria d'ella. Clar, perquè les bruixes bones... entre el debat d'aquest de les bruixes bones i tot això, i d'ella clar, la Mery Poppins és aquell tipi... Aquell... Aquella bruixa tipificada, no? Pulcra, correcte, estirada. Que sap les coses que s'han de fer i com s'han de fer. I després veus l'Ermion i dius... Ostres, hi ha moltes característiques dels personatges que s'hi assemblen, que tenen una similitud, no? Aquest saber-se els conjunt. Sí, però hi ha molts personatges així, de fet. Hi ha molts personatges així, que som com... quadriculats, intel·ligents... Saps, sigui... Sí, sí, totalment, totalment, però... A més que són de dues productores diferents. Totalment, totalment, però... Ah, bueno, ara ja no, però... Ara fa un tot de la mateixa família. Potser un dia veiem alguna cosa rara, Dani Rovira fent de Mery Poppins, alguna cosa així. Com que ara tot és de... Que segueixen amb els peïdors bascos, no? Segueixo amb el trauma. Com pot ser que això de peïdors bascos estigui... Bueno, és igual. És igual, és igual. És bruxeria. És bruxeria total. I, clar, una mica també fent incapia, en aquest inici de les bruixes i tot plegat, clar, tu deies abans blancaneus. Ostres, blancaneus, podies l'origen de les bruixes en el cinema? No, no, perquè... O sigui, hi ha uns personatges clàssics, no? Que venen de molt a vegades. O sigui, inclús la Jammé havia fet bastantes cosetes, en què podria aparèixer una bruixa, no? O sigui, jo crec que a final, clar, a l'imagineria, sí, ja partim de la base del que parlàvem abans, que en el 1300, per exemple, ja es parlava de bruixes, aquí a Espanya, per exemple. Amb la timururgia. I amb llibres i de més literatura i de més, aquest personatge venen molt abans, no? I, inclús... Ah, tu estic dient molt de memòria i potser m'equivoco, eh? Però jo crec que inclús alguna peça de Mellier fa alguna referència. No m'estranyaria, eh? Sí, però jo crec que alguna bruixa et segur, que em ve al cap... Sí. Jo crec que també. Clar, perquè el 37 ens venia aquesta blanca neu, aquesta pel·lícula que va reventar tots els aspectes físics i no físics... Físics i espirituals i de tots els emocionals, no?, del que és el cinema. De fet, va guanyar un Òscar Honorífic a l'any següent, si no m'equivoco. Va guanyar a 8. Va guanyar a 8. Sí, no, però em refereixo que... Va guanyar amb 7 potits. No, però em refereixo que va guanyar un Òscar Honorífic, ho tinc per aquí, per el tema de... A veure si ho trobo qual i... S'ha documentat, s'ha documentat. Una cosa és que he d'ho denunciar. Sí, el 38 va guanyar un Òscar Honorífic, un premio honorario especial a Walt Disney per su innovació. Però, a part, va guanyar els Òscars que va guanyar en el... No, no, no, no, aquests. Aquests. I van donar 7, diuen d'una 8. I van donar 8. Clar, aquest d'un Òscar Honorífic i 7 petitets. Ah, si tenen nits, només que no m'havia entès. No m'havia entès. A veure, ell s'ha documentat. I li va donar el d'Oligabla, no més. Ara, que ho entengui, ja és un altre... A veure, no em tractis de tot tu, eh, tan poc. No, mai, no. Xata, no em tractis de tot tu. La qüestió és aquesta, no? Aquesta pel·lícula... Estàvem parlant de la Blancaneus, doncs... Sí. També fa uns orígens, uns orígens del cinema. I després, dos anys després, tindríem... Com deies, Judi Garland, em va molt bé per lligar-la, tenim aquest Mago de Oz, no? Sí, de fet, és el que anàvem a mencionar ara, que tenim la Blancaneus del 37. I Mago de Oz, de dos anys després, de l'any 39. Que, de fet, ensenya una de les bruixes també més icòniques del cinema, que és la Malvada Bruja de l'Oeste, que no només en la versió cinematogràfica, sinó també és a vista musicals, en molts altres mitjans... En literatura, també, en Wicked. Sí, sí, correcte. I això, que... Encara que sigui una història, o que no he vist la pel·lícula, el llibre és una d'aquestes històries romant a dins de la cultura popular, i que tothom coneix l'història de la Dorothy, del Lleó Cubar, del... Ara no em surt el... Bé, els altres dos. L'altre, l'espantapàjaros i l'home de Jalata. L'espantuscells i l'home de Jalata, que se'n va anar a buscar el Mago de Oz i això. I bé, encara això, que no sabeu la història, doncs tenim la Bruixa, superapresentativa, jo l'imagino verda, i... i això també és una altra història que volia recalcar. Clar, una de les coses d'aquesta pel·lícula és aquesta fantàstica banda sonora, aquesta cançó d'ajudar-la a Obel de Reibón. I clar, ha sigut també molt mítica, perquè ara, després, amb el temps, estem parlant de finals dels anys 30, però ara, amb el temps, aquesta cançó és imna de moltes comunitats, com és, per exemple, la comunitat gay, perquè amb tot això d'arquíris i tot això, fa que la comunitat gay es senti molt i molt acollida per aquesta cançó i, de fet, la tenen com un imne, no? I més que la cançó també és maca. És preciosa, la cançó és preciosa. Però són de descurioses que també anem veient, en llarg de la història del cinema, no? Raül també ens proposava una altra pel·lícula de Bruixes, que jo crec que val la pena comentar, és del 2016, és bastant propera. Sí, però jo que sí volia començar per l'altre, que t'he apuntat, que és del 1996. Per ordre conelògic. No, per una qüestió conelògica. Bueno, sí, potser sí, que abans parlàvem de... no volia apuntar-lo, jo, eh? No, cap problema. M'estava quedant molt ben lligat, però és clar. Sí, sí, sí. No, no, no. Simplement no... Entendràs per què? T'ho dic perquè abans parlàvem de la Bruixa Novata, no? No estàs de petita, m'agrada moltíssim. Vull que no m'agraden aquesta Bruixa Novata. I... i que potser és una de les primeres vegades que tens aquest contacte amb les Bruixes del Cinema, no? Una mica més endavant, estic parlant de que, bueno, el 1996, jo tindria 14 anys. Per tant, ja tenia una adolescència, per dir-ho d'alguna manera, i em va impactar molt, no sé si positiuament o no, una pel·lícula que era Jóven i Sibdujas. Aquesta pel·lícula no la coneixes, doncs la coneixeràs perquè ara mateix he fet el remake. Per tant, i la he fet la Blumhouse. Per tant, t'ho anem a sentir d'ella. No sé si el remake o el sacuela... Jo crec que és una verveja rara, però bueno... Sí, una nova versió, diguem-ne. Sí, sí, sí. Aquella pel·lícula em va agradar molt. Bueno, parla de quatre noies, que t'ho anem una mica del que parlàvem abans, no? Que són diferents dins d'aquella institut en el que van, que tenen nosaltres interessos que la resta d'estudiants... A l'institut normal. Sí, sí, sí, sí. No és Hogwarts. No és Hogwarts o l'acadèmia aquesta de Hallowinthown? No, de fet, és una noia que arriba a una nova institut, s'ha d'intentar integrar en aquest sentit, i no es troba, diguem, amb tres companyes que tenen aquestes aficions més esotèriques, tenen aquestes aficions esotèriques, inclús de invocacions de dimonis i de més, no? I pujar brina. Sí, tenen uns altres interessos que la resta d'estudiants. Per això són aquelles inagaptables, inagaptables, no? Aquelles que ningú vol saber d'elles, que no encaixen, que tal. I, al final, aquesta aptuta onista acaba encaixant en mitja d'aquest tot això, i acabam vivint, no s'explico mai, perquè si voleu veure aquesta pel·lícula que jo us recomano, o aquesta nova, que no he vist, però no sé com anirà les coses... Però és això, em va semblar en aquell moment, amb una edat que jo també tenia una edat que em menava bé, aquella pel·lícula, jo crec que encara i així, ara avui dia, continua tenint la seva força. És que gent vellit malament.Correcte. No, perquè al final està parlant de lo mateix que podem parlar ara. Tot és cíclic, en aquest sentit. Sí. I, com dèiem, està parlant de totes aquestes injustícies, aquestes prejudicis... Estem parlant una altra vegada una mica d'aquests judicis de Salem, però he ficat-se en un institut. En un altre context. Espanyola també, en aquella pel·lícula, tenint a la Sunta Serna, a fent la... Oh! La... La popular?No, no, no, és... La professor. És la venadora d'una botiga de soterisme. Ah, val, val. Sí, volia dir... De soterisme, que no de haureutisme, la llavida. Perquè hi ha diferència. Dani, no havia pensat en això. És un molt pensat. Encara que parlàvem de bruixes, no estaríem tan lluny d'això, tampoc. Ja, ja, ja. Però, bueno, això, és una pel·lícula del 96, que jo crec que aquest és l'impàs, no? Per al mig sí que hi va haver moltes pel·lícules i moltes més per darrere, sobre bruixes. Però jo crec que sí que podria fer aquest salt, i per això et tallava abans, entre la bruja nobata i joves i bruixes, no? És com un pas més. Sí, sí. I després, per això, t'he canviat l'ordre, perquè ara he vist molt clar per on t'hi vas al programa, i llavors em semblava molt millor que després ja parlarem d'unes altres més fosces. Carpetafo, no? Que es poguem fer Carpetafo, i després entrar en un altre espai. Doncs sí, la veritat és que volia comentar una pel·lícula que em va agradar molt, que vaig veure amb tu, Raül, i que avui portaves tu també en el teu top, i crec que és una pel·lícula que no entra des del principi com una pel·lícula de bruixes. Crec que no és el seu missatge inicial, però es van trant mica en mica en aquest món de les bruixes i et fa esgarrifar, perquè realment és una pel·lícula bastant esgarrifadora. No recordo que hi hagués tampoc molts actors, una pel·lícula amb pocs... Jo veia 3 actors. I, a més, és una pel·lícula que va donar molt a parlar, sinó a Quivo Cosiges i a diferents festivals del general, i va guanyar premis. Estem parlant de l'autòpsia de Jane Doe del 2016. Explica'ns què vol dir Jane Doe. Jane Doe. Mira, Jane Doe vol dir... És com dir un fulanito de tal. A la lliure d'alguna manera. Normalment... Quan es troba, per exemple, un cos, com han dit que aquesta pel·lícula parla sobre una autòpsia, una autòpsia en un cos d'una noia, que han trobat que no se sap qui és, no se sap... No la poden reconèixer. No la poden reconèixer perquè no sap ningú qui és. No la poden reconèixer perquè ella està impoluta. Ah, sí, no ha estat tan... No està disfigurada, no està disfigurada. No és tu també la coneixer, però ningú la coneix. Ningú sap com i quan ha aparegut, o per què ha aparegut, o tal. I aquest cos innert està allà sobre tot a la pel·lícula. No es mou d'allà. Sí, sí, aquella actiu ha estat allà de pel·lícula. Sí que hi ha alguna escena, que sí que hi ha una mena de maniquí per fer algun pla curt, però el director volia sobretot que hi hagués una actiu a sobre de la camia, per exemple, de la taula. I mira que és una cosa que, quan estàs estudiant teatre, no sé si ja tot ha passat allà, però costumen a dir, si fas de mort, pers... És a dir, morir-se ha de ser com la última opció, no? Perquè quan fas de mort, diguéssim, que pers tota la força que pots tenir com actor. No et pots moure ni pots morir res. Jo crec que no, jo crec que és més mèrit aguantar un pla llarg. Això sí, això sí. Que em diguis un pla de dos segons. T'ho faig jo també, si vols. Però per fer-me mort bé... I me tenia una mica la mena d'expressió, tot a l'estat. Per fer-me molt ser un bon actor. Sí, tot a molt, tot a l'estat. L'he dit, quan es troba un cos, en aquest cas no se sap l'identitat d'algú, perquè sobretot això es feia també a la guerra. Per exemple, amb els Mossos que no es podien identificar, se'ls posava com John Dou. Ah, no. A tots se'ls posava el mateix. John Dou. És com una mena a dir això, com fulanito de tal, menganito. No sé el nom, li poso John Dou, que és com un genèric. Sí, vale. A les dones se li posa Jane Dou. Els nens, John i Dou. I a les nenes, Jane i Dou. Per tant... Tenim la família Jani. La família Dou, correcte. Ja, net. Sí, doncs, de un i Dou. I aquesta pel·lícula, com deia el Dani... Jo crec que va ser la setmana passada que parlàvem de les pel·lícules que havien vist a casa meva. Ah, sí, sí, oi? Sí, sí, certament. Jo crec que esteu a casa teva les pel·lícules. Sí, oi? No ho dubto, realment. Jo crec que en aquella sessió, aquell dia, vam veure com tres pel·lícules, i una d'aquesta serà aquella. No sé de quina parlàvem la setmana passada, d'aquesta, també. De cementerio d'animales. I aquesta va ser una altra, crec. Correcte. I l'altra, quina va ser l'altra? L'altra va ser... No, aquella va ser la quarta, que ja no la vam acabar. Quina va ser la tercera? Quina va ser la tercera? Quina va ser la tercera? Si hagués estat jo allà... Cuidado con los extraños. Cuidado con los extraños. Ah, que bona, sí. Una bona pel·lícula per recuperar en Nadal, si voleu. Sí, sí, molt recomanable. Però parlem de l'interopció de la gent d'ou. Sí, com deien, va sota molt en els festivals i tot, perquè aquí, si és també, es va putar premis, molt en l'interès, crec que es va putar amb millors efectes especials. És una pel·lícula que, ja dic, la primera mitja de tres quals, inclús, t'està ficant en una història sense molt més... molt minimalista, amb aquests dos actors que tenen aquesta funerària que estan fent l'opció d'aquest cadàver, que són pare i fill, que tenen aquesta... aquest... està molt que la tenen al sud de l'anida de casa seva, una casa aïllada, totalment. I és molt interessant. És una primera part, com envolvent. Correcte, sí, t'està ficant allà dins i no t'està deixant sortir. I a partir d'aquí, tota aquesta història que es desenvolupa a la velda d'una bruixa, a la velda de tot, no? I podem tenir moltes curiositats, no? Com ve parlàvem, el cos de la noia és totalment imporut, no? Totalment net, molt branca, aïllastidada... Però hi ha una cosa que crea l'atenció, i és que les plantes dels peus estan negres. Estan, com de veritat, caminat per tot el reu. Totalment. Això són dues coses. O és una... una referència a que aquest cadàver s'ha mogut, s'ha mogut en qualsevol moment. Clar, perquè no és el mateix que pregui per primer cop, ja, amb les plantes dels peus negres, que no, que els primers les tingui blanques, i després... Aquesta és una teva odia, o l'altra teva odia és que aquesta actriu, durant les pauses del rodatge, anava caminant des calça, però ja va tot el reu, no? Sí, va fer cafè, va comer-se el donut... Al final, de fet, també es va tornar boja i anava campant de sus anys. Té una taula que has d'estirar aquí una taula, no? No, vinga. Però, bueno, això, és una pel·lícula que m'agrada moltíssima, eh? És molt... de trapa, molt. Vinga, un petatrapa, molt. Doncs mira, fent una mica menció dels premis... com tu ve, deies, a Quieta Romorins, el 2016 se'n van portar el premi a millors efectes especials, per tant, el 2016 fa poquet. És una de les pel·lícules que destaquem per bruixes, per tema de bruixes, perquè la veritat és que val molt la pena, la veritat, és una pel·lícula que ho val. I ara mateix vull traure un tema que també és bastant... bastant interessant, i a veure si esteu d'acord amb mi. Si us dic Tildeswinton... Parlant de bruixes, podem parlar de suspidia, per exemple. Sí, però... Tildeswinton, què passa? No vols parlar de Tildeswinton? Per què? De la Bruja Blanca, de Nadia. Ah, també, eh? No, jo anava a suspidia directament. Sí, tu anava a suspidia. Que també és de Bruixa, al final, eh? Sí, però no surto de Tildeswinton, no? Sí, no. A suspidia original. A la primera, a l'original. No, en aquesta nova. Ah, sí, a la nova, sí, és veritat. A la nova? Doncs sí. Doncs ens podem anar a suspiria, també és que no l'he vista i... No, no, vés a Nadia, vés a Nadia. Ens anem a Nadia. Anem al Rilarmari i anem a agafar l'abric de pell, i ens fiquem a l'armari d'Anàrmia per conèixer aquesta Bruixa Blanca, que jo crec que és un mítica, no? Sí, de fet, ara que s'apropa el Nadal, també, una pel·lícula que es podria veure per tot el tema aquest de la neu i del fred i de l'hivern, i això podria ser en Arnia, amb aquesta Bruixa Blanca que... No compleix els estereotips aquests que hem marcat d'una... una... una escombra, un barret, i això, sinó que és més Bruixa pels poders que té i per la influència que exerceixen el seu regne. És més, frausen, però no malo, no? Sí, perquè, de fet, la Elsa anava a ser la Viana, anava a ser la dolenta. No Bruixa, però la dolenta. En aquest cas, la Bruixa Blanca sí que és la Bruixa, i és un personatge que imposa, perquè per com està... per com està caracteritzat, sobretot, la Tinta Swinton també és... no és la primera vegada que la caracteritzen, que la maquilla i això... I l'expressió que té també és... jo crec que va fer... va bordar el personatge. Poques i poques actrius haurien fet una Bruixa Blanca tan mítica, com deia el Dani. No, Dani, el reclip. De debò el reclip. El hijo, el hijo de la Bruixa. Jo no sé per què es va enfadar quan li van dir que no. Angelina Jolie, potser, perquè és molt camaleònica i amb aquestes coses, potser també s'hauria donat bé, però no sé, però la Tinta Swinton està brillant i ara que la tenim aquí ja a dalt, passem a Suspiria, que crec que el Raül també vol fer aquesta portació. No, no, d'aquí. Perquè jo crec que Suspiria... No l'has vist, Raül, valent de l'esfix. No, no, que és la versió nova, no. Però l'antiga l'has vist o tampoc. Sí, fa molts d'anys. Ja tenim una partida. Suspiria és una pel·lícula que va guanyar, crec, algun premi a Sitges, que la tenim també a Amazon Video, per tant la podem recuperar si volem. Sí, però això és molt interessant, aquestes que estem parlant, saber en quina plataforma podem veure o no. Això no ho he buscat. Tenim de la Suspiria, aquesta que és més nova, que deu ser del 18, si no m'equivoco, i la més antiga, que és del 77. Per tant, són les dues opcions de Suspiria que tenim. Alguna pel·lícula que se'ns quedi en el Tinter, que ens queden pocs minuts, alguna pel·lícula que tinguin ganes de comentar? Una bona menció, la pel·lícula de Soberbermulti, no?, d'Àlex de la Iglesia. A més, ahir a la nit, precisament perquè havíem de parlar d'això, me la vaig veure una altra vegada, i vaig agafar encara més el to amb aquesta història tan boja, que és una història real, al final. Ha passat una història... No és que sigui una història real. Està basat en uns fets reals a Soberbermulti. Em sembla curiós que no haguem parlat del projecte de la Bruja de Bler. Bueno, jo he intentat evitar-ho. Perquè jo què sé? Potser l'abans, o sigui... Perquè ja vam parlar en el programa. Entre Gendau i la Bruja i les joves i la Bruja, estaria la Bruja de Bler. Però és curiós perquè és l'única pel·lícula d'una Bruja en la que no surt d'una Bruja. Per tant, per això l'he volgut obviar. I llavors perquè és el projecte de la Bruja. Perquè parla d'una Bruja, però tu l'has vist a la Bruja en algun moment? No. És que no he vist la pel·lícula. No, clar, normal que no l'hagi vist. És que és curiós, no? A l'última versió que vam fer, crec que sí que hi ha alguna escena en què es veu alguna cosa, però a l'original no es veu res. I jo crec que ja l'última menció que podríem fer en el programa seria la última adaptació de les Brujes del Rualdal, que es va estrenar fa molt poc als cinemes. Sí, per les setmanes, aleshores, no? Sí, sí, que ha durat, per ell de setmanes, però la mateixa història ja és que és una novel·la... Jo m'he llegit la novel·la, de fet. I per què veien el trailer era bastant fidel a la història original. A menjadaway, entre d'altres actrius, no? Sí, l'enjadaway era feia de la Bruja més poderosa, i després d'altres actrius també apareixien. Però crec que hi ha un parell de versions més d'aquesta història, que no les he vistes, però... Com a la malaltia entre les Bruja és la que s'ha de pensar. De l'horantau... Sí, correcte, diria que està Disney. Aquesta és el més assequible. Totalment. I per l'últim, jo vull destacar Greta Lee Hansel, una nova adaptació que ha fet Amazon Prime Video, que raül la visc... Jo la visc, jo la visc. La Bruixa té... La Bruixa és brutal. La Bruixa està molt bé. El nen em costa una mica. La pel·lícula té cosetes que sí que es veig molt guai, però no és altres que em costen una mica més. I tant el pes no m'acaba de fer. No està equilibrada. Jo crec que no és una pel·lícula que estigui equilibrada, i arriba un moment que no saps ben bé cap on tira la pel·lícula, i és una llàstima, perquè té una fotografia molt interessant, té una estètica molt modernista... Molt minimalista, sí. Molt, molt. Té una estètica molt... Com molt moderna, no sé, és brutal. I li fa un gis al compte que a mi no m'acaben d'agradar, perquè no ha pogut respectar el compte al 100%. I crec que això... Sí, pot ser que el compte sí que respecta. Es compta... No són tots a Disney. Donaria per un programa complet. Potser que el que conec jo no és el real, i és aquest, eh? Podria ser tot. Podria ser tot, pot ser, però se'ns ha acabat el temps una vegada més. Com pot ser? Doncs perquè aquí estan còmodes, com estem nosaltres parlant i xerrant i debatint i tot. Es passa el temps volant. Totalment, totalment. L'Alla Vidal, Raül Navarro, moltíssimes gràcies. Una setmana més a aquest especial de Bruixes, aquest cinem en Bruixat. Gràcies, Lalla, per la teva aportació inicial en aquesta fantàstica performance. Gràcies, Raül, també, per la teva situació històrica de les Bruixes. I ens en tornem a veure la setmana vinent amb més cosetes. Sobretot, no us anuegueu amb les crispetes. Gràcies, Raül. Gràcies, Raül.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.