... Molt bona tarda. Benvinguts i benvingudes a un programa que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. El meu nom encara és Daniel Martínez, i avui us porto un programa molt especial, perquè ha tornat amb nosaltres l'entrenyable Raül Navarro. Bona tarda. Ai, quina il·lusió que estiguis aquí amb nosaltres. A mi tampoc es veu lliure massa d'avui la setmana passada, eh? No, no. No ho vaig poder evitar. La veritat és que no. Sí, sí. I el davant teu tenim, com sempre, l'Alla Vidal. L'Alla, com estàs? Hola. A mi no em trobàs tan a faltar. Avui no ets fantàstica, avui ets l'Alla. Avui sóc l'Alla. Tots paures mèdics. Vas guapa, però a veure, tampoc. Però no, no em faig ser moig, no? Total, de casa aquí, d'aquí a casa, ho digui. El que sí que va guapo, avui és el muntano. No veieu que té com una ida de... no sé, a l'home de les mil segles. Ah! Sí, sí, aquest cap de setmana triomfa, estiu. Sí, sí, vas guapo, vas guapo. I avui, avui, abans de començar el programa, ojo el dato, perquè tenim un àudio, perquè un tal Adrià que va venir a substituir-te la setmana passada ens ha deixat aquestes paraules. No sé quina mania tenim, tenen els seguidors del programa, ara, de deixar àudios. Sentim l'àudio. Espero que el programa d'aquesta setmana surti molt més ordenat que el de la setmana passada, eh? Perquè si no hi ha ordre, el problema no seré jo. Bueno, ell ho té clar, que el problema no és ell, però això ho haurem de veure. Esteu preparats per fer un programa ordenat? Home, no ho hem fet mai. És el que no m'ha dit. No hi haurà acostumat. I arranquem el programa, com sempre, amb la pregunta del dia. I sí, ens anem amb la pregunta del dia, la pregunta de la setmana, com li vulgueu dir, perquè jo ja estic cansat de canviar el nom de les seccions, no sé què fa. Això va en conseqüència de quantes vegades facis una pregunta. Si la fas cada setmana a setmana, les cada dia es diu. Exacte. I si és cada mes mensual? I si és de l'any anual? Sí, suficient. La Adrià ens ha demanat que ordenem el programa, però no tant. No vulgueu ordenar-ho tot tant, si us plau. La pregunta d'aquesta setmana és la següent. Si haguéssiu de triar un personatge d'animació, quin seria? Ui, ui, ui, ui, la pregunta... Bé complicada i va forta, eh? La Llevidal, et veig com molt pensativa. Jo ja sé que tu t'agrada molt l'animació, que t'agrada molt el hànime aquest, com li dius tu. El hànime? Hànime? No t'he parlat del hànime. Has fet una barata entre anime i haime. Hànime, haime, haime, haime, haime, haime... Potser és una sèrie pròpia, no ho sabem. Eh, poca broma, poca broma. Amb la fama que està agafant el hànime, no m'estrangeria que d'aquí no res ens truqués estudioghibli per fer una sèrie. Bueno, Laya, què? Decideixat ja, perquè hem de començar el programa. Sí, quin és el teu personatge d'animació preferit? És que, de fet, és bastant provisible, perquè no és la primera vegada que parlo d'aquest personatge, però jo diria que el Jacques Ellington. Ja, home, sí. És veritat, és veritat. Jo no me la veia venir perquè sóc una mica tonto, però sí que és veritat que has parlat alguna vegada i... És que, de fet, és un personatge amb el qual m'hi sento molt identificada fins al punt que va ser el primer funco que vaig tenir, va ser d'aquest personatge. Ara, quina obsessió. Sí, eh? No, no, no, i de vegades em passen situacions a la vida, la manera d'actuar penso, ostres, així és com actuaria el Jacques Ellington. Llavors, no sé, m'hi sento molt identificada i és un personatge que m'agrada. Carai, ens ho ha posat difícil, eh, Raül? Bueno, a mi no, a mi no m'ho ha posat difícil. Sí que és veritat que és un personatge que compartim a la Laya, a mi també m'agrada moltíssim, però jo tenia el cos robat, el cos robat, no el cos. El cos, potser, també. El cos robat... era abans de conèixer Jacques Ellington. I era en Willy E. Collote. Ostres, ara... El Collote, el Collote. El Collote de tota la vida. Tenia nom, tenia nom, era Willy E. Collote. Oh, no sabia. Sí, sí, sí, el Collote, el Collote de tota la vida. M'he dit... No, m'he dit que és l'altre. Sí, és l'altre, és el que no va dir abans de creure. Sí, sí, aquest personatge que heu creat per el Jacques Johns, el 49, és un personatge que a mi sempre m'agrada moltíssim, d'entrapetitet, perquè jo mai... No el veia com un perredor que és, no? Si no, que el veia com un personatge amb molta persistència, no? Sí, és el que no m'he dit. Aquesta qualitat és la que jo li veia més que un lúcer, no? Una manera... És aquesta persistència de vull aconseguir-ho, vull aconseguir-ho, vull aconseguir-ho. Així ho feien tots els episodis? Sí, així ho feien tots els episodis. Bueno, en principi, Jacques Johns inclús va... Quan em va crear aquests dos personatges, que, bàsicament, eren la típica història del gat i el ratolí, en què s'estaven empaitant, en principi, no té molta més història, no? Però, clar, llavors, ja tenia certes normes que va aconseguir o va deixar implantat per a la resta de guionistes i dibuixants que vindrien després per continuar a fer la feina, no? Goses com que el correcaminos mai podria fer mal al coyote, mai. Si us fixeu, el coyote és fa mal i sol. El correcaminos no el toca mai. L'únic que li fa és el pipip, el màxim mal que li fa. Encara que, en algun capítol, trenc aquesta norma i el coyote s'ha atropellat per un camió, per exemple, que està conduït per al correcaminos. Per tant, aquesta norma també l'ha trencat. Però segueixen indirectament, perquè no és físicament, amb el cos. Això, ja havien certes normes. Per exemple, el correcaminos sempre havia d'estar dibuixat en un camí, d'aquí el seu nom. El camí sempre havia d'estar dibuixat en un camí. El coyote, una de les seves... Peculiaditats, era que era una sèrie d'animació muda. No parlaven, no? El coyote només feia aquests cartellets, no? I només es dirigia... El coyote, en algunes qüestions, sí que parlava, però quan es dirigia directament als espectadors, normalment coincidia quan davant hi havia una estudieta del boxboni, i llavors veníem una mica per aquí. Dèiem que mai havia aconseguit atrapar el coyote al correcaminos, però això ha passat tres vegades. En tota la sèrie.A la història. En un capítol del coyote, el correcaminos, d'aquí, lògicament, en el que el correcaminos i el coyote es fa molt petitet l'enganxa i l'agafa de la pota. En aquell moment, perquè era una cosa que tots els fans demanaven. En aquell moment, el coyote treu el cartellet, i posa, bé, ara ja l'he agafat. Què voleu que faci, ara? Si ara sóc tan petitet que no puc fer-ho i li creus. És això, després es va popularitzar o es va fer convidal unes imatges del correcaminos agafant el coyote, agafant el correcaminos i menjant-se'l. Però eren unes imatges fakes, que estaven fetes a Busta i Oi. I la tercera vegada, sent pare de família, que podria imaginar, per on van tirar la història. A la sèrie tal qual només va ser la vegada de quan s'ha fet petit. Correcte. Mira, doncs... M'estàs massa, però el coyote, el coyote, he fet un bonatisme per ell. Molt interessant. La veritat és que jo ara podria dir, també, clàssics, com hem dit, com el Tomi Gerry, el Cap També, un Doraemon, que són personatges molt entrenyables i que també han dit molt. Però jo m'avançaré una mica en l'època, farem una cosa, un personatge més actual, i que també... Mòpes Ponja. Soc molt fan. Boníssim, m'encanta. A mi, Mòpes Ponja, no m'ha acabat d'entusiasmar mai. Ja, ja, però... No m'ha acabat d'entusiasmar mai. Mira, que vol que et digui. Però el que diré ara sí que és un personatge que li tinc molt de carinyo, molt d'estima i calabo, perquè jo crec que és una sèrie que, a més de pel·lícules i tal, ha aconseguit una mica aquesta essència de que no hi hagi text, que no hi hagi diàleg, que sigui tot mut. I això jo crec que també és important. Estic parlant de l'Obeja Chaun, de l'Obeja Chaun, que és un personatge... Evidentment, els meus joves sabran de què parlo. La gent més gran, doncs, si és molt gran, si són avis, probablement també saben de què parlo, perquè els avis també han de tregar-se els dibuixos d'animes dels nets. O sigui que això és el que toca. Els nets que veien, Timmy. El Timmy, sí, sí. L'Ode del Timmy, no? L'Ode del Timmy. Abans va venir el Chaun, després l'Ode del Timmy, i després aquestes pel·lícules que han vingut, que també són molt sols, molt divertides, i que us recomano molt, perquè si anem a mut per nens petits, per grans i per a totes les al·lats... Jo m'ho passo molt bé. Doncs fins aquí la pregunta de la setmana. Anem a la llevidal i la ciutat de les estrenes. El dia que ens haguem de desempallegar d'aquestes sintonies ens en sabrà greu, perquè són tan xules. És que no hi ha un dia que no ballem cadascuna de les sintonies. T'ho dic en sèrio, des de la de Lita Grimbach, fins aquesta, fins al xei, senyora. Estan bastant encertades totes. Ja tenim el ritme en les benes. Sempre que m'he intentat canviar les sintonies, ens ha costat. Sí, de fet, al principi de temporada, vam parlar d'un parell de programes, de canviar la sintonia inicial del programa. Sí, inicial, però... És que tampoc m'he intentat. El principi sí que estàvem molt l'animats, i buscant proves, i després vam dir, és igual. Potser per la cinquena temporada. Potser, potser. Ara sí, ha arribat el moment l'Alla més esperat pels nostres ullents, que és parlar de les estrenes de cinema que hi ha en els cinemes que encara queden oberts al nostre territori. Sí, sí. Sí, sí. Teniu un cinema en el vostre municipi d'Espèria. Que no estigui ocupat per segons quines coses. Sí, sí. Correcte. I si en el vostre cinema no hi ha... Perdó, si en el vostre municipi no hi ha cinema... Aniu a casa, no? No, si en el vostre municipi no hi ha cinema, mireu on hi ha un míting a prop d'un cinema, aneu al míting i després aneu a fer un cinema i ja està. I després ens aneu cap a casa i llestos sense cap problema, que veniu del míting i després a la pel·lícula, o justificat, o justificat, i sense problema. Sí, sí. La Llevidal ens anem primers a Estats Units perquè avui anem a parlar de notícies del Gran Mundo. Sí, no estem en un programa d'actualitat, encara que això s'assembli. I, de fet, la Cartellera, que és per tu aquesta setmana, és molt Netflixera. Netflixera, Netflixiana. Netflixera. Mira com vulguis. Ara descobrireu per què. Però aquesta pel·lícula està relacionada, ara us explicaré. És una pel·lícula produïda per la Universal i distribuïda també per Netflix, perquè s'estrena cinemes però durant un petit període de temps, fins al 10 de febrer, perquè a partir del 10 de febrer la tindreu disponible a la plataforma de Netflix. Molt bé. I, mentre tant, des d'avui 29 fins al dia 10 la tindreu a cinemes, per veure la pantalla gran si teniu l'oportunitat, i si no, no us podeu esperar al 10 de febrer, que la tindreu a la plataforma. D'una pel·lícula que barreja acció, aventures i western, tot això englobat dins el drama. Dues oretes. El guió. Està co-gionitzada i dirigida per Paul Gringres, que és el director de la saga Born, de l'últim atum de Born, el mito de Born, el legal de Born, aquestes pel·lícules, és el director. I en el repartiment principal trobem el Tom Hanks, que ja sabeu tots quina actor és. Les últimes pel·lícules on ha participat és Los Archivos del Pentágono, una pel·lícula que li va agradar molt el Dani, i Un Amigo Extraordinario, que es va estrenar l'any passat. I el círculo que també em va agradar molt. I el... Totes, totes. I a veure aquesta pel·lícula, si t'agrada o no. Ara què tal? Si entra dins de quina categoria. I l'altra actriu que apareix prudència d'aquesta pel·lícula és Elena Tengel. És una actriu infantil alemana, ha pergut a pel·lícules com Looping i Systemcrasher. I aquesta és la seva tercera pel·lícula, i és com el seu salt a la fama, diríem. Perquè les altres eren pel·lícules alemanyes, que no han tingut gaire... Que no s'han vist gaire. Home, treballant en Tom Hanks sempre és el salt a la fama. Sí, eh? Realment sí. El que passa és que aquesta actriu en aquesta pel·lícula no parla gaire, perquè fa com d'un personatge que no sap l'idioma. Però ara us explica una miqueta de què va. Es tracta d'una adaptació d'una novel·la, que es titula igual, Notícies del Gran Mundo, escrita per la escriptora nord-americana Paulette Jills. I bé, el context de la pel·lícula és la guerra civil dels Estats Units. Fa 5 anys que ha acabat, de fet, és 5 anys després, i tenim el Tom Hanks, que en aquest cas fa del capital Jefferson Kyle Kitt, baterà de 3 guerres que, des que ha acabat la guerra, durant aquests 5 anys, ha viatjat de ciutat en ciutat explicant tota mena d'històries, de notícies que han passat, parla dels presidents que hi ha hagut i dels reis i les reines de reu del món, de lluites, de la guerra en sí, d'un munt de coses. Va viatjar. Aleshores, en un d'aquests viatges, un dia, coneix a la Joana, que és una nena de 10 anys, que va ser segrestada fa 6 anys, quan ella tenia 4, per una tribu indígena i durant tot aquest temps ha estat educada com una d'elles. Ella, en realitat, té una altra família, però va ser segrestada i ella es pensa que forma part d'aquesta tribu indígena. Aleshores, quan el capital la descobreix, la rescata, i se l'ha d'emportar a casa dels seus oncles, en contra de la multat d'ella, perquè ella volia seguir vivint amb aquesta tribu indígena, i l'obliguen a marxar. I durant tota la pel·lícula hauran de viatjar des que la rescata, fins a la casa dels seus oncles. I en aquest viatge, bé, recorreran centenars de quilòmetres per tota una natura inhòspita, per això té aquest component també de Western, i s'hauran d'enfrontar, alhora, a dificultats tan humanes com naturals. Doncs queda dit, aquesta primera pel·lícula amb la que en setem la secció de la ciutat de les estrenes amb l'Aya Vidal, ara ens anirem cap al Japó, però abans d'estarcar que estem escoltant aquesta cançó Under Pressure, que és una versió que han fet per la pel·lícula Ballet Girl, la xica del Ballet, que s'ha estrenat també fa pocs dies a Amazon Video, és una versió sobre la pel·lícula dels anys 80 amb Nicolas Cage, que tinc ganes de veure, i he sentit la banda sonora aquesta tarda, i m'ha semblat que estan fent coses molt guais, ja veurem què tal la pel·lícula. Ens anem ara cap al Japó, com deien, perquè anem a parlar de Lupin III The Firsts. Correcte, és una pel·lícula d'animació que s'estrena també avui, distribuida per selecta visión, aquesta distribuidora que distribueix tot de mena de cinema d'anime. És una pel·lícula d'anime d'aventures intriga i comèdia, dura un hora i mitja el director, en aquest cas també ha escrit el guió, i és Takashi Yamazaki, és el director de pel·lícules com Stand by me, Doraemon, la pel·lícula aquesta del Doraemon, que estava dublada pel Màri o com es diu, el Màri o va a querir fer-ho i la Lasca. És una pel·lícula que està molt bé, eh? Sí, sí, més enllà del dublatge, la pel·lícula està força bé. I en el repartiment principal hi trobem... Ah, no, no hi ha el repartiment, no el sé, perquè és una pel·lícula animada. Ah, bé. Puts un plat. A veure-la ja. Com feta-t'hi? He tingut un làxiz. Molts un cafè, eh? No, no, no em cal, no em cal. Ha anat a la plantilla estanda. Això és el que passa per treballar en biquipèdia, no? No, no, no treballo en biquipèdia. Ja ho sé, ja ho sé. Jo crec que és l'única que no treballo en biquipèdia. Bueno, us explico una miqueta de la sinopsis que ens planteja looping3, the first. Loop-en, tercero. Loop-en, això, loop-en, tercero. L'adaptació en 3D no és animar tal qual en 2D, si no és animació en 3D per ordinador. D'un manga, que es diu igual, creat per Monkey Punch, que és un manga que es veu que s'ha convertit en una icona, en el Japó, és superconegut. Sí, sí, sí, i fa molts anys, a més. Per això, i de fet, hi ha una sèrie fa poc a Netflix, que s'ha estrenat, que es diu loop-en. I fa poc? La Netflix que estàs parlant no sé si té una producció de fa poc, però hi ha una sèrie de loop-en que fa molts anys. Sí, sí. És una nova versió, perquè no sé d'aquest poble. És un primer amb l'Omar Say, que és el... Sí, correcte. Un dels protagonistes d'Intocable. Ah, sí, sí. Ah, vale, vale, ja sé l'arquí de... Sí, és en l'ifaction, això. És una altra història de... Exacte, d'aquest lladre. Doncs tenim el sent loop-en, tercer, que és el net del lladre, el sent loop-en. Correcte. I, doncs, més o menys, una miqueta a rasgos generales, ella ha d'adat la professió del seu avi, i es dedica a realitzar robatoris d'altar gamma i després a fugir de la policia, fins aquí res de l'altre món. Doncs en aquesta aventura, que ens planteja l'opin tercero de First, el jove em pren... Bé, vol descobrir el que amaga un diari, que es diu el diari Bresson, o cafón, no sé com es pronunciar en francès. És un llibre que conté secrets que estan vinculats al llagat del seu avi, i que ni el seu avi mateix va aconseguir robar, per tant, ell vol aconseguir el que el seu avi no va poder. Per fer això, per agafar aquest diari del Bresson, farà equip amb una dona, que es diu Letícia, i tots dos junts, amb un altre equip, revelarà una conspiració nazi, que té a veure amb tot això, i es liarà la troca. Ah, guai. Interessant, molt interessant. Va estar a Sitges també, aquesta feina. Doncs la proposta cinèfila del dia, i també una proposta d'anime, perquè a vegades no tenim sempre... I d'anime entre animació per ordinador, que és encara menys freqüent. Mira, tu. Quina diferència hi ha entre l'anime normal, suposo que l'anime normal per l'animeu... Clar, és relacionat, per allò. No, és el tipus d'animació, d'animació 2D, o d'animació 3D. Per ordinadors, per igual. Ja, ja, ja, vull... Vull... Sí, aquí, aquí. Vale, Laya, t'acabo de deixar una mica malament, potser... Els meus fills de petits, quan veien aquesta pel·lícula del Doraemon, per exemple, posen el Doraemon de plastilina. Ah, vale, eh? Perquè hi ha aquesta sensació de profunditat. Sí, sí, tota la raó, tota la raó. No és este motion. No, no, no, és animació. Gràcies per la clarisme, aquest dubte, que tenia existencial entre l'ordinador, l'anime sense ordinador amb plastilina, i tot plegat. Ara sí, anirem a destacar altres estrenes que també reben la cartellera, com, per exemple, Mininya. Mininya és una pel·lícula francesa, que es tracta d'una comèdia dramàtica amb protagonistes que són mare i dos filles. Per tant, una comèdia dramàtica materno-filial. Després es trena una pel·lícula d'Ungria, que és un drama d'adolescència, en aquest cas, que em va fer molta gràcia el títol quan el vaig veure, que es diu... i una mogi de cara somrient, així escripta el qual. Tot sabem que, quan poses aquest tipus de mogis al final, suavitzes el contingut. Ostres, no sé què dir-te, eh? Ets un... però no passes la gaire bé. Aquesta careta somrient, de vegades, depèn del missatge, sembla més psicòpata. Parturbador, sí. Després també es trena una altra pel·lícula de Costa Rica, en aquest cas, titulada El Valle de la Graciella, que és una comèdia dramàtica sobre el ball, i la ballesa. El ball i la Graciella. El ball i la ballesa de gent de la tercera edat. I després tenim una re estrena de David Cronenberg, una pel·lícula que es va estrenar el 1916 originalment, però ara s'ha reestrenat el 2021 concretament avui, que és Crash, un thriller dramàtic i eròtic. Doncs mira, la tenim pendent. Jo, de fet, em penso que la aniré a veure un dia d'aquests, d'aquí una setmana o alguna cosa. És el mític, no? Sí, quan vagi el mític passaré després pels idèmes. Sí, perquè me l'han recomanat i no sé, a veure què tal. Cronenberg sempre és de coses curioses, no? Sí, a mínim això, sí. I també volia recomanar jo... Bé, recomanat, de fet, la vaig a veure de part. Ja ens explicaràs. Sí, tinc una anècdota bastant interessant. M'han convidat a l'estrena de Maragall i la Lluna, perquè resulta que vaig formar part indirectament d'aquesta pel·lícula. Sí, no me'n recordava la veritat, perdoneu, disculpeu a la gent de producció i tal, però no me'n recordava de vosaltres. Ana Boneta, ho sento, però no me'n recordava tu, Ana Boneta. Potser ni la vas conèixer. Sí, és la productora de la pel·lícula, i de fet, doncs, demà vaig a veure aquesta pel·lícula, que vaig fer d'extra allà en un moment donat, en un teatre i m'han convidat per anar a veure-la. Aviam què tal, però té bona pinta sobre Pascal Maragall. Vinc a seguir per tenir una excusa per anar al cinema, no? Exacte, sí, sí, és una bona excusa. Bueno, són una història sobre Pascal Maragall i una noia de vuit anyets, que es diu Lluna. Ja veiem què tal. Lo que té Nascosa és que hem de buscar excuses, ara, per no poder-ho. Sí, eh? És el còmode de les comes. Però me'n recordo que el 2019, potser anàvem al cinema un cop per setmana, o dos cops per setmana. Sí, sí. No, no, totalment. Però, bueno, ara ens hem d'adaptar, ens hem d'adaptar, sí, sí. I abans anirem a Netflix, perquè, com deia, amb els cinemes tancats, tot tancat, tot tancat, bueno, tots tancats, no. A veure, hi han d'overs, hi han d'overs. Però sí que és veritat que estan tancant alguns, eh? I ja, definitivament, he vist ja cartells de penjat de tancat, en molts establiments per internet, he vist que hi ha alguns que ja en dit adeu, perquè no poden resistir aquesta crisi. I Netflix també és un dels culpables, perquè negar-ho, perquè, clar, és una de les grans productors que també s'està fent amb el mercat. I avui... T'hi ha aprofitat la situació, com faria qualsevol empresa? Totalment, totalment. I els cinemes, i els cinemes propis? Sí, és veritat, perquè abans hi havia un decreto, una llei que no ho permitia, i el 2020 diria que es va batar, i ara sí que és possible comprar cinemes. T'imagines anar a veure una sèrie sencera allà? Home, doncs és una opció. És el futur, eh? Sí, sí. És el futur, mentalitzem-ho. I també es podria adaptar. Ara ja se'ls pot veure, fins i tot, futbol, els cinemes. I en cinemes que fan futbol i tot això. Eurovisió, inclús. Perquè ja el TINESA fa Eurovisió, inclús. En realitat? Sí, sí, sí. Doncs anem ara a Netflix, com deien, perquè... Sí, de fet, ja us deia que la cartellera d'avui és molt netflixiana, perquè les dues estrenes que es porto de plataformes venen de Netflix, justament. Doncs som-hi. Vinga, per què no? Primer, perquè no sé, o sigui, les estrenes que... No sé. No, no, o sigui, he mirat les estrenes de totes les plataformes i les que tenien més bona pinta, les dues que volien destacar, venen de Netflix. A Disney no hi ha aves, no? No, hi ha... La única que no té contingut nou en quant a pel·lícules aquesta setmana és a HBO. Bé, no? A la resta sí que porta cosetes. Però, bé, anem amb un dinsarnos. Anem amb dinsarnos a les dues estrenes que us vull destacar de Netflix. Una és Bajo Cero, una pel·lícula que és espanyola. Produïda per Morena Films, amores produccions i tradiccions espanyoles. És un thriller d'acció que dura un hora i 45 minuts, aproximadament, dirigida i... que participa també en el guió, en aquest cas. Lluís Quilef és un director barceloní. De fet, és la seva òpera prima. I abans d'això va dirigir dos cormatratges, un d'ells. Es diu Grafit i el 2016, i aquest cormatratge va ser nominat als Goya i als Gaudí del seu any. Per tant, una pel·lícula que pinta bé, sobretot també per al repartiment, que en aquest cas hi participa gent bastant coneguda, com Javier Gutiérrez. Van poder veure últimes pel·lícules com Campeones, l'autor, Hogar, a la sèrie Aguilarroja, entre d'altres. També hi surt el Carre L. Haldé. Doncs va sortir mentre dure la guerra, a la pequeña Suïssa, les seves dues últimes pel·lícules. També apareix Lluís Callejó, que va sortir a Intemperi, mentre dure la guerra també, i a Malnacidós. I, per últim, ve hi apareix Patrick Criado, que és un actor que va sortir a la sèrie de Aguilarroja, i també a la minisserie Antidisturbios, de... no sé si és de Movistar o de... Movistar, o de... Movistar, Movistar. Movistar, Movistar, sí, sí. La veritat és que sí. Està tenint excitat. A Disturbios, Patria, també està tenint bastant 30 monedes. Brutal, brutal. Vull dir, la sèrie de l'any... A mi m'ha agradat molt. I ja esperant la segona i la tercera, perquè crec que està confirmada fins a la tercera temporada. Sí, sí, ja he tingut èxit. Doncs us explico una miqueta de què va bajo cero. El context on en situa la pel·lícula és l'hivern. És que és molt clar. Hivern, sota zero, ni tancada, ximpum, és això. Aleshores, ens trobem en mig d'una carretera que està despoblada, està en mig del No Res. Hi ha un forgó blindat que és assaltat durant un trasllat de presos. Hi ha uns presos i aleshores és assaltat. I resulta que algú està buscant un dels presos i no pararà fins a trobar el que està buscant. I no li importen les conseqüències. Aleshores, l'únic impediment que hi ha en aquest pla és el Martín, que és el conductor del forgó. Si no m'equivoco és el Javier Gutiérrez, però ara mateix no ho sabria dir. Aleshores, ell és l'únic impediment perquè aconsegueix atrinxerar-se dins el cubicle brindat amb els presos. I està obligat a entendre'ns amb aquests presos. I tractarà de sobreviure i complir el seu deure de traslladar-los. I la nit s'acabarà convertint en un liu per tots. I fins i tot posarà en dubte tots els seus valors i els seus principis com a persona. Home, parlant de pel·lícules de presons, és un cel de 211 C. Vull dir, no sé si l'heu vist, però brutal. Brutal, amb un Luis Tossard, fantàstic. I una pel·lícula molt bona, que també ho recomanem. Hi ha moltes pel·lícules de presons. Sí, no? Hi ha coses guais. Ja tenim una especial, mira. Sí, mira, apuntem-ho, apuntem-ho. Després ens oblida a apuntar, no apuntar. Espacial de presons, ja està apuntat. Ja està, sí, va apuntat. I ara ens anem a la següent pel·lícula, que també és Necflexiana, ja s'ha quedat del cinema. Un altre pel·lícula que s'estrena avui i podreu veure a la plataforma, es titula L'Excavación, una pel·lícula que ve de Gran Bretanya, produïda per la BBC. Es tracta, en aquest cas, d'un drama històric i bibliogràfic que està ambientat en els anys 30. Dura també gairebé dues horetes. I la direcció està carregada en aquest cas de Simon Stone, és un director australià, director de pel·lícules com The Turning or the Daughter, entre d'altres. I el repartiment, en aquest cas, és un repartiment que va ser nominat a l'Òscar en diferents anys. Tenim a... no us ho pronuncio bé. Que Cari Mulligan va sortir a Midtown, el Gran Gatsby, a Drive, entre d'altres pel·lícules, i també Ralph Fiennes, ha sortit en últimes pel·lícules com Secretos de Estado, o les aventures del doctor Dolittle. I bé, la pel·lícula és bastant... parters d'una premissa bastant senzilla, i és que en situa poc abans de la Segona Guerra Mundial, està basada en fets reals, de fet, i tenim un arqueòleg autodidacte que es diu Basil Brown, i és contractat per una viúdua britànica, i aquesta viúdua li demana que excavi les seves terres. És un encàrrec, aleshores, i l'ho fa. I mentre està desenterrant, descobreix una cosa sorprenent que no se sap el que és pel trailer. Tampoc queda clar. Com que no. És una cosa molt gran. Sí, però jo crec que sí que queda clar, no? Sí, jo crec que sí, però... Potser he vist altres anys diferents, però jo crec que sí que queda bastant clar. O, com a mínim, la meva imaginació ha volat, i m'ho ha deixat bastant clar. Deixa veure el que pot ser, però tampoc ho deixa... Sí, sí, molt bona pinta de pel·lícula. Segona Guerra Mundial, excavacions de permís... Què pots faltar, no? La de fet, l'escavació real, perquè ja us he dit que això està basat en fets reals, es va titular Satan Hu, va ser efectua de l'any 1938, justament abans de la segona Guerra Mundial. Per tant, això és el que ens pinta l'excavació en de Netflix. Què he de dir? I hi ha, a més, Netflix ompla la seva cartera de pel·lícules amb Superlòpez. Sí, Superlòpez està disponible, de fet, des del 25 de gener. I també tenim altres estrenes, com, per exemple, 50 metros quadrados, una pel·lícula de Turquia, que és una comèdia dramàtica barrejada també, com Thriller. També s'ha estrenat una comèdia familiar d'Indonesia, titulada Jun i Kopi, que va de dos gossets molt bofons. I una altra comèdia d'aventures, en aquest cas, o Hana el tesoro de Hawaii. Som-hi. Doncs acabem ràpidament amb les estrenes d'Amazon Prime Video Disney Plus i Filmen. Correcte. A Amazon Prime, així de manera molt breu, s'han estrenat quatre pel·lícules destacades, en aquest cas, los muertos no mueren. Con la llavidad. Correcte. I és tèrdei, també. Con la llavidad. És veritat, con la llavidad. Menja, explota, explota. Con la llavidad. Sí, la llavidad. Però, molt aproporida. Però, parecida a l'Alan, que... Sí, l'Alan espanyol. Però té la seva lògica. És que explota, explota, és espanyola, sí, sí, és veritat. Potser amb el doble já, amb un altre idioma. Potser, dobles altres idiomes que no sigui l'espanyol. Altres idiomes... En anglès, en gestòdic. En gestòdic, en anglès, no? Sí, en anglès. En anglès. I després, el 26 de gener, també ens arriba. Doncs va arribar, però... La posició de Mery, una pel·lícula de terror sobre natural i fantasia de l'any 2019. I després, parlant d'altres plataformes, més que el 22 de gener, va ser la setmana passada, però se'n va oblidar, no sé per què no ho vaig veure, però vaig veure que es va estrenar... Està diant-se el dia a dia. Potser no va donar temps de dir-ho, però... Va semblar molt curiós i no hi vaig caure. Es va estrenar X-men, fènix oscura, una pel·lícula de science-fiction i acció de la sala X-men. I després, el llibre de la vida. També la podeu veure a partir de... La competència. Exacte, la competència de Coco. Ara teniu Coco i el llibre de la vida, a Disney+. I bé, les podeu comparar o no, perquè són les dues iguals de disposicions. Si no puedes con tu enemigo, un T.A.L. Compralo. Compralo. És la regla de Disney. I a partir d'avui sí que tenim una pel·li nova, que és els meus mutantes. Ja està disponible també a la plataforma, pel·lícula de science-fiction, acció i terror. I per últim, tenim de filming unes estrenes bastant destacades, entre elles, una ventana al mar, una pel·lícula espanyola, que és un drama romàntic, una família perfectament normal, un drama transgènere de Dinamarca. També s'ha estrenat Juegos Perversos, un thriller de terror veïngut dels Estats Units, després tenim Verano de l'85... Està superbé. Està interessant. És com un colmi va llornem, però l'italiana està bé. Bueno, la Colmi va llornem... Aquesta és francesa. Sí, però crec que passa a Itàlia, o m'ho acabo d'inventar. Sí, crec que passa a Itàlia. Però és molt semblant. Si no passa a Itàlia... És molt semblant, això no la veurem. Sí, és semblant, és semblant. I després, per últim, tenim Mamá, seva de viatge, és una comedia també francesa, i Cosmética del enemigo, una pel·lícula que va estar a Sitges. De la Bresca, sí. Sí, i molt xula, jo la vaig veure i em va agradar bastant. Per tant, un thriller psicològic a l'espanyola, per Quique Maillot... Sí, crec que sí, no? També, Eva, també. Molt recomanada. Per tant, la teniu a filmar inapartida. Vull 29 de gener. Gràcies, Laia, i acabem la secció d'Estecan i donant l'Arona Bona a l'equip de... A la primera. No, bueno. L'Arona Bona, a l'equip de la vampira de Barcelona, ha aconseguit 14 nominacions, els premis Gaudí, moltíssimes felicitats, i l'equip de Pilar Palomero, les niñas, per aquestes 13 nominacions, els premis Gaudí. Moltes felicitats, molta sort. La veig tan dit que no ni tant. La veig tan dit que no ni tant. És igual, és igual. I ara sí, senyores, senyors, nens i nenes, agafeu-vos fort, i ara ens anem a la rapesca. Shake, shake, shake, singora, shake your body, liner. Shake, shake, shake. El muntar no diu shake i comença a fer així amb els mandos. Sí, sí. No, no, és que un dia es carregarà la taula de so, i ens enviarà a nosaltres aquí el papelito, pagant la taula. Jo l'entenc, es motiva. És inevitable. És normal, és normal, home. Persones tan motivadores com nosaltres, la llevidal, doncs és difícil no motivar-se. Raül Navarro, la rapesca, què ens portes avui? Que no es pot avui. Mira, realment, diguem que ho subvoltau a la setmana passada, però... Vam tenir un tudama, o vau tenir un tudama una mica mogudet, que va ser molt divertit, perquè no sé si recordeu, hi havia un moment que deies d'estar a l'àrea parlant, i deia que aquí parles pel telèfon, amb el meu mòbil, en què estàs xatejant, i era amb mi, precisament, que li estava dient... Té un tema, té una rapesca. Quina pel·li has vist? No ho sé. No ho sé, no ho sé. I li vaig dir, has vist? Ha vist l'altre setmana passada i dius, no. Fins aquí m'ha arribat. Exacte. Cortamos en misión. Així que, com he ignorat, jo sí que l'he vist. No sé si vosaltres has vist. Jo sí que l'he vist. L'àrea... Tampoc has fet... Jo sí que l'he vist. La vaig veure en el seu moment i brutal. En el seu moment? Segur? Sí, en el seu moment, perquè... És una pel·lícula del 96. Tu vas veure el 99. És igual, és igual. Jo és que m'ho veuré 3 anys abans de dir-ho. És una manera de dir-ho. Una manera de dir-ho, que jo vaig veure en el seu moment fa dos anys. Exacte, en el seu moment quan va ser el meu moment, saps? Que ha descut el moment per veure la pel·lícula. En el moment no puc tu, has de dir. Bé, doncs això. En el moment no puc tu anar arribant les coses, no? I... Robert Kudman, no sé si sabeu qui és Robert Kudman. Bé, és un creador d'efectes especials de maquillatge i de més, no? Que... Fumar a part de la... No sé si encara... Fumar a part de la K... No sé com... K&B, K&B, FX Group, no? És una empresa d'efectes especials de maquillatge. Per donar... Per mostrar el seu potencial d'aquesta empresa, no? Kudman va escriure un tractament d'una història... en què reflectia el que volia fer i com volia potenciar aquests efectes, no? I va escriure aquesta història, aquest petit esbor, d'aquesta història de vampires. No sé si tu que no l'has vist has fet un spoiler. Va ser de vampires. Va ser de vampires. Això, va escriure aquest... Bé, quatre línies, però s'havia una mica perdontida. Però ell no tenia experiència com a guionista i va voler contractar un guionista que pogués escriure aquesta història. I va ser una feina millor. Correcte, que volies fer-ho en condicions. Llavors, en el meme no ho sé, és 90, Scott Pigger, que és director de terroríficament de mortos, per exemple, li va comentar, li va recomanar un amic seu, que treballava a les hores en un videoclub, i que escrivia guions i que estava intentant... Estava intentant debutar com a director... No sabia ben bé el que estava intentant. I va ser com a director de la seva pel·lícula. Ai, quina pel·lícula més bona, per favor! Llavors, Cussman va llegir el guió de Sessinos Natos, que és una pel·lícula que finalment es va estrenar al 94, amb el que el guió és de Quentin Tarantino, que és aquest, dependent del videoclub. Li va encantar aquest Sessinos Natos, aquest guió, de manera que va contractar Tarantino per escriure aquesta pel·lícula sobre vampires. A canvi de 1.500 dòlars i de realitzar gratis els efectes especials de maquillatge de Reservorbox. Saps la que va, la cançó que acabo de posar? Sí, de l'italia inicial de Reservorbox. Per què, m'adones? A mi no parlem de Reservorbox, però... Una vegada que Tarantino va acabar el guió, el projecte es va quedar com passa moltes altres vegades, aparcat en un calaix durant temps, perquè van arribar uns altres projectes, com Pulfixion, Robert Rotríguez, que s'estava fent d'esperar, no? I aquests dos individus eren amigues, i Tarantino li va ensenyar a la teva calaixa, aquell guió de vampires, i li va ensenyar a Robert Rotríguez. Robert Rotríguez li va encantar la idea. Va dir que ell dirigiria la pel·lícula si acabava de fer els retocs i escrivia el guió Tarantino. Llavors, així ho vam fer. Ah! Com dèiem, aquesta història, no? És que, clar, és com un... bueno, després, a partir d'aquí, arribarien aquests... Le Cantropos. A partir d'aquí, arribarien després aquestes lloguers que van fer Tarantino i Rotríguez, de Greenhouse i tot allò, no? Aquesta pel·lícula és com dos pel·lícules, no? Realment, no? Una banda molt... una part molt de Tarantino. Aquesta primera part inicial, que són uns 20 minuts, molt tarantiniana, en aquest sentit. Home, escurteta, no? Home, 20 minuts només, potser és més, no? Bueno, no sé, ara t'ho dic... Sí, sí, sí. Una part primera, a part inicial, en què tenim una part molt més Tarantino. I... que per això a mi em sobta, perquè moltes gent, quan li parles de Tarantino, moltes gent han pensat que m'ha dit... O sigui, la millor pel·lícula de Tarantino és... Ha vist que està demanant. No és don Tarantino, és que està escrita per Tarantino, està interpretada per Tarantino, perquè ja es va guardar un paparet parell, ja que estava. Ja que estava. Sí, sí, sí. I va dirigir gran part, o per dir alguna manera, va dirigir aquesta primera intro, no? Però... Diguem que a uns legals o tècniques, la pel·lícula és de Robert Rodrigues. És com dir que la millor, o la pel·lícula preferida de Tarantino, és For Rooms, no? Que tampoc és sincerament bé. Correcte, a més o menys serien una més. Que també hi ha participació de Robert Rodrigues. Que són les dues millors d'habitats. Ah, sí. Com deien? Per aquest... Aquesta pel·lícula van tenir, per exemple, van comptar amb George Clooney, tot i que no era encara el xiconegut, sí que s'estava fent molt famós per una sèrie que era d'ugències. Per tant, que va haver de compaginar amb l'ajudatge de la pel·lícula. O hospital central, clar. Sí, sí, és exactament això. Hospital central ve d'ugències. Sí, sí, és una... George Clooney encara no està amb les cafateres, que he dit clar. Vull dir, encara no estava en el món de les cafateres. Després-ho. Que va, que va, que va. Encara no havia començat a baixar el cap. Sí, sí. Li va donar el salt al cinema... per tot... per tot el que anàvem a dir. Sí. No era la primera opció, les primeres opcions van per... per uns actors més avinguts a Tarantino, no? Com podien ser Michael Madsen, Tindroth, Steve Butchemi, o el Christopher Walken, no? Tots aquests estaven ocupats, tenien uns altres feines. Jo crec que aquesta gent no li diria que no a Tarantino, perquè ja ho fan en moltes pel·lícules. Finalment, me'n tenia Ayaus Clooney, Quentin Tarantino, com deien, Harvey Keitel, a Juliette Lluís, que ho fa molt bé també, a una salma hàllic, que també va fer com el seu boom, que havia sortit a l'esperado, però va ser com el seu boom més en sí. Amb una curiositat, i que era una qüestió, que s'hi foten, que està Serb, a les Serbes Esquena, allà amb la Serb... La curiositat és que la... Sí, molt sensual. Precisament és l'únic que volien els directors. La dira que l'únic que volia era això. No tenia ni una coreografia muntada, simplement era... No, deixa't emportar per la música. Però, més que deixar-se emportar per la música, s'havia de deixar emportar per la Serb, perquè la salma hàllic tenia una por terrible. Una fobia terrible. Una fobia terrible a les Serbs. Correcte, una amiga com Indiana Jones. Robert Lluís li va dir, si no ho vols fer, no ho facis. Tinc amadona, que sí que ho vols fer. Ostres! La salma hàllic es va posar a les piles, va estar dos mesos de teràpia... Què dius? Per poder estar amb aquesta Serb, que inclús li va agafar carinyo, li va posar un penxito, que és la meva gran amiga d'ella. Mira, va superar traumes, això està bé, no? Sí, sí, sí, sí. Home, sempre d'una impressió, no? Encara que no tinguis fobia. Correcte, correcte. Com dèiem, aquest disseny dels vampils de la pel·lícula, que realment estava encomanant aquesta feina, que hem vist que era aquesta del culte, no? Mm-hm. Per evitar problemes de la censura, tant i no, va proposar que la sang dels vampils fos verda, i així no havien de censurar moltes més escenes, que això també va passar perquè a pel·lícules, o sigui, perquè a Països com a Iblanda, aquesta pel·lícula va estar prohibida fins al 2000. Fins al 2000. És una pel·lícula del 96. Quatre anys que va estar prohibida i no es va poder. Però és que aquí a Espanya, inclús, també, es va censurar alguna escena austràlia, argentina, noruega, finlandia, dinamarca, totes les veus van censurar petites cosetes. Però sí, com a mínim, amb la sang tenien feina feta. A més, és molt interessant, aquest treball d'efectes especials, sobretot amb sang i de més, aquest sentit fetge que té aquesta pel·lícula, que no només amb el Robert Cussman, que era, com deia, la que tenia a l'inial inicial, que tenia aquesta empresa d'efectes especials de maquillatge, sinó que aquest mateix Robert Cussman surta a la pel·lícula com a vampir. Un d'Espitalonista que troba en el bar és el Tom Sabini, que fa de sexe màxim, que també és un dels grans, grans, creadors d'efectes especials de Hollywood, però que també tenim com a tombi, com a famí, com a vampir. Una mica, eh? Sí, som una mica. Com a vampir tenim també Greg Nicotero, que és un dels grans creadors dels tombis de Walking Dead. Mira tu. Tot està lligat, cap i tot. Sí, sí, sí, sí. Al final tot era... Però, encara i així, hi ha moltes cosetes. Si us fixeu... Incluso podreu tenir l'opció d'aveu de les marxes a la cama de lenta, veureu que alguns efectes, però molt que tinguéssim, aquests macs dels efectes especials, eren efectes especials grotescos, i malament fets en aquest sentit, no? Sí, que ho trigui. Veiem els vampirs quan exploten, que podem veure, que és un ninot de cartró, el podem veure. Veiem una mica que me n'alenta les d'això, i que, a més, exploten com entre les explosions diferents. És una mica, però bueno, ja buscaven una mica això, buscaven una simple diversió, una diversió davant del cinema amb algú tan esbojarrat com podria ser això. Tant i així, que, per exemple, l'Àtriquet va fer servir pels vampirs, aquest sou que feien, aquest cric que feien, eren les engrapacions del seu fi cridant a mitjanit. Què dius? Una mica modulades, però, en final, eren una mica això. Mira, tot és trobar recursos. Sí, sí, recursos per tot, perquè, per exemple, tenim Etxés Marín, que és un actor que surt fent tres papers diferents. Fa de policia, fa de cambrer, i fa, per exemple, que és del que està... Ah, no, del que havia de buscar d'un narcotráfic. Oh, i de vampir, no fa. No, sí. No, aquest no surt com a vampir. No sé si surt com a vampir en algun moment. Suposo que sí, a final, tots els que estan allà dins... Sí que l'acuela, no? Clar, clar, de fet, en el guió original, és el principal, la família del Jocs Clúnyi, diguem, que són germans, el Jocs Clúnyi i el cognitant Antíno, i la Javi Caiter havien de sobreviure aquella nit. Però, pel guió, al final vam veure que li donàvem molt més joc si no ho feien, i aquí ha acabat de fer l'espoir. Ah, ja us ha destrossat la pel·lícula. De fet, ja ens has d'estrossar la pel·lícula en el moment que dius que hi ha com dos pel·lícules en una, perquè, en realitat, tu, quan veus la pel·lícula, al principi no t'ho acabes de esperar. Si no sap res, sí. Si no sap res, exacte. Jo no sabia res, jo no sabia el cabella... Un gir molt, molt vestit. No sé si vaig vomitar, però, quasi, no. És un gir vertiginós, si no sap res. És allà de dir, què està passant, però no l'he escoltat. Comences a veure com una mena de por fiction, i acabes amb un... no sé què dir-te. Sí, sí. Totalment, totalment. Va ficant fa vampiros, quasi. Sí, sí, és així, és així. Bueno, doncs avui acabem el programa aquí, perquè això està... Això és tot, això és tot, amigues! No, això... No n'hi d'uns, eh? Aquí hi ha maco de caminos. Home, clar, així acabem bé, no? Ho enllaçem tot. Només faltaria sang verda, aquí, per lligar una mica amb... Amb virtuosta malenecer. Amb malenecer. I ja està. Moltíssimes gràcies per aquest fantàstic programa que hem vingut avui. Gràcies, Josep Montano, també, per estar al capdavant de les teques. I ens acomiadarem aquí una setmana més. Moltíssimes gràcies. Sobretot, sobretot, no us anuegueu amb les crispetes. Adéu!
Cinema a la Gresca
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.