Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Just canvia amb el Xip. Aquesta tardor, el comerç s'implica en el repte de reciclar més i millor. Pusem en marxa un nou model de recollida comercial porta a porta. Més met, més eficient i més sostenible. Pel medi ambient, a Sant Just canvia amb el Xip. Ajuntament de Sant Just desvern. No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Aquestes festes, un plim de música a les vostres llars. Escolta, a Ràdio desvern, les Nadales de sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i Música de sempre. Per Nadal, escolta Ràdio desvern, al 98.1 de la F.A.M. Bones festes. Gràcies. Bones festes. Benvingudes al programa de cinema. Haurem de dir el programa de Videogocs. Cinema a la Gamer és que avui, aquí, a Radio Monís de Reis, a Radio Desvern, a Evox i on ens voleu sentir un programa especial de cinema i de videojocs, per això aquesta sintonia tan atípica, tan atípica com l'Alla Vidal, molt bones, l'Alla, com estàs? Ja, molt bé, però estic sorpresa per la sintonia que està sonant, o sigui, estic flipant. L'Alla, però si ho tenia amb guió, si ho estaven amb guió, que m'havia de resfinar. Dani, això no ho saben els ullens. És igual, els ullens saben perfectament que nosaltres treballem sense guió. O sigui, que no ha quedat creïble. L'Alla Vidal, què et sembla aquest programa? Cinema a la Gamer. A la Gamer és que sóc molt fan del nom. Sí, sóc molt fan de quan et vas al lavabo i se t'acudeixen aquestes idees. Això ho vam dir que no ho diríem. Bueno, sí. Jo també lo suelto. Ja sabeu que jo i el senyor Roca tenim una relació molt íntima. I a la meva dreta... Bueno, clar, és que a la meva dreta tinc l'entrenyable Raül Navarro, però avui no el tinc, perquè avui tinc una altra persona molt entrenyable que avui us presentarem, però volem deixar el... Ja deia jo que aquesta sintonia havia de venir per alguna cosa. Sí, havia de venir per alguna cosa, però deixem en què la hype... Ara sí presentem l'entrenyable Raül Navarro, que avui també és l'home de les mil tecles. Molt bones. Què tal? Com estàs? Bé, bé, bé. Aquí hi ha un frescat, com sempre. Un frescat o un frescat? També. Les dues, les dues. Jo em quedo en tot. Déu-n'hi-do, Ben. Gameresca. Com ho veus, això? Jo ho veig perfecte. Jo ho veig perfecte. Sí. Sí, sí. Jo sóté d'una mica de banda, naps? Sí que... Jo vaig tenir un problema molt gros, amb el programa especial de Harry Potter, perquè no m'havia vist res de Harry Potter, amb aquest ja ni t'explico, vull dir, no sé ni per on començar-lo. Jo crec que necessitaré maiudació, sí, perquè... A veure, sempre diré jo que sí que ens jugo, no, però... Però encara el cinema és complicat. És que cada cop ens estem enfrescant, enfrescant, amb temes més enrerevesats, més estrans, no? Enrerevesats. En estrans fa el que ens volem portar, vull dir. Sempre regulis la meva madreta, quan tinc dubtes cinematòfics, et pregunto a tu, però vull necessitar una altra madreta. Si us plau, que entri la meva madreta d'avui amb tots vosaltres, Xavi Pesseix. Hola, hola. Bona tarda. M'ha encantat que hi meresca, eh? Jo hi meresca. A mi m'ha fet com un nou gènere. Sí, com ets. I m'ha encantat molt que hagueu pixelat el tema del cinema. I seria, l'acadèmia, oi? Brutal, brutal. No, no, total, total, vull dir, és molt guai que puguem tenir-te tu avui en el programa. A mi m'he flipat. Ja saps que la relació que tenim tu i jo, Xavi, és una relació... Pengem les meques? És que és molt bonica. És una relació molt maca, perquè neix abans que cinem a la Gresca, ens hauríem de remuntar a un paradís de cinema, que jo venia aquí amb les meves ganes de fer programa i de parlar de cinema, que les ganes, a vegades, no ho són tot, a vegades necessites un equip, i per això tenim aquest fantàstic equip, que ara es coneix com a cinem a la Gresca, però els nous orígens van ser aquí, a Radimolins de Rei, amb un paradís de cinema, i tu de tant en guardat deixaves caure i a mi això em feia molt feliç. I ara recordar-ho encara em fa més feliç, perquè és allò de dir, ostres, el l'origen i l'està aquí, doncs, ostres, no sé, que et tingui a tu, perquè no sé, fa il·lusió. A mi també em fa molt de il·lusió. I donaves un cop de mà i ara ets la seva dreta. Sí, la meva dreta. Game Resca, ho veus bé, això? Game Resca m'encanta. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Game Resca! Doncs arrenquem un programa més avui especial, com deia amb cinema, de videojocs. Uf, això i jo no sé com ho porto, eh. Com podem començar? Sí, comencem per on comença tothom. Per al principi, no? Sí, comencem per al principi, demanant ajuda al nou. Vinga, tot marron, pati. El de càrio, que bé. Home, ja que estàs aquí convidat, que portava molt de temps ja, a veure si t'ho diem incloure, doncs, que menys. La veritat és que sí, que ens fa molta il·lusió, que puguis formar part del programa d'avui, un programa especial de videojocs, tu ets un friqui dels videojocs, no? Oi, tant. De l'ú, el Mario Bros. De l'ú, el Déu, quants dies de friqui? Ostres, doncs... Un vide i pico. Sí. I l'altre em deixo, perquè com que... estic amb aquest ocupat a casa... Exacte, perquè és el que et volia preguntar. Com tu fas per combinar-te la teva vida familiar de la teva vida gamerana? Doncs, molt fàcil. No tinc vida gamerana, ara mateix. No! Estic molt embarcada o reduïda a la hora de les migdiades. Que bé, és el que hi ha i és el que aprofito. Una qüestió d'organització. Totes les meves vidres organitzar-se. Jo ja soc com un viejuno dels videojocs. No puc posar-me al dia de les novetats. No et dona temps, no? No tens la Play 5, no? Encara no. Encara no vol dir que està preciat la niça del res? Home, la máquina de la tincena un moment o altra està claríssim. Claríssim, i la Xbox One... 166, això està claríssim. Déu-n'hi-do. Amb quin joc estàs entre mans, ara? A The Elder Worlds, que és un videojoc que estic jugant per la Xbox One, que és d'un estudi desenvolupador que ha comprat Microsoft. Que... bueno, és boníssim. Imagineu-vos, és un joc de rol en què expliquen que a la humanitat ha passat a colonitzar diferents planetes, però que els planetes no estan controlats per polítics, sinó que estan controlats per empreses comercials, amb el qual no hi ha constitucions, els que hi ha són convenis dels treballadors. La gent no té dret, la gent té el cert del seu conveni, i vosaltres vas a segons la normativa de cada empresa i quina empresa es controla cada planeta. Déu-n'hi-do. Les estupies molen, per sort. Que les estupies molen. Moltíssim, moltíssim. Un dubte que tinc jo. Tu deus haver passat molts videojocs, no? Enllar de la teva vida. Alguns. Quina és la sensació que hi té quan acabes un videojoc? Quan guanyes. Tu deus saber, no? Tu deus saber, perquè jo m'he quedat amb les ganes, no ho sabré mai, jo em moriré sense saber què és passar. Però d'anima, i és tard per provar d'allà on no hi és. Jo no tinc paciència, jo no tinc paciència. Quan veig que comencen a girar... Jo, quan estic jugant a Call of Duty, disparo el cel. Perquè a mi m'agrada disparar als ocells. Has provat els jocs aquests que no tenen fi? Com l'Ànimal Crossing, l'Ocims, un d'aquests? Sí, el Pou, aquell. El Pou se'n moria. A mi el Pou se'n moria. El Tamagotchi, no? A mi el Pou se'n moria. I el Candy Crush se'n podrien les llaminadores. La qüestió és... Què se sent? Què se sent quan et passes un joc? Normalment, la meva sensació és que quan arrenc un joc, com les primeres es pensen, m'agradarà, no m'agradarà. Estic perdent el temps o no en aquest joc. Després et passes a enganxar-te, a encarinyar-te, i et lleves cada dia pensant a veure quina estoneta podré dedicar-li amb aquest primer joc i ficant-me immerg dins d'aquesta nova aventura que he descobert. I quan acaba... et de com una sensació de... de 8, de... Ostres, ja s'ha acabat. Suposo que és molt similar quan ets nen i puges al carrossel. I s'acaba la fitxa. Tu et veus una sèrie i l'acabes. Jo anava a posar el mateix exemple que tu, l'Aya. El que passa és que sóc el presentador, i jo hauria de posar aquest exemple, no tu, l'Aya. És com quan acabes una sèrie. És com quan acabes una sèrie. Comences la sèrie i estàs al mig i dius... Ostres, què sí, l'Aya? Al mig, no, l'acabes, està al final. Ja està, ja m'està corregint. No només entro les idees, sinó que a més s'emcorratgeix. És com quan al final és típic d'aquest programa. És com qualsevol tipus de cultura, que quan estàs molt enganxat a una cosa, és acabar amb allò i necessites molt més. La nivella audiovisual, no? I també passa que, igual que en una sèrie, la repasses i a la segona tira de tot. Veus coses que la primera... Amb un vídeo que passa, no? Incluses més, potser. Torno a jugar i m'hi fixo en més coses. Ara que tinc més habilitat, aquell tros em costarà una miqueta menys i podré accedir a que hi hagi unes que no he passat per abans. Déu-n'hi-do. A vegades que els juguis, ho facis d'una altra manera, que provis com diferents reptes, com intentar passar-te les 5 hores, en 10 hores, sense que et matin, si és un joc que et pot ametar, i això... Doncs no sé. Això depèn del jugador, no? Volgui viure l'experiència de jugar en videojoc. A més, també en els videojocs, en els assoliments, que és el que estàs explicant molt bé a l'Alla, i és que ja la sapés del que han fet és perquè la gent no esqueixi de pagar el que val un videojoc i que li duri 15 hores, i digui que em vol més, farem els assoliments, que són uns objectius, com a quede de l'Alla. Passa tal joc en 5 hores, si te'l passes, tens un assoliment. És una medalleta que et apareix, que té uns punts que va parar el teu avatar, i tothom pot veure quan hi ha puntuació tens. Llavors, pica bastant... Això sí són jocs on-line, sobretot. En realitat no, eh? El joc és on-of-line, també et donen puntuació, i la gent que veu el teu avatar et busca per... Clar, clar. Ja no és com la Nintendo, que ell juga bastant a casa. Sí, amb la console allà al soterrani. Exacte, ara també és com una xarxa social. Doncs la gent que té la teva fitxa, també pot veure com en jocs has jugat, quants assoliments has fet, i quina és la teva puntuació com a gamer. Clar, la meva puntuació com a gamer és igual si tinc la PlayStation com si no la tinc, perquè com que és hero és nula, vull dir... Però hi ha jocs de múltiples plataformes, només consoles, també a ordinador, al mòbil. Jo el que veig l'Alla és que necessito un mentor. Jo necessito un mentor. Sabe, quan tinguis un temps lliure, vull dir, quan vegin a l'universitat les teves nenes, o el que sigui, quedem. De qui uns anys parlem. Però ara, hablemos de mi llibre. Sí, jo crec que hi ha moltes vegades que succeix, que una ficció es porta al cinema. Una ficció que ha sigut en un llibre, per exemple, una novel·la, una novel·la d'aquestes animades, es porten al cinema. Això, diguéssim, és el més comú, el més quotidiant. Però també passa en el món dels videojocs, que hi ha en videojocs que es porten al cinema. Però també hi ha el món dels videojocs que es porten al cinema. I hi ha pel·lícules de cinema que van sobre el que és ser un friqui dels videojocs, el que és que t'enganxis en videojoc. Vull dir...Que puguis entrar dins. Que puguis entrar dins. Perquè el cap i la fi no deixa de ser com una pel·lícula, no un videojoc, que tu has d'anar seguint, que és que en una pel·lícula tu t'asseus i dius l'experiència 100%. I en un videojoc tu ets part de l'experiència, no? I en aquest sentit crec que és la diferència. Avui hem vingut a parlar de cinema, com sempre, però ho volem fer amb aquest toc més de videojocs. I m'agradaria que comencessis tu, Xavi, per destacar en algunes d'aquelles pel·lícules que compleixin algun d'aquests requisits, que tu t'hagi destacat, que tu t'hagi agradat durant quan sigui, els últims anys, més actuals, més antigues... Una pel·lícula que dius, mira, aquesta pel·lícula de dibuixos de videojocs que s'hagi portat al cinema. Hi ha alguna cosa que... Us posaré un exemple que és relativament actual, i que cal conèixer-ho tots. The Witcher és una sèrie que està de manera a Netflix. The Witcher, originatament, és una novel·la escritada per un senyor que viu a Polònia, que ara us diré com es diu, eh? Un nom d'aquests estrans. Derech Sapkowski. Aquest bon home va escriure una sacada de llibres que és molt famosa a Polònia, que és The Witcher, i d'aquí es va fer el videojoc. I hem anat a curioses que fer de projecte ret que és que el desenvolupador d'aquest videojoc els va comprar els drets oferint-li royalties, segons l'evolució de les ventes, i el d'autor va dir que no, que hi ha un de les videojocs que no hi creia gaire, que les duguessin tants diners com pogués, i que ells quedaven això, i que fessin el que volguessin. El qual The Witcher, actualment, és una fracícia en videojocs que està venent moltíssim, moltíssim. Han fet la sèrie que es pot veure a Netflix. I després d'aquí ha fet un... Ha retornat tota la saga de videojocs. A molt més falsa, no? De vendre una passada, del qual ara l'Andrec està... bueno, m'esperes de punta, de no haver negociat millor tota aquella part del programa. Menjant-se en les seves paraules. Ja ha hagut un moviment d'advocats que, a final, ho han solucionat, crec. Però bé, com a d'això, està curiosa. La sèrie en The Witcher, amb l'Andrecàvil, el nostre Superman fet brujo, doncs està quedant molt la comunitat. Tot i que, com a nivell de producció, es troba una miqueta pobra. O sigui, en real... He de dir que és un videojoc de The Witcher 3, que és el que puc provar. És un videojoc que pots estar jugant perfectament una 100 hores. Ostres. I tu estàs tan adaptat aquí... El Dani se li posa els pes de punta. Sobretot de morir 100 gatitos. Però pensa a ratitos, eh? A ratitos, laia, que és ratitos. Una hora cada 100 dies. De cop i volta tinc calor. Però què t'ho pensa? Que poses al feridia. I totes les decisions que hi ha d'aprendre han de passar per tu. Totes, si ets un contacte o no, si salves o no salves la persona que està atrapada en una cova i ho agrada per un drac, si te'n vas a una illa en la que hi ha un braçalet que ha perdut el rei de la comunitat i et demana el favor i et compensarà. Però hi ha justament una bruixa que està esperant a qualsevol passatge perdut per robar-li l'ànima. Tot això ho decideixes tu. Com t'entrenes i com enfoces totes les problemes. Clar, és com una pel·li interactiva, només que els videojocs es van inventar abans. Que el cinema interactiu, és que res. No em convençareu. No em convençareu. Perdona, i què tens en compte de prendre les decisions del personatge? No prefereixes estar passiu allà? Em poso nerviós, em poso nerviós. Ja li costa, aprendre les seves. Tu t'imagines que em vaig aprendre per què serveix cada botó. A mi em diuen si és per saltar-la, però per què era l'ànima? Però això és al principi. Després hi ha un cop provant, jugant a costumes. I al cap de 30 minuts ja saps menjar... Això tens les pantalles tutoriales, al principi? Esclar, els vídeos de YouTube. Sí, que no serveixo per això. No cal que molt, no et chequeu més. Xavi, eh, no, vull dir... És una bona proposta que ens has fet i que pot ser molt interessant. A més, tenim tots a Netflix, per tant, podem veure, no ens podem queixar. No sé si t'havies quedat en el Tintin alguna cosa comentada. Una sí, molt ràpida. En els anys 80, a nivell de videoconsola, va haver-hi una batalla molt grossa, que era Nintendo contra Sega. Ah, sí. Era l'època de la Super Nintendo, el Cero de la Bèstia, de la qual jo formo part, i forma de part. I Sega tenia la seva Mega Drive. Les icones d'aquestes dues marques a Nintendo, era Mario Bros. I a Sega era Sónica, en l'arissó de color blau, que corria que se l'espalava. Bé, doncs, tocant els anys 90, es va fer una pel·lícula de Super Mario Bros. Sempre m'ha empal·lat aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que... Ara l'he entrat més. A tots els espartanos de la batalla de Sega contra Nintendo, no les que estàvem aquí de Nintendo ens agradaria oblidar. L'hem defensat lo just, no? Però ara fa poquet, Sega va treure la pel·lícula de Sónica. És veritat, sí, sí. I realment, que la pel·lícula de Sónica... Se m'està sent dubba, això, per mi, i la pel·lícula de Sónica... Vols un gotaig, vaig? Està molt bé, està molt bé. La pel·lícula de Sónica està molt bé, ja ho he dit. I mira que els primers trailers eren una abominació. Correcte, correcte. Es va fer trending tòpic a tot arreu. Però, m'he sabut, té una campanya de màquina que tinc aquí, eh? Sí. Tu fots aquestes imatges, crees el bon bo que crees, crees aquesta expectació dolenta, i el que estàs creant és que estàs creant espectadors per la teva pel·lícula. Perquè parlin de tu, no? Correcte, correcte. Perquè, a més a més, les primers trailers, com deia de l'Alla, enfocaven l'Ansonic, l'Alicio Alraú, d'una manera molt... El van transformar d'una manera... Que sembla que és més realista, no? Realista, sí, però, a més, tenia les cames molt llarga. Era com un humà vestit, saps? Dispressat, però em deia que hi... Una cosa, sí, com aquests que surten... A tompomàfic, sí. Els parcs temàtics que hi ha en personat... Els colts que es van disfressar de violins... Doncs n'hi ha uns que molen, n'hi ha d'altres que donen grima, doncs... Estanes del parc temàtic i el de la plaça Catalunya. Aquesta és la diferència, no?, una mica. És una marca fendada dels dos nens. No, no. Del parc del terror. Exacte. Llavors, la comunitat Gamer es va caixar moltíssim de Quinssoning. Ens esteu portant, per favor. Tendrem de guanyar Super Mario Bros. la pel·lícula, a veure. Llavors, es va dir, no?, el dissenyador va dir, hem escoltat els fans i farem un canvi. I us veus després que l'haveré un canvi. Un canvi que no teníem previst. No sé d'on està aquest canvi. Ei, Mike, d'on estava la carpeta del meu canvi? Ja estava hecho, però, bueno, són aquestes coses. Ja, i a totes maneres, a sobre de la taula sempre ha estat molt el tema de Mario, per exemple. Va ser el pioner, per viure alguna manera, de l'adaptació dels videojocs al cinema. Havíem fet pel·lícules sobre videojocs, però no d'una adaptació. I, de totes maneres, crec que confonem, a vegades, el fet de del que deixes al cinema, o els videojocs, o qualsevol tipus d'industria. I és que, simplement, no està al servei dels fans, està al servei de fer diners, simplement. Per tant, sí, és una simple conjunció, no?, i ara faig una analogia entre Super Mario Bros. i Crepusculo. És a dir, amb el Super Mario Bros. què passa? Ja tens, tu fas una pel·lícula de Super Mario Bros. Els fans de Super Mario Bros. ja t'estan anant al cinema. Vaig a captar la besta. Els que no els importa Super Mario Bros. Vaig a fer una pel·lícula... No la defensaré, com que ni molt menys, però vaig a fer una pel·lícula que jo crec que és que pot atreure gent que no tingui cap relació amb Super Mario Bros. o amb els videojocs. El objectiu és aconseguir recaptar el màxim de públic possible. Exacte. Perquè un target ja el tens segur. En Crepusculo, passarà el mateix, no?, si penseu en Crepusculo, aquell primer trailer que sortia, és a dir, els que havien llegit la demagralla de Crepusculo, aquelles, i no vull ser sexista, la seva majoria, noies, ja les tenien a la butxaca. Aquest target ja el tenien. Com era omplir les sales amb les seves parelles, no?, amb les seves amics o qui siguin? Doncs què faig? Faig un trailer de pura acció. I van fer un trailer d'un minutet amb una baralla dels dos vampiros, si no sé què, ostres, doncs... Vull veure aquesta pel·li. Sí, sí, doncs, anem, anem. He vist el trailer, m'ha agradat. Després va veure la pel·lícula de deserció, què és? M'has posat els últims 20 segons de la pel·lícula. Però és una mica el mateix, no?, no hem de perdre l'objectiu que és una indústria. És una indústria, pura, sí. Amb això, afegiré que hi ha un... dintre del món gamer, no?, hi ha una anècdota, que és que Street Fighter II és un joc de lluita, que és D1 contra 1, que és dels més famosos del món. I bé, va tenir tant d'èxit que és a fer una pel·lícula, en la qual surt la... Surt gent club bandam, que fa unes postratxes principal, i surt la Cali Minox. Cali Minox, sí, sí. I bé, és tot un bandai de personatges del vídeo. Surt el Raul Julià, que és l'última pel·lícula que va fer Raul Julià. Que he acabat amb aquesta. Pobre, pobre. Veiem que, evidentment, és una pel·lícula que tots la critiquem, tots la vam anar a veure, i avui encara donen beneficis, eh? Correcte, això ho dic. Doncs d'aquesta pel·lícula, o sigui, va fer el vídeo-joc, del vídeo-joc que va fer la pel·lícula, que tothom s'enriu, però encara la vories. I us han fet un altre vídeo-joc, que va ser Street Fighter 2, de Movie, de Game. Què dius? Van agafar la pel·lícula, van canviar una mica el format, perquè llavors era un vídeo-joc també de lluita, però amb personatges digitalitzats, per tant, van agafar els actors, es van digitalitzar, perquè sortissin de les seves cares i els seus cossos. Això pel vídeo-joc últim, que va ser tant la pel·lícula. Una mica molt del combat, no? Però els personatges tipus molt del combat. Exacte. El format era la transició, però no havia passat el joc. Era un altre joc de lluita, simplement que sortien els personatges de la pel·lícula. Per què? Perquè sabien que hi havia una bossa de... d'aficionat, que en dirien al cine, i que d'acord s'hagués d'acompanyar en el joc, i així van anar. Com dius, Josep Mott, de la gallina que sale en voles, que entren. És que sí, eh? Correcte. Bueno, després de fer una busqueda d'Equipèdia, ja sé, de què estàs parlant. De què m'estan parlant, no? De què esteu parlant? Estàs tenint flashbacks de quan vam fer el programa de Harry Potter, no? Sí, que ara mateix m'estic empaladint molt de fer aquest programa, però cada vegada que miro el Xavi, se'n passa. Ai, que bé, Dani. Sí, sí, se'n passa. Tens una aure. Tens una aure, tens una aure. Sí, les gallines que entren per les que parlen. És que no és igual. Bueno, doncs, Laya, ja que estàs tan xerra macadora avui, ja que vols xerratant, va, moja té, moja té una pel·lícula de videojocs. Home, jo voldria destacar les pel·lícules de Pokémon, perquè és un dels llocs que més he jugat i més conec. La llatura dels que anava amb el mòbil per tot arreu, amb aquell furor de la Pokémon GO? No, perquè em va fer molta ràbia quan va sortir el Pokémon GO, perquè era, o sigui, va ser tant de la moda que va surgir, tothom estava amb el mòbil, amb la descarregada i tot. I sí que és veritat que hi va haver molta gent que va descobrir la saga a partir d'aquest joc. Però hi havia d'altres que abans d'això, s'havien enrigut de la gent que jugava Pokémon i no tenien en compte res d'això. I a les altres va sortir l'aplicació i va ser com... Ai, he encontrat un petito, no, no és un petito, és un saïdac o és un zubat, no és un murcielaguito, un fantasma, què és això? Llavors, clar, hi havia molt, molt posterior amb el Pokémon GO. I per això, amb molta ràbia, i jo vaig voler jugar quan va passar a l'ona. El que passa és que quan va passar a l'ona, el meu mòbil ja no tenia memòria i no em vaig posar a l'aplicació. És la veritat, no tenies megas. Els teus pares no et pagaven wifi, perquè mai t'han pagat wifi. Els teus pares t'han putejat sempre amb el wifi. No, no, una cosa és el wifi, l'altra cosa són les dades. Dades mòbils sí que en tinc. No tens wifi a la teva habitació com vos tenis dades mòbils, laia. Dani, una cosa no té res a veure amb l'altra. Són esposes. I quina pel·lícula més t'agrada de Pokémon? Quina és la teva preferida? Home, és que n'hi ha dos tipus, les de dibuixos i la de detective Pikachu, que va sortir l'any passat. Les de dibuixos em quedaria amb la primera de totes, que anava sobre el... no sé si t'ho has vist Pokémon, però... Per suposat. Ho has jugat? Sí, sí. Però anava sobre el... És com un pollet, no? És un pollet de color vermell, de color groc. Un pollet? És un pollito, no? No. És un pollito. El Pikachu estàs per Pikachu, aquest. No és un pollito. Potser s'ha d'haver comparat amb moltes coses. No, on li has vist el bec? És un pollito... A veure, Raül, no tinguis a veure. És un pollito amb un ratlló, no? No, com que no. On li has vist el bec? No té bec. Ni pot estar pollito. I llavors què? És un ratolí. Ah! Vale, vale. Això té urelles. És un ratolí, però no sóc creu ningú, saps? És allò de dir... És com un ratolí, va reconill, una cosa ràpida. L'Aya Vidal, contesta la meva pregunta. Quina és la teva pel·li? La primera de tot és que anava sobre els teus legendaris de la primera generació, que eren el Miu i el Miu2. I anava sobre... El Miu i el Miu2. Genit de tot. Genit de tot. Ja està, ja està. Perdó, que he tingut un moment. I, de fet, la primera pel·li de divisió. La primera pel·li de divisiós de Pokémon està relacionada amb la trama de Detective Pikachu. Perquè... No sé si t'has vist Detective Pikachu. Clar! Clar! Però... però bàsicament tenim el Miu, que és com el Pokémon legendari que va originar a la resta de Pokémon, a la saga de Pokémon. I després, a partir de l'ADN i del Miu, crea artificialment el Miu2, per uns científics. Aleshores, el Miu2 descobreix que és una creació artificial, que no és un serviu, i, aleshores, es comença a plantejar dilemes existencials de qui sóc, que hi faig aquí realment té valor la meva existència, i, aleshores, té com una crisi existencial destrueix el laboratori on estava, com creant-se, destrueix a tots els científics i vol com dominar el món Pokémon. I, aleshores, recluta una sèrie d'entrenadors superprofesionals, entre ells està La Shketchum, que és com el protagonista de l'anime de Pokémon, i amb els seus amics, i, aleshores, se'n van a una illa deserta, i allà descobreixen que l'entrenador que els ha convocat a tots és el Miu2, que vol destruir-los a tots, vol clonar els Pokémon i vol fer-se amb el món. I, aleshores, aquesta trama té a veure amb detective Pikachu, perquè hi ha un moment on... no me'n recordo ara molt bé, però hi ha un moment on surt també el Miu2, aquest, que ha estat creat amb els científics, i que també vol dominar la ciutat, no sé si és la ciutat de Nova York o això, i vol convertir a tothom en Pokémon, doncs això té a veure. I és un exemple de com una saga que va començar en videojocs s'ha plasmat a tot arreu, no només al cinema, sinó també a manga, anime, cinema, o sigui, s'ha plasmat a molts mitjans, i s'ha fet, doncs, una... una saga amb, doncs, un diant en coneguda. Clar que sí, clar que sí, home. Sí, és molt molt col·lut. Bueno, per tu, no, que pensaves que el Pikachu era un pollet. Estic quedant amb ridícula, avui estic quedant amb ridícula. És igual. Raül, eh... No, no, si ja no les ve, quedant amb ridícula. No em poses a mi, també. Quan menys estona jo parli, millor quedaré. Sobretot si no parla surtenat. Per què? No parlo ordenat. Jo parlo. Jo parlo i jo? Bueno, és igual, és que estic nerviós. M'esteu posant nerviós entre tots. Pel·lícula per ferida de videojocs o que tinc a veure amb el món gamer? Jo, mira, jo ja, potser, abans dèiem, parlàvem amb el Xavi de Super Mario Bros, que és del 93, jo a la meva relació amb els videojocs, en conjunció amb el cinema, jo crec que seria el 82, el 83. Aquí tenim dos coses. El 82 tenim tron, de... Gràcies. Que no és bàsicament això. És un personatge que entra dins d'un videojoc. De fet, sí que era viure. I tenim una segona seqüela. Però no, a mi em va impactar molt més, sobretot, perquè no sé si a tron no vaig veure abans, i jo crec que estem parlant que el 82 jo tenia ni un any. Jo vaig tenir això als 82. Aquestes pel·lícules, evidentment, les vaig veure després. No estava del cinema, allà. Sí, però la primera pel·lícula que a mi em va arribar va ser Jogos de guerra. Jogos de guerra és un pel·lícula del 83, com dic, amb el Matthew Broderick, que és un nen que és un nen que és molt noi, que, per dir-ho d'alguna manera, és mig hacker. Està intentant hackejar diverses coses entre elles trucades gratuïtes i de més. Faseja les seves notes i tot aquest tipus de coses, i algo bastant... Fa coses de hacker. Sí, però algo bastant de nens, com a què que diu. Fins que aconsegueix connectar amb un suple d'ordinador... del... de la... Bueno, del govern, per dir-ho d'alguna manera. No recordo d'on, però és del govern. Un ordinador que està preparat per fer... per calcular proves sobre una tercera guerra mundial, nuclear, en un moment en el 83... M'ho feia 40 anys que havia acabat la segona, eh? Clar, però almenys estàvem... com aquella primera guerra freda, no? Una guerra freda amb Rússia... Llavors, tot aquest... aquest tema estava molt pendent, no? Estava molt a sobre de la taula. I és una pel·lícula que tracta bàsicament d'això. Bàsicament d'aquesta suposada lluita amb... amb... amb l' Llavors, en aquesta pel·lícula, aquesta màquina... comença una partida. Com una mena d'escacs, però és un lloc d'estrategia de guerra... per fer un simul·lacle d'atac contra Rússia. Rússia també ho detecta i intenta... com... com... com... començar un... atac preventiu, també, contra Estados Unidos. A partir d'aquí tot és un boom. A nivell, per exemple, de algo conegut... Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. Un boom. que d'una cosa que té èxit, tothom t'ho veia. Clar, creuen com diferents tantes de diferents mitjans per expandir-ho més encara, com Harry Potter, per exemple. Per exemple, clar que després de l'èxit que va tenir una pel·lícula de Harry Potter, al llibre de la pel·lícula, els escriu videojocs i altres tipus d'audiovisual i meds and icing, amb moltíssimes pel·lícules, però això ja des de sempre, des del Batman Robocop i tot això des dels 80, actualment, hi ha inclús a sauna pauta de marketing en què el joc i la pel·lícula han de sortir en determinats moments perquè una promoció ni l'altra. Ah, sí, la veritat. Ara ja aquesta pel·lícula, ho he de resumir, ho he parlat, és Malnacidos. Malnacidos. Aquesta pel·lícula, com Viznáfi o Espanyola. Doncs jo vaig anar al nice one Barcelona, aquest any, evidentment, vam anar l'any passat. L'any passat i em vaig trobar el videojoc allà. Ah. I jo vaig poder parlar amb el desenvolupador i hi hem d'explicar això que us estic dient. Sí, perquè la pel·lícula s'està, bueno, s'està també així amb promoció, el videojoc s'està a punt d'acabar, això que estem presentant aquí, de moment, és una beta, i llavors el temps que sortirà pel·lícula és aquest, i en aquest espai és el que tinc jo per acabar, no?, el videojoc i que surti, perquè un promoció ni l'altre. És que ara són indústries que es complementen. Correcte. Els diguejocs al cinema, exactament. És més, i normalment les adaptacions no han sigut tan malevenides, com el revés, no?, com una adaptació del videojoc al cinema, com veiem abans, sempre han tingut més controversia que el revés, perquè hi ha videojocs sobre pel·lícules que estan molt bé, també hi ha els altres, que estan molt malament, com l'ET, que ja m'estan mirant el Xavi. Però, no sé, a Star Wars hi ha allò, on s'ha endicat les seves versions en videojocs, que han sigut tot un èxit. Sí, sí. També el clàssic, no?, que ja n'ha hagut... Ara ja estava canviant el to. Videojocs en pel·lícules, no?, perquè ha tingut molt la millor fama al cinema, que els videojocs. Ara ja, diguem-ne, que el Ciel Frici que juega videojuegos, que tothom s'ha d'enfotiar, ara ja... Això ja està canviant. El raro és el Dani que no juga. Jo he sigut raro sempre. Però, bàsicament, perquè la indústria dels videojocs ha crescut exponencialment en els últims 20 anys, perquè... I és molt més jove. Clar, va sortir fa molt poc, i abans era això. La persona que jugava videojocs era el típico Frici i raro, però ara és raro la persona que no juga. Ara, aquests Frici i rados són els que fan el cinema, al final. Sí, sí. Són les mateixes persones, aquests que jugaven videojocs, són les que estan fent el cinema. M'esteu deprimint, eh? Però és igual que els còmics, també. Mira, dels còmics... Mireu, també, entra dins del globo aquest del Frici. Fa x anys enrere, si tu tenies una pila de còmics tan alta com tu, eres un Frici que és rar, el tio que llegeix còmics, que lo ves no este quien es, i el Batman, que és un tio molt raro, que va de negre i passava a tothom per la nit. Ara, jo m'he tragat uns botries de pel·lícules de personatges de còmic. Sí, sisplau, i tant. Un capítol d'Amèrica contra Géneo, però no pintat a mà pràcticament, m'he tragat la pel·li, i li he gaudit perquè és el que hi havia. Unos quatre fantàstics amb uns tractes cosits a mà i malament, que el 4 ningú tenia una tenia el pit, l'altre tenia la panxa, l'altre tenia torçat. Això ho he viscut. Ara, què passa? Les produccions de còmics són una passada. En Infinity War el canvi ha recaudat, no? Sí, sí. Això ha dit que hem d'anar a Montfiqui. Estem obrint-nos pas, aconcarint a tot el que és l'entrenament. Totalment. I aquí t'agafaré ara quan acabis de paraula. No he dit que va, que va. Era el nostre pla inicial. Per un cop que pots, no tant. No, no. Concaria el món. És que em semblava una bona manera de lligar-ho. Jo, a partir d'aquesta idea de fer un programa especial de cinema i videojocs, clar, jo em vaig veure molt apurat, i vaig pensar, ostres, d'aquest poc parlar. I el típic, que busques curiositats de pel·lícules o pel·lícules, els millors pel·lícules sobre videojocs, tal. I buscant, buscant, vaig trobar una que es diu Scott Pilgrim contra el Mundo, que és una pel·lícula que està molt bé, que està molt xula, i que veu una mica d'això, dels friquis, del típic ofricazo. Jo crec que el director era... Edel Gleit. Edel Gleit. Sí, Edel Gleit. Que és... Deu ser un megafric. World of War. World of War. Deu ser un megafric i dels videojocs, perquè en realitat és com agafar l'essència de còmic i l'essència de videojoc, ajuntar-la i fer una pel·lícula. I tota la pel·lícula té un ritme supertrapidant. Vull dir, has d'aprendre-te un dia de pan, un vàlium o algo, per estar tranquil, perquè és molt dínàmica, molt ràpida, està molt bé, i té una... La història no deixa de ser bastant d'adolescents, xico conoce a chica, i se'n enamoran. La crida és conquistar, i ha de lutar contra tots els seus ex. Exacte. A la nas operant Nivell. Nivells de videojocs, correcte. Sí, sí, per això. Ha d'anar carregant-se els ex i d'així poder aconseguir... Fins d'arribar-se a fer final. El premi, que és poder estar amb ella i tranquil·lament amb la seva parella. I és una mica una història que està molt bé, perquè tots els efectes, tots els muntatges i tal, van molt relacionats, doncs, això, el rotllo Street Fighter, agafant referències a tot arreu, de fet, referències de Pac-Man, també agafa, explica una història sobre Pac-Man, que és certa sobre el nom original de Pac-Man, que en realitat s'havia de dir Puc-Man, però per problemes i tal, controberts que es que podria haver, perquè Puc i Fuc se senten molt, i Pac és follar en anglès, i ho havíem entès, ho havíem entès. M'encanta que la nècdota t'ha explicat la pel·li com la típica curiositat que diu el típic friqui de «Ei, sabia, és que tal?», i tothom es queda com «cric, cric, cric, cric, cric». M'assimporta una mierda. Però és molt bé. És veritat que a Scoop Pili fa com una barreja de àmics, videojocs i un munt de de friquisme en tot, en una mateixa manera. És molt guai. El seu director ja ho és, d'això. de fer un bisparti, de bienvenides al fin del món, no? Sí, què volem esperar, d'un director així, que no m'ha... Un fricazo, i jo crec que la pel·lícula li dona tot l'honor al món friqui, i la veritat és que és brutal, no poder veure com ajuntar tan gènere, tantes coses, i amb un... No sé, la manera de com fa el muntatge de la pel·lícula, jo crec que està molt encertada, uns recursos molt interessants, i hi ha planos que es van haver de repetir moltes vegades, el plan o l'on llença, un paquet d'Amazon que va enrere, perquè clar, aquesta pel·lícula és del 2010. Aquí, el 2010, Amazon, li preguntes a algú del 2010 què és Amazon, això què és? Però allà, als Estats Units, evidentment, ja hi havia una... S'anava com a gent. I clar, és un moment que llença un paquet d'Amazon que es va gravar moltíssimes vegades, perquè té molts pocs efectes, vull dir-hi, hi ha coses que sí que tenen efectes, hi ha coses que no tantes, però el tio treballava molt la puntillositat. Tenies així que li volia donar un toc tan de còmic que els demanava als actors que no perpedllessin, que no sé com es diu, perpedllessin, que no perpedllessin, que intentessin fer les escenes amb els ulls oberts, per semblar més a un còmic nou. En sèrio? Sí, sí, són coses superinteressants que va agafant la pel·lícula per tenir una estètica més de videojoc i una estètica més de còmic, que és el que intenta buscar aquesta oda als friquis i és un premi dels friquis de dir, aquí teniu, és la vostra pel·lícula, i jo crec que està molt i molt bé. Té detalls molt curats i jo crec que està molt bé. A part, és una pel·lícula que disfrutes molt. Jo no l'havia vist mai, la vaig veure ahir, perquè vaig dir... I de portar alguna cosa. I la veritat és que vaig veure això i està molt bé, perquè no deixa de ser, no és un videojoc portat al cinema, sinó que és una pel·lícula sobre videojoc, sobre el món del friqui, portat al cinema. O portant els còdics del videojoc en una pel·lícula, també. Correcte, correcte. Em sembla molt encertat i molt enginyós. A partir d'aquí podríem parlar amb moltíssimes més pel·lícules. Ready Player One, per exemple. Tenim un Ready Player One, un Roper Ralph, vull dir, hi ha moltíssimes, i estan molt bé i són molt lícites. Un Ready Player One que ha comentat l'Estoara que va tenir molt d'èxit pels que diguéssim els fans dels videojocs, però no tan èxit pels fans novelistes, els que havien llegit l'obra de... que no me'n recordo qui és, però qui va llegir l'obra de Ready Player One... Sí, perquè està basada en la novel·la. Qui va llegir la novel·la després va anar a veure el cinema, i jo et conec a algun cas, que després no va disfrutar tant el cinema, no va gaudir aquesta experiència, perquè va trobar que va faltar en coses. Però Steven S.Pilbert ja intenta fer coses molt completes, i la veritat és que ho aconsegueix, no? Amb aquests guinyors, crec que tenim a Ready Player One, una escena on es veu un pòster d'Indiana Jones, si no m'equivoco. Sí, potser és que... Ready Player One, si t'has de posar a comptar tots els camers, tots els guinyos, tots els histrecs que hi ha... Sí, després la pel·li... Però la pel·li no la pots fer aquí, però a casa escena... Ho pots fer en els cinquè visionats, quan ja l'hagis vist. Tots diferents maneres. Per tant, entrem una altra vegada en la dinàmica dels videojocs. M'has de veure tot, m'has de veure a diverses vegades. És una pel·li rejugable. Totalment, totalment. I dit això, deixem que acabi el nostre convidat un minut, si vols fer alguna cosa, nosaltres t'haurem encantat s'escoltar-te. Doncs, eh, només dir que m'agrada molt estar aquí. M'agrada molt que els videojocs i el món del cinema s'estiguin unint d'aquesta manera cada cop més. El cinema és un art, el videojoc encara no, però ens queda poc. Ens queda poc. Ui, ui, ui... Bueno, està bé, està bé. I el Dani s'haurà de posar les piles. Dierretragament, saps? No, cada escolt al seu lloc jo seguiré aquí feliç amb el cinema, tu feliç amb els videojocs i també amb el cinema, perquè sé que t'agrada, i ja està, i s'han t'espasco a tots feliços, no? I tant, i tant. I ben juntets, ben juntets. I convidades les vegades que vulguis. No tan juntets que estem en Covid, però sí, que en cadèixer així, estarem superfeliços d'aquest moviment. I tant, i tant. La llevi del Raül Navarro, Xavi PSX. Moltes gràcies per un programa més de cinema a la Gresca. Avui en aquest especial, Gameresca, gràcies a tots, nois, noies. I ens veiem molt aviat, Raül. Posa'm una cinto, la que vulguis, però acabem ja. Adéu-siau! ¡Adiós! Sintuïts espàdio d'esper. Sintuïts espàdio d'esper. La ràpid de Sant Jordi. Sintuïts espàdio d'esper. La ràpid del Sant Jordi. Sintuïts espàdio del Sant Jordi. La ràpid del Sant Jordi. Sintuïts espàdio d'esper. El Sant Jordi deleitic... Sintuïts espàdio d'esper. Els oujes voltant. Tinguis productes de qualitat a taula. Toces el que menja la meva família. Toces el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Tant el voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl a Puncat. Perquè, quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.