... M'agradaria que tinguéssim el programa de cinema a l'agresca. Bona nit, benvinguts i benvingudes al programa de cinema que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes al cinema a l'agresca. El meu nom és Daniel Martínez i tornem una setmana més amb el millor del cinema i el millor de nosaltres mateixos, perquè aquí hem vingut a donar-vos la vostra veu, sobretot nosaltres, nosaltres tres, que com que això és ràdio, nosaltres l'únic que us podem donar és la veu. Venim a fer-ho durant aquests 50 minuts a la meva esquerra. Com sempre, la fantàstica, ella és Laia Vidal. Hola, bonica. Hola. Sí, laia. Com estàs, laia? Aquesta presentació tan sensual. No sé, estic com... no sé. Estàs animat. Veig d'una altra manera. I avui portes un xersei que et vaig regalar jo l'any passat i això m'ha fet més il·lusió. Pensava que no te n'havies de donar. M'ha acabat de donar ara mateix, però sí que és veritat que m'ha fet il·lusió. Escolta, laia, com estàs? Com va? Doncs jo, molt bé. Com engegues el cap de setmana? Doncs molt animada, de fet. Sí, positiva. Això està bé, molt bé. Home, de tant en tant no va malament. Tens alguna cosa que dir-nos, Laia? No. Segur? Si no s'ho va acudeix. Segur, Laia? No. M'estàs ficant entre les cames. Laia, laia, digue'ns-ho, va. És que avui, Laia, un segon, un segon, eh? Perquè avui, per la Laia, tenim una cosa. Dentro d'àudio... Que és broma, que no hi ha cap àudio! S'ha venjat pel mostàsques. Sí, és que el Montàno ha patit. Avui el passem tu abans que el raó perquè s'ho mereix l'home. De les mil tecles, Josep Montàno. Ai, Montàno, que no hi ha cap àudio, només és que a la Laia m'agrada portar-la així una mica. Sí, t'agrada... Menjar-te. M'agrada molt. I a la meva dreta, com sempre, raó, navarro, l'entrenyable. Avui sí que estàs... Vostè és una atrenyable. No ho sé, amb aquesta bufanda. Sembla que vinguis a... Oi, vull parlar de mi llibre, saps? Home, sí, sí, jo és que... S'hi veurà un últimament. Jo crec que coincideix, a més, des que vam començar aquí a fer ràdio, és com que cuida un meu coll, saps? Sí, s'ho veu, eh? Sí, he après a valorar la veu. I he agafat el costum, que és com una vegada que la bufanda o com vulguis ha tocat el meu coll i es queda aquí fins al maig. Molt bé. Em va ser el mateix a l'estiu. Una vegada m'he ficat el primer pantalocut. Ja no hi ha marxa enrere fins al setembre. Fins que no amb gèlida fred. Algun consell per la veu, és a dir, et poses... et prenes algunes hierbes, alguna infusió, alguna cosa o no? No, no, no faig res més. Vaig pensar que amb la bufanda ja no tenia prou. Home, jo soc d'aquelles infusions amb gingebre, amb canella, calentoneta... Sí, exacte, llimona, gingebre, és la millor combinació. Que una tarta de queso... Està molt bona. Que t'ha quedat la tarta de queso. No, una infusió, una infusió. Infusió de tarta de queso. Està molt bona. Una infusió de tarta de queso, una infusió de tarta de queso. Sí, sí, sí. Si voleu saber... O el ciclet de Charlie i la fariguesa col·legió. Aquí estem per tot això i per molt més. Benvinguts a la tarta de queso. M Howard... El Montà no ens l'ha volgut tornar. Jo li he fet una broma al principi del programa. Ens ha deixat aquí un silenci. Sí, ens ha deixat aquí un silenci, com si fos això. Silenci expectant. No sé, però jo... No s'ha de guanteu aquí. Sí, sí. Home, doncs, no... Ara el control el tinc jo. Sí, sí, sí. No sé si m'ha tallat. És més rancorós que... És més rancorós que de l'Alla Vidal. Jo el conec des de fa uns anys. És una persona rancorosa, sí, sí, sí. Des del carinyo, eh? Molt, molt duent. Que va, que va. És una mort de persona. I avui, seguim aquí amb vosaltres... Sí, sí, que estava a la punta. De la punta? Sí, sí, ja he vist que... Mira, saps què? El proper dia et portarem un té de tarta de queso. Que segur que estarà superbon. I així, doncs, en pau. Molt bé, doncs, seguim aquí a Cine'm la Gresca. Avui us portem el bo i millor del cinema. Comencem amb la nostra secció d'estrena, com sempre, amb una fantàstica a l'Alla Vidal. Tot seguit, la Rapesca, molt ballerina. Avui, amb Raül Navarro, i acabarem amb un passapelabre, us vaig prometre que seguiríem amb la segona edició del passapelabre de Cine'm la Gresca. Però un plus de dificultat. Avui hem pujat de dificultat una mica a l'Alla, perquè ens ho has demanat tu, i he tingut els micos treballant tota aquesta setmana, els micos de la redacció. Comproverem si hi va ser una bona idea proposar-ho o no. Sí, a veure, potser t'emparadeixes, a l'Alla. Només et dic això. Potser potser ho dic. Bé, doncs, ara sí, tot seguit. Ens anirem senyores i senyors, nens i nenes. Això és l'Alla Vidal i la ciutat de les Estrenes. Veig que aquesta ja... Potem que unes quantes setmanes de temporada ja t'has oblidat de la pregunta, eh? Sí, sí, és que no m'havia d'anar així. No m'ho he oblidat, la tenia pendent, però m'ha semblat tan absurda la pregunta. L'he volgut ometre. Avui se n'anava a preguntar sobre les mascaretes. Quin tipus de mascaretes feu servir? Però com que no té res a veure amb pel·lícules de cinema. Oh! Cuida-lo. Sí, sí, li podries donar un ordre. Tornem enrere. Vinga, va, tornem enrere. Tornem enrere, perquè anem a parlar de les mascaretes. Les mascaretes al cinema. L'Alla Vidal, quina mascaretes fa servir tu? Jo de tela. Vaig servir el tèrno entre la que ens va regalar el nostre entrenyable raül de la mascareteta del programa. I després una altra de tela, que és com molt... O tonyal. Ah, va bé, va bé. Sí, jo estic comodíssima. Clar, perquè un problema que tenim a les dones no us passa, sinó que és que ets la dona verbuda de Grand Showman, els homes ens passa que amb les barbes... Ostres, és una mica incòmoda portar barbeta. Home, sí. Tot i que les han fet, jo he vist algunes d'aquelles... Aquelles barbes prominents, que fan la mascareteta ja que fins aquí. Què dius? No les he vist. No les he vist. Raül Navarro, quina mascaretes portes tu? Mira, jo em quedo amb una de fusta sencera. Tu portes una de fusta sencera. Si devien portar així el programa. D'un tal d'okie, que te la fiques, i tota la cara se torna a veure i comença a fer burgèdies com un cartón. Ah. Sí, vale, vale. Déu-n'hi-do, la mascareta. Jo pot una mascareteta, la masca. Ah, sí? Sí, pot ser, pot ser. Sí, és verda amb la mascareteta. Sóc molt fan de les mascaretes del Raül, perquè totes són referències cinematogràfiques. Sí, sí. Li portava una de Star Wars, per exemple. Mira, Star Wars, que bé. Quina il·lusió. Jo porto sempre una mascareteta normal d'aquestes típiques ronyoses. I, si no, una blava. Una Fp2. Sí, una blava o una Fp2. Una Fp2 és un grau formatiu. Sí. No es diu Fp2. Fp2. Fp2. Bueno, pues Fp2. Una mascareta reformativa. Total, que jo porto aquelles blanques del patodona o les blaves. El que sí que és veritat és que el que sí, eh? El que sí és veritat. L'okie, l'okie. L'okie, l'okie. El que sí que és veritat és que, clar, també em feia servir, eh, de tela, però el problema és que les mossegava i els feia forats. I tinc uns socavons així. Sí, com que no em puc mossegar les ungles, i jo soc una persona molt nerviosa, agafo la tela i la mossego. I fot uns forats que allò sembla... I no et sembla estranya el gust de la tela? Té una amb la llengua i això. Molt desagradable. No parava, també és molt desagradable, mossegar-se les ungles i no parés. A mi va al·lectar i li passava el mateix, no tenia ja foradeta. Doncs després d'aquesta pausa publicità. És que al final no has estat en absurda la pregunta. La pregunta sí que ha estat en absurda. Ara no ens enganyem. Però nosaltres l'hem sabut treure profit. Sí, sí, totalment. El mèrit és tot nostre. És clar, jo us d'agrair. Sí, sí, el mèrit és bo. Tot sigui, tot sigui, perquè després no teniu temps a fer... Ah, exacte. És que ha estat plena. Jo em vaig comprometre a enviar-vos les preguntes per WhatsApp, perquè poguéssiu preparar-vos-ho més i tal. Però com que no ho faig, ja penso... És que clar, si els dic la pregunta és que un dia em mataran, perquè algunes preguntes són tan complicades, que algun dia em matareu si us faig la pregunta. Sí, sí. Encara hi ha així us les faré. Hem sabut sortir del pas en aquest... Sí, però està bé, està bé. L'Alla, tu vols fer secció o passem directament a dalt? A mi m'és igual, realment. No, no, no. No, no, no. Sembi, semmi. Doncs ens enganyem ara... Sí, avui venim molt... No sé què ens passa. Venim hiperactius. Estem animats. Em fas molta por. Perquè avui la secció apunta maneres a la teva. Apunta maneres, això diuen. Això m'han dit pel pinganillo. L'Alla Vidal, la ciutat de les estrenes, avui què hi ha a la cartallera que ens pugui destacar per anar al cinema? Perquè ara sortir de casa és com a los juegos de l'ambre, una mica, no? Sí, sí. Si no tens cinema al teu municipi, està complicat. Sí, és difícil. Però, igualment, per si podeu anar al cinema aquests dies, us porto dues estrenes destacades, com cada setmana. En aquest cas, us porto la primera pel·lícula que es titula Mas Allà de les Palabres, una pel·lícula holandesa amb col·laboració amb Polònia i França. És una pel·lícula de drama que dura... és corteta, dura una hora i 25 minuts, aproximadament. La direcció està al càrrec d'Urgula Antoniac. És una directora que ha dirigit moltes pel·lícules holandeses, com Nada Personal, Code Blue i Noot Area, totes aquestes de drama, o sigui que no és la primera vegada que s'ho margeix en aquest gènere, ja està acostumada. I en el repartiment hi trobem com a actor principal el Jacob Giertzal. Tots tenen uns noms molt fàcils de pronunciar. És una actor de Polònia de 32 anys que ha pregut en pel·lícules com Spur, El Rastro, i Breaking the Limits, que a part de pel·lícules americanes, una americana i pel·lícules alemanes, també. Bastant prolífic. És una pel·lícula que va participar a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià del 2017, perquè és una pel·lícula d'aquell any. I s'ha estrenat ara el 2021, quatre anys després. Ens explica una miqueta de què va la pel·lícula. Tenim el Michael, que és aquest protagonista, i el seu cap... Ai, estan fent una selfie. L'Alla, no paris. Encara que facis una selfie, no paris, perquè és que, home, si tenim un ritme, tenim una secció... Ja ho sé, però... Tu que vols, que no facis secció jo, vull o què? Doncs potser és el meu propòsit. Va, tira, tira amb el polonès aquest, que em tens fregida. Tenim el Michael i el seu cap de feina, són amics, i viuen el millor moment de les seves vides a Berlín. Estan els dos molt feliços, perquè els dos triomfen en el pla laboral i no tenen cap mena de dificultat econòmica. O sigui, tot, a la seva vida professional, els hi va sobre rodes. Però el Michael amaga un secret obscur, molt obscur per ell, i és que és polonès. Bon dinar! Per això no ha agafat un actor polonès. Perquè, a causa d'això, el noi ha de tractar de polir el seu accent i que no es noti que és polonès en el seu dia a dia. I tot i així, tot aquest esforç perdrà la seva importància a la pel·lícula, quan un home aparegui en front de casa seva i afirmi ser el seu pare, que va desaparèixer fa molt de temps, i ara ha perdut del no res i ha tornat a la vida del nostre protagonista. Agotja-s'hi. Aleshores, tots dos passaran un cap de setmana junts explorant com està la seva relació paterno-filial des que va desaparèixer el pare. I si han canviat moltes coses, que segurament sí. I, a més, tot això tindrà a veure amb el tracte històric entre Alemanya, que és on està situada la pel·lícula, i Polònia, que són les arrels del pare i del fill. Molt bé, doncs queda dit. Aquesta pel·lícula, més allà de les Palabres, una pel·lícula holandesa allermanada amb Polònia i França. Ens anem cap al proper film, però no ens movem massa de Alemanya. No, també us porto una pel·lícula a Alemanya, segona destacada de la cartallera de cinema, es titula Fritzi, un cuento revolucionario. I, a part de ser una pel·lícula alemana, també té col·laboració amb Luxemburg, Bèlgica i la República Txeka. Està es mou per aquesta zona d'Europa. Distribuïda per Pac Màgic, que és una distribuïdora de cinema infantil en català i suportada per la Generalitat de Catalunya. Per tant, és una pel·lícula que probablement la podreu trobar dublada en català. És una pel·lícula d'animació de drama històric. No és animació infantil, pot veure tota la família, però és d'aquestes pel·lícules que pot adquirir dos significats depenent de l'edat que tinguis al veure-la. D'una hora i 26 minuts, aproximadament, també és bastant curteta, està dirigida per un director alemany que es titula Ralf, que es denomena Ralf Cúcula, que va dirigir una pel·lícula d'animació francès al 2017, i un altre director que, no sé per què, se m'ha oblidat a apuntar el nom, d'una altra pel·lícula alemana d'Animada, perdona, Suïssa, de l'any 2016. Per tant, els dos és la segona pel·lícula que fan, i els dos tenen experiència en animació. Correcte. I us explico una miqueta també de què la pel·lícula està basada de fet en una novel·la per nens, escrita per la escriptora Anna Scott, i és una pel·lícula que explica la història de la Fritzi. Per això es diu Fritzi, un cuento revolucionari. És una pel·lícula de quart, de primària, a la ciutat de L'Èbdic, a Alemanya de l'Est, durant l'estiu del 1989, està ambientada en aquesta època. Durant les vacances, ella està cuidant el gos de la seva millor amiga, que es diu Sophie. Però quan acaba l'estiu i li vol tornar el gos a la Sophie, descobreix que la seva millor amiga s'ha fugit amb la seva família a occident a través d'Hongria, i ja no està al país. I aleshores, clar, ella es troba com... Ostres, ara tinc el gos de la meva amiga, que faig, que jo trobo a faltar la meva amiga. Doncs la decisió que apren és que la Fritzi, juntament amb un amic seu, se n'anirà a l'en busca de l'aventura per trobar una altra cop a la Sophie i tornar-hi el seu gos. Aleshores, en tota aquesta aventura, li portarà a descobrir les manifestacions que succedien en aquell moment a la ciutat i entendre què està passant al seu país en aquella època. Recordem que és una època on la caiguda del mur de Berlín estava a punt de succeir, i aleshores es veu tot aquest panorama i tot aquest ambient des de la perspectiva infantil de la nena. Ah, que avui. És molt bé, té molt bona pinta. Fritzi, un cuento revolucionari, com deia, dirigida per Ralph Cúcula i Mathias Brun. Ara sí, ens anem a les altres estrenes que podem trobar els cinemes. Si aneu al cinema i no us interessa cap d'aquestes dues, també teniu altres pel·lícules, com són Los Elfkins, un altre pel·lícula alemana, o sigui, la cartellera és molt alemana, i és una pel·lícula animada de comèdia infantil. Aquesta sí que és més dirigida a un públic més infantil. També tenim una comèdia francesa, titulada Vacaciones Contigo y tu mujer, chanchán, i després un drama romàntic vingut del Regne Unit, titulat 23 Paseos. Molt bé, doncs. Llamar romàntic és perquè faré unes tres, si faré dos de les tres serà romàntic i per l'altre serà un drama. Exacte. Doncs queda dit, però... Déu-n'hi-do, quina decepció amb les estrelles que estem veient aquests dies a cartellera? Quina decepció? Home, quina decepció en el sentit que aquestes alçades d'any normalment ja començaven a tenir les oscaritzades, les futures oscaritzades, i ara no les tenim. Aquestes alçades fa uns anys s'estranava a tres anuncios a les afueres, entre d'altres pel·lícules que van arribar a... No, qui saps si 23 Paseos estarà als roscos. Podria ser. Ens anem als estrelles de Netflix millor allà, perquè no ho vull entrenar aquest demà. Jo també estic en els oscaritzades. I probablement aquest any Netflix els lluiran els oscars juntament amb Amazon i Acbeo, que aniran de la maneta tots tres, perquè... Disney Plus, també. Disney Plus, evidentment, evidentment, perquè no pot faltar. Disney estarà arrundant per allà. Però serà molt competitiu aquest any, entre les plataformes, a veure qui s'emporta el peix més gros. Ens anem a Netflix, perquè aquesta setmana, avui, 15 de gener, s'estrena a Descobierto. A Descobierto, una pel·lícula d'Estats Units, juntament amb Hungria, també els països estan relacionats, tots. I és una pel·lícula produïda per Netflix, també per la productora Forty-Two o 42, i Automatik Entertainment Inspire Entertainment. Es tracta d'una pel·lícula d'acció i ciència ficció, que dura gairebé dues hores, una hora i cinc, quatre minuts. El director, també té un nom bastant estrany, de fet, un cognom bastant estrany, és Mike Michael Haftrom. I és un director suec, per això, per això que has de pronunciar. És un director que... El costa tu que no és suec. Exacte, correcte. Si fos suec, doncs sí que el pronunciaria correctament. Ha dirigit pel·lícules com Plan de Escapé, la sèrie Bloodline, i la pel·lícula La Cousada Perfecto. I en el repartiment principal hi trobem dos actors afroamericans. En aquest cas, són Anthony Mackey, és el falcon de Marvel, de l'univers cinematogràfic de Marvel, també ha sortit a la pel·lícula En Tierra Hostil. I és curiós, perquè tant ell com l'altre, que és Damson Idris, que també ha sortit a pel·lícules com La Farming, de l'any passat, una sèrie que es diu The Twilight Zone, que és no l'antiga, sinó l'actual. Doncs és curiós, perquè tots dos han sortit a un episodi diferent de Black Mirror. Sí. Un al primer a Black Mirror Striking Vipers, que és el primer de la cinquena temporada, i el damson Idris, el segon de la cinquena temporada, que és Black Mirror Anycos. Els dos estan allà també relacionats. Us explico una miqueta, és molt senzilla la trama. Se situa en un futur distòpic, en un futur, segons es diu, proper, on un pilot de drones ha caigut en desgràcia i està destinat a una zona de guerra altament militaritzada. És una pel·lícula així d'acció, però que té molt de veure amb la milícia, amb la guerra, amb els soldats i tot. Allà s'unirà a un oficial android, que té parts del cos... Milòtiques?Exacte. Calian carrega una missió de gran importància que hauran de fer tots dos junts, que és localitzar un dispositiu que té la capacitat de destruir la vida al planeta. Com la coneixen? Doncs amb una pel·lícula més que ens posem a la butxaca, en aquest cas no en cartellera, sinó directament a la plataforma de Netflix. I ens veiem amb altres estrenes que ja s'han estrenat al llarg d'aquesta setmana, com, per exemple, Rocket Man. Rocket Man la podeu trobar a Netflix des del 9 de gener, aquesta pel·lícula sobre la vida de Lelton John. I també, per si us interessen, altres pel·lícules d'un gènere del thriller, que s'ha estrenat Escape Room des del 10 de gener, i Déjamé Salir, la pel·lícula del 2017. I després sobre estrenes originals de Netflix, perquè això han estat estrenes de cinema, que ara les podem veure a Netflix, però pel·lícules de Netflix, tal qual, tenim Crack, Cocaína Corrupción y Conspiración. És un documental sobre drogues que s'ha estrenat des de l'11 de gener i el podeu trobar a la plataforma. I també una altra... És una pel·lícula, sinó que és un producte del gènere stand-up, que és d'una persona que, en aquest cas, és Chris Rock, total blackout, de Tamboring Extended Cut, es diu. Doncs és el Chris Rock, que és un comediant d'Estat units. Doncs ha fet com una mena de show, on ell està a tipus club de la comèdia i això, on fa un show de comèdia, però a l'hora reflexionant sobre temes de l'actualitat. Llavors això també el podeu trobar. A Netflix, des del 12 de gener. Molt bé, doncs, queda dit, aquestes són les pel·lícules que podem trobar ja a Netflix, al llarg d'aquests dies s'han anat a estrenar en aquests films, abans anem a Amazon Prime Video, que es trena avui una noig en Miami. Una noig en Miami, també una pel·lícula d'Estat Units. El gènere, en aquest cas, és un drama surenc dels anys 60 i basada, principalment, en el racisme, una crítica sobre el racisme. De fet, les dos pel·lícules que us he portat de plataformes tenen a veure amb actors afroamericans. És una pel·lícula que dura 1 hora i 52 minuts, que era bé dues horetes, també. La direcció m'ha sorprès perquè està dirigida per Regina King, que és un actriu, però també ha dirigit bastantes coses interessants i no ho sabia. Com les sèries, per exemple, de Southland, Scandal, Green Leaf, que tenen tota a veure amb aquesta temàtica, també de crítica del racisme, sobre el sur dels Estats Units i això, i també d'Isás, de Good Doctor, entre d'altres sèries. I també és actriu i productora. Per tant, molt polifacètica. Sobretot, el dia que feien l'apartiment. Correcte, exacte. Per tant, de repartiment, tenim un repartiment molt variat. En aquest cas, King's Living Adir, és un actor que va sortir al passajero, a la sèrie DOA, a Guerra Mundial Z, entre altres pel·lícules, també Aldis Hodges, va sortir a la pel·lícula Déu Nombre Invisible de l'any passat, i també a la sèrie The Walking Dead, i a Figures ocultes, en altra pel·lícula, també del mateix estil. I, per últim, tenim Leslie Odom Jr., que va sortir a una pel·lícula molt semblant, també, que és Harriet, en busca de la Libertat i el musical de Hamilton. Per tant, tots tenen a veure, més o menys, en aquesta mena de trama. I és una pel·lícula que va quedar la primera finalista que ha millor pel·lícula al festival de Toronto d'aquest any. L'any passat, de fet, del 2020.Correcte, sí. Per tant, també... no sé si la veurem als Òscars, però... Però aquí està, no? Però aquí està, exacte. Batallant. I la trama és una miqueta enrerebassada, i intentaré explicar-la el millor possible. Tenim aquesta ambientada a la nit del 25 de febrer del 1964. De fet, està basada en fets reals. I és una pel·lícula que segueix la vida d'un jove boxejador, que surt Victorious del Ring com el nou campió mundial de boxa d'aquella època, amb una victòria que ell no s'esperava, contra tot pronòstic, però està molt content, òbviament. Mentre multitud de persones, després de veure aquesta victòria, surten els carrers de Miami Beach per celebrar aquesta victòria, el jove, que es diu Clay, passa la nit allà, amb el veïnat afroamericà del lloc. I allà celebra la seva victòria i els tres amics molt pròxims, que també tenen a veure amb el món de la boxa, que són en mal còmics, en Sam Cook i en Jim Brown. Aquesta és una història que va passar de veritat. O sigui, durant aquesta nit, ells van xerrar, van parlar una mica sobre aquest èxit i teot, però també van debatre sobre la representació que ells tenien respecte al moviment Black Power, que en aquell moment s'estava desenvolupant, i van debatre i van reflexionar sobre la presió social que patien en aquella època. Aleshores, després de compartir tots aquests pensaments respecte al tema, veient que els tres, eren persones molt influents respecte a aquest moviment, el dia següent van voler ajudar el país a aconseguir una igualtat que aconsegueix avançar i l'empoderament de la RSA afroamericana. I després, el dia següent, van començar a donar petites passes per poder aconseguir aquest objectiu. I la pel·lícula reflexa tot aquest moviment. Exacte. Molt bé, doncs, també en somem aquesta última pel·lícula d'Estrena a Amazon Video, i ja ens anem a altres estrenes, que evidentment s'afegeixen a la cartera d'Amazon Video, però que no s'han estrenat aquest any. Exacte. Tenim una pel·lícula del 2019, que es va estrenar el nou de gener a la plataforma, és una pel·lícula de comèdia titulada Pequeno Gran Problema, i també una altra pel·lícula de comèdia, que en aquest cas tenim a partir d'avui, és Escola de Rock del 2003. Escola de Rock amb Jack Black, entre d'altres, que... Doncs passarem una bona estona i riurem en família. Gràcies, Laya, per les estrenes i per tot plegat. I ara sí, ens anem... Intrigat, Raül, ens tens bastant intrigat, perquè no sabem què passarà. Fins i benvingudes a la Rapesca. Ens anem amb el Raül, perquè avui ens porta una Rapesca, ja ho hem dit abans al principi del programa, una mica moguda. Mogudeta, sí, mogudeta, mogudeta. Ballarina i animada, com la música d'introducció. Veus, al final, sabeu més de lo que es posàveu, eh? Sí, i és que, a veure, quan us vaig dir a la Pedreta la setmana passada, dius, podem parlar de Bòlibut, que és interessant. Doncs, bueno, ha arribat el dia. Tu es vas desbordar a la sala. Sí, m'agrada ja, sí, m'agrada ja. I dic, per què no? Vinga, va. Però anem-hi una miqueta. Coneixem una mica més d'aquest cinema índi, perquè no... Hi ha una cosa que us vull explicar, que és que el tema Bòlibut... No és que sigui incorrecte, però... Normalment englobem el... el tema Bòlibut com tot el cinema índi, no? Sí. I realment no és així. És la màquina que té de fet. Però és un error, realment. Perquè el Bòlibut és realment... Bueno, a part d'un joc de paraules que ve de Bombay i de Hollywood, aquí ja es donen una mica una pista, aquest Bombay. Bòlibut és realment aquesta... indústria cinematogràfica, en idioma índi, situada a Bombay, en aquesta ciutat, que és la més poble de la Índia. Només... Només és el cinema que es fa a Bombay. Però no tota la Índia. No, no tota la Índia. Per això parlem de cinema índic, no? Cinema de la Índia. Però no de Bòlibut, perquè Bòlibut, ja dic, seria on... Sí que és veritat que és com l'hem conegut aquí, però és un tema, diguem, incorrecte. Doncs mira, que jo pensava que Bòlibut, més que de la zona on ve, pensava que era com un gènere. Perquè a tu et parlen de cinema de Bòlibut i imagines, doncs, aquella gent ballant, i de festa, i tot, i tot... Però això vinga trenquet aquest mitjà, no? El fet és que... a passar de que l'indústria cinematogràfica Índia ha estat coneguda en occident... pel seu volum de... d'una manera negacent, no? Ja els anys 30, per exemple, superava el centenar de pel·lícules per any. Els anys 30? Els anys 30 ja superava el centenar de pel·lícules per any. És el país... No sé si us tenta el reglo, jo crec que sí, encara, que és el país que més produccions de cinematogràfica fa a l'any. Ai, la dents d'or, ja dic mai. Ja dic que amb els anys 30, perquè amb la pel·lició del cinema sonol, que ja va arribar en 1931, és a dir, dos o tres anys després, amb la pel·lícula Alam Jaure, aquí sí que patiré, eh? Diguem-nos una mica els títols, eh? Però jo t'entenc, bravo, jo t'entenc. Les pel·lícules es van instal·lar, llavors, en diferents llocs, en relació amb les llengües que es parlen en la vegetària d'Índia, no, en tot el país de l'Índia. No oblidem que l'Índia és un país que es parlen 16 idiomes diferents. Per tant, aquí tenim... Clar, perquè es parla anglès, no, allà, també? Sí, no, no, hi ha més diferents tipus de... De Índi. El Índi, realment, seria un dels idiomes. Com el xinès, que també té els diferents variants. Sí, doncs això... En relació a això, aquestes llengües, a Bombay, es parla l'Índi, i per això ho coneixeu aquesta part, com deiem abans, la coneixem com Bollywood, no? El Toligunge, o Toligunge, no sé com es diu, eh? És pel cinema Bengali, no? El Bengali es coneix com Toligunge, en comptes de Bollywood. Comenta la música de fondament. Amb el Kerala... Home, ja ens anem a posar una mica to. Sí, sí, va bé. El Kerala, no?, en el idioma Mayalam, conegut com Mollywood. Tenim en el... És una cosa que a mi abans de conèixer tot això, no?, em resultava curiós, perquè hi ha moltes pel·lícules... Ara, en plataformes, tenim moltes pel·lícules, també, que venen de la Índia, clar, perquè han comentat moltes vegades. Són paquets veratos, no?, són paquets veratos. Però a Netflix, aquesta setmana, crec que s'han estrenat dues pel·lícules índios. Per això, no, no, hi ha molt de catàleg de... Les llistes, les baixes cap allà baix, hi ha molt... Hi ha coses molt interessants, eh? Perquè, el que diem, que sigui molta producció, no vull dir que es passi de bàsic. Alguna bona a Taperi. Això passa tot arreu, eh?, això passa tot arreu. Això és el que vull arribar. Doncs això, jo sempre havia llegit per tot arreu, que sí, tamil, tamil, tamil, tamil, tamil... I jo pensava que és que un director, o un actor, que es deia tamil, hi ha les pel·lícules de tamil, tamil. Ah, vale, doncs, un guany. No, doncs, inculten a mi. El tamil és un idioma d'aquests idiomes. Un d'aquests idiomes, no? I el cinema que es fa, tamil, amb tamil, es conegut com col·ligut. Si tots acaben en gut. Sí, tots han jugat una mica a l'Homadell. Sí, després teníem a Madras, a Calcuta... Totes les zones tenen la seva regió de cinema. Però no és Bollywood, com el coneixem, que només seria la regió de Bombay. Clar, com és la regió més coneguda, és el que més s'estès. Clar, no, i aquest és el que li ha donat el bombo. Perquè en els anys 70 es va conyar aquest nom, i és el que se li ha fet a tot el bombo, és el 70, com diem. Nosaltres això, l'Índia representava la majoria de la producció. Per això coneixem així, no? Perquè antigament tenia un 83% de les pel·lícules que es feien a l'Índia, es feien a Bombay. Per això coneixem el Bollywood en espacial, no? Però encara que a l'actualitat només té el 29% de la producció. Per això s'ha repartit molt més. Per tant, ja deixa de ser tan correcte el dir el termòleg. La no tenia un ters. Això és de la producció. La temàtica, des del mitològic, fins a les històries de molt tradicionals, tot això envoltat de balles i dances tradicionals en un model musical propi, que té un seguit de propietat en aquest sentit. M'encanta la fusibilitat del Dani. Sí, sí, m'està apassionant. Això, la característica més representativa de les pel·lícules de Bollywood, el cinema de l'Índia, correcte. Són les seves escenes musicals, com diem. En general, en cada pel·lícula, s'inclouen cants i dances típiques del país, barrejar-les en curioses coreografies de pop internacional, pop occidental. Tenim... no sé, podem veure... Estem sentint, em sembla, que és London Millionaire. Correcte. El Jo-ho, no? Sí, que és aquesta pel·lícula del Dani Boyle, si no m'equivoco, que va tenir molt d'èxit a tots els cinemes, però, curiósament, a l'Índia no va tenir d'èxit. Perquè representava massa la precarietat que hi ha en segons quines són les de l'Índia. I això no ens interessava. Vull poscar-se i basar-la en una novel·la, no? Sí, sí, però això dic... A mi m'agrada aquesta pel·lícula, però... Així que és veritat que allà no va tenir tan d'èxit com el que va tenir a la resta del món, per dir-ho d'alguna manera. És el passar, això. Sí. Com diem, aquestes coreografies tan curioses, no? Que veiem en totes les pel·lícules, que les escenes apareixen sempre doblades. I això és perquè la pròpia tradició d'aquesta indústria fílmica, en la qual es creuen les escenes i després es dublen tots els diàlegs. És una pràctica que facilita, simplement, l'apostadió o traducció a les altres gèngües. Perquè, com direm, hi ha tantes gèngües, que, al final, han de fer fàcil per poder traduir. Les pistes musicals de les pel·lícules d'edat. I continuem dient Bollywood, perquè ens centrem a les pel·lícules. Sí, perquè això es situi. Correcte. Les pistes musicals de les pel·lícules de Bollywood són produïdes moltes vegades per coneguts autistes. Iguals corp. Són les que produeixen aquestes tres cançons. És costum que la música de les pel·lícules exigencia el mercat abans, mesos abans, inclús de la difusió de la pel·lícula, i, evidentment, per una qüestió d'emocionar la pel·lícula. I que d'aquesta manera ja vivia el cinema, són molt d'interès. La indústria del cinema de la Índia és la més important del món, com diem, en termes homèdics, quan a volum deien matratxis i conmetratxes anuals. Els indústries són els situats del món que més acudeixen al cinema. Ah, no. De veritat. Això es produeix tant, no? Clar, clar. Perquè si la gent consumeix... Bé, es de ver, diguem, del cost ínfim que tenen les entrades. Diguem que es tenen uns 17 cèntims d'euros per persona. Home, també s'ha de tenir en compte com està la moneda allà i tot, que els preus no són els mateixos. Però, encara i així, encara que nosaltres ho veiem tan ínfim, tan ridícul, aquest preu, allà també és barat. Més que aquí, sí, a la diferència, però el que dius tu. Però, encara i així, allà és barat. I això fa que la gent vagi molt al cinema, no? Com deia, moltes... Les coses aquí igual, jo també hi aniria més. Clar, clar. Molt abans de l'arribada del cinema que t'ha de fer a la Índia, els habitants de Querala estaven familiaritzats ja amb les imatges del moviment. Gràcies a la tradicional d'aquí bé, quan ho maten. Tol-pa-va-cu-tu. Ho dic fatal. Sí, sí. O d'unes dances... O d'unes dances de marioneta. O d'unes dances de marioneta. Ah, vale. A més d'això, la major part del folklor i índie, o dances clàssiques, també mostraven la importància del visual, no? Llavors ho tenien una mica arrelat tot això. Home, sí que és cert que quan veiem una pel·lícula de Bollywood, sembla que estiguin amb uns cordillges tirant de dalt, no? Com si fossin marionetes, perquè el ball, la dansa... És molt important. És una dansa molt... El que sí que... Reflecteixen les pel·lícules de la índia. El cinema de la índia és precisament aquesta vitalitat. Moló, sí, és el que deia. Aquest som, aquest moviment, aquesta alegria, no? En aquest sentit, inclús amb pel·lícules, volien ser més tristes, no? Pel·lícules més serioses, inclús té aquest espedit, no? És com una essència. Clar, la vivada del cinema, com dèiem, de la índia, té lloc amb la primera representació dels germans Lumia. És mateix, es van aportar a l'hotel Watson, el 7 de juliol de 1896, a Mumbai, a Mumbai. El nou fenomen que va produir les mateixes reaccions... Que no va produir, perdó, les mateixes reaccions que Europa. És a dir, aquí ningú va córrer, quan va veure el tren, acostar-se a l'estació dels Lumia. Aquí ja estaven acostumats, això. Sí, a la índia, dius. I això ja us agradava, no? Estaven en un altre nivell, ja. Com dèiem, en els anys 30, la indústria va produir 200 pel·lícules en any, molt de bogeria. Però va caldre arribar a esperar fins al 1954, com ha estat independent, inclús, perquè es veia la primera pel·lícula sonora índia, no musical. O sigui, perquè es va fer una idea que al final la música és molt important per ells, no? En contraposició, els grans directors apareixen cineastes aficionats que constitueixen l'anomenat cinema de carrer. Això, abans que ja hi ha sostres, no podem anar al cinema, potser és una mica molt complicada que ara mateix. Aquí no tenen aquest dolent, perquè veiem el cinema en el carrer. A l'aire lliure. Cinema a la fresca. Aquest tipus de cinemes no es projecten sales, com diem, sinó que en els paris més pobres es comença a popularitzar el cinema en volant. Un projector que permet caudir el cinema als més pobres al carrer i per un peu molt baix, que seria una o dues rúpies, en front de les 50 rúpies que valdrien d'entrar en una sala. I 50 rúpies, que són uns 17 centígets. Correcte, sí, sí, sí. Les pel·lícules que es projecten són comercials, i no sols de producció indú. El cinema té tant d'èxit en aquest país, que per a moltes persones començan a participar les pel·lícules de petits directors novels per voluntat pròpia i sense rebre diners a canvi. Si en canta el cinema i si en canta el cinema, i tothom... És com una ficció, un core. Sí, sí, a més, molt massiu. Un de aquests directors és nació, la roba del qual consisteix, principalmente, a fer remakes dels grans èxits internacionals del cinema amb actors no professionals. I això és una cosa que hem vist moltes vegades a internet, que veiem pel·lícules com... Però fa de manera professional o és més... Sí, de manera professional, els que participen no ho són de professionals, són gent que haurà de sortir al cinema i ja està. I això és que queda com parò, diu què? Bueno, digue-li com vulguis, no? Hi ha versions de les sete noves per les sete germans, o... qualsevol cosa, así... Docs, el professional, el padrí... Cada una et remula l'olita... Home, el padrino deu ser brutal. Tenim còpies, per dir-ho de manera de còpies, de tot. La màfia Índia. De tot. En conclusió. Es podria dir que el cinema fonamental a l'Índia, més que a les altres països occidentals inclús, serveix com a missió, com a mitjà de visibilitat per a les classes més desorrodigues, i això és alguna cosa que no passa a la vista del món. Clar, clar. Per això també és tan important aquesta filosofia i aquesta alegria que tenen en la música... i en el seu sentit de vida. Doncs està bé, això. L'audio hem de prendre l'exemple. Home, jo crec que és com una via d'escapament, no? Quan anem a veure cinema, anem a fer-ho, però anem a gaudir de tot allò. Jo convidaria tota l'audiència a tothom, no? Que si mai han donat una oportunitat, jo m'he trobat molta gent. Jo, si anem a voler... El plat tampoc n'hi havia. El tenim més a la mà, perquè el tenim a plataformes, però fins i tot també que us costava. Hi ha algun cinema, per exemple, a Barcelona especialitzat, en cinema de Bòliud o cinema d'Índia, perdó. I us convidaria a tots a veure una pel·lícula així, perquè us dic que es fica una bona estoneta en el cos, una alegria... Es pot estar veient, recordo, abans posava l'Ània i una banda sonora, que és una pel·lícula que hem parlat moltes vegades, que és Milutant, una pel·lícula de gènere, de zombies, molt extrema en aquest sentit, i en meitat de la pel·lícula tallen la pel·lícula per posar un videoclip del protagonista cantant, ballant, però només visbal possible. I els zombies també ballant. No, no, no, vaja, ell, perquè ell està cantant a la seva mà. Perquè ell està fent un sacrifici, el cap de pell, el sacrifici, i aquest ho ha de fer el més èpic possible. Correcte, i jo crec que és bastant inevitable veure una pel·lícula d'aquesta de la Índia i en una escena d'aquestes no veurà una mica mig ballant, saps? Totalment, totalment, sí, sí. És a dir, amb aquest Milutant, veus que sona bada? Milutant, que li posen... És aquesta sort de posar-li l'il·lusió al puntet de positivisme a les escenes o en els moments que no ho tenen. Correcte, correcte. Jo crec que això és un gran mèrit, no?, que té de dir veure la vida d'una altra forma, i això té molt, molt de veritat. Hi ha una més, no sé si la pots buscar així. Una que es diu Berry, de Milutant? El Berry, Berry, Berry. Ja sé quina és. Aquesta fica tota una... Una mena de dos. Ja estic molt novet la vista del seu moment, perquè... Li ha deixat marcada, el Milutant. Ha passat tot el que ha passat, no?, però la segona part s'hauria d'haver estrenat aquest any... Bueno, aquest any, el 2021, s'hauria d'estrenar, però no sé, serà molt factible. Llavors potser queda per 2022. Correcte. Ja la tens, eh, Raül, te l'he buscat ràpidament, amb aquesta alarma així de Mayday, Mayday. I, a més, és que no sé... Està molt bé, estèticament, és una pel·lícula que a mi em parla de molt, de les primeres ganes de les sitges, i la vaig disfrutar molt. I, fins i tot, me la vas passant un pen, i he arribat a veure-la amb Indi. M'he arribat a posar a casa sense sentuts i sense res. L'he arribat a veure, perquè em fascina, perquè... No sé, està tan ben feta, i dius, una pel·lícula tan ben feta. Ben feta, ja, segons què, però... Home, que sí, que sí, però... Però després de tot el que hem vist... Sí que és veritat que aquesta pel·lícula té contra punts una mica distants, no?, perquè té una producció molt potent, no?, amb els seus efectes en ses moments, però després, per exemple, tinc un maquillatge que dius... Bueno, hi ha els actors, hi ha alguns actors... I si hi ha una cosa més fluxo, és com aquests punts, no? O són aquests que no són professionals. Exacte, és el que ja arreglo abans, no?, que potser els maquilladors... Sí, realment, la fan aquests dos actors protagonistes, principals, i a partir d'aquí, en un plaer... Puc sortir-te amb un vi, doncs, el maquillem, i ja està. A més, si fixeu, veieu... Només que veieu uns quants cartells, veureu que sempre, a més o menys, són les mateixes. Són les mateixes actors, els principals potents. Hi ha dos o tres, si veus el cinema de Tamil, com dèiem abans, que seria el cas de Milutant, en el cinema de Tamil tens aquest catalanista, que no ho sé, ni el sé, de Milutant, el tenim amb moltes pel·lícules. Jo sé que te'l diré. Ell en ravi. Doncs mira, aquest. Aquest mateix. La veritat és que aquesta pel·lícula va tenir molt d'èxit en el seu moment, la primera pel·lícula de zombies, si no m'equivoco, que es va fer allà a Tamil. Potser m'estic arriscant molt, ha fet aquesta afirmació, però em sona que era de les primeres pel·lícules... Potser era la Índia, sí que seria més arriscat, però de la zona concreta de Tamil, o amb l'idioma concreta de Tamil. Aquí ja no sé... Virus, bèsties, zombies... I perquè no, també, Bollywood. Gràcies per aquesta secció, Raül. Ens anem a CinemaPrix. I seguim aquí a CinemaLegresca. Ara, amb el concurs que estàveu esperant d'Allevidal, Raül Navarro, us toca, ara, a vosaltres, respondre aquestes preguntes a aquest Passapelabra a la Gresca. Esteu a punt? Sí, sí, sí, no tenim un altre. Perfecte. Fins a les 9 d'un plies. Tenim 6 minuts, jo crec que hem tornat temps de fer alguna cosa. Per això m'ha retallat abans, no? Sí, sí, home, perquè hem d'anar a l'estem, sí. Bé, doncs comencem amb tu, Lluís, si vols. Recordem la modalitat, que és, com diguéssim, com a Passapelabra de tota la vida. Si ja especificaré si compté o comença per la lletra, com ho hem fet ahir, no ho heu de saber. I si fem un combo, ja és... I ens anem amb la primera pregunta amb la A, perquè anem a començar aquest Passapelabra a la Gresca. L'Allevidal, comença per la A, actor espanyol que ha protagonitzat l'últim llarg matratge del Modó Bar. Antonio Vanderas. Correcte, Raül, amb la B, comença per la B. L'Allevidal li has utilitzat per referir-se a la indústria cinematogràfica en idioma indí. Bolígut. Correcte, bolígut. És que en dius, no la sé. C, l'Allevidal, comença per la C, pel·lícula de l'any 72, protagonitzada per l'Isa Minelli. Com? Pel·lícula musical de l'any 72, protagonitzada per l'Isa Minelli. Amb la C. Amb la C. Em para... Jo crec que aquesta banda sonora li queda molt... Em para, em para, em para... Amb la intenció... Passapelabra. Correcte, acabaré. No l'hauríem de viure. Em vas dir que pujés el nivell, jo l'he pujat. No ja ho veig. Raül, comença per la D, personatge públic. Va fer un cameo en el film, solo en casa dos. Comença per la D. Dona el tram. Correcte, dona el tram. En sèrio. Comença per la E. Actor protagonista del film American Horror Story X. Actor protagonista del film American Horror Story X. No sé com es diu. Passapelabra. Edward Norton. Correcte, Edward Norton. Amb la F. Raül Navarro. Comença per la F. Pel·lícula de comèdia on un obre i els seus amics ballen en un espectacle anodista. Full Monty. Correcte. L'Alla Vidal. Dani, has pujat molt al nivell. Sí, eh. Amb la G. Comença per la G. Director del film Cinema Paradiso. Joli, no ho sé. Passapelabra. Raül Navarro. Comença per la G. Director del film Cinema Paradiso. Giuseppe... Vas bé, vas bé. Sí, no m'ha estat. No m'ha estat. Ja tornarà, no? Ja tornarà. Ja tornarà. Ja tornarà. Ja tornarà. M'encanta, m'encanta. Amb la Hac. Comença per la Hac. Pel·lícula musical del 2007, on John Travolta interpreta el paper d'una mare. Huspray. Correcte. L'Alla Vidal. Amb la I. Comença per la I. Personatge creat per Steven Spielberg i encarnat per Harry Sonefort. Indiana Jones. Correcte. Amb la J. Comença per la J. Compositor de mandes sonores com la de Harry Potter. Raül. John Williams. Correcte. L'Alla Vidal. Comença per la K. Actriu protagonista del film de James Cameron Titànic. Kate Winslet. Kate Winslet. Correcte. Amb la L. Conté la L. Raül. Nom de l'actor que va fer de Severus Snape a l'aptació cinematogràfica de Harry Potter. Ai... Ai, molt chat. Com estic avui? Fa molta ràbia, això. Sí, sí, sí. Conté la L. Nom de l'actor... A l'enricman. A l'enricman. Correcte. L'Alla Vidal. Comença per la M. Pel·lícula del 2004 sobre el món del boxa. Boxeo. Vaig a aquesta. De la boxa. Dirigida per Clint Eastwood. Million Dollar Baby. Correcte. Ja explicarem l'anècdota perquè l'havia de dirigir Isabel Cochet i encara se repanteix de Novel Ofit. En serio? En jubio. Amb la N. Conté la N. Pel·lícula de Fran Capra protagonitzada per Cari Gran. Conté la N. El cénico por compasión. Correcte. El cénico por compasión. Comença per la O. Comença per la O. Actriu guardonada l'any 2019 amb l'Òscar Amilló Actriu. Olívia Coleman. Correcte. Raül. Comença per la P. Nom de la ciutat europea on té lloc la trama del film Amelie. París. Correcte. L'Alla Vidal. Comença per la Q. Perdonat que ha creat per Víctor Hugo i que Disney popularitza l'any 96 amb el horobata del Notre Dame. Quasi moda. Correcte. Comença per la R. Pel·lícula amb la que va debutar el director Quentin Tarantino. Va debutar com a director. Com a director o va ser del Vox? Correcte. Comença per la S. Pel·lícula musical de 65 protagonitzada per Julián Diws. L'Alla Vidal. Correcte. Comença per la T. Últim film de Cristófer Nolan, estrenat al passat estiu. Correcte. Comença per la B, criatura molt representada en el cinema i que s'alimenta la ciència vital dels humans. Vampir. Correcte. Comença per la B, doble. Carrer de New York City, on es troba la Bolsa de Valors de la Ciutat. Molt estit. Correcte. Comença per la X, equip de superherois creats, per Jack Kirby i Estan Lee, publicats per Marvel Comics. Com, repeteix-me. Correcte, X-Men. Comença per la Y, actriu catalana coneguda per la seva aparició a films com Villaviciosa del Lado, Aura o Nunca, Barcelona o Nuit d'hivern i a sèries com a benvinguts a la família o Paquita Salas. Amb la Y no ho sé. Jolanda Ramos. Ens en anem amb Jolanda Ramos, perquè la Z no ens ha donat temps de fer-la. Gràcies a tots i a totes per escoltar-nos. I, com sempre, no us anueu amb les crispetes. Adéu. Como vamos a afichar que supamos que estamos y todos estamos de acuerdo con la idea de voluntés que tenemos y luego hay que ir a por esta idea, hay que sufrir cada día, hay que insistir cada día para que los chicos entienden que estamos con ellos, estamos aquí para ganar cosas y todo esto, muy bien en Europa, ya no es tan importante. Per tant, per tranquil·litzar els colers, la idea és construir un projecte i passar tants anys com sigui possible al Palau. Sí, yo creo que sí. Cuando vienes aquí y no te piensas que vas a estar poco tiempo, piensas que hay que construir algo, hay que hacer las cosas de manera correcta. Ya otra vez voy a repetir esto, esto solo acaba de empezar y es lo que pensamos nosotros para intentar tenerlo un proyecto a largo plazo que Barcelona ha tenido hace tiempo, pero luego, claro, todo depende otra vez de paciencia, de la gente, de paciencia, de los jefes si estamos ganando o no y ahí ya entiendo perfectamente en qué mundo estoy viviendo. Sara, us acabo preguntant-te per la situació política de Catalunya, perquè el 2012 el Pérez Cobar ja et va preguntar. Llavors començava tot plegat, hi ha hagut un procés en què Catalunya ha passat coses, no sé com ho ha seguit des de fora. Com ho veus que et sembla la situació actual amb gent a fora, amb gent a la presó? Bueno, yo siempre ha dicho que la gente de Catalunya no tiene derecho de decidir, yo siempre hablaba que se tiene que decidir de una manera pacífica y bueno, sigo teniendo muchos amigos de los dos partes que uno se quiere independiente, otros que están bien como están, pues sobre todo para que todo se hace de manera democrática y pacífica. Doncs el Barça de Bàsquet, que han quedat 5 victòries consecutives, que estan en un grandíssim moment i n'hem pogut parlar amb el seu entrenador, amb Sarones Jassi Cavícius. Sara, gràcies per ser avui al Tot Costa i espero que trobis un forat per jugar a golf. Perfecto, yo también espero y necesito un poco limpiar de cabeza. Gracias, hijos. Una abraçada, Sara. Bé, una abraçada. Tot Costa. Dins teu. Et vols vendre el cotxe? El tens ben cuidat i amb les revisions passades? Estàs de sort. Tan sols aquest més ocasió en plus et paguem fins a 2.000 euros més pel teu cotxe. Ocasión Plus. Més de 1.000 cotxes comprats al mes, millor preu, garantit i pagament a l'acte. Ocasión Plus a Barcelona. Obert 17 matí i tardar a la carretera damuncada 750 de Terrassa i ocasiónplus.com. Em vull vendre el cotxe, vendre el cotxe. A vender mi cotxe et comprem el cotxe. Però com? On i quan? No tinc temps. Fàcil i molt de pressa. No cal ni demanar cita. Vine amb el teu cotxe, accepta la millor oferta i abans de 30 minuts tu i els teus diners esteu de tornar de casa. Vinga, venda el cotxe, a vender mi cotxe. Som a Barcelona, al carrer Rocaforça, 78. Cornellà de Llobregat i a Sabadell. Som a la teva mà, a la butxaca, sobre la taula. Descarrega-te i instala l'aplicació d'Hicat. Volem anar amb tu allà on siguis. Connecta els auriculars o l'altaveu al mòbil. Escolta la millor selecció musical i els programes d'Hicat. Baixa't els fòtiques i participa en les experiències. L'aplicació d'Hicat. Hicat, la ràdio inquieta. Màtil. Tot costa. We-he-he. Dins teu. L'Inca, l'Inca. L'Inca. El teu enllaç amb la cultura. A Catalunya. A Catalunya Ràdio. A Catalunya Ràdio. Del 18 al 24 de gener, cautireu de les pel·lícules amb l'esport com protagonista a BSN Esports Film. Una edició que es podrà seguir presencialment demanant-s'hi te prèvia o virtualment a través de la plataforma FESTHOME. Tot de manera gratuïta. Més informació a bcnesportsfilm.org. Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Inca. L'Inca. L'Orquestra Sinfònica del Vallès presenta la pastoral de Beethoven i el doble concert previolí violoncel de Brands. Celebrar l'arribada del 2021 amb la millor música i la sinfònica del Vallès, el divendres 22 de gener, el Centre Cultural Terrassa i el dissabte 23, el Palau de la Música Catalana. Més informació a osballes.com. Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Inca. L'Inca. El Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Tot costa els esports a Catalunya Ràdio. L'esprim final del tot costa d'avui i el de l'intervista en unes escoles de jazz. També va de Bàsquet. Marta Garcia, hola de nou. Què tal? Avui hi havia jornada europea amb presència de la seva Eurocap i de l'únic Girona L'Eurolliga i han anat molt bé. Sí, han anat molt bé. Amb Victòria del Sèdiz Bàsquet, 69 de l'oficina del Vilenev, el debut de les urgències temporades amb l'eurocap i satisfacció del tècnic Bernat Canut, sobretot per la defensa que hem fet. Jo crec que hem estat al nivell mental d'exigència que requereix la competició, de duresa, de no arrogar-se. Una primera fase, nosaltres hem dominat molt bé el rebot defensiu. Una segona fase, on hem perdut aquest poder amb el rebot i hem patit segons la... Demà mateix, el partit contra el bàsquet Namur Belga, partir de l'estrès. I també ha guanyat avui en l'eurolliga, en este cas, l'Uni Girona, 82-52 davant del Riga. Primer partit de la bombolla d'esquí, on l'eurolliga que valora així, Alfred Jules, el Tegny. És una manera de començar, que hem resolt molt bé, estic molt content de la manera en què hem fet totes les coses. Estem aquí per intentar-ho al màxim, el fet de passar els millors 8 equips de l'eurolliga. De l'eurolliga, deia Alfred Jules, 10 jocs, les ironines jugaran contra l'Ecaterinburg i divendres, novament, contra l'esquí, amb qui ja es van enfrontar en la primera bombolla. Gràcies, Tegüe. Adeu. Un minut i mig, mal comptat, i seran les 9, un moment perquè la Sonia remati al tot costat. Mira, més resultats d'aquesta tarda al Mundial d'en Bol. Espanya ha guanyat Tunisia per 36-30, passa com a primera de grup a la segona fase, i resultats de primera d'aquesta tarda, cadis 2, llevant 2, i també empata 2, el Valladolid Elge. L'Elge guanyava 0-2 a 20 minuts pel final, i s'ha deixat finalment empatar. El dia en què han castigat Messi amb dos partits de sanció per l'expulsió de la Supercopa, i que el tot costa, ens ha visitat jo a la porta. Podeu recuperar l'entrevista a l'App de Catalunya Ràdio, fins i tot a la nostra pàgina web. Amb ell, amb jo amb la porta, hem parlat de la provació del vot per correu, per part de la Generalitat i de la possibilitat d'avançar les eleccions, fins ara fixades al 7 de març, el 28 de febrer, una setmana abans, possibilitat que comentaran a la reunió de demà amb Carles Tusquets. De fet, el Bernat Xulé ha entrevistat el president de la gestora, el podreu sentir demà el podcast de la batalla del Camp Nou, però ens ha avançat un fragment on Tusquets li explica que hi ha aquesta nova data sobre la taula. L'entrevista amb la porta ha acabat amb un toc simpàtic, el diàleg que ha mantingut amb el capità del Corneïa, l'Aloi Gila, que és el protagonista d'una pancarta que ha penjat el patrocinador del Corneïa, a Corneïa que copia la de la porta i que diu amb ganes de tornar a guanyar, en referència al partit de dijous entre el Corneïa i el Barça a la Copa. I tot plegat ho podeu recuperar a l'UP, com també l'entrevista al tècnic del Barça, Jessica Vísius. Gràcies, Sònia. Fins abà. I gràcies a l'equip que ha fet possible el programa, i a vosaltres per acompanyar-nos com cada vespre. Avui, amb doble ració de pesos passants, la porta i Jessica Vísius, coach. Ha marxat al Pirat Artel. Mi carrera no he visto un periodista que es solo positivo.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.