M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. Confinada de Cinema a la Gresca. El meu nom és Daniel Martínez i estem aquí com cada setmana gaudim del bo i millor del cinema, però des de casa, com sabeu, estem en pandèmia mundial i estem cadascú de cuarentena a les noces llars. Avui, avui, comparteixo casa amb el entrenyable Raül Navarro. Hola, bona tarda. Bona tarda, com estàs? Bé, aquí he acompanyat avui. Sí, avui estic a casa teva. Quina il·lusió. Sí, sí, la veritat és que sí, però no hem deixat entrar a l'Alla, perquè com que sabem que a vegades van retar per culpa del wifi, hem dit a veure si també aniran retar i entre mig programa a casa teva, que tampoc ho voldríem. Veig que avui el wifi li va encarapitjor que altres dies, però la saludem. Potser ens contesta la setmana que ve, però la saludem avui. L'Alla Vidal, molt bones! M'agradaria que tingués... És genial. És igual, però s'ha quedat preciosa. Mira quina mirada. És que sembla la Mona Lisa. És aquella mirada que et segueix... És surrealista, això. Si a mi m'arriben a dir un any que ens passaria això, tu digues en sèrio que no m'arribo a creure. Ens ha passat, ens ha passat, i com a molts a nosaltres, l'Alla Vidal ja està en directe per fi. L'Alla, bona tarda, bon dia, bon Nadal, no sé, bones pascues. No sé si hi havia alguna cosa per si es tallarà. Tot el que tingués que dir en el programa, digueu ara, si us plau. Hableu ara o caigui per a sempre. Doncs sí, veig que tampoc tens molt a dir. Per tant, avui us presentem a un dels col·laboradors especials del programa d'avui. No, l'únic col·laborador especial del programa d'avui, ell és l'Albert Marçà. Què dius, Albert? Bon dia, bona tarda, bon de tot. Com ens mola, és un dels membres de MTK Space, i què és MTK Space? Doncs ho sabreu a continuació. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Hola, amics. Benvinguts a un programa més de Cinema Alegresca. Avui estem en una música entrenyable de Meli, perquè Raül Navarro ha decidit que avui havíem de posar a Meli. Com t'agrada, Meli? Te la repeteixo bastant, eh, l'última nena. Jo te la repeteixo a llista, crec. Repeteixes molt, però estàs feta. Ens agrada que repeteixis. Doncs sí, us he llamat en aquest programa. A mi mai m'agrada dels sumaris, des que tinc ús de raó, i des que faig ràdio. És una de les coses que sempre he detestat fer sumaris, perquè com que m'agrada l'espontaniatat, crec que fer sumaris és com anticuat. Per tant, comencem parlant una mica del tamari d'avui del programa. Avui parlarem, i deia que anem exclusivament, els 50 minuts del nostre programa, a parlar d'un projecte molt petit, i molt formidable, que és el Formiga Film Festival. Per tots aquells aquells que no ho coneixeu, és un festival de caire social, que es trena aquesta primera edició en guany, es va estrenar dilluns passat, dilluns dia 8 de juny, i avui divendres, ja fa una setmana gairebé que està en línia al sala 7 de cine baix, per tant creiem oportun també parlar del programa. No només perquè és un projecte potent del bas llobregat, sinó també perquè hi formem part. Com a cinema a la Gresca, ens veiem unir amb EMTK Space, per això avui tenim l'Albert Marçà amb nosaltres, i avui no serà menys. Avui parlarem i farem el nostre programa, però ja sabeu que en la versió confinada tenim una secció que cada dia us porto, que és aquesta pregunta de la setmana. Avui també us portem una pregunta. Si haguessis de triar una pel·lícula d'insectes, quines seria? Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uoi! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! Uou! és una opció molt oportuna per veure durant aquests dies del festival. Tot i que no té res a veure amb la temàtica del festival, tenim aquesta formiga com a eix principal de la pel·lícula. Me'n vaig cap al Mercà perquè tinc curiositat de quina pel·lícula d'insectes triària a ell. Albert... Ho tinc claríssim, però a la total hi ha bitxos. Bitxos? Que bo! Boníssim! A més, tindré una frase molt adient en el nostre festival, que és, por las omigas oprimidas del mundo. Ja! No sabia ni dir el pel. Perfecte. Podríem haver convidat a la veu del programa. Sí, al Jodicud, no? Vaig a trucar-lo un moment. Vinga, va, som-hi. Ai, mare. L'Ella Vidal, no sé si estàs allà, però en cas que estiguis aquí amb nosaltres... Manifesta't. Manifesta't, saps? No sé, L'Ella, tu, quina pel·lícula d'insectes triaries? Quina seria la pel·lícula icònica per tu? Doncs mira, la meva seria la mosca, perquè la setmana passada... us vaig estar parlant de la pel·lícula, el David Cronenberg, i em sembla que és molt, molt guai. Doncs ja està, L'Ella, jo crec que sí, que és una opció molt, molt, molt curiosa, i evidentment, si vas parlar de la setmana passada, de la pel·lícula de la mosca, doncs, evidentment, havia d'estar en el teu top de la pel·lícula d'avui. I tu, Raül, quina pel·lícula triaries d'insectes? Jo, mira, estic donant-li voltes a un parell, no? Tindria d'on dir-ho, que... o quan ho diria a Malavunta, que també estaven parlant aquí de formigues canivars en aquest sentit, que, a més, vindria també una mica del pèl, i també pensava... La primera, si sóc sincer, la primera que m'he vingut al cap és Mímic. Mímic. Mímic. Ja fa una mica de coset a les cuques, imagina't una de dos metres, no? Sí, és una mica... Té-la, té-la. Sí, sí. Amb un guió de model tot, el que va fer aquesta pel·lícula, que va sortir quan va passar una mica més al cinema mòdica, i... i sí, més que gaire pel... aquest monstre, una mica, els garrifosos, en aquest sentit. Quina por, els mostres, els garrifosos! En el cas de la Laya, el monstre, els garrifosos, de casa seva, és el wifi. I, a poc, amb la senyal que té. Però sí que... sí que és cert, no? Que les pel·lícules d'insectes sempre han estat allà, sempre les hem tingut, i han jugat molt aquest tema més... més garrifosos, no? En aquest cas, el Festival de Formiga Film Festival s'allunya molt de tot això, perquè no té res a veure, diguéssim, amb les formigues o amb els insectes garrifosos, sinó que és amb el caire social i la societat, i l'actualitat, no?, que, a vegades, l'actualitat, pot ser una mica esgarrifosa, perquè les pel·lícules del Festival han tocat temes... realment... els garrifosos, en el sentit de que molt bèsties, no?, que a la segle XXI estiguin passant coses que siguin com aquestes, no?, com imatges que veiem fa unes setmanes d'un policia matant una persona de color als Estats Units, que és una cosa realment esgarrifosa, i que et posa la gallina de piel, no?, els peus d'apuntar. Albert Marçà, comencem amb tu avui parlant del Formiga Film Festival, amb una pregunta que crec que tots ens fem. Per què t'has emmerdat? Per què us heu emmerdat amb això i amb nosaltres? Per què us heu emmerdat amb cinema a la Gresca? Home, de fet, va ser tot culpa vostra, o gràcies a vosaltres. Això ho has de dir, perquè us recordo que, bueno, que nosaltres ens vam conèixer gràcies al Xavi Vacs, del cinema vaix, no?, que nosaltres, per al projecte que estem desenvolupant, des de M.T.K. Space, volíem fer un festival de cinema social i cooperatiu, perquè ara us explicaré també què fem des de M.T.K. Però vam prenen per anar amb el Xavi, que sempre està disposat a emmerdar-se a ell també, en qualsevol projecte, i ens va dir, escolta'm, que conec uns nois, unes noies que tenen un projecte superinteressant, per què no els coneixeu? Doncs va, bé, doncs, per fer cafè o servei, sempre estem a temps, vull dir, de xerrar i tenim les orelles i les portes ben obertes, i així va sortir, doncs, ens vam trobar un dia, vam anar a parlar, vam anar a parlar, ens vam engrascar, i, bueno, aquí ha sortit el fórmila filmtèstiu. Però haig de dir una cosa, i és que a la primera reunió que vam tenir, va passar una cosa, no hi havia cafè, no hi havia cervesa, ens veu prometre la cervesa a la segona reunió, i quan vam anar a la segona reunió, ens vam trobar amb un estat d'alarma i no vam tenir cervesa, tampoc. O sigui, encara ens deveu una cervesa, però us va perdonar. És la maledicció, és la maledicció del corona. Sí, totalment. El primer dia no hi havia cervesa i això no ens ho han perdonat, i llavors, a partir d'aquí ha sigut ja tot de cap a Caiguda, una pandèmia mundial... Això és una senyada, això és una senyada. De la societat, sí, però no tant que també podem fer una cervesa ara. Jo me'n vaig al clima. Sí, sí, llestos, llestos, ho tenim solucionat. Si no, doncs quan acabi aquest festival, que recordem que acabarà el dia 21 de juny, ja farem la cervesa pertinent. La Javidal sembla que ja tenim una bona connexió, una connexió no tan dolenta. I creu-nos així, una connexió no tan dolenta? Explica'ns una mica. Com vas veure la situació quan surgeix aquesta pandèmia mundial? Tenim un projecte entre mans, i de cop i volta, des de MTK i Cinema La Gresca, decidim cancel·lar el festival i deixar-lo per més endavant. Tu com ho veies, en aquell moment? Quin veies, quin creies que era el futur del festival? A mi m'ha frustrat una mica, perquè ja teníem una idea que fos tot presencial i contactar amb gent perquè hi hagués espectacle, i la gent vingués al cinema, interactuar més de cara a persona, i quan va sorgir tot això, va ser com... I ara què fem, ho cancel·lem, ho posposem, i quina és l'alternativa que ens queda? Jo pensava que realment ho posposaríem, que quedaria per més endavant, que passa que ja portava molt de temps pensant-ho, que allà estima no fer-ho ja després de tant de temps preparant-ho. Però bé, al final hem trobat aquesta alternativa online, i ens n'hem en sortit, i la part presencial ja la deixem per més endavant, o per altres edicions. Que això mai estem... mai estar. Totalment, és que això va ser així, no? Teníem un projecte entre mans, que ens feia moltíssima erosió, va aparèixer la Covid, i de cop i volta, se'ns va esborrar tots els plans, no? Un dia vam rebre una trucada de Xavier Vax, de Cinebaix, que ens va dir, escolta, que hem obert això, la sala 7 de Cinebaix. Què fem, no? Què fem? Llavors, és quan... Acompte piquen d'alguna manera, i és on vam trobar l'alternativa. I llavors és quan veiem aquesta alternativa, aquest punt de llum, i ens hi posem a treballar de seguida, amb aquesta alternativa online. Tu quins creus que són els pros i els contres, Raül, d'aquesta alternativa online? Bé, jo crec que pot tenir, com dieu, molts pros i molts contres, en aquest sentit. Perfectament. Jo crec que el poder fer de manera online ens sobra molt més, no sé, a la benic, no?, al ventall. Al ventall de... De opcions. Més que d'opcions d'espectadors, per dir-ho d'alguna manera. S'obre molt més en el sentit de que podem tenir més... Podem tenir més... Espectadors, perdona. El target, no? Estic pels controls de soia. Em barbeix a tot. No ho sabem, però estem escoltant amb moltes ganes, amb el d'emfasi. Doncs això. Jo crec que obre molt més al ventall d'espectadors, perquè, clar, si ho fèiem d'una manera presencial, que és la idea que teníem, com deia, a l'Alla, i que ens feia molta il·lusió, evidentment, tindríem espectadors dels voltants, no?, per dir-ho d'alguna manera, o més crupers. Però així podem obrir una mica més al nostre auditor i donar l'opció o l'oportunitat de que gent de més lluny pugui veure aquesta mostra, que hem fet amb tota la foto. Correcte. I sobretot... Perdona, sí, digues l'Alla. Fregal, només hauria vingut gent del llibrecat, del vas llibrecat o dels voltants, com a molt. I així ho pot veure gent de qualsevol punt del món. Sí, sí, per això. Aquesta és una mica la gràcia, no? Clar, evidentment, és molt més fred per a nosaltres, o per als creadors, el poder trobar-nos amb bé amb els espectadors, poder tenir aquest feedback, aquest... aquestes opinions, no?, i aquestes xerrades, que finalment també les farem, perquè hem trobat la manera de fer-les per al sum, la setmana que ve, i tenim moltes ganes de poder trobar-nos amb ells i per a tots els espectadors que ens seguim una mica... Quina ha sigut la seva experiència, o el seu recolzament que vulguin fer a partir d'ara amb aquest projecte, o amb aquestes entitats que estan d'avui d'aquests projectes, o col·laborar una mica tot, no? Sí, bueno, és que és superinteressant, perquè en realitat moltes vegades no es valora la feina que hi ha darrere de qualsevol projecte audiovisual, i més encara que un projecte documental, que normalment tot l'equip s'acaba implicant el 150% amb el projecte i t'acabes tirant... Bueno, és que vius amb els personatges del documental, vius la seva història i em passes a formar a part, i és la gràcia, sobretot si són, si tractes sobre temes socials o tens un punt transformador en la teva peça, sempre hi ha un col·lectiu que és crític, també, sobre aquest canvi, perquè no a tothom li agrada el canvi, no? Però sempre creiem que l'audiovisual és capaç, per això ho diem, que l'audiovisual és capaç de transformar la societat a través de l'audiovisual. Correcte, aquesta és una mica... aquesta essència, no? Jo crec que precisament per això, d'aquesta feina que hi ha darrere, que doncs sempre, com aquestes... aquestes produccions que no són recolzades a nivell d'un gran pressupost, d'una altra, sinó més de les forces i l'emfasi que posa la gent en poder donar a conèixer aquestes... aquestes iniciatives, és molt, molt important. Doncs sí, és molt important tenir en compte els aspectes més tècnics de les pel·lícules, perquè, al cap i a la fi, una pel·lícula té una dificultat, té una feina al darrere impressionant. I una de les coses que, si anem a la gresca, teníem el clar, no?, quan vam començar a fer esbossos del projecte, era és que havia de ser un festival que no fos amb pel·lícules comercials, que no fos amb grans pressupostos, sinó amb el que la gent bonament fa, aquells projectes més casuals, que poden tenir una qualitat professional, però que... i la tenen, i la tenen, i la tenen, però són projectes que no tenen darrere grans productores, que no tenen darrere el suport de Hollywood, o d'altres emblemes importants... Però un gran pressupost. O un gran pressupost, que poden ser amb pressupostos minoritaris, o nuls, que fins i tot hi ha projectes que a vegades tiren amb el que tenen per casa. Aquest concepte és molt raro. A vegades la gent entén que fer un projecte per la transformació social o, diguéssim, per fomentar un canvi, veuen com, sí, ho fan perquè els agrada, perquè sent una feina, saps el que et vull dir? De fet, és probablement més important que moltes altres feines. I no acaben d'encaixar això, la gent no acaba de veure'ls. No, la veritat és que no, és una de les coses que tens raó, que és de lo que més costa veure, aquest tipus de coses. Tu ho fas perquè t'agrada, no? I no et queixis del que no tens els medis, com aquests que viuen, no? També, perquè la gent, a l'hora de consumir, a vegades, amb aquests temes sempre són molt crítics amb això, de dir... Ostres, me'n vaig a veure Transformers, i vaig al cine per veure Transformers totalment lícid, i jo ho faria també. I veure el... Sí, sí, sí, mai que el vei fent uslo de tot, però és clar que sí. Però, a vegades, quan vas a veure una peça que et fa pensar, o que et dius a dir-li una mica d'esforç a comprendre una situació, ja ens costa una mica més, no? Sí, no és bar de peu.Exacte, exacte. La gent acostumada... Els projectes que tenen més bon bo són els grans blockbusters, normalment, i la gent està més acostumada a consumir això. I quan ja els hi treus d'aquí, comencen a ficar-hi pegues, o com no hi estan acostumats, doncs no valoren prou, potser. Jo crec que aquí també hi entra una altra cosa a nivell psicològic, diguem. I és que, a vegades, el cine que té, evidentment, el seu... sobretot el seu primer... Bueno, no, m'estic cricant, i ja deus explicar-ho perquè... anava a dir que el seu primer... fi era l'entretaní, no? L'entretaní a l'espectador. Tot i que els primers films eren documentals, perquè eren... eren reproduint situacions, la sortida de la fàbrica, com el que li diu l'arribada del tren. Incluso el regador regat, no? O sigui, tot el final era una mena de documental. Estaven ensenyant coses de la vida, no? Que s'ho accedien, realment. Però sí que el cinema ha tingut aquesta transformació una mica més... que és un producte d'entretaniment. Llavors la gent va a vegades, o veu pel·lícules, sobretot, i tots ho fem, i el primer, veiem pel·lícules per entretenir-nos, per no pensar, per ficar-nos en uns altres mons... Per avedir-nos. Correcte. Llavors, en el moment que ens donen una realitat, a vegades fa una mica de manda dir, ostres, però... i una mica del que parla aquesta mostra, és que a partir d'aquest audiovisual és una eina molt potent per poder transformar aquesta societat. Sí, jo l'altre dia vaig escoltar un podcast que parlava sobre... diverses... és un podcast de cinema, però uns minuts li va dedicar a això, no?, que la gent, el target actual de gent que va al cinema habitualment, li agrada molt els que no es consideren potser cinefils, no?, però els agrada el cinema. Els agrada molt les coses mastagades. Veure una pel·lícula que no els hi faci trencar el cap, que surten d'allà, doncs, amb unes sensacions tal, i ja està. Però ara, que de vegades més, el target de persones que els agrada, doncs, que els hi trenquin el cap, que els hi facin ballar el cap, per exemple, el cinema no la notem molt, no?, i sense anar més lluny a aquesta pel·lícula que ha trencat, per exemple, en aquest podcast, que és Paracitos. Paracitos va deixar de ser una pel·lícula de transformació social, que ens està parlant d'una situació actual a Corea, no?, i clar, el que ens explica aquesta pel·lícula, a vegades, no arriba tothom per això, precisament, perquè és una cosa tan senzilla, però portar, doncs, extrems que et fa pensar, que et fa donar-te la raó, una cosa que ens costa molts éssers humans, a acceptar que ens hem equivocat. I això, a vegades, veure una pel·lícula i dir, ostres, ens estem equivocant, no estem fent malament i tal, o trencar-nos el cap i devenar-nos els budells o els cessos, no?, per dir, a veure com ho canviem, això, no li agrada tota la gent. Prefereixen riure, passar l'estona, i mira, si és una comèdia americana, doncs genial, estupendo, i si no, doncs xopellidos vascos, que ja està bien, no? Ja més cinema, que ho xopellidos vascos, i que jo què sé, i que... Passo. Obviamente, i que la bota de mi és una millor amiga. Hi ha molt més cinema que tot això. Per tant, entenguem-nos, també, anant-ne una mica als orígens, com deies tu, Raül, ens anem als orígens, del cinema, per veure i per demostrar que, a aquest tard, va néixer amb això explicant la vida dels altres, i per als altres. Per tant, la mostra del Formiga Film Festival no deixa de ser una mica això, no?, la vida, la situació actual, i veure, doncs, que tots tenim coses que en succeeixen, i que passen al nostre voltant, i no tapar-nos els ulls. Jo crec que és molt important, no? No tapar-nos els ulls, obrir la vista, i veure que les coses estan succeint, i que per molt que ens en diguin que està canviant, potser no és del tot cert. Fem ara una petita reflexió. De fet, li volia enviar aquesta pregunta al Mercat, de contingut del festival. Tu, quin creus que ha sigut el potencial d'aquest festival o la línia que ha portat? És a dir, vam veure una primera pel·lícula que era Mike Corona Dyeri, que era un documental molt potent, i jo crec que el més indicat per començar aquest festival. Però, quin creus que ha sigut una mica la línia, o que ha llegut bastanta barreja i bastanta en contingut i en general? Home, ha estat molt bé, perquè la veritat és que hem tingut l'oportunitat de rebre projectes de diferent gènere. Hem treballat d'animació, entre la ficció, sobretot hem treballat també el cinema documental, i això indica que no només el documental, el reportatge és capaç de transformar-lo, sinó a través d'una ficció, o inclús en la tècnica, com és to motion, pots arribar a comunicar un mateix que comuniquen les altres títols de peces de diferent forma, al moment. Però sí que és veritat que hem tingut l'esforç de rebre de tot. Molta varietat, en general. Sí, sí, per matratges i armatratges. És la gràcia aquesta, no? A més, de l'inici del fórmiga, que no ha sigut... agafar una llista de peces i dir, bueno, ens ensenyarem aquestes perquè ens agrada, no sé què... De fet, la gràcia és que ha sigut tot com un formiguer, no? Ens hem anat coneguent una mica totes les formides entre sí, i hem cregat una xarxa de networking. Al final, que s'ha anat corrent la veu, hem dit, ostres, jo tinc un documental que m'agradaria, ostres, jo tinc un tal, no sé què, un formatratge, i al final ha estat la gràcia de la primera edició. Doncs sí, jo crec que aquesta paraula ressonarà molt, no? Aquest co-working, que no és el mateix, que el co-funding... Són tots diferents, s'estima ensuyents, perquè... I el formiguer, també.Sí, el formiguer, el formiguer. Entrem en aquest formiguer i parlem una mica de l'origen d'aquesta formiga, perquè els que heu vist, el cartell o el merchant d'atge, podeu veure que és una formiga molt simpàtica, amb unes ulleres 3D, per veure la vida en color, amb color i amb 3 dimensions. Raül, per què una formiga? Jo crec que això... Mira, hem tingut la sort que moltes emissores locals ens han fet ressò d'aquesta iniciativa, i així ho agraïm, i aquesta pregunta l'hem respost moltes vegades, no? I jo crec que d'aquesta setmana han entrat a veure aquestes pel·lícules, i en tot això que estem parlant, de fer aquest cinema més a mica en mica, més d'anar a posar en perretes, d'anar evolucionant, d'anar ensenyant-nos als altres, ensenyant-nos a obrir els ulls, i així, com deien, amb pel·lícules més documentals, amb pel·lícules de ficcions, de ficció que, com veia el Marçà, al final ens estan mirant el mateix missatge. Jo crec que aquesta formiga representa molt bé tot aquest esperit. És una mica la idea. Totalment, totalment. Jo estic molt d'acord, molt a favor d'aquesta formiga, que està resultant un emblema del formiga financier estival, i crec que ha vingut per quedar-se, eh? Ha vingut per quedar-se com a emblema del festival. El Marçà sempre somriu, sempre que parlem de la formiga somriu. No sé per què, però... Super, tant, de la formiga. No li hem posat cap nom. És veritat. Tens raó. Quin nom li podríem posar? Jo què sé. Coronita, formiga coronita. Coronita. Jo què sé. Bé, ens oblidem a propostes, ens oblidem a propostes. Totes aquestes formigues que s'estan unint en aquest cau, en aquest formiguer, tots aquests espectadors que ens estan acompanyant, i que acabaran d'acompanyar, perquè recordem que la setmana que ve, o inclús avui, ja podeu tenir accés a totes les pel·lícules, i les tindreu a totes les pel·lícules a la Performa del Cinebaix de la Set. Fins al dimenge 21, tots aquestes formigues, al final, poden contribuir a més coses que no només veuen les pel·lícules, que podria ser donar-li el nom, per exemple. Ajudar-nos amb aquests noms per inclús. 8, 8, 8, ja és tu, però potser no. Sí, sí, queda una mica així. Un euro com 25, i serà integrament a totes les peces, i per fer-ho, també. Albert, molt a molt el que estàs fent, però ho anem a fer de veritat. Raül, posa'm una música èpica, si us plau, anem a estudiar. Un moment, perquè jo a mi m'agrada molt, i des que no estic a l'estudi no puc improvisar. Avui podré improvisar per fi que estic avui amb el Raül. Que faci la laia, que la laia té la veu i la... Jo què? Que ho faci el Dani, que té ganes. Ara ho fas tu, perquè clar. Va, laia, tu o jo? A més, amb juràcic parc, no? És això? Tu, tu, que estàs escoltant la música, jo no escolto res. És veritat. Des de temps imperiosos, la formiga ha estat un animal molt important per a l'ésser humà. De fet, no és algú que és el millor amic de l'home, és la formiga. La nostra formiga té ulleres. Té un festival, però no té roms. Puri són la formiga. Pateja la formiga. Pateja la nostra formiga. Aviams una petició. Arroba formiga fins a un festival. Contem amb tu. Sigues una formiga. Sigues formiga fins a un festival. Ara tornem a www.l concern Home, t'han llegit molt, replaced pops. Estava posant una informació que passa en tots 105我想abilities, que han verschaldit, ha posat en campочка una informació a les persones que han eaglegat la formiga. A més, aquesta segona setmana que tindrem les xerrades amb els creadors, amb aquestes entitats, també, amb aquestes associacions, continuem informant si esteu avocats a ajudar o saber més sobre aquests moviments, allà us podrem informar una mica... No crec que m'ha quedat aquí al juny. Eh, però no està bé, jo. Aquí podem informar-nos molt més d'aquestes seccions, aquestes associacions, també. Totalment, totalment, crec que és superimportant que tinguem en compte que podem ajudar, que podem ajudar a la gent, i no només veient els projectes, sinó també col·laborant econòmicament aquests projectes a través, com d'elles, Mercat, d'aquests links que podem trobar a la sala set del festival. Seguim gaudint d'aquesta xerrada, perquè no podem d'intervista, perquè aquí estem entre amics, entre col·legues, sense cervesa una vegada més, però entre col·legues i llocs, doncs és important. En faràs aixecar-me la naveta al final? Sí. Un cesserbet amb un altre, sí. La tasa és per dissimular, no? La fosa és de caca per dissimular. Jo vaig cerdint. De fet, ara obrim una secció que tenia moltes ganes, que és Esmorza en Marçà. La Ja, ens pots ajudar a fer... Esmorzar, no? Esmorzar en Marçà. Posa la veu, que el Mercà l'hi agrada molt a la teva veu, i farem aquí l'entradeta de la secció, va. Esmorzar en Marçà. Hola, Albert. Bon dia. Benvingut a la teva secció. Esmorzar en Marçà. Té molt contents de rebre't una vegada més. Albert, què estàs esmorzant? Hola, Dani, com estàs? Doncs mira, m'estic fotent aquí una seca de botifarra que estan collonudes, tu. Doncs molt bé. Vés en compte que no s'ha d'etiqui cap formiga a la taula, perquè l'hauràs de matar, i jo crec que et sabria molt greu matar una formiga a Marçà. Hola, les formigues m'expliquen. No pot passar en el nostre programa, Dani. Ja sóc formígur. Jo no menjo formigues. De tot la resta sí, però formigues no. Sí, el Dani també ens va quedar clar la gala inaugural, que li agradaven molt les formigues. No sabem per què, però li agradaven molt. Ha començat a dir, som grans fans de les formigues. Grans amants. Això, grans amants. Tenim una passió amb les formigues. Tenim una filla. A veure, vull que consti anar acta ara a la secció d'Esmorzar en Marçà, que no tinc cap filla, ni cap afiliació, ni cap cosa... Ni cap cosa rara amb les formigues. Jo sóc amic de les formigues, perquè, si no després, ja em veig a la porta a casa meva una manifestació. No, a les formigues, no a matar formigues, saps? I tampoc ho voldria. Tampoc donaré l'adreça de casa meva, però encara i així no vull cap problema. Doncs, què he de dir? Ja sabem que estàs mosant a l'Albert. Per tant, és una cosa més a saber. Però què es mosaria amb les nostres formigues? Què es mosarien? Van esmorzar Mike Coronadayari, Dimarts van esmorzar aquest 26 d'abril, ple i aquest, i així consecutivament, amb tota la programació del festival. I les nostres formigues van anar esmorzant tot la programació audiovisual del festival. Vosaltres, si us haguessiu de quedar amb alguna peça, ja sé que això de mullar-vos no ens agrada, però si us haguessiu de quedar amb alguna peça, no ets quebrosa. No et poses molt difícil, Dani, perquè tu ja saps... Jo no puc assegurar que sóc una gran amant de les formigues, però sí que sóc una gran amant de l'animació, i crec que em quedaria amb cua de sirena. Home, cua de sirena. No em vull mullar! Espereu, perquè crec que els de Mike Coronadayari ara estan interferint algú i fidel·la. No m'ha tallat, perquè no ha triat Mike Coronadayari, i ara estan interferint algú i fidel·la. Jo vull explicar per què. Em sembla que tracta un tema superinteressant i superdifícil de tractar pels més petits, i encara que és un curt que el pot veure tothom, tant nens com adults, i que siguis del públic que siguis, t'impacterà de la mateixa manera, i jo crec que el tema el tracta d'una manera molt tolerant, i que és molt interessant per tothom, i em va semblar superinteressant tractar-ho en el sentit d'Estop Motion, també. Sí, jo crec que això té una mica de pixar en aquest sentit, perquè ara que deies aquest significat, jo crec que em recorda bastant el insight out, que ho hem parlat alguna vegada en el programa, i el revés té això, que té dos visions, la infantil i la més adulta. I aquest cor matratge ens passa exactament el mateix, que un infant, un nen, una nena veurà una cosa diferent que el que pugui treure de missatge un adult, i això és el que li dona molt de potencial a la cinta. A més, l'alegoria que fa servir per explicar-ho és molt bonica, amb la cua de sirena i tot de si pot ser humà i sirena a l'hora. No sé, em va agradar moltíssim. No sé si el Marçà que es va movent, si vol sortir per la porta, perquè no es vol mullar, però, en algun moment o altre, t'hauràs de mullar al Marçà, perquè ens has de dir amb quina cinta et quedaries. Saps què passa? Que se'm va acabant l'esmorzar. Correcte. Jo crec que no és una qüestió, precisament, d'això, de mullar-se, perquè no és una... Jo crec que entenc els motius de l'Aye per això, i ara coneixem i sabem que l'Aye... Jo crec que la resta no m'agradi, o sigui... Correcte, correcte. Això ho volia dir, eh? Precisament, això. Jo crec que el bo que hem tingut, a part del gran recolzament per a tots els creadors, que ens han obert la porta a poder participar en aquesta edició, que l'encant mai és fàcil, que inicialment, inclús, hem de dir que quan tenien el projecte de fer-ho, especialment al cine baix, tenien pensat fer una mena d'event, però dir-ho d'alguna manera, que es fos de bocats de setmana, o sigui, no podíem haver tingut tantes peces. Ens hem allargat aquestes dues setmanes, precisament perquè la gent i els creadors s'han abocat, hem anat a buscar peces i estaven tots disposats a col·laborar-ne, a participar en aquest festival, i això és un luxe que jo crec que ningú de nosaltres estàvem preparats ni tan sol. I això, i només això, el fet, sinó el fet de que hem trobat una diversitat, que és el que anàvem avançant, hem trobat una diversitat, un equilibri, una diversitat de temes, de temàtiques, d'estils, de gènere, inclús, que això fa totalment, jo crec, per mi, totalment impossible, em sumo a el que deia el Marçà, totalment impossible poder escollir, perquè tots ens estan donant unes pincellades molt potents que... Ho fan molt complicat, perquè no és una costa de escollir, sinó que tots són totalment potents en aquest sentit. Entenc la visió de la Laia, perquè parlava d'una qüestió més personal, com ja sabem en el programa, a nivell de preferències d'estils, que li agrada molt l'animació i tal, i precisament per això. Però potser per això, perquè hi ha aquesta diversitat de gènere, diversitats de moviment, diversitats de tot, que ho fa molt més atractiu, en aquest sentit. Reconec que ha anat una mica a fer mal, però en aquest sentit sí que és cert que... triar com algun emblema, alguna pel·lícula, que ens hagi cridat més atenció, jo crec que també és una manera que els nostres ullents s'ha apigat, no, aquella pel·lícula, aquella peça, que ens ha cridat més atenció, evidentment, no volem destacar una menys que l'altra, que han sigut grans peces, grans... representants d'aquesta formiga en el nostre primer festival, però sí que trobava, com interessant i curiós, saber una mica la vostra opinió, però els reitero en cap moment, volia donar-li més temps a una peça que a una altra. No, he anat a la malaltia. He anat a fer mal, perquè crec que és una pregunta... No tenen les peces com a nosaltres. Sí, a vosaltres. Home, perquè el cap i a la fi, evidentment, com us he dit, jo crec que totes les pel·lícules es mereixen el seu minut de glòria en el programa, però també està bé saber una mica les vostres opinions i el que heu pensat, en aquest cas, els vostres arguments són molt sòlids i els comparteixo, però jo sí que és veritat que m'agradaria destacar una peça que també em va sorprendre. Totes les pel·lícules m'han agradat per alguna cosa per una altra, perquè, en unes, he destacat alguna cosa. Com, per exemple, d'Alleri, podrien destacar aquesta càmera mà que tenim, aquest selfie, en gairebé tota la pel·lícula dels nostres protagonistes. Jo què sé. Després també tenim 26 d'abril, play again, tenim aquest... aquesta pel·lícula, doncs, que és... amb una temàtica superbaràs, no?, perquè tenim allà el protagonista que ens està esperant. A més, em va fer reflexionar a mi. Exacte. Sobre com ens hem... Després d'un accident com aquest, com ens hauríem d'adaptar a una nova normalitat, que ja ens haurem d'adaptar una nova normalitat per tot això del virus, però és un altre tipus de nova normalitat. Aquesta lluita que hi ha darrere. Correcte, jo crec que, en aquest sentit, tots els projectes tenen alguna cosa important. Després tenim un diom que ens explica un projecte bestial sobre aquests manters que se'ls deu donar una bona... una nova vida, un nou projecte, alguna cosa perquè puguin treballar i perquè puguin fer una feina. I jo crec que també és un projecte molt, molt interessant, no?, ja no només audiovisualment parlant, sinó també el projecte en sí. Després també tenim un nou Boris Perfec, també tenim un millor hombre refugiado, no?, que ens explica dos temes totalment diferents, no?, des dels punts de vista dels nostres protagonistes. I això també és una cosa molt important. També tenim aquest meu nombre refugiado, com dèiem, que és Medin Sanfaliu, que això també està molt guai, i que això també s'ha de tenir en compte. El otro lado del cuidado, també, és un altre dels films que tenim en el Formiga, que també està superbé, aquesta visió de les dones de fer feines, que estan molt infravalorades i que és una tasca superimportant pel nostre dia a dia. I un que esperaves de mi, que jo també l'hi tinc bastant de carinyo, aquesta cinta pel tema que tracta i per la senzillesa de com ho tracta, i amb la humilitat que tracta el tema del feminisme, o de la situació de la dona en la societat, no?, i és... Hi ha aquesta evolució, hi ha aquesta evolució. Totalment, l'evolució i les diferents generacions... Evolució i desenvolupció, a vegades. Correcte. No sé com seria el tema correcte, però... Sí, sí. I de la contària. Hi ha Mujer 1, Mujer 2 i Mujer 3, un tema de dones, no?, però en aquest sentit, en aquest sentit, dones d'una altra manera. Ens ho explica d'una altra manera, però partint de la mateixa base, que és la dona, no? Altres pel·lícules que hem pogut veure al llarg d'aquest festival, curmatratges, com Rocky, com Coa de Sirena, Farides... I és cas de projecte que a mi... Aquests s'han estat en d'avui, però si s'han fet... Sí, correcte, que són de ficció. Són els teus que podeu veure a partir d'avui. Perdona, eh?, que te t'haies... Sí, no, no, perfecte, perfecte. Són aquests curmatratges de ficció, que també els tenim presents, i també està molt bé tenir-los en compte, no?, un Rocky que ens parla sobre el síndrome de Down, un Coa de Sirena que, com ve ha dit l'Alla, és un stop motion que està molt i molt bé on Farides, que ens parla sobre una relació d'amor, de dues persones sigues, i és cas de projecte que, en aquest cas, m'agradaria enfatitzar bastant la manera de com està fet, aquests videoclips que tenim, tres capítols, amb una mateixa història, amb un mateix argument, però que ens van narrar, doncs, el procés d'aquest personatge protagonista, d'una manera molt diferent, amb molta llum, amb una fotografia molt bonica. A mi, la fotografia d'aquest projecte, mala del món, està molt cuidada. Està molt cuidada la fotografia, també, a nivell de música, de cançons, estan molt ben realitzades, i és un projecte que és molt diferent, i per això m'ha fet la il·lusió també remarcar-ho, però tots els projectes, com dèiem, tenen el seu espai en el formiga, i és important, també, tenir-ho en compte. I bé, ha donat aquest punt a Bonita Vida, doncs també volíem comentar-lo, perquè també és un dels projectes que s'ha estrenat durant aquesta setmana. Bonita Vida. I ara sí que hem fet una mica repàs dels títols, ens queden pocs minuts, també, per acomiadar el programa, però sí que hem de dir... A mi m'agradaria fer aquesta pregunta, perquè tot el que he gravat, Raül, sempre és millor, saps? Perquè totes les coses que he gravat queden constància, i si no, després puc anar a casa del Marçà i dir-li, me lo prometiste, me lo prometiste, bandido. Albert Marçà, a dia d'avui, veus factible una segona edició del formiga Film Festival? Jo la veig molt factible. O sigui, de fet, ja s'està començant a preparar projectes per la segona edició. Sí, sí, sí. No direm quins, ni ni quins, però sí que és veritat, que ens han arribat paticions i estem preparant la segona edició. I en cantadís, sí, en cantadís. Esperem que sigui un projecte que s'allargui durant moltes cerveses, vull dir, durant molts anys. Sí, una de les coses xules, que era un projecte que estava molt amagat, en el sentit que el teníem molt guardat per nosaltres, i quan ja farà tres setmanes, vam començar a fer la promoció per xarxes i tot, la gent ens va començar a contactar, o començar a preguntar-nos què és això, volem participar, com es pot fer. I clar, això és molt guai, tenir aquest feedback de la gent, és superxul bo. Clar, i a més, perquè estem, com dèiem abans, s'ha abocat tot el participants, a ensenyar les seves peces, i també perquè no ens trobem a uns projectes que són, que siguin nous, que siguin totalment... i estem molt agraïts que es puguin estrenar en aquest festival, en aquesta mostra, però el que volem impulsar és aquest audiovisual que encara té recorregut, que encara té moltes coses a dir, fer una mica d'altaveu, perquè continuï razonant, i això ens deixa la porta oberta a aquesta segona edició, que, com diu el Marçà, jo estic totalment d'acord, és totalment viable, totalment futurible, com que que diu, però, clar, evidentment, hem d'oblidar que som novatos en tot això, que ens estem barallant per treure-ho endavant, que encara ens queda una setmana amb les xerrades i tot, i que, evidentment, de tot, com bones formigues, anirem aprenent, ens anirem ensenyant uns uns dels altres, i intentarem que tot cada vegada sigui millor. I ara, doncs, m'agradaria fer-vos una pregunta una mica extraoficial en el sentit de dir, els quatre que estem aquí ara mateix som grans cinefils, ens agrada no només veure cinema i consumir-lo, sinó també crear-lo en algunes ocasions, i, clar, com a cinefils i com a un festival de transformació social que estem fent, quin tema tractaria, voldria que sigui de fer una pel·lícula de curmatratge a vosaltres? Quin és el tema que teniu allà en Tinte, que diria, jo tiraria per allà, no? Mira, començo jo, que us veig una mica fallats, a mi... S'hi ajuda, s'hi ajuda. No, estem fallats. Estem pensatius. Sí, sí, no, no, penseu, penseu. Estem pensatius. Jo, per exemple, ara ve en el cap, que jo potser, si hagués de fer un curmatratge o un documental, tiraria cap al menjar brossa. I del fast-food, i de com perjudicar la societat, no? Jo crec que és un tema que també seria molt interessant, encara que hem vist documentals, i de fet... Sí, exacte. I a Netflix també tenim algun altre que està molt interessant, per exemple, el Regoma Novaia Història, que és una sèrie de petits documentals que també està molt bé, i que el primer tracta del fast-food, no? I jo crec que seria molt interessant poder parlar d'això, en un curmatratge, sí, de ficció, o sigui, més documental, però que pugui tractar aquesta situació i el futur, no? Veure un futur de, o fins i tot, si fos un curmatratge a ficció, un futur rotllo-up, rotllo-goli, no? Que veiem aquells homes que estaven allà a l'espai, que anaven sempre amb aquelles màquines que estaven tots grossos allà, amb aquelles màquines perquè apenes caminaven, no? Jo crec que una mica això, no?, parlar d'aquest tema del menjar ràpid i com ens afecta, no? L'Aya Vidal, ho tens clar tu, en què tractaria la teva pel·lícula de transformació social? Jo tinc una temàtica pensada, però no és molt concret, sinó que seria més aviat general. M'agradaria parlar d'algun aspecte social relacionat amb l'art, o el fet de no considerar la cultura i l'art tan importants com altres aspectes, com poden ser les ciències, per exemple, o les tecnologies, reivindicar una mica tot això, i si no, tractaria algun tema LGTB. Molt interessant. Albert Marçà... Sí, mira, per el que ens toca de més a prop, i és una cosa que nosaltres, des de la mateca espècie, em sembla molt de didàctica, és la precarietat dins del sector audiovisual. I en el cas de la nostra generació, que hem viscut tres crisis, anem per la tercera ja, t'ho imagina com ens ha treballat dins del sector audiovisual, que és el que més ens toca, i sabem que la gent... Hi ha empreses en general. El mèdic que més es consumes és l'audiovisual, i no es valora, i de fet hi ha moltes empreses que van per darrere, que no volen pagar, o col·laboracions i històries. I ja per visibilitzar la realitat de tot això. Molt bé. Totalment. A toque Raül. Mira, jo quasi em somaria a aquest moviment de pel·lícula del Marçà, precisament per això, perquè el diré molta importància a tot això. O sigui, estic totalment d'acord. A més, jo també t'he vellat una mica amb el documental, una mica amb documental denúncia, una altra basant, que per sort he tingut la sort de poder promocionar per a la mitja Europa. I això està guai, no? Precisament per això. Perquè aquell documental el van fer el meu company i jo, tirant a sobre tota la força que teníem nosaltres, i només nosaltres, per poder tirar-ho endavant, reivindico molt més aquestes paraules del Marçà. Totalment l'apollo, en aquest sentit. Com abans... Com abans he dit a l'Albert, que a més en compta amb la resposta, perquè queda gravat també tu dir que tu, que vagis en compta amb la resposta, perquè ara vol dir que potser podríeu fer sinèrgies aquí. I per què no? Ja les estem fent. Sí, un altre sinèrgi, a més, amb un projecte, Albert, no et dic que siguis contracte, però sí que tinguis en compte que si algun dia has de fer aquest projecte de realitat, que comptis amb el Raül i amb l'Alla, com a veu. Per mi segur que agafaries l'Alla, com a veu, no. Ja vas conèixer que, a més, el Dani té aquesta peculiaritat, que a l'Albert hi posa el currículum a la taula. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Soc una persona molt... molt oberta, en aquest sentit. M'agrada parlar de... El Dani ve, et diu, bon dia, vols esmorzar, hi posa el currículum a la taula. Si hi ha partit aquí, podem parlar. El menú en una banda i l'altra al currículum. Doncs parlant d'això, podríem fer un altre documental. Tinc una altra tema. La reivindicació pels esmorzars de Forquilla. Ah, mira. El contra de la gent que s'aixeca pel matí i fa un cafè i se'n va a treballar. Malament. I això ho discutirem en la propera secció de esmorzar. Esmorzar. M'agrada més esmorzar, eh? Ja, però... Per a bromes, ja sabeu que des de... M'he de casperir, sempre tenim les portes obertes, i que estem encantats de... de ficar-nos en nous merders. Amb esmorzar o no, amb serveis, o sense, us estimarem sempre. Moltíssimes gràcies, Albert, Lalla, Raül, com sempre, a seguir veient cinem en aquest cas, a la sala 7, aquest Formiga Film Festival, i sobretot, no se'n veieu amb les crispetes. Gràcies. Adeu. M'agrada molt.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.