M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca! El nom de més anirem amb Tinex, us acompanyaré una tarda més a partir del bon cinema del cinema que us portem a casa vostra, ens en anirem a l'ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. Com sempre, comencem saludant els nostres companys i companyes al programa que ja estan fent tonteries a l'estudi Raül d'aquests rius. Bona tarda. Bona tarda. No, aquí muntant en l'està saludant així. Bona tarda. No ho calgo, calgo. No, no, no. Hi ha màcians calgos, sí, suposo. No és una sensació que t'està a punt de baixar els pantalons. I clar, no sé, estava fent un esborral amb tu i el muntant. Però, per cert, el tu, que avui és el sant del Josep Montano. Hola, mitjane. Comdrà tot la Eixor. Gràcies. Moltes felicitats de part de tot el programa. I la Laia, no se l'he de res, però, com si la presentem amb molta alegria i molta joia. Laia, a final, bona tarda. Bueno, l'únic que puc celebrar és estar aquí amb vosaltres. Sí, i canto a la teva invitació. Sí, sí, això. No ho he pogut gaudir encara. Sí, és veritat que no ho heu provat. No ho heu constatat, o us heu de fiar de la meva paraula? I ara no sé què li passa en el mòbil, perquè també ara està tenint problemes amb el mòbil. Serà el wifi, també. Bé, doncs si us estàs davant del que esteu sentint, o si no teniu res més a fer, avui ja veu el brum de la ràdio. Per començar, ara mateix, si anem-ne a l'agrescam. La brum de la ràdio que està tenint és l'agrescam. Aquí hi ha un mòbil de l'agrescam, que és per fer-li un mòbil de l'agrescam. Sí, sí, amb les ninyes. Doncs està pensant, i al principi no se m'acudia ningú, però després he caigut en una persona que no sé si té pel·lícula biòpic fet encara, però és un personatge que jo crec que és molt interessant, molt admirat per molta gent, i que seria interessant saber una miqueta més respecte a la seva història i tot, que és l'Orca. L'Orca, l'Orca no sé si té alguna pel·lícula, podria ser, però sí, ha fet moltes obres molt amaris. I pel·lícules en l'escapadeixen. Sí, sí, en Mistre i el Timpo, per exemple, també fa un cameo i tot això, però és una persona que jo admiro bastant i que m'agradaria molt saber una miqueta més enllà què va ser de la seva vida a la gran pantalla. Estaria molt bé. Doncs sí, la veritat és que ens hi sumem amb aquesta opció, perquè la veritat és que hi ha molt, molt interessants a fer obres. Jo vaig anem a veure una obra de teatre per poquet al Goya, i la veritat és que és una experiència molt bonica. Va ser una obra, almenys no recordo el títol, però va ser una obra molt, molt maca que vam fer aquí al teatre Goya, per segurament. La veritat és que va ser molt recomanable tot el que ha siguit, doncs va regeir diversos vídeos culturals, però a més en aquell cas, m'embregeia femení o amari amb projeccions. Estaria bé barrejar una història que barregeix la seva vida amb les seves obres i fer-hi algun mix que estigués tot lligat. Estaria molt bé, perquè té un estil d'escriure molt de crudesa, però a l'hora explica les coses en una manera superbonica i aquest remix és molt xulo. Si et dic la veritat, que estic bastant en blanc, perquè em passen milers d'opcions pel cap. No sabria en quin que quedava, però potser té hores i tot el suc. Jo crec que tots coneixem figures històdiques que mereixerien una mica d'atenció. No sé, però repèn una mica algú que puguem parlar d'aquí, inclús amb el que deia potser amb Rosario Pig, que us vaig parlar en l'espacel que vam fer pel 8 de març. Rosario Pig jo crec que seria interessant fer-li un biopig. Així passant aquí al cinema. Molt, molt interessant, una opció també d'os més cinefica. Sí, sí, per això em volia quedar precisament una mica així, perquè em passen milers d'opcions pel cap. I en algun també us dic que també estic en allò. Però amb Rosario Pig seria interessant. Molt bé, ens ho apuntem. Jo me'n vaig més que quan em vas en més política, ja sé que és un clàssic, que era biopig de polis. I probablement el vorem d'aquí molt poquet, aquest biopig, perquè l'hem vist en sèries, i hem vist sèries sobre aquest personatge, però en pel·lícules estigaré molt poc, perquè és molt, molt interessant, molt interessant també a nivell... Curiós. A nivell total, per tota la trama de tècnica i tal, segur que és molt, molt interessant. Ara em ve de cap. Pitcher diu el poder, que també és una pel·lícula sobre la política. Molt bona aquesta pel·lícula. I per què treballo, no?, en aquest pal... Home, sí, sí. Si et dic la veritat, una de les opcions que tenien al cap de totes aquestes que estaven voltant-me, no seria tramp, però sí un dels treballadors de la Casa Blanca. Podré saber tot el que s'ha mogut i continuen movent-se avallant. Les intincades històries des de dins. I tant, i tant. Hi ha alguns documentats, també. Sí, sí, sí. La veritat és que hi ha coses molt... molt mires en joia. Vaig veure una sèrie per poquet de l'Ei Comi, de l'Ei de Cami, que va sobre l'FBI, i com... És el final de l'aire d'Obama, i l'inici de l'aire tram. Aquesta transició. Com passa la transició, com va succeint i tot el que va passant a dins del terreny. És superinteressant aquesta sèrie, en barra d'amor, de l'Ei Comi. És com una sèrie documental. Sí, exacte. Cami va ser el director o president de l'Ei Comi en aquell moment, era el que dirigia l'Ei Comi, i llavors anava veient aquesta relació amb tram, i tot com va canviant, i com va denigrant el govern, com va passant un camí d'un altre, i tot el que va passant amb la força del tram, que és molt bèstia. I, doncs, evidentment, sóla personatge de tram, però no hi estiguéssim el... Ja, el puta onista. El puta onista tot i que té molt de puta onisme, però crec que podria ser un personatge molt interessant. Bé, doncs dit això, ets la pregunta de la setmana, i crec que ja podem passar a la sèrie que no es toca a la continuació. La Llevidal, crec que ja estàs llesta, com sempre. Jo sempre estic llesta, Dani. Sí, sempre estic llesta. És la Llevidal i la Ciutat de les Estrenes. Com ens agrada aquesta cançó? I, a més, després de saber que ara n'he fixat en l'Atlània. És veritat, que la van posar fa poc? Home, per fi... Sí... Ho estava d'asseixant. El Raül se la veurà aquesta nit, pico. Sí, sí, sí, sí. Una altra perspectiva. Sí, com... Com a mi... Aquesta pel·lícula només em parla de com puc fer servir les grues, els estereis, aquest tipus de coses. I com tot, i com tot el cinema al final, sempre hi ha alguna cosa que vols caure. Tampoc estic demonitzant-la, i ni molt menys. Sempre no em fa el pés que... Que se suposa, que hauria de fer. No, no, clar. No, però, Dani, hi ha pel·lícules que no estan fetes per nosaltres. De la primera hora que vaig veure, alguna cosa bona et podré dir, segur. Quan ja regísis 15 o 100 cops, hi ha moltes coses. En costa de veure pel·lícules moltes vegades. Sempre hi ha algunes, eh. Però... No, però en general, incluso en pel·lícules que m'agraden moltíssim, no costumo a veure-la sense parar. Una vegada a l'altra, no? Una pel·lícula m'agraden molt, inclús puc trigar bastant a en veure-la una altra vegada. Sí, perquè et quedes amb el record de l'última vegada. Sí, no sé que tingui alguna cosa que... Ui, així vull revisar-ho. En costa de revisar-ho. Vull tornar a veure-ho tot. Suposo que et fan de voler veure moltes més coses. Clar. Vull veure més i més i més i més, i coses noves. No quedes en el mateix, sempre, i nosaltres ens agrada la varietat. Jo crec que les vegades que més veien pel·lícules més vegades seguides, era l'infància, no? Que teníem algunes amb bucle o què? Sí, sí, suposo que tots ho vam fer. Sí, també ho veig. Però clar, evidentment, a temps passat, no és suficientment, diguem, real, a lo que realment era, no? Però no ho recordo, que tingués, jo, unes pel·lícules així amb bucle i tal, constants. Segur que alguno hi havia, però... Però no ho tinc present. Clar, clar, normal, normal. Ara sí, després d'aquesta introducció que hem fet... A partir de la cançó, eh, tot. A partir de la cançó de l'Alan, que ja em diràs tu, però bé, ja hem dormit de gust. Veus, ja té alguna cosa bona? Bé, però a nosaltres, com se vol, cosa ens fa parlar, de fet. Totalment, totalment. 19 de març, ens trobem en el dia del pare, i avui estrenem diferents pel·lícules en el cinema, a veure les portes del món. Ara ja no podem moure'ns com a mínim parc, a Catalunya, podem aprofitar per anar al cine com a mínim, que l'anava a fer ja en Jordà, que l'anava a... Ja no hi ha l'excusa de no, a la meva comarca... És compatible, també t'ho dic, eh, és compatible. És compatible, però no es comenten rincant de setmana, però si no, està llarant. Jo sí, sí. Clar, clar, poc a poc, poc a poc. Doncs anar al cinema del costat, i demanar-nos clarets al propietari que també hi ha de bé. Ai, tant. Cinemes de barri sempre estan molt bé. Sí. Aquí, per exemple, tenim un cine baix, aquí al costat, que gostes, la veritat. I la feina que fan i tot. Jo, a més, aquesta setmana vaig estar, també, veient l'enviar a Barcelona, que feien un event de... Sí, després amb Simiforium. Amb Simiforium. I la veritat és que és molt interessant. Vaig passar una molt bona estona. També et dic, és la primera vegada que tu donaves al cinema, des de fa més d'un any. Què dius? Mira, mira, es posa la música just. Ai, ja, ha sonat el tron. Que dramàtic. T'ha pitjat un cinema després d'un any. Bé, aviam, t'ha pitjat l'estiu, però per fer alguna l'unió, no per fer una pel·li. Bueno, ja sí, ja, sí, tot, però... Bueno, no. No, no, jo... És veritat, és veritat. Sí, sí. Gràcies, gràcies. No et sap dir ni quina va ser l'última vegada. Imagina't. No, no. Abans del confinament, d'avui. La cosa, ja sí que tot s'hauria dit. Tinc lagunes, però tantes no. Jo el que vaig fer davant del confinament va ser, de Jetserman, los señores de la mafia. Ah, mira. Ah, sí? És veritat. Nova. Sí, sí. Tornàvem l'horitzant de l'horitzant. Sí. Bueno, i l'Aya, què ens porta a sobre? Bueno, jo, com a portació, diria que la primera... L'última pel·lícula que vaig veure abans del confinament va ser l'Hombre Invisible. Ah, l'Hombre Invisible, una pel·lícula crítica. Sí, a mi no em va acabar de convencer. L'esperàvem visible, a l'home. De fet, la vaig anar a veure amb un amic i els dos estàvem tot a l'estona rient de coses absurdes que estàvem passant a la pel·lícula. Bueno, és un ràpid. Riuro a dormir, una de les dues coses. És millor, és millor. Però, si això s'està bé, això. I no sóc l'únic que copa. L'únic que t'ha justificat, però ara sí, ens entrem en matèria, no és molt lluny de sutgesa aquesta primera pel·lícula. No, i tampoc és gaire de riure. Està bastant distòpica, per tant... Bueno, distòpica... Està així, així. No donem una, eh? Distòpica, però no mucho. Ja ho sé, però no és una distòpia que està lluny del que estem vivint ara. I ara, a continuació, entendreu per què. Estem parlant d'una pel·lícula dels Estats Units i es titula Inmune. El títol original és Songbird, que seria cançó d'ocell. No sé per què es diu així, en primer lloc caldria anar-la a veure, però aquí l'han traduit com a Inmune. Venen de la productora Catchlight Films i Invisible Narratives. I el productor també és Michael Bay, que és un director i productor de pel·lícules d'acció, generalment. I sí, es tracta d'una distòpia que no està gaire lluny del que estem vivint, combinada amb drama romàntiqui Suspens, perquè és també dels creadors de la purga i aquests tipus de pel·lícules. Dura un hori i mitja, en aquest cas el director també ha escrit part del guió, i és Adam Mason, és director de la sèrie, per exemple, Into the Dark o pel·lícules com Hankman o Peake. I en el repartiment principal hi trobem un actor i un actriu, en aquest cas són KJ Apa, és un actor que surt a la sèrie de Riverdale, per exemple, la pel·lícula Noir. I també hi apareix Sofia Carson, és un actriu que surt a la trilogia de los descendentes, descendents, però també a la sèrie de pequeñas mentirosas la nova canfela de perfeccionistes. I per què dic que és una pel·lícula amb una distòpia que no està gaire lluny del que estem vivint? Doncs perquè es veu que tracta el tema de la Covid, però portada a més enllà, portada en un escenari posapocalíptic, diríem. La trama en situa, de fet, a l'any 2024, d'aquí 3 anys, seria, en aquest cas el coronavirus ha mutat i s'ha convertit en la Covid-23. Per tant, ja us heu vist la Covid-19. No sóc la de la Covid-23, veus? I, a més a més, això inclou que té un 50% de mortalitat. Per tant, ho pilles i la pots morir així molt fàcil? No, no, molt fàcil, no. Tens el 50% de la possibilitat. Clar, això sí, 50% i 50% de la possibilitat. Bueno, bueno, bueno. Per la qual cosa, amb risc tan alt, els governs han ordenat un confinament mundial i limitat, indefinit, fins que tot això passi, que no se sap quan és. Per tant, la incertesa, sí, ja està vivint incertesa, però la pel·lícula és encara més gran. Aleshores, dins aquest panorama tenim un protagonista, que és el Nico, que és un repartidor d'aquest repartidor de menjar, partidor de... Això no ho podem, eh? No, no, no, això no ho podem. Sí, sí, sí. Ell segueix treballant perquè es veu que ell ha desenvolupat una immunitat cap al virus. Ah... El de les pizzas no l'apilla, eh? No l'apeta. No pot continuar treballant. Però el que passa és que ell vol estar... És l'únic? Segons la situació, ens diuen que sí. No se sap si hi ha més gent, però... Llavors, amb la otra... Està molt suïcitat, eh? Està guantant el tant de tu. Està guantant el tant de tu. L'exploten, el pobre. Doncs es veu que ell té una xicota, nomenada Sara, i ell vol estar al costat d'ell, però no s'ha demostrat que sigui una, un romantre tancada, i ell no la pot visitar i no es poden veure. Aleshores, ell, igualment, vol anar a visitar-la, però, per això, haurà de superar la llei marcial que hi ha de tot el confinament mundial i enfrontar-se a tota mena de gent, a tota mena de situacions, en molt perillosa, molt poderosa, també gent desesperada, perquè també volen veure els seus familiars, òbviament, o sortir del lloc on estan tancats. I tot això, doncs, acabarà desenvolupant una situació molt complicada. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Una cosa que només pot m'hi ajudar. Una cosa que només pot m'hi ajudar. Un missatge per als productors, i per tots els directors de... De fet, aquesta pel·lícula es va anunciar justament o un mes després, o així, de declarar-se el confinament. Sí, però... Vam dir ja imatges i tot, i la gent estava super... Va acusar molta controvècia. Una cosa que no sé, de la vida de ningú. Vosaltres creieu normal treure aquest tipus de pel·lícula? Home, sí. I tant, i tant. La gent... No vol sortir de casa per veure el mateix que està al final de casa. Sí, home, sí. Per veure un món meravellós i fantàstic el pugui transportar en un lloc més bonic i més maco. Per veure l'Alan. A final és el mateix. Estem fars d'estar la via a dir a casa quan sortim de casa volem veure algú que no sigui el mateix que estem vivint, no? Bueno, depèn. No sé, no sé, ni sembla que... És que confio, home. No sé, ja sé que a puta mare ha de portar-me a fer aquesta pel·lícula. De debò, que penso que això ja és un gran massa. És un gran massa. Mira, jo estic en un punt intermig. Jo estic a favor que es treguin aquest tipus de pel·lícules, però a mi em sembla que potser l'haurien d'haver tret un parell d'anys després. No s'hauria menjat bé. Ara és el moment. I més quan li estàs posant una data d'aquí dos anys. És perfecte, aquesta pel·lícula. És perfecte, aquesta pel·lícula. Perquè, a més, voldràs anar a veure-la precisament per això. Per saber què passa d'aquí dos anys. No, per jugar... No, per jugar a imaginar com estàs... com estàs dient, no? Una mica és jugar amb això. D'acord, d'acord, d'acord. Però, sincerament, no... No sé, jo no... Però hi ha diferents punts de vista en aquest sentit i la gent ens pot deixar les seves opinions a les socials que tenim, no? Com que som alegresca a Instagram, a Twitter, ens agradarà molt saber el que opinen els nostres ullins respectar aquesta pel·lícula. Sí, és tan a favor de Raúl... A més, està pedodurida per el Maquell. És aquesta, les historis. Està pedodurida per el Maquell. Segur que hi ha explosions i tot... Sí, sí, tot allò grande. Això està bé. Si mireu el tràiler, l'ambient és molt... l'enruïna i tot això. Sí, això ho heu esperat després d'aquí. Unes mesos. Sí! Sí, veritat. Va començar ahir. I aquesta pel·lícula. Correcte, sí. Sí, i de fet, no és l'únic festival o l'únic premi que està... el qual està nominada. No ha dit que ha guanyat, però encara no ha guanyat. A part dels Oscars, també ha estat el Festival de Sant Sebastià de l'any passat, que va rebre el premi del públic a Millor Pel·lícula Europea de l'Omericana en els Goya d'aquest any. Perfecte. Doncs es suma a aquests guardons i ara hem d'esballar una mica el secret d'aquesta pel·lícula, no? Correcte. Exacte, per això està nominada. O sigui, per això està nominada. Està nominada als Premis Oscars com a Millor Pel·lícula Documental. És un documental sobre la belleza, de fet, la belleza de... de gent gran, no de belleza, de ser guapo. Exacte. Leviosa. Leviosa. Una pel·lícula que ens ve de Xile, del país de Xile, però també ha estat col·laborant països com Alemanya, Espanya, els països baixos i els Estats Units. Produïda per Micromundo Producciones, Polia Films, Malabanda, entre altres productores. És un documental que dura 1 hora i 24 minuts, gairebé 1 hora i mitjà, aproximadament. Guionitzada i dirigida per Maite Alberti. Directora d'altres pel·lícules, com Los Niños, La Once, El Salva Vides, etc. I en el repartiment principal, el protagonista d'aquest documental és un vídeo jubilat d'origen Xile que es diu Sergio Xami. De fet, així es diu també en el mateix documental. Us explico una miqueta de què va, perquè és molt curiós la història que ens planteja. Tenim un investigador privat que es diu Rómul, a qui li ha arribat un cas d'una dona ocupada pel tracte que pot estar rebent la seva mare en una residència d'ancients. Ella pensa que podria estar maltractada per gent del personal o per els seus propis companys. Per tant, li dona aquest cas perquè investigui en aquest investigador privat. Aleshores, per tal de poder infiltrar-se dins d'aquesta residència, ell no hi pot entrar, perquè és massa jove. Per tant, ha d'entrar algú que pugui infiltrar-se sense cridar l'atenció. Per tant, el que fa és posar un anunci en el diari, fer un càsting, buscant una persona entre 80 i 90 anys que estigui interessada en participar en la investigació d'un cas. Aleshores, aquí és quan entra el nostre protagonista, el Sérgio, que és un home de 83 anys i accepta la seva feina com a espia dins aquesta residència. Aleshores, mentre intenta reunir tota mena de proves, el Sérgio va entaulant amistat amb els diferents residents que hi ha, i mentre investiga descobrirà una terrible veritat que no té res a veure amb el que es pensava en un moment, la dona que va proposar el cas, ni el dit detectiu, ni el propi Sérgio. Tot té a veure amb una cosa inesperada. A més, si el trailer té un muntatge i una manera de... una narrativa molt curiosa. Molt de comèdia. Sí, la veritat és que sí. A més, ja ha portat temps que la tenia enfilada i quan vaig veure que la posaven a la mostra de cinema baix, de cinema i tigno al Mèdica, va fer il·lusió. Doncs sí, ens la portem a l'agent de Topol i ara ens anem a esbrinar quines altres estrenes podem veure cartelleres al llarg d'aquesta setmana. Correcte. Cap d'aquestes dues propostes us ha cridat la tensió. Teniu altres estrenes per veure aquestes a partir d'aquesta setmana al cinema com són els traductors. Un thriller psicològic on la literatura hi té molt a veure que és una pel·lícula de França i Bèlgica. Després tenim Er informe Auschwitz, una pel·lícula on molts països s'hi han vist involucrats com Eslovàcia, República Txeka, Polònia i Alemanya, que es tracta d'un drama sobre l'olocaus nasi basat en fets reals. També s'estrena un altre thriller, en aquest cas dramàtic, de crim i comèdia negre de França i Alemanya, titulat La Gomera. També tenim un documental sobre música d'Espanya, titulat Dardara. També s'estrena Visio Nocturna, un altre documental xile, en aquest cas d'un tema més seriós com és la bussexual. I per últim un drama d'intriga, també nacional d'aquí d'Espanya, titulat Occidente. Molt bé, doncs per reflectar, ara sí, remetem aquestes estrenes a les plataformes. Una cosa molt curiosa d'aquesta cartellera, és que és la primera cartellera on no porto una estrena destacada de Netflix. No hi veia cap? Sí, n'hi havia, però considerava més rellevant les de les altres. Molt bé. Perfecte, doncs ens anem a un prenguidiu que té les seves estrenes, perquè et veu si et sembla la llar, perquè em sembla vergullós. És una pel·lícula de 4 hores, a la cartellera d'Akbeo, però em sembla vergullós. Això és per als més fans, eh? Sí, sí, s'ha ampliat una mica, la veritat. És que estem parlant d'una pel·lícula que es va estrenar ahir a la plataforma d'Akbeo Max, però aquí, en aquest cas, seria Akbeo tal qual, que és... ui, no he posat el títol bé. És l'Alga de la Justícia Sí, correcte. La Liga de la Justícia. 4 hores de pel·lícula. I la gent està boja per veure-ho. M'estàs dient que... M'estàs dient que... M'estàs dient que... M'estàs dient que... M'estàs dient que... M'estàs dient que... M'estàs dient que... Sí, és la mateixa, però ampliada. Estesa, sí, sí, sí. No és a Nova, no a Dos. És versió en extendida. Sí, sí. Ramontada dient... No us pegarà, perquè no la vau veure ara, ara us agrada. Clar, clar. I espera, que em vaig deixar a l'altra bobina i sóc 4 hores. Això us va gravar. Clar, és que tenia informació guardada. Clar, tenia 3 hores més de la mateixa que no us volia ensenyar. Estic quedant a... a Nova. Sí, sí, sí. En supermandesidim... La última de Marvel va durar tant. En supermandesidim si els calçotets es posa per sobre o per baix. Sí, sí. És emocional. Mira, em donen ganes, em donen ganes de posar la banda sonora de los vengadores. És supernomés. És supernomés. Això. Mira, te la divideixes en 4 sessions d'una hora. Ja, mira. Si hi hagués material, 4 hores d'una bona història... Per què no? Però... Sí, sí, sí. A veure, en tots els aspectes, la gent que està fent aquesta pel·lícula... Sí, sí, sí. És el que diuen sempre. El final dels defensors de les pel·lícules de... Sobretot en segons quins gent s'argo personal. I no és una qüestió del que m'agraden més o menys els dels operadors. És una qüestió d'acció aventura, jo crec que... O de mitja, i vestida. I sí, que facis dos, fas dos. Hi ha històries que necessiten ser explicades en un més període de temps. I jo crec que el més important és que, encara que sigui llarga, la història se't passi curta. Més que... Perquè, per exemple, després tenim pel·lícules com Call Me, Bye, Your Name, que és llargueta i a sobre es passa lenta. No és llargueta i no es passa lenta, però... Però jo ara no discuriré d'això perquè encara tenim molt de problema. Un dia si vols... Tu cada vegada tens menys, ja t'ho dic. Ja t'ho dic. A veure si em pots convèncer de que vegi aquesta pel·lícula. Perquè si em convènces de que vegi aquesta pel·lícula, la veritat és que tindràs tot el meu respecte. Home, si tens a QBO o no ho tens, serà més complicat. Tinc a QBO. Doncs ganes no en tinc, aquestes problemes. No ho sé. Lo bo que té ja no només la carta, ja que porto la laia. L'oferta que tenim a sobre la taula avui, que és impressionant, per part de totes les plataformes i per totes, totes mesis, és que si algú no t'interessa, vés a buscar algú que t'interessa. No cal que tots veiem el mateix. I més en una plataforma. És divertit, això és divertit. Exacte. Doncs bé, com ja ha adelantat el Dani, de fet, en altres estrenes d'QBO, volia destacar que també s'estrena la Liga de la Justícia la del 2017, que va ser aquesta versió com més retallada. I de fet, el director ha volgut estrenar les dues, simultàniament, perquè cadascú escolli la versió que més li agrada. Depèn. Tinc dues hores, tinc quatre hores. Exacte. Ara que ja veiem pel·lícules o sèries, de vegades, depenent de... Tinc una oreta, vaig un capítol. Sí. Vaig a pujar una pel·li. Si no et fa res, interrompre-la i veure-la a trossets, també és... és una opció. Doncs bé, aquesta pel·lícula de fet, ha estat una mica i es veu que... és el director d'aquesta pel·lícula de la Liga de la Justícia, d'un a d'altres, com... Un moment, que estic una mica perdut, eh? Ara, que m'havia perdut. Director, com de 300, Watchmen, l'Hombre de Cero, va patir el Superman i moltes pel·lícules de l'univers de DC. I també hi ha una pel·lícula de superherois, com són el Superman, la Wonder Woman, el Batman, el Fiborg, l'Aquaman i el Flash. I... I bé, es veu que volia fer una pel·lícula reunint aquests sis sobre la Liga de la Justícia, però... va haver-hi moltes desavenences, ell ho volia fer d'una manera i els executius i els productors ho volien fer d'una altra. Aleshores es van retallar moltes coses, no van quedar a la versió curta del 2017, va poder acabar el muntatge de la pel·lícula el director Zack Snyder, Sam Banner, i va deixar que la finiquités una altra gent. I aleshores, quan es va estrenar, com va ser un plof monumental, com la gent no li va agradar i va rebre crítiques dolentíssimes, el Zack Snyder va decidir fer la versió que ell havia pensat, la versió d'aquesta estesa i completa de la història que volia explicar. Per tant, aquesta és la nova pel·lícula de la Liga de la Justícia, de Zack Snyder, que ell volia ensenyar el món. I bé, la història és la mateixa. Ens trobem després d'un sacrifici que ha realitzat el Superman. El Superman es veu que s'ha sacrificat, que ja no està a mort. Per tant, després d'aquesta... Estàs dient que en quatre hores ens tallem un de sobra. Sí, sí, sí, eren 5, era 6, i la pel·lícula comença amb 5. Doncs es veu que després d'aquest esdeveniment, el Batman, el Bruce Wayne, la seva perspectiva canvia radicalment, és un... li afecta moltíssim, i aleshores es pren un punt d'inflexió a la seva vida, i després d'aquest esdeveniment, doncs decideix recolutar altres aliats amb habilitats extraordinàries, amb l'objectiu de crear aquesta nova Liga de la Justícia per poder defensar la terra i lluitar contra el crim. Aleshores, doncs això agafa d'Aiana Price, que és la Wonder Woman, interpretada per Gal Gadot, correcte. Ah, i el Batman és el Ben Affleck, i després hi apareixen... Tens un cacau avui de ma pes, l'aia també t'ho dic, eh? Sí, sí, ja t'ho tinc molta... Bé, ja està, ja m'he clarit. El Thieborg és el rei Fischer, l'Aquaman és el Gissomomoa, i el Flash és Led Ramiler. Aleshores, tots ells hauran de fer front a un poderós adversari que es diu Stephen Wolf, que és un general d'un planeta desconegut, és un alienígena. Però es veu que aquest no serà l'únic adversari al qual hauran d'enfrontar-se, perquè de fet els espera tota una invasió alienígena. D'un planeta desconegut. Correcte. Si vols conèixer el planeta, és una de més. Ah, és de veritat. És una de més. No todo era malo. Però és una proposta més. L'Alla, gràcies. I ara sí que ens anem a Amazon. Chico, el bueno, és la proposta d'aquesta setmana. Sí, que no us enganya el títol, perquè és una pel·lícula completament diferent a la que sembla el títol. És una mamarrachada, aquesta pel·lícula. És el que te pinta, no? Sí. De fet, si us dic que els productors són productors d'altres pel·lícules, com Supersalido, la Fiesta de les Salchiches, ja us dona una idea de quin tipus d'humor i quin tipus d'història manejarà la pel·lícula. Es va estrenar, de fet, gairebé fa una setmana al dissabte passat, 13 de març, una pel·lícula que ve dels Estats Units que dura una hora i mitja. Aquesta sí que és de duració més assequible. En la direcció també hi apareix una persona que ha escrit part del guió, que és Jean Stupninski. Té un títol una mica est... Ai, té un cognom... Stup, eh? Té un títol... Això. Un cognom una mica estrany. Perdó, estic una mica espessa avui. És un director d'Ukraine, per això té un cognom tan estrany. Ah, fill-o! Ara tot és sentit. La ira no és tan estranya aquest cognom, eh? És que és a la gràcia. Exactament. Doncs ha dirigit un curmatratge de la sèrie de The Office, per exemple, i ha sortit a la sèrie també com a director de Hello Ladies. En el repartiment principal hi trobem 3 actors bastant joves, de fet, tenen... interpreten a nois de 12 anys, però tots ells tenen 15, 14 i 13 anys. Tremblay. Aquest actor que també li agrada molt el Dani. Sí, la veritat treballa molt. No és tot molt jove i que... Sí, i ha sortit a pel·lícules, també et dic. Ha sortit a l'habitació, a Doctor Sueño, a Wander, fent de prota, o a l'Hospitufos 2. Aquesta, aquesta... Exacte. I després, els altres dos que hi apareixen són K.L. Williams, va sortir a la sèrie de Kidding i a la pel·lícula Una Nueva Vida, Lady Nun, un actor que ha pregut a la sèrie Broad Work Empire. I bé, la trama és bastant senzilla, de fet, ens presenten aquests 3 amics que són en Max, en Lucas i el Thor, que no el Thor de Marvel, si no es diu així. I són 3 amics de 12 anys que es troben al final de la seva infantesa i estan a punt d'iniciar aquest període de pre-adolescència, adolescència. Aleshores, amb les hormones revolucionades, els 3 comencen a sentir una gran curiositat per què es sent quan et dones un petó a la boca amb el teu amor, amb una noia o amb un noi o amb qui sigui, amb la teva persona estimada. Depèn del que hagi sopat aquell dia. Exacte. Aleshores, amb aquesta curiositat, acudeixen a una festa dels petons i, en mig d'aquesta festa, els amics utilitzen el dron d'uns els pares que, per desgràcia, acaben trencant de manera accidental. És un accident. I, aleshores, abans que els seus pares se n'adonin d'això i els rellen i els castiguin, comencen un esbujaerra d'aventura per poder reemplaçar aquest aparell per un de nou, sense que els pares se n'adonin. I, al final de tot, s'acabarà troncant la cosa perquè acabaran sense acudir a classe i prendran una sèrie de decisions involucrant a tots tres en un cas de droga i policia. O sigui, tot es desmatrarà. Acabaran una mica malament. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs gràcies. I, a més, si mereu el trailer, és bastant que en ver-lo. Amb el trailer segur que ens quedarem amb les ganes de veure aquesta pel·lícula. Bueno, doncs quedem amb les ganes, perquè reconeix que ja està a HD. No, en Amazon. Jo crec que amb el que ens quedem avui en les ganes és, o la teva secció, la meva. 50%, com diu la... Tirem la moneda. Podeu anar tirant, eh? Sí, no, no, la que has anat tirant no ha sigut tu. Avui hem tingut una teva revolta moltíssimes ganes de parlar de la pel·lícula que ens porta. Una pel·lícula que us poso deures i la veieu. Una pel·lícula que ens poses deures, si us sembla, senyors, senyors, nenes i nenes, i ara pesquen. Comencem de raó. Una pel·lícula que ens posa deures. Una pel·lícula que ens posa deures. Una pel·lícula que ens posa deures. La música porta per davant aquesta pel·lícula. Sí, avui es volia posar a la taula una pel·lícula que aquest any fa 20 anys, d'aquesta pel·lícula. És una pel·lícula del 2011, que és Moon & Rouge. Sí, una pel·lícula dirigida i escrita pel Batman. Jo crec que té un dels començaments més anticlimàtics possibles. És una pel·lícula que ens posa per davant aquesta pel·lícula. En els primers minuts de pel·lícula, quan s'obre literalment el taló, ens esmentem que Satin, la protagonista que era interpretada per Miquel Kidman, ha mort. I és el seu estimat Christian, que s'ha interpretat per Iwork McGregor, el que plora mentre s'escriu la seva història. I el que ens porten és el primer. I el primer és el primer. I el primer és el primer. Tenim el final perquè va la pena veure-la. I jo crec que més que mai en aquesta pel·lícula és per el camí. El procés. El procés que ens porta fins a aquest punt final, és el potent que té aquesta pel·lícula. Així s'hauria d'haver pres el Dani quan li vaig destripar el final del sexto sentit sense voler. Li portes el procés. Això, una vegada que ens plantegem aquest nivell, una injecció d'absent, en aquest sentit, s'ha podert al ritme de la història, la veu i les imatges van a tota velocitat, però clara i concretes. Això sí, hi ha imatges que durant un segon, una pantalla, és tot molt ràpid. És un ritme frenètic, com si fos una montanya russa, que també ho combina amb empreses molt més renantitzades. Jo com una amb les transicions, amb els tums, amb els efectes de so, de còmics... Té tot un plantejament molt visual, evidentment. L'edició és impecable, com deien la Camara Bola, comença volant per sobre de París, dins del Mulan Roix. Jo crec que una persona que segurament ha hagut molt d'aquesta inspiració, d'aquest inici o d'aquest ambient que crea la pel·lícula del París del 1900, jo crec que seria Lluís Danez, perquè si us fixeu, tot i que la pel·lícula és molt diferent, les històries són molt diferents, però l'àmbit de Barcelona, que abans parlàvem, té potser aquest tipus de cenografies, els carrers de Barcelona i els carrers de París en Mulan Roix, és com diem, el sentit és molt diferent, però si us fixeu, el concepte és bastant semblant. Sí, amb tot el món dels carrers. Sí, a nivell de cenografia i aquest tipus de coses. Això, el vestuari, la cenografia, com deien, són impecables. De fet, que ha dit Martin, que és la dona, va l'Urman, va ser la guanyadora de dos premis oscars, de les 8 nominacions que va tenir la pel·lícula. Aquesta pel·lícula, segurament, es podria considerar, diguem, el primer musical del cinema, amb cançons preexistents, perquè no són cançons originals per a la pel·lícula, de fet només hi ha una cançó original, que és el Kong with me, que tothom coneix, d'una de les escenes més idílices de la pel·lícula, però que també la volien nominar com a millor pel·lícula, millor cançó d'original, però no podria nominar perquè aquesta cançó, realment, es va escriure per una altra pel·lícula de Vas l'Urman, que era la meva filla. Ostres, en realitat no té cap cançó original 100% íntegra. Correcte. Per tant, tenim una pel·lícula, que això, que sí que reuneix, és tot un cúmul de cançons, que la Silvana molt bé, que el s'hi dona tot el sentit, perquè estiguin on han d'estar, i fer-me en part de la narració de la història. Jo crec que això ve inspirat també, per exemple, de l'èxit teatral de Mamania, que en el 99, ja s'estan bastant en teatres, i ja feia això amb les cançons d'Ava, i jo crec que Vas l'Urman ho tenia molt clar, que volia fer aquesta narració, tenint en compte aquestes cançons tan famoses, i és que, de fet, l'Urman té un record Guinness per haver obtingut la major quantitat de drets d'autor per una pel·lícula. Ostres. Tenim un dient que tenim... Convertirà una escena que és molt paròdica, i això és el que té aquesta pel·lícula, que passa de la paròdia, el drama... Sí, fluctua per molts. Sí, és molt per molts. Moltíssimes referències. Sí, sí, i és això. Tenim una versió de Polís, del Roxane de Polís, amb versió tango, que és brutal, potser és millor de tota la pel·lícula, però tenim també una versió operada del show Mas Go-Won, de Queen, per exemple. Tenim, inclús, hi ha una escena, que és la famosa escena de l'Elefant, que es va construir a Mesa, a Tevan Real, que és un dels 600 metres d'Alsara, que en Nicole Kingman, com Iguem Macrego, havien d'anar amb els nesos, perquè... No caiguéssim. Cosa que en Nicole Kingman ja li havia passat en una de les primeres escenes, va caure d'aquell grunxador, es va trencar una costella, es va fer un melengenoll, per això la pel·lícula sempre, o que si totes les plans li enganxen, de situació de cap amunt. La pel·lícula de l'Elefant, és una de les primeres escenes que van durar. De fet, ja estava contractada per la pel·lícula de l'habitació del Pànico, no sé si és de l'any 20 o 2 anys després, però va haver de rebutjar el paper, acaben fent-ho a Judy Foster, precisament per això, perquè encara estava amb el Mesa d'Esció. I a la pel·lícula de l'Elefant, tenim una barreja de cançons brutals. Tenim fins a 14 cançons dins una mateixa. Tenim aquí cançons dels biters, de Lionel Lennon, de McCartney, de Phil Collins, de Hodoros, de Joe Cocker, de David Bowie. Fins i tot de l'Oli Parton. Tenim de tot. A part de tot el que tenim a la pel·lícula. Els únics que li van dir que no... Hi van haver dos artistes que van renegar, no van voler ser-hi els drets, que van ser els Rolling Stones i Cat Simons. No volien que apareixin. És una pel·lícula que va costar molts diners. Teníem actors que sense ser en aquell moment, els grans actors bombes del moment eren actors andronom, que havien de cantar en directe. Havien d'agravar els mateixos les seves veus. Va ser també nominada la millor pel·lícula com a millor pel·lícula. Era la primera que en 10 anys no havia estat un musical nominada dins d'aquesta categoria. El últim havia sigut 10 anys abans amb la Vella i la Bèstia. Per aquí, d'aquesta manera, vaig dir que tenia en compte aquest actors i serien importants que et ve portable i naixin molts нельзя d'aquestes anyway. Aleshores hi haviaaly. Hi havia Muchoos. I jo, altra cosa. Fins que abans he treballat, però a disciplines de fórmulas, perquè formava part del que ell composava com la trilogia del Taló Armey. Amb la seva primera pel·lícula, que és la Mola Estana Laire, del 93, la seva primera operàprima, que començava també amb un taló, una obra teatralitzada en el cinema. Va continuar en el 96 amb Shakespeare, Romeo i Julieta, i va acabar amb aquest Mulan Rouge. I després ja no va fer més pel·lícules amb el Taló? No, després ha fet a Austràlia, ha fet unes altres pel·lícules, però ja no amb el Taló Armey, per exemple. Però ja no amb aquest Taló Armey. No forma part d'aquesta trilogia, que diguem. La veritat és que aquesta pel·lícula dona molt de sí, podríem estar parlant de recordes, perquè és una pel·lícula apassionant, amb molt detalls, amb moltes coses, que és rica en colors, rica en musitats, fins i tot d'afretacions. Tinc el seu humanatge al Bòlibut, que parlàvem dues setmanes. Sí, també. Amb l'obra aquesta que improvitzen. Sí, sí, el Bòlibut, evidentment, té serps pocs experiants, aquest problema de l'improvisió. O aquest ofeo postmodern, perquè al final ofeo baixar els inferns per captivar, per rescatar, per ser fonè, no? I una mica això, no?, el Cristian entra dins del Mulan Rius per rescatar a Satín, que si us fixeu, l'abundat i l'amor de Cristian pot ser a Crist, i Satín és Satán, que és la prostituta que es vent als homes per diners. Jo em quedo amb moltíssimes coses, perquè de debò que no m'esperava el que vaig veure, i jo quan vaig veure allò, jo feia anys, l'he intentat veure, però no era el meu moment, i no vaig ser capaç. És que ja passa, amb moltes pel·lícules. I l'altre dia, que la vaig proposar per cert, la teniu a Disney+, que van deshonar el projecte a Spotify, per tant, no teniu esposa, i la vaig veure, i el va fascinar amb arreglar molt, no podia deixar a Marladilla, i és que tenia coses precioses, i és una obra del cinema, una obra al teatre, a tantques coses, i una gran interpretació, i un amor a tothom. Ja ho diu la paraula de la pel·lícula Sloth? Sí, es diu, inclús, 143 vegades a la pel·lícula. Ostres! Es parla de la paraula, no?, o síbiles, no? Deixem-me'n amb aquesta dada. De programa se'n teniu algú al més. Sí. Adéu! That leave you cold inside, with a pain too hard to hide. Broken promises take their toll, now you're playing the full part. Your face to say you're ashamed, no one but yourself to pay. If your ambition's standing still, all your dreams left unfulfilled. Make up your mind while there's still time to turn around. Ooh, fire a smile, you'll regret, won't forget what you've left behind. Ooh, fire a smile, you'll regret, won't forget what you've left behind. Ooh, fire a smile, you'll regret, won't forget what you've left behind. Ooh, fire a smile, you'll regret, won't forget what you've left behind. Oh, bye smile Oh, oh, oh Oh, bye smile Your regret won't forget what you've left behind Oh, bye smile Your regret won't forget what you've left behind Oh, bye smile Your regret won't forget what you've left behind Oh, farewell smile Your regret won't forget I don't regret what you've left behind. Goodbye, it's life. Goodbye, it's life. Ara escoltes ràdio d'espern, Centonitzes ràdio d'espern, la ràdio de Sant Junts. Ens tornarem de fet puntu.