...música... Molt bones, benvinguts i benvingudes... ...el programa que a més us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca! Una tarda més, un matí més, depèn de l'hora que ens escoltis... ...tornem aquí a Cinema Alegresca per parlar del bo i millor del satèart. Tornem aquí els de sempre, amb els de sempre. Espero que sigueu els de sempre els que ens escolteu... ...i si no ja sabeu que si no heu arribat a temps... ...escoltant el nostre programa podeu fer i-box... ...a Radio Molinserre i al 91.2 FM... ...o a Radio Desvern, al 98.9 FM... ...som com nostre senyor, estem a tot arreu, estem a tot arreu... ...a tot arreu també, sobretot en els dublatges, poca broma... ...perquè l'Alla Vidal està a tot arreu... ...vull dir, poses la tele i te la trobes... ... Doncs sí, és que és ella, és l'Alla Vidal... ...molt bones, com estàs? Home, podria estar a més llocs... No, no, t'ho dic en sèrio, a mi últimament m'estàs sorprenent... ...la tràdia sopant allà tranquil de cop i volta... ...que, per cert, us la recomano molt, la sèrie... ...Lupin, lupin, lupin... ...molt, molt, molt recomanable, la sèrie de Netflix... ...que, de home, sí, ja l'he acabat... ...m'ha agradat molt, són 5 capítols. La primera part, en realitat, és una temporada... ...però a les dues parts. Exacte, ah, sí? Ah, mira, no ho sabia, doncs, vols saber-ho? De fet, l'Alla Vidal surt en el primer capítol... ...i és ella de diòstres, mira, surt allà de la seva veu... ...reconeixible, suposo que allà de la temporada... ...potser surt en algun altre moment, o no? No, només en aquell capítol, sí. En aquell personatge. És un personatge que, en aquell moment... ...és una escena bastant curiosa... ...i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. M'ho vaig passar molt bé, sí, perquè tinc una vida bastant... ...bastant d'allò, bastant recomanable. Home, i de tant escoltar-me els programes també... Sí, sí, i a la vida, a la vida sí, a la vida sí. Escoltar-te a la vida. Sí, també t'escolto a la vida. Raül Navarro, molt bona, escolta't. Penseu que ja hem començat, fastona... No, no, no, acabem de començar. No em necessito presentació, tampoc. Exacte. Això és veritat, això és veritat. Si nosaltres ens entrem quan ens dona la gana, realment. Sí, avui tornes a semblar un boemi amb aquest bufant d'aquell coll. Sí, jo vaig dir que amb aquesta bufanteta... Fins que no em posi les sandàlies al pantalocut, no me la tens. Ah, va bé, va bé, d'acord. Sí, és un extrem o l'altre? És el canvi, ja. És una mica de sort. Aquesta és més fineta. Sí, és bufona, aquesta és bufona. Sí, és de color gris, està bé, està bé, està bé. I, com sempre, necessitem algú al capdavant... Possible, l'home de les mil tecles, Josep Montano! Uuuuh! Sí senyor, un home com cal, tu, Josep Montano. Gràcies, Josep, per estar un dia més, una tarda més amb nosaltres. I ara sí que ja estem tots presentats, ja sabem qui som, com a mínim. Crec que ho sabem. Potser no, eh? Potser no sabem qui som. Tu, per si un cas, me'n moguis del cadir a l'Alla i ja està. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca! I arranquem programa, com sempre, fent amb la pregunta de la setmana. Què, com porteu? Heu preparat una mica, o teniu més o menys la idea de per on pot anar, la pregunta de la setmana, avui? La pregunta? Sí, no. No, sí, és la pregunta. Ja està, Montano. Xopa, xopa, programa que no ens vam fer. Sí, sí, siguiente sección. Doncs... Espera, espera, oi, oi, oi... Ja hem marxat a sopar, jo, que insisto. Per un moment he pensat, se'n van els ploms, els ploms de la ràdio. La Montano està jugant, els ploms. El plomo de la ràdio. Sí, sí, el Montano està... Els ploms estem aquí, aguanta. Jo sóc la Paloma i vosaltres fos els ploms. Escolteu, la pregunta de la setmana. Avui us porto la següent... Bé, de fet, més que una pregunta, és com us arrisco, a veure si sou capaços de fer-ho, i explica una anècdota que us hagi passat algun dia anar al cinema. Perquè, clar, com que ara els cinemes estan molts, amb unes situacions i amb les circumstàncies, una mica de penúria, per fer-los costat volia dedicar-los a aquesta secció amb ells, els cinemes que estan al peu del canó, i els que no, doncs, els que han hagut de tancar, també, dedicar-los a aquesta secció d'avui, a tots els cinemes, a la gent que fa cinema, que és fantàstic, amb aquesta pregunta. Quina anècdota recordes al cinema? Jo us explicaré dues anècdotes, cortetes, i tota la teva... La teva explicada a la sala... No, com al cotxe, no. No són tan inconfinibles... Ah, val, d'acord. Això és veritat, hi ha un neo... Hi ha un número, també, de sala. No, us explicaré dues anècdotes, perquè tenen a veure amb la meva infància, de fet. Jo recordo dues pel·lícules d'animació que vaig veure al cinema, em retatui, i l'altre va ser Ice Age 2, que van passar dues coses ben diferents, però que se'n van quedant la memòria. Em retatui va passar, que la vaig veure amb la meva mare i amb el meu germà, estàvem tots a la sala, i de cop, a mitja pel·lícula, es va tancar la pantalla. Es va quedar congelada, i va començar a sonar un sol de... Saps de pel·lícula malament així? Es va quedar en pausa i després es va eliminar. La pantalla va quedar a les postes. Sí, i tots com, que ha passat, que ha passat! I vam estar com, 10 minuts esperant sense resposta, i al final va tornar a la pel·lícula. Estem parlant d'una pel·lícula que probablement es va projectar en 35 mil·límetres, que encara no hi havia digital. Sí, això era una cosa més cumpuda del que pensem. Sí, però de fet, només em va passar... Amb el digital, què pot passar? Que no soni, que el son no soni bé... O que soni molt fort... Segur que el pare del Dani té milers d'animació. Sí, sempre que programis bé la pel·lícula, perquè en digital, com no programis bé la pel·lícula, també pot passar que posis la pel·lícula, que no és. Això també ha passat, que entris a una sala i et trobis veient una pel·lícula, que no és. No, no, no, cal, està de la salet. Clar, clar. I la segona anècdota... La segona anècdota és amb i6 II, que la vaig anar a veure també amb el meu germà i amb la meva mare. I el meu germà era molt petitor, potser tenia dos anys o tres. I va arribar a un punt de la pel·lícula, que es va aixecar de la cadira, de la butaca, es va posar a córrer per tot el cinema. I estava intentant veient la pel·lícula, i de fons el meu germà corrent... Pata, pata, pata, pata. Exactament. És la mateixa situació. I la meva mare dient-li... Vinga, vinga! Intentant no voler estar a la risca. Jo, com... Quino morir. Jo m'imagino a l'Alla Vidal, quan es posa sèrie. Quan es posa sèrie a l'Alla Vidal, tu saps aquelles pel·lícules d'anime, que els ulls es posen foscos, i se'ls hi cau el rim, el del cop i volta, doncs a l'Alla igual. Quan a l'Alla es posa sèrie, és com que hi ha una penombra, hi ha un foco contrapicat allà, portes un foco a la roba o alguna cosa, t'il·lumines a la cara, quan s'emprenyes, si s'il·lumines a la cara, allà, en pla... Més que res, no era emprenyament tant, sinó era molèstia, perquè jo volia enterar-me de la pel·lícula, i no m'estava enterant, perquè estava escoltant el meu germà, allà, corratejant per... Déu-n'hi-do. I al final no sé com va acabar, però només recordo que he de tornar a veure aquella pel·lícula, perquè no me'n recordo. Gran pel·lícula i 6, 2... Les d'Ai 6 estan bé, totes. Estan divertides, sí. Raül, anem tot al cinema. Anem tot al cinema. A veure... Sí. No val el Casca Nueces, eh? No. No val com anècdota la pel·lícula. Llavors no acabaríem mai. No acabaríem mai. No, vaig a explicar-vos una, que ve molt el pes de la situació que estem vivint ara, i que no fa tant que va passar. No sé si va ser veient una de... No sé si no està gust, no, però... Alguna de la Marvel de Vengador és alguna xiquira. O sigui, no fa tant de temps, no? Sí. No era tan petit com deia l'Alla. Però avui dia, en partir del 2020, si aquesta anècdota que s'explicaré ja feia fàstic, ara farà més. O sigui, no. Simplement, jo crec que vaig inventar els efectes de cinema, com la tenim al 4D, aquí a l'hospitalet. El gran viadors. Jo crec que els van experimentar amb mi abans de tot això. Què vas fer, Raül? Resulta que una d'aquestes sales que tenim ara, que són tan esgraonades, que generalment tu tens el cap en els peus de la dreta. No molesta, que et sembla perfecte. Però què passa? En tota la pel·lícula, la persona que tenia de la dreta, que no callava, tu estaves? No, però me'n recordo com ho vas explicar. Jo crec que era Star Wars. Sí, no sé si és Star Wars. La panúltima. Perfecte. Doncs això. El cinema que vas anar i tot. Doncs això. Va començar a parlar. Va començar a tu. I de cop, va fer un... Uuuh! I... Em va ploure. Però moltíssim. Va ser una bagreja entre la baguda que portava la mà. Entre el que li va sortir de tots els seus edificis, per dir-ho d'alguna manera. Em vaig quedar que jo no sé si... A partir d'ara? Em vaig girar i no te l'ha dit. Perdona, eh? Com? Només això! Em vaig començar a bril·lar-se. Vas en xubes, que era un cinema, no? Intento no posar-me davant de ningú. Ostres, Raül. A veure, potser... Si de cas, sé tu el que faci. Sí, de fet, és que temps d'esper, s'ha anat aquí a 4D de Gran Via, i no m'he mullat tant. Senes de pel·lícules, inclús, aquàtiques. Total, total, total. Ara, dia d'avui, el 2020, 2021... Ostres, això seria un motiu d'assassinat. Sí, sí, totalment, totalment. Ara mateix et fan això. Ara seria més divertit, perquè, quan hauria de portar la mascareta, s'ho empassaria ell. Sí, sí. Doncs jo també tinc una anècdota. Ens hem d'anar fins a Londres, per explicar l'anècdota, perquè va ser quan fa un parell d'anys que vaig anar a Londres de viatge. I jo tenia molt clar que volia anar al Prangal Cinema, que és un cinema que està allà al centre, que ho heu explicat milers de vegades. El que ens vas portar el paquet aquell de Crispetes. La caixa de Crispetes, sí. Segons el Tarantino, és el millor cinema del món, de cinema independent. De fet, fan molts cicles de cinema Tarantino. Vosaltres ja sabeu que quan viatgeu, feu servir molt el mòbil, perquè fa servir el Google Maps, que si no sé què, que si no sé quan. Tota la nostra vida és estar al mòbil. Què va passar, que jo estava de Turisteo, anava sol, perquè va ser un viatge que vaig fer sol per Londres, i clar, estava allà, jo ja havia comprat l'entrada del cinema, amb entalació, des d'aquí a Espanya, i clar, quan vaig anar allà, a la porta, el mòbil em va morir. I tenia l'entrada del cinema en el mòbil, quan tenia l'entrada, i em va morir l'entrada. I dic, ara com li explico? Aquesta anglèsa, que tinc l'entrada en el mòbil. Jo vaig agafar, jo vaig entrar al cinema i vaig dir, my phone is dead. Tal qual, my phone is dead. My phone is dead. No, tranquil, tranquil, no problemes, no problemes, no problemes, my phone is dead. No, no, no, no, fent mal, my phone is dead. Dead, yes, dead, dead. No batteri, no batteri. Hòstia, vale, no batteri. Tot el que em diu la noia. De cart, de cart, la tarjeta de credit, treu la tarjeta de credit, digue'ns els números de tarjeta de credit, l'entrada que vas comprar, l'havies fet amb aquells números d'aquella tarjeta de credit. I en un moment em va donar la meva entrada, eh? Va ser brutal, va ser, donant la tarjeta de credit, van mirar que jo havia pagat aquella entrada amb aquella tarjeta de credit, em va donar l'entrada, i perfecte. Menys mal, que es venia amb entel·lació, no? Perquè imaginaves que abans abans just per aquella hora... Totalment, tot el que vaig entrar, em vaig agafar les meves crispetes, me'n vaig a seure, i va passar una màgia, una cosa molt màgica, perquè la pel·lícula que vaig anar a veure va ser For Rooms, que ja l'havia vist en castellà, però la volia veure en anglès, i amb tot l'ambient que comportava aquell cinema. I l'estrenaven en un cinema. Sí, sí, sí, amb 35 mil·límetres, a més. La projectaven en 35 mil·límetres. Tot el que la vaig veure en 35 mil·límetres, i al principi de la pel·li va passar una cosa molt màgica. No estava ben calibrada. Llavors, la van haver d'aturar, va haver d'entrar a l'operador, i va dir, please, stay in... Estai in the room! No marxeu, un segon... No, no, això és un segon. No, no, cart¡, no, net¡. Tot el que al final els van posar bé, van projectar bé el que havien de projectar, i va començar la pel·lícula, sense problema. Però va ser un seguit d'anècdotes seguides, el mateix dia que va ser bastant maco. Aquí s'hauria acabat ràpid l'anècdota. No et tinc negre, de 90. Aquí a Espanya hauria acabat ràpid, sí. L'hi he vacargador, o la guantes? M'ho he vist d'aconseguir... A mi què me'l cuentes? A casa. Conta'l l'Anna. No m'he contestovida, que he col·lat. Totalment, totalment. Així ha acabat. Doncs bé, així ha acabat, també, aquesta secció, perquè ara ens anem, ni més ni menys, la llavidal i la ciutat de les estrenes. La llavidal, uau! Fantàstica, la llavidal. Avui quines estrenes ens portes? Doncs avui us porto...Què hi ha, què hi ha? Avui us veu que sempre en aquesta quarta temporada us porto estrenes de cinema, però també estrenes de les plataformes. Doncs bé, avui us portaré una estrena de cinema, només, que de fet no és ni una estrena de pel·li nova, sinó que és una re estrena. I després portaré estrenes a altres plataformes, perquè avui hi ha molta teca. M'enduca de la bona. M'enduca de la bona, exacte. Oh, pilotes, quants són de bones? Som-hi, doncs ens anem amb aquesta re estrena, que és una pel·lícula que ha fet 100 anys. 100 anys, exactament. De fet, fa els 100 anys demà. Demà? Demà, demà 6. Demà 6 de febrer fa 100 anys exactes clavats que es va estrenar El Chico de Charles Chaplin. Molt bé, que guai. I es restrena a cinemes, i la podreu anar a veure a partir d'avui, de fet. Molt bé, perfecte. Distribuïda per a contracorrientes films, no? Sí, en aquest cas la re estrena està distribuïda per aquesta distribuïdora. I la pel·lícula en sí és una comèdia dramàtica de cinema mut i pel·lícula de culte. Òbviament dura una rei 8 minuts. És superporteta, sí. Què seria... Sabem com l'han programat si tenim música en directe o alguna cosa xica? Seria interessant. Sí, seria interessant, però em sembla que no. Em sembla que és la pel·lícula tal qual. Potser li han posat algun acompanyament, alguna musiqueta... Segura de veure. Tots aquests tipus de pel·lícules amb una música en directe... Sí, molt en molt. Potser no, és una experiència molt xula. De fet, jo vaig veure fa uns anys, fa 4 o 5 anys, la Quimera de l'Or, també de Txell Sàplim, que la feien el Palau Falguera de Sant Palí, amb música en directe i tot això. Bueno, aquí hi ha el Teodor Molins, també, amb Buñuel. També vam veure el Perran de l'U. Correcte, correcte. Amb música en directe, no? És molt guai. Correcte, correcte, sí, sí. Doncs bé, com qualsevol pel·lícula del Txell Sàplim, està guionitzada i dirigida per ell mateix. I, de fet, va ser la primera pel·lícula, el primer llarg matratge dirigit per ell, després dels seus cormatratges, perquè ja ha portat una llarga trajectòria, dirigint cormatratges i actuant com a Charlotte, en aquests cormatratges que ell escrivia i dirigia, però aquesta, la del Chico, va ser la primera pel·lícula, tal qual que va dirigir. I, bé, director d'altres pel·lícules com La Quimera de l'Or, com que ja hem dit, Tempos Modernos, El Gran dictador, i d'altres pel·lícules també ben conegudes. En el repartiment, en aquest cas, trobem, a part del Txell Sàplim, el Jackie Cogan, que és el nen que surt, el Chico, d'aquesta pel·lícula, que va sortir, per exemple, a Oliver Twist del 1922, però després, curiosament, unes quantes dècades després, va actuar com a oncle fester a la sèrie del 60 de la Familiàdams. Ah. Per tant, és curiós veure en aquesta pel·lícula. El veurem com a nen, i després, com a adult. Com a adult. És molt curiós. Doncs bé, si voleu veure la pel·lícula en aquests dies al cinema, que sapigueu que va sobre una dona que no té recursos i té un fill sent mare soltera, perquè el pare del nen, doncs, l'ha abandonada, i, com se sent abandonada, decideix fer el mateix amb el seu fill, abandonar-lo també. Pensa que a una família rica l'agafin edució i li proporcioni una millor vida a aquest nen, del qual no se'n pot en cuida. No obstant això, acaben mans d'un rodamont, en lloc d'una persona rica o d'una família rica, que ha aviat-se en capritsa d'aquest bébé, i decideix tirar-lo endavant com pugui, i cuidar-lo com si fos un fill propi. Però el destí retornarà a la mare del noi, perquè ell es tornarà a una cantant famosa, i ara que ella té fama, fortuna i pot en cuidar-se del seu fill, doncs, volarà recuperar-lo. Però, ara que el Charlotte s'ha encaprichat d'aquest nen, doncs, no li posarà les coses fàcils. Ai, és que aguantar amores d'una persona és difícil deixar-la anar, i encara que sigui un amor de pare, doncs, també és molt... Un amor paternofilial. Clar que sí, clar que sí. Altres estrenes, la llavidal. Sí, altres estrenes que podreu veure al cinema, dir-ho veure a una altra pel·lícula part d'aquesta. Són un documental sobre pintura i amistat, que es diu La Pintora i el ladrón de Noruega, que, de fet, va sobre unes... uns quadres, que estaven a una galeria d'Oslo, que van ser robats, i, aleshores, no es van trobar mai aquestes obres. Van trobar els encarregats de robar-les, però no les obres en sí. Aleshores, la pintora d'aquestes obres que van ser robades decideix fer un retrat als autors d'aquest robatori, per veure si s'animen a dir on estan les obres que han robat. I, aleshores, a partir d'aquí, curiosament, es va formar en un amistat entre La Pintora de les obres robades i un dels lladres que va robar les obres. Mira, és curiós. I és un documental que tracta sobre aquesta història. I després també tenim una pel·lícula del 2004. De fet, seria també una altra re estrena, que es tracta d'un drama romàntic de ciència ficció dirigit... Ai, he vingut de Hong Kong, que es titula 2046. Molt bé, doncs ens quedem pendent a aquestes pel·lícules, però també en tenim en compte que Amazon Prime Video no desisteix, segueix estrenant pel·lícules en la seva cartera, i també ho fa aquesta setmana amb la pel·lícula Blizz. Correcte. Les plaerformes de les que avui us portaré també una pel·lícula així profunda. Són Amazon Prime, Netflix i HBO, començant per Amazon Prime amb aquesta Blizz vinguda dels Estats Units produïda per Amazon Studios. Endgame Entertainment, m'ha fet gràcia el nom, semblant a la pel·lícula d'Endgame, i altres productores també. Es tracta d'un drama de ciència ficció que dura 1 hora i 45 minuts. Té molt bona pinta, la veritat. Està dirigida i també forma part del guió Mike Chahill, ha dirigit sèries com The Magicians, Rise i Night Flyers. I en el repartiment principal hi trobem Owen Wilson, que podem trobar molta filmografia del Wes Anderson, també a la pel·lícula Wonder, de fa un dos anys o tres, pròximadament del 2018, i també hi apareix Salma Hayek. Et va sortir per exemple pel·lícules com Níños Grandes, l'entregau i l'entregadors, o el musical Across the Universe. O també a la pel·lícula que ens portava la setmana passada al Raúl, aviat tot a l'Amanecer, que també s'ha tirat a Salma Hayek. Tenim menció d'aquesta pel·lícula. Doncs bé, la pel·lícula té un argument, una premissa, de fet, bastant senzilla, que és que un home, que és l'Owen Wilson, s'ha acabat de divorciar i està que no sap com encaminar la seva vida, perquè ha passat per un tràngul molt dur. I en tot aquest procés coneix a una dona encantadora que li acaba assegurant, després d'una xarla, que tots dos estan vivint en una simulació, tipo Màtrix, doncs, és semblant, aquesta premissa. El millor, doncs, que en realitat no és una simulació dolenta, sinó que ells es troben dins en una realitat molt més bonica i meravellosa de la que en realitat es pensen que estan vivint, i la Salma Hayek s'encarregarà de fer-li notar aquesta realitat bona. Que passa que no tot és tan bonic com es pinta. Perfecte. No cal confondre amb la pel·lícula Blitz del 2019. Sí, jo la vaig confondre de fet. Perquè l'acabo de confondre jo. Jo també la confos. No, no, no. Són pel·lícules diferents. Sí, sí, no cal confondre. Són coses diferents. Aquí no hi ha terror de cap mena. És drama de ciència ficció. Perfecte. Altres estrelles que podem trobar Amazon Prime Video al llarg d'aquesta setmana? Sí. De fet, l'1 de febrer es van estrena 3 pel·lícules que poden veure a partir d'aquesta data. Són El Príncipe de Zamunda. Està a partir del dia 1 de febrer. També tenim Otonio Nueva York de l'any 2000 i, per últim, una pel·lícula del 2006 titulada Dreamgirls. I del Príncipe de Zamunda, sabem alguna cosa, Raül, d'aquesta segona fare, que està pendent? Està pendent. No sé què és pendent. Aquestes són les nens. Bueno, la primera, molt. La segona, no et veig massa de gust, que s'estranyi. Ja veurem què passarà. Entenar a la plataforma, suposo. I tant, que sí, s'ha de veure tot. Perfecte. I ens anem... S'hi hem vist segons què? Ah, això és veritat. S'hi hem vist això que sona? Sí. Ah, home, mirotant, però... Mirotant és una gran pel·lícula, ja ho sabem. Jo anem parlant. Sí, per això. Netflix, ens anem a la plataforma vermella per parlar de Malcon en Mari. Una pel·lícula que s'ha estrenat avui, també, 5 de febrer, vinguda dels Estats Units, es tracta d'un drama romàntic, en aquest cas, que dura 1 hora i 45 minuts, aproximadament. En aquest cas, la direcció i el guió estan portats per la mateixa persona, que és Sam Levinson. No sé si coneixeu la sèrie eufòria d'Akbeo. Doncs és un dels directors de la sèrie, i un dels directors també dels episodis especials que estan sortint ara, respecte a aquesta sèrie. Doncs la pel·lícula té un estil de direcció semblant. Per tant, és com és natural. I en el repartiment hi trobem dos actors només, en tota la pel·lícula. Què dius? Que són la Cendalla, que és de la sèrie eufòria. O sigui, que ja ha treballat amb el director. El gran showman, sí. El gran showman és l'amerigeïn de les pel·lícules de Spider-Man d'Alton Holland, per exemple. Ah, vale. I ha participat també en altres produccions. I després, l'altra persona que hi apareix, és John David Washington. És un actor que ha sortit a pel·lícules recents infiltrada en el Cucosclan i tenet. Ah, sí. I és una pel·lícula amb blanc i negre. Tot a sencera. Assuma a Manc, per exemple. Exacte. Doncs la trama és molt senzilla, de fet. I és molt curiós que aquesta pel·lícula va ser filmada en secret durant la pandèmia. Per tant, és normal que només hi apareguin els dos, perquè així ho feien més fàcil per les circumstàncies. De fet, la pel·lícula va d'un director de cinema i la seva xicota, que ella acaba d'estrena una pel·lícula en un cinema, i tots dos tornen a casa després d'aquesta estrena, i estan esperant moltes hàncies les respostes dels crítics, a veure què els he semblat. El que passa és que durant la nit i durant aquesta espera, es dona un gir dels endaveniments quan comencen a revelar-se coses íntimes de la seva relació, que no s'havien parlat fins a les hores, i que posen a prova l'amor d'aquesta parella. Una pel·lícula pel trailer molt animalista, però que té bastant bona pinta. Doncs ens quedem amb aquesta pel·lícula, Malcon en Marí, i ens anem a altres estrenes que ens espiren en Netflix. Per exemple, aquest U de febrer es va estrenar a Dictet. Sí, correcte. Una pel·lícula del 2014 es tracta d'un thriller dramàtic i eròtic, també. I després també podreu veure la plataforma, dues pel·lícules bastant recents, totes les més amigues estan muertes. A partir del 3 de febrer la podeu veure, és bé de Polònia, i és també un thriller dramàtic barrejat amb una miqueta de comèdia. I després, vinguda de Corea del Sud, tenim una pel·lícula de ciència ficció del 2021, titulada Barrenderos Especiales. Bé, doncs... Te la compro. Sí, te la compro. Sí, sí, a més pel trailer també és ciència ficció comèdia. Ah, potser potser. Una més que suma el carro de Netflix, ja ens anem a la plataforma HBO, perquè ens porta una estrena, en aquest cas, confinados. Confinados, com si no fos suficient amb el nostre confinament real. Sotiem moltes coses de pel·lícules. Exacte, teníem la pel·lícula anterior i tenim aquesta. Confinados també s'ha estrenat avui 5 de febrer a la plataforma HBO, una pel·lícula del regne unit distribuïda per la Warner Bros. Em sembla que és una pel·lícula que té pinta que s'anava a estrenar cinemes, però de fet l'han estrenat directament a HBO. És una comèdia romàntica amb tocs d'intriga, ara veureu per què. Dure dues hores, aproximadament, i la direcció tenim a Doug Lehman, és bastant sota la direcció també de pel·lícules com Senyor i Senyor Esmit, o sigui, és de l'estil aquest, també Jampere o El Filo del Mañana. I, principalment, en el repartiment hi trobem l'Anna Hathaway, recentment ha sortit a pel·lícules com Les Brujas de Roald Dahl, A Oceans 8, Colossal, aquesta pel·lícula que vam veure al meu cople. Sí, el teu universari fa un any. Exacte. I després, l'altra persona que hi pareges, Xiuetel, és Jofor, no sé si l'he pronunciat bé, però va sortir a Doctor Estrenys, per exemple, o a la segona pel·lícula de Malèfica. I bé, la pel·lícula, en aquest cas, igual que la pel·lícula anterior, estava protagonitzada per una parella, en aquest cas són la Linda, i el Paxson, que no estan passant per una bona època de parella, i ella està pensant en divorciar-se del seu marit, justament en el moment menys indicat, perquè és quan arriba el confinament mundial de la Covid-19, i ella no pot acabar de donar terme al seu divorci del com ella havia planejat. El que passa és que tot això portarà que durant dues llarges setmanes hagin de conviure tots dos en quatre parets sense poder sortir, i aleshores les seves grans diferències, si ja hi havia diferències de per si, doncs ara començarà a flourir encara més. Però no tot és delent, perquè ella, en aquesta situació, veu l'oportunitat de les seves vides juntament amb el seu marit per formar equip i aconseguir un objectiu comú entre els dos, que és planejar el robatori d'una joia de les galeries comercials de Harrod a Londres. També les vaig veure en el meu viatge, sí, sí, sí. Doncs tindran proteonisme en aquesta galeria. Tindran proteonisme en aquesta pel·lícula. Doncs mira, queda apuntat, queda apuntat. D'estar a altres estrenes que vinen també directament a Acbeo, els propers dies, si no ho han fet ja. Sí, exacte, ja les teniu disponibles. De fet, us diria els títols ràpid, perquè són pel·lícules molt conegudes, i que teniu disponibles ja a Acbeo. Són el Lobo de Wall Street, Boyhood, Focus, Your Name, i, en realitat, nunca estuvisse aquí, pel·lícula del Joaquim Fénix. I també s'ha estrenat Acbeo... També tenim l'Isla Mínima, també s'ha estrenat... Molt bona. Exacte. I un altre documental a Acbeo ens porta avui... No, de fet, es va estrenar el dia 3 de febrer, un documental del 2021 sobre internet i el món dels influencers, que es titula Fake, Feinus, i va d'uns joves que admiren els influencers i diuen, a mi m'encanta aquesta persona que té no sé quant seguidors Instagram, tant de bo sé com aquesta persona. I aleshores els fiquen en una mena d'experiment social, que és que a ells els hi posen seguidors falsos, amb bots i tot això, i aleshores ells comencen a tenir influència falsa. El que passa és que la gent això no ho sap, i llavors, com veuen, que ja tenen molts seguidors de per si, doncs comencen a seguir-los també, i veuen l'altra cara de la moneda. Abans ells se sentien atrets per aquesta gent que té molts seguidors, ara són ells els que tenen molts seguidors, entre cometes, i veuran la pressió que això significa i que no es veu des de fora. Correcte. I també volia destacar d'Acbeo el que passa, que haurem d'esperar encara un parell de dies, haurem d'esperar el 20 menys a dia 7, que s'estreni Vitals, una història humana, que és aquesta miniseria sobre un dels hospitals a Barcelona, que explica relats d'històries íntimes al llarg del confinament i gravada durant els moments més durs de la pandèmia de Covid-19. Per tant, doncs, si tenim oportunitat de veure-la, serà interessant. Ara passem a Disney+, que també ha afegit noves coses en cartera. Sí, Disney+, i Firmin, us dic ràpidament les estrelles que han implementat aquesta setmana, i que podreu veure. A Disney+, tenim plan 51, pel·licular d'animació de science ficció, comèdia, fantasia i aventures, de fet, a Espanyola, o de l'Espanya, i també El Hogar de Miss Peregrín per a Nínios Picolaris, aquesta pel·licula del Tim Burton, del 2016. I després, per última film, tenim noves estrelles, com Ghost in the Shell i Ghost in the Shell 2, són les pel·lícules d'animació, de l'anime, del 1995 i 2004, respectivament, i també podreu veure la pel·lícula de les ninyes, aquesta que s'ha estrenat i que ha tingut tantes nominacions als Goya, correcte, i és un drama escolar d'aquí d'Espanya. I, per últim, avui, també, a partir d'avui, podreu veure pel·lícules com Donnie Darko, del 2001, i Los Pajaros No Vuelan de Noche, un triàleg dramàtic d'Espanya, i No Mataràs. Molt bé, perfecte. Ens quedem aquí amb aquestes estrelles moltíssimes coses, i la setmana que ve, vull que m'expliquis una mica això d'estar. Què vol dir això d'estar, que s'està cuent a Disney+, oi? Aviam què passa. Ara, quan s'estreni, a veure si ens ho expliques. Gràcies, Laya, i ara sí, ens anem a la secció d'en Raül, perquè ara això és La Rapesca. ¡Sí! I arranquem amb La Rapesca, com sempre, ballant, perquè aquesta cançó és impossible de no ballar. I arranquem, també, doncs, aviam, amb què ens portes, perquè jo, a la d'allà, sempre em dóna una còpia del guió, Però tu no, jo no sé de què parles mai, la gran majoria de vegades no ho sé. La gran majoria de vegades no ho sé ni jo. De fet jo tenia preparat una cosa, però he canviat una mica d'idea a rel de la pregunta que has fet aquesta setmana. I de l'anècdota que s'ho ha explicat al principi de la programa. Aquest estornut, digue-li com vulguis. Aquesta pluja. Aquesta sensació, aquesta tercera dimensió. Jo havia d'emociones. Sí, no sé si ho heu sentit parlar de l'Olovisión. L'Olovisión. No, no. L'Olovisión. Has dit que parlar d'Olovisión, que no és el mateix. No, però també fa una mica de pudor d'etàlia. Anem pel mateix camí, crec. L'Olovisión és qualsevol sistema que tracta de posar olors a una pel·lícula. Però tinc aquesta base. A llarg de la història s'han inventat diverses mètodes, però amb sol molt despatxat, però això, el cap definitiu. Per olorar mentre escolti una pel·li. Ah, mentre veus una pel·li. Sí, activar aquest sentit durant la pel·lícula. I que tingui sentit. Estarem fotuts. No sigui l'hora de les crispetes. Sí, abans que vivés el cinema sonor, ja s'havien emprat fragràncies per ambientar algunes proyeccions. Parlem del 1906, quan l'exhibició d'un meu documental sobre un partit de futbol, de futbol americà, es va acompanyar de l'adoma que donava una bola de cotó banyant amb l'oli de roses i col·locada davant d'un ventilador. S'hi van intentar ambientar aquesta gespa, aquesta olor a futbol, una mica. Més endavant, ja amb les pel·lícules proeïdes d'àudio, en cinema sonor, va haver-hi altres intents que van estimular el sentit de l'ofacte en els espectadors d'on les proyeccions. Ja dic, la televisió mai ha acabat de tenir... No collat, no? Sí, no ha acabat de collar. És com una fantasia, una fantasia. Però des d'aquests primers anys, els intents han sigut un darrere a l'altre. Mai s'ha acabat de buscar l'olor. Fins que al final es trobi. Doncs arribarem, arribarem. Si ve durant això, durant veus dècades van ser els samos de les sales de cinemes que muntaven aquest espectacle aromàtic en lloc dels directors de les pel·lícules, perquè se'ls feia impossible poder quadrar... la qüestió tècnica amb el sol, era com massa feina i no acabaven si... llavors els intents que es feien, es feien per part dels exhibidors. Però tal vegada el primer intent seriós d'un productor de cinema per acompanyar una pel·lícula Dolor, va ser Walt Disney, com no? Amb el llarg matratge Fantasia. Amb Fantasia va intentar-ho, però no estan al final ho va deixar, ho va descartar pels costos que implicava aquest sistema, que tampoc teníem molt clar com acabava de fer-ho. Poc abans de l'exposició universal de Nova York el 1939, s'hauria presentat una tècnica nominada Centovisión, inventada per Hans Louver, que crec que deurà endès. Qui va fer això? No va tenir gaire èxit tampoc, difonent la seva creació i després del fi de la guerra a Europa, va donar el seu volant de Natal, enratllat amb la cua entre les cames, diguem. Els primers sistemes de l'Ofició presentaven ser-se inconvenients. Evidentment, a part de que era difícil aconseguir aquesta sincronia total entre les imatges, el sols, els països que ja en saben a d'homes, que va regevan sovint totes aquestes partícules d'olor, que a més... El Montà no ho veu clar, el Montà no m'ha fet aquí, allà, això no ho veig clar. És que, a més, com anirem durant un temps a la sala, a les foses nasals dels espectadors, encara hi havia l'olor anterior, com per poder donar-li un altre. A més, després de la proyecció de les sales, havien d'eliminar l'olor totalment de la sala, perquè els nous espectadors que venien a veure de la següent sessió no es trobessin amb les solors entre ells. Clar, i al final es provoca que és un petit burrillo allà. Alguns d'aquests problemes els van de sofrir, per exemple, una posada en escena en 1959, que es tractava de pel·lícula, Vigèny de Great War, del director Cablo Lichani, que va adonar al seu germà Txam el que ell va domenar a Edo Magama. A sobre eren... sí, anaven inventant conceptes. Sí, sí, sí. Així va cridar aquesta tècnica que havia anomenat, però el públic tampoc va acabar de veure-ho clar. Gairebé al mateix temps es va estrenar a Round the World in the 80 Days, produïda per Maytoth, que es va atrevir a usar la tecnologia que va... Ah, mira, la sèrie d'abans holandès era Suís, perdó, el Suís Hans Laubert de Carles Andreia, que havia marxat, havia tornat a Europa, i va agafar aquesta patenda, va per faccionar, i consistia en una sèrie de contenidors de perfum disposats en fila, i en ordre, de païsió, en la pel·lícula, a mesura que el projector de Saludòida anava avançant, anava passant el matratge, les contenidors es desplaçaven sobre un carril motoritzat, i una agulla anava punxant la membrana de cadascun, deixant anar ja la fregància de cada un dels trups. I així aflorava el seient dels espectadors, una mica el que ha fet. Cada seient individualitzat. De fet, això, la resta de temps després, s'ha continuat intentant per faccionar aquest sistema, i ara ens parlàvem, que hem començat parlant del 4DX, que tenim aquí, que és el que tenim aquí a prop, d'hospitalet, de la Gran Viadors, que tenim aquest sistema, i tenim una fregància de dolors que venen del seient de davant, i sí que aconsegueixen una mica més això. De fet, ja s'ha aconseguit en aquest sentit. Realment són cinemes especialitzades. Correcte, són cinemes especialitzades, no són com s'intentaven en aquell moment, sinó que podries reproduir tot això. Clar, penso que els primers intents que us he parlat, s'intentava pel sistema d'artil·lació, que feixin el solors, o sigui, una vegada molt bèstia. I vull fer una anècdota, però si no recordo tot, de com vaig estar allà uns anys, jo crec que fa quasi 20, vaig estar parlant a Disney World, i allà vaig poder viure això per primera vegada del sol, o sigui, del sol, de l'olor, i vaig flipar. L'olorvisión. L'olorvisión, no? Vaig començar amb aquest dolorvisión. Era un petit conmetratge del Pat Ronald, en el que estava cuinant un pastís, i tu podies reconèixer tots els ingredients, quan es va ficant, hi havia moments en què et passava el pastís per la pantalla, que era 3D també, i et deia, és un pastís de poma, i tu senties lliure la poma, i era molt bèstia. I dins de Disney World, hi havia diferents com sales de cinema, que tenien aquest sistema ja controlat. Hi havia un cinema, que són dels parcs de Disney, que és sobre la pel·lícula de bitxos, i en allà també, igual, es creen sensacions com aquest 4DX, en el que tracten com si fos un bitxo, i et maten de mil maneres diferents, entre elles, amb spray, i fas una pudor insecticida bestial. I una altra atracció, en què anaves com una mena de cotxet, que et passava davant, era sobre els sentits, era una atracció sobre els sentits, i quan et passava a la part dels olors, et parava dins davant d'una mena de màquina de tecapebles, de tirs a d'aquelles, i sortia davant del personatge, tirava de la palanca, començaven a córrer les diferents finestretes, i esperaven, mofeta, mofeta, mofeta. Ostres, i feien pof! Aquell olor no ens poden treure la sobe en tot el dia. Ostres, una pudor horrible. Ostres, d'un i dos, d'un i dos. Així que ha aconseguit estar, que passa que evidentment té uns costos molt elevats per poder implementar-ho en tot una pel·lícula. És difícil. En sales especialitzats, com diem, el 4Dx... I a més que allà també les pel·lícules són sempre les mateixes, més o menys. Ah, sí, els pas d'atacció, sí. Sí, els pas d'atacció, sí. Lo guai que tenen els 4Dx, és que condicionen pel·lícules d'estrena semanal, les condicionen així. Si no ho heu vist alguna, jo us ho recomano. També és que hi ha les olors i tot. Les olors, escalfors, pluja... A part del moviment, que hi ha algú més així, però inclús l'escalfor. Jo vaig veure, per exemple, Aradim, el Gulesnit. Ah, sí. I les escenes del desert noten tot un escalfor en el coll, en tot el rell, i el olor, a sobre, com que que diu, no? A caló. Molt bé, doncs, ho apuntem. Jo és una experiència que encara tinc amb ganes de fer, però que encara tinc pendent. Per tant, doncs, ens ho apuntem per fer-ho. Gràcies, Raül, per una anècdota més avui. Sí, avui hi ha pilotes de Nivea, que diu la meva dona. Doncs sí, pilotes de Nivea. Ara sí, ens anem, senyors i senyors, nens i nenes. Avui, a Cinema Prix, portem un concurs musical, i avui ens anem a les bandes sonores. Ara ja feia temps, la veritat és que sí. Avui, i la setmana que ve, dedicarem el programa a la secció de Cinema Prix, dedicarem a Hans Zimmer, gran compositor, i que a mi m'agrada molt, ja ho sabeu. El Raülita, com una mica de Tirià, no sé per què. No, però... Ara què va? No, m'agrada molt. Pensa que m'hi tenies Tirià, no sé per què. No, però... A uns altres sí, però... No, sí que m'agrada molt, a més. No, no, tenint en compte que té una fortuna de sé quants milions, vull dir, és una... Això sí que m'agrada més. Això sí que m'agrada una mica, Tirià. Sí, sí, sí. Ara no us hauria de dir el que té, però estar al públic, vull dir, si entres en una web i poses Hans Zimmer, fortuna, et surt una mortarada, que dius, mare, adéu, però com pot ser que tinguin tants diners a aquest home? Deu n'hi do, té molts diners, i ha fet moltes bandes sonores, això té tants diners, perquè ha treballat molt. I, de fet, avui portem una mica això, bandes sonores i m'heu de dir de quina pel·lícula és aquesta bandes sonora. He barrejat una mica. He fet un nivell intermitge, amb un nivell bàsic i un nivell professional. Ho dic perquè un calalaia a vegades es queixa, que és un nivell molt baix. Només em vaig queixar un cop. No va ser una queixa, va ser una observació. Sí, sí. La llevi de la, aquesta és per tu, comencem amb tu. Amb la difícil. Bona sort. Nivel experto. Rosa, ho sap, eh? Si la ja si, no? No, no, no. És que disfrenc. A més, aquesta... És擊atada, a peça amb els metalls. És preciosa, aquesta peça. A mi m'agrada molt. La llevi de la. A mi m'agrada molt, molt. Si la dic, no em sento marexadora, perquè el Raül m'ha donat pistes. Ah, sí? D'acord. Això és cosa vostra. Diria... I ara no serà. Sí, no ho és. Això es diu discom bombolate. Es diu aquesta peça. Discom bombolate. Sí, molt, molt fes. És una de les que m'ha tocat la Phil Simpson, simfònia o festa, una vegada que vaig anar a veure'ls. És que és flipant, és flipant. Sí, sí, això he tocat per un orquestre és brutal, és brutal. I, a més, és una peça molt xula, és amb la que comença la pel·lícula de Sherlock Holmes, la primera, diguéssim. I la veritat és que està molt bé. Pendents de la tercera part, que encara no tenim data, per tant, a veure quan ens arriba. Raül, torn per tu, aquesta peça és per tu. Ja saps que no és Sherlock Holmes, per tant. Ah, pots descartar. Aquest organ, no sé si és un organ o què és, però la peça es diu organ variàtion, o sigui que suposo que deu ser un organ. Home, un piano, no deu ser. Però és al·lucinant. Sí, que és esclàtica, ja. Avançant-ho així, no? Sí, que estic enganxat amb aquesta nota. Sí, perquè tota l'estona és igual. Avancem una mica. És igual, eh? No varia molt, eh? La podríem avançar més, si vols, però... No, no, tranquil·la. És la variació de l'orga, tota l'estona. Bueno, et vaig a còtico de vinci, és igual. No, no és còtico de vinci. No, rebot, la llavidal saps... És interstellar. És interstellar. Sí, sí. Molt bé, laia, m'has deixat sorprès, eh? O és que també la vaig veure fa poc. I la banda senhora em va agradar molt. I ara el torn per tu. Aquesta banda senhora, Hansi Mert, te la dedica a tu. Qualsevol cosa així ja sembla molant. Ja sembla molant. No és molant, però... És la molant nova, de l'Elisney Fluss. No, no. Ara ve la pujada, eh? No te la moc perquè ara ve com un sovidon. O sí, tal moure. Sí. Home, quin canvi, eh? Fa un canvi bestial, fa un canvi puja... Però no sabria dir-te quina és, així que... No? Passa a Palabra. Raül Navarro. Doncs... No em diguis, Raül. Em deixes sorprès. Sí? Sí. Em sembla que ho sabries. Perquè em penso que t'agrada força, aquest personatge. Sí, sí, sí, sí. En sortàvem més l'altre, la primera part, d'això. Bé, llençat a la piscina. Va, hem de dir algun, hem de dir algun. No? Res? Molant, així. Confupanda. Amigo. Confupanda. És confupanda. Fa moltes, moltes, moltes bandes sonores de pel·lícules d'animació. I una d'elles és confupanda. Saps que jo no he volgut dir-ho, perquè sabia que no, eh? Però venava Big Hero 6. Ah, doncs mira. M'estava allà. Sí, sí. Però Big Hero 6 seria més ja puc que no Xina, no? Sí, però això, però... Allà, però això no t'hi ha atallat. Va, seguim una mica amb l'animació, va, el donc a aquesta pista. I és el torn, en aquest cas, del Raül. No, és el meu? No, perquè era el rebot del... era teva. La de Giro era teva, no l'has contestat. El rebot és el torn del Raül. Ah, clar. Què? Està guai, aquesta cançó, no? El que t'inici... Tornem-ho a sentir. Tornem-ho a sentir, perquè és un inici... Tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant. Tant, tant, tant, tant, tant. Tant, tant, tant, tant, tant. Tant, tant, tant, tant, tant, tant. Tant, tant, tant, tant, tant, tant. Tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant. Avui no ho tinc, eh? Avui no ho tinc, eh? No, avui no ho estic. No? Rebot? Sí, sí. Allà... Madagascar! És que són pel·lícules que fan molt que no... I què? Però són reconeixibles 100% aquestes? Aquesta, sobretot, Madagascar. Sí, Madagascar, sí que ho és. L'altre pot ser no tant, però Madagascar, sí que ho és. Si no poses l'all de aquest... Ja ho sé. Però això no és cançament. La llavidals. Aquesta banda sonora és per tu. A veure, escolta, ets de baixar una mica el nivell, perquè, si no, ara em dirà el Raül que no és de cançiment, però... Ja, ara el Raül fica a Europa, pegas, perquè... Bueno, pirates del Caribe. Pirates del Caribe, pirates del Caribe. Què passa, pirates del Caribe? No veig, no veig. Per què? No és de cançiment, realment? Sí, ojo, sí que és de cançiment, la banda sonora. El que passa és que el tema emblemàtic que coneixem de... de pirates del Caribe no és, és de clausbel, badel. Amigo. Bueno, sí, sí. Va fer la banda sonora, també. Avui acabem amb una banda sonora. Raül, com que és el teu torn, si ho encertes perfectament, si no, acabarem amb aquesta banda sonora. No t'ho demanis. I tu, Raül? No? No, no hi ha una elicota de Caribe, no, no. Rabot. Això és d'un kerk, senyores i senyors. Sí, és d'un kerk... Nivell expert. A mi m'agrada molt Hans Giner i jo... De les xarxes totes de memòria. Hem de fer nosaltres un concurs a tu. Sí, sí, al final haurem de provar. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, com sempre. Ara sí, ens acomiadem i, sobretot, posem-nos en la mascareta. Adéu! Sí, sí, al final haurem de provar. Sí, sí, al final haurem de provar. Sí, sí, al final haurem de provar. Sí, sí, al final haurem de provar. Sí, sí, al final haurem de provar. per la ràdio de Sant Junts durant el vuit puntut.