... Bondias, senyors passatgers! la companyia Gresca Flying Air els dona la benvinguda a Bord. Per tal, degilitza l'embarcament, els preguem que ocupin el seient que tenen assilinat a la seva targeta. Dipositeu l'infant que està plorant tota l'estona al costat de l'executiu que anava a viatjar a primera, però al final no. Si us plau, col·loqui el seu equipatge demà amb els compartiments superiors, i després mantinguis de peu amb el cul a la cara d'un altre passeger assegut fins que la presió dels altres no els deixi una altra opció que tirar-se a un costat. Per seguretat, les ampolles que continguin líquid hauran d'anar situades sota dels seients davanters. Descames, ja veurem després on dimones hi caven, igual dins de la mateixa ampolla si és de litre o litre i mig. Així mateix els preguem que facin veure que desconecten els seus telèfons mòbils, gràcies. El comandant Daniel Martínez, àlias Pegasso i la seva tripulació el donarem la benvinguda a bord d'aquest programa especial en destinació a les millors pel·lícules de viatges. La durada pròxima de del vol serà de 50 minuts a partir del moment del boig enlairement. Si us plau, facin ús dels cinturons de seguretat. Tànquim les seves tauletes i doneu uns copets amb el genoll al seient de davant. Si us plau, no fomim durant aquest vol, excepte en cas de caiguda empicat, que ja donarà igual. Gràcies. Molt bones benvinguts i benvingudes al programa cat. M'és us agrada de la freqüència modulada. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. Jo sóc Daniel Martínez i sóc el comandant de Gresca Flying Air. Avui fem un programa especial de viatges. Viatgem a la meva dreta per saludar el Raül Navarro. Molt bones. Com està, Raül? Bé, bé. Què t'ha semblat, aquesta protocolarietat? Molt bé. Bé, a veure, després de tant de temps així tancats a casa, sense poder viatjar, sense poder fer tantes sortides, una mica de cosetes i cafet. Home, tu ets una persona que et consideres un rondellet, no? De viatge? Home, el que puc. A tu t'agrada, però m'encanta. Una cosa és que ens ho puguem permetre. Això no és el que puc, el que puc, el que puc. Bé, econòmicament, a vegades els viatges no ens ho permeten, perquè són un cost, però t'agrada viatjar, no? I tant, i tant, sí, sí. Doncs acompanyem perquè ara viatgem a l'altre costat de la paixera, perquè ens anem a saludar a la fantàstica Laya Viral, que avui és la dona de les mil tecles. Amb pràctiques. Uf, estic nerviosa, eh? Bueno, Laya Viral, has de mirar la part positiva. Quantes pràctiques has fet de cotxe? Cap. Doncs mira, ja tens... Això és com una menys de tècnic. Això és com un cotxe, eh, més o menys. O sigui, que més o menys... Se l'està al tanto de moltes coses, però un cop t'hi acostumes, ja? I tant. Sí, ho sol. Benvinguda a Bort, Laya Viral. Gràcies, Dani. M'ha agradat molt aquesta presentació, eh? Sí, t'ha agradat? Sí. Gràcies per comptar amb... Bueno, perquè podem comptar. Enteniem, Martiner. A Airlines? Grés, que a Flying Air... comencem arrenquem aquest programa especial de viatges. Si vols viatjar amb nosaltres, fes-ho amb la nostra companyia en aquest especial Cinema de viatges. I arrenquem aquest especial de Cinema de viatges amb una de les coses més importants per quan sortim de viatge fer la maleta. S'ha de fer bé la maleta, perquè si no fem la maleta, malament, rei. Hem de posar totes aquelles coses que ens facin falta. Però quan anem de viatge en torno al cinema, les coses que necessitem són essencials i bàsiques. Primer de tot el que necessitem, el essencial, l'indispensable, una bona pantalla per veure la nostra pel·lícula, perquè recordem que el viatge que farem avui serà en torno al cinema. El cinema ens dona per viatjar, per conèixer, per descobrir. I necessitarem també un sofà ben ampla, no més ampla per quatre persones, perquè recordem que de moment la Generalitat no ens deixa reunir-nos més de sis a casa. Per tant, entre quatre i sis persones, que puguem que abra bé, bé, en el nostre sofà, i també una de les coses que haurem de fer a la nostra maleta seran crispetes, moltes crispetes. Perquè anem a viatjar en torno al cinema. Anem a fer un viatge amb aquelles pel·lícules que recorden aquells espais, aquells llocs que t'han ensagradat. Però com que de moment no podem sortir de casa, o podem sortir, però de forma puntual, no ens podem permetre aquests viatges més grans, o fins i tot viatjar per Europa, que ens hem de conformar en Catalunya. Tot i que Catalunya té destins molt bonics, fins i tot hi ha directors de Hollywood que s'han fixat en localitzacions catalanes per fer, per rodar les seves pel·lícules. Vodialen, entre ells, amb un pic i Cristina Barcelona. Vodialen, de fet, és un dels directors que més cinema de viatges ha rodat, perquè és una de les coses que més li agrada rodar aquestes localitzacions, aquestes ciutats, sobretot a Europa, li agrada moltíssima Europa, i trobem pel·lícules tan boniques com, per exemple, aquest pic i Cristina Barcelona entre d'altres. Per tant, una de les coses... una de les virtuts que té aquest Vodialen és aquesta, precisament, aquests viatges i aquesta fantasia en món del viatge. Jo crec que és un gran captador de ciutats i també s'ha de fer referència. Per fi, s'ha anat a Can Sissol de Dani. Sí, de fet... Has tingut uns problemes tècnics? M'estava enfegant. Porto 5 minuts... Sí, sí. Porto 5 minuts fent un monòleg. Els ullenges han desconectat en marxa de viatge, ja. Sí, jo ja n'he. Jo, de fet, és que... no sé què fer, estic confinat per desesperar-te. Hi ha hagut un moment de desesperació. Això és vermell, Dani. Això sembla un paradís de cinema. Sembla que ho heu fet abans. Estava allò sol, que m'heu tingut record raros de fa anys. M'ha anat bé, perquè així, com a mínim durant 5 minuts, he pogut parlar de Vodialen, que en 4 temporades no m'heu deixat. I ara, com a mínim, he pogut parlar de Vodialen. I tampoc hem escoltat. No m'heu criticat. Tot bé, tot bé, tot funciona bé. I ens anem amb aquestes vacances, amb aquest holiday row que està sonant a la freqüència modulada, si ens estàs escoltant el 98.ufm o el 91.2fm. Ja tenim tantes ràdios, que ja no en sé, ni la freqüència modulada. Ja, ni a què veníem a parlar. Veníem a parlar de viatges, Raül Navarro. De viatges, perquè els viatges són a part de la nostra vida. Jo crec que el ser humà es basa en viatges, des de, com deia Montipaiton, de la cuna a l'abujero. De la cuna a l'abujero, però també amb viatges pel món. Sí, home, s'ha de conèixer molt, s'ha de conèixer molt. S'ha de conèixer molt. I, a més, jo crec que després de cinema al final, ens fa viatjar. Quan no podem, com deiem abans, hi ha moments que no es pot, i ara està la cosa complicada també, que es pot viatjar, però és la cosa complicada. I, home, les pel·lícules al final, el cinema et fa viatjar, et fa conèixer molt, et fa... Això, podeu viure en un altre lloc de directe fredem, o saber com d'això, o poder anar en algun moment, en un viatge que hem gravat, com aquesta pel·lícula. Aquí es va veure quants viatges hi ha d'aquests... Tots, no? Aquí es va veure aquesta pel·lícula, aquella altra, abans se'n van sentint la Meli. I ara estem escoltant a Meli, també. Per això, escoltant a Meli, no? Abans, ara i després. Jo no tinc cap problema, això, jo ho sabeu. No, jo tampoc. I fer-ho d'aquests viatges. Un, per exemple, que recordo molt, és això. És a Meli, no? A Meli... A París s'ha anat per sort unes quantes vegades, i una de elles ens va posar en el millor de fer una mena del recorregut de Meli. I va ser molt divertit. Sí, per molt, per molt mar, i tots aquests barris que apareixen a la pel·lícula. Jo també he dit moltes ganes de fer-ho d'aquí. Sí, sí. I llocs emblemàtics, perquè és que realment aquests tours estan pensats perquè tu, com que t'entensis dins la pel·lícula, com si estiguessis a dins... Home, jo si hagués de triar una localització de Meli, seria sense dubte no tre'dam. Seria sense dubte no tre'dam. Sí, home, pel moment... En què cauen a la mare. En què cauen a la mare. Jo crec que una de les virtuts que té aquesta pel·lícula és d'explicar tantíssimes coses amb les dues hores que dura la pel·lícula, crec que menys, amb el... No sé, jo crec que té una virtut d'explicar tantíssimes coses de passar per tants registres, per tants colors... I més parlant del tema que ens ocupa avui, com són els viatges, això d'aquesta importància que té el que podem viatjar, que podem conèixer el món, que podem morir aquestament... Si es fixeu a Meli, una de les coses que fa és que el seu pare, després de quedar aviat, es pugui viatjar i pugui començar a tenir aquest gos anillo per conèixer el món, no? I ho fa amb aquest... Amb el Nadal. Amb aquestes fotografies del Mandelo i el llarg del món. Exacte. I acabava final fent que el seu pare et vulgui viatjar i vulgui tenir ganes de viure, no? Meli, precisament és això, és un cant al buit. Tenen ganes de viure, no? I sobretot el revisme màgic, i és un o dels petits detalls, també. És una pel·lícula que parla de moltes coses, però, generalment, li posa molt d'emfes i això, gaudida dels petits detalls de la vida, que el cap i a la fi, per què complicar-nos? D'allò que ara mateix ens va molt bé que pensem una mica en aquest concepte, Meli. Ja, per què no viatges? Doncs fes-ho. Ara mateix és complicat, però... Qual de les pots, les pots. També convidem els nostres ullins amb aquest programa avui. A viatjar. A viatjar amb nosaltres, el nostre programa. No me n'heu ni dit que. Sí, jo convido els nostres ullins. Viatgem al sol, que s'apuntin les pel·lícules, perquè viatgin a través de les pel·lícules, a llarg d'aquest cap de setmana que s'espera llarg, per tant... Mireu, mireu pel·lícules, en el cap de setmana, el dia que vulgueu. I us convidarem a fer aquesta menció, no? Mira, aprofito que estem a París, perquè no em vull morre de París. De moment, una pel·lícula bastant uscaritzada i bastant premiada, com dèiem abans feiem referència a Bodialen, i crec que una de les coses que té Bodialen, que també comentaven aquesta entredeta, és el seu afany i la seva virtut per enmarcar també a les ciutats, per deixar-les tan boniques a les seves pel·lícules, amb la seva fotografia, amb la seva estètica, amb les seves històries, amb el seu naturalisme. I una de les coses que fa a Mèdia Noche en París, a Midnight in Paris, no només és parlar de viatges d'un viatge a Europa, sinó que també parla de viatges en el temps. Fa un dos en uno, amb una pel·lícula que va guanyar Òscar, com hem mencionat, que tenim un nou en Wilson, que va guanyar una Rachel McAdams, una Màriam Cotillard, entre d'altres actors i actrius que conformen aquesta pel·lícula, una pel·lícula del 2011, que us recomano molt a veure pel tema del guió, pel tema dels llocs que surten, per aquesta bellesa, per aquesta estètica que fa servir Bodi a les seves pel·lícules. Fem un recorregut de París, com que és una de dèiem. Intentarem parlar d'aquestes pel·lícules que fan un recorregut per un lloc concret. O pel món, se'n genera, que també n'hi ha un gran. Totalment, totalment. I Bodialen és un dels directors que aconsegueix això, no? I perquè, com que sé que no us fascina Bodialen, aniré ràpid. Sí, sí, té de tot, eh? Escolta, a mi m'ha quedat la via de lluvia a Nueva York. Jo t'ho vaig a buscar, a veritat. Mataré les pel·lícules que tinc aquí apuntades d'ell, perquè ell té una... Estic totes de sobre, d'acord. Igual que abans he fet el monòleg. Sí, sí, d'aquesta manera així ja ens ho traiem de sobre. Viqui Cristina Barcelona sense anar més lluny amb aquesta pel·lícula d'aquí de Barcelona. Crec que és un film que ens mostra la cara bonica de Barcelona, aquesta belleza de la ciutat. Sí, perquè el cap i la fi, el que fa Bodialen a les seves pel·lícules és mostrar-te l'obonic de cada ciutat. Això és brutal. A la ciutat ja et roben i t'atacen. Clar, perquè el cinema mostra només la cara bonica. Clar, per exemple, abans parlàvem de Meli, i amb la Jampé Jeanet va estar molt criticat precisament per això, perquè va mostrar un bon mat molt... Molt idíl·lic. Molt polític. Sí, de fet, tornant una mica a Meli, hi ha un síndrome fet... El que ha vingut d'endumar l'Abel Danasi amb Bodialen. Hi ha un síndrome que només passa ja por, crec, que no sé com es diu, que, com allà... Serà el síndrome del japonès? No, però té un nom. Síndrome de París, es diu. Sí, com allà.Correcte. El conec. Resulta que, com allà, a Meli va ser un taquillazo tan gran, molts japonès us van tenir a aquesta inquietud per viatjar, a conèixer la ciutat que s'ensenyava a la pel·lícula, i vam veure que el contrast era tan gran, que hi ha molta gent que pateix aquest síndrome, que és de depressió, realment, que estan allà i es queden desencantats de tot el que veuen, i hi ha un telèfon, fins i tot, només pensat per la gent, els japonès us queven allà, que estan desil·lucionats per haver anat a París, i haver-se trobat que no era com esperaven, i atendre'ls i tractar la seva depressió. És brutal. Però demanar reclamacions, però m'has d'anar amb el cablanca de París. Exacte. Totalment, hi ha moltes... Tornem a Vodialen. Tornem a Vodialen, perquè reprenc que aquest Vodialen que estàvem en aquest mitjana en París, aquesta pel·lícula tan poètica, tan dolça, tan brillant, i també aquest viki Cristina Barcelona, que és, diguéssim, una pel·lícula més bruta en el sentit de que Vodialen es posa aquí les botes i treballa en funk, perquè té uns personatges molt bèsties, uns personatges que tenen una virtut, que és treure el màxim de cadascun d'ells, parlo dels personatges de Javier Verdem i Pleno Pecrud, que són els dos que estan allà com molt fortament tota la pel·lícula. De fet, Pleno Pecrud va guanyar un Òscar, a millor actriu secundària per aquesta pel·lícula, i és una pel·lícula molt bonica, molt encantadora, que ens anarà la història de dos joves norteamericanes que coneixen un famós pintor d'aquí de Catalunya, d'Espanya, que és el personatge encarnat per Javier Verdem, i aquí fan succeïn, enamoraments, etcètera, etcètera. L'amor sempre està molt present a les cintes de Vodialen. Per l'altra banda, si volem viatjar en Vodialen, jo crec que una de les coses que en un dels llocs que podem viatjar, una altra localització que podem fer és Roma, perquè a Roma con amor és una altra de les pel·lícules To Rom With Love, que no té tanta gràcia el títol original, perquè perd aquest encant, perquè Roma, al revés, és amor, i clar, en castelló, doncs té molta gràcia aquest títol. És una pel·lícula del 2012, també, és de les últimes que ha fet el director. I té una dorada d'aquell David dos hores, està molt bé, té una història que em va semblar molt atractiva, amb aquests punts de vista de l'amor, històries, petites històries que ens van explicant paraleles, i a partir d'aquí, en aquestes històries paraleles que van sorgint, anem veient els diferents actors com es van entrecreuant alguns, i és bastant interessant. A mi em va agradar molt, tenim el Jesse Hainesberg, que jo crec que és un dels actors, també per referència d'aquesta pel·lícula. Em vaig... em vaig quedar molt sorprès amb Ellen Page, que no és un actriu que normalment m'agraden, i amb aquesta cinta em va semblar molt interessant, molt atrevida, i crec que és una pel·lícula que val molt la pena per conèixer la ciutat de Roma amb amor, evidentment, amb molt d'amor, i amb molt de carinyo. Amor, per la gastronomia... Sí, també tenim un Roberto Enigny per allà, que surt en aquesta pel·lícula, que també ens recorda molt el gran actor que vam poder veure en pel·lícules com la vida es vella, i jo crec que és una... La recent Pinocho, també.Correcte. La recent Pinocho. Jo crec que és una pel·lícula amb moltíssim d'encant, i crec que val molt la pena aquí, ja mato budialent. No el mato, no el mato, ha vist. Enteneu-me, aquí, xapo... Aquesta any ha de fer tres pel·lícules més, no? Sí, no, una per any. D'aquest any ja l'ha fet. No em va acabar d'agradar. Sí, no em va acabar. No té cares, potser els hi vaixos. Rifkins Festival, és el que té, no? Quan fas tantes pel·lícules, al final hi ha alguna que t'ha de sortir granota. Mira, Netflix.Sí, sí. Totalment, totalment. Però, mira, Netflix, almenys porta contingut original cada setmana. Cosa de la qual hauria d'aprendre Disney Plus. És molt defensora de Netflix. Imaginar-ho tot de vegades. Bueno, sí. Confes en una cosa, Netflix et dona feina, Netflix... Hola, en Parc, sí. En Parc, sí, no t'ho neus. En Parc, en varias parts. En varias parts. Aquí t'ompla de calterera i a casa t'ompla de caltera. I al final... Vinga, bueno... No tant com podria ser, però... Ja, això sí que és veritat. Ja, Netflix, paga-me. Aquí, que estàs muntant el dòl. Aprofitem que en Bodial hem fet aquest recorregut per Europa, perquè sis destacar d'aquest territori... d'Europa. D'Europa. Mira, pel·lícules com... Bienvenidos al sol. O bienvenidos al norte. Tenim les dues versions. Depèn si vols veure la versió italiana o la versió francesa. Jo tinc un problema. No parlo de la versió espanyola. La versió francesa italiana, sí. D'anys t'has assassinat, de veritat. Volia fer una referència, perquè jo vaig veure primer la italiana. I què em va passar? Que em va agradar més la italiana que la francesa. Bueno, però són molt semblants, eh? Ja, però fa molta ràbia això, perquè després veus la francesa, que és l'original, i dius... Bé, això passa, no? Si haguessis vist 8 veïns rascos primers, també dius... Vaja, mira de la sota. No, no ho sabia així. Sí, no, podríem destacar pel·lícules com aquestes, que t'ensenyen aquests tòpics, que, igual que parlàvem, 8 veïns rascos passant una mica el mateix. Aquests tòpics entre el sud i el nord, que aquí ho veiem més clar, amb Espanya. A l'hi baixos mai millor dit. Clar. Sí que és veritat que si veus la pel·lícula de... Bienvenides al sud, que és la versió italiana, o la de Bienvenides al Nord, que és la versió original francesa, hi ha coses que pots no arribar a entendre, com el tema accents i aquest tipus de cosa. No sé què la veig, és la versió original i sàpiga es captar. Té accents, temà de costums, temà de culturals, que són països molt grans, i que el sud, el nord, el nord, hi ha moltes diferències, molts matisos. Aquí també passa, però tant... Aquí potser, per això... 8 veïns rascos potser potser en fa tant, no? Precisament per això, perquè aquí els podem identificar molt més. Però, bueno, i parlant de pel·lícula així, amb aquest àmbit més europeu, no sé, en ve al cap, podria dir, són viatges il·làgrimes, per exemple. Són viatges il·làgrimes, fem una visió d'Austria i Alemanya i demà és, amb aquest viatge final en globus, que podem fugir i demà és un viatge... No desitjat, però és un viatge final, un viatge per Europa, el que dic. Ja, jo és que saps què passa que l'hauria de tornar a veure, perquè se'n va a fer molt llarga. Doncs mira que a tu els musicals... És llargeta, però, bueno... Jo que té com aquestes dues vessants, que molt bé s'enllaçen, però... com dos pel·lícules, per dir-ho d'alguna manera. Pots veure com dos mar·lícules diferents, i, a vegades, dels músicars clàssics és molt recomanable, està molt bé, aquesta pel·lícula. Juli Àndries ho aborda, vull dir, això està claríssim. Jo crec que és un actriu que aquí va marcar una mica l'abans i el després. Sí, tant. Home, aquí és quan va començar a sonar fent ben fort, no? Ja havia fet cosetes, però aquí és quan va sonar ben fort. Sí, sempre hi ha alguna pel·lícula amb la que destaques més i t'emportes el taquillazo. Clar. Jo, per exemple, amb referència a les pel·lícules així més d'aquí d'Europa, i tant, no sé si volies afegir alguna més raó, d'aquí d'aquesta localització, però jo sí que volia fer, incappir, bueno, no sé, amb tot això del Brexit, no sé si podríem comptar, al Regne Unit, però jo el conto dins d'aquest territori, i m'agradaria fer menció amb una pel·lícula que jo crec que és molt bonica i que val molt la pena, que és Notting Hill, que és aquesta pel·lícula de... amb Hugh Grant i Julià Roberts, que és una pel·lícula d'Amor, de 1999, de Regne Unit, que anar a la història d'aquest venador de guies, que de cop i volta coneix una actriu famosa que entra a la seva bútiga de guies. Jo crec que és una de les pel·lícules que quan viatgem a Estats Units... A Regne Unit, perdó. Quan viatgem al Regne Unit, a Londres... I d'aquesta, concretament, a Londres. Sí, concretament, a Londres. Quan vas a Londres, jo crec que una de les coses és anar a Porto Velo Road, anar també al Notting Hill i passejar pels seus carrers i veure aquelles cases de colors. És molt maco, és molt bonic, i aquesta pel·lícula, jo crec que ho capta molt, no? Ho capta molt el que és el dia a dia, la cotidianitat londinensa, i això, doncs, crec que també val molt la pena, no? Sí, home, jo crec que els sirebans, generada, ha fet molt per al turisme, també, en aquest sentit. Sí, sí, també. Va comentar-me abans de voler viatjar les localitzacions que mostren les nostres pel·lícules que hi ha. Fa moltíssim, fa moltíssim. No és el mateix veure... S'ha posat de moda, en el seu moment, les localitzacions del jugador de tronos. També? A Girona, per exemple, no? I veus les escales, aquelles, i dius... Vale, però sí... És que els efectes especials... Tenen molts efectes especials i, llavors, està tot de context, però, bueno, a part d'això, aquest turisme que mou el cinema és impressionant. Ara defensen una mica Girona, perquè aquelles escales són... A puteòsiques, vull dir, són... No, no, és que no dic el contrari, el contrari. No, no dic el contrari. O sense efectes, m'ho vull dir, allò és perillós. Correcte, correcte. Però sí que és certa. És molt bonic. És molt bonic. Però no ho deia, el fet d'això, no? Jo crec que, inclús, si no coneixes Girona, pots anar a fer un turisme de jugador de tronos, vaig a veure aquelles escales, per exemple. Correcte. I tu valta amb un encant de ciutat molt millor, que no vas a veure. Per fer-ho d'alguna manera. I això també es degraïi, eh? És a dir, sí, vaig a veure aquestes escales, però són aquestes escales acabades. Sí, sí. I les veus, i tenen molts efectes i moltes coses, perquè, evidentment, és una història fantàstica, temporal i tal, i llavors, és com que ara està fora d'aquell context. Clar. Però, clar, quan veus aquesta localització, potser es podria anar a ciutat molt millor d'altres paraules. Estàs veient un percent de tota la ciutat amb només un element concret. L'ideal seria viatjar a localitzacions que no només tinguin un element concret per visitar, sinó que tinguin tot un patrimoni, tota una cultura, i tot que, de fet, quan viatgem, a part del cinema, quan viatgem nosaltres, també ens fixem molt en tot el que podem veure i tot el que podem descobrir. Això que deies, per exemple, dels detalls aquests, que al principi no hi havies caigut, però un cop hi ets allà, hi ha aquestes coses noves i està superbé, això. I clar, una altra de les coses de les pel·lícules d'aquest tipus de pel·lícules de viatges són les route movies, no? Estava pensant exactament en el mateix. Jo crec que hauríem d'arrancar-ho. Jo crec que hauríem d'arrancar-ho, hauríem de parlar de route movies. Jo crec que per això em passés a menys per això. És un factor, vull dir. Per això em passés a menys per això. Perquè pot explicar en un trajecte, en un viatge. I en un lloc, si pots viatjar... Amb molts altres. La més recent, per exemple, és un green book. Un book que tenim, aquest route movie, que ens va mostrant diferents espais de nord-amèrica, i ens ho fa, juntament, en Toni Lip, el personatge encarnat per Viggo Mortensen, i també en Marge Xalali, entre altres actors i crius que treballen en aquesta ginta. Jo crec que és una pel·lícula que està molt i molt bé. Va guanyar l'Òscar en el seu moment, el millor guió original, la millor pel·lícula, amb lloc de repartiment, etcètera. I crec que és una pel·lícula que també val molt la pena, no, per fer aquest hincapié, no? Fins i tot, aquí al Raül, potser entrarien a defensar-me un bohímien rap, s'ho dic, potser. Perquè... Ja sé que no li tens molt de carinyo que aquesta pel·lícula, però és un route movie. Podria ser un route movie o no? Jo no la compta, ja, com a tal. Potser... Teus segons quines següències. Però no, en 10 dies no. En principi no és un route movie. I un, per exemple, un viatge a Dargelyn? Viatge a Dargelyn sí. Podria ser un route movie. És un route movie. Clar, perquè per ser un route movie, quins són els factors els elements? Aquesta pel·lícula, aquesta història, succeixi al llac d'un trajecte, al llac d'un viatge, en un desplaçament. No estàs en una situació... En una localització fixa o en una situació... O en un... Vas fent el mateix recorregut amb els personatges que, evidentment, normalment van evolucionant en aquest viatge. I et posa un exemple d'una pel·lícula de un route movie que em va agradar moltíssim. Vaig seguir una molt, una pel·lícula del 2006, que és la pequeña Miss Angel. Ah, sí, ja sé com és. En la pequeña Miss Angel, no sé si l'heu vista. La vaig veure, però em vaig adormir tota la pel·lícula. Ostres... Perquè tenia molta son, no? Sí, em vas adormir la llavidad. Sí, correcte. El cinema de la facultat. No és l'origo Mortensen, oi? No, no, no. És una pel·lícula que, per mi, va ser molt divertida, descodible, perquè... No sé, tot això és una pel·lícula familiar i, a més, parla sobre una nena que vol ser Miss, d'un concurs de belleza, i han de recordar tota la família per donar-li aquest capritge a la nena, que, no sé, deu tenir uns 8 anys, com a molt, volen notar-li aquest son ni que té ella a ser Miss, i recorden tots els estonits d'una punta a l'altra, amb una fulgoneta, tota la família, amb l'avi i tot, amb una fulgoneta que no arrenca, que sí que funciona, però el que és arrencar no arrenca, per tant, han d'empènyer que, de vegades, que parem la fulgoneta, han de tornar a empènyer la fulgoneta perquè comença a arrencar i comença a tirar. Per tant, una de les situacions... Explico aquesta, perquè és una de les divertides, passen moltes coses a la pel·lícula, que em va semblar molt divertida, però aquesta, de l'exemple, em semblava molt curiós. El fet de que cada vegada que parem, tots han de baixar la fulgoneta, tots comencen a empujar-la, però que, quan comencen a rodar, no han de començar a córrer per anar a ficar-se a la fulgoneta amb marxa. A l'avi inclòs. Una situació gòmica, sí. I és una pel·lícula que hi ha, és molt dolça, molt temga, aquests punts de dama, i jo trobo com una molt, si voleu, una rotmúbina, aquest sentit, la comodada és divertida. No hi ha com un autobús groc. Bueno, és una fulgoneta. Ah, és la fulgoneta. És una fulgoneta. És un fiat. És una fulgoneta. De l'estil del fiat o una fulgoneta. Hòstia, és una fulgoneta. Una fulgoneta, bon dia. Exacte, una fulgoneta. Una fulgoneta, bon dia. Que pinta és una fulgoneta. Jo ara recordo la memòria, però jo te pinta una cara vell d'aquelles. Exacte, volia dir això, però no sabia... Dani, els petits estals estan bé, però tampoc cal filar calcà tan primer. No, però el volia saber... Amb la mista i la xim, no?, de descobrir-ho una mica així. Exacte, és que... Ah, sí? Correcte, també? Sí. Per l'Anda Rodmovis, jo tinc una que, a mi, mira... És una... Tens mai l'UiS? Sí, no, no. Ah, no? Clar, també, eh? També, eh? No l'he vist, no l'he vist. És una pel·lícula. Sí, té bona... bueno, me la apuntaré, me la apuntaré. No, la que volia comentar és del 2015, una dura de 99 minuts, i estic parlant d'una pel·lícula, una americanada. Una americanada, vull dir. Jo crec que és d'aquelles pel·lícules per veure, per passar l'estona. Jo vaig anar al cinema, ho vaig passar teta, que és vacaciones. Bueno, tu passes bé. Jo vaig passar molt bona estona. Ja diré que no sé ni quina pel·lícula és aquesta. No saps de què és. És una pel·lícula bastant gamberra, és un humor bastant gamberro, rotllo americàmpany, una cosa així. Bueno, potser no tant, potser més com Ninios Grandes, un humor així rotllo ademçalment, perquè ens entenguem. I tenim el pare, de fet, estem sentint la banda sonora de fons, el pare, que és el rasti, que decideix donar una sorpresa a la seva dona i els seus fills, un viatge a través del país, fins arribar per detraccions preferits de les famílies estadounidenses, el Wall-A World. I allà, doncs, aquest viatge, amb un cotxe horrible, un cotxe lletíssim, un cotxe d'aquests, un bon avolument, i van passant coses amb els joves de la família, van passant tot de coses que fan una comèdia entretinguda, absurda i molt exagerada. Només dic que l'actor protagonista, el Chevy Chase, si no m'equivoco, va estar nominat, va estar nominat a pitjor actor pels Premis Ratsi. Per tant, el que tinguis a compte és la gravetat de l'assumpte, però també va estar nominat a pitjor actor pels Premis Ratsi, Pris Brosnan, per Mamma Mia, que és un dels musicals que també són de referència. Bé, esclar, va tenir molts problemes al rodatge per cantar Pris Brosnan. Vull dir, hem de tenir en compte que no és un James Bond, és un James Bond, una de les xifres. No, podria dir uns quants millors, eh?, de James Bond. Bueno, ja, però ha sigut un James Bond. Sí, sí, ha sigut un James Bond. També ha sigut un James Bond. I també ha sigut un James Bond. A una referència he matat. Sí, sí, un James Bond també va ser un 007, però en aquest cas, Pris Brosnan se li va fer canta, ell ja va dir que el cantant no era el seu. Evidentment, l'autotúnia per un tubo. Quins remei, no? És el que va passar, i de fet se li nota. En alguns punts de la pel·lícula que pateix, pateix ja l'hora de cantar. Però en cada dia així és una pel·lícula que jo crec que va arrasar en el panorama musical, en cada dia gent que es pregunta per què va arrasar aquesta pel·lícula. Jo, sincerament, a mi m'agrada molt i tinc molt bon record d'infància. També ens va molt bé per lligar-la amb aquest cinema de viatges, no?, perquè tenim aquestes illes idíliques, aquestes gris gris. Viatjar a Grècia ve de gust, quan veus de pel·lícula. Molt de gust. Sí, espero en totes aquestes cases blanques, edificacions i tot. Abans ho has dit, Dani, i m'ha vingut el cap, i no sé per què no ho he dit, però quan viatgem és curiós com ens fixem en com estan construïdes en les cases de les diferents països, dels colors i de les edificacions i tot, perquè encara que viatgem per Europa, per exemple, són països amb cultures diferents i les edificacions són també superdiferents, perquè m'he recordat quan has dit això, quan vaig viatjar a Noruega, que les cases també són superparticulars o a Bèlgica, a Bruja i tot això. I és molt curiós com una simple casa, una edificació del qual on viu la gent, a cada país sigui tan diferent. Totalment, és totalment. Jo crec que és una de les coses quan estem en el nostre dia a dia, tendim, no sé si us ha passat a vosaltres, però jo amb aquest confinament, quan vam sortir del confinament, era anar pel carrer i dir, ostres, quines façanes més guapes! Porto vint anys vivint aquí i no m'havia fixat. Aquestes façanes tan boniques que tenim. És l'afecte malí que deia l'Alaia. Sí, l'Alaia. De tancar-te en el teu lloc, en el teu espai, i quan anem a fora ens fixem, perquè ja vas a fixar-te, perquè ja que viatges et vols fixar i dius... Ja que he viatjat, doncs vaig a fixar-me les coses. Jo, quan viatjo, per exemple, una de les tradicions que m'agrada seguir és clasificar el lloc per olor. És a dir, lligar-li un olor. És que les olors, ojo, es queden a la memòria. Ja li has tocat el bloot. Sí, li has tocat el bloot. És que les olors, l'encanta, això de les olors i les espelmes, s'hauria de fer un regal. Consumpteu, consumpteu. Jo crec que hauries d'obrir una botiga de sessurament. Si tu veies la quantitat de gent que està obsessionada amb aquestes coses, jo no sóc res. Jo no sóc res, que va, que va. Jo sóc com els buncos. M'agraden, però hi ha gent molt més malaltissa en aquest sentit. Doncs sí, no, totalment. Jo crec que el tema de les olors és una cosa superimportant. No deixa de ser un sentit, i en aquest cas és molt important, quan viatgem, perquè a vegades intentem... acaparar-ho tot, quan viatgem allò de dir... Ostres, és que tenim 5 dies per veure-ho tot. Com ho faig? Com m'organitzo per veure-ho tot? I no us ha passat mai a vosaltres, que vas tot allà organitzat per poder-ho veure tot, i et frustres moltíssimes. Sí, perquè al final tens el temps que tens. Que tens el temps que tens. Llavors, al final, és complicat. A mi m'agrada molt deixar-me'n portar, saps? Al final, has de fer sacrificis també, no? És a dir, bueno... Fins i tot, les altres coses que no. Fins i tot. I mira, si no dona temps de veure-ho tot, sempre ho pots deixar per un altre... Jo sempre dic el mateix, sí. Amb aquestes coses, sempre dic el mateix. Així tinc l'excusa de tornar-hi. Jo crec que és important deixar-te algú per veure-ho. A mi la gent m'ho diu molt, això, eh? Perquè així tens l'excusa de tornar-hi. Totalment. Exacte. Així no t'ha agradat, però bueno, per això. Doncs hi ha milers de països per visitar. I pel·lícules, parlant de pel·lícules, que viatgin molt, que recordin molts països o molts... Sí, molts països o molts jocs, diguem. Hi ha moltes, també, no? Ja no parlo només de la vuelta al món dels 80 dies, que també. Ho està pensant, eh? Clar, crec que és el primer referent que em ve del cap. No és tan una pel·li, sinó la història, en general. Sí, clar, evidentment, després han hagut pel·lícules. Clar, clar. Sí, m'acona una mica això, sencer de viatjar. Aquest viatge d'una banda a l'altra, que recorda tot el món sencer. I jo crec que és un gran referent, en aquest sentit. Però, no només això, tenim uns altres... Unes altres pel·lícules, o inclús sagues, que també fan aquest recorregut, que em diuen de l'Indian Allons. De tota la saga de l'Indian Allons. Més que recorda... És un viatge a l'aventura. Un viatge a l'aventura. I Amèrica i tot, en aquella quarta, per dir-ho d'alguna manera. Sí, que... Però això dic... Un viatge així... Jo crec que... que em vol dir per tot el món... M'està venint el cap a... Atrapa-m'hi si pudes. Potser també, eh? Amb Leonardo DiCaprio o Hans. Una pel·lícula de Steven Spielberg, que per mi és molt guai. També aquesta pel·lícula, en aquesta història real, d'aquella de Frank Apecney, que usupava identitats, però podria viatjar per tot el món. I per poder fer el que vulgués. Home, és un gran referèndum. I Tom Hanks, que l'empaita per tot el món, intenta anar a veure si el pot casar. I un aterrizar com ho podes. Que això ja no és ni viatge, és estar a punt de viatge. Ja no en tenia ni tancats en el múdic, que potser podria ser, també. Jo crec que ja podríem deixar una mica davant del tema del rotmobis. Però en aquest sentit, evidentment, podem tornar-hi quan vulguem, la rotmobis, perquè el cap i la fi és un senyor de llocs, i està claríssim. Anem saltant d'un lloc un altre. Totalment, com sempre. Però jo crec que Aterrizar com ho podes, és un referèndum de la comèdia, i és un referèndum d'aquest... intent de viatge. I, bueno, aquest... no sé, aquesta bogeria, aquest... Jo crec que l'excusa, aquest viatge, és l'excusa dels fars, per fer aquesta pel·lícula, en què, bueno, explotem la bogeria total, no? Totalment, totalment, sí, sí. D'aquelles pel·lícules, d'aquelles traduccions que tant se'ns agrada, que es deia, simplement, avió. Avió. Sí, sí. I la van posar com la tevita, com ho podes. Ja veuré una temporada... En serios, diu avió. Sí, ho veiem. Va haver una temporada als 90, que si, com que aquí diu una pel·lícula, no es deia com ho podes, el que deia com ho podes no varia res. O... Ah, és que ara m'he dit tot això. No s'ha d'anar com ho podes, no s'ha d'anar com ho podes. Sí, sí, sí. Totalment. I si ens anéssim al gener d'animació, que em podríeu dir? De viatges. De viatges, a més, crec que un dels viatges... més idíl·lics en aquest sentit, més dramàtics, també, per una altra banda, es podria ser el de... Correcte, correcte. Totalment. Aquest viatge. Jo te'n crec. Tant el viatge que em fa a la memòria en un inici, com després, tot aquest viatge que em pren amb aquesta il·lusió. Ja podré fer aquesta... I sobretot el tema de viatjar a qualsevol edat. Perquè tenim el protagonista... Correcte, sí, sí, sí. Que ja crec que té l'A8 Antena, a l'inici de la pel·lícula, i per què no? Compleja el somni que va tenir amb la seva dona, i el compleix no només per ell, sinó també per ella, i pel somni que van tenir ells tots dos, i emprenen aquesta aventura. Clar que sí. Clar, jo crec que et donem una mica a l'inici que parlàvem de Meli, amb el seu pare. Correcte, sí, exactament. Jo crec que estem veient en aquest personatge, en altra vegada, no? Que... que em no digui si és que... És que ets de l'alcohol... No és amb el viatge, sinó amb tot, no? Amb l'inici, amb tot. Sí, sí. Sobretot amb aquesta essència, no? És el que volia dir abans que deies, que si el viatge a guitarra, al final, el viatge és l'essència. Diuen que la filosofia és que l'important no és el fi, o l'arribari, sinó el viatge. Correcte. I jo crec que en el viatge aprenem molt més, que quan inclús que vivim, que podem aprendre molt... De fet, aquesta és la lliçó que s'emporta al... És que ara no me'n recordo. És el que es diu. Sí, sí. Que encara que amb el seu matrimoni no pogués realitzar aquell viatge a Sud-Amèrica, el que, al final de la pel·lícula... A veure, no sé si es dic fent spoiler, no? Però és que... Has tingut temps a veure-ho. Ja s'ho toma, Visab. El que s'adones, el que estaves parlant ara mateix, que potser no van poder viatjar, potser no van complir el seu objectiu, però la vida que van viure junts no se la treu ningú. Clar, és el preparador, el que li ha donat tota la vida. I el que l'ha fet feliç, cap i a la fi. Totalment. De fet, va ser una pel·lícula que va estar guardonada per dos premis Òscar, un d'ells a millor pel·lícula d'animació i l'altre, a millor banda sonora, que l'hem sentit de fons. I l'estem sentint de fonsa. Correcte, que l'estem sentint de fonsa. De Michael Giacchino. Sempre li canvio nom, a Capuchino. Per tant, una gran referència d'animació, però també ens podríem anar a l'anime, no? Perquè podríem parlar d'un viatge de Xijiro, la Lleida. Jo crec que, quan parlem d'anime en aquest programa, se'ns dubta, se me'n va al cap a tu, perquè jo crec que tu ets una gran fan de l'animet. I d'estudio Ghibli, tot i tot. I de les espelmes, no? Totes de relació. Ho podríeu posar, si ho sóc forsfierceïts. Si sóc forsfierceïts. Amante de les espelmes. Amante de les espelmes. No, no, poca conya. Una de les webs, perquè hi ha dues webs, una de les webs on adquireixo aquestes espelmes, hi ha una partat que és de... Que es diu Wonderlist Collection, que és de diferents parts del món, i són aromes que et transporten a diferents ciutats. I tenim Londres, bruja. Jo tinc la de bruja, que olora com a... Guafel de chocolate, eh? Velga, o sigui, és brutal, és brutal. I això està a Londres, Indi... Bueno... Diferents ciutats de diferents capitals, sobretot de diferents països, i està molt guai, la veritat. I sí, parlant de... Sí, sí, sí. Gwyneth Paltow també li agrada en les espelmes d'Aulós, així... Ah, sí? Sí, sí, estudió, sobretot, així. Les vas agotar, va fer una web i les vas agotar. La trio? Sí, sí, i vas agotar les espelmes. Gwyneth Paltow. Gwyneth Paltow, la trio. Ah, buscau-lo, aquí ho deixo. No ens donarem més pistes. Ho investiguem, en Gwyneth Paltow. De què has agotat les seves espelmes? No. Em sona, però es cada vegada... Continua, continua. Doncs això, no, el viatge de Chihiro. O sigui... És un exemple de pel·lícula que no et fa viatjar a un lloc concret del món, en tot cas, Japó, que és on necessituen, normalment, la majoria de pel·lícules d'Estudio Ghibli, a excepció d'El Castillo Ambolante, per exemple, que, com està basada en una novel·la europea, doncs, el lloc... El localització, crec que és d'Itàlia o... o algun lloc d'aquests... No sé, algun lloc europeu o austri... No sé, ara mateix. Però el cas és que el viatge de Chihiro... No crec que es refereixi tant a la localització on et fa viatjar, perquè, repeteixo, només és Japó. I després tenim tota... tota la zona de les aigües termals i on se llotgen totes les criatures i tots els monstres d'això. Vaig viatjar cap a la cultura i el folclore japonèsos, que... Oriental, que aquí... Que és la gran viatge que fa, sí. I no només això, sinó també el viatge personal que fa la protagonista. De conèixers a si mateixa, perquè hi ha algun moment de la pel·lícula, on li canvien el nom, i gairebé se n'oblida del seu primer nom, el seu nom veritable, i ha de passar per tot aquest procés i per tota aquesta transició, ella. I jo crec que també pel·lícules d'aquestes que fan viatjar, no només literalment, sinó també metafòricament, també s'han de tenir en compte. Sí, a mi una cosa que em fascina de l'ànim, és la bona pinta que tenen menjar. Això sempre. Té una pinta tan deliciosa al menjar, però tot. I és al·lucinant, sí, sí. De fet, fent aquest repàs al viatge de Chihiro també volia comentar, sortint una mica de tot això, volia obrir un petit debat, molt cur, perquè ens queda poc temps, però... Cristófer Nolan també ha fet moltes pel·lícules, però, clar, viatges en el temps. Ah, no viatges, ah, i no parlaràs d'interestela. Podríem parlar de viatges en el temps, també, com a referència en les pel·lícules de viatges. Què opineu? Home, no deixar-se un viatge, no? Exacte. Com a mínim, jo el concepte que tinc de poder viatjar amb el cinema no és precisament un viatge en el temps. Perquè no està el nostre... Correcte, parlo material, no? És a dir, si tu en parles de Japó, potser no està, però en algun moment sé que podreu, o poc tinc oportunitat de poder anar, no? En el temps. M'agraden molt les pel·lícules de viatges en el temps, però m'interessa poc aquest viatge en el temps. És bastant impossible. Però, al final, no estàs gaudint d'aquest viatge, estàs en el present. O cal dir el passat o el futur. És un viatge més des del fictici, més des de l'entretaniment, que no pas de, ostres, potser això ho podria fer, no? Perquè, si estigués a la nostra mà, viatjaríem a una època pré-còbit, no? Potser... Jo em quedo bastant amb el missatge... O post, ja tot és de sobre. Per veure què ha passat, també. Jo em quedo bastant amb el viatge, el missatge del raül, no? És a dir, viatgem... Ni el passat ni el futur, si no, viatgem al present, no? Gaudim del present per poder viatjar. Si no, és que no podem viatjar, si no, estem en el braç. No et pots estar tota la vida pensant. Ostres, aquell viatge em va agradar molt. Sí, bueno, aquell viatge em va agradar molt, però ja el tens. Pesa buscant el top. Una altra, vinga, una altra. Potser sempre està a l'opció de repetir-lo, però... Ah, sí? Però això no t'ha de tancar cap a altres opcions i cap a altres destins. Totalment, totalment. Ens hem deixat anar al Tinté moltíssimes vegades. No viatges ningú, ni bé. Depèn de la fantasia. Sí, sí, aquí podem tirar del carro molt. Abans parlàvem de la Júlia Roberts, també, un comer Reza Llama, que aquí ha passat una cosa molt curiosa, i és que... Està amb el traductor. Heu de fer la traducció en el Google traductor de comer Reza Llama, 8 Play and Love, i el traductor en català ha dit, vengia, resa, i ama mostar. Vale? I ama mostresa. Perquè, clar, ama de casa, ama mostresa. Sí, sí. Aquí tenim la traducció, la traducció literal. I també una de les pel·lícules, com de viatge per excel·lència, és la vida secreta de Walter Mític, que si tinguéssim aquí a l'amic del programa el Roger Esó, jo crec que la defensaria molt, perquè és un element d'excepció. Jo vull acomanar les pel·lícules molt ràpidament, que no entrem bé, ja és tan poc. Simplement, deixar-les aquí a sobre de la taula, si les tenim a l'apogada, a veure, que són... Tot està il·luminat, de... No sé, no recordo quin és el director, el protagonista se l'haig hagut. Que parla sobre... Fa dues lectures de l'Elocaust i de més. És un viatge, és una mena del rock-movie, també, des de Odessa fins a Ucraïna. I és molt, molt, molt... interessant, aquesta pel·lícula. Té punts molt divertits, també. I una altra, que és molt més actual, que he vist aquests dies, que és la segona part de Borat. De Borat a Morat. Què tal, bé? Em va agradar, em va agradar situar molt curiós, sobretot, perquè fa anys vaig veure-ho de la primera part. Bueno, sí, és escandalós en segons quines coses, ja busco una mica això, no?, el tocar segons què, jugant a una pel·lícula... gravada com en Cama de Culta, en alguna manera, en alguna de les escenes, i en aquesta jugo una altra vegada el mateix, que és molt irreverent tot el que tu vulguis, però al final té un joc molt actual, que crec que va ser molt divertit. Em seixabarà un coin, el actor que podria haver sigut Freddie Mercury. Doncs jo t'ho hauria comprat, mira, que et dic... Sí, sí, ja ho sé, que m'ho hauries comprat, ja ho sé. Jo últimament hi ha un... per fer un últimàtum ràpidament, un Àngeles i Demonios, ja que parlaves de segones parts, és una gran segona part. A mi m'encanta, m'agrada moltíssim, aquesta adaptació del llibre de Dawn Brown, amb Iwan McGregor Brutal, a Monton Hanks, i amb una història plena d'encant, plena de trapitgeos en el baticà de la religió, i em va semblar exquisita, i a mi és la meva preferida de la saga. Bueno, però si has de parlar de viatges és el codigo de Vinci, també. Sí, totalment, el codigo de Vinci també jugues en París, en França, en altres localitats. Doncs molt bé, una vegada més, una setmana més sense acabat el temps. Avui ha estat aquest especial de viatges a la Gresca, aquest especial de cinema de viatges. Gràcies, Laya, per la teva gran feina en els controls. Gràcies, Raül, també per ensenyar-nos. Com a bon tècnic, el Raül ens ha estat ensenyant a fer aquest aprenentatge monitoritzat de tècnic de so, que també s'agraeix, Raül, gràcies. I, com sempre, no us anuegueu amb les crispetes. Tornem aviat. Adeu! I never knew you like pina coladas or getting caught in the rain in the feel of the ocean and the taste of champagne.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.