Música Buena tarda, benvinguts d'escoltes el programa que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alagresca. Jo soc Daniel Martínez i avui seguim aquí al peu del Canó amb un programa molt especial, molt especial, perquè m'han deixat sol. Amb la primera vegada, en les quatre temporades que portem de Cinema Alagresca, és la primera vegada que em trobo que no hi ha ningú a l'estudi, ningú, només tinc... bueno, perdoneu, ningú de... A veure, a veure, mira, ja sé que no em coneix ningú, ni m'has presentat, perquè això és una falta de professionalitat. Una falta de respecte que diguis que està sol. Ara, que no hi ha ningú, que no hi ha ningú de la meva plantilla. Jo tinc contractat la meva plantilla Laya Vidal i Raül Navarro, i avui no, estan aquí, no sé per què, però és que no hi són, només tinc l'home de les mil tecles al Montano, però com que està a l'altra banda de la paixera, jo ja no l'he contat, Adrià Soler, bona tarda. Bona tarda. Què coi fas aquí?Bona tarda, bona nit. Sí, bona tarda, bona nit, el que sigui, però... Que ara ja està de nit a les mil, a la tarda. Si has vingut a corregir-me, agafa la porta i vés-te'n, perquè aquí, a corregir-me, no, vull dir, ja tinc prou amb la Laya. Adrià Soler, tu torno a preguntar, què fas aquí? M'has dit, vina, que estic sol...Sí, ara la cosa és la meva. Jo he de fotre el cotxe i...Adrià Soler, nosaltres, des del programa, t'ho agraïm molt que així és vingut, eh? Però, si vens aquí, fotre'ns la teva titulació de periodista per la cara, que encara no la tens, i ensenyar-nos el teu contracte de pràctiques a tot arreu on has estat, de debò, que no ens interessa. Si vens aquí a restregar-nos que tu saps més de periodisme que nosaltres, no ens interessa. Pots agafar la teva coca-cola i baixar. Això no és periodisme, eh?Com que no és periodisme? Perdona que et digui, però sinó que és més periodisme que salva millor si tiene la teogràfico. Això és el programa de cinema més escoltat a la misora de Ràdio i Molins de Riu, totes les emisores de... Ràdio d'Esvern, perquè també em matem en 98.FM, i ahí Vox. Per tant, a roba cinema gresca a Instagram, no t'ho pots perdre mai. Però que em diguis que no és periodisme, perdona que et digui, però això és una falta de respecte. Que no estic sol, gràcies, gràcies. Com a mínim, em sento una mica més acompanyat pel Montàno, no per tu, que no fas massa. Senyores i senyors, nens i nenes, això és cinema a la gresca! Espècie de l'Edition. 22 de gener de 2021, un dia el que serà reconegut en la història perquè m'hi ha quedat sol a l'estudi a Madrid i en Soler. Sol, a Madrid i en Soler. I crec que això serà... Un joc de paraules. Serà recordat per tots els nostres ullens. Els que veu de connectar ara mateix el 91.2 FM o el 98.1 FM, el que sapigueu que això és cinema a la gresca, i com no, avui tindrem cinema, com sempre, però d'una forma una mica diferent, perquè sempre comencem amb la llavidal i la ciutat de les estrenes, però us explicarem el que està passant en aquests moments aquí, a Barcelona, a les àrees colindantes, perquè la llavidal està venint des d'un estudi de gravació i el tren li ha fallat. Sí, el tren li ha fallat l'Arrem fer una vegada més i ha jugat una mala passada. Fa unes setmanes dèiem que la llavidal s'equivocava de cotxe, i avui potser s'ha equivocat de tren i s'estan cap a Sitges, o Santa Coloma de Gravenet, no ho sabem, però el seu currículum no m'estranyaria que s'hagués equivocat de tren i hagués agafat els ferrocarrils. L'àvia a Madrid potser ara està en el Museu del Prado allà passejant, perquè la llavidal és així, és l'espistada, però l'Arrem fer tampoc és que... Ara diuen que hi ha inundacions a Madrid. Home, clar, perquè si s'ha desfet allò, la neu, com vols que estigui. Però, bé, no anem a parlar d'això? No, no anem a parlar d'altres coses. D'aquestes coses de geografia i tot això, els cinefils no en sabem, no sabem ni on cauen Madrid. Però el més important avui és que... Això és solo ante el peligro, però que tu vindràs a fer una mica de companyia. De cinema, de cinema tu, ben bé, què saps de cinema? Bueno...Quines són les teves specialitats? Jo vaig i, com por sempre, les crits petes grans. Val, que no tens ni idea de cinema, no? A veure, si vols, et puc fer un test ràpid de pel·lícules i així entrem una mica d'això per veure si ets vàlid pel lloc. He de dir, he d'agrair que no t'hagis fet professor, perquè el primer dia ja poses un examen, això. Això és com un càsting, perquè jo vull saber si la persona que avui m'acompanyarà al llarg del programa és apta. I si no sóc apta, ja vols que et quedaràs sol? Silenci, Adrià, silenci. Com saps, la Laia Vidal i el Raül Navarro van passar per unes proves i per uns tests de narcòtics de tot, perquè han d'estar preparats per en puesto, perquè aguantar-me a mi no és fàcil. Però a tu vull fer una prova de test cinematogràfic. Escolta'm una cosa, faré unes preguntes aquí, a l'Azhar, que m'inventaré ara, i a veure si ets capaç de respondre, perquè tinc una mica de por, i no sé si s'ha de respondre. La pel·lícula Tiburón, d'aquí, qui va dirigir la pel·lícula Tiburón? No tens ni idea, no? No tens ni idea. Estí ben espilver a 1975. Estí ben espilver. En sèrio, no sabies. Clar, clar, clar. Un altre pregunta. És que com ho tenim pressupost per efectes especials i tampoc estava de molt els efectes especials, jugaven molt amb els sons. Això és veritat! Per fer veure que... Tens raó, sí, això és veritat. Això vaig aprendre en una conferència que va donar l'escac a Molins de Rei, a la Penny, i tens tot la raó, sí, sí, sí. Juguen amb els teus sentiments honors. Un altre pregunta, perquè et posis a to. Digue'm una pel·lícula... Bé, mig punt, no? No interrompeixis la professora, sisplau. Digue'm una pregunta de Quentin Tarantino. Una pregunta, una pel·lícula de Quentin Tarantino. Once upon a time in Hollywood. Vale, vale, sí. Un punt i mig, un punt i mig. Vinga, va, ens haurem els musicals. D'aquí el musical és la cançó que està sonant ara mateix. Come down, let's get rockin' up. Parapapapa. Home, sona. El personatge que està cantant ara es diu Seymour. Jolín. No ho sap ni el Monti. Aquesta cançó és de la banda sonora de la pel·lícula La tienda de los horroris, The Little Shop of Horrors, dels anys 80. Això ja és, són preguntes d'erudició, quasi. Van a d'erudició, d'erudició, d'erudició. A veure, un altre pregunta, aquí a l'Azhar. Qui és Bonjón Hú? Ah, sí, aquest sí, el director de Parasito. Ah, el director. A veure, no cal que t'aplaudessis a tu mateix, sisplau. Que fas una mica de pena. Perdona, però està aplaudint la Laia Vidal des del metro, segur. Sí, seguríssim, seguríssim. Ara mateix es deu estar cagant en la remfe i en tot el que pugui cagar, en tot el que gable, no? Propera parada... Desconcert. Desconcert, perquè els concerts no n'hi han. Perquè les sales estan tancades. Escolta, vaig a mirar el mòbil. De tant en quant farem pausos per mirar el mòbil? Perquè això ja és la risa. A veure, a veure. Entrem en directe amb Laia Vidal. Mira, no, no, van enviar missatges a la grup de WhatsApp. Crec que és el Raül que està escoltant el programa i m'està intentant ajudar per WhatsApp, però bueno, a veure, pobre. Per un dia que ve, en quatre temporades, en quatre temporades que portem, que ha fallat una vegada el pobre Raül, no vindrà d'aquí, no vindrà d'aquí, però la Laia, home, la Laia, que em faci això, de que a última hora resulta que no arriba amb el metro, amb l'autobús o amb el tren... Home, això ja no, això ja no. M'he fet de conduir d'una vegada, per favor. Home, i no em diguis que jo no me l'he trencat. No em diguis que jo no me l'he trencat pel que tens raó. Jo no m'he trencat el carnet. Anem a continuar amb el text. Amb el text, amb el text. Escolta, una... No hi ha text, i aquest és el problema del programa. Que no hi ha text. Això és el que li va de l'audiència. T'imagines una pel·lícula sense qui jo? Ua, i tant. De fet, aquesta que estem escoltant ara mateix, que sentíem ara mateix la tienda de los horrorers, la sensació que es va fer als anys 60 va ser un guió, sí que tenia guió, però que es va fer amb una nit, es va fer el guió allà de pressa i corriendo, perquè van voler aprofitar els estudis, tenia els estudis llogats i van dir, ostres, ara que tenim els estudis llogats d'un altre pel·lícula, el Kubo Sangriento, una d'aquestes, resulta que van dir que anem a aprofitar i anem a fer un altre pel·lícula. Això ens ho va explicar al raó Navarro, un dia a la seva secció de la Rapesca. Van fer un guió d'una nit i ara s'entén que ningú la conegui. Home, la conegui tot amb Rick Moranis, Marc Pocielo, va fer també la seva... va protagonitzar aquí el curiseum de Barcelona. Següent pregunta. Sí, sí, va, que ara estic ja... El nom del director de la pel·lícula Dolor i Glòria. Home, aquest és molt fàcil. A veure, resiste'm fàcil. Dolor i Glòria, el modo bar. Vale, vale, vale, anem bé, anem bé, anem bé. Sí, sí, anem bé. És una de les meves preferides de l'any passat. De l'any passat o de l'altre, ja no sé. És una de les més favorites... Sí, quan et fots a confinar, per la noció del temps, no? Sí. Tu et posen una caixa de saladitos d'aquells del mercadó, i una Coca-Cola... No diguis marques comercials d'any que no ens paguen, encara. És igual, és igual, és que jo això dels pitidors, aquestes coses a mi no m'agrada. Jo dic les coses tal com sonen. Mira, aquesta banda senyora, per exemple, és de la pel·lícula Django, de vigir de part... Django de Sencadenado. Ai, aquesta sí que se li crides, però... És de Cristófer Walls, amb Jamie Foxx... Amb Leonardo DiCaprio... No et puc dir el nom del director, perquè és tan famós que no. És molt bona. No, no et surt. Espera't. Cuentintarantino. Cuentintarantino, per favor. La veritat és que has fet un test pèssim. Però com que estem tan necessitats, perquè no tenim ningú, i amb la ventolera que fot, no hi ha ningú al carrer per dir-li que entre l'estudi... Adrián Soler, benvingut a Cinema La Gresca. Gràcies, gràcies. Per cert, per cert, atura el programa. A veure, atura el programa. M'acaba d'arribar... El Raül m'acaba d'achivar la resposta. No! No pot ser! Tinc un Smartwatch d'aquests, i m'acaba d'arribar la resposta. No pot ser! Si es plou, Raül, més ràpid, és que jo... Si vas així, tan lent, és que em costa molt. A veure, però què és això? Ho estàs fotent des d'internet i l'arriba em deu ser a uns d'altres. És molt difícil, és molt difícil. A veure, això crea molt de desconcert per als nostres ullens. Em diu, em diu, perdona. Home, com a mínim, com a mínim, li sap greu, que hagis fet un test tan de fast, perquè, en part, és culpa seva. És culpa del Raül que hagis fet un test tan de fast. O sigui, que això ja és... Justifica una mica, justifica una mica. Adrián Soler, ens anem ara mateix, ara mateix, ara mateix, ara mateix. Ens anem a un tema molt important d'ultimíssima hora, que jo crec que és molt, molt important, perquè això... Com saps? A llarga, saps? Senyors i senyors, ja tenim aquí mateix, ara mateix, avui dia 22, la llista nominats dels Premis Goya. Where this takes its tolls. No cal que plaudessis. Closely. Very much longer. I've got to keep control. El dia 6 de març del 2021 m'alega acollirà aquesta edició dels Premis Goya de l'Acadèmia del cinema espanyol. Si la pandèmia ens ho permet. Si la pandèmia ens ho permet. La pel·lícula Dut de Salvador Crespo ha sumat 13 candidatures, mentre tant que les ninyes de Pilar Palomero i aquell arre de Pablo Aguero han sumat 9 nominacions. Déu-n'hi-do. Hem de parlar de les ninyes, avui, eh? Per què vols parlar de les ninyes? Perquè és un fenomen molt important al nostre país, no? Clar, és que és una opera prima, això. És una opera prima de Pilar Palomero. Una directora nova que ha aconseguit fer una producció com aquesta, que té 9 nominacions als Premis Goya. Només començava, vull dir. És que és brutal, això. Totalment, totalment, sí, sí. A veure, que la gent no es confongui que això no és la banda sonora de les ninyes, eh? No, no, no. I no té res a veure amb l'ambientació de la pel·lícula. Tampoc saps tu de quina banda sonora és, però això és de Rocky Horror Picture Show, un dels musicals més guais que existir i que existirà mai. I ara sí, anem a entrar una mica en el tamari. Per què estàs tan interessat amb les ninyes? Perquè jo, quan està fent pràctiques a llei de televisió, ara ja farà dos anys a l'estiu. Anem, total. Anem, total. Ojo, ojo. Em van dir... Mira, que anies amb el Redacto de Cultura a cobrir un rodatge que estan fent a Gimeneys. A Gimeneys? Què és Gimeneys? És un poble, és un petit poble de la Provincia de lleida. Al costat de la capital, que és el costat de la capital lleida. Què té de maco, Gimeneys? Tenen les casetes així molt maques, és un poble així tradicional. Sí, sí. I jo, de cop i volta, em vaig pujar a un cotxe amb un senyor que no coneixia de la redacció, i vam anar... Què t'he dit sempre, que no puixis en cotxes de gent desconeguda, que si no et fas un laia vital i la li has perdat? Home, et sembla la laia, tu, al final. Total, que anem allà i estava allò revolucionat. Tenien un plató allà que hem obert amb molta... amb càmeres... Saps les típiques... Sembla un desplegament de Hollywood, quasi. Ah, Déu-n'hi-do. Més d'agost a lleida, ja t'ho vas imaginar. Que es va gravar el 2019, o el 2018? Sí, el 2019. Estem al 2021. El 2019, clar, Déu-n'hi-do. I tu vas assistir al rodatge? Jo vaig assistir al rodatge, a l'ajornada d'aquella del rodatge, perquè en aquesta pel·lícula s'ha rodat entre Saragossa i Pilar Palomero. Si no vaig mal encaminat és Aragonèsa. Home, ara ho confirmem sense dubtar. Gimeneys, entre aquests pobles, no? I és una història que a mi em va captivar. I jo vaig poder entrevistar Natàlia Damolina, que és una de les intèrprets, i la veritat és que em vaig quedar... Correcte, és de Saragossa. Té 40 anys. És jovenet o no? Sí, sí, i em vaig quedar flipant del talent que hi havia allà. I és molt guai. És molt guai. I què? Vas veure alguna cosa inédita del rodatge, o de la pel·lícula, o alguna cosa? Jo només vaig veure una escena. Havien de rodar al cementiri, una escena allà que anaven d'un caràcter. Jo encara he de veure la pel·lícula, no l'he vist encara, però tinc moltes ganes. Home, després d'aquestes nominacions que ha tingut, que són 9, com dèiem, d'Eunidó, jo a mi... Jo crec que val de la pena, sí. Tinc unes ganes tremendíssimes. Alguna cosa més afegida a les ninyes? No, no, no. No hem parlat quasi de la història. Ah, bueno, doncs parlem-ne. Passa l'any 92, l'any de les olimpiades, i, bueno, és una nena d'uns 12 anys que ha estudiat un col·legi de Montges a Saragossa, i després passarà alguna cosa i l'hauran d'internar, anirà d'un lloc a un altre, i allà és on es desencadena, perdó. Tu has flagat tota la història, una història. Ah, d'Eunidó, està bé. I és una cosa interessant, sí. Molt bé, doncs ho apuntem. No t'ho diràs més, com no l'ha anat a veure encara? No, però ara una bona notícia per a tu. És una notícia que després aquestes nominacions han decidit tornar a posar la pel·lícula de les ninyes en cartellera. Per tant, en molts cinemes cinesa podreu veure en cartell aquesta pel·lícula. Està passant com en Paracitos, no? Que ningú la posava, i després... Però Paracitos va ser un èxit, perquè quan va ser nominada la van tornar a posar, quan va guanyar els Òscars la va tornar a posar, i és un efecte... Aquest estiu l'hem vist en molts cinemes a la fresca. Jo la vaig veure abans de que guanyés l'Òscar, i la vaig veure amb subtítols, perquè no es van dignar ni a doblar-la. Sí, sí que es va doblar, sí. Es va doblar després, però quan jo la vaig anar a veure, no. Quan jo la vaig anar a veure, no. Quan jo la vaig anar a veure amb versió original, que imagineu el que és així, subtítols amb versió original... Ja, ja, és tremendo, és tremendo, però... Però tu tens experiència de sitges, no? Perquè ens consta en el teu currículum en llegit, que has estat a l'edició d'en guany del festival de sitges com a premsa, per tant, amb això tens bastant d'experiència. Sí, precisament hi ha algunes pel·lícules del festival que han acabat, que es van presentar al festival, i que han acabat nominades tan bé. Bueno, per a si tots, per exemple, es va presentar el festival de sitges, i tot seguit la vam veure a tot arreu. Sí, sí. No sé si es va presentar, però sí que es va projectar allà. Una d'aquests pel·lícules és... Per on vols anar? Bueno, no sé si començar, però no mataràs o per a Baby. Les dues han estat nominades... Baby és al patfort, jo crec. Les dues nominades als Goya, i en aquest sentit, que ho ve deuen veure al festival de sitges, i això també és molt interessant. Tu deies que Baby és un... un efecte... com ho has dit, això? Això de... a veure, a veure, ui, ui, ui. Què estàs fent? És una pel·lícula que no hi ha diàleg. Ah, va bé! És tot, sí, sí, no hi ha res de diàleg en tota la pel·lícula. Però això és molt heavy, no? És molt heavy. I per això creus que és destacable aquesta pel·lícula? Bueno, jo trobo que és... No creus que és un retras, que és un retras? Jo trobo que és més difícil fer una pel·lícula que captivi a l'espectador sense diàlegs, que a fer no amb diàlegs. Però has de tenir, i això ho fa molt bé, el seu director. Sí, per parlar de directors... Jo sóc el director d'aquest programa, i no em tornis a tallar la música sense demanar-m'ho. Perquè el Montà no s'ha quedat amb aquesta cara. Home, jo em sembla un xicharelo. Si jo faig així, el Montà no tallarà música. Raül, manifestat, manifestat. Mira, faig amb així, tancar. Faig així la mà i l'obra. El tancar? Ara, home. Ja està. Ai, no, que ara m'està posant els mans bé. Ara posa-la, posa-la música. A veure, Adrián Soler. Ens veies, Baby, aquesta pel·lícula del senyor Ulloa, que va marcar a Juan... Juan, no sé què, Ulloa, ara, ara confirmem. Juan va a Ulloa, gràcies, Montà, no, que el Pinguinillo sempre el tenim. I aquest bon home que va fer aquest pel·lícul on? És un pel·lícul molt bona. Tu no t'ho esperes, que no hi haurà... Bueno, si t'ho han dit, sí, ara, tots els que ens estiguin escoltant, no ens hi aniran a veure la pel·lícula, condicionats. Jo vaig entrar, jo esperava que hi hagués un diàleg que passés alguna cosa, però no, està fet en base als sons ambient, i és una pel·lícula que respira molt la imatge, perquè no queda atxafada pels diàlegs ni per altres estímuls, no? T'has de fixar molt en el que passa i tornar-la a la història, i jo crec que no té pèrdua, vull dir, pels que estiguin pensant. Ui, jo no sé si ho entendré, això és molt de... No, no, és fàcil d'entendre. És un thriller psicològic, jo crec, perquè això de no tenir... Bueno, és que és só ambient, només, és com si posessis un micròfon i anessin calent els sons, perquè no hi ha... Apenas diàleg no hi ha res, i clar, això, doncs... I funciona bastant bé. Et crea com un ambient molt curiós. Sí, sí. I, com deia amb aquesta pel·lícula, ara el Montalons deia que per a la gent sort això aniria molt bé, i és cert, perquè és una pel·lícula que ho parlaves tot. Encara que, clar, els sons amb mi també estan molt ben treballats. Correcte. I no trobes a faltar aquest diàleg, i jo crec que estan molt bé. I per a l'altra banda, em deies, no mataràs, que jo sí que l'he d'estar cobesant, perquè hem de dir una cosa a... Mario Casas, per fi, ha aconseguit fer un paper decent a la seva càmera cinematogràfica. Gràcies, Mario Casas, que cremos. A totes les grups que estan tancant la ràdio. Totalment, totalment. Sí, ens demanaran. Mario Casas no és un actor que a mi m'agradi especialment, i ets a reconèixer que en aquesta pel·lícula ho clava. Ho fa molt bé, i interpreta un paper molt angoixant, que et crea tu, com a espectador, un angoixa, un estrès continu. I jo crec que amb això estaràs d'acord amb mi. I el jove director David Victori fa un treball espectacular a l'hora de crear la trama. Els que vivim aquí veurem i ens sonaran tots els escenaris que surten a la pel·lícula. I es fot amb la Barcelona, potser, més xunga, no? Els carrers més... així, com ho diria, els carrers més xungos de... sense dubte. I això està molt guai. Jo estic molt d'acord que tota l'ambientació està molt bé. La pel·lícula en sí és una pel·lícula molt encertada. A mi em va agradar molt, que ha creat un ambient, una tensió, com Whiplash. Els espectadors te tinguin problemes d'acord, que no la vagin a veure. Exacte, perquè ens estressa molt aquesta pel·lícula. Whiplash, per exemple, és una pel·lícula d'Amién Chazelle, que hem comentat moltes vegades en aquest programa, i la veritat és que comparteix moltes característiques similars amb aquesta pel·lícula, perquè Whiplash és tensió pura, és estrès, és agòvio, tota la pel·lícula, i en aquest cas, amb no mataràs, ens passa molt el mateix. És molt interessant. Sí, sí, totalment. I ara ens anem a comentar, si et sembla, la llista dels Premis Goya ja una mica més organitzada, perquè els nostres ullens tinguin una mica el concepte de com aniran funcionant, de la llista dels nominats, encara no premiats, perquè per saber els premiats ho haurem de saber més endavant, com deien el dia 6 de Masa Malaga, si no passa res. Comencem amb la millor pel·lícula. La millor pel·lícula tenim nominades a Dú, en La Boda de Rosa, Les Niñas i Sentimental, una pel·lícula de Cesc Gai, que Cesc Gai ho està patant, perquè és un gran guionista, és un gran director, i està nominat per aquesta pel·lícula. És una mica teatral, aquesta pel·lícula. Totalment. Jo, quan la vaig anar a veure, quan la vam anar a veure. Sí, és veritat, vam anar junts. Em va sorprendre molt que, en un decorat d'un pis de x metres quadrats, que en 80 seríem uns 90, 100 metres quadrats al centre de la capital. No ho sabem, no, no es van per a comptar-los. Passa tota la pel·lícula i et crea la veritat, una comèdia de situació, una mica, i està bastant guai. Totalment. Frega una mica també el drama, no? És mig drama, de parella... Sí, però és molt amb toc de comèdia, i jo crec que això està molt bé. Que pari les màquines, senyores i senyors, nens i nenes, amb tots vostès... 30 minuts de retard. L'Aya Vidal! Ara sí que plau, deixes, no? Oh, L'Aya! L'Aya Vidal, molt bones, com està? Esperem que no t'has deixat ni un teix sense fer, eh? A veure, L'Aya, ja et val. Ens has fet tots, no? Estic a punt de pagar-me un tino. Espera, que li colcarem el condó a la... A veure, que no és un condó, és un protector de micròfon. Gràcies, Josep, que ha d'entrar a estudiar. La fantàstica L'Aya Vidal, quan passen 3 minuts de 2 quarts de 9 del vespre, si ens estàs escoltant diferit, no sé quina hora és, perquè no tinc el rellotge de casa teva. L'Aya Vidal, fantàstica querida, com ho estàs quitant a la mascarella? Oi, mare meva, arriba així, amb aquesta cosa d'estar corrent pel carrer i de... A veure, L'Aya, bona tarda. Pots dir algú, si us plau, perquè no sé si estàs... Respira, respira. M'estic esperant a preparar-ho tot, perquè... A veure, no t'esperis, L'Aya, que volem sentir la teva veu. Ara no fa res. Ara ja està. Sí, sí, ara ja estic calent. Està ajustat bé la cadira. Silenci. Estàs còmoda, després de passar... Molt còmoda, molt còmoda. Silenci a la sala. Un moment. Adrian Soler, Montano, jo mateix. Silenci a la sala. L'Aya Vidal, estàs bé? Sí, sí, estic tot el bé que la Renfe em pot permetre. Vols dir alguna cosa, la Renfe? Sí, que... Bé, millor em callo, perquè tot el que diria seria... L'Aya Vidal, no et callis, digue-ho, L'Aya. No cal, no cal. Què t'ha passat? Explica'ns l'anècdota. Volem saber-la. Simplement que he anat a fer una convocatòria... Què vol dir una convocatòria, L'Aya? Una convocatòria de doblatge. Ah, vale, vale. Nosaltres no som dobladors. Ah, clar, clar. Això no és el kit de la qüestió. L'Aya Vidal, estàs bé, ara, per això? Sí, sí, estic perfectament. ¿Què has d'exponer a su reclamació? Serà tenir en compte durant les pròximes setmanes. A la ferma amb el Simón. No, el Simón és més així, és més així. He comit un almendrag, i la veritat és que... Ah, ah, ah. El mentro Simón. El mentro Simón. L'Aya Vidal, tu vols viure a casa per navidar, com a l'almendragó? Bueno, en aquest cas, arribes un dia. Era el mentro. Era el mentro. Com el boïcà, o no? Uno que es recomele el mentro, l'autre el mentrago. Com la pantera rosa, vull venir a casa. Fins i tot, us havia comprat berenar, perquè... Ens havies comprat berenar? Obviament, pretenia venir aquí. S'etimitzeu així, una miqueta abans de començar el programa. On tens el berenar? I aquí, guardat, però... Aquesta escapa ha de dir que, com que no he arribat a l'hora... No hauràs portat un saladito, no? Són saladitos del Mercadona? No. No són d'una pastisseria... No, nena, però quina qualitat. Escolta, L'Aya, estem molt contents que hagis vingut, però no per això deixarem de fer la nostra secció dels Premis Goya. Acabarem amb els Premis Goya i després seguirem amb tu. Ràpidament, en algunes categories que volem destacar d'aquests Premis Goya, aquestes nominacions, tenim a millor direcció a Salvador Calvo per Edu, tenim a Juan Mabajo Ulloa per Baby, a Iciar Bollaïn per a la Buda de Rosa i Isabel Coixet. Bon dia, benvenida. Aquesta bona dona encara no s'ha refet del pal que va tenir en milions d'euros, Baby, i ja està aquí, en aquest home. M'encanta amb les llistes, va ser organitzat. He d'admetre que jo sóc del seu tim, eh? A mi també m'agrada fer llistes. Sí, amb números a l'esquerra. Sí, un punt, dos punts. Aquí, si seguim la llista, veurem el millor actor protagonista que ha guanyat Mario Casas, com deien, per No Matar. Javier Cámaral. No mataràs. No mataràs. No mataràs. No mataràs. No mataràs. No mataràs. És que anem curs de temps i estic retallant paraules. Sí, anem curs de temps. Podem dir a la gent que es posi els Premios Goya.com. Ah, també, eh? Gràcies per desballar. Què us pensàveu que ho estava recitant de memòria? A la televisió i a la ràdio, tot es mentira. I no estic promocionant el risc de més gira, eh? L'Alla Vidal. No, no. Els dos en el teu casque. Fernando Simón, el metro. El Rian Soler, sí. Ja pots marxar, si vols. No, és broma. Te despedimos. Deixem acabar amb aquest rapaz ràpid del millor actor. Com deien, tenim... No vol que faci la conversa. Javier Cámaral, Ernesto Altério, per Un Mundo Normal. David Balague. Si a sobre ho digués bé. Si a sobre se l'hagués llegit abans. Sí que m'ho he llegit. Però em teniu tan agobiat. Tu creus que puc fer programa? A veure, que entri el comodín de Josep Montano. Josep Montano, tu creus que puc fer programa amb aquestes dues persones, amb aquestes dues engendres del mal? Tu pots, amb això, i molt més. Gràcies, Josep, gràcies. Té bé el conga. No l'havies escoltat. Mai l'havies escoltat amb aquestes coses. Es diuen auriculars. Amb aquests artilugis que no conec ara el nom. Un moment, silenci, que això sembla un pati d'escola de P3. Com que l'Adrià ens ho ha decidit que em peto la secció del Premi Esgolla, fins aquí, fins aquí, la secció del Premi Esgolla. Algú hòbia de dir-ho. Teníem a la Paqui, allà escoltant, apuntant-se amb els noms de les pel·lícules. Paqui, perdona-m'hi. Si tens telèfon mòbil i l'esmarfon, pots entrar al Premi Esgolla. Paqui, si vols, truquen el programa i entres. Fet aquest apunt, senyores i senyors, nens i nenes. Això és la Llevidal i la ciutat de les estrenes. Tard, però arriba. Millor tard que mai. No, millor tard que mai. De los creadores de... M'he metido en el coche que no toca. La Llevidal presenta... La Rinfé Batardet. Això no és un problema meu. Això és un... Jo, de bo, que estava preocupat. Pensava que t'havies pujat a l'Ave, direcció Madrid. Jo pensava que aquesta tia s'ha anat a Madrid, allà. Estan en el Prado...Sí, amb la Neu. Veient allà la... Amb la Filomena. No, que ara és una altra. Ara és Ortencia, no? Ortencia. És el fenomen Ortencia, que t'ho dic en sèrio. Ara que el Masca no és la Llevidal amb la Canoa allà, però... Però qui li pica els noms? No ho sé. Jo crec que qui posa els noms... Estan obrint el lliure que hi ha de noms que estan passats de moda. Una cosa a dir-hi, qui posa els noms és un masclista de merda. Perquè primer glòria, després Ortencia, després Filomena... Després Ortencia. Què vol dir això? Sembla que tot l'oblent que passi sigui una dona. Perquè podria ser Pacirrim, el fenomen Pacirrim, el fenomen Manolete... No ho sé, el fenomen Manolete, són amics. El fenomen Trump. El fenomen Trump. Sí, però això ja ha passat. Això ja ha passat, vol verà. Diu que vol verà, però ja ha passat. La lliçó que hem de treure d'això és que no podem culpar a la Llevidal dels retards de la Renfe, i això és així. En tot cas, culpar el meu gafisme, però... És culpar, jo crec. L'Alla, et consideres una persona a agafar? Sí. Totalment. Adrià Encelera, et consideres una persona a agafar? Sí, perquè jo ja no explico les meves històries. Bé, doncs tenim un problema, perquè jo també considero una persona a agafar. És a dir, és el club de los gafes. Potser no són capaços de sortir d'aquest estudi, eh? Estem parlant de coses sèries. Vindrà la parella de l'Òfica a apuntalar una mica el sostre, no sigui que s'ho digui a sobre. Sí, estem parlant de coses sèries. La nostra vida parella molt. Perquè tres gafes, junts, això sembla el títol d'una pel·lícula d'Àlex de la Iglesia. Només dic això, i les pel·lícules de l'Àlex de la Iglesia... Les pel·lícules de l'Àlex de la Iglesia... Les pel·lícules de l'Àlex de la Iglesia no acaben bé. Les pel·lícules de l'Àlex de la Iglesia acaben amb sang. I les de la Modóvar acaben... Bueno, no sé si acaben, perquè són tan llarges... Per sort, avui no s'estrena cap pel·lícula de cap d'aquests dos directors. Sí, la Llevidal ens anirem amb la ciutat de les estrenes i arrenquem amb les pel·lícules que s'estrenen cinemes. Correcte, els cinemes us vull destacar dues pel·lícules, com que faig cada setmana amb la meva carta llera. La primera de totes és El Professor de Persa, que el títol original, la traducció seria... Lli Sons Perses, però aquí l'han traducit com... El Professor de Persa, i ara entendreu per què. És una pel·lícula que ens ve directament des de Rússia, juntament en col·laboració amb Alemanya i Bielorússia, també. Distribuïda a part Avalon, distribuïció audiovisual, es tracta d'un drama històric i bèl·lic sobre la Segona Guerra Mundial, el nazisme i l'Holocausta. És una d'aquestes pel·lícules dins d'aquests gènere's. T'estàs avançant, has d'esperar que expliqui... Home, és que és molt la veu que fas tasques, eh? Estem acostumats a la piramida invertida, i l'important ve a l'hospital. Ja t'ho he dit abans, el presentador, qui no ets tu, sóc jo. I estem a la meva secció, sí. Exacte, que ho sento. No, ja està bé. D'hora dues hores... No està bé, no està bé, no l'enganyis, no està bé. No, perquè si li dono una mica d'emoció. Sí, sí. La pel·lícula dura dues horetes i set minuts. Està dirigida per Vadim Perelman, que és un director que dirigit dues pel·lícules anteriorment, titulades Baimi i La vida ante sus ojos. En el repartiment principal és molt curiós, perquè sent una pel·lícula de Rússia, el protagonista és un actor argentí, que es diu Nauel Pérez Viscayart. I actuat... Bé, si mireu a la seva fotografia, actuat a pel·lícules de molts països diferents, entre totes aquestes n'hi ha, per exemple, 120 pulsacions per minuto i tot s'estan muertos. Entre altres pel·lícules, òbviament. I l'altra protagonista d'aquesta pel·lícula és Lars Eidinger. És un actual amany que va sortir, per exemple, a Dumbo, l'adaptació del Tim Burton, a la pel·lícula pròxima i a la nostra estimada pel·lícula del Dani i jo, High Life. Pensava que no vas a parlar de Call me by your name. A un moment que pari al món... Una cosa és que acabo de veure el Monti... Monti, Montà, el Montà, l'acabo de veure agafant el telèfon i dir que estarà trucant a la policia o alguna cosa. No, a la paquita, no, com a... Però no, tenim trucada, no?A la paquita, a la paquita. Tenim trucada. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. ¡Hombre, Raúl! Raúl ens ha salvat el surat. Era mos pocos i perió la veu. Sí, és peuliant.No sé, no sé, Raúl. Vull dimitir...Vull dimitir, Raúl. Ens desmadrem.Puc dimitir? Sí, que aquí, escoltant la varia, estic de nervis, ja. Jo tinc ganes de plorar. Tenim l'únic aspecte del programa dels nervis. Clar, la deia que amb tota la bona fe ha volgut ajudar-nos... Que bona fe, eh? I a sobre no se sap ni una resposta, ni una. És com el típic nen dolent de l'escola que no sap ni copiar, saps? No seria la primera persona que ve aquí a l'estudis sense haver-se estudiat abans el guió. També et dic que ha sigut arriba jo i s'ha desmadrat tot. T'he fallat, Raúl. He dit que els controlaria i... Col·lecte. Raúl, gràcies per la trucada, perquè de debò que necessitàvem la teva ajuda. Jo ja sé que portem 4 temporades, perquè ja em faig el llibre. Després de 4 temporades, Raúl no ens ha fallat cap dia, i avui és el primer dia que ens ha dit, oi, tengo que fallar. Gràcies, gràcies, però no tornis a fer més. No, ja veiem que no, que crec que sí que hi ha per fer a papa, no? Totalment. He de passar una miqueta aquí, en Olga. Deixes aquí a 3 adolescents a mormones, així, per l'aire, aquí. A veure, amb una ràdio saliós. Això no pot ser. Jo, bàsicament, tocava per demanar-los que podria ser una miqueta de cinema, que veig que veig que veig fer la sostenida amb el seu, tot l'altre, i una miqueta de calma, i que ho prengueu bé. L'Àus, demano que en un programa de cinema parleu de cinema. Sí, sí, sí, jo estic intentant parlar de cinema, però, ara, aquí l'Adrià, que no para del tal, i, home, no, això no pot ser. L'únic que s'està portant avui és el Montàno, i mira que és pesat, eh? El Montàno, avui s'està portant bé. Avui i sempre, casa. El home de les mil tecles, taca, taca, taca. Bueno, Raúl, gràcies per la trucada, perquè de debò que necessitava una mica de llum i de serenor en aquest programa, que està sent una mica suïcida. Si estiguessim en una edifici de 50 plantes, millenceria, però com que estem a planta baixa no puc, perquè no em faria mal. No, amb aquest decava la temporada. Sí, bueno, això diuen. Gràcies, Raúl, moltes gràcies. Ah, no, però que ja em fas fora. No, no, jo m'entenc l'hora dels 10 minuts... Què dius? A vosaltres. Ah, vale, vale, doncs ens quedem. L'Àya Vidal, estàvem comentant aquesta pel·lícula. El professor de Persa, aquesta pel·lícula de Rússia, que de fet es va estrenar al festival de Berlín, de l'any passat, i també ha rebut dos premis, l'any 2020, el gran premi del públic, el festival de Sevilla, i el premi, el millor muntatge, el festival de Valladolid. Per tant, és una pel·lícula que té bastant bona pinta. Ve de premis i ens anem a sinopsis. Correcte, us explico una miqueta del context. Primer ens hem de situar a França, l'any 1942, el protagonista és un home que es diu Gil, i és arrestat juntament amb altres jueus i enviat a un camp de concentració a l'amanya. Fins aquí és una trama bastant normaleta dins d'aquest tipus de pel·lícules del gènere. Allà el van executar, però aconsegueixen lliurar-se, jurant a un dels guàrdies que no és jueu sinó persa, i s'estan equivocant de nacionalitat. Tot això és mentida, òbviament. Això està inventant. Gràcies a aquesta excusa, en Gil aconsegueix mantenir-se amb vida, però haurà d'ensenyar l'idioma persa, que no coneix a un dels oficials del camp que estem interessats en aprendre, en aprendre aquesta idioma. A les escles, veu en un embolic perquè és com... Jo ara m'he inventat que soc persa, i he d'inventar-me l'idioma i que soni convincent perquè no em pillin i no m'execútim. És una mica com Faldañal Sudama, si us piquen. No, no, no, anava a dir que és una mica com... Avui m'he sentit jo una mica així, perquè a mi em treuen dels informatius i em posen aquí un programa de cinema, que no tinc ni idea i em posen un examen ja per començar. Ja n'hi han fet pinitos, no. Ja n'hi han fet pinitos, no pateixis. Doncs mires, mires, la pel·lícula t'hi sentiràs identificat. Molt bé, crec que la anireu bé. I va d'això, justament, i s'haurà d'inventar aquesta idioma mentre intenta també... en portar-se bé amb aquest guardi i la seva relació també en anirà. Recordem el títol de la pel·lícula, el professor de persa. Correcte. Aquesta música és molt taç, eh? Estem sentint la música de la banda sonora de... Bueno, no sé, l'Avenivia... A veure, reu una barra, que tenim el Pinguenillú. Avenivia, bueno... Avenivia, bueno, bé. Avenivia, no la bona ebé. És la xaval de la peca, aquesta gira... Exacte, ho saps? Ha sigut banda sonora d'algú, Raül, d'això? Segurament, segurament. Doncs ja està, doncs ja està. Queda dit, queda dit. No té més.No, no, està claríssim. L'Alla Vidal lancarà la següent pel·lícula, que també s'estrena a Cartallera. És una pel·lícula Noruega. Noruega. Noruego. És com el Salmón, amb denominació d'origen. Exacte. Noruega amb Suècia. Si és una pel·lícula molt del nord d'Europa. Quim Fretto. Es tracta d'un drama romàntic sobre una malaltia, que ha estat la candidata a l'Òscar per part de Noruega, com a millor pel·lícula internacional. El que no sabem és si l'escollirà... Exacte, com la trinxera infinita, que també està nominat. Correcte. Que ens passa això, que encara no tenim la llista nominada. Ja hauria escollit l'Oll, però...Jo també. És el que hi ha. Es tracta d'una pel·lícula que dura dues horetes també, dues hores i sis minuts, dirigida en aquest cas per una directora Noruega, que es diu Maria Sodal, no sé si es pronunciarà així. Sí, suposo. I és la seva segona pel·lícula. La primera es titulava Limbo i era de l'any 2010. En el repartiment principal hi trobem també un actor i una actriu. En aquest cas són Stellan Skardgard, és un acto suec. Va sortir, per exemple, a la miniseria de Chernobyl. Hi ha altres pel·lícules de Marvel, com... Vengadores, la era de Ultron, i Tor, la segona de Tor, per exemple. La segona Tor, vinga. I d'altres, però aquestes són les que venen al cap. I l'altre actriu protagonista que hi ha après és Andreia Brenn Hobi. I a Mamamia, Stellan Skardgard, a Mamamia també. És un dels pares de Mamamia, és el Bill. Ah, doncs això, sí, però no soc molt fan de Mamamia. Mamamia. I l'altre és un actriu noruega també. Ha sortit al cinema del país, o sigui, hi ha moltes pel·lícules d'allà de Noruega, com Disco, Cuidado con los niños y Casa de los locos. I bé, la pel·lícula, us explico una mica de què va, és la relació entre una parella d'artistes que és pujar de prova quan la protagonista li descobreixen que té una malaltia terminal, que amenaça amb robar-li la vida. I és un càncer cerebral. I li donen 3 mesos de vida. Aleshores, a partir d'aquest anunci, d'aquest diagnòstic, doncs, la parella que ja de per si tenia conflictes en el seu matrimoni, doncs anirà adaptant-se i anirà patint les conseqüències d'aquesta notícia. Doncs molt bé, amb aquesta pel·lícula, hoop! Ens acomiadem de les estrenes a cinemes, però encara hi ha alguna coseta més altres estrenes a l'estaca així per sobre. Com, per exemple, en la maldició de Lek Manor, una pel·lícula italiana de terror, Fellini de los Espíritus. Fellini de los Espíritus, no? És un documental sobre el director i unista Fellini. I també ve d'Itàlia. I després també es estrena una pel·lícula sèrbia de cinema familiar d'aventures, titulada Casa de Dres de Brujas. És l'últim un documental espanyol sobre l'Àfrica que es diu Una Luz en la Oscuridad. Doncs molt bé, molt bé. Ara seguim amb Netflix, perquè recordeu que des que tenim tot això dels cinemes que estan a mig gas, també comentem les plataformes, ens anem amb Netflix i amb Tigre Blanco. Tigre Blanco, i aprofitant que la setmana passada el Raül ens va parlar del cinema indie, us porto una pel·lícula india. Molt bé. Sí, molt bé. Encara que no ho sembli, de vegades t'escoltem, Raül. Sí, sí, de vegades. Ha tingut tocar i jo heu calmat una miqueta, oi? Sí, sí, sí. Has tingut aparèixer tu i posar una mica d'altor. És que l'Adrià està amb el mòbil, tu i Tejam, que avui està a cinema a la Gresca, perquè per ell és un honor. Que no, que no, que no, que estic parlant... Estic parlant amb mi. No m'ho diguis. Això és un pla que tu hi ets. A veure, una cosa tascada. El Bar sembla de Cristófer Nolan. Uns estan per aquí, uns altres per allà. El pieguen el pie. No es pot fer perquè la restriccions. Que vagin entrant i sortint gent. Despullat, vinga, despullat. I em sapates de menjar. Ara entrarà el Roger, després l'Oriol... Sí, vinga. Que hi hagi gresca, home. M'agradaria saber de què parlar. Acabem, acabem. M'agradaria saber molt de què parlar. Ens anem a Netflix. Aquesta pel·lícula es tracta d'un drama judicial titulat Tigre Blanco. Dura dues hores i quart. Està dirigida i guionitzada. En aquest cas, per un director nord-americà, que es diu Ramin Barhani. Ha sortit a... O sigui, ha dirigit sèries com Fahrenheit 451 del 2018 i Threadstone. I en el repartiment principal li trobem actors indis, que tenen uns nomes molt difícils de pronunciar. Que bé, l'Alla. Sí, oi, per practicar l'addicció. En aquest cas són Adarsh Gaurav. És la seva tercera pel·lícula. Les anteriors van ser Matli dels Estats Units i Ruk, un altre també pel·lícula Índia. I l'altre actriu és Priyanka Chopra. Ha sortit a pel·lícules de cinema Índi, però també va sortir a un documental dels Jonas Brothers. Primer van ser Ante, però amb el brote m'agraden molt en mi. De fa poquet. El Jonas Brothers m'agrada, m'agrada. Per ser abans el diner i xanel. Ja esteu canviant de tema. És un programa de cinema, a veure si us entareu. Exacte, Dani, no em dic que et parléss que soc. Qui hagi de venir? Si hi ha el Nik Jonas, que és actor també, també cinema. El número de jones és actor, és tirar, massa... El Nik Jonas és actor, és una pel·lícula. Sí, que és una pel·lícula. Avui no discutirem si és una pel·lícula, Discutirem de què va aquesta pel·lícula. A veure, la pel·lícula és una miqueta difícil d'explicar, té un argument una mica enrere. Però per fer-ne una altra, ja està. Va, vinga. Passa-m'ho, passa-m'ho. No, a veure, és... Bàsicament, l'argument va d'un home que... A veure, com us explico. És un pobre habitant que té molta ambició, i aquesta ambició li porta a enfonjar-se dins dels negocis culturals de l'Índia i emprendres en el món dels negocis dins en aquest sector. Fa una cara al món i ara mateix... Hi arriba un punt que el president de la Xina arriba a Bangalore, que és la ciutat on transcorre la cinta, i el protagonista escriu una carta escrivint la seva experiència com a conductor, perquè ell treballa com a conductor, i com ha aconseguit transformar la seva família en una família pobre a una família rica. I això es veu a través de la pel·lícula. Aleshores, es aprofita això per explicar-li una mica la seva experiència al president de la Xina, que ve de visita. I això el portarà a endinsar-se a la societat índia i també en judicis. Per això és un drama judici. I això és una pel·lícula? Sí. I quan és dit que dura? 2 hores i 4 hores. Ja sabem que tu és... Estic d'una pel·lícula que quedes amb algú. Quedes amb algú i no es veu la pel·lícula. Ja sabem que tu ets més de sèries, però no ets més de la pel·lícula. I aquestes... Netflix. No sabem aquestes de referents. Guinyo, guinyo. És el qual aquesta llista. Home, sí que és raó. Tu fas molt això. Jo crec que a principi heu deixat a l'Adrià com que no sabia de cap pel·lícula, però jo estic segur que sí. Segur que si elitides la meva sintonia s'aposarà la pesca amb qualsevol pel·lícula segur. Què li posis la sintonia? Jo crec que si poso la meva sintonia s'aposarà la pesca a l'Adrià, a l'Enganxa Segur i a algú que s'aposarà amb la boca oberta. Tinc el permís de tancar la teva secció i anar-nos a anar a la pesca. Sí, sí, que problema. Doncs senyors i senyors i nenes, per patició de la trucada telefònica, la sintonia s'aposarà la pesca i la trucada telefònica. I comencem amb la repesca, quan queden quatre minuts per acabar el programa. La repesca expressa. Suposo que està de ballant, l'Adrià. Sí, sí, estic ballant. Si no balla la sintonia, no val. De fet, l'únic que no estava ballant és el Dani. No, no, perquè tinc una escala que acabi aquest programa que no t'ho pots imaginar. Dani està plorant per dins. Dani, per una vegada també estic d'acord amb tu. Sí, gràcies, Raül, gràcies. Encara hi ha una oportunitat d'humiliar més el convidat. Però ara mateix, sincerament, em sento com el Truman, això de Truman, amb la veu aquesta que em va menant, saps? Sí, em sento aquí com això de Truman. Amb quina veu? El Raül que va menant, que sembla que sigui aquí... Has vist això de Truman? Sí. Sí, el Déu. Ets el Ed Harris. Sí, totalment. Hola, Truman. Exacte. Tu vida ha estat guionitzada. Podeu deixar per l'El Raül, sisplau? No, no, no. Ah, que no has fet la teva secció, encara. No, no, no. És una secció, perquè jo, quan vas a dinar a algun lloc, bueno, que ara ja no es va dinar en lloc, però no és igual, que portes un minet o així, no? Ja comencem. A mi em van dir, porta una secció o alguna cosa? I jo vaig dir, com... Clar, una secció de què, no? Ara, Adrià, saps què és el programa? Saps què és el programa? Tens els ebocs que pots escoltar-los i enterar-te una mica de què va la cosa, o no? Quan em vas dissecció, una secció del registre mercantil, ara, Adrià, tens alguna cosa a afegir? Tens supermercat? No. De fet, ja... No t'he espiat la música del Raül. Jo crec que aquesta setmana tenia paperada paperada amb el meu estudieta de Biotas Armanecer, que aquesta setmana ha fet 25 anys. Oh, m'encanta, aquesta pel·lícula Raül. Ja, és molt bonica, no? És preciosa. Són molt boniques. Ja saps que jo soc molt fan de Quentin Tarantino i en aquesta pel·lícula fa un duor amb el George Clooney Brutal i que m'agrada molt, m'agrada molt aquesta pel·lícula. I no? Amb el George Clooney, amb el Robert Rodriguez, inclús, no? Totalment, totalment. Sí, sí, un greu, un greu. Una pel·lícula que... El que volem fer per telèfon és que veus la memòria i no tinc el nom al cap del creador d'efectes especials, que també després ha sigut director de pel·lícules que tenia aquesta historieta mig enllasada, mig creada, que la feia per potenciar la seva empresa d'efectes especials i va buscar un guionista i el... i va dir-ho com anar a un tal Quentin Tarantino, que treballa en videoclip al videoclip que escrivia guions, que va veure què podia fer. Per primera vegada la història, Raül, tens 10 segons. Perfecte. Avió t'està demanant fer la ràdio. La ràdio no està abierta, està demanant fer. Gràcies a tots. Adéu, si no me'l agresca, no. No agueu, les crispetes. Adéu. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Junts. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern. ... Sintonitzes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. Sintonizzes ràdio d'Esvern. Sintonizzes ràdio d'Esvern. ... Sintonizzes ràdio d'Esvern. Well, I tried to fake it, but don't mind saying I just can't make it. Well, I tried to make it someday, but I got told and betrayed, that I set my sights on Monday, and I got myself hungry. Are you ready for the hunger, but I do agree that it's time, when I want my shirt can be up in my mind. Well, I keep on thinking about you, it's a golden hair surprise, and I just can't live without you. Can't you see it in my eyes? I've been one more for reform, I've been too, too hard to decide, but it doesn't mean you ain't been on my mind. Will you meet me in the middle? Will you meet me in the end? Will you love me just a little, just enough to show you can? Well, I tried to fake it, but don't mind saying I just can't make it. Will you meet me in the middle? Will you meet me in the end? Will you love me just a little, just enough to show you can? Well, I tried to fake it, but don't mind saying I just can't make it. Will you meet me in the middle? Will you meet me in the end? Will you love me just a little, just enough to show you can? Well, I tried to fake it, but don't mind saying I just can't make it. Will you meet me in the end? Will you meet me in the end? Will you meet me in the end? La música electrònica més suave. T'hi esperem. A aquest dimarts, a les 10 del Despre, la música coral més de mil anys d'història.
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.