2.020, un any catastròfic en tots els sentits. Si anem a la Gresca ha seguit el peu del canó durant tota aquesta temporada i la temporada anterior, però és que això no acaba aquí. Si anem a la Gresca, aporta avui el millor del 2020. Si anem a la Gresca, especial campanades 2020. Amb Raül Navarro, Laia Vidal i Daniel Martínez. Molt bona tarda, molt bona nit, molt bon dia, benvinguts i benvingudes a aquest especial de les campanades 2020. Laia Vidal, molt bones. Hola, bones. Com està la fantàstica? Doncs estic emocionada. Sí. Per aquest nou any, en el qual estem ara mateix i que hem començat de fer... Estic sense paraules de l'emocionada que estic. Què passa? Que no podíeu sortir de casa, les nens... He sigut una mica oferents, però encara he deixat l'alcohol entrat. Raül Navarro, molt bona nit. Això que no fas. Bones, molt bones, bon any. Bon any, bon any. Bon any, bon any. Bon any, jo crec que és el dia que em més raó es pot dir bon any, després et dius fins al març, veient la gent que no es veu tots els genis, i des del desembre hi ha el llibre en any. Bé, al primer dia sí, eh? Sí, sí. La veritat és que no ho sé, teníem moltes ganes d'entrar en aquest nou any perquè és com començar una nova tapa de la nostra vida. Ens pensem que tot millorarà. Ens pensem que tot millorarà, però... Doncs sí, no? Doncs sí. Però no ho sé. I llavors... Home, jo crec que millor sí que anirà, no? Això, la Javidal és com una sèrie preferida de... Qualsevol S-Roma, que cadascú té la seva sèrie preferida, és com els fans de Stranger Things que esperaven la segona temporada, quan es va estrenant la primera, doncs això és el mateix. El món mundial està esperant aquesta segona temporada, que no sabem com vindrà. La Javidal, tu com creus que vindrà aquesta segona temporada del 2020? No, no, no. Serà un 2020 más uno, no? Sí. No, no, millor veure-ho com que el 2020 ha estat una pre-temporada del 2021. O sea, no fotis. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Vinga, ja podeu salir. No, no. I que el 2021 és la de veritat, és la que de veritat sortirà bé. Jo tinc esperances. Sí, tu tens esperances de que sortirà bé el 2021? Sí. Enrere, tu com veus aquesta segona temporada. Jo veig que més que la pregunta que... Esperes que sigui millor. Jo la pregunta s'havia més aviat. Pots anar pitjor? Per tant, avui d'aquí. És que per això m'ajudeia. Pitjor és difícil que vagi. Bueno, tu tampoc ens fes massa diversió. Tampoc cridem el mal temps, això és veritat. Però ara només perquè ni és pitjor, doncs faltaria una invasió a la alienígena. Ah, mira, sí. Un metanit, coses d'aquestes. Sí, sí, sí. Insectats, tot, visi tot, ja hem tingut una mica. La fase... la fase... Aquesta era la beta, és la mutada, no? Ja és hora de caure en les portes de l'àrea 51. O sigui que potser ho fan encaixar ja amb aquesta segona temporada. Sigui com sigui, benvinguts i benvingudes a aquesta segona temporada del 2020. Una temporada que serà bastant divertida. Nosaltres arranquem aquesta segona temporada del 2020. M'agrada? Sí, ja veig. La segona temporada la s'ha agafat aquí. El vostre i jo, no? Arranquem aquesta segona temporada del 2020 d'una manera bastant curiosa, Raül. I és que... Mira, vaig a parar de música on segon, perdoneu, eh? Però és que ens ha passat una cosa. Ens ha passat una cosa molt heavy durant aquestes festes. Ens han passat més coses. Sí, però vull dir, aquestes festes... A nivell de programa, vols dir? Sí, sí. A nivell de programa. A nivell de programa. Aquestes festes hem rebut un missatge. Ah, mira, ja sabeu, en quatre anys. En quatre anys un missatge, home. Un missatge adaptable, curiosa. Ja sent-ho, eh? Aquestes festes hem rebut un missatge de... Un missatge? Un missatge pel mail del programa, robacinema... Bé, cinema la creus que robajamail.com Però qui ens ha enviat aquest missatge? I un fan, un fan que vol mantenir-se l'anonimat, de fet, ho posen al mail. El de Japó, aquell de Japó que volen tovar, no se'n escoltava, és el Japó. El fan del Japó. És un fan que s'ha algú mantenit l'anonimat, diu que no vol dir la seva identitat. I ens ha enviat un audio. Ens ha enviat un audio i, bueno, jo l'he estat escoltant camí cap aquí, la veritat és que m'han caigut les llàgrimes. Es veu que és bastant emotiu. Es veu que és bastant emotiu el missatge i que té bastant de carinyo, i que no va dedicat al programa com a tal, va dedicat a Nadalya Vidal. Què dius? Sí, sí, un fan... Serà el tècnic de la wifi. Que bé, que bé, que bé. El tècnic de la wifi que ha estat a la casa. Estic vivint-ho. Sí, perquè hem començat any, però no he començat nou wifi. Estic vivint-ho, el missatge... Estic vivint-ho, Nadalya. Perquè el Nadalya ha passat, però si no pensaria que és el Paranuel. Sí, sí. Encara tens su oportunitat de risc. Venen els reis, venen els reis. Clar, clar. Venen els riscs que encara pots demanar. El menys era de gastar-me'l. Gastar-me'l, gastar-me'l, gastar-me'l. Jo he vist una vegada els tres reis telefòxics. Bé, doncs... Deixeu-me fer-ho, això, doncs, com... Bé, la música. Reproviaràs l'àudio. Reproviaràs l'àudio, perquè sí. És molt heavy, l'Alla. És molt heavy, perquè... Quina pont, dones? La veritat és que no sé com expressar-ho, això, perquè és que... Ho he sentit camí cap aquí i deia, això és màgia. Això és el que avui que em facin a mi en algun moment de la meva vida, saps? Això és el missatge que jo vull rebre, com a presentador d'aquest programa i com a coordinador, i que us heu aguantat durant molt de temps. Jo crec que em mareixia aquest missatge que fos per mi. Però no, és per tu, saps? És per tu, i la veritat és que... Laia, se li diu l'enveja, no? Laia, és que... Enveja la Nadal. L'Alla, si et sembla, posem l'àudio. Sí, sí. Espero que el disfrutis. Ostres. Ah... Yo no quiero mis regalos cuando llega navidad. Lo único que necesito es a la llavidad. Sólo quiero que me abraces y brindar por tu fabulosa voz. Yo es tan navidad el mejor regalo es. La fantástica Laia Vidal. Morning Christmas, Vidal, I love you. Laia, que... En el anonimato, eh? En el anonimat, vull dir. Ara ja podem posar la música. Sí, sisplau. Laia, que... Jo crec que ara el que toca posar realment... No sé si ho he volgut en japonès. No és una altra cançó que la Lego en Fort Crismes. Jo ara crec que toca posar la Lego en Fort Crismes, però laia Vidal, què et penses que pot ser aquest admirador secret? Doncs no ho tinc clar, la veritat, perquè la seva veu em sona d'alguna cosa, però ara mateix lui caic, si pot ser. A mi també em sona, però jo... Jo, Claudio. A veure, Laia, t'ha conmocionat? Sí. No m'ho esperava. T'esperaves algú així? No m'esperava ni un missatge. Més que conmocionat, conmocionat. Has rebut alguna felicitació, alguna postal aquesta any a casa teva? Doncs la veritat és que... M'ha patir enviant pel mail, no t'ho vull fer. M'ha patir enviant pel mail que no té vull fer, no la feu. Les online no la rebo pel wifi. I després, per correu ordinari, tampoc m'han enviat res, perquè van superatats saps. Aleshores no he rebut res, però... Vols dir que aquesta és la primera felicitació de Nadal que has rebut, Laia Vidal? Sí, podria dir. Ha estat molt especial. I vols dedicar algunes paraules al teu admirador secret? Doncs sí, m'agradaria dir-li que admiro molt la seva capacitat vocal, que es nota que li agrada cantar la dutxa, i que segueixi així, i que... Que és dutxa més solenta que prengui. I que saput que hi ha un cor d'anglès. Per què? No, però en aquest sentit s'ha entès tot el que volia dir. S'ha entès el missatge i s'ha entès a rasgos generales, i ho he sentit molt, no sé, que m'ha emocionat molt. No van a començar de dany. A l'enganx i el dia 1 és tota una festa. Sí, serà inoblidable. Doncs després d'això, després d'aquesta emotiva entrada, que volíem fer avui perquè, un clau, vam veure l'altre dia per pel mail, i avui ho heu escoltat en camí cap aquí, i dic que ho posem en el programa, no li diem res a Laia, i que s'ho trobi perquè s'emocioni. Sí, ha estat super inesperat. Molt bé, doncs que sàpiga el nostre llent, el nostre... l'animador secret de Laia. Si ens està escoltant, que tampoc ho sabem. Si ens està escoltant, mornin crismes per tu també, i que, bueno, que quan vulguis em fas una dedica a vos. Sí, per qualqueu. Quan vulguis que faci una dedica a tothom. Ha estat tan emocionant que es queda la memòria grabant. Sí, eh? O sigui que s'assembla a la meva veu, una mica, no? Mornin crismes, no sé, no és de currícula. Home, doncs ara que ho dius, sí que té un aire. Una mica, una mica. La Llevidal, Raül Navarro, jo mateix, avui us portem un programa especial de les campanades, que, com sempre fem per aquestes dades, és un programa amb les millors pel·lícules del 2020. I aquest recull... Segons el nostre criteri. Aquest recull... Segons el que hem pogut veure, perquè aquest any ha sigut complicat. Més molt dels pel·lis, molt dels plataformes, tal, però que, com a estrenes de l'any, ha sigut complicat. Jo, com a mínim, puc fer una pass de les pel·lícules que havien vist, de les pel·lícules... A mi m'ha fet una mica de llàstima, perquè ho comparo amb l'any passat, que jo recordo, sobretot, els últims mesos del 2019, que hi anava pràcticament un dia a la setmana, o fins i tot dos dies a la setmana, al cinema, i que cada dia anava portant, doncs, noves pel·lícules que havia vist i tal, i tenia molt per escollir. I aquest any, en canvi, la diferència ha estat brutal, en aquest sentit. Totalment, totalment. Aquest any ha sigut molt diferent, i, en aquest sentit, doncs també hem vist menys pel·lícules actuals, sí que m'ha aprofitat a fer una mica de feina enradarida que teníem de rapesca, i això, doncs, també ens ha anat bé per... Això és bo, això és bo, també. Això és molt bo. Per anar sentant aquestes bases del cinema clàssic, però avui us portem aquestes 12 campanades, com sempre diem, cada any diem el mateix. No ens agrada ubicar-les amb més o no s'agostarà o menys, perquè creiem que... No som d'enquins, diguem. Exacte. Creiem que és com una petita mostra d'efecte que li tenim a les pel·lícules, no posicionar-les en un rànquing, però sí portar aquest recull de les 12 millors pel·lícules. La Leia sempre li agrada ordenar-les per... Per la de l'estrena, sí, perfecte. Per la de l'estrena. I començarem amb una pel·lícula... O quina música més emotiva. Sí, és una pel·lícula preciosa, que es diu Love Actualy, que a mi m'encanta del 2003. També molt la de l'enca. Li tinc molt de carinyo, i he posat la banda sonora perquè em sembla preciosa. Però ara la trauré. Ara la trauré perquè d'aquí molt, molt poquet, sonarà la banda sonora de la primera pel·lícula de la que parlarem avui. És una pel·lícula que la banda sonora la va composar Thomas Newman, i estem parlant ni més ni menys de la pel·lícula Bèlica de l'any 1917. Justament la banda sonora és com superpobra, la veritat. I una de les coses que comentarem d'aquesta banda sonora, Raül ho hem comentat més d'una vegada, és una banda sonora que és bastant simplona. Per tota la característica que té tota la pel·lícula, per tot el muntatge que té, la banda sonora és bastant simplona. Sí, no és... Bé, sí que potser són una mica lleig, però sí que no et donen la blau. El que passa és que potser aquesta paraula que hi ha lleig, però sí que és bastant linear en aquest sentit. Perquè jo crec que el que t'aten és bàsicament omplir un bot més dins de tot aquest espai que vol aparcar la càmera o vol aparcar la història, no? I llavors, clar, ha de ser una banda sonora també evolutiva, igual que la mateixa pel·lícula que ens va portant per diferents escenaris sense acabar de parar la càmera o avançant d'una sonora a l'altra, i, a final, la música ha de ser evolutiva en aquest sentit, també. I en què així fa aquests passos d'escena donava situacions més dinàmiques, algunes més lleugeres, i llavors aquesta transició la compleix bastant bé. Sí, totalment. Jo crec que és una música transiciva en aquest sentit, i que fa sumar en aquest sentit no resta la pel·lícula, però sí que és cert que en comparació amb tota la tècnica que té tota la pel·lícula es queda una mica més curta, però no tot pot ser d'edeu. Clar, però pensa que ara estem parlant d'una pel·lícula en la que estava rodada en un pla de sequència, sí, però molt que sigui un pla de sequència ericat, però en general així la idea de la pel·lícula és una pla de sequència, complet, i llavors, clar, si fiquem unes bandes sonores a l'ús, diguem, clar, tindria com un pèncip i un final, diria com un stage molt bèsties, que ja tindrien aquestes elípsis que tenim a les pel·lícules, entre plana i plana, entre sena i sena, però en aquest cas volem una continuïtat, però tant no pot ser tan brusc, ha de ser molt més suau, molt més d'acompanyament, que no d'abrutagonisme. Potser la banda sonora també s'hauria d'adaptar en el format aquest de pla de sequència, no? Clar. I que només hi hagués un crack que n'és variant, i que duresa el mateix que la pel·lícula, sinó que tingués aquesta continuïtat que ve d'elles. Però jo també volia destacar que s'ha de tenir en compte que hi ha pel·lícules que estan pensades per destacar en certs aspectes, i jo crec que aquest és el cas de 1917, que no és només una pel·lícula en pla de sequència, té molt més la història i l'ambientació i tota aquesta... i la part tècnica també està molt bé, però jo crec que s'ha volgut centrar més en això que no pas en altres parts, en altres aspectes de l'hora del procés d'una pel·lícula. I això, i no pot ser bon en tot. Jo crec que això, que hi ha pel·lícules que destaquen més i menjen i prenguin coses. Jo crec que tampoc és el que era el Dani. Jo no crec que li resti ni molt menys en compte, i jo crec que juga a favor de la part, com dius tu, que ha de jugar. Però bueno, no vull que ens quedem només en la banda sonora, però encara que estigui bé, és una pel·lícula que... Aquesta cançó per mi és la més destacable de tota la banda sonora, i a mi molt, We Furnished Stranger, que és una de les més brutals de tota la pel·lícula. A més, en un moment que apareix, també. Sí, és una escena brutal, i com tu deies, Raül, més coses a destacar de 1917, què destacaries tu? No, bàsicament, el que tothom ha dit, no?, al final, i nosaltres mateixos, aquesta tècnica, no només en el nivell de pla de sequència, sinó en totes aquests escenaris, aquestes tinceres, que a final, la dificultat d'aquella pla de sequència no és tan... que també, eh?, no vull estar-li a força, però no és tant el no para la càmera, sinó que has de fer tota una sonografia amb la que et puguis anar movent sense fer un recorregut de Sant Anor de quilòmetres, com poden fer en la pel·lícula, o tant, quilòmetres com els poden fer en la pel·lícula, sinó que has de fer un set de rodatge relativament assequible, i tot un laberint, crec que si veiéssim aquest set de rodatge des del cel, veuríem tot un laberint com... Estaria interessant veure-ho en pla sanitari. Sí, seria interessant veure aquest tipus de coses, precisament per això, potser tres quilòmetres de set de rodatge, però ho hem de fer tot aquí concentrat, per poder moure la càmera, en el cas de les trinxeres, per exemple, ens estem movent per a trinxeres que, en tot moment, es van en tracte de guant. Totalment. Jo crec que aquestes coses són interessants d'aquesta pel·lícula. És molt xula, és molt xula. Té un format molt maco, té un ritme bastant, bastant interessant, i, a més, té aquesta manera de fer vertiginosa que estàs dins de la pel·lícula. Jo recordo el primer que em va dir la fantàstica Laia Vidal, quan la vam veure junts, i el primer que... Exacte, el cinema és full de l'esplau. La primera cosa que em va dir la Laia quan va acabar va ser... És com estar en un videojoc. Realment, realment és cert, ho han dit molts crítics de cinema, i jo ho suscric perquè crec que és com estar en un videojoc, i el cap i la fi és ficar-te dins de la pel·lícula i ser un personatge més. Es va estrenar el Déu de Gener, com comentàvem. Una de les primeres de l'any, encara que és una pel·lícula del 2019, que va estar als Òscars. Aquí va guanyar el premi a millor fotografia. Doncs un premi superassertat, amb la direcció de San Mendes, que el vam veure, per exemple, dirigint pel·lícules del 007, que també ha impactat bastant dins de la seva carrera cinematogràfica, gràcies a aquest 007, però també al 1917. És un número. Això sembla. Totalment, totalment. I acima que no s'estrenés una setmana després, el dia 17. Correcte. Que és quan es va estrenar la següent pel·lícula que tenim a la vista. El dia no cumple. El 17 de gener? Sí, sí, sí. A punt de tu, que eren uns dies. Doncs sí, amb aquesta banda sonora, amb aquesta cançó dels Beatles, arranca la pel·lícula Jojo Ràbit. Amb aquesta versió en alemán, de la cançó dels Beatles, arrancava aquesta fantàstica pel·lícula d'un director bastant curiós, bastant... Pacoliari. Pacoliari, que li agrada molt la risca, estem parlant de Teca Waititi, amb aquest Jojo Ràbit. Sempre, quan parlem d'aquesta pel·lícula, és impossible no mencionar-te, perquè si una de les coses que té aquesta pel·lícula, si la veus en espanyol, és la teva fabulosa veu. Jo ja saps que moltes vegades t'ho he dit, i jo crec que en aquest programa també, és el treball que... m'ha xucat teu, m'ha agradat a nivell teu, i la veritat és que estic molt, molt, molt orgullosa a tu per aquesta feina que vas fer a Jojo Ràbit. Després de la magalla, eh? Sembla una mica l'admiració del missatge que ell canta. Sí, correcte, correcte. Em recordo una mica això. No, no, jo estic molt orgullosa de com va sortir aquest paper. Sempre és molt guai dublar un personatge al qual li prens carinyo, perquè és un personatge bastant profunda a la pel·lícula, té diverses capes, i en mesura que anava passant, doncs jo m'ho anava passant més bé, també. I és un dels papers que recordo amb més carinyo, i sempre que algú pregunta, escolta, i quins papers has dublat? Doncs sempre dic Jojo Ràbit, i la gent, com la sola veïs, i els no l'havia agradat, doncs diuen, que guai, no sé què... A més, és que ja sembles molt electriu. Teniu un semblant-se bastant curiós, us assembleu bastant dalt. Doncs diria que és australiana, eh? Físicament, sí, pot ser, pot ser. I tens la nacionalitat. Físicament. Però la pel·lícula, sí, no només el personatge, sinó també que la pel·lícula, jo quan la vaig veure, em va agradar bastant. No, és una pel·lícula. Jo l'havia vist, les meves escenes, obviament, però això no vol dir que sabés... Sabia una mica l'argument de la pel·lícula, i el que passava amb el meu personatge, però em faltava veure-la en el seu conjunt. I això mai ho tens, encara que doblis un personatge, encara que doblis el protagonista, això mai ho tens. Sempre has d'anar al cinema o a la plataforma, en el cas que s'estreni una plataforma, per veure en què s'ha convertit aquell producte on has participat, i fa més il·lusió, i vergonyat, també. Aquesta emoció, no? Aquesta emoció deu ser tremenda. I la moció també de si al final t'hauran canviat la veu a l'últim moment. Sí, no? També passa, sí, sí. Vaig amb aquesta por. Però això més que res passa amb Disney, no tant amb altres productores. Però com deies, és una pel·lícula que fa molta il·lusió veure-la al cinema, i mi és una pel·lícula que em feia molta il·lusió. Una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial, però que té una essència de positivisme, i d'optimisme, i de perseguir els teus somnis, de no deixar t'influenciar per la societat i per què els altres diguin, i basar-te en els teus propis valors, que és un missatge molt positiu per una pel·lícula bèl·lica. Sí. És una... No, no, que anava a dir que normalment veiem les pel·lícules bèl·licues com mort, sang, drama, tragèdia, i aquesta, en canvi, és tot el contrari. Sí, jo deia que és una filosofia molt curiosa i molt encoratjadora d'aquesta que té el taica i el tiqui. Sí, li va molt la comèdia. Per mirar d'una manera diferent, per molt que sigui un drama, per molt que sigui qualsevol història al final, ho ha fet amb amb pèl·l·lis, o amb el to d'inclus. Amb l'última història de Mandalònia. Correcte. I sempre ha estat d'una liha positiva. Aquesta, anem a mirar les coses d'un altre punt de vista. I jo crec que amb la pel·lícula que està, jo jo ràpid ho aconsegueix. No et treu de la pel·lícula, sinó que et fa com posar-te de costat a l'aire que està passant amb uns altres ulls. I al final, a mi em va agradar moltíssim. Jo la vaig veure en versió original la primera vegada, de l'aire ho he fet després. I, inclús, format de... d'en Nadal deia Audiolubio, d'Audesc, format d'Audesc, que és cinema per sexe. I... Home, és molt interessant, eh? Poder escoltar aquesta... Diguem, concentrar-te només en les veus, és molt interessant. Quan jo he viscut la pel·lícula i tal, és molt divertit. I poca es parla de Scarlett Johansson i l'Azzo com a actriu secundari en aquesta pel·lícula, que jo crec que és primordial, no? Perquè, juntament amb l'actor principal, que és aquest Jojo Ràbit, que fan... ells dos, doncs, molta màgia. És que hi ha un repartiment molt bon, aquesta pel·lícula. No només el... el nen protagonista i la nena judia, sinó també la mare, el Hitler, el mateixa Caigua i Titi, el Sam Rockwell, si hi ha un repartiment de Déu. Sí, sí. La Rebel Wilson també la tenim per allà. També fa un paper molt carismàtic, com sempre. I la veritat és que és una pel·lícula que amb la seva globalitat manté la peculiaritat del director, manté el segit del director i fa doncs que els que no han vist res de directors s'enamorin de Taika o Titi. Jojo Ràbit, sí, perquè no. I ara ens anem a una altra pel·lícula, que en aquest cas ens hem d'anar cap al mes de març, i és de març. Sí, més de març, però en realitat va ser la data que es va estrenar, però va durar dues setmanes al cinema. Clar. I després ja, quan vam sortir, ja va tornar al cinemes i s'ha mantingut durant un bon temps que jo crec que encara es podria veure fins i tot. Sí, segur. Quan has dit apocalipsis, m'imagina l'apocalipsis zombie de The Walking Dead. Bueno, és una mica el que em tinc voler. Però és una mica, és una mica. És una pel·lícula de Disney Pixar que també podeu trobar disponible a Disney+, i és un film de dibuixos animats, d'animació, que està molt i molt bé. Vem veure juntets amb la llavitat. És curiós, eh? Hi ha moltes pel·lícules d'aquesta llista que hem vist junts. Escolta. Doncs res, que això que... En alguns missatges malaves i en els altres et burles de mitja. Ja ve de tot. Ja ve de tot. No confonem l'audiència, perquè ara es pensen en l'audiència que la persona que t'ha enviat aquest missatge... No, ho deia pel que has dit de Jojo Rabbit. No, de l'altre missatge. L'altre missatge no sabem qui l'ha enviat. Per això, que no, confonem l'audiència, per favor. I, com deien, Onward és una pel·lícula molt entrenable sobre la família, sobre la màgia i la fantasia. En Magí, recordo que quan la vam veure els dos junts, a l'última escena de totes, està plorant en Dani. Jo vaig plorar, jo vaig plorar. Jo vaig estar a punt de plorar, però quasi, quasi, però al final no. Però en Dani estava... Però és una situació d'aquelles de com... Quan veu de més, veu de veu, eh? Sí. Està aquí una mica burratxo, però d'alguna manera, i veus algú que està més burratxo que algú, és com que se't passa una mica. Però si ets el mateix, ets el mateix. A mi em passa de vegades que quan veig algú que està plorant, doncs m'uneixo. Per solidaritat. No, no, perquè ho estic sentint, però en el moment no et surt, veus una altra persona, llavors ja dius, ah, doncs aquesta persona està plorant, doncs jo també ploro. Si la pilla, me la pilla molt igual. Però sí, és molt maco, és molt maco la pel·lícula, i el missatge que transmet, en aquest cas, és de la unió entre els dos germans protagonistes, com a vergonyit de l'altre, i no està gaire conforme amb la seva companyia, però aleshores s'impliquen en una aventura a la força, i a partir d'aquí, doncs van, com es diuen castellà estretxando lazos, fins que al final, doncs, passa el que passa. Però... És molt xula. Jo vaig fer una altra lectura d'aquesta pel·lícula, només que es fes una altra lectura, no tampoc és una altra vista. Sí, no... No és la definició correcta, però... Jo crec que aquesta essència, de la família, d'Ujana, tot això, de la fraternitat, i no sé què, tot això està molt bé, perquè jo crec que és una mica el saigé que té pix, d'últimament, que sempre batiran una mica d'aquest fil, perquè li sembla... bueno, que és un filó, en aquest sentit, que em sembla respectable, però per mi és el que a menys m'interessa de la bònguarda. Sí, aquí vaig, aquí vaig. A mi el que més m'interessa de la bònguarda és tota aquesta imagineria que fa, o aquest... aquest... pujar a sobre de la taula tots aquests jocs de rol, tots aquests fricades, per dir-ho d'alguna manera, que a mi ens hem de molt més divertit, molt més interessant, més carregat, perquè a l'altre ja ho veig més, no? O sigui, aquest punt de vista, de posar a sobre de la taula, tots aquests temes, i detectar-los dins de la mateixa història, a mi em sembla... és el més interessant per mi, en aquest sentit. Sí, sí, és molt interessant l'univers que crea, no l'univers sinó, més el món que crea en aquesta pel·lícula, el món de fantasia, d'animals mitològics i això, però on la màgia ha desaparegut, i justament és com una ironia, no? O sigui, un món fantàstic sense màgia, és com una cosa impensable, que hauria d'anar lligada i en realitat no ho és, i van jugar molt bé. A mi m'interessa molt més això d'aquesta part de la pel·lícula, més que d'alguna altra. I el disseny de personat. Perquè és una cosa que ja hem vist nosaltres vegades. Suprem que no s'ho pren, en aquest sentit. On var? Un altre de les pel·lícules que hem comentat en aquestes campanades, anem fent un repàs perquè sempre se'ns menja el temps, perquè aquest any ens passi ens anem ara a l'abril per parlar de Bitvarium. Si no teníem prou amb el confinament que vam tenir al llarg del mes de març, abril i maig, s'arribava aquesta pel·lícula el mes d'abril, però que ja havíem vist alguns amb el terror de Molins, per exemple. Exacte, en el meu cas no vaig tenir l'oportunitat, però sí, a Terror de Molins era el desitges del 2019. L'Alla Vidal, Raül Navarro, Vís, Bitvarium... Sí. I què tal? Bé, a veure, el vaig veure també així amb Molins, amb l'Alla també, no sé si va ser a les 24 hores, a les 12 hores. A la malaltia aquesta de 12 hores. Va ser com la primera o la segona pel·lícula, diria? Sí, de les primeres. Jo crec que, a més en aquesta llista, teníem un pedirelles. Sí, exacte. I bé, em va semblar bastant correcte, bastant guai, aquest sentit, aquesta visió de tota aquesta parella tancada en aquesta casa, en aquest barri, sense poder sortir. Diríem que és com una pel·lícula claustrofòbica, però no en l'espai, sinó en la situació. A la situació, sí. I la vaig tornar a rebeure durant el confinament, jo crec que, a més o menys, les coses... I molt apropiada pel confinament. Sí. A més, a més, en els piròmes que feien des de casa, els primers setmanes vam començar a veure tot de pel·lícules de tancaments, com al mínim, per què vaig començar a veure... Per exemple, tins una mica menys sols en aquesta situació. Sí, correcte. I aquesta és una d'elles, la meva família no l'ha vist, la recuperem i tal. I això és molt fàcil, com dius tu, per aquesta situació que no saps molt bé per donar-ho a fer. Perquè no sàpiga de què va Bivàrium, Bivàrium tracta sobre una parella que es vol mudar i s'en va a un barri on hi ha unes cases molt maques. Totes són iguals i ja els hi presenten la casa, els hi agradem molt, però hi ha alguna cosa que no els acaba de convèncer, les hores intenten marxar. Però quan intenten marxar, s'han de quedar de l'abarint i no troben la sortida. Aleshores, tot a l'estona, per més voltes que donguin, s'han de quedar a la casa que els ha assignat la genit mobiliari que els ha presentat. Aleshores, s'han de quedar allà de fer la seva vida sense poder sortir del veïnat, sense poder relacionar-se amb ningú, perquè tampoc troben a ningú a la resta de cases, excepte que un dia apareix un nadó... Tenen un fill. I s'han de fer càrrec, el fill també passa en coses i és una pel·lícula, no sé, molt curiosa i molt interessant, sobretot per la gent que li agradi el cinema de terror, perquè també té un punt de perturbació, alhora de veure-ho, i no sé, una pel·lícula també molt xula. Doncs, que he de dir, una de les pel·lícules senyalades d'aquest 2020 és aquest vibarium, però entre d'altres pel·lícules que també hem marcat com a pel·lícules del 2020, per així dir-ho d'alguna manera, doncs tenim una pel·lícula que també hem tingut oportunitat de veure en el Festival de Sitges del anterior any. El de Ramon Molins també. També les 12 hores. A més, pel·lícules ruptesa. Sí, exactament. Ni més ni menys, que de Little Monsters. Ah, i tenim en compte que ens hem passat de l'abril, marx, juny, juliol. Aquesta, aquí, a cinemes d'Espanya, es va estrenar a l'agost. A l'agost. I el salt ja és important, eh? Sí, sí. Aquí ja, teòricament, estàvem amb aquesta nova normalitat, però bueno... Es podria fer una mica aquesta lectura, i tothom hem de sortir una mica, com fombis. Sí, amb Little Monsters. Però està tenint temps tancats, sortir una mica com fombis amb Little Monsters. Totalment. Sí, sí. Farem-se aquí de fons un moment, si voleu, una escena de Little Monsters. Perquè... jo crec que una de les coses divertides de Little Monsters és aquest ukelele que porta la lúpita llengua tota la pel·lícula i que va amb els nens tocando. És que no ho veiem, no veiem que és tot un... una paraula que va viure de una manera, un homenatge a Sondrises i l'Àgrimas. Aquesta pel·lícula, inclús un albastuari amb aquesta guitarra, que, en aquest cas, és un ukelele, no per per dir-hi una mica més, però és una mena de Sondrises i l'Àgrimas, però amb fons. Totalment, totalment. Les Sondrises i l'Àgrimas amb zombies, amb l'lúpita Nyong'o, entre d'altres actors i actrius que també formen part d'aquest repartiment, una pel·lícula que, pels que no l'hagin vist, va sobre una escola, no? Sí, un campament d'estiu, no? Bueno, una excursió. Una excursió, una granja. Una excursió, una granja, sí, sí. És una excursió d'una granja d'una escola que van, doncs, de excursió, i la profeta, doncs, se'ls emporta excursió d'una granja o calipsis zombie. En el sector que hi ha al costat de la granja, que és un d'això de proves de l'exèrcit, no? Un laboratori de proves. Un laboratori de justificacions. Sí, sí, sí. I s'escapen d'allà, doncs... S'escapen uns zombies i... Excursió, recordem, amb nens petits. Sí, amb nens petits, tota la pel·lícula tenim nens petits, i clar, doncs... És una pel·lícula, per mi va ser una pel·lícula molt divertida, no? És una pel·lícula que, a més, en les hitxes, com van de nosaltres, que arrencaven la primera pel·lícula que veiem aquest any, aquell any, tota la sala reia moltíssim, en les hitxes hi havia un ventazo sempre. És que mola molt. I va ser molt divertit. Aquesta pel·lícula és molt divertit. És molt friqui, també, en aquests antics. Sí. Amb la Taylor Suite de Fonts, però, evidentment, amb la versió d'aquesta ducanela que comentàvem, entre d'altres cançons, com aquesta. Més o dos, com aquell que viu, i va arribar a veure com fins a tres vegades. Sí. Vaig veure hi ha hitxes, després la... Vaig veure un altre puesto, després amb molins... No, molins amics va ser molt curiós, perquè jo sóc i va estar a la laia per allà. Sí. Ja estava sol al principi. Sí. I cap a la pel·lícula de sorpreses, quan va arribar el rebuig, després havia de marxar, no? Sí. Només et podies quedar per la pel·li sorpresa. No, sí, sí, vaig quedar fins al final. Però sí, vaig arribar a mitja sessió, per la pel·li sorpresa. I no sé per què ja m'imagino el que sabia aquella. I sí, sí, me'l vaig acabar amb passant, com tres vegades seguida, la pel·lícula. Me la seguia memòria. Totalment. Jo la vaig trobar bastant divertida. És un divertiment topuridú. I, a més, és el que tu deies, no?, aquesta paròdia, aquest caixó en Déu, tota la pel·lícula. I bé, doncs, la Lupita ens reafirma una vegada més, que és un actriu molt consolidada, i que està disposada a fer el calidònguin. I jo crec que això doncs està bastant bé, no? Mentre s'ho passi bé, no? Totalment, totalment. Jo crec que és un actriu que, normalment, últimament, està fent pel·lícules molt així del gènere. I crec que això és interessant, però ja veurem d'aquí uns anys què passa. Potser ja comença a calar ben fort a Hollywood, i van passant cosetes. Però això ens haurem d'esperar a les campanades de l'any 20. Perquè ara ens anem al mes de setembre, com deia la Lai, hem tingut aquest impasse de mitjans. Sí, sí, ara passem de l'agost al setembre, i ara tindrem país de tots els mesos. Sí, sí, del setembre, octubre, novembre i desembre. Totalment, totalment. I ens anem amb una pel·lícula que, en aquest cas, l'ha posat el Raül Lanyista perquè li va agradar força... A més, una molt interessant, sí, sí. El tema de la pel·lícula i la manera de la guixacoció, no? Potser de la pel·lícula. Correcte. És una dramaturgia molt interessant, la gent que sigui una passionada de la dramaturgia, dels escrites i dels guions. Jo crec que la disfrutarà. Sí, sí. És una de les pel·lícules que s'estan pensant en dejar-lo, que es va estar en el 4 del setembre, el dia del meu aniversari. Però es va tornar a plataformes. Sí, sí, a Netflix. És una d'aquelles pel·lícules que surten allà, jo no hi ha el tip per la idea, com a mínim, i d'aquelles que et va sortir com a novetat, no? Sí, sí. I vas veient el trailer de tant en tant, perquè la plataforma aquesta se t'enganxa i ja està bé, perquè si no hi havia pel·lícules com aquestes, que podrien saltar-les. Jo, com a mínim, si jo vaig a aquest títol i una mica el cartell que tenia inicial i tal, segurament me l'havia saltat, segurament. Que passa que comences a veure el trailer i dius això pot ser molt interessant. I la vam veure, a més la vaig veure amb tu també, Dani, a casa, i de veritat és que sí que és veritat, que estàs veient la pel·lícula, no saps molt bé què estàs veient, les coses com són. Sí, com una mica, al principi. No és que confonguis. La principi no. No, no, durant tota la pel·lícula. El principi. És molt interessant, és molt interessant, com deia el Dani, amb la recusió, no? Perquè vas veient coses fora de lloc, coses com aquestes... Bueno, jo crec que és una pel·lícula que està plena d'aquestes coses rojas, aquestes coses que no ho havien d'estar, però estan i van canviant, i no saps per què, i tenen sensacions diferents del llarg de la història, no? I no saps molt bé si són falses arrels de racó, al principi, o són intencionats. Tot això, envoltat d'una història, que a mi em recorda aquells diàlegs de Tornantino, perquè t'estan explicant qualsevol cosa, t'estan parlant sobre la llet, i t'estan dient milers de coses que dius, si m'estàs parlant de llet, però m'estàs explicant un món de coses, i no puc deixar de mirar, és a dir, sé que m'estàs parlant de llet d'unes altres coses de segona intenció, però no puc deixar de mirar. Doncs aquesta pel·lícula a mi em va semblar una mica, em va donar aquesta sensació, que no podia deixar de mirar, no sabia molt bé que estava bé, però no podia deixar de mirar. I és una pel·lícula que jo dic, jo de comano, no ho he explicat molt més, a part que és molt complicat d'explicar, perquè després ho van fer com una búsqueda, i vam dir, estàs, tenim lectures molt diferents de la pel·lícula, i llavors és molt divertit. A mi... Múltiples interpretacions. Sí, sí, sí, sí. A mi em va semblar molt interessant, la veritat, la veritat que és una pel·lícula molt interessant. Doncs sí, sí, així és, així és, la veritat és que és una pel·lícula que ens agrada, ens agrada, perquè no sé, és com el que te dius, no? T'enganxa i no saps parar, no saps quan parar, has d'haver la pel·lícula i en deixar-te emportar. Reun Navarro, et reclamen a fora, haureu d'estar en un moment de l'estudi, però no te m'ho inis, perquè jo segueixo amb aquestes campanades del 2020, amb la de la Llevidal, i ara ens anem a escoltar aquesta cançó de Macaco, M'hi Mataràs, la versió original, la cançó de la pel·lícula, la banda sonora del film, No Mataràs de David Victoli. La pel·li es diu No Mataràs, i la cançó es diu M'hi Mataràs. Sí, sí, sí. La cançó es diu M'hi Mataràs. Sí, potser... T'està fent com un spoiler de la pel·lícula, m'estic adonant ara, però... Home, però no ho diguis, que aleshores no hauria pensat. La veritat és que és bastant... Ja ho portem en aquest top 12 de les campanades. Doncs ara t'ho diré, l'Alla, perquè... Tu ja saps que... Sí, perquè només tu l'has vist. Sí, tu ja saps que Mario Casas no és un actor que jo... És com el Rajangosling d'aquí d'Espanya. Correcte, correcte. Jo crec que no hi ha millor definició, és el Rajangosling espanyol, i crec que... que havia d'estar en aquestes campanades sumareixia. Jo crec que... Per una vegada? Sí, sí, que havia de donar-li una oportunitat a Mario Casas. Jo crec que en realitat hi ha actors que no són dolents de per si, sinó que dependen dels papers i dels guions que els donin per interpretar. Totalment, i la direcció també fa molt. Sí, però... Perquè si en aquesta pel·li està bé i t'ha agradat, i també es va estrenar una pel·lícula... a finals d'aquest any, que es deia el Practicante, també cuina del Mario Casas, i la gent també li ha agradat bastant. Sí, que jo crec que és un d'aquests actors que de per si és bo, però no ha tingut la bona sort... o ha tingut millor dit la mala sort de ser encasillat en un tipus concret de paper durant molt de temps, i per això la gent el té amb aquesta mirada, igual que passa, per exemple, amb el Robert Pattinson. Totalment, totalment. Sí, sí, són aquests tipus d'actors que tenen molta facilitat en fer un tipus de papers, i llavors a la que tenen l'oportunitat d'acabar el tipus de papers, perquè si donen bé no surten de la seva zona de confort. Però quan ho fan, estan impressionants com els de la pel·lícula No Mataràs. Aquesta pel·lícula jo ja la vaig veure al Festival de Sitges, la veritat és que el tipic de noves quadranuraris, dius, mira, doncs en quadra, no estàvem en concurs ni en competició, però vaig aprofitar... Vaig aprofitar per veure-la. A més, també feien la presentació amb el Macaco, que és el que ha fet la cançó, i també hi era el Mario Casas, i David Víctor i estava l'equip de la pel·lícula, i vam disfrutar molt, vam disfrutar molt, perquè és una pel·lícula amb molt d'impuls, amb molta energia, amb molt tempo, va molt ràpida, va molt a barraca... Molt dinàmica, no? Molt dinàmica, va molt a barraca, i crec que està bastant bé en aquest sentit. Va agradar, em va sorprendre molt, David Víctor i si no m'equivoquis la segona pel·lícula que fa, i la veritat és que... És quina va ser la primera? Crec que és el Pacto, crec. Ah, com en sona? Amb la... Si no, espera, si no jo t'ho busco jo, i segueixo parlant. Bueno, puc fer les dues coses a veure, eh? Però sí, sí, de fet, el Pacto, si no m'equivoquis... Sí, correcte, el Pacto és de David Víctor, i ara que veig el cartell, té una estètica molt semblant el cartell de no matar-les amb aquests colors murats, amb aquests colors com liles, no? Potser són els colors preferits del director. Potser, potser. La primera pel·lícula del Pacto no va tenir massa bona rebuda per la crítica, però encara hi ha així... Bueno, ara mateix recopilem 4,5 sobre 10 a film affinity. Però, bueno, és una pel·lícula que no està del tot malament, però sí que és veritat que no és la típica pel·lícula amb la que te n'amures o amb la que et deixes emportar. I no mataràs és aquesta pel·lícula. No mataràs, jo crec, és la pel·lícula de David Víctor i de moment. Sí, no mataràs millora, en aquest sentit, respecte de la primera pel·lícula que va fer el director. En sorprèn bastant, perquè jo crec que és una pel·lícula per deixar-se emportar. Jo em vaig deixar emportar i vaig gaudir molt. I crec i recomano a tots els nostres ullents que es deixin emportar. Crec que és una pel·lícula vertiginosa que porta molt de ritme, que t'agobia, que estàs com agobiat, no en el sentit de diòstres. Què fem, no, amb aquest ritme? Molen les pel·lícules aquestes que t'agobien, però en el sentit bé. Com, per exemple, Agui Pleix. A mi em va... amb Agui Pleix em passa. Sí, exacte. És un ego biogradable, no sé com explicar-ho. Sí, sí, sí, totalment... Perquè sents coses que t'està transmetent, coses, i això és guai. O Midsomar, encara que Midsomar no va ser tan agradable a la perturbació, però hi va haver perturbació. Totalment, jo crec que t'ha de remoure alguna pel·lícula, sigui positiu, negatiu, però ha de remoure alguna cosa. I no matàs és aquesta pel·lícula, et remou, i la veritat és que té un bon desenllàs, té un bon final, i Màrius Casas està sorprenent, i no m'acaba d'agradar, i la veritat és que en aquesta pel·lícula està bastant bé, i us la recomano moltíssim. Ara estan cinemes, si no m'equivoco. Sí, encara segueixo. Podeu aprofitar. Ens anem ara, si et sembla, al mes de novembre, perquè m'agradaria comentar la pel·lícula Històries Lamentables. Llàstima que no estigui el regular, perquè també l'havia vist, no? Sí, sí, sí, de fet, també. Si no podríem comentar la vampira de Barcelona. Correcte. Perquè encara ens queden pel·lícules, hi ha algunes que alguns de nosaltres les hem vist, altres no, i hi ha d'altres que les hem vist els tres. Correcte. I la vampira de Barcelona és una d'aquestes, per exemple. M'agradaria incloure també que el mes d'octubre ens hem saltat vorat dos, ho hem fet a propòsit, perquè qui hauria de comentar aquesta pel·lícula seria en Raúl, en aquests moments no es tan estudi, però si recomana aquesta segona part, que pel que m'ha comentat el Raúl, pinta bastant bé, està bastant interessant, i la veritat és que no us la podeu perdre. La teniu a Amazon Prime Video. Històries Lamentables. També la trobeu a Amazon Prime Video, una pel·lícula que està molt i molt bé, en Javier Fésser. Ve a ser com un relator salvagès, o un set històries... No, set raons per fugir. Sí. Ah, me'n recordo, que la vau comentar. És un muntatge bastant semblant, i a mi em va agradar molt la Històries Lamentables. La recomanem moltíssim, i ara per últim ja destaquem el mes de desembre, si et sembla, que tenim la vampira de Barcelona, que jo crec que és la pel·lícula catalana de l'any. De l'any. Sí, sense dubte. Ja n'hem parlat unes quantes vegades, aquí, en el programa, però és una pel·lícula que també van veure en el Festival de Sitges d'aquest any. I la vam gaudir molt, perquè, de fet, el Dani i jo la vam veure a la mateixa sessió, i encara que no estàvem junts, o sí, no me'n recordo, ara. No, la vam veure per separat a la mateixa sala. És veritat, és veritat. Però la vam veure per separat, sí. Però sí, sí, una pel·lícula molt destacable, la majoria en blanc i negre accepta les vegades que es vol destacar i els vermellosos que caracteritzen la pel·lícula fent una referència d'aquesta vampira, que en realitat no és una vampira. És una vampira en el sentit metafòric, perquè es basa en una història real. És la pòdua que li vam posar. Clar, aquí, en el cas aquest. I la pel·lícula tracta d'aquest cas, en parts ficcionades, òbviament com passa amb qualsevol pel·lícula basada en fets reals, però val molt la pena. I ara mateix la podeu trobar als cinemes, entre en el dia 4. Doncs sí. Estem sentint la banda sonora de Paula Valls, que va fer per aquesta banda sonora original de la vampira de Barcelona, una pel·lícula amb la que, si suma ara mateix també a l'estudi número 1 de ràdio Molins de Rei, el Raül Navarro, que comentàvem que estàvem parlant d'aquesta vampira de Barcelona, que ha trencat esquemes. Sí, no ho faré, però... Sí. Espera't, sí, sí, ara ara. Víctor, que no es feia peu de temps en aquest sentit, suposo que tot el que heu dit, perquè estem en una pel·lícula que estem bastant d'acord en tot això, no he de dir qui ho és, que no hagués negat el dit, tot en un acord, em va agradar. Ens va agradar, ens va agradar molt. Confies en el nostre criteri. Sí, i l'estudi és lamentable també, que m'ha quedat perdut. Sí, sí, sí. També hem dit que vorat dos les recomanes molt. Ah, sí? Hem fet la punt. Sí, sí, la recomano... I ara tornarem endavant, ja ho sé. Perdó, eh? Un problema. La recomano, però, simplement, per fet de la situació en què hem viscut aquest mes, angoada en aquest 2020, és com una lectura molt tonta, o molt divertida, de per què ha passat tot això, i per què estem aquí. És una mena de crítica, també. O sigui, que t'ha de veure amb la situació actual. Sí, sí, sí. La feina és de la mitja volada, en aquesta situació actual del 2020, i és interessant per això. Si no hem vist la primera, podem veure la segona? Sí, sí, sí. No té res a veure? Sí. No, només en ja, que és el mateix personatge, que ve de... Sí, sí. Però s'ha comentat, ja hem viscut unes altres històries, per dir-ne d'alguna manera. Sí, ajuda, però no és imprescindible. Correcte, correcte. Ajuda, potser, per ficar-te en el rotllo una mica d'aquest tipus d'humor, que és especial. També s'ho dic, eh? T'ho dic, alguns humors estan com trets, però la història... La tota la història que es nega a la pel·lícula, i sobretot com està grogada amb aquestes càmeres ocultes, com ho diu, de manera exigualitada. Molt bé, doncs, aprofitem per acabar el programa remetant aquestes camparades 2020. Hem parlat de 1917, de Jojo Ràbi, d'Aun, Guàrdia Vivàrium, de Little Monsters de... Estoy pensando en dejarlo. No mataràs Borat II, històries lamentables, la Vampira de Barcelona, i ara acabarem amb les dos últimes pel·lícules que us dediquem per tots vosaltres. Tenim de Prom, a Netflix, ja disponible, o musical, amb Meryl Streep, James Corden, entre d'altres, molt maco, molt bonic, molt reivindicatiu, de temàtica LGTBI+, i la veritat és que està molt i molt bé. A mi m'agrada molt, la vaig disfrutar molt, com es mou Meryl Streep amb més de 70 anys, com es mou i què és el que faig meravellós. I per últim aprofitem per comentar una pel·lícula que s'ha estrenat el 15 de desembre. El Filming, de fet. La podeu trobar Filming, i és una pel·lícula que vaig veure al festival de Sitges Online, i que em va cridar molt l'atenció per la temàtica superpeculiària que tractava que era la relació d'amor entre una noia i una màquina d'un parell d'accions. Sona molt estrany, però us la recomano moltíssim, perquè fa reflexionar sobre aspectes de l'accions de la PIDO. Doncs moltes gràcies, Laya, per aquesta reflexió final en jumbo. Gràcies, Raül, per tot, com sempre. I ara sí, acabem aquest programa especial de les campanades. N'invesiments que amb Love Day Nable, aquesta cançó del musical de Prom, de Prom, de Netflix, gràcies per tot. Molt bon 2021, i no us ennoqueu amb les crispetes. Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.