i ve aifiques temes. extremes... At sales no ho defensem més disproportionals de l'esquerra que les firmes. I creus que el Oz, que està voyager, s'ha perdut. Moltes gràcies, el programa Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca! El meu nom és Daniel Martínez i una tarda més tornem a les zones del 91.2 FM o el 98.1 FM, depèn d'on ens escolteu, si a Radio Molins ara en directe o en diferit a Radio Desvern. També ens podeu escoltar iVox o sempre podeu mirar a la carta al web de Radio Molins de Rei o al web de Radio Desvern. Són ploriampleats. Aquí treballem per tots i per totes per fer aquest programa tan especial que tanta il·lusió ens fa avui més especial encara, però abans saludem a la nostra fantàstica, ella és Laia Vidal. Hola, Laia. Hola. Com estàs? Molt bé. I aquesta veu tan seductora? Hola, com estàs? No sé, em fa il·lusió veure't. Està bé, tot bé? Sí, estupendament. Molt bé. Ens ha arribat un missatge avui. Un altre fan. Un altre fan des de la dutxa? Sí, hem robat un missatge aquests dies, que la veritat és que ens ha sorprès bastant, perquè deien, ostres, no sé, la gent s'està acostumant ara a enviar-nos missatges a Cinema a la Gresca. Ho podeu fer a les xarxes a roba Cinema a la Gresca, a l'Instagram, al Facebook, al Twitter, que de fet el Twitter la portes tu, Laia. La gent s'anima bastant. I tu, Raül, bona tarda, que no t'he saludat. Sí, tu aquí vas a la teva. Doncs portes el Facebook també, i bueno, anem portant les xarxes entre tots. Sí, el primer de notícia. A l'Evox i al Facebook et tocava... I voc, sí, voc sempre, i voc sempre, però bueno... On estem més actius és a Instagram. Sí, i per cert, com deia, hem arrebut aquest missatge aquests dies, que anem a sentir-lo. Finc el plaer i menys denunciar-vos que m'acaben d'instal·lar un nou rúter, l'he provat a la meva habitació i l'internet funciona molt més ràpid. Molt bé! Laia, mirad, t'acabo d'aprendre el pèl. T'acabo d'aprendre el pèl. Un missatge de mi mateixa! T'acabo de aprendre el pèl. Un missatge de mi mateixa! Tu mateixa dient-nos que tens bufino! Millor del passat! Moltes felicitats, Laia. Moltes felicitats. Des d'aquí des del programa et volem desitjar moltíssimes felicitats. I que el disfrutis molt. Sí, sí, espero que vosaltres també el gaudiu molt. Sí, sí, espero jo també poder-lo gaudir en algun moment o altre. Que ens hauria d'explicar la història darrere d'aquesta instal·lació, però això ja serà... Si no ens allarguem més. Serà més endavant, no? Sí, perquè obrim un malló i comencem a aplicar allà i ja ens trobem al programa. Un especial d'anècdotes. Clar, això. No obrim mallons. Són especialistes en això, una cosa sobre la taula, i t'hi diem fins al final. Ja vam tenir temps de parlar d'anècdotes la setmana passada, que vam fer aquella secció de la pregunta de la setmana. Fa dos setmanes que vam parlar d'anècdotes. I ja vam tenir prou, avui no cal parlar més d'anècdotes. Però si us ha agradat el que heu sentit fins ara, no desconecteu i pugeu el volum a tope, perquè això és Cinema Alegresca. I comencem, com sempre, amb la nostra secció de capçalera. Aquesta és la pregunta de la setmana. I arrenquem amb una pregunta diferent cada setmana. La pregunta d'avui és la següent. Has marxat alguna vegada del cinema perquè la pel·lícula no t'estava agradant? Oh, això és xungo, eh? Revolva fent que estic... No, no, no, no tinc fàcil. No? No has marxat mai del cinema perquè no? No. Això té les seves conseqüències, també t'ho dic, eh? Has hagut de pagar molts psicòlegs. No, és que ho tens de passar segons quines coses... És una cosa que estic al cinema, me l'empasso. Clar, has pagat l'entrada i per això estàs. I a casa no et diré que també, que si m'he posat una pel·lícula, me la vaig fins al final, perquè pot haver passat, de dir, em deixo, però en quedo així, és complicat, eh? És molt complicat. Va, està bé. Si començo a veure una cosa, vaig fins al final. Molt bé, molt bé, molt bé. Bueno, és per ell o no? Sí, sí, sí. A mi a vegades em costa, però sí que és veritat que em costa, amb algunes pel·lícules allò que tries, que dius, avui, veure aquesta pel·li, i t'entregui enlluny, que se't van entengant els ulls i ho fa de la pel·li. Això sí, això ja és una certa cosa. Però, bueno, ja no és el cinema, no és el cinema, clar. Sí, ja no és malçà, això és evadir-se. Sí, és evadir-se. Que filosòfic que estàs avui, Raül. Sí, sí, sí. Perdoneu, un moment que faci una aturada, perquè avui no he saludat l'home de les mil tecles, ens hi anirem muntant. Hola, Josep, que estàs aquí, també. Oh, oh, l'energia. Sí, sí, estàs, ah, no ho tenim, no ho tenim. La DJ. La DJ, Laja Vidal. Has marxat alguna vegada del cinema? Mira, ara que has dit això d'avadir-se, jo ho anava a dir amb unes altres paraules. Jo no he sortit del cinema mai, però sí que... Laja Vidal, pels nostres ullents que sapigueu que hi ha una cosa, quan estàs al cinema hi ha una cosa que estic fent un Laja Vidal, que fer un Laja Vidal és dormir-se en el cinema. Laja Vidal, però sí que... Incluso els meus fills ho coneixen per això, eh? Sí, no, però és un Laja Vidal. Sí, sí, sí, estem veient una pelia a casa, m'adolmo i... Ostres, t'has fet un Laja Vidal. Ja queda en el llenguatge col·loquial. Sí, la Rey lo va incorporar en el diccionari, o sigui... Doncs jo no he sortit mai d'una pel·li de cinema, tal qual deixo de marxar per la porta. El que sí que hem marxat espiritualment, podríem dir. Hòstia... I em va passar amb vosaltres al davant, concretament. Ah, sí? Amb la pel·lícula de Katz. Sí, sí. En Katz. En Katz va ser començar els primers 5-10 minuts, i ja no m'estava al d'això. Jo tenia el costat, que em vaig haver de regar els seus ronquidos. No tenia ni la suficient voluntat per marxar, i aleshores ja inconscientment vaig tancar els ulls. S'ha de dir que no vas pagar entrada aquell dia, de tancar un Vidal, i jo suposo que això també va ser un... Això fa, això fa. Si hagués pagat entrada, segur que hagués sortit en els 30 minuts. Saps allò que es pot fer a alguns cinemes, de sortir en els primers 30 minuts perquè té molt valent el diner. No, però hi ha vegades que he hagut de pagar jo l'entrada, i també aquesta opció és tenir poc a fer, a final. Llavors, paquentes. Ja, no? Home, sí. No hauria estat una l'oportunitat, no? Que tenen aquesta opció, però ja la gent no... Si vols fer un tast de totes les pel·lícules de la Cartellina, intentes anar els 30 minuts més de cada pel·lí. Es tenta més de cada una tarda sencera. Doncs bé, doncs la meva sí seria aquesta, i si no, si hagués de triar una pel·lícula d'aquestes que veus a casa, i la comences a veure, però després hi ha... Tant oblides pel que sigui, a mi em va passar amb Roma. De Netflix. La vaig començar, vaig veure la primera hora, tres quarts, una cosa així. Encara. I va ser com... no sé per què la vaig parar, no sé si havia de marxar a algun lloc o alguna cosa, però no l'he tornat a reprendre, ni la trobo a un falta. Mare meva. Mira que hi ha gent que la lava aquella pel·lícula, però jo, sincerament, jo no trobo res per... La fotografia està bé, però no sé... Jo, a veure, si ara em rebota la pregunta a mi... Jo crec que mai he marxat del cinema perquè una pel·lícula no m'agradi. No ho recordo, vull dir, no ho recordo. Però sí que és veritat que en aquella pel·lícula de Lilo Inicible, vaig estar a punt de marxar perquè era algo horrendo, no m'agrada gens, i mira que és una pel·lícula reconeguda com la millor pel·lícula del món, i tal, eh? Però sí, sí, però sincerament, jo aquella pel·lícula és que vaig sortir horroritzat i sense entendre res, i sense... no sé, escandalitzat, sense allò... Les marujes, quan estan escandalitzades, jo igual, jo escandalitzado. Bueno, però, bueno, fins aquí... És que aquí no és cap volet, no és allà. Ho comença allà amb les setes, oi? Al·lugant la plomes. Quan comença amb les setes i els voletos i tot això, els que heu vist la pel·li m'entendreu, és bastant descàndol. Però el que sí que és descàndol és que ja estem a punt de començar la llevidal i la ciutat de les estrenes. I arranquem la ciutat de les estrenes amb la noia més despampallagant de tota la ciutat, la llevidal. No acaba de arrancar el Josep, però, bueno, tu... Tu ja fas quatre temporades que vas a arrancar, i aquesta secció és l'una que més o menys s'ha mantingut ferma, eh? La que té nom. Perquè siguis veritat que les altres han anat com evolucionant, no? M'agracio. Sí, ja n'ha anat evolucionant, però la teva s'ha mantingut bastant ferma. Home, sí que és veritat que hi ha hagut aquesta... Sí, aquesta variació dels estrenes. Una evolució. Sí, una evolució, una evolució. Adaptació. I que per fi té títol, que a les primeres dos temporades no tenia títol. Primer era la cartellera tal qual, sí, super soso. Després la segona va ser la secció sense nom. A tercera temporada ja tenies l'Alla Vidal i la sota de les estrenes, però que a l'abem puguem mortitzar molt poc, perquè va haver-hi l'acord amb ten i el confinament. I ara que ja podem... Ara estem mortitzant l'idea que vas tenir en el lavabo. Sí, una idea en el lavabo d'onores. D'ali com es mereix. Gràcies per restregar-ho, perquè els ullens els hi quedi molt clar. No, no, no, és la paraula. No és la paraula que volien. Sortim, sortim, veieu com ens fiquem en jardins? Sí, ens fiquem en jardins a vegades. L'Alla Vidal. Avui parlem d'aquestes estrenes que podem veure en cinemes. Comencem. Comencem amb una pel·lícula de Disney. Ara no és ni sequela, ni remake, ni life action, ni res, és una pel·lícula completament nova i original, que es titula Raya i el Último Dragón. L'Alla i... Ai, l'Alla. Raya. Ui, el subconscient. Raya i l'últim drag en català. Bé, dels Estats Units produïda i distribuïda per l'Agual Disney i també distribuïda per Disney+. En aquest aspecte, perquè és una pel·lícula que es troba tant en cinemes com a les plataformes... Ai, que està sonant. Està sonant la banda sonora d'aquesta pel·lícula, de balla. Ah, sí, sí. I bé, d'hora ha gairebé dues horetes. En el guió i la direcció és molt curiós, perquè hi ha quatre persones que han participat. En la direcció i en el guió, sis. Però aquestes quatre del direcció també han participat en el guió, que són. Don Hall va ser co-gionista i co-director de pel·lícules com Big Hero 6 o Bayana. I després també tenim Carlos López Estrada, un director mexicà de pel·lícules com Blind Spotting o Summertime de altres videoclips per múltiples artistes, com, per exemple, Billy Eilish. I aquesta és la seva primera pel·lícula d'animació. I els dos altres directors són Paul Bricks i John Ripa, que són dos animadors de l'estudi, que han participat en pel·lícules com Frozen, Big Hero 6, Tot Rópolis, Enredados, Bayana, entre d'altres, sobretot les més noves. I bé, també s'han volgut unir com a directors sent la seva primera pel·lícula, que deixen, juntament amb les altres dues persones. En el ripartiment principal, m'estava aguardant com una sorpresa i m'agradaria ensenyar-vos un audio, on escoltareu el repartiment d'aquesta pel·lícula. Doncs, Rami, enrenquem. Un sorpreses. Sí, un segonet, eh, que les coses del directe és el que tenen, que a vegades van una mica clar. Així que se'ls repelació van despacit. Tenim sorpreses, però no van bé per l'altre. El tenim, eh? Rami, enrenquem. Sí, eh? Sí, eh? Va bé, d'acord. Som-ho... Sembles un home, eh? Ara, ara. A veure, a veure. Ah, sí, ara, sí, ara, sí. Què és? Ei, qui ha perdut una ne... Què? Au! No pot ser! Una dopispa! Us poso el dia. Em dic Raya. Fins on m'arriba la memòria, i sempre han estat en guerra. Filla meva, estic segur que els nostres pobles es poden tornar a ajudar, però algú ha de fer el primer pas. Ara, si volem restaplir la pau, hem de trobar l'últim drac. Sisplau, que la trobi aquí. Oh, ho poden exercir, sis. Ja parla. Necessitem que ens ajudis. Ens seré sincera. No sóc dels millors dracs. Ai, quin desastre. Tu i el drac, m'heu d'acompanyar. La meva espesa no hi hagi estat d'acord. Algú no s'ho ha fet malbé. No et pots fiar de ningú. Només has de fer el primer pas. He canviat de forma! Els dracs poden fer això? Que... que ràpid que faré la digestió, ara! Laia Vidal, ens acabes de sorprendre amb aquest trailer en català de Raja, d'aquesta nova pel·lícula de Disney. Un projecte molt ambiciós, no? Home, sí. La nova pel·lícula... La nova princesa Disney. Que no és una princesa, exactament. És com la Moana. Com la Moana, que era com la... No, no, no, no. És l'actilla d'un cap. Se sembla una mica, eh? És com una barreja entre... És com havia de ser Moana. Exacte, no hauria dit millor. És com havia de ser... És com Ulan, Moana i altres princesos. Sí, sí. Contenta, amb el projecte? Molt, molt, molt. I, de fet, he vist altres clips. No he pogut veure la pel·lícula encara, però he vist alguns clips que han rotllat per internet. I m'ho imaginava pitjor. O sigui, no pitjor, però... És que em fa molta vergonya, a les hores. Bueno, hem d'aclarir, perdona, aquest tall. Hem d'aclarir, perquè ens potser no... Si no van captar-te amb la veu, que evidentment és l'Aya Viral, tu ets l'adoblador de la ràdio. Clar, clar, sí, sí. Si no... si no sabia... No ho he dit, eh? Si l'Aya és algú que està despistat i llostes. Ho hem donat per suposar. Clar, clar, correcte. Perquè l'Aya, mentre estan, gesticurava i feia aquí tots els diàlegs, em viu. Sembla que ho vas fer en el moment, no? Sí, sí. És que ja estic tan acostumbrada a escoltar la meva veu, que no hi ha diferència, perquè tampoc he hagut de moldular-la gaire. És veritat, no has hagut de moldular massa. Mentre anar a fer les combos, perquè van ser cinc combos seguides, d'una tarda sencera o matissencè, depèn, i va ser superintensiu, perquè, a més, el director era superexigent. No hi havia cap take que el fes a la primera, sinó que tot havia de ser superorgànic, superextrovertit, supercat. Sortís de dins, que no fos tan pensat parlament, sinó més sentit. I va ser tot un repte, però jo m'ho vaig passar superbé. I clar, sí que és veritat que quan es va estrenar, vaig pensar... Ostres, ara molta gent em mirarà, potser em jutjarà, potser no m'agrada el resultat, i això. M'he vist clips i... i m'he sorprès a mi mateixa. Que guai, que guai, sí, sí. És un bon pas, perquè un és sempre el més crític, amb si mateix. Que guai.I aquest pas és molt important. Aquesta pel·lícula ja està a Disney+, en català, també, o no? Sí, en català, també. El que passa és que s'ha estrenat simultàniament a cinema i a la plataforma, però a la plataforma no està directament, si esteu suscrits, sinó que heu de pagar un cos adicional. Haig d'ajudar-lo molt, no? Exacte. Són 22 euros, em sembla. Si es vol veure la pel·li ja de ja, i si no, haureu d'esperar principis de juny, que la ficaran. Doncs esperarem el juny, probablement. On anem al cinema? Exactament. Perquè, sincerament, ganes no ens en falten d'anar al cinema. Home... Home, laia! Podreu gaudir en pantalla gran. Congratulations, moltes felicitats per aquest nou projecte, perquè realment és un projecte molt, molt interessant. L'estem sentint la banda sonora de James Newton, Newton Howard, el de la Poma, el Newton... La música està molt bé, la imatge està superbé, l'animació està genial, els colors... Sí, és molt xula. I mira que jo, quan l'estava doblant, no la veus mai amb la qualitat que està al cinema, o en una gran pantalla, o a la pantalla de la teva plataforma, sinó que està amb marques d'aigua, està amb els colors molt més grisos, realment no veus la qualitat de la pel·lícula fins que vas a veure-la, i tampoc et donen facilitat de... Mira, com m'has doblat a la prota, et donem un pas especial per veure-la o una entrada gratis, no? Si això ho has d'anar pel teu compte. És una reclamació, això. Home, estaria guai, no? Senyors de Disney. Amb tot el repartiment i això. I és guai, perquè és una pel·lícula molt de personatges, on hi ha pocs personatges, però tots tenen la seva importància. L'equip amb el qual la Raya fa aquesta aventura és un equip força peculiar. No són personatges... Així... Molt normals. No sé, és com molt peculiar la pel·lícula en sí, i molt maca, visualment, i el missatge està molt bé. Em va agradar molt fer-la. Doncs queda dit, queda dit, i sumem el teu repartori de pel·lícules, per tant, una més. No, hauria d'explicar de què va, no? Ah, sí, una més, però volem saber de què va, perquè si la volem veure... El Raül ho té decid, la veurà, però els que no tinguin tant decidit... Ai, tu no tens decidit. Jo la veuré, però ja la neva veurà... sense saber que la protagonitzaves tu. Però ara sabem que la protagonitzes tu no només la veuré, sinó que la veuré en català. Mira el que et dic. Home, doncs... gràcies. De res, de res. Ja sé que som granfans, som granfans. Però sí, explica'ns de què va. Doncs a veure, primer us explico una mica el context. L'ambientació de la pel·lícula és d'en el sudest asiàtic, però no en un país concret, sinó en una terra fictícia que es diu comandre. No sé si ha sortit en el tràiler, però la terra es diu així. És una terra que té com forma de drac. Per això es diu Rayell, l'últim dragó. La pel·lícula té molt a veure amb els dracs. I la terra en sí té forma de drac. I allà hi viuen cinc clans, que són... Cada clan és el nom d'una part del drac. Tenim el clan Ullal, el clan Kor, que es dona la Raya, el clan Urpa, el clan Columne i el clan Kua. Resulta que en aquesta terra, en el passat, els humans i els dracs vivien junts en harmonia, però, aleshores, un dia, unes forces malignes anomenades als drun van amenaçar tot el territori de comandre i els dracs, per el fet de salvar la humanitat, van haver de sacrificar-se. I van morir tots. Excepte un. Aleshores, cinc, cent anys després, que és on se situa la pel·lícula, aquestes mateixes forces tornen a envair tota la terra de comandre, i ara, com ja no queden dracs per salvar la humanitat, perquè tot queda desolat i enruïnes. Aleshores, la Raya, variant tot aquest panorama, decideix emprendre una aventura per trobar l'últim drac que permetrà derrotar per un altre cop aquestes forces que estan assolint la seva terra. I, aleshores, durant el camí, anirà trobant acompanyes que l'aniran ajudant, fins que, al final, pugui, o no, realitzar aquesta missió. Doncs queda dit, queda dit una pel·lícula més que suma a la Cartallera, i una pel·lícula més que suma a la Cartallera de la Laya Vidal, a les escenes dels projectes que ja porta, perquè em porta uns quants, de un idò, l'Alla. Ja podeu que sigui molt més. Com dèiem abans, felicitats pel projecte. Home, felicitats, felicitats. Ha estat avallat, no? Sí. La feina dels seus fuits no sempre, com es volia, en tots els casos. Perquè hi ha molts... Tot per des que t'engin de donar l'oportunitat. Clar, i aquí per dins, no? Exacte. Aquí anem al problema de tot. Alguns vegades el que et posin aquesta oportunitat a sobre de la taula. Que no sempre ha sigut tan fàcil. Doncs no, no sempre és fàcil, no sempre és fàcil. Molt bé, doncs avui sí, avui farem un peron en el nostre programa, perquè... No continuo amb la cartallera. No continuïs amb la cartallera. Ah. No continuïs amb cartallera, perquè avui és dia de celebració, la Llavidal. Avui és dia de celebració. Ui. Dia 5 de març. Queden 3 dies pel 8 de març el dia de la dona. I avui, a Cina Mlegresca, volem celebrar al·lo grande. Volem celebrar amb Beyoncé, amb aquest round-the-world girls, perquè sí, perquè les dones també estan en el món del cinema, i volem donar-los aquest peu, volem donar-los aquest espai per elles, perquè s'ho mereixen, i perquè, com tu, la Llavidal, hi ha moltes lalles vidals al món del cinema, i els volem donar aquest espai perquè se'l mereixen, i perquè en realitat formeu part del nostre dia a dia, i formeu part de totes aquelles pel·lícules que veiem, i és una llàstima que ho hem de fer, és una llàstima que hem de donar-vos espai, perquè ja l'hauríeu de tenir, ja l'hauríeu de tenir, però, vista-lo visto, vista la situació... Entre no ser possible, doncs, s'ha de lluitar per això. Ho farem nosaltres, i per això fem un peron, un borrón i cuenta, i comencem aquesta nova secció que dediquem avui a les dones. Això és Dones a la Gresca. -♪ Nation can build a nation, into this power, -♪ the world we can divide... Suc molt fan de l'elecció musical, eh? Sí, t'agrada? Sí, m'ha encantat. I del títol, això de Gresca. Pusoli a la Gresca tot, si no ho tenim fet. Sí, Dones a la Gresca, ja està. A la Gresca, a la Gresca. I doncs va, la tristesa? No, no, la tristesa poc. I, a més, aquesta música que ens anima encara més. Per què tinc entès? Nosaltres tres hem buscat unes informacions, hem buscat com unes seccions de les dones en el món del cinema. L'Alla, tu què t'ha tocat? Buscar. Què t'ha tocat? Perquè, clar... Perquè a cadascú li ha tocat alguna cosa. Això ha sigut com... si sabeu el sortejos... A veure, a ti què té a tocar? A mi em va tocar una cosa. Jo estic molt content del tema que m'ha tocat, perquè jo, la veritat, és que he estat buscant informació, m'he documentat i estic super, super orgullós de la secció que us porto avui, però avui sabia abans la teva, l'Alla. Home, jo crec que el Raúl i jo tenim papers similars, perquè, de fet, les dones que he buscat jo m'he especialitzat en dones guionistes. Ah, vale. Però en dones que són més contemporànies. Correcte, per tant, ens complementem, com sempre. Exacte. I jo crec que aquesta és una mica la base de tot, no? Que no només del cinema, sinó de la vida. I ho hem de complementar els uns als altres. Que, com dèiem, en aquesta bàscula, que no està ben equilibrada, com és, per exemple, que avui que parlem del cinema, la falta de dones en el món del cinema, sobretot en caldecs de direcció i jo, sempre se sol escoltar el mateix comentari. Si hi ha menys dones, és perquè no hi ha tantes dones que vulguin dirigir, o vulguin escriure, o sigui, això és mentida. Això és mentida. Això és mentida, directament. I en els últims temps, tot i que no és... com que que diu l'ús oficient, hem pogut veure moltes guionistes i directores, inclús guionistes o guionistes directores, que fan del doble paper, que estan triomfant sense anar més juny, les nines, per exemple. I la Palomero, exacte. Per això que ho tenim, ho tenim tot, o sigui, tenim tan fresc, en aquest sentit. I és curiosíssim que, en el cas del cinema i la seva evolució al llarg de les decades, des de no fer gaire, per exemple, que coneixem la figura, i us vaig parlar, no en fa molts programes, de l'Aix Gaire de Blancher, que era una coetània dels mans Lumiere i dels maliers, que està considerada la primera persona que va dir una pel·lícula de ficció. I compta amb la seva filmografia amb més de 1.000 títols. Sí, sí. Encara que es conserven pocs, es conserven en torna els 300 títols de l'Aix Gaire de Blancher. No és tan poc. Són moltes les pel·lícules que, evidentment, al pas del temps se les han endut, o també moltes que s'han fet endur. Moltes que s'han posat en uns altres noms i de més. Amb pseudònims, això. Sí, pseudònims, i molts que s'han atribuït a qui no toca. Aquí no tocaven, que és una mica per a un geoliana. Com deia, a l'Aix Gaire de Blancher no va ser l'únic, evidentment, i les dades són supranents, no? Perquè penseu que la meitat de les pel·lícules que es van fer abans, del 1925, estaven escrites per a dones. Era una tendència que van a disminuint en el pas dels anys, en quedar que també la quantitat de dones guionistes que signaven les pel·lícules en els anys 40 i 50, algun d'elles a Conegures, com les millors pel·lícules de la història del cinema, va començar a créixer una miqueta. Però, encara i així, ha hagut aquest desnivell al llarg del temps. No sabia que les primeres pel·lis, les primeres dones... Jo diria que la gran majoria de... sinó la majoria en moltes de les pel·lícules, sobre tot el cinema mut, estaven escrites per a dones. Home, perquè no tenia... Va fer molta gràcia, perquè les pel·lícules del cinema mut, com que no parlen, és com que sembla que no ha d'haver guió, però en realitat ja més guió del que sent. Com van les documentals?Clar, correcte. Jo crec que tenien un guió i els lomíeu, la sortida de la fàbrica, i que no tenien més que sortir de casa seva i posar-se en el cabell del costat. Però, encara i així, s'ha de tenir una planificació. Exacte. Però sí que, evidentment, quan ja entra la ficció, i a més, a partir d'aquí... Cap problema. A partir d'aquí ja senten un món nou, no? I, evidentment, la feina de les guionistes, que no es van deixar agonçar davant dels homes, que finalment van començar a moure tota la indústria cinematogràfica, va ser molt important. Sí. Per ubicar una mica els nostres ullens, avui tindrem aquest petit homenatge a les dones, on l'Alaia ens parlarà de guionistes, el Raül ens parlarà d'aquí de directores, i jo... No del tot.No del tot. Val. Però us deixo per aquí, no? Tu ja t'hi ves com si era capaç de la teva. I jo us parlaré de compositores, de dones que han composat peces musicals. Com ho voleu fer? Anem fent un cadascun, anem... Podem anar al Tarnan? Anem al Tarnan, sí. Tranquils. Jo començaria perquè ja que l'Alaia deiu que té unes guionistes més contemporànies, jo simplement... Podria parlar de moltíssimes, no? Podria parlar de l'Oïs Weber, podria parlar de... de Marypake for the Francis Marion. Podria posar un munt d'exemples, no? Però vull quedar-me una mica més aquí. Em vull quedar amb Rosario P. Brujas. Oh. Rosario P. Brujas, actriu, guionista, doctora, directora, empresaria espanyola... Què és el que m'ha fet aquesta senyora? Que va treballar a Espanya i a Itàlia, durant les dècades dels anys 30 i 40. Va ser una... o la pionera del cinema sonor aquí en Espanya. Va ser una dona que va néixer aquí a Barcelona, a més. O sigui, anem encostant-nos encara una mica més. Sí, sí. Tenia... treballava... Tenia una curseteria a Barcelona i tal. Li va acabar de funcionar molt bé aquest negoci familiar, per dir-ho d'alguna manera, i va començar a provar sort amb el cinema. Després de que els Lomíeu vinguessin a Barcelona a presentar el seu cinematògraf, el Sàrio Pi se li van encendre unes junts i van dir... Ostres, sí, per aquí, per què no puc tirar, no? Si jo aprofitar l'oportunitat... sense imprevist. Sí, correcte. Com deia, ja m'he sonat una empreneadora, que al principi va haver-hi aquest negoci de la veu interior, no? I això. Després d'aquest fracàs comercial, va decidir crear amb el suport econòmic de l'empresari Emilio Gutiérrez Vringas i l'espanyol Pedro de Guevara, la productora Star Films, de la qual figurava com a presidenta, entre els anys 1931 i el 35. O sigui, entre els anys 1931 i 1935, Star Films va produir les tres primeres pel·lícules sonores, autoctones, d'Edgar Neville, Benito Perojo i Fernando Delgado. Directors de pastigis d'aquella època, no? A més, de produir pel·lícules, Rosario Pitt també va treballar com a director de guionista. Va ser guionista del germatatge 12 Homes i una dona del 34, basada en un argument original de l'escriptor pencentrado Fernández Flores. 12 Homes i una dona, i la dona era ella. I va escriure l'adaptació de la opa del Gato Montés, de Manuel Penella, que ella mateixa va dirigir en el 35, i amb aquesta és la que va tenir gran èxit. És una pel·lícula que encara es conserva. Va fer pel·lícules anteriors que s'han perdut en el temps, com diem, en totes les... el pas del temps que ha tingut, i que han perdut moltes pel·lícules, com diem abans. Però aquesta del Gato Montés és una de les pel·lícules estrelles de Rosario Pitt. Després va vetxar a Itàlia, va treballar, inclús amb Buñuel, va fer Molinos de Viento del 37, per exemple, apetogonitzada per en Maria Mercader, aquí va... Diguem que es va posar sota el braç, i va ser una de les seves companyes d'Ebre, en aquest sentit, i de tirar endavant aquest cinema, fet per dones, i he fet amb tota aquesta força i tota aquesta empreneduria, que veiem que tenien, no? Després d'això, va fer un munt de pel·lícules, i va treballar, inclús, va vetxar ofertes per treballar Hollywood, inclús. Va treballar a Itàlia, a Espanya, i a Hollywood... Jo quedo aquí, continuo fent. És una dona que li agradava el cinema, li agradava fer pel·lícules, i inclús... Clar, estem en uns anys de dictadura, i a més... Clar, no cal obrir el col·lícules. Diguem que no es feia amic, no la feien amiga, ni un bàndum, ni l'altre. Estava com a entera de ningú. Per això va acabar també a Itàlia. Tot això va ser com molt... molt... molt regirat, no? Sí. Per això volia posar a sobre de taula una persona que crec que va ser molt important, al cinema, sobretot aquí en Espanya, i a final, a tot arreu, no? Perquè va obrir molt mal, doncs, com deia'm, abans. Fa una mica de contrapés amb la secció de la Laia o amb la proposta de la Laia, per tant, jo crec que no seria millor que la Laia Vidal no trobo ningú millor per fer aquest contrapés i veure realment, no?, des de la contemporaneitat que ens porta la Laia a aquell principi de segle, que ens portava al regul. Sí, de fet, ja us anava a parlar d'una guionista i directora també catalana, ja que has portat aquí producte nacional, autòcton, doncs us porto també. I estic parlant de la Carla Simón, la directora aquesta de la pel·lícula... Estiu 1993, que va ser la seva primera pel·lícula, de fet, que va convertir-se en un fenomen escala nacional i internacional, va guanyar amb molts premis a festivals, als Gaudí, etcètera. I, de fet, va ser la escollida per representar a Espanya els Òscars, d'aquell any. Bé, és una noia que, de fet, a mi em toca molt de prop, perquè va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat d'Autònomes de Barcelona, fa res, fa la cosa de 10 anys, potser, i una mica menys, una mica més, però... Per això, per això. De fet, ella es va graduar l'any 2009, tant més o menys va per allà la cosa. Després, quan es va graduar, va fer un estat a la Universitat de Califòrnia, i allà és quan va començar a experimentar amb els seus primers curs, que són Woman i Lovers. I, un cop allà, després de l'any 2010, va fer un màster sobre televisió de qualitat i innovació organitzat per la Televisió de Catalunya, i l'any següent, amb el suport d'una beca social de la Caixa, van estudiar a London Film School. Van a Londres, en aquest cas, per continuar formant-se. I allà és quan es va començar a formar més com a guionista, no tant com a directora, que va escriure i dirigir un documental que es diu Born Positif, i els curs L'Hipstic i les Pequenes Coses. Tot això molt abans de posar-se a dirigir el seu primer llarg matratge de l'estiu 1993. Vull dir que veient tota aquesta trajectòria, és molt curiós el que ha explicat el Raül, i veure les facilitats que hi ha ara. Hi ha molt de camí per fer, òbviament. Però ara hi ha moltes carreres, hi ha molts cursos, hi ha moltes escoles que estan... que estan, com dir-ho, empanyades, o que donen facilitats a totes les... Que recolzen. Que recolzen, exacte. Que recolzen a qualsevol que es vulgui formar, sigui del gènere que sigui, que és el que hauria de ser. I de fet, ella, després de fer tot aquest recorregut, l'any 2009 va treure un curmatratge que també va rebre nombresos premis, nominacions als Gaudí, a altres festivals. És una noia que, després d'haver fet, d'haver complert el seu somni de dirigir una pel·lícula, no ha parat i ha continuat fent i formant-se, i volem progressar, i ara estem a l'espera que pugui continuar a veure què ens porta en el futur. Exacte. Molt interessant. Ja que estem aquí amb la ronda dels autòctons, de quilòmetre 0, doncs jo seguiré amb el quilòmetre 0, perquè és que quedaria raro no fer-ho així. I fa cosa d'un any, a Netflix, el plataforma vermella, com dic jo, sentíem això. Hay tres clases de personas, los de arriba, los de abajo, los que caen. De platform, Elojo, una pel·lícula... Pel·lícula que va arribar justament al confinament. I que aquesta banda sonora... L'has tallat quan començava la banda sonora. Ara volia fer aquí l'apreciació, perquè els nostres ullens l'escoltin. És una banda sonora composada per Aranzazu Calleja. La pel·lícula ja sinistra, però la banda sonora encara ho és més. Home, de fet, anava a dir que la banda sonora en sí és minimalista, perquè no sé si té més clips o més tracks a part d'aquest, però és que aquest és brutal. Sí, aquest es manté durant gran part de la pel·lícula, i la veritat és que li dona una ambientació... És la clau, la pel·lícula que és, que també té aquest minimalisme per viure d'alguna manera, en el fet d'una única localització i de més. Si hagués sigut una banda sonora molt ostentosa, no hauria encaixat gairebé. I amb massa avaliacions, tampoc. Totalment. Aranzazu Calleja va néixer a Bilbao al 1977 i és llicenciada amb ells arts a la Universitat del País Basc i professora de violí, que ha fet, al sentim, també, l'instrument, al conservatori superior d'allà de Bilbao. Per tant, és una compositora que, a més, després va ampliar coneixements estudiant a Barcelona, tallar de músics i a la Universitat Pompeu-Fabra, i etcètera, etcètera, etcètera. Té molts recursos, té moltes pel·lícules que van a les seves esquenes. Una d'elles és aquesta, però és que demà són els premis Goya. I també està nominada per la pel·lícula Aquel Arre, que també li ha composat la banda sonora, i que ella ha treballat també amb la banda sonora de la pel·lícula Aquel Arre. Per tant, està... i, a més, l'han nominat. Per tant, aquesta bona sort que l'emviem aquí des del programa, perquè demà són aquests Goya, i aviam, doncs, si té sort. Sí, sí. Jo crec que és un prodigi, no? Un prodigi que té aquestes bandes sonores tètriques, que és una altra que es diu La Plataforma, que també és part de l'Olló, que són bandes sonores molt tètriques, molt d'elèctriques... Clar, molt, que juguen amb... no sé què és aquest, sóc exactament, però... Amb serros, amb sològics, sí. Exacte, que no són instruments com a tal, anava a dir xilòfon, però crec que no és un xilòfon, és com una... No és un xilòfon, no és un xilòfon. Però sí, hi ha moltes pel·lícules de thriller i de terror que juguen amb aquest tipus de sons més agrinyolats, més com... Totalment, totalment. Que donen aquesta ambientació. Sí, sí. És així, és així. Aquesta arançada que lleja forma part d'aquesta categoria que tu deies. També ho forma, jo crec, a l'Aildru, no? L'Aildru que també va fer la banda sonora de... L'Aildru, que fos la teva veïna. L'Aildru que vindrà aquí, com que... El cognom és que sóc capaç de dir-lo, sóc capaç de dir-lo. Seria una cosa com... Dar-drodotir-guanadotir. Ara com em sento quan dic els noms aquests estrants del repartiment, oi? Sí, jo directament li dic l'Aildru, que la coneixeu perfectament perquè va guanyar l'Òscar a l'anterior edició. L'Aildru li va fer l'entrevista aquí. Sí, li va fer l'entrevista, pels jòquers. I que la sentirem després de... Bueno, ara mateix, de fet, la sentirem ja a l'Aildru, mentre escoltem la banda... Bé, perdoneu, mentre els escoltem el Raül, fer el seu últim comentari de direcció, però volia doncs tenir aquesta banda sonora de fons, perquè ja que estem dedicant aquest programa a les dones, com a mínim que tinguem banda sonora de... Que més va guanyar l'Òscar i tot. I que va guanyar l'Òscar i el Dur i que és una cosa molt curiosa, perquè és un projecte en solitari, aquesta banda sonora, per tant, és de la primera dona, si no m'equivoco, en guanyar un Òscar, convertint-se així com la dona en guanyar un Òscar com a solitari, diguéssim, amb banda sonora. Amb banda sonora. Té Mèrit. Sí, perquè és en solitari. Ha fet la banda sonora en solitari, diguéssim. Per tant, té molt de menys. Cap equip, darrere... Home, suposo que algun equip deu haver de tècnics i de tot això, no? Clar, clar. Però vull dir que si recordo la banda sonora és molt... Sí. El violonxel o... Tampoc té gaire rebombori. No, no, no. Raül, forsigue. Doncs res, això, el que parlàvem en la rivada del cinema sonora, en 1928, sí, 28, 27, i en els primers anys de l'Estudio System, aquestes guionistes estaven més que sentades en la indústria, no? I fins i tot es fomentava la seva contractació, perquè les seves històries s'acostaven molt més al públic femení, no? No estan això amb l'inici de la dècada dels 40, només el 15% de les guionistes de Hollywood eren dones. Aquest va veure aquest de Clivi, amb l'assentament de la indústria cinematogràfica, l'ofici va creixer, i també en nom de guionistes, pel que les dones van deixar de ser vistes com acompanyes, per ser vistes com a rivals. I com la societat era i és de naturalitat masclista, van acabar substituït-les. Algunes de les quals van aconseguir mantenir-se, com dèiem abans, Luz, Marion, però cada vegada resultava més estrany a veure una pel·lícula signarà per a una dona. No estan això, va haver-hi generals excepcions, encara que apenes es poden comptar amb els dits de les mans, que van desenvolupar la seva carrera des de la dècada dels 40. Una d'elles seria Lake Bracket, que va començar la seva carrera com a novel·lista de science ficció, i els seus títols més avançant en cinema van ser al costat de Howard Hughes, en el somni etern, o Río Bravo, entre d'altres. El seu últim treball va ser la primera versió d'Star Wars, l'imperi contra Ataca, del 1980, encara que va ser descartada per Joes Lucas, que encara que les... I moltes de les seves idees van acabar dins d'aquesta pel·lícula, però Joes Lucas va escriure el primer guió, el primer guió de l'imperi contra Ataca, però Joes Lucas, ho hauràs d'estimar, encara que es va quedar amb moltes de les idees per acabar la pel·lícula. Com deien, totes aquestes dones van parlar de la història del Hollywood, van ser pioneres i creadores d'un ofici, que van inventar, les sabràs amb noms que sí que van passar de la història, al costat dels noms que sí que van passar de la història, com Griffith, Chaplin, Douglas Fairbanks, Bb 1000, Bd 1000, i tant de bo que algun dia els noms de Griffith i de Lloyds Weber s'estudien junts a les escones del cinema i en els seus treballos. Doncs sí, esperem que arribi aquest dia, no?, d'obrir el llibre i trobar-la entre les pàgines. L'Aya Vidal és el teu torn, una guionista... Sí, us porto l'última guionista de la qual us parlaré, que, de fet, tenia ganes de parlar d'ella, que és l'Àgri Taguerguic, que és aquesta actriu que va començar com actriu, una guionista i directora dels Estats Units, coneguda..., es va fer coneguda no només per ser actriu al principi, sinó perquè va començar participant en un moviment cinematogràfic d'allà d'Estats Units, que es diu Mambel Cor, que jo no el coneixia, i és un moviment que consisteix en suportar o en donar suport a tots aquells cineastes que volen començar a fer pel·lícules, descartant els pressupostos milionaris de Hollywood, sinó, recolzant pel·lícules que són així com més del dia a dia, més costumbristes, que no necessitin tants recursos per explicar una bona història, sinó que donen prioritat a les bones idees, a l'imaginació, al treball cooperatiu, de treballar en equip, i no tant al pressupost que es fiqui en aquesta pel·lícula. I a l'individualisme, que a vegades s'està dolent aquell aquí. Aleshores, m'ha semblat interessant que ell es fes coneguda per això, perquè no ho sabia, i, de fet, és una noia que és la petita de tres germans, i és d'una família que no tenia res de fam en el món del cinema, sinó que era una família de classe mitjana normal, ella va començar a estudiar en teatre a Nova York, era on vivia, i, aleshores, va començar de seva carrera com actriu, i ja, quan es va consolidar com actriu, li va entrar a l'avena aquesta de voler dirigir, voler escriure les seves pròpies històries, i va ser, ja, aprofitant-se d'aquesta fam, aquella que tenia com actriu, per donar aquest salt i dirigir la seva primera pel·lícula, que seria Lady Bird, a l'any 2017, que, de fet, va guanyar el globus d'una millor pel·lícula en la categoria de comèdia o musical, i va rebre múltiples administracions... Com se'n va ser aquesta, comèdia o música. Sí, sí, no té res a veure, en realitat, però, en fi. I després, va rebre nominacions als Òscars, com a millor direcció, millor guió original, o sigui, jo crec que millor salt no podia haver tingut. I, de fet, no sabia això tampoc, que Lady Bird es va convertir en la pel·lícula millor qualificada a Rotten Tomatoes, a la web aquesta, rebent un 100% de les crítiques favorables. Tot que... I això, no ho sé, em va semblar molt curiós, i clar, devia ser com un sovidó d'autostima enorme de la seva primera pel·lícula, pam, que tothom li agradi i que fos també envalorada. De fet, després d'això, es va endinsar amb Mojertitas, l'any 2019. I, de fet, és una noia que les seves pel·lícules, segons ella mateixa, es basen en les seves pròpies experiències. Ella diu que t'endeja a començar un guió amb coses de la seva pròpia vida, inspirant-se en el que ella ha viscut, però ràpidament les pel·lícules giren en la seva pròpia hòrbita i prenen un camí diferent al qual ella va viure i allà és quan ella deixa anar a la seva imaginació. Això sí, deixa que els actors improvidgin i li donin també la seva personalitat a les actuacions, però seguint molt de prop en el guió. I després, les seves pel·lícules, com ja s'ha vist a l'Ediver Mojertitas, tracten temes de la vida quotidiana, principalment el creixement i la maduració emocional de la dona, però també les relacions entre els mimes de la família, entre els amics i entre altres persones importants, i tenint un especial interès en les dinàmiques femenines, que això ja s'ha pogut veure també en el repartiment que fa a les seves pel·lícules. Què ha de dir? Greta Gerwig suma aquest especial de les dones alegresca, i jo volia completar aquest programa amb Rachel Portman, que l'estem escoltant de fons amb aquesta banda sonora de D'Emma. Va ser la primera dona a guanyar l'Òscar a millor compositora, per tant, és una cosa que cal destacar i també volia destacar la feina de viviant Vanessa Cúbric. I és que la filla de Stanley Cúbric va ser també compositora i va composar això, que es diu la xequeta metàlica, és de la pel·lícula xequeta metàlica, però si busqueu, la informació no està signada per ella, sinó que està signada per Abigail Knitt. Un xou, un xou. Vull dir, va composar la banda sonora d'aquesta pel·lícula, amb el seu dònim d'Abiguel Knitt. Després també va gravar un matratge de 18 hores de documental, però que després se'n va anar a la merda, no va servir de res. El seu pare li va demanar que fes la banda sonora de Ace With Shot, però després, quan va deixar... va deixar a California, aquesta bona dona, i no va completar la banda sonora. El seu pare li va enviar una carta de 40 pàgines, perquè acabés la banda sonora i no va fer, i no va tornar, i a l'agost del 2010, la seva família va anunciar que, des del 1999, estava involucrada a l'Església de la cienciologia, i que ha estat distanciada a la seva família des de Llavorans. La seva família estava preocupada, perquè no va assistir ni al funeral de la seva germana, i, de fet, tenia un càncer en la seva germana, però no va assistir al funeral. El 2014, ella va publicar fotografies en el seu Twitter amb el seu pare, i, seguidament, s'ha dit que ella és com el seu pare, que, quan s'estima als animals, ella ha rescatat amb molts gossos com el seu pare. Em plou!Coses molt curioses. Quins shows!Sobre la vida de la Vivian Vanessa Cúbric. Fins aquí, acabem aquest especial de cinema a la Gresca, especial Dones. Les dones a la Gresca. Adeu! Bona nit! La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Junts d'Huranda, 8.0. De dilluns i diventes de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill alt, les vultges, el funk, el sol...