...música... Molt bona tarda. Benvinguts i benvingudes al programa que a mi s'ho s'agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. El meu nom és Daniel Martí Netí i en coneixeu bé, perquè portem quatre temporades al capdavant d'aquest programa. Cinema a la Gresca Cinema, esbujarrat. I qui ho fa més esbujarrat que jo? Doncs els nostres fantàstics companys de programa a la meva esquerra, la esbujarrada i fantàstica, la Llevidal. Molt bones. Què dius d'esbujarrada? Home, ets esbujarrada. Jo sóc la més seriosa del grup. Sí, sí, sí, clar. Quan has sigut tu seriosa d'allà? Jo sempre. Una altra cosa és que no ho sàpigues valorar. El que sí que és seriós i molt, perquè és una persona de paraula i una persona molt seriosa, de fet, jo crec que hauria d'haver estudiat dret, perquè és una persona molt seriosa i se li donaria molt bé ser advocat. A la meva dreta, Raül Navarro, com estàs? Loco, sí, claro, entusiasmado. Això de dret, gens, no? Tu advocat, no. Però d'on ho has tret, això? No ho sé. Ara me la veient una persona seriosa o un advocat. És una persona seriosa, no? Home, n'hi hauda de tot, no? Ja de tot, ja de tot. El Cèntrix n'hi ha de tot arreu. Home, mira, Jim Carrey, en aquella pel·lícula que no pot mentir. No recordo quin titular. Mentirosa compulsiva. Ah, mentirosa compulsiva. Ah, és fàcil, eh? No, socialista. Sí, sí. La faceta d'advocat la descartem, eh, Raül? Sí, clar. Però encara així, encara que no pots... Jo no tenia vocació, també, tu i jo. Millor, millor. No tens vocació. Però encara hi ha així, encara que no siguis advocat, si haguessis de defensar mort el Josep Montano, segur que ho faries. Home, i tant. Perquè el Josep Montano és el nostre home de les mil tecles. I el defensaríem encara que fos amb les dents, amb les mans. És el nostre estimat, vull dir. A tampoc li posaríem fàcil, no? No, no, no. El defensaríem encara que no siguem advocats. Seria al final, no, quan ja... Quan estic a punt de perdre, sí, quan estic a punt de perdre el judici. Treiem l'As de l'Alemanya. És una mica el que fem cada setmana en veig. El posem allà una mica a l'altra fluja i ho dono. Sembla que avui parlem de pel·lícules de dret o de judici, però no és una espècie a l'avui ni amb el menys. Ja hem tingut l'espacial de presons la setmana passada. Doncs és una part, no? Automàticament és la següent fàcil, sí. No volem posar la presona a ningú, per tant, ens quedem bé aquí. Home, home. Ara, no ens volem... S'hauria de parlar. Home, el Dani ha estat en piano, tancat, sí? Jo he estat tancat en piano i he estat tancat... Se'ls podia enginyar dins una presó. Bueno, ha estat tancat en estudiar-lo en quatre temporades. Amb vosaltres també has estat tancat a la presó, més o menys, perquè no m'ho poseu fàcil. Benvinguts i benvinguts. Si us ha agradat el que esteu sentint, no desconecteu. Això és Cinema La Gresca. Yeah, rock'n'roll. I... I sonant aquesta banda sonora de Riser Bardoks, aquest Little Greenback, fantàstic de George Baker, que ens acompanya totes les setmanes amb la pregunta de la setmana, una secció que hem incorporat a finals de la temporada passada, quan estàvem confinats a casa, i que hem mantingut al llarg d'aquesta quarta temporada. Mira com un confinament a casa, que sí que és igual, eh? Sí, sí. Mantenim. Més o menys, més o menys. Mantenim aquesta pregunta de la setmana. Jo crec que també és molt interessant, perquè surten coses curioses. I la pregunta d'aquesta setmana és bastant, bastant potent, perquè haurem de triar una pel·lícula ànime. La pregunta de la setmana és quina és la vostra pel·lícula d'ànime preferida. Recordem que l'ànime és una forma de dibuix animal, no? Una forma de dibuix animal. Una forma de dibuix animal, no? És que sí. L'Alla, per favor, ajuda-me, perquè no té una idea de com describir-la. Animació japonesa. Sí, no? Les coses són més simples. Jo està pensant, no sé, com... com, no sé, los rascados, no? Perquè tenen els ulls... bueno, rascades, no, perquè els tenen. Els fan molt més grans, sí. És curiós, és curiós. Tu està agradant molt, no, els dibuixos ànimes? Tampoc, és que sigui una aficionada... Sí, és molt bo. És com aquell dia que estava veient que ella sempre canta cançons de musicals, i li deia, ai, però si tu no canta els musicals, i diu, no, no m'acabarà de les musicals. Ara veig el mateix. Sempre dius que l'ànime m'encanta. I ara l'anime no té ni idea, no? A veure, l'Alla, si us plau. Jo sempre he dit que m'agrada molt l'animació, en general. Però l'anime, jo no soc una otaku. Ànime o anime? Jo dic anime. Es pot dir anime. Anime. Que pensi que ho vols dir bé o malament. I què vol dir? Mentre no diguis anime, ara l'anime. M'anime. És que a tàrrem, m'anime. Animar-me m'agusta, però... Què vol dir otaku? Allà es canvia la pregunta? No, no, no. No es dic canviar la pregunta. Echo otaku. Echo otaku per a cenar, carinyo. Otaku és... Otaku és la persona extremadament aficionada a veure ànimes. Oh, ànimes. I sobretot sèries. No tant pel·lícules, sinó sèries d'aquestes llarges, que tenen molts episodis com One Piece, el detectiu Conan i totes aquestes. No és serran. No és serran o anime? Sí, sí, però jo m'estimo un poc imagines. A mi m'agraden algunes pel·lícules... Tampoc n'he vist gaire, les que he vist m'han agradat gairebé totes, però em falta molta cultura de l'anime japonès. La persona addicta a l'anime és otaku. I la persona addicta a veure la Laia Vidal, què seria? Perquè clar, aquí hi ha uns quants addictes a la Laia Vidal, no? Jo sóc una dicta a la Laia Vidal. T'ho reconeix que des de la que vaig conèixer. I el de l'Audio aquell que em va enviar. I també és una dicta a tu. Però avuenes, eh? No me l'interpatem, sempre avuenes, sempre avuenes. Si no seria acusador. Sí, seria acusador, que jo ja seria a la Laia Vidal. Laia Vidal. Podem respondre ja la pregunta. Anime, d'anima, la pregunta anem a veure. La preferida d'anime és que jo en estava entre dues, però pensant-ho millor és que la meva resposta és molt provisible, i jo em quedaria amb your name. Perquè estava entre your name i el llege... Ai, no, i el Castillo Ambolante, que és la meva preferida de l'Estudio Ghibli, i aquesta música... És que estem de cap de setmana, ja. Ho ha de molt bé, que ho ha de molt bé. Un moment, fem un paró i anem a anunciar un sorteig que tenim. Imagines què fem aquí, no? Sortem-nos un viatge per a dues persones a Japó. Potser seria per d'aquí un parell d'anys. El Castillo Ambolante és la meva preferida de l'Estudio Ghibli, això sí que ho puc dir, però és que mi m'ha marcat molt. Sempre que la veig, diria que és una de les meves pel·lícules d'animació, preferides, no només anime, és escoltar aquesta banda sonora, és tornar-la a veure i emocionar-me cada cop que la veig. Aquesta col·leccionista que té un món de coses d'extres i tot, i és que no podries collir un altre. Que bonic, allà, que bonic. Us ho recomano molt, si no l'heu vist. Tornem amb el títol, sisplau, perquè hi ha gent... Jordan. Jordan, sí, sí. El teu nom. És una pel·lícula molt bonica. Jo la vaig veure també fa uns anys. Sí, perquè tenies la tasa i no sabies de què era. Sí, tinc la tasa. I la veritat és que és molt xula, és una pel·lícula molt emotiva. És molt bonica. Volem que la volen portar a la gran pantalla amb versió de persones. Volem fer una live-action d'aquests americans. Sí, volen fer una live-action d'aquests americans. Que mai surt bé, això, no sé per què... La veia bé, va sortir bé. No, però... Dic de fer adaptacions d'aquestes live-actions de, per exemple, la sèrie de Batard. Van fer una pel·lícula. És horrible. De la sèrie de Batard. Que també és com anime, però no és anime japonès. Jo veig el Viento. Ah, sí? Ah, sí, el Vender. Exacte. Sí, amb l'Aixa Malent, no?, dirigint-la. Sí, sí, horrible, horrible. Me'n recordo que vaig anar a veure el cinema amb el Raül, que jo devia tenir jo que ser 9 o 10 anys. Sí, i ara primer apart d'una trilogia. Me'n recordo que va sortir molt festiguejat, el Raül, d'aquella sala. És que... és horrible. Parlem del Raül, anem a saber la seva pel·lícula per fer-hi d'anime. Bé, jo he de reconèixer que... he trigat molt a entrar a l'anime, no? Sí, que era petit. Veia molt les típiques dibuixos japonèsos, animació japonesa, que feien a la tradició. D'agombol, xicho-teve-motos, miners d'aquestes, no? I, sí, les veia. No m'entusiasmaven, però evidentment les veia, perquè poc havia molt més en aquest sentit, no? Però... a sentar-me, a veure una pel·lícula d'anime i tal, em feia... no sé, no acabava d'entrar. No m'acabava d'agradar. Però, ja et dic grandet, va acabar amb les meves mans, la tomba de les luciones. Jo havia intentat veure unes altres coses, i no acabava, simplement jo crec que parlo d'una qüestió de que no era el meu moment, en aquest sentit. Home, és que s'ha trobat un moment com aquesta pel·lícula. Amb l'anime i amb tot, al final, amb l'anima... Jo encara l'he trobat, el moment que s'afigueu. No, al final, en el cinema, com en tot, és actuar el moment d'un gènere, d'una pel·lícula, de lo que ho sigui, no? Hi ha coses que no t'han agradat, ho pots veure després, i pot encantar, no? No crec que sigui el cas de jo vènder. Però, a part d'això... L'Elle Vidal, d'aquí 20 anys, va anar a colmi i va llornar i plorar amb els seus fills, amb els seus fills o amb els seus nens, o amb qui sigui. No ho crec, eh? Bueno, probable, no, és possible, però no probable. Vale. Doncs això, la tomba de les luciones, que a mi em va marcar moltíssim, i a partir d'aquí, per mi va ser una avançió després amb l'anime. Vaig ser d'una altra oportunitat. Vaig ser aure i vaig ser aure. I no te'n penedeixes, eh? No, no, no me'n penedeixo. Incluso hi ha molt bones experiències. Però, amb la tomba de les luciones, que evidentment em va tancar la vida com a tothom, per a mi va ser un bon començament, en aquest entret. Molt, eh? Doncs una més en el sac. I jo acabo, doncs, amb el viatge de Chihiro, que també l'has comentat abans tu, i jo crec que és un dels clàssics del cinema d'ànim, i que, ostres, jo tinc sentiments encontrados en aquesta pel·lícula, perquè me'n recordo quan la veig... És la teva preferida. No, sí, però sentiments encontrados de records, vull dir, de records de quan la vaig veure, quan era més petit, que quan la veia feia una mica de por que era a la pel·lícula. Té una mica de por que ells porcs, allà menjant, tal... Esclar, esclar. O sigui, un dia haurem de fer una especial del menjar en el cinema ànime, perquè és brutal. El menjar, quines ganes t'enten de menjar, eh? Té una bona pinta a tot, aquells caldets, treuen fum, aquells... Tot, tot, és brutal. I el viatge de Chiquiro no pot ser menys, a més, uns personatges molt, molt, molt ben fets, molt ben caracteritzats, amb una bruixa, dolenta, amb la nena, doncs, que està allà, doncs, patit molt, i que ens explica, doncs, aquest viatge de Chiquiro, una pel·lícula molt recomanable, juntament amb mi vecino Totoro, que també és una de les més remarcables... L'única pel·lícula ànime que ha guanyat un Òscar, doncs mira, també molt bo, molt bé saber-ho. I fins aquí aquesta secció de la pregunta de la setmana, perquè avui tenim molta feina, tenim molta teca, i ens anem amb la secció de la Laia Vidal i la ciutat de les Estrenes. Laia Vidal Laia Vidal Laia Vidal Laia Vidal Laia Vidal Laia Vidal Laia Vidal Laia Vidal Laia Vidal avui amb aquesta banda sonora que tant ens anima als divendres, els dimarts, si ens esteu escoltant, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm, o avui divendres, al 91.ufm, al 91.ufm, Ràdio Molins d'Array. També ens podreu escoltar i Vox, i ara escoltarem a la Laia Vidal, perquè té moltes coses a dir-nos, i avui ens porta una pel·lícula que té molt bona pinta. Pequenys detalls, entre d'altres, avui a la secció de Laia Vidal i la ciutat de les Estrenes. Correcte, recordem que sempre començo amb les pel·lícules que s'estrenen als cinemes, i després passarem a la secció de les plataformes. I, com ja ha dit el Dani, la primera pel·lícula que us porto és Pequenys Detalles, una pel·lícula dels Estats Units, produeida i distribuida, en aquest cas, per la Warner Bros. Has tractat d'un thriller policial, criminal i molt de drama, que dura dues horetes i set minuts, aproximadament. El guió i la direcció ve al càrrec de John Lee Hancock, que és el director de pel·lícules com l'encuentro de Mr. Banks, el fundador o emboscada final. I en el repartiment principal hi trobem tres actors, bastant reconeguts també, dins el Washington, l'actor d'Equalizer, la primera i la segona, i los siete magníficos del 2016. També tenim un actor que el Dani li agrada molt, que és el Rami Malek, el de Bohemian Rhapsody, la serie de Mr. Robot, Battle Ship, entre d'altres. I, per últim, un actor que li agrada molt, el Raúl, que és el Jared Leto, de... No és broma. Jo estava flipant, ja sorprèn. És el Raúl? Sí, és el Raúl. L'actuista de Blade Runner 2049 és quadrant suicida entre d'altres pel·lícules. Una cosa molt interessant, aquesta pel·lícula la venen, en el trailer i tal, d'una manera molt divertida, perquè diuen... El ganador d'un Òscar, tres Òscars. La pel·lícula, tres Òscars. El ganador de l'Òscar, dins el Washington. El ganador de l'Òscar, Rami Malek, el ganador de l'Òscar, és com dir... Tenim un reparto d'Òscar. No tenim un massa Òscar, perquè no no caben. Sí, home, d'alguna manera han d'entrar la pel·lícula. Totalment, totalment. La pel·lícula és bastant simple. És pel·lícula d'aquestes de descobrir un assassí i resoldre un misteri. Tenim dos xèrifs, que són un de Califòrnia i l'altre ve de Los Angeles, que tots dos tenen personalitats molt diferents, però s'hauran de formar equip per resoldre un cas que resulta ser que han d'atrapar un assassí en sèrie. Es veu que un d'ells té la capacitat per adonar-se de les petites coses, com de petits detalls que passen inadvertits per la resta de la gent. Per això la pel·lícula es diu, pequeños detalls, de fet. Però, moltes vegades, aquesta habilitat li fa... No voler seguir les normes i saltar-se moltes regles. Aleshores, això ficarà el seu company a l'altre xèrif, en un compromís més d'un cop a la pel·lícula. I, a banda d'això, tots dos, mentre van resolent el misteri, s'han d'enfrontar a foscos secrets del seu passat. Doncs en aquesta pel·lícula ens sentem la secció de les estrenes d'aquesta setmana, una pel·lícula que espera remuntar una mica les xifres de tequila en els cinemes de Barcelona, Catalunya i d'Espanya, on s'estreni, que esperem que així sigui, i que comenci a remuntar una mica els cinemes en general, doncs perquè també s'ho mereixen. I del cinema ens anem a les llibreries, perquè avui anem a parlar de Libreros de Nueva York. Home, no tan a lluny del cinema, eh? Perquè és una pel·lícula també que s'estrena els cinemes. De fet, és un documental sobre literatura. Es diu Libreros en Nueva York, un documental que ve de Estats Units, distribuït per a Contra Corriente Films, dura un hora i 40 minuts, aproximadament, dirigit per a un director i unista nord-americà, que és la seva primera pel·lícula, o sigui, el primer documental que dirigeix, és d'OVB Baixa i Ang. I bé, és un documental que, si mireu el traig, es veurà perfectament, que rep homenatge a l'ofici de llibreter, l'ofici de llibreter tradicional, com el coneixem. I submergeix l'espectador en tot aquest món. I explica una mica com es viu aquesta indústria des de dins, com és el fet de vendre llibres, sobretot en els temps moderns, i explora el passat, el present i el futur a través d'entrevistes a gent que el llibre té. Hi ha molts de locals, col·leccionistes i escriptors, com Fran Leo Witz, Susan Orlean, Kevin Young i Guy Talles, que són nom reconeguts d'allà de Estats Units i de Nova York, en concret, alhora que s'analitza l'impacte de les noves tecnologies a la societat i com estan afectant a la lectura, no només de la gent gran, sinó també de les noves generacions avui dia. I l'he volgut portar perquè em va semblar un tema bastant interessant, de fet, quan vaig veure el tràiler, vaig fer uns historis que no sé si vau veure, parlant una miqueta sobre el tema, que hi ha moltes entrevistes d'aquestes que estan dites des de llibertats tradicionals, que ja porten molts anys en tot això, i temen que, amb el tancament de les llibreries, així tradicionals, més dels locals, en físic, temen que la literatura es vagi perdent cada cop més, perquè ara també existeixen els videojocs, altres maneres d'entretenir-se, i temen que la lectura passi a un segon pla, a un tercer pla, i que vagi desapareixent. I jo crec que aquest documental portarà sobre la taula aquest debat, entre altres temes, i em va semblar molt interessant, per això em volia parlar el programa. Doncs sí, el cap i a la fi no és lluitar només pel cinema i per les pel·lícules, sinó lluitar per tota la cultura en general, perquè està en perill, i això és un fet que és així, és tal qual, i ho hem d'anar lluitant i lluitant, perquè això no... Però també evolucionarà, com ho ha fet sempre. Exacte, sí. Perquè en aquesta situació, diguem, la cultura ha estat sempre. Sempre ha venut una cosa per l'altra, sempre ha estat en aquest cert clà, i al final els seus clàssics es repeteixen, que en deixen a produir-se. Evolucionant, de l'altra manera, però que en deixen a produir-se. Jo crec que és la paraula. Jo no crec que cap sector de la cultura en general ni la literatura, ni els cinemes, ni res d'això, sinó que se n'hi ha d'anar adaptant a les circumstàncies, igual que s'ha vist amb la pandèmia, que hi ha molts negocis que han hagut de tancar, però d'altres han hagut d'adaptar a tot això per poder sobreviure. I això passa a tot i ha passat sempre. Totalment, aviam, ara tenim més medis que mai, tecnologia, per tant, ho hauríem de tenir més fàcil, a veure si és així. Ens anem a altres estrenes que també ens porten als cinemes, als cartelleres. Sí, avui hi ha bastantes estrenes, el que passa és que el lleugaré una mica i us explicaré una miqueta de les més destacades. Tenim una pel·lícula que es diu Dating Amber, que ve d'Irlanda i és una comèdia dramàtica sobre l'amistat i la sexualitat ambientada en els anys 80. Si veieu el trailer, una comèdia molt gamberra. També s'estrena un drama sobre la bellesa, la bellesa no de guapo, sinó de fer-se gran, una pel·lícula mexicana amb blanc i negre que es titula El diablo entre les piernes. I per últim, una pel·lícula d'animació molt curiosa. La veritat és un recopilatori de tres cormatratges vingut del regne unit que es titula El caracol i la ballena i otros cuentos del mar. I això són tres cormatratges que estan recopilats en un mateix producte. I també força interessant. Així hi ha un tipus de motion molt guai. Molt bé. Perfecte, doncs ens ho apuntem també. Ja no ens anem a una altra cosa molt interessant. Fa unes setmanes comentàvem que Disney Plus tenia unes en la manga... Plas, plas, plas, plas, plas... Unes en la manga... Ja ho posa, ja ho emplis. Com deien, tenia aquesta oportunitat d'esperançadora de tornar a revifar aquesta plataforma que no ha tingut tanta bona acceptació com s'esperava. Per tant, Disney Plus davant d'això... No m'hagis deixationat, sobretot, en quant ha contingut nou. Tu correctament, correctament. És una plataforma nostàlgica, però en contingut nou ha sigut bastant fluixa. Per tant, fa unes setmanes et demanàvem l'Aya que quan s'estranyés aquesta nova carpeta, aquesta nova... No sé com dir-ho, perquè no és una nova plataforma, perquè forma part de Disney Plus, però és com un nou espai que Disney Plus ha adaptat, doncs et vam demanar que quan s'estranyés ens expliquessis com funcionaria. Per tant, avui parlarem d'Estar, aquesta nova carpeta, aquesta nou espai dins de la plataforma Disney Plus. Exacte. Si teniu Disney Plus des del 23 de febrer, o sigui, des de fa uns dies ho teniu disponible a la plataforma, és un nou servei que s'ha implementat per aglutinar el contingut que és més per a adults, més no tan familiar i que no encaixa amb aquest enfocament per a tota la família que tenia Disney Plus fins ara. Si entreu a dins del bateforma, es troba al costat dels grups de Disney, Pixar, Marvel, Star Wars, Nacional Geogràfic, i al costat de Nacional Geogràfic, a la punta de tot, teniu Star. I allà, si cliqueu, podreu accedir a tot aquest contingut nou. Aquesta novetat implica un increment important d'en contingut. Crec que són uns 300 títols, gairebé, en total entre pel·lícules i sèries noves que s'han incorporat. I això ho han aprofitat com has dit, perquè fa gairebé un any que es va estrenar la plataforma, i així a veure si aconseguís que la gent es quedi o que hi hagi nous membres. I, a més, això ha repercutit també en el preu mensual i anual, perquè, com han afegit molt més contingut, doncs, incrementa el preu. El que passa és que si ja tenies la plataforma, no se't puja. En canvi, si ets un nou suscriptor, sí. Això, si ho investigueu millor a internet, es pot trobar fàcilment. Doncs això, entre sèries i pel·lícules, hi ha un total de gairebé 300 títols, com tant com Catala Cantíc, pel·lícules que ja es van estrenar al seu moment i sèries i tal, per reviure aquesta nostàlgia, tant això com algunes novetats inèdites, sobretot, pel que fa a les sèries. I us he recopilat així una miqueta perquè sapigueu què podeu trobar de nou en aquesta nova carpeta, com ve ha dit el Dani de Star. En una pel·lícula podem trobar la saga Alien, el complet, la saga La jungla de cristal, el complet, i després pel·lícules destacades com Braveheart, Cisne negro, con amor Simon o Simon, con Anel Bárbaro, las duas de Deadpool, el bosque, el padre de la novia, el protegido, la primera de múltiple y cristal, Expediente X, Juno, la ladrona de libros, la mosca de David Cronenberg, la vida de Pi, les colines, tiene nojos, Life Aquatic, del Wes Anderson, Mulan Rouge, Pearl Harbor, Pequena Miss Sunshine, Pretty Woman, The Rocky Horror Picture Show... Una pel·lícula que no es troba en lloc, i per tant... Abans estava Netflix, però ara... L'han posat aquí. Titànic i també un altre de Wes Anderson, Viaje a Dargely. I després, en quantes sèries, perquè de pel·lícules noves, no n'han afegit cap, aquestes són totes les que hi ha més destacades. En canvi, de sèries noves siguen inclòs unes quantes, per les antigues. Tenim Anatomia de Grey, Bones, Bàficas de Vampiros, Castle, Como conocía a vuestra madre, Expediente X, Hijos de la Anarquía o Sons of Anarquí, Modern Family, Mujeres Desesperadas, Padre de Familia, Lost o Perdidos, Prison Break, Scandal o The Walking Dead. De totes aquestes credit, totes les tempurades. I, de les novetats que inclouen, en tenim Big Sky, Con Amor Víctor, que és una sèrie que ha entret com un spin-off... Focer, m'he vist tot el camí. No, tots, no, perquè els dos... I avui que s'han estrenat un tercer. S'han estrenat el tercer, correcte. I després, Hellstrom, que és una sèrie així més de por, i Solaroposites, que és dels creadors de Ricky Morty. I aquí entra un debat, no? Em va molt bé que hagis comentat la sèrie Con Amor Simón, i Con Amor Víctor, que, com et deia, ja he vist els dos primers capítols, la gent tindrem el tercer. Com, doncs, plataformes i diaris digitals que tracten tot el tema del cinema i de les pel·lícules i de les plataformes, han obert un debat, i, de fet, s'està obrint aquests dies, que és per què hi ha sèries o pel·lícules que no s'havien estrenat abans de la plataforma, com, per exemple, Con Amor Víctor. Ha sigut molt criticada que no s'hagi estrenat com a Disney, i que hagin esperat estrenar-la com a... com a estar, perquè diuen, doncs, que... lo típic, no? Ha sortit la bena més lluitadora del... Més reivindicativa. Més reivindicativa, en el sentit de dir... Ei, no l'heu posat a Disney Plus perquè hi ha contingut homosexual, perquè hi ha personatges homosexuals, i a partir d'aquí s'ha obert un debat que Disney Plus ha negat, evidentment, que hi hagi homofòbia dins d'aquests criteris, però en què hi hagi, doncs, hi ha gent que encara ho pensa. No m'has sabut de quin, perquè Disney, en general, no té gaire contingut l'HGTV. No, i en aquest sentit, Con Amor Víctor i Con Amor Simon, doncs, seran dos que sumen, però que podien haver sumat abans amb la plataforma de Disney Plus. No ho han pogut fer, han optat per això, i ara, doncs, bueno, encara hi sort i gràcies que podem veure Con Amor Víctor en aquesta plataforma, perquè crec que els Estats Units es va començar a veure per ULO, per la plataforma ULO, i va ser més tard que es va incorporar. Clar, aquí, com viuen certs diferents coses. Ignoro el tema en concret, però, clar, evidentment, aquí tenim una estratègia, perquè pot haver una estratègia, com ve dius, però també és una qüestió de contractes, que tenen drets, no tenen drets, per això les pedàformes, també, entre algú indingut, surte algú indingut. Pensem que per això tenen uns 8 opinions bascos i no tenen les altres coses, perquè van aconseguir uns drets i uns altres. Ignoro, si és una qüestió de estratègia o una barreja de totes dues, però, evidentment, al final tot va sumant, també, tot va sumant. Doncs sí, són... És el mateix que dèiem, que en aquesta plataforma Disney, des d'un bon començament, o ara que tenim aquesta secció d'estats, podria estar tot el contingut de la productora que van els 80 i 90 a Disney, que és el seu sergi seriós, que no recordo el nom, per això no ho estic dient, que, evidentment, tenen els seus drets, d'alguna manera, i també podria estar en aquest contingut i no hi és. I no hi és, és que falta molt contingut de fer-ho. I abans de passar a una altra plataforma i respecte això d'estar, cal dir que, si us fiqueu a la vostra configuració, heu d'aficar de acceptar contingut fins a més de 18 anys. Perquè, normalment, crec que quan et fiques com a suscriptor a Disney+, et posa el predeterminat de 14. Aleshores, si tens com el contingut, només fins a 14, no et surt la majoria de contingut d'estar. Aleshores, perquè ho sapigueu, entreu el vostre, si teniu la plataforma, entreu el vostre perfil i a la configuració fiqueu. Contingut per a majors de 18. I, aleshores, ho sortirà tot el contingut infantil per tota la família, més aquest nou d'estar. Perfecte. Raül, aclarint aquesta productora, Touchstone Pictures... Correcte, Touchstone. Perfecte. Estava veient el logo, però no veia el nom. Això el passa, eh? Touchstone és de Disney. És propietat de Disney, ja ho havia sigut sempre. I, clar, no tenim, no sé si hi ha algun dels títols de Touchstone, però podíem tenir aquesta. Però, clar, evidentment, hi ha moltes coses que conflueixen aquí. Veurem si estar és una oportunitat, perquè els títols de Touchstone entrin, i ja sabem com ens ha aclarit la laia, que per poder veure aquests títols haureu de dir que sou majors de 18 anys. O que accepteu el contingut de 18. Perfecte. I ara ens anem a Netflix, que la plataforma vermella segueix també estrenant cosetes, en aquest cas, una pel·lícula espanyola, Loco por ella. Exacte. De fet s'ha estrenat avui divendres 26 de febrer. De la productora... M'ha fet molta gràcia, com es diuen les dues productores d'aquesta pel·lícula. És Loco por ti i Sabador pel·lícules. Molt bé, eh? Es tracta d'una comèdia romàntica, que dura un hora i 40 minuts, aproximadament, dirigida a part Dani de la òrden. És director de pel·lícules com Estàguela Buda, No Sé Pare, El mejor verano de mi vida, les dues de Barcelona, Nitestiu, Barcelona, Nitdivern, la serie de l'Elite, entre d'altres. Ha dirigit algun capítol, no tota la sèrie, però sí que ha fet algun capítol. I, en el repartiment principal, hi trobem un actor i dos actrius, que són Álvaro Cervantes, va sortir a la pel·lícula de 3 Mts sobre el Cielo, i després a Malnacidos i Adú, recentment. I després, les dues actrius que hi fan més de protonistes, són la Susana Abaitua, va sortir a la Yamada, a 70 Biladens, la miniseria Patria, entre d'altres, i després la Clara Segura. També va sortir a Durante la Tormenta i a la sèrie de Alberto Romero. Mira el que has fet. I em penso que Ferran Ranyer també fa algun petit paper, potser molt petit, però el vaig veure a l'altre dia del tràiler, que també fa alguna coseta, que últimament està més fent teatre, però sembla que encara es deixa veure una mica en el cinema, Ferran Ranyer. I ens anem a les inoms, i anem a descobrir de què va. Sí, és bastant excèntric, l'argument, i si mireu el tràiler també té bona pinta. Doncs es veu que l'Adri és a la protonista, i es veu que passa una nit amb una noia misteriosa, que es diu Carla, i ell s'enamora a primera vista. La coneix durant aquella nit, passant una nit extraordinària, però el dia següent ella desapareix. Aleshores, ell la busca per tot arreu, a veure si la pot trobar, i descobreix que aquesta noia s'havia escapat d'un hospital psiquiàtric. I, aleshores, la troba que està residint allà. Ell està bojament enamorat i està disposat a fer el que sigui, per tornar a veure-la, per tornar a parlar amb ella. Aleshores, el que fa és falsificar un informe mèdic amb la intenció d'internar-se en aquell mateix hospital psiquiàtric, com si fos un pacient més, amb la finalitat de tornar a veure la Carla, i, de fet, com ell treballa en una revista, també escriure un reportatge a base de l'experiència que passi allà a l'hospital psiquiàtric. Però un cop dins, no només descobreix que aquesta noia no era com ell s'esperava, sinó que arriba un punt que ell ja està fart i vol sortir d'allà, i no serà tan fàcil. Aleshores, amb l'ajuda del seu company de l'habitació, de la seva habitació d'allà de l'hospital, l'Àdri començarà a fer un viatge d'aprenentatge que l'acostarà també a conèixer les històries de la resta de pacients, no només d'aquesta noia, i l'obligarà a plantejar-se no només quin era l'objectiu inicial que volia fer amb tota aquesta prefenàlia d'aficar-se a l'hospital i tal, sinó de la seva visió del món que té. I no sé, pinta bastant xulap. Una comèdia de Dani de la òrden ja disponible a Netflix. Correcte, des d'avui. Molt bé, i altres cosetes que destaquem, com Namaste Wahala de Nigèria, una pel·lícula romàntica de Nigèria, i ara sí hauríem d'anar tirant cap a Acbeo, et sembla? Sí, sí, Acbeo, bueno, Acbeo ens porta només una estrena de totes les destacades, que és Aura MBS 2, aquesta segona part de una pel·lícula dels Estats Units, que combina thriller i comèdia al mateix temps, i després també a una plataforma altra com Amazon Prime, es van estrenar pel·lícules durant tota aquesta setmana, com Her, aquesta pel·lícula de ciència, ficció, romàntica i drama, molt profunda, també Amy, la xica detrás del nombre, i un documental biogràfic i musical sobre Amy Winehouse, i altres pel·lícules com Joven i Si Bruja, una pel·lícula de terror fantàstic que podria destacar a Sitges. Ja vam parlar d'aquí, l'especial de Bruja. I després, Fast & Furious, Hobbs & Show, una altra estrena de Fast & Furious, en aquest cas, del 2019. I després, a l'última plataforma que us porta avui, que és Filming, tenim altres pel·lícules com El Emperador de París, una pel·lícula de França, Davantures, Història i una pel·lícula policiaca, i després tenim Trolls 2, segona part de la pel·lícula d'animació de Trolls, hem una comèdia dramàtica i romàntica d'aquesta... una adaptació de l'Àust, de la història d'Àustel, i...Molt bona pinta, per cert, a aquesta pel·lícula. Exacte. I un altre, que és El Viaje de Marta, aquesta que va estar als Gaudí de l'any passat, em sembla. Ah, sí? Sí, perfecte. Molt bé, doncs, suma i sigui, Filming també va... No es queda enrere, va sumant també... No us passareu de contingut, eh, Mara? Contingut a plataformes, la veritat és que sí, molt de contingut. I aquí fins la setmana que ve. Campalment amb més contingut. Sí, sí, això podríem dir, però li direm només a la Laia, perquè ara venim amb tu, Raül. Ah, doncs queda temps? Sí, doncs queda temps, encara ja... Doncs res més, sense més preàmbols, això és la Rapesca. I anim, com sempre, agafant ja la recta final del programa per parlar d'aquesta Rapesca, com sempre, no sé de què parlarà, Raül, perquè és un clàssic, ja. De la Laia més o menys, perquè mira, com que són les trenes... Ah, i el Raül sempre en sorprèn. Clar, aquesta és una mica la màgia, no? La temporada passada vam començar que no posàveu difícil a vosaltres a mi, perquè jo no sabia de què parlaria. I ara sou nosaltres els que no sabeu. I ara sou vosaltres els que no sabeu de què parlaré. Finalment és el mateix, jo. Sí, s'ha quedat endavant dels jocs, a tu, sí. Posa'm i va la bogacia. No ho veus molt difícil, però molt difícil, perquè crec que en els últims dies, en les últimes setmanes, a tot arreu s'ha parlat... A tot arreu s'ha parlat... És un tric a total. A tot arreu s'ha parlat d'una pel·lícula que la Laia també ens va portar aquí, en la cartellera, que és el Chico, de xàpies. Sí, el Chico. I se l'ha estrenat a cinemes envers el seu Sant Anar. Ah, com es diu? El Sant Anar, sí. El Sant Anar, sí. El Sant Anar, sí. El Sant Anar, sí, és que no ens surten... El Sant Anar, sí. El Sant Anar, sí, és correcte. Doncs això, el Sant Anar, una pel·lícula que... Si feu calcús, ja sabeu, no? 1921, amb un cinema gairebé envolguer, no?, com aquí que diu. Hi ha hagut alguns anyets, però encara... S'estava creant tota la màgia, no? I, evidentment, Chaplin és un d'aquests macs, no?, que va a fer... que el cinema ha gavès tota la forma i l'essència que té avui dia, no? Aquesta és una música molt de Chaplin, eh?, de dia. Sí, molt, molt, molt. Avui les músiques les tenim, les tenim quadraletes. Home, no em demaneu tot, no em demaneu tot. No, no, no. O participo o poso música? No ho pateix, no. No pateix, posa música. Que maco, que maco que és. No, deia. Jo heu vist la pel·lícula en algun moment, eh? Jo crec que es veu repèn de la d'encinemes, que estan cinemes i tot. I tot i que tenim plataformes com una Amazon, segurament amb més plataformes com Films, però, inclús, la podem tenir a YouTube, perquè és una pel·lícula que no té drets d'autor. Per tant, la podem tenir a qualsevol post. És una pel·lícula més que jo crec que pocs... Et poso una d'allà del Chaplin. Això és de Gran dictador, però bueno... Ja em va bé, ja em va bé. Dèiem que El Chico és una pel·lícula que pocs de nosaltres hem pogut veure la versió original, perquè el mateix Chaplin, en el seu cinquantè aniversari de la pel·lícula, és a dir, el 1971, s'encarrega de reeditar la pel·lícula, donar-la a muntar, traient-me atratxa, inclús, originalment feia 60 i alguna minuts, s'ha quedat en un cinquanta i pocs, traient-me atratxa i creant una banda sonora per la pel·lícula, després, el primer, per la pel·lícula. Perquè no en tenia, originalment. No en tenia, evidentment, era 1921, no hi havia això. No, clar, però amb música en directe, sí, i en altres les podies endur, no? Evidentment. Sí, l'he improvisada del moment. Sí, clar, bueno, sí, les podíem ensajar, però sí, l'he improvisada. I això, i en el 1971, Chaplin, el mateix Chaplin, que ja havia fet les tasques de guió, producció, direcció, acto... O sigui, havia fet de tot, i va quedar fent la banda sonora, i en el 1971 la va poder composar. Va pensar què em queda a fer a la vida? Doncs això és una pel·lícula que... jo crec que va marcar, sobretot, un unit en el cinema, un unit, també, pel Chaplin, perquè fins a les hores només s'havia fet cunmetratges, molts cunmetratges. Sí, era la seva primera pel·lícula. I aquesta va ser la seva primera, el seu primer, ja, matratge, no? Per això va haver de demanar prestes a bancs, va haver d'endeudar-se, fins a... Sí, sí, es va haver d'endeudar molt, per poder aconseguir l'edat d'aquesta pel·lícula, inclús, quan va aconseguir els diners de la pel·lícula, se'ls havia d'endur a un altre estat, per poder fer-los servir d'una manera i d'alguna, les geis en aquell moment eren com una mica bogers, i es va haver, inclús, d'amagar, perquè també la seva ex dona, anava darrere de d'ell, perquè tenia els drets, perquè com era un bé comú, si es volia divorciar, sí que era tot un... Tot un follón, tot un follón. Com deia, amb aquesta pel·lícula, va ser un granita en aquest sentit, sobretot perquè per el xap-xaplin era també com una espineta, perquè en aquesta pel·lícula explica sobre la progressa, sobre els ofenats, sobre els nens abandonats i demés, i ell havia estat un nen abandonat als carrers de Londres, amb una mare que estava tancada en un psiquiàtric, o sigui, va tenir una idea... Sí, no era or, fatal, però quasi. Va tenir una infància d'una mica dureta. I ell mateix, al principi, el creure que ell seria famós, seria un gran actor, i a final ho va aconseguir, no? Va aconseguir ser molt ric, inclús, i va tenir molta, molta fama, i per això va poder fer aquesta pel·lícula, perquè les productores tampoc estaven molt disposades a col·laborar, en el sentit de que estava demanant molts diners, s'havia de gastar molts diners en el sentit... Per exemple, us poso un exemple, llavors es rodaven, sobretot, si eren comèdies, especialment, es rodaven colmatratges, i estem parlant de dos rodets, dos rotllos de cinc, de pel·lícula. Si eren conseqüències, com si fossin colmatratges... Hi havia dos rodets de pel·lícula, més o menys el que ocupaven. Chaplin va fer servir sis rodets, el que supostes disparava. Sí, tres cops més. Clar, una pel·lícula, un germatatge de comèdia i tal, es podia rodar, normalment, en aquells anys 20, en unes dues setmanes, un mes, com a molt. Chaplin ho va fer en sis mesos, després va trigar 9 mesos a muntar la pel·lícula, es va prendre als seus temps perquè era molt, molt meticulós. A vegades els parlem de perfeccionisme, de cúbric o de fincher, però el de Chaplin, jo crec que estava igual o per sobre, incluso. En aquesta pel·lícula descobrim també un actor en el que Chaplin porta a lo més alt, en aquest sentit, sí que és el petit Jacky Cogan, el que fa de nen, com dius-t'ho. És el que fa de nen a la pel·lícula, i el Chaplin va fer un càsting per trobar aquest nen. Estava buscant nens entre 5 i 6 anys, però no el trobava en el càsting. Un dia va anar al teatre a veure una obra de Bo de Vil, i ara acabava d'obrar el actor principal, va treure el seu fill a l'escenari, que tenia uns 5 anys, a ballar i a fer monedies, a segurar l'escenari, i va dir, i ja el tinc. El va contractar, va contractar també el seu pare, per assessor i per ajudar i per demés, i va fer una gran estrella, inclús en el punt de que tot i que era el protagonista de Chaplin, li va donar molt més protagonista al nen, el protagonisme al nen, perquè es van entendre molt bé. De fet, en les pauses del rodatge, Chaplin s'enduia el nen al pare de tracció, on s'amolta cavall. I es va encarinjar. Incluso després de l'èxit de la pel·lícula, ens va continuar veient amb el nen, continuant tenint aquesta amistat, quan inclús a Chaplin va rebre el seu òscar donadífic, el llarg de la seva carrera, també es van gratulogar. Van ser molt amics. I va tornar a participar en més pel·lícules d'ell? No, crec que no. Sí que va fer moltes més pel·lícules totes en el mateix estil. Va fer de Tom Sayer, va fer de... De Jaquel Berrifín. De Jaquel Berrifín. Va fer de papers més o menys del mateix estil. Sí que és veritat que totes els diners se'ls endurien als pares, i se'ls gastaven als pares. No l'estalviaven pel futur del seu fill? No, de fet, quan el seu fill va ser major d'edat per poder començar a fer servir aquests diners, ja no li quedaven gens, perquè se les volen gastar als pares. A partir d'aquí es va moure una llei, que es va dir la llei Cugan, que ha precisament lluitat per als drets dels nens artistes, enversen a les seves ganàncies. Avui dia encara és vigent, aquesta llei. Tot el que generin, s'ho quedin ells? Correcte. Per això dic que aquest personatge i aquest actor va donar molt de cinc. A anys després, al final de la seva carrera, en el 60... no ho sé, crec que és el 64, així, va fer el paper de Fetido a les pel·lícules de la sèrie, de la família Áraams. Va continuar en aquest sentit. No es va quedar com un nen d'aquests que és actor només de nen, i després ja ho deixo. De fet, va tenir tanta fama, que aquí, a Espanya també, Charles Saplin era molt famós en aquest sentit, no? Aquí se'l coneixia, llavors, se'l coneixia com Carlitos. Bé, xablos, Carlitos, una mica així. Vamos a ver la película del Carlitos. Aquest nen de la pel·lícula del chico se'l coneixia com el Chiquilín. Sí, però és que aquí, amb aquest nom, heu de pensar en unes galetes. Clar, clar. Precisament estàs inspirades al logo d'aquestes galetes. Bueno, avui dia ja no, perquè és un exemple d'aquest artillatge. Però encara podem veure la figura del nen del chico a algunes de les galetes d'artillats. Ah, no sabia que estava inspirat en això. Sí, sí, precisament perquè el Gabriel Artillats Gàrate, el que era el responsable de l'empresa als anys 20, era molt cinèfil i estava nomorat d'aquella pel·lícula, no? I llavors, en el 1927, va registrar la marca tenint com a logo aquest nen, amb aquestes vestimentes i aquesta carterització. I no va haver de demanar ni trets ni res, sí. No, al final estàs fent un personatge que va vestit semblant, no? I tampoc li estàs dient... Ja qui cura, no? Sí, fins i en aquella època tampoc estava molt instaurat. Correcte. Però de canvi, els dos lletres ja no és el mateix. No, estic fent un homenatge, no? Sí. De totes maneres, si jo hagués fet en aquell moment els diners se'ls haurien empotat els pares, jo crec que hauria sigut així. Que ja és que he dit com està, que no guanyessin més aquelles persones. Exacte. O que no li treguessin més en aquest nen, no? Com dèiem, aquesta pel·lícula va ser això, tot un boom, no? A partir d'aquí, sàplim va començar a fer les seves pel·lícules, moltes més pel·lícules, amb molt d'exi, totes... No... Igual que tenia... ho tenia xàplim de Jenny, em veus, al cinema. Tenia algunes coses més doctoroses, no? I la seva vida personal, com tots, no? Es va caçar, es va separar mil vegades, ja deien, com aquella ex dona, que buscava aquella pel·lícula per poder fer-se amb els drets. Exacte. A partir d'aquí també, en la pel·lícula del xico, apareixen, en aquell somni unídic que té en un moment de la pel·lícula. Són com uns àngels, com el paradís. Sí, que a partir d'aquí va fer servir molts trucs que va vendre de melier, diguem. I aquí, en aquesta escena, apareixen el pare de Jackie Coogan, que és el que fa de dimoni. L'Àngel Tantador és la seva ex dona. Com és tota la família. Sí, un altre angelet que tenia llavors uns 13 anys, tres anys després de la pel·lícula, seria la seva dona, en 16 anys. Per això dic que hi ha moltes històries per aquí, que al final, sí, un geni del cinema, però tenia les seves coses i no les hem d'oblidar. No canvien, això que diem, que els temps es tornen a repetir, com hem començat el programa. Correcte. Que aquestes coses passen, que ens reinventem, això és el mateix. Encara que fos un director d'inicis de segle del segle passat, és el que li va passant més o menys a els directors d'ara. Sí, sí, sí, és que al final, ja no només en aquest àmbit del cinema, jo crec que al final, en tots els àmbits, tot és recursiu, no? Tornar al segle, al segle, al segle, al segle, al segle, però... Tornar o la partir-se, no?, ja estem en una pandèmia. En els anys 20 ja estàvem dins d'una altra pandèmia, en aquell moment. O sigui, tot és molt repetitiu. I aquest bigotet, Raül, i aquest bigotet que ens portava el Charlotte, el que va ser abans, Hitler o Charlotte. Bueno, mira, a partir d'aquí... Perquè això... No sé si està documentat en algun moment, però bueno... Sí, a mi em sembla... Sí, és veritat que ho hem parlat, no?, perquè no és una... Sí, fa un parell d'endictadors. Però... Hitler i Chaplin es portaven més quatre dies. D'edat, un dia, només es portaven quatre dies. Així que... Totes les dues vides anaven molt a la part. Moltes casualístiques, no? Masses. Què vols dir, que Hitler i Chaplin... Ostres. Hanna Montana dels anys 20. A mi seria molt bé. Hitler i Chaplin. Sí, no? Sí, sí, sí. Fos al revés, no? No ho sé, però a mi tot això m'està agafant una mica d'enculia. Que Hitler tingués les seves nits boges, no?, i el que passa amb el bastonet i, a més... S'ho va totes aquells. Com no va triomfar de pintor. El que veig és el dirigir, no?, perquè el que veig era director de cinema. Aquí tots, tots, tots, tots. Això, això. I actualment, estic amb reproducció, com tot, a veure en quina sort, el remake animat de la pel·lícula aquesta del xico. Què dius? Molt bé. Molt bé, molt interessant. A veure què ens surt d'aquí. Gràcies, Raül, per aquesta rapesca. Ens dona temps de fer, com sempre, el nostre especial de cinema prics, aquesta secció. Oh, quina llàstima. Us poso aquí en la Prieto, en fem concurs de setmana que ve. Serà més, però sí que ens dona temps de dir una dada curiosa, i és que avui és 26 de febrer, i tal dia com avui celebrava la 89ª edició dels premis Òscar en el Dolby Teatre de Los Angeles. I d'aquí unes poquetes hores es celebrarà el moment icònic de la gala dels Òscars, on es va anunciar que l'Alan era la millor pel·lícula, i en realitat no, ho va ser, minuts després, Moonlight, amb aquest moment icònic. Ho va ser durant un minut. Ho va ser durant un minut, però de Minxes el va guanyar molts Òscars amb aquesta pel·lícula, ben marescuts, i que podeu recuperar donant aquests ies, que segur que en alguna plataforma trobareu la pel·lícula l'Alan, i si no, la busqueu on sigui, que val la pena veure-la. I ja s'ha de portar-nos una setmana més. Ens tornem a veure la setmana vinent. I, sobretot, no us en magueu amb les crispetes i poseu-vos bé la mascareta. Adéu, si ja ho... Aureu! Aureu! La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el vuit puntut. Aureu! I can't be sure of who you've met, you just don't know what you might get. Because in these crazy times we're living, but we can't turn into regret. But if you could be the one to change my point of view, it's all up to you. Can't be sure of who you met, you just don't know what you might get. Do change my point of view, it's all up to you. Can't be sure of who you met, you just don't know what you might get. Can't be sure of who you met, you just don't know what you might get. Can't be sure of who you met, you just don't know what you might get. I'm gonna make you happy, I'm gonna make you happy. I wanna find a place where dreams can happen. I wanna find a love that takes me there. And in your eyes you see a vision that makes me want to get. And in two people both agree that only love can set them free. And then together let us make a world of which others don't need a ring. And you can be the one to make it all come true. So whatcha gonna do? I think you love about the pain. Show you life beyond the rain. Gonna make you my friend. Gonna make you happy tonight. There'll be days when things go wrong. And I'll be there to keep you strong. Gonna make you happy, make you happy tonight. Some days the sun don't wanna shine. And I'll be yours and you'll be mine. Gonna make you happy, happy, oh. I ain't the kind to be the truth. I wanna spare my life for you. Gonna make you happy, make you happy. Gonna make you happy, make you feel so good. Happy in love, love without the pain. Cause life beyond the rain, gonna make you feel so good. Happy in love, love without the pain. Show you life beyond the rain, gonna make you happy. Gonna make you happy tonight. There'll be days when things go wrong. And I'll be there to keep you strong. Gonna make you happy, make you happy tonight. Some days the sun don't wanna shine. And I'll be yours and you'll be mine. Gonna make you happy, make you happy tonight. I ain't the kind to be the truth. I wanna spare my life for you. Gonna make you happy, make you happy. Feel life, I wanna feel life. Show you life, feel life. Do what you gotta do. Ara escoltes ràdio d'espern, Centonitzes ràdio d'espern, la ràdio de Sant Junts, Duran de FriteCom.