...música... Molt bones, benvinguts i benvingudes... al programa que a més us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca! Una tarda més, un matí més, de vent de l'hora que ens escoltis, tornem aquí a Cinema a la Gresca per parlar del boi millor del satèart. Tornem aquí els de sempre, amb els de sempre. Espero que sigueu els de sempre els que ens escolteu, i si no, ja sabeu que si no heu arribat a temps escoltant el nostre programa, podeu fer a iVox, o també a Radio Molins de Reis, el 98.2 FM, o a Radio Desvern, el 98.2 FM, que som com nostre senyor. Estem a tot arreu, estem a tot arreu. La que està a tot arreu, sobretot, en els doblatges, poca broma, perquè l'Alla Vidal està a tot arreu. Vull dir, poses la tele i te la trobes. Doncs sí, és que és ella, és l'Alla Vidal, molt bones, com estàs? Home, podria estar a més llocs, eh? No, no, t'ho dic en sèrio, a mi últimament m'estàs sorprenent. De cop i volta, veient que, per cert, la recomano molt, la sèrie Lupin, Lupin, molt, molt, molt, molt recomanable, la sèrie de Netflix, que de home sí, ja l'he acabat, m'agrada molt, són 5 capítols. La primera part, en realitat, és una temporada, però d'aquí d'altres parts. Exacte. Ah, sí? Ah, mira, no sabia, doncs, vols saber-ho. De fet, l'Alla Vidal surt en la primera capítol, i és ella la diòstres. Mira, surt allà la seva veu reconeixible. Suposo que allà de la temporada potser surt en algun altre moment, o no? Només en aquell moment, sí, en aquell personatge. És un personatge que, en aquell moment, és una escena bastant curiosa, i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. M'ho vaig passar molt bé, sí, perquè tinc una vida bastant d'allò, bastant reconeixida. O mai de tant escoltar-me els programes, també. Sí, sí, i a la vida, a la vida sí, a la vida sí. Escoltar-te a la vida. Sí, també t'escolto tu a la vida. Raül de Barro, molt bona escoltar-te. Pensava que ja hem començat, fas tot. Acabem de començar. No necessito presentació, tampoc. Exacte. Això és veritat, això és veritat. Si nosaltres entrem quan ens dona la gana, realment. Sí, avui tornes a semblar un boemi amb aquest bufant d'aquell coll. Sí, jo vaig dir que el que et fa bufanteta, fins que no em posi les sandàlies al pantalocut, no me n'aten. Ah, vale, vale, d'acord. Sí, és el canvi. És una mica... Aquesta és més fineta. Sí, és bufona, sí, és de color gris, està bé, està bé, està bé. I, com sempre, necessitem algú al capdavant que aguanti tot això, i no seria impossible l'home de les mil tecles, Josep Montano. Uuuuh! Sí senyor, un home com cal, tu, Josep Montano. Gràcies, Josep, per estar un dia més, una tarda més amb nosaltres. I així que ja estem tots presentats, ja sabem qui som, com a mínim. Crec que ho sabem. Potser no, eh? Potser no sabem qui som. Tu, per si un cas, me'n moguis del cadir a l'Alla, i ja està. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. I arranquem programa com sempre fem amb la pregunta de la setmana. Què, com porteu? Heu preparat una mica, o teniu més o menys la idea de per on pot anar la pregunta a la setmana? Acabem de començar la pregunta. Sí, no. No, sí, intenta preguntar. Ja està, Montano. Xopa, xopa, programa que no es va voler fer. Doncs... Espera, espera, oi, oi, oi, oi. Ja hem enganxat a sopar, jo, que insusto, però m'ho he pensat, se'n van els ploms. Els ploms de la ràdio, els ploms. Avui no m'ho entenc, no està jugant, els ploms. El plomo de la ràdio és la nio. Sí, sí, els ploms estem aquí, aguantem. Sí, sí, jo soc la Paloma i vosaltres sou els ploms. Escolteu, la pregunta a la setmana. Avui es porto la següent... Bé, de fet, més que una pregunta, és com us arrisco, a veure si sou capaços de fer-ho, que és explicar una anècdota que us hagi passat algun dia anar al cinema. Perquè, clar, com que ara els cinemes estan molts, doncs, amb unes situacions i amb les circumstàncies, una mica de penúria, doncs per fer-los costat, volia dedicar-los a aquesta secció amb ells, els cinemes que estan al peu del canó, i els que no, doncs, els que han hagut de tancar també, dedicar-los a aquesta secció d'avui a tots els cinemes, a la gent que fa cinema, que és fantàstic, amb aquesta pregunta. Quina anècdota recordes, el cinema, la general? Doncs mira, jo us explicaré dues anècdotes, cortetes, i totes les teves... El vas explicar a la sala que tu tocaves. No, com al cotxe, no. No són tan inconfinibles les sales del cinema. Això és veritat, hi ha un neo, hi ha un cartell... Hi ha un número, també, de sala. No, us explicaré dues anècdotes perquè tenen a veure amb la meva infància, de fet. Quan era petita. Hi ha dues pel·lícules d'animació que vaig fer al cinema, una era Retatui, i l'altra va ser Ice Age 2, que van passar dues coses ben diferents, però que se'n van quedant la memòria. Amb Retatui va passar, que la vaig veure amb la meva mare i el meu germà, estàvem tots a la sala, i de cop, a mig de pel·lícula, es va tancar la pantalla. Es va quedar congelada i va començar a sonar un soda... Saps de pel·lícula malament així? Es va quedar en pausa i després es va eliminar. La pantalla va quedar a les postes. Sí, i tots com, què ha passat? I vam estar com, 10 minuts esperant, sense resposta, i al final va tornar a la pel·lícula. Clar, estem parlant d'una pel·lícula que probablement es va pujar tant, 35 mil·límetres, que encara no hi havia digital. Exacte. Això era una cosa més cumpuda del que pensem. Clar, clar. Sí, però de fet, a mi només em va passar aquí. Amb el digital que pot passar, que no soni, el calçó no soni bé. Sí, o que soni molt fort. Sí, però que sí. Segur que el Pada del Dani té milers d'anècdotes. Sí, sempre que programis bé la pel·lícula, perquè amb digital, com no programis bé la pel·lícula, també et pot passar que posis la pel·lícula que no és. Clar, això mateix. També ha passat, que entris a una sala i et trobis veient una pel·lícula que no és. No, no, no, que l'està de la salet. Clar, clar. L'està de la salet, la llava, no. I la següent... Sí, m'he equivocat. La següent anècdota... La següent anècdota és amb ICH2, que la vaig anar a veure també amb el meu germà i amb la meva mare. I el meu germà era molt petitó, potser tenia dos anys o tres, i va arribar un punt de la pel·lícula que es va xacar de la cadira, o sigui, de la butaca, es va posar a córrer per tot el cinema. I estava intentant veient la pel·lícula i de fons el meu germà corrent... Pat, pat, pat, pat, pat, pat. Exactament, una mica. És la mateixa situació. I la meva mare dient-li, Ei, mira, mira! Intento molestar la risca. Jo, com... Quiero morir. Jo m'imagino a la Laia Vidal, quan es posa sèrie. Quan es posa sèrie a la Laia Vidal, tu saps aquelles pel·lícules d'anime que els ulls es posen foscos i se'ls hi cau el rime, el del cop i volta. Doncs a la Laia, igual. Quan la Laia es posa sèrie, és com que hi ha una penombra, hi ha un foco contrapicat allà. Portes un foco a la roba o alguna cosa. Quan s'emprenyes, com si s'il·lumines la cara allà, en plan... Més que res, no era emprenyament tant, sinó era molèstia, perquè jo volia enterar-me de la pel·lícula i no m'estava enterant, perquè estava escoltant el meu germà, allà, corretejant per... I al final no sé com va acabar, però només recordo que he de tornar a veure aquella pel·lícula, perquè no me'n recordo per l'anècdote. Un gran pel·lícula, A.I.S.2, les d'A.I.S.Ets estan bé totes. Estan divertides. Anècdote al cinema. Anècdote al cinema. A veure... Mira, sí. Sí, sí. No val el Casca Nueces, eh? No val com a anècdota la pel·lícula. Exacte. No acabaríem mai. No acabaríem mai. No, vaig a explicar-vos una que ve molt el pes de la situació que estem vivint ara i que no fa tant que va passar. No sé si va ser veient una del... No sé si no està a gust, no, però... Alguna de la Marvel, de Vengador, és alguna així. O sigui, no fa tant de temps, no? No era tan petit com deia l'A.I.S.Ets. Però avui dia, a partir del 2020, si aquesta anècdota que s'explica ja feia fàstic, ara farà més. O sigui, no. Simplement, jo crec que vaig inventar els efectes de cinema, com a detenir-me el 4D, aquí a l'hospitalet, no? Sí, en canvi, a dos. Jo crec que els van experimentar amb mi abans de tot això. Què vas fer, Raül? Resulta que una d'aquestes sales que tenim ara, que són tan esgraonades, que generalment tu tens el cap en els peus de la vera. No m'ho l'està, que em sembla perfecte. Però què passa? En tota la pel·lícula, l'home que tenia de la vera, queda d'aquells que no callava. Estar Wars, tu estaves? No, però me'n recordo com ho vas explicar. Jo crec que era Star Wars. Sí, no sé si és Star Wars o Han Solo, o alguna d'aquestes. Sí, sí. Perfecte. Doncs això. El cinema que vas anar i tot. Doncs això. Va començar la pel·lícula, va començar la pel·lícula, va començar la pel·lícula. Tinc aquí, aquí sobre. I de cop, va fer un... I em va ploure a sobre. Però moltíssim. Va ser una bagreja entre la beguda que portava a la mà, entre el que li va sortir de d'altres els seus edificis, per dir-ho d'alguna manera. Em vaig quedar, que jo no sé si... Em va enterar de tot, em vaig girar, i no et trobava a dir, perdona, eh? Com? Com? Com? Va començar la pel·lícula. Vas en xubes, que era un cinema, no? Ostres. Intento no posar-me davant de ningú. Ostres, Raül. A veure, potser va... Si de cas, sé tu el que faci. Tens després, s'ha anat aquí a 4D de Gran Via, i no m'he mullat tant. Cenes de pel·lícula sincruosa, quàtiques, eh? Total, total, total. Ara, a dia d'avui, de 2020, 2021... Ostres, això seria un motiu d'assassinat. Sí, sí, totalment, totalment, ara mateix et fan això. Ara seria més divertit, perquè com hauria de portar la mascareta, s'ho empassaria ell. Exacte. Sí, sí. Doncs jo també tinc una anècdota. Ens hem d'anar fins a Londres per explicar l'anècdota, perquè va ser quan fa un parell d'anys que vaig anar a Londres de viatge, i jo tenia molt clar que volia anar al Planche, al cinema, que és un cinema que està allà al centre, que ho heu explicat milers de vegades. El que ens vas portar el paquet aquí, de crispetes. Sí, perquè segons el Tarantino, és el millor cinema del món, de cinema independent. De fet, fan molts sigles de cinema Tarantino. Vosaltres ja sabeu que quan viatgeu feu servir molt el mòbil, perquè fa servir el Google Maps, que si no sé què, que si no sé quantos. Totalment. Què va passar? Jo estava de Turisteo, anava sol, perquè va ser un viatge, que vaig fer sol per Londres, i estava allà, jo ja havia comprat l'entrada del cinema, amb entalació des d'aquí a Espanya, i quan vaig anar allà, a la porta, el mòbil em va morir. I tenia l'entrada de cinema en el mòbil. Quan tenia l'entrada del mòbil, i em va morir l'entrada, i dic, ara, com m'hi explico? Aquesta anglèsa que tinc l'entrada en el mòbil, jo vaig agafar, jo vaig entrar al cinema, i vaig dir, my phone is dead. Tal qual, my phone is dead. No, tranquil, tranquil, no problem, no problem. No problem, my phone is dead. No, no, no, open, no, open, my phone is dead. Dead, yes, dead, dead. No batteri, no batteri. Tot el que em diu la noia. De cart, de cart, la tarjeta de crèdit, treu la tarjeta de crèdit, digues els números de tarjeta de crèdit, i mirarem si l'entrada que vas comprar l'havies fet amb aquells números d'aquella tarjeta de crèdit. I en un moment em va donar la meva entrada. Va ser brutal, va ser, donant la tarjeta de crèdit, van mirar que jo havia pagat aquella entrada amb aquella tarjeta de crèdit, em va donar l'entrada, i perfecte. Menys mal que es venia amb entalació, no? Just per aquella hora? Totalment, tot el que vaig entrar, em vaig agafar les meves crispetes, em vaig asseure, i va passar una màgia, una cosa molt màgica, perquè la pel·lícula que vaig anar a veure va ser For Rooms, que ja l'havia vist en castellà, però la volia veure en anglès, i amb tot l'ambient que comportava aquell cinema. I l'estrenava en un cinema? Sí, amb 35 mil·límetres, a més. La projecte va anar en 35 mil·límetres. Tot el que la vaig veure en 35 mil·límetres, i al principi de la pel·li va passar una cosa molt màgica. A mi m'agrada. Llavors, la van haver d'aturar, va haver d'entrar a l'operador i va dir, please, stay in the room, no marxeu, un segon... Que dic cast, please. No, cast, no, never. Tot el que al final van posar bé, van projectar bé el que havien de projectar, i va començar la pel·lícula sense problema. Però va ser com un seguit d'anecdotes seguides, el mateix dia, que va ser bastant maco. Aquí se'l ha acabat ràpid l'anecdota. No et tinc negatada, 90. Aquí a Espanya hauria acabat ràpid, sí. L'hi he vas cargador? No. No, no, no. A mi què m'acuentes? M'acuentes la gana. No m'acuentes la vida. Totalment, totalment. Així ha acabat, així ha acabat, també, aquesta secció, perquè ara ens anem ni més ni menys la llavidal i la ciutat de les estrenes. La llavidal, uau! Fantàstica, la llavidal. Avui quines estrenes ens portes? Doncs avui us porto... Ja sabeu que sempre en aquesta quarta temporada us porto estrenes de cinema, però també estrenes de les plataformes. Doncs bé, avui us portaré una estrena de cinema, només, que de fet no és ni una estrena de pel·li nova, sinó que és una re estrena. I després us portaré estrenes a altres plataformes, perquè avui hi ha molta teca. M'enduca de la bona. M'enduca de la bona? Exacte. Oh, pilotes, quants són de bones? Doncs anem amb aquesta estrena, que és una pel·lícula que ha fet 100 anys. 100 anys, exactament. De fet, fa els 100 anys demà. Demà? Demà, demà 6. Demà 6 de febrer fa 100 anys exactes clavats que es va estrenar el Chico de Charles Chaplin. Molt bé, que guai. I es restrena cinemes i la podreu anar a veure a partir d'avui, de fet. Molt bé, perfecte. Distribuïda per a contracorrientes films, no? Sí, en aquest cas la re estrena està distribuïda per aquesta distribuïdora. I la pel·lícula en sí és una comèdia dramàtica de cinema mut i pel·lícula de culte. Òbviament dura una rei 8 minuts. És superporteta, sí. Què seria si sabem com l'hem programat, si tenim música en directe o alguna cosa així? Sí, seria interessant, però em sembla que no. Em sembla que és la pel·lícula tal qual. Potser li han posat algun acompanyament, algun musiqueta... S'haurà de veure, la fa anar a cine baix. Aquest tipus de pel·lícules amb una música en directe... Sí, molt en molt. Potser és una experiència molt xula. Jo vaig veure fa uns anys, fa 4 o 5 anys, la Quim Era de l'Or, d'Excel Saplin, que la feien el Palau Falguera, amb música en directe i tot això. Aquí hi ha el Teu Molins, també, amb Buñuel. També vam veure Perran de l'U. Correcte, correcte. No, és molt guai. Correcte, correcte, sí, sí. Doncs bé, com qualsevol pel·lícula del Chaplin, està guionitzada i dirigida per ell mateix. I, de fet, va ser la primera pel·lícula, el primer llarg matratge dirigit per ell, després dels seus cormatratges, perquè ja portava una llarga trajectòria dirigint cormatratges i actuant com a Charlotte, en aquests cormatratges que ell escrivia i dirigia, però aquesta, la del Chico, va ser la primera pel·lícula, que va dirigir. I director d'altres pel·lícules com la Kimera de l'Or, que ja hem dit, Tempos Modernos, El Gran dictador, i d'altres pel·lícules també ben conegudes. En el repartiment, en aquest cas, trobem, a part del Chaplin, el Jackie Coogan, que és el nen que surt, el Chico d'aquesta pel·lícula, que va sortir, per exemple, a Oliver Twist del 1922, però, després, curiosament, unes quantes dècades després, hi ha un clafester a la sèrie del 60 de la Familiàdams. Per tant, és curiós veure... En aquesta pel·lícula el veurem com a nen, i després, com a adult. És molt curiós. Doncs bé, si voleu veure la pel·lícula en aquests dies al cinema, que sapigueu que va sobre una dona que no té recursos i té un fill sent mare soltera, perquè el pare del nen l'ha abandonada, i, com se sent abandonada, decideix fer el mateix amb el seu fill. Abandonar-lo també. Amb l'esperança que una família rica l'agafi en adopció i li proporcioni una millor vida a aquest nen, del qual no se'n pot en cuida. No obstant això, acaben mans d'un rodamont, en lloc d'una persona rica o d'una família rica, que ha aviat-se en capritsa d'aquest bébé i decideix tirar-lo endavant com pugui i cuidar-lo com si fos un fill propi. Però el destí retornarà a la mare del noi, perquè ella es tornarà a una cantant famosa, i ara que ella té fama, fortuna, i pot en cuidar-se del seu fill, doncs voldrà recuperar-lo. Però, ara que el xerlot s'ha encaprichat d'aquest nen, doncs no li posarà les coses fàcils. Ai, és que aguantar amores d'una persona és difícil de deixar-la anar, i encara que sigui un amor de pare, doncs també és molt... Un amor paternofilial. Sí, clar que sí. Altres estrenes, la Llevidal. Sí, altres estrenes que podreu veure al cinema, si decidiu veure una altra pel·lícula part d'aquesta, són un documental sobre pintura i amistat, que es diu La Pintora i el Ladrón de Noruega, que de fet va sobre unes quadres, que estaven a una galeria d'Oslo, que van ser robats, i no es van trobar mai aquestes obres, van trobar els encarregats de robar-les, però no les obres en sí. Aleshores, la pintora d'aquestes obres que van ser robades decideix fer un retrat als autors d'aquest robatori, per veure si s'animen a dir on estan les obres que han robat. Aleshores, a partir d'aquí, curiosament es va formar un amistat entre la pintora de les obres robades i un dels lladres que va robar les obres. És un documental que tracta sobre aquesta història. I després també tenim una pel·lícula del 2004, de fet seria també una altra re estrena, que es tracta d'un drama romàntic de ciència ficció dirigit vingut de Hong Kong, que es titula 2046. Molt bé, doncs ens quedem pendent a aquestes pel·lícules, però també hem de tenir en compte que Amazon Prime Video no desisteix, segueix estrenant pel·lícules en la seva cartera. I també ho fa aquesta setmana amb la pel·lícula Bliss. Correcte. Les plataformes de les que vull portaré també una pel·lícula així profunda. Són Amazon Prime, Netflix i HBO, començant per Amazon Prime amb aquesta Bliss vinguda dels Estats Units produïda per Amazon Studios. Endgame Entertainment m'ha fet gràcia el nom, semblant a la pel·lícula d'Endgame. I altres productores també. Es tracta d'un drama de ciència ficció que dura 1 hora i 45 minuts. Té molt bona pinta, la veritat. Està dirigida i també forma part del guió Mike Chahill. Ha dirigit sèries com The Magicians, Rise i Night Flyers. I en el repartiment principal hi trobem Owen Wilson, que podem trobar molta filmografia del Wes Anderson, també a la pel·lícula Wander, de fa dos anys o tres, pròximadament del 2018. I també hi apareix Salma Hayek. Va sortir pel·lícules com Níños Grandes, l'Entregau i l'Entregadors, o el musical Across the Universe. O també a la pel·lícula que ens portava la setmana passada al Raúl. Havia tot estar a l'Amenacer, que també ha sortit a la setma Hayek, que podem fer menció d'aquesta pel·lícula. Doncs bé, la pel·lícula té un argument, una premissa, de fet, bastant senzilla, que és que un home, que és el Owen Wilson, s'ha acabat de divorciar i està, doncs, que no sap com encaminar la seva vida, perquè ha passat per un tràngul molt dur. I en tot aquest procés coneix una dona encantadora, que li acaba assegurant, després d'una xarla, que tots dos estan vivint en una simulació. Tipo màtics, doncs, és semblant, aquesta premissa. El millor, doncs, que en realitat no és una simulació dolenta, sinó que ells es troben dins en una realitat molt més bonica i més meravellosa de la que en realitat es pensen que estan vivint, i la Salma Hayek s'encarregarà de fer-li notar aquesta realitat bona. Que passa que no tot és tan bonic com es pinta. Perfecte. No cal confondre amb la pel·lícula Blitz del 2019. Sí, jo la vaig confondre de fet. Perquè la acabo de confondre jo. Jo també la confos. No, no, no. Són pel·lícules diferents. Sí, no cal confondre, són coses diferents. El primer de cap mena és drama de ciència ficció. Perfecte. Altres estrenes que podem trobar Amazon Prime Video al llarg d'aquesta setmana? Sí. De fet, l'1 de febrer es van estrenar tres pel·lícules que podeu veure a partir d'aquesta data. Són el Príncipe de Zamunda, està a partir del dia 1 de febrer. També tenim Otónio Nueva York de l'any 2000 i per últim una pel·lícula del 2006 titulada Dream Girls. I del Príncipe de Zamunda, ara sabem alguna cosa raül d'aquesta segona part. Està pendent. Està pendent. Bueno, la primera, molt. La segona, no et veig massa de gust. Ja veurem què passa. Entrarà a la plataforma, suposo. I tant, que sí, s'ha de veure-ho tot. Perfecte. Si hem vist segons què? Això és veritat. Si hem vist això, que sol. Mira-ho tant. Jo anem parlant. Sí, per això, per això. Netflix, ens anem a la plataforma vermella per parlar de Malcon en Mari. Una pel·lícula que s'ha estrenat avui, també 5 de febrer, vinguda dels Estats Units, es tracta d'un drama romàntic, que dura 1 hora i 45 minuts, aproximadament. En aquest cas, la direcció i el guió estan portats per la mateixa persona, Sam Levinson. No sé si coneixeu la sèrie euforia d'ACBO. És un dels directors de la sèrie. I un dels directors dels episodis especials que estan sortint ara respecte a aquesta sèrie. La pel·lícula té un estil de direcció semblant. Per tant, és com és natural. I en el repartiment hi trobem dos actors només, en tota la pel·lícula. Que dius? Que són la Cendalla, que és de la sèrie euforia. O sigui que ja ha treballat amb el director. És un actor que ha sortit a pel·lícules recents, com Infiltrada Donel Cucusclán i Tenet. I és una pel·lícula amb blanc i negre. Tota sencera. Assuma a Manc, per exemple? Exacte. La trama és molt senzilla, de fet. I és molt curiós que aquesta pel·lícula va ser filmada en setmana. És un actor que ha sortit a pel·lícules recents. Aquesta pel·lícula va ser filmada en secret durant la pandèmia. És normal que només hi apareguin els dos, perquè així ho feien més fàcil per les circumstàncies. De fet, la pel·lícula va d'un director de cinema i la seva xicota, que acaba d'estrena una pel·lícula en un cinema, i tots dos tornen a casa després d'aquesta estrena i estan esperant amb moltes ansies les respostes dels crítics. El que passa és que durant la nit i durant aquesta espera es dona un gir dels enveniments quan comencen a revelar-se coses íntimes de la seva relació, que no s'havien parlat fins a les hores, i que posen a prova l'amor d'aquesta parella. Una pel·lícula pel trailer molt animalista, però que té bastant bona pinta. Doncs ens quedem amb aquesta pel·lícula. Malcon en marí i ens anem a altres estrenes que ens espiren en Netflix. Per exemple, aquest u de febrer es va estrenar a Dictat. Sí, una pel·lícula del 2014 es tracta d'un thriller dramàtic i eròtic. I després també podreu veure la plataforma dues pel·lícules bastants recents. Una és... Tots els meus amics estan muertos. A partir del 3 de febrer la podeu veure. És bé de Polònia. I és també un thriller dramàtic barrejat en una miqueta de comèdia. I després, vinguda de Corea del Sud, una pel·lícula de ciència ficció del 2021 titulada Barrenderos Espaciales. Bé, doncs... Te la compro. Sí, sí, a més pel trailer també és ciència ficció en comèdia. Doncs mira, una més que suma el carro de Netflix, ja ens anem a la plataforma Acbeo, perquè ens porta una estrena, en aquest cas, confinados. Confinados, com si no fos suficient amb el nostre confinament real. Sotiem moltes coses. Exacte. Teníem la pel·lícula anterior i tenim aquesta. Confinados també s'ha estrenat avui 5 de febrer a la plataforma Acbeo, una pel·lícula del regne unit distribuïda per la Warner Bros. De fet, em sembla que és una pel·lícula que té pinta que s'anava a estrenar cinemes, però de fet l'han estrenat directament a Acbeo. És una comèdia romàntica amb tocs d'intriga. Ara veureu per què. Tenim una pel·lícula que té 2 hores. La direcció tenim a Doug Lehman. Va estar sota la direcció de pel·lícules com Senyor i Senyor Esmit. És de l'estil aquest. També és Jumper o El Filo del Mañana. En el repartiment hi trobem l'Anne Hathaway. Recentment ha sortit pel·lícules com les Brujas de Roald Dahl, Auxiens Eit, Colossal. Aquesta pel·lícula que vam veure en el meu cople. I després l'altra persona que hi paregeix. Si Wattel és Jofor, no sé si li he pronunciat bé, però va sortir a Doctor Estrenys, per exemple, o a la segona pel·lícula de Malèfica. I bé, la pel·lícula, en aquest cas, igual que la pel·lícula anterior, estava protagonitzada per una parella, que no estan passant per una bona època de parella, i ella està pensant en divorciar-se del seu marit, justament en el moment menys indicat, perquè és quan arriba el confinament mundial de la Covid-19, i ella no pot acabar de donar terme al seu divorci del com ella havia planejat. El que passa és que tot això portarà que durant dues llarges setmanes hagin de conviure tots dos en quatre parets sense poder sortir, i aleshores les seves grans diferències, si ja hi havia diferències de per si, començaran a florir encara més. I tot és dilent, perquè ella, en aquesta situació, veu l'oportunitat de les seves vides juntament amb el seu marit per formar equip i aconseguir un objectiu comú entre els dos, que és planejar el robatori d'una joia de les galeries comercials de Harrod a Londres. També les vaig veure en el meu viatge. Tindran protagonisme d'aquesta pel·lícula. Doncs mira, queda apuntat. Es destaca altres estrenes que venen directament a HBO els propers dies, si no ho han fet ja. Sí, exacte. Ja les teniu disponibles. De fet, us diria els títols ràpid, perquè són pel·lícules molt conegudes, i que teniu disponibles ja a HBO. Són El Lobo de Wall Street, Boyhood, Focus, Your Name, i, en realitat, nunca estuvisse aquí, pel·lícula del Joaquin Phoenix. I també s'ha estrenat a HBO... Sí, la Isla Mínima també s'ha estrenat. Exacte. I un altre documental a HBO ens porta avui... No, de fet, es va estrenar el dia 3 de febrer, un documental del 2021 sobre internet i el món dels influencers, que es titula Fake Phoenix, i va d'uns joves que admiren els influencers i diuen, a mi m'encanta aquesta persona que té no sé quant seguidors Instagram, tant de bo sé com aquesta persona. I aleshores els fiquen en una mena d'experiment social, que és que a ells els hi posen seguidors falsos, amb vots i tot això, i aleshores ells comencen a tenir influència falsa. El que passa és que la gent això no ho sap, i llavors, com veuen, que ja tenen molts seguidors de per si, comencen a seguir-los també i veuen l'altra cara de la moneda. Abans ells se sentien atrets per aquesta gent que té molts seguidors, ara són ells els que tenen molts seguidors entre cometes, i veuran la pressió que això significa i que no es veu des de fora. Correcte. El que passa és que haurem d'esperar encara un parell de dies, haurem d'esperar el dimenge a dia 7, a que s'estranyi Vitals, una història humana. Aquesta miniseries sobre un dels hospitals a Barcelona, que explica relats d'històries íntimes al llarg del confinament, i gravada durant els moments més durs de la pandèmia de Covid-19. Per tant, també doncs, si tenim oportunitat de veure-la, serà interessant. Ara passem a Disney+, que també ha afegit noves coses en cartera. Sí, Disney+, i Filming, us dic ràpidament les estrenes que han implementat aquesta setmana, i que podreu veure. A Disney+, tenim plan 51, pel·lícula d'animació de science ficció, comèdia, fantasia i aventures de fet a Espanyola, i també l'Hogar de Miss Peregrín per a nens picolaris, aquesta pel·lícula del Tim Burton, del 2016. I després, per última Filming, tenim noves estrenes com Ghost in the Shell i Ghost in the Shell 2. Són les pel·lícules d'animació, del 1995 i 2004, respectivament. I també podreu veure la pel·lícula de les ninhes, aquesta que s'ha estrenat i que ha tingut tantes... Tantes nominacions als Goya, correcte, i és un drama escolar d'aquí d'Espanya. I, per últim, avui, també, a partir d'avui, podreu veure pel·lícules com Donnie Darko, del 2001, que és el gran de noig, un thriller dramàtic d'Espanya, i no mataràs. Molt bé, perfecte. Ens quedem aquí amb aquestes estrenes, moltíssimes coses, i la setmana que ve, vull que m'expliquis una mica això d'estar. Què vol dir això d'estar, que s'està cuent a Disney Plus? Aviam què passa, ara quan s'estreni, a veure si ens ho expliques. Gràcies, Laya, i ara sí, ens anem a la secció d'en Raül, i això és la Rapesca. I arranquem amb la Rapesca, com sempre, ballant, perquè aquesta capçola és impossible de no ballar, i arranquem també, aviam, amb què ens portes, perquè jo a la Laya sempre em dona una còpia del guió, però tu no, i jo no sé de què parles mai, i la gran majoria de vegades no ho sé. La gran majoria de vegades no ho sé ni jo. De fet, jo tenia preparat una cosa, però he canviat una mica d'idea a Raül, de la pregunta que has fet aquesta setmana, i de l'anècdota que s'ho ha explicat al principi del programa. No he hagut de dir com vulguis, aquesta pluja, aquesta sensació, aquesta tercera dimensió. La lluvia d'emocions... Sí, no sé si us heu sentit parlar de l'olorvisión. L'olorvisión. L'olorvisión... Ho heu sentit parlar d'olorvisión, que no és el mateix? No, però també fa una mica de pudor d'idea. N'hem parlat el mateix camí, Crec. L'olorvisión és qualsevol sistema que tracta de posar olors a una pel·lícula. Tinc d'aquesta base. A llarg de la història s'han inventat diverses mètodes, però amb sol molt dispar. Però això, cap definitiu. Per olorar mentre escolti una pel·li? Sí, activar aquest sentit durant la pel·lícula. I què tingues sentit? Clar. Estarem fotuts. Abans que vivés el cinema sonó, ja s'havien emprat fragràncies per ambientar algunes proyeccions. Parlem del 1906, quan l'exhibició d'un meu documental, sobre un partit de futbol, de futbol americà, es va acompanyar de l'adoma que donava una bola de cotó banyant l'oli de rosses i col·locada davant d'un ventilador. Vam intentar ambientar aquesta gespa, o aquesta voló de futbol, una mica. Més endavant, ja amb les pel·lícules proeïdes d'àudios, en un cinema sonó, va haver-hi altres intents que van estimular el sentit de l'ofecte amb els espectadors d'on les proyeccions. Ja dic, la televisió mai ha acabat de tenir... No ha collat, no? Sí, no ha acabat de collar. Sí. Des d'aquests primers anys, els intents han sigut un darrere a l'altre. Mai s'ha acabat de buscar. Fins que al final es trobi. S'ha trobat, però l'arribarem. Si ve d'això, que les dècades van ser els samos de les sales de cinemes, que muntaven aquest espectacle aromàtic, en lloc dels directors de les pel·lícules, perquè si es feia impossible poder quadrar la qüestió tècnica amb el so, era com massa feina, i no acabaven si... Els intents que es feien, es feien per part dels exhibitors. Però, tal vegada, el primer intent seriós d'un productor de cinema per acompanyar una pel·lícula d'olor, va ser Walt Disney, com no? Amb el llarg matratge, Fantasia. Amb Fantasia, va intentar-ho, però no és tan final, ho va descartar pels costos que implicava aquest sistema, que tampoc teníem molt clar com acabava de fer-ho. A poc abans de l'exposició universal de Nova York, el 1939, s'hauria presentat una tècnica nominada, és Centovisión. Inventarà per Hans Louver, que és un... crec que deurà en des. Qui va fer això? No va tenir gaire èxit, tampoc. Diferent la seva creació, i després del fi de la guerra a Europa, va donar al seu volandre natal, ha enratllat amb la cua entre les cames, diguem. Vaja. Els primers sistemes de l'Ofició presentaven ser-se inconvenients. Evidentment, a part d'aquella difícil aconseguir aquesta sincronia total entre les imatges, el sol, les païsques que ja ens van adomes, que va regevan sovint totes aquestes partícules d'olor, que a més... El Montà no ho veu clar, el Montà no m'ha fet aquí, allà. Això no ho veig clar. És que, a més, quan venien durant un temps a la sala, a les foses nasals dels espectadors, encara hi havia l'olor anterior, com per poder donar-li un altre. Es van allargar en tots els ciutats. A més, després de la proyecció de les sales, havien d'eliminar l'olor totalment de la sala, perquè els nous espectadors que venien a veure la seva insacció no es trobessin amb les olors entre ells. I, al final, es provoca que és un petit burrillo allà. Alguns d'aquests problemes els van sofrir, per exemple, una posada en escena en 1959, que està activada pel·lícula Vigèndia Great World, del director Carlos Lichani, que va adonar al seu germà Txacham el que ell va domenar a Domagama. Sobre eren... Sí, anaven inventant conceptes, eh? Sí, sí. Així va cridar aquesta tècnica que havia anomenat. Però el públic tampoc va acabar de veure-ho, clar. Que allà ve el mateix temps, es va estrenar a Round the World in the 80 Days, produïda per May Tot, que es va atrevir a usar la tecnologia que va... Ah, mira, s'ha dit abans holandès, és a Suís, perdó, el Suís Hans Lauve, de Casa Andréia, que havia marxat aviat a una taula d'Europa, i va agafar aquesta patent, la va perfeccionar, i consistia en una sèrie de contenidors de perfum disposats en fila, i en ordre, de pellició, en la pel·lícula, a mesura que el projector de Saludòida anava avançant, no va passant el matratge, els contenidors es desplaçaven sobre un carril motoritzat i una agulla anava punxant la membrana de cadascun, deixant anar ja la fregància de cada un dels tubes. I així aflorava el seient dels espectadors, una mica el que ha fet. Cada seient individualitzat. Sí, de fet, això, la resta de temps després, s'ha continuat intentant perfeccionar aquest sistema, i abans parlàvem, hem començat parlant del 4Dx, que tenim aquí... que és el que tenim aquí a propet, de l'hospitalet, de la Gran Viadors, que tenim aquest sistema, i tenim una fregància d'olors que venen del seient de davant, i sí que aconsegueixen una mica més això. De fet, ja s'ha aconseguit en aquest sentit. Però realment són cinemes especialitzades. Correcte, són cinemes especiales, no són com s'intentava en aquell moment, que fos qualsevol cinema que poguésseg de produir tot això. Pensa que els primers intents que us he parlat s'intentava per al sistema d'aigua, d'entilació, que ens feien els olors, una fregància molt bèstia. I vull fer una anècdota, però sí una cosa d'una... de com vaig estar allà uns anys, jo crec que fa gairebé 20, vaig estar volant... volant a Disney World, i allà vaig poder viure això per primera vegada del sol, o sigui, del sol, del olor, i vaig flipar. L'olorvisión. L'olorvisión, no?, vaig començar amb aquest olorvisión. Era un petit conmetratge del Pat O'Donnell, en el que estava cuinant un pastís, i tu podies reconèixer tots els ingredients, quan els anava ficant, i hi havia moments en què et passava el pastís per la pantalla, que era 3D, també, i et deia, mira, és un pastís de poma, no?, i tu senties lligador de poma, i era molt bèstia. I a Disney World hi havia diferents com sales de cinema que tenien aquest sistema ja controlat. Hi havia un cinema, que és un dels parcs de Disney, que és sobre la pel·lícula de bitxos, i en allà també, igual, es creen sensacions com aquest 4DX, en el que tracten com si fos un bitxo, i et maten de mil maneres diferents, entre elles, amb spray, llavors, insecticida, i fas una pudor insecticida bestial. I una altra atracció, en la que anaves, com una mena de cotxet, que et passava davant, era sobre els sentits, no?, era una atracció sobre els sentits, i quan et passava a la part dels olors, et parava dins, davant d'una mena de... de màquina de tecapebles, saps?, de tirs a d'aquelles, i sortia davant del personatge, tirava de la palanca, començaven a córrer les diferents finestretes, i esperaven mofeta, mofeta, mofeta. I fèiem pof! Aquell olor no ens podrem treure de la sobre en tot el dia. Ostres! Una pudor horrible. Ostres, d'una idea, d'una idea. Així que ha aconseguit estar, que passa que té uns costos molt elevats per poder implementar-ho en tota una pel·lícula. És difícil. En sales especialitzats, com diem, el 4Dx... I a més que allà, també les pel·lícules són sempre les mateixes. Ah, sí, els pases d'atacció, sí. El guai que tenen els 4Dx, és que acondicionen pel·lícules d'estrena semanal, les condicions d'agic. Si no ho heu vist alguna, jo us ho recomano. També hi ha les olors i tot. Olors, escalfors, pluja... A part del moviment, que hi ha alguna cosa més així, però inclús l'escalfor. Jo vaig veure, per exemple, l'Aradim, l'Algolesnir, i les escenes del desert, i les escalfons del coll, i el olor a sobre, com que que diuen. Molt bé, doncs ho apuntem. Jo és una experiència que encara tinc amb ganes de fer, però que encara tinc pendent. Per tant, doncs ens ho apuntem per fer-ho. Gràcies, Raül, per una anècdota més avui. Avui hi ha pilotes de Nivea, la meva dona. Doncs sí, pilotes de Nivea. Ara sí, ens anem, senyors i senyors, nens i nenes. Això és Cinema Prix. Avui a Cinema Prix portem un concurs musical, perquè avui ens anem a les bandes sonores. Ara ja feia temps, a veritat és que sí. Avui i la setmana que ve dedicarem el programa a la secció de Cinema Prix, dedicarem a Hans Imer, gran compositor, i que a mi m'agrada molt, ja ho sabeu. El Raulita, com una mica de Tirrià, no sé per què. Ara què va? Pensava que hi tenies Tirrià, no sé per què. A nosaltres sí, però... No, sí que m'agrada molt, a més. Tenint en compte que té una fortuna de sé quants milions, vull dir, és una... Això sí que és una mica Tirrià. Ara no us hauria de dir el que té, però està al públic, vull dir, si entres en una web i poses Hans Imer, fortuna, et surt una murterada que dius, però com pot ser que tinguin tants diners a aquest home? Deu n'hi do, té molts diners i ha fet moltes bandes sonores. Això té tants diners, perquè ha treballat molt. Posarem unes bandes sonores i m'heu de dir de quina pel·lícula és aquesta band de sonora. He barrejat una mica, he fet un nivell intermitge, un nivell bàsic i un nivell professional. Ho dic perquè un calalaia a vegades es queixa, que és un nivell molt baix. No va ser una queixa, va ser una observació. La llevi de l'aquestes per tu, comencem amb tu. Amb la difícil. Nivell experto. La llevi de l'aquestes per tu, té un bo de la teva. Roussosa. Sí, la llevi de l'aquestes. No, no, no. És que si el dic... A més, aquesta peça amb els metalles és molt veu. És molt veu! És preciosa, aquesta peça. A mi m'agrada molt. No em sento marexadora perquè el Raül m'ha donat pistes. Ah, sí? D'acord. Això és cosa vostra. Diria... I ara no serà. Si ets loco. Sí, no ho és. Això es diu discombobolate. Es diu aquesta peça. Discombobolate. Sí, molt, molt facet. És una de les que va tocar la Phil Simfonio Pesta, una vegada que vaig tornar a veure'ls. Flipeves, eh? És flipant, és flipant. Sí, sí, això ha tocat per un orquestre és brutal, és brutal. I, a més, és una peça molt xula, amb la que comença la pel·lícula de Sherlock Holmes, la primera, diguéssim. I la veritat és que està molt bé. Pendents de la tercera part, que encara no tenim data, per tant, a veure quan ens arriba. Raül, torn per tu, aquesta peça és per tu. Ja saps que no és Sherlock Holmes, per tant. Pots descartar. A què t'orga? No sé si és un orga o què és, però... Bueno, la peça es diu Orga en variàtion, o sigui que suposo que deu ser un orga. Home, un piano, no deu ser. Però és al·lucinant, eh? Sí, que és esclàtica, ja. L'avancen, a veure si no. L'avancen una mica. Sí, que estic enganxat amb aquesta nota. Sí, perquè totes les tens iguals. L'avancem una mica, això. És igual, eh? No varia molt, eh? La podria avançar més, si vols, però... No, no, tranquil. És que... És la variació de l'orga, tota l'estona. Bueno, et vaig a còtico de vinci, és igual. No, no és còtico de vinci. No, rebut, la Llevidal saps... És interstellar. És interstellar, correcte. És interstellar, sí, sí. Molt bé, Lallon, m'has deixat sorprès, eh? O és que també la vaig veure fa poc. Sí, sí. I la banda sonora m'agrada molt. Sí, està molt bé. Llevidal, torn per tu. Aquesta banda sonora, Hansi Mert, te la dedica a tu. Qualsevol cosa així ja sembla molant. Ja sembla molant. No és molant, però... És la molant nova, de l'Elisney Fluss. No, no. Ara ve la pujada, eh? No te la moc perquè ara ve com un sovidon. O sí, te'l moure. Sí. Home, quin canvi, eh? Fa un canvi bestial, puja... Però no sabria dir-te quina és. Passa a Palabra. Raül Navarro... Doncs... No em diguis, Raül. Em deixes sorprès. Sí? Em pensava que t'agrada força aquest personatge. Potser després vaig i m'equivoquo. No, em surtava més l'altre, la primera part, que sóc. Bé, llençat a la piscina? Sí. Oh... Va, hem de dir alguna cosa. Hem de dir alguna cosa, no? Res. Molant, així. Cufupanda! Amigo. És cufupanda. Sí, sí. Fa moltes, moltes bandes sonores de pel·lícules d'animació, i una d'elles és cufupanda. Saps que jo no he volgut dir-ho perquè sabia que no, però va anar a Big Hero Six. Ah, doncs mira... M'estava allà. Sí, però Big Hero Six seria més ja por que no Xina, no? Sí, però això, però... Allàtica. Va, seguim una mica amb l'animació. Dona aquesta pista i és el torn, en aquest cas, del Raül. No, és el meu? No, perquè era el rebut del... era teva. La de Xiro era teva, no l'has contestat. El Raül era el rebut i és el torn del Raül. Què? Està guai, aquesta cançó, no? Tornem-nos a sentir, perquè és un inici... Avui no estic, eh? Avui no estic, eh? No, avui no estic. Madagascar! És que són pel·lícules que fan molt... I què? Però són reconeixibles 100% aquestes? Aquesta sobretot, Madagascar. Sí, Madagascar sí que ho és. L'altra potser no tant, però Madagascar sí que ho és. Si no poses l'all de... Però això no és cançí, bé. Però això no és cançí, bé. Si no dic el reconeixement de Madagascar, sí. La llavidad. Aquesta banda sona és per tu. Home... A veure, esclar, ets de baixar una mica el nivell, perquè si no, ara em dirà el Raül que no és cançí, bé. Ja, ara el Raül pica a veure a fer pegues, perquè... Bueno, en Piratas del Caribe. Piratas del Caribe, Piratas del Caribe. Què passa en Piratas del Caribe? No és de Hans Zimmer, realment. Sí, sí que és de Hans Zimmer, la banda sonora. Sí. El tema emblemàtic que coneixem de Piratas del Caribe no és. És de Klaus Bell, Baden. Ah, amigó. Sí, sí, Hans Zimmer va fer la banda sonora, també. Molt bé. Avui acabem amb una banda sonora. Raül, com que és el teu torn, en certes, perfecte. Amb aquesta banda sonora. M'agrada no t'ho demanis. Això és per tu, Raül. No? No hi ha una licota d'aquí, bé. Raül. Això és d'un quer que, senyores i senyors... Sí, és d'un quer que... Nivell expert. És que a mi m'agrada molt Hans Zimmer i jo l'escolto moltíssim. Que haurem de fer nosaltres un concurs a tu. Sí, sí, al final haurem de provar. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies. Com sempre, ara sí, ens acomiadem i, sobretot, posem-nos de la mascareta. El meu... I'm with me now You are the reason of my life Come with me, make me smile Roll me in a wine Come with me now I need to go to all my life I need to go to all my life I need to go to all my life You are the reason of my life I need to go to all my life I need to go to all my life I need to go to all my life I need to go to all my life I need to go to all my life Is to make you smile, Hold me in your arms. I'm with you now, right now. I need you close, you are my life. I need you close, you are my life. You are the rhythm of my life. You are the rhythm of my life, I don't know what my life is Ba ba ba ba ba ba ba ba You are the reason of my life Ba ba ba ba ba ba ba ba Ba ba ba ba ba ba Ba ba ba ba ba ba ba ba Ba ba ba ba ba ba ba ba Ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba Ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba Ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba ba A aquest dimarts, a les 10 de març...