intro Hola, bona tarda. Benvinguts i benvingudes al programa de cinema que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. El meu nom és Daniel Martínez i comencem ara, avui, en aquest precis moment, Cinema Alegresca, un programa més que no podria ser possible si no tingués a la meva esquerra la fantàstica Laia Vidal. Hola, Laia, com estàs? Ui. Escolta. Ara, ara. Provam-no, provam-no, se me oye. Veia que és tot un ple tornar a estar aquí amb més altres. Que mona que ets, ets més mona. I també no seria possible. No facis il·lusions, Dani. Que borde, que borde. No seria possible. Tampoc està aquí si a la meva dreta no tingués el Raül Navarro. Hola. Com estàs? Molt mono. Molt mono? Tots estan monos amb això. Sí, sí, sí. Ja em va bé. Sí, a tu ja et va bé, està mono. Sí, sí, sí. Després ho desvallarem per què? Només empullem nosaltres la broma. Però, bueno, sí. Hijo de l'ombre. I el que és fill de l'home també és el que tinc davant meu. Josep Montano. Sí, sí. L'home de les mil tecles, doncs ara que estem ja tots presentats, jo crec que podem començar, perquè tenim moltes ganes de parlar amb vosaltres del millor cinema. Els ho portem aquí, a Radio Molins de Reis, Radio Esvern, i a Ibox, benvinguts a Cinema Alegresca. Pancem, com sempre, el programa amb la pregunta de la setmana. Ja sabeu que cada setmana ens agrada fer, doncs, una pregunta, perquè així, doncs, ens sentem el programa i és una manera d'ensetar-lo d'una forma diferent. Ja ho fem des del confinament i hem volgut seguir perquè és una manera diferent i entretinguda. Són preguntes que sempre tenen que veure en relació amb el seteart, amb el cinema. I la pregunta d'avui diu així. En el teu dia a dia, quina és la teva banda sonora? Oh! Això no vol dir la banda sonora que escolti. És a dir, la banda sonora que representa el meu dia a dia. Exacte. Bueno, sí, no, no, el que tu escoltes, eh? L'Aya, el que tu escoltes normalment, eh? No, no, no, el que tu escoltes normalment, és a dir, artistes, grups, compositors, els que els escoltin. La teva banda sonora el teu dia a dia. És a dir, si jo et vegués com si estigués veient una pel·lícula, escoltaria el que tu estàs escoltant. I què escoltaria? Home, jo últimament m'estic ficant tres bandes sonores. Enfico, la banda sonora de Raya, perquè m'agrada molt el compositor, el James Newton Hallward, que és també de la banda sonora de los juegos del hambre, que és la següent banda sonora que volia dir, que estic ficant la banda sonora, però això no és d'una pel·lícula, de la sèrie d'anguisani. Perquè ara mateix me n'estic veient, i és una banda sonora preciosa, és superbonica, i no sé, i me alegre el dia em dona pau, i m'agrada. Molt bé, està bé, està bé. Si entra èpica i música bonica, suau. Està bé, l'Aya està bé, està bé. Raül, tu per on tires? Jo t'hi aia una mica per aquest tot, també, normalment, però inclús us ensenyaré el que he estat escoltant avui mateix, de banda sonora. Tens aquí a la mà. El meu best, best, best time. Albert best, Albert best time. Raül, l'escoltes Albert best time. Albert best time. Albert best time. Si ens dius banda sonora segurament sí. Bueno, avui està escoltant, per fet de la setmana que ve, que volíem fer un especial, i els dies mandamentos. Els dies mandamentos? Molt bé, està bé, que és alguna pel·lícula o alguna cosa. La pel·lícula dels dies mandamentos. És tot de la por. Jo què sé, potser és música de l'esclésia, jo què sé, Raül. No és el teu estil, música èpica. Si ja tens la ment, has estat mana santa. Sí, sí, sí, que sí, que sí. Són ganes, són ganes. Vinga la cançó. I ja. El tio la conèixeria. Sí. Bueno, ja està. Jo la veritat és que la meva banda sonora de no dia a dia, normalment, a vostè em va ser música dels 80, dels 80 banda sonores també, per suposat. Vull dir, jo les banda sonores hi estic molt de garinyo. I el que heu de dir, la música dels 80, sempre té un espai bastant important. Després sóc molt fan d'això, un Mendes. Sí. Però això un Mendes per mi és com m'encanta. I per relaxar-me ja em va bé. Però això és banda sonora? No, seria la banda sonora de la meva vida. Ah, però s'incloies cantants i tot. Jo hauria modificat la meva recicla. Els veies fa preguntes i fa ells. Ho he dit. Abans de començar el programa he dit, artistes, grups, compositors, que acostumes a escoltar. O sigui que no em digueu ara gaire, perquè després... Mira, últimament estic escoltant Into Debuts. Voscos en Dins, perquè... Voscos en Dins? Sí, no, Voscos en Dins. Voscos en Dins, sí, perquè... No, no, atenció, atenció. Perquè estic escoltant la versió, sobretot la versió en anglès de Into Debuts, que va fer Disney, també l'estic escoltant, però també la de Goll de Gom, Voscos en Dins. Que li he tot la versió de l'espotify del seu musical, bueno, el musical de Broadway, que va versionar de Goll de Gom, per això Voscos en Dins. M'ha recordat el voltó d'Espiderman? Sí, de la primera temporada. Sí, sí. Ai, mare, sí. Quins records. No estem a la primera temporada, estem a la quarta, i han canviat moltes coses. Per exemple, la Laia no tenia nom a la seva secció, i ara sí que en té. I la ciutat de les estrenes. I arranquem una setmana més amb la Cartallera de la Laia Vidal, perquè jo crec que la gent ens deu imaginar que véns amb un cartell enorme, amb una Cartallera. Extra, extra, s'estrena d'esta pel·lícula. Home, estaria molt bé, no? El tema del nen del diari sempre és molt divertit. Les pel·lícules, extra, extra. S'hi estiguéssim a l'aire pre-internet, sí. Sí, s'hi estiguéssim a l'aire pre-internet. La Gafeta. La Gafeta. La Gafeta Semanal, sí, sí. La Gafeta de la Laia Vidal. Sona bé, mira, un títol per una secció, si el vols, et cobraré drets, t'ho dic, perquè m'hauràs de pecar. Perdona, però si se m'ha acudit a mi. No, la Gafeta de la Laia Vidal se m'ha acudit a mi. Comencem aquesta Cartallera amb una pel·lícula bastant important, bastant important, perquè recull moltes nominacions en diferents festivals de cinema. I molts premis. Per tant, ojo el dato, perquè anem a parlar de Nomad Land. Correcte, pel·lícula d'Estat Units, distribuï de part la Fox, Searchlight Pictures, i igual Disney també. Ja que la Fox és de Disney, doncs també per tant el distribuïdor, en aquest cas, no productora. Es tracta d'un drama independent que està rodada en manera de Rude Movie. Dura un hora i 48 minuts en la direcció també hi ha una dona que ha participat en el guió, sigui el guió direcció seu, és la Chloe Zhao, és una directora xinamericana que ha dirigit abans d'això un curt titulat diat les Moundtimes, que seria de temàtica similar, i una pel·lícula titulada The Rider del 2017. En el repartiment principal hi ha molt de gent, però la més principal seria la Francesc McDormand, aquesta actriuassa que ha sortit a pel·lícules com Tira Prometida, Montreis Kingdom, del Wissan Desson, ABC Star o la més recent que va fer, 3 anuncies en les afueres. I tant, una gran actriu i amb molt recorregut oscarístic, sobretot. I que aquí en aquesta pel·lícula en concret els he comptat i són uns 28, gairebé 30 premis que he guanyat en diferents festivals, sobretot en les categories de millor pel·lícula, millor direcció, actriu i fotografia. Aquí és un més destacat. No és per menys en els Oscars on té 6 nominacions entre aquestes estan les que he mencionat, pel·lícula, direcció, actriu i cinematografia, que seria l'equivalent a fotografia, però també és denominada a millor guió adaptat i millor edició. Molt bé. Doncs suma a tots aquests que potser arribarà a fer els 30 fàcilment. Per tant aquests 30 premis que recolliria ja aquesta pel·lícula ara ens anem a la sinòpsia. Molt important que la gent estigui tenta perquè aquesta pel·lícula promet. Exacte. Tenim la protagonista, que és la Francesc McDormand. En aquest cas encarna una dona que es diu Fern, és una dona d'un 60 anys, que resulta que la gran crisi del 2008 ho va perdre tot i a partir d'aquí decideix embarcar-se en un viatge a través de l'oest americà, de tota la part de l'oest de Estats Units i recorre tota aquesta zona en una caravana on està vivint com a nòmada, com una nòmada moderna, diríem, i en tot aquest viatge, per això dic que és una road movie, perquè va viatjar per que retira a través d'aquesta caravana, doncs a partir d'aquest viatge es creuaran tota mena de persones d'elles a aprendre un món i que canviaran el seu viatge personal i la seva perspectiva de les coses. Doncs ens somem ens somem a aquest... Això si voldria destacar una cosa molt indignant que em sembla d'aquesta pel·lícula, que és que s'estreni a cinemes, però que els oss que siguin el dia 26 d'abril, em sembla, i la fiquin a Disney Plus el 30. L'hauríem d'haver ficat un palet abans perquè així la poguessin veure, però bé. Així hauríem d'anar als cinemes a veure-la. La posaran als Oscars després, i la posaran a Disney Plus tres o quatre dies després dels Oscars. És lògic, entenc la decisió. Em sembla molt bé després de totes les pífies que ha fet Disney Plus al llarg d'aquests mesos amb els cinemes que els cinemes estan enfadats i amb aquesta plataforma. I els espectadors de la plataforma. Sí, els espectadors de la plataforma també estan enfadats. I el que ha sigut la millor decisió que ha pres Disney Plus en mesos. Ara, si ens anem a un blockbaster, perquè crec que la pel·lícula que ve ara Déu-n'hi-do... Molt esperada, també. Molt esperada, segur. Sí, per molta gent que... De fet, ara mateix, ara me'n deixen els cinemes a veure els meus fills veient-la. I tant. I tant, i tant. Ho dius en sèrio? No sé si heu d'haver sortit ja, però sí. Sí, sí. Home, Dani, hi ha molta gent. Té molt públic a aquesta pel·lícula. Jo també la volia, però que estic aquí, si no... Bueno, si vols anar pel... Si vols marxar, estàs lliure, però... Vale. Posa una mica de claró en tot això, perquè la veritat és que ho veig molt negre. Tenim una pel·lícula que és Godzilla vs. King Kong. Ah, ja. La veritat és que tinc ganes de veure-la per saber per què una altra de Godzilla i de King Kong. Per què? De fet, jo no sabia que ja s'havia fet aquesta pel·lícula. Sí. Es va fer el 1960 i pico. Realment és un remake. Com totes. Al final, com totes. Si mireu el trailer, superèpics, amb uns efectes especials brutals, i bé, tenim una pel·lícula d'estats Units i Australia, en aquest cas. Si hem de tornar a posar el poble japonès, a la seva disfesa de Godzilla una altra vegada, és el mateix. Home, s'ha fet moltes pel·lícules, de Godzilla i moltes de King Kong. Va rejar-les en una mateixa pel·lícula a traure el públic de les dues criatures. Per això. Produïda per Legendary Pictures i la Warner Bros. tenim aquesta seqüela d'acció, fantasia i science i ficció, que dura gairebé dues hores, una hora i 53 minuts. Dirigida en aquest cas per Adam Wingard, i una altra, que no té gaire bona reputació, que és la pel·li de Netflix, de Death Note, del 2017. Aquest és el director. Bé, doncs, a sumar aquest director per saber una mica més d'aquesta pel·lícula, hem averiguat una mica la pel·lícula del país, la productora, la direcció, però ara volem saber el repartiment, que jo crec que això també és una cosa interessant. Principalment, a part de Godzilla i King Kong, hi surten Alexander Skargard, que és un actor i director suec, en aquest cas fa actor, ha sortit a pel·lícules com Battleship, o la leyenda de Tarzan. Guinyo, guinyo. Després també apareix Millie Bobby Brown, aquesta actriu que va debutar a la sèrie de Stranger Things, però també va sortir a la pel·lícula de No La Holmes i a Godzilla, Rey de los Monstruers. I per últim hi apareix Kylie Chandler, per últim del repartiment a destacar, això és en Huizani? Sí! T'he posat en Huizani perquè he pensat com que la Laia l'hi agrada i tal, doncs faré un regal, un regal radiofoni, com a... Per presentar aquesta pel·lícula potser no és la millor música. No, però és igual. L'important és que t'agradi a tu. Que he considerat, Dani. Doncs estava parlant del Kylie Chandler, aquest actor que ha sortit a pel·lícules com el logo de Wall Street, First Man, o no sé, Juegos. I explicant-vos una mica de què anirà la pel·lícula de Godzilla versus King Kong més enllà d'aquesta batalla èpica que tindran els dos, doncs resulta que, per una banda tenim el King Kong, que en aquesta pel·lícula té uns protectors, una gent que s'encarrega de protegir-lo, l'objectiu d'emprendre un perillós viatge amb ell, per trobar la seva allar, la seva veritat ple allar, el seu origen, aquest simi gegant. A ells els acompanya la Gia, que és una jove órfana amb la qual el King Kong té un vincle molt especial, molt únic, i que li agrada molt la seva companyia. Tot i així, en el camí es creuen inesperadament amb aquest Godzilla, que és un Godzilla molt enforismat, que està causant destrucció a tot arreu, a tot arreu que passa. Aleshores, la batalla entre aquests dos essers monumentals és inevitable i, a partir d'aquesta batalla, començarà un misteri que es amaga les profunditats del núcle de la Terra. O sigui... Jo sincerament, quan vaig veure que s'estrenava i tal, em va entrar curiositat d'anar-la a veure només per saber el per què es fa una altra pel·lícula d'això i és que l'altre dia estava... Estic molt negatiu, però l'hora entusiasmat de veure-la, no sé explicar-ho, no sé explicar la sensació que tinc dins del meu cos, és estranya. L'altre dia estava fent zàping i vaig veure que feia una pel·lícula del Godzilla, que també surt aquesta... Godzilla, Ridley, los monstruos, que ja s'han presentat. És la segona part, no entenc? No, és la anterior. Sí, aquesta serà la segona part. Godzilla vs. King Kong o no? No, exactament. Del King Kong, proveu King Kong la Isla Calavera, que és la de l'abans, i després d'aquesta de Godzilla, és la de Godzilla, Ridley, los monstruos. No sé si s'han ajuntat els dos. D'acord. I amb aquesta musiqueta que estem sentits a fons, m'imagino el Godzilla i el King Kong agafats de la mà, i passejant. Al final la batalla acabarà els dos, unin forces. Sí, no sé, veig molt coqui tot plegat. És que la música és molt coqui. Molt coqui, molt coqui, ja ho saps, que tot a tu ets molt coqui. A mi t'estic fent molt la pilota. Sí, sí, és una pilota. Faig una mica, fins i tot, de fàstic. Estic molt pastelós. La pel·li... Sí, sí. Sembla que li estigui tirant la canya de la Laya. No sé què em passa. L'Alla Vidal, altres estrenes. Monster Hunter. Sí, tenim altres estrenes com Monster Hunter, pel·lícula de l'any passat 2020, d'Estats Nits, Japó, Alemanya i la Xina. Es tracta d'una pel·lícula de fantasies, aventures i acció, que de fet és l'adaptació d'un videojoc. Per tant, si heu jugat aquest videojoc Monster Hunter o uscri de l'atenció pel que sigui, doncs que sapieu que a partir d'avui la podreu anar a veure el cinema. D'igual manera, també s'estrena Tommy Jerry. O Tommy Jerry. Aquesta pel·lícula, en formada d'Alla, m'atratja dels dos personatges, tan mítics, pel·lícula d'Estats Units, d'animació, aventures i comèdia. I també s'estrena... Hi ha moltes altres estrenes, sobretot documentals espanyols, com serien traïdores, un documental sobre terrorisme, nació, un documental sobre treball feminisme, i Mr. Hunt solo, no Hunt solo de Star Wars, sino Hunt de Manu, doncs Hunt solo, un documental espanyol i d'Andorra, també, que m'ha criat l'adaptació per això, sobre la discapacitat. Però, una altra pel·lícula espanyola, la última, en aquest cas, que voldria resaltar, que s'estrena a cinema, seria un efecte òptico. Aquesta pel·lícula que vam poder veure al festival de Sitges, alguns, no tots, però que va estar en aquest festival, comèdia d'aquí, no ser un alt. A veure què us sembla, a veure si us agrada, però jo la veritat és que crec que vaig ser un laia viral en aquesta pel·lícula, perquè no em va costar una mica, però si us agrada, doncs... Sí, amb la Carmen Machi. Clar que sí, i el Pepo Nieto. Sí, sí, Pepo Nieto i Carmen Machi. I ens anem a la següent, perquè ara toca parlar de la misma ola, però ara sí, ens anem a la plataforma vermella, com m'agrada dir a mi. En el primer lloc tenim Netflix, i en aquest cas la música sí que és d'acord a la pel·lícula que us vaig a presentar d'aquesta plataforma, la destacada de la setmana, que seria en aquest cas la misma ola. Pel·lícula que es va estrenar, de fet, A.I., o sigui, des d'A.I. la teniu, una pel·lícula italiana, que és un drama romàntic, no com Call me via your name, en aquest cas és un altre tipus d'història, tenim aquesta pel·lícula que dura una hora i 40 minuts aproximadament dirigida per Massimiliano Camaiti, és la seva òpera prima, i abans d'això va dirigir un curt titulat Armando, de l'any 2006. Principalment en el repartiment hi trobem un actor i un actriu que hi participen junts, en el seu primer paper, tots dos, que serien Roberto Cristian i Elvira Camarrone. Molt bé. Doncs la pel·lícula ens trasllada a l'estiu Sicilià, on tenim la Sara i el Lorenzo, que es coneixen per Primer Cop. No vés a ser tenuts quants dies per conviure els dos junts per adonar-se que estan enamorats l'un de l'altre i que volen viure aquesta història d'amor de l'estiu. No obstant això, la vida ens els porta a enfrontar-se a una dura prova, sobretot que ve per part de la Sara, per part d'ella, un desafiament que els obrigarà els dos a enmadurar més ràpid del que s'haurien esperat, a viure l'estiu de manera diferent a com s'ho imaginaven per davant d'aquesta adversitat. I, de fet, m'agradaria destacar en aquesta pel·lícula el dublatge, perquè aquí han participat dos col·legues meus de dublatge, fent els dos protagonistes, que són, home, s'ha de destacar el repartiment de tota mena. Clar que sí. Doncs, dublant el Roberto Cristi, en tenim l'Ivan passada i en dublant a la Elvira Camarron, i tindríem a la Marta Rodríguez. Molt bé. Doncs salutacions de part d'Estat Units, i ara sí, ens anem a altres estrenes que tenim també a Netflix. Correcte, s'han estrenat moltes pel·lícules a llarg de la setmana, però les més destacades serien Seaspiracy, la pesca insostenible, un documental sobre la pesca, concret sobre un tema natural, vingut d'Estat Units i que teniu disponible des del 24 de març. També es va estrenar El Campamento de mi vida, una comèdia romàntica musical i adolescent, i també he vingut a d'Estat Units, que jo crec que aquesta li cridaria la tensió del Dani, i també una altra pel·lícula així destacada seria Agència Secreta de Control Màgico, una animació d'aventures i comèdia vinguda de Rússia i d'Estat Units. Molt bé, gràcies Lallar. Ens anem un altre cop a canviar de plataforma digital, però ens anem a Amazon Prime Video perquè també estrena cosetes. Correcte. Tenim una pel·lícula que es titula Art d'Ara. És una pel·lícula que es va estrenar fa dos dies, el dimecres 24 de març. És una pel·lícula d'aquí de Catalunya, i està produïda per la perifèrica Producciones i Elisabet Producciones. Es tracta d'un drama d'intriga en forma de roadmobile també i de fals documental. Això crida bastant l'atenció, perquè no és habitual. Durar dues horetes en la direcció hi ha dos directors, en aquest cas serien Raymond Francoi, també és el cogeonista, i Xavier Puig. Són dos persones que treballen juntes en les mateixes produccions, i en aquest cas van fer dues pel·lícules, que són Adrià Puntí del 2012 i la gent no s'adona del poder que té de l'any 2018. I en el repartiment principal hi trobem trios conegudes, com serien Bruno Cosí de la Vampira de Barcelona, que es va endur premis als Gaudí. Sí, moltíssimes felicitats a Lluís Danés i a tot l'equip, perquè la veritat és que es van endur molts premis i molt marascuts. Molt bona feina per part. I estan d'acord aquí al programa. Felicitats. I també en aquesta pel·lícula hi trobarem l'actriu Maria García Vera, va sortir a la pel·lícula de los Campos Magnéticos, per exemple, i fent el seu primer paper i estar Mascia Florid Campins. Tenim Ardara, que és una ficció, com ja he dit en forma de fals documental, que de fet reconstrueix el viatge que van emprendre 3 joves, cap a Irlanda, i mai van tornar d'allà. I no se sap per què. Aleshores la pel·lícula intentes brinar allà de tot el seu recorregut, quin és el motiu que els va fer quedar-se allà o perquè no vam poder tornar, si va ser per causes alienes, o per un noi de ciutadella de 23 anys. I després tenim, per una altra banda, la Bruna i la Maria, que són dues joves actrius de Barcelona. Tots tres coincideixen al poble d'Ardara, que és aquest poble irlandès, on comparteixen els últims dies del mes de juliol, i acaben emprenent aquest viatge que acaba els penyes sagats més alts de tot Europa, que és d'aquell poble. I com se sap com no van tornar i per què? Doncs a través dels ulls, tant a partir dels seus pròpies experiències, els seus pròpies vivències, sinó que és a partir d'enregistraments de vídeos seus, de coneguts que els han conegut allà en el poble, dels seus familiars. Sí, és a partir de vídeos, d'enregistraments de testimonis, com es va coneixent la vida d'aquests tres joves, i s'explica això, perquè no van tornar a ser. Molt bé, és un format diferent. Sí, sí, per això. Sí, molt bé. Molt bé, i ràpidament anem a destacar les coses que s'estrenen també a HBO. Correcte. A HBO tindria amb la pel·lícula de La llorona, aquest thriller de terror sobrenatural ha estrenat l'any 2019 dels Estats Units. Quina llorona? Perquè hi ha dos llorones en la mateixa. Hi ha més de... Sí, però hi ha la llorona que es va trenar... Exacte, hi ha la llorona que... No sé si tenen cinemes en el festival de cinema, en la llengua americà, no és aquesta, és la llorona d'experiente Warren. Sí, exacte. També s'ha estrenat el dia que el deporte se detuvo, que és un documental sobre el racisme al bàsquet en temps de pandèmia, aquest tipus de documentals que ara està estrenant a HBO en els últims mesos, i també hi podem trobar la pel·lícula Vicky el vikingo de l'any 2009, de l'any 2009, Vicky... Sí, exacte. Aquesta adaptació al cinema d'aquest personatge tan familiar d'aventures i comèdia, tindríem. I per acabar filmant... Disney Plus no té estrenes destacades en aquesta setmana, per això passem directament a filmar que ens porta, per exemple, el cormetratge de l'Almodó Bar, de la voz humana. Sí, que es va quedar les portes dels Òscar! Ah, una ràbia! Exactament, amb la... No ets molt fàndam, ets molt fàndam! De fet, no és un cur, és un mitj matratge, perquè dura 30 minuts, més o menys, tal com a les portes, d'entrar al cor. Sí, exacte. Després també s'estrenen pel·lícules com en Guerre con mi abuelo, amb el Robert De Niro, una pel·lícula comèdia familiar dels Estats Units de l'any passat, i també hi tindríem Madame Curie, d'ara en 2019, drama biogràfic sobre aquesta científica, pel·lícula que ens porta a la Unit, Hungria i la Xina. Molt bé, doncs ens acomiadem de la laia tot i que pot seguir els micròfons de ràdio Molins, ràdio De Niro. Vés-te'n cap al cinema. A veure, a quin cong, no? Al final acabaré veient, us ho dic en seriu. I ara sí, ens anem a la selva tropical, ens anem a la Ravesca. I arranquem, ara, amb la Ravesca. Com deia, m'he fet un petit spoiler, avui ens anem a la selva tropical. Sí, jo crec que avui te'n puto tot el programa fent una spoiler, que sí que és monos, que sí... La dàia ha fet un petit guinyó en la seva cautellera, i en plena de selva. I amb quin cong, també? Sí, quin cong també estaria aquí, també estaria aquí. Sí, una mica, una mica. Jo crec que estaria amb tots. Està tot ben lligat en el programa d'avui. Sí, sí, totalment. Per si no ho hem adivinat, però jo crec que és bastant mitja evident. Però parlarem d'un rei, d'un rei dels micros, d'un rei dels micros. Però no de cap pel·lícula en concret, no? No, vaig acordar sobre la història de Torfán. Torfán va sobreviure de nen a un accident d'aviació en el qual va morir els seus pares. Els micros li van cuidar, el van cuidar, i quan va créixer es va convertir en el rei de la jungla, no? Tot això en la ficció, perquè en la realitat... Ah, això que te'n va dir? Està basat en una història real, no? En la realitat, no, no, no. Tot això, per això dic que la ficció en realitat va néixer de l'imaginació de l'escriptor Edgar Rice Barrow, Barrow. En 1212. Per això, perquè aquest personatge es va inspirant als relats de l'esplodador Henry Mautostanley i en Mowley, el personatge creat per Roger Kipling en el llibre de la Selva. Barrow es va barrejar a la seva creació i va batejar la seva creació com a saltant. No saltant, saltant. A la reflexió. Sí, però després del primer relat va canviar l'ordre de les getres, perquè li sonava millor, i la veritat que sona més força talfant que saltant, no? Sí, molt bona tria. De seguida el cinema va tirar mà del personatge. El primer talfant de la pantalla va ser a l'Incol en el 1918. Per tant, en cinema Maut. Un forç del circ del qual es explicava que va matar amb les seves propies mans a un jaúdor en el rodatge. Això sembla la Feli de Disney que també mata... No és un jaúdor, és com un gapart. Sí. El que sembla la Feli del Jaúdor estava bastant bé i malalta. Però el que va passar era que el Maut havia d'acord amb la història de la gent que va donar la victòria a l'Incol. A l'Incol, perquè la gent no va dir que eren tan tranquil·litzants. Aquí és on s'exagera la història per donar-li la victòria. Aquestes pel·lícules es van durar en California, no l'Àfrica, no es van deixar No, a la ciutat. No, no, no. Estaven al set. Sí, al set de rodatge, però estaven en cel obert, diguem, per dir-ho, no, no. No tot estava fet en decorat. Clar, clar. Això, el terfant més famós del cinema va començar a les seves marches en el 1932, no? El director Obert Ople és Van Dyke. Va organitzar un càsting per triar el primer terfant del cinema sonor. A les proves es van presentar actors com Clare Gheibold. O sea, Clare Gheibold. El van rebutjar per això només veu com va treure la samarreta i van dir, que no seria el perfil. No és el que m'imaginaven. Si fixeu-vos que tenim un perfil molt concret de terfant, no?, al·lètic, musculós, tal... Com a per les circumstàncies de la vida que té. Clar, clar. El triat, finalment, per fer-te el terfant, va ser Ioni Weitzmuller, un anticampió olímpic de notació, sense experiències cinematogràfica, però tot una etleta. Tot una etleta que acabaria convertir-se en el rostre, jo crec que era el més recordat del personatge, no? Al costat d'ahir veiem a Jane, interpretada per Maudino Sullivan, i ara se venia d'un fonible company a Chita, o company, perquè era un mascle, una família. Però a la pel·lícula també, o no? No, a la pel·lícula se suposava que era una família, però amb mascle. Per què no van anar a una família de veritat? Doncs perquè no hi havia, no hi havia. Vosaltres no donàveu el perfil. Vam buscar les quatre potes d'ara. És que no ho sé, és curiós. Totes les agates de tant que va interpretar Johnny Wayne Schmuller, es va rodar, com diem, en els estudis de la metro, i en els estadiors de Los Angeles. Després s'afegien imatges de Flora i Fauna Salobacha, per tenir-ne a Trade Horn, que era un documental rodat a África a principis dels anys 30, per el mateix bandaic, per el mateix director. Per tant, tenia com el tenia els drets, els va fer servir. Va aprofitar el material que ja tenia? Sí, el material va utilitzar una vegada i una altra, tota la sèrie de pel·lícules. El pla més formatit que pràcticament no es podia haver d'entrar en totes les pel·lícules, és d'altres cocosins entrant al riu, i en els cocosins entrant al riu sempre s'ha matès planos. I entrant de la mateixa manera. També d'habitual, l'escena del portador negre, que és d'Espanya, pel penya sagat, que hi ha per allà. O uns nàrius, que per al set, que per al set tampoc hi ha nàrius africans, sinó que n'hi ha extres de Los Angeles. Si ho està tot barrejat... És a dir, Weishmuller mai havia estat a Basta, a Àfrica. Mai. Però, a més, hi havia un altre tret que acabava sent el principal senyal d'identitat del personatge, i és el seu famós cripte, no? Sí. Perfecte, sí, sí. Aquest cripte que no és un criptoma, sinó que és una barreja del Departament de Sud de la Mètode, que van formar amb el cripte original de Johnny Weishmuller, i, per tant, un càntic tirulès, que ell tenia ascendència tirulèsa, barrejades amb el sud oi d'un camell, d'una llena, i d'un violí tocant una nota sí sostenida. Ai, la mare de Déu! T'ho aneu escoltant? A veure... I... Doncs aquesta barreja aconsegueix això. És veritat, eh, que dius el violí? Clar, clar. Sí, faràs l'orella. Johnny Weishmuller va protonoritzar 12 pel·lícules de Tarzan, però a la fi dels anys 40 van donar el personatge... No va donar el personatge... Gractifico, no, va donar el personatge davant de les pantalles, perquè, a final, aquesta persona va acabar molt trastocada, va acabar vivint els seus últims dies a Capulco, passant molts dies en un psiquiàtric precisament dient que hi ha Tarzan, intentant cridar que dos per tres, després d'una vida molt... Va pujar el cap i, a final, va acabar creient-se el personatge? Sí, va tenir una mala vida després, per dir-ho d'alguna manera, i, a final, va acabar una mica d'aquella manera, i, inclús, en els seus últims voluntats, demanava que aquest crit sonés en el seu entornament. Ostres. Ostres. Deu-n'hi-do, deu-n'hi-do. Sí. Però perquè va acabar encasillat o alguna cosa. Sí, home, va ser 12 pel·lícules, va estar... Això, fins als anys 40, des dels anys 30, va estar això, 10 o 20 anys fent aquest personatge, a final. Sí, és normal que acabis trastocat després de tant de temps. Exacte. I, més, una persona que no era actor, ni un moment, i, al final, va aquí, sí que va fer algunes pel·lícules després, però no va ser molt més. Inclusament va intentar fer una pel·lícula d'un personatge semblant, a Tarzan, que no recordava molt bé el nom com era, però sense més sort, en aquest sentit. Sí. Després d'ella, el van substituir... com a Tarzan, el Lex Backbaker, no? O... que va agudar 5 pel·lícules. Gordon Scott, un culturista guaperes en Tupé, com hauria dit. Aquest té l'honor d'haver sigut el primer Tarzan que va agudar en Àfrica. Aquest sí que va viatjar, no? Perquè les aventures, a partir d'aquí, ja viatxaven. Està a Àfrica, a Sud-Amèrica... Tenim Tarzan's pioners, encara cosa. Un del pioner sonor, l'altre pioner mut, l'altre pioner d'Àfrica. A més, des de Tarzan es gestionaven molt bé per el Barbraus, per el mateix creador. I s'habitava que es fessin versions en uns altres països, no? Però si busquem, hi ha milers de... bueno, milers, no, però hi ha moltíssimes versions de Tarzan, a l'Índia, per exemple, a Agol i a l'Hibut, i a més. Incluso aquí a Espanya es van fer diverses versions de Tarzan. I... bueno, una mica així... Com és així?Alguna encara va funcionar bastant bé, eh? Encara alguna va funcionar. Algun títol així destacat o...? Ostres, els títols són tots molt semblats, eh? És l'ombre de la jungla. Sí, els títols són tots, que sí... A veure, a veure... Vaig a buscar-nos alguna vez.Sí. Bueno, jo els diré. Com deia, en els anys 80, aquesta ofer, l'Àmberg, van quedar al personatge en Greystrup, la leyenda de Tarzan, una opció més al·laborada i més damàtica de l'original. Seria com una mena del Caballero Oscuro, com va fer el Caballero Oscuro al Batman, amb les segones amb fosca i demà, doncs amb Tarzan va passar el mateix, amb l'Àmberg a tots els fosquies, va dematitzar molt més... Tenim, també, en dibuixos animats, no?, en 1999, a la primera versió animada, no?, com no de la mà de Disney. A més, guanyadora d'un Òscar a la millor banda sonora, l'original, que és la que se m'escoltava. Ficolins.Ficolins, home. Ficolins, que, a més, es va proposar i ho va aconseguir cantar les bandes sonores... En anglès i castellà.En tots els idiomes. Ah, en tots els idiomes.Ah! En els diferents idiomes que es va fer... En els diferents idiomes que es va fer va ser el mateix Ficolins, els que les va cantar. No es va buscar com ara, la versió espanyola... I la resta són tonterieses.Sí, sí. Home, que tomà. Com deien, no?, i aprenent l'argument, aquí va vegeva l'estil de l'afecto de Disney, no?, els malvats semblant d'estapacents, l'abundat del protagonista, no?, i aquesta vegada, crudiosament, l'antagonista del villano, l'antagonista de Torosan, ve pel nom de Clayton. Quan, realment, Clayton era el cognom de Torosan. A la història real. O sigui, a la primera versió de Barbaus, no?, no?, no? Després, en aquesta pel·lícula, tenia un pressupost de 130 milions, i va aconseguir una captació mundial de 450 milions de dòlars. O sigui, una volgada. Va ser una pel·lícula molt, molt aquillera de Disney. En el 2013 ens va arribar d'Alemanya una cinta d'animació, també, del personatge, utilitzant noves tècniques com el motion capture. Però amb una pitja fortuna, que va ser la seva antessasora, la qual no deixava de copiar-se, en aquest sentit, una mica. La història és bastant semblant. Quan parteixes d'una versió tan memorable, és difícil. I, finalment, el 2016, l'indiscutible re de la selva, va tornar a la gran pantalla, i el seu protagonista va ser, com deia abans l'Ailaia, l'Alexander Skarsgård. Sí. A més, és el germà, no sé el nom del germà, d'un dels germans, que és el que fa d'ahir, de Pennywise, no? Doncs aquest és el seu germà, o un dels seus germans, perquè no em sembla que són tres germans i les tres són actors. Un creçó a veure entre Pennywise i Tarzan. Home, i Christopher Walls, també, amb aquesta pel·lícula, també, no? Tenim el Christopher Walls, tenim el Margot Robbie, tenim la Samuel L. Jackson fent de l'Occasador. I donar-ho una mica en aquests orígens. Està molt bé aquella pel·lícula, a mi em va agradar molt. Està bé, no és un pel·lículon, però està bé, està bé. Sí, i és que en total tenim 54 pel·lícules oficials. Ja dic oficials, després extraoficials es van fer unes quantes més, i després tenim padòdies de tarzan com els de la Jumla. Ja és la Jumla, és el que està avançant. Tenim mil coses més, i segurament ens arribarà alguna versió més. Que sàpigues que Alexandre Scarher té 5 germans, o sigui, que són 6 de cop. Ah, no, jo crec que són 3 actors. Jo ho dic per destacar-ho, que són 5 germans i de un i dos. Ara la pregunta és tres. 5 són actors o no? Això encara no haurem d'esperar a la segona part per descobrir-ho. Gràcies, Raül, per aquest fantàstic Tarzan, que avui hem descobert. Jo m'havia quedat amb la pel·lícula de Disney, i directament ja t'he posat la banda sonora de Disney. Jo crec que anirem per aquí, i no, la veritat és que hem descobert molt més de Tarzan. Hi ha molt més, és una història molt, si comencem a tirar, que va ser que no m'ho ha volgut. I si anem a les històries reals, perquè això de persones criades per micos, o criades per animals salvatges, han passat a la vida real. I són molt interessats. Amb el mogli, també.Clar. Voleu estudiar? Voleu molt el remo, no? Voleu molt el remo, perquè seríem amantats per una jova. Sí, una jova, una jova. Sí, una jova, una jova. Sí, una jova, una jova. I a final, és una mica d'això, també, no? Sí, sí. Correcte. Com m'amores una mica, vol incitar una mica d'aquest retorn a la pureza. Ah, la pureza. Totalment. Aquesta naturalesa inicial de Tarzan ens anima, ara sí, a Cinema Prix. Per una vegada et dona temps de fer la teva secció. Us anava a dir, us recordo com funciona la secció, per si us ha oblidat. Però em penso que encara teniu record. Avui, Cinema Prix, dedica la secció al teatre. Perquè demà és el dia mundial del teatre. I aquesta setmana s'està celebrant la setmana mundial del teatre. I hi ha activitats arreu, arreu. O sigui, si no teniu res a fer cap de setmana i esteu per Barcelona, us recomano que us poseu el Time Out Barcelona i busqueu activitats que probablement hi hauran de gratuïtes arreu de la capital catalana i podreu participar d'activitats bastant xules, que sempre es fan cada any. Evidentment, aquesta any amb la pandèmia una mica restringit tot. Però aneu-hi al teatre. La setmana que ve em passaré la setmana al teatre, gairebé. Perquè cal, cal en el teatre. I, a més a més, que també és una part important de l'art. No sé si seria el 6è art. El 7 és el cinema, el 6è potser seria el teatre, no ho sé. Però sigui l'art que sigui. Avui li dediquem la secció a aquest com. Doncs especificarem una mica la secció. Avui parlem del teatre musical i del cinema musical. Perquè clar, el teatre musical també forma part de tot això que li diem teatre. I el cinema musical moltíssimes vegades... Perdoneu, el teatre musical moltes vegades s'ha portat al cinema. I avui parlem d'això, d'aquestes pel·lícules... I al revés, exacte, al revés. Avui parlem d'aquelles pel·lícules que s'han portat al cinema, d'alguna manera o altra, però abans han estat a Broadway o viceversa. Comencem, comencem forts, és molt fàcil. Són bandes sonores que us posaré. I haureu d'endivinar si són o no... Tant, tant. Haureu d'endivinar o no de quina pel·lícula és. Perquè clar, això serà difícil. Evidentment, com que... A quina pel·lícula o quina... O a quina obra de teatre, perquè és el mateix. Sí, sí, sí. Però les versions seran les de la pel·lícula. No serà la versió de Broadway, sinó que serà la versió teatralitzada. Havíem començat amb la teatralitzada. Cinematogràfica. Comencem amb tu, Laya, si vols. Evidentment, això és tarsant. Per tant, traiem ja la banda sonora. No compta, no aquesta. Ja que estàs per tu. Arrenquem forç, Laya Vidal. És el primer que m'ha vingut el cap a n'escoltar-la. Què t'ha vingut el cap? Perquè hi ha una versió... Al final de tota la pel·lícula acaben amb una paròdia d'aquesta cançó. Ah, sí, sí. Molt bé. I llavors, quina pel·lícula és? Em parla... És que no sé si... Diu una cosa a la cançó que és una pel·lícula, però no sé si és una pista falsa. Ha anat d'una estrella? Sí, però estem parlant d'Hércules, perquè la banda sonora i la pel·lícula és d'Hércules. Ah, vale, vale, bueno... No t'és com a bona, no? La pel·lícula és bé, Joan. T'has anat per allà, però sí, sí. Estem parlant d'Hércules. És que em venia la versió castellana. Sí, clar, clar, avui estem posant... És la mateixa, és que també és la mateixa, però aquesta és la versió en anglès. Avui les versions els escoltarem en anglès, que també està bé. Sí, sí, clar, és original. Sí, sí, totalment. Raül, aquestes per tu som-hi. Vinga, que això... Jo crec que també ho tens fàcil. Però la deixem que som-hi la mateixa. Ah, sí, eh? És que és xula. I come from a land, from a sea... A la din, aquí. A la din, a la din, a la din... Però la de Disney. Bueno, no. La de dibuixos. No la nova. Sí, la de dibuixos, clar, clar. Perquè les dues són de Disney. Doncs sí, la veritat és que totes aquestes pel·lícules de Disney i la gran majoria s'han portat a Broadway, moltes d'elles. I les que no, moltes les podem veure en molts parts d'atraccions de Disney mateix, no?, que es fan aquestes versions, i que es poden trobar tan bé, no? I també és una manera. Ens anem, canviem de registre. L'Alla, aquesta és per tu. Andriu Lloyd Webber, que fa molt poquet va ser el seu aniversari. Aquest dilluns, si no m'equivoco, va ser l'aniversari d'Andreu Lloyd Webber. Felicia, Andrés. Són gent que també va ser el seu aniversari amb alguns de diferència, però sí. L'Alla. És que la cançó em sona molt, però no sé d'on ve. It's Think of Me, això. És una gran, gran, gran cançó, una de les grans peces d'Andreu Lloyd Webber, que és de la obra. Ai, escampilles, perquè la cançó és la cebra, la pel·lina. Raül, posa una mica de claritat en tot plegat. De quina obra estem parlant? No, no, estem parlant del Fantasma de la òpera. Ostres, és el Fantasma de la òpera, sí, sí. Doncs ens has pillat, eh. Va haver-hi una versió cinematogràfica que, si m'equivoco, s'ha patriscuit. Sí, no sé si és aquesta de la que parleu, però comença a... Tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant... Potser no l'he vista de pel·lícula. No sé com va. Doncs és molt èpica aquest inici. Però és una de les més reconegudes. M'ha sonat molt a sonir-se si l'aigua més al principi. Sí, podria ser, podria ser, sí, sí, una mica. Però aquest to més operístic, no, aquesta, potser? Sí. L'altre, tant bé, però... Home, és que es fantasma de la òpera. Sí, sí, sí. Clar, és que sí, sí, és difícil. Però a mi l'agulla, aquesta és per tu. Té molta fosa, aquesta. Sí, això. És una altra. A veritat que sí. Tenim una nova experiència de síntomia inicial del programa, que vaig fer amb això i a l'últim dia escoltem. Has estat treballant. A l'últim dia ho escoltem, sí, sí. Homework. Grans showman. Això! The Greatest Showman! Sí, sí! Home, la veritat és que és una gran, gran banda sonora, i la veritat és que treballa molt bé el Jackman, però també en consta que ja s'han fet versions a Broadway i tot. Sí, sí. Igual que el programa, tu, és com parlàvem la setmana passada. Sí, sí, sí. Si de fet li vas trobar similituds a les dues. Sí, sí, totament. L'Alla, aquesta és per tu. Som-hi! Let's start at the very beginning. A very good place to start. La Lalla està patint molt, avui, perquè els musicals no són el seu fort. No. Però aquest és un clàssic. Doncs un mestillat. Li passo la meva paraula al regol. Aquesta és la que jo deia abans, i s'esil·làgrimes. Això sí, s'esil·làgrimes amb Julià Andreos, sí, sí. Home, és una cançó icònica. A mi m'encanta aquesta cançó, com li explica els nens, no? La música, com funciona, com tal. I com es va doble aquí, que també és interessant, eh? Sí, però també està bé, no? Bueno, però no, no, vull dir les cançons i demés, no? No, és... Està... No, no, no, res, el va dir quan va... Però això dius... Fa... no, no, no, no, no, no, és lejos en inglès. És curiós, perquè no... Però això dius que és... Si tu el dirés... Ara els musicals no és doble, no? Les cançons? Ben, alguns. Hi ha alguns que no. No sé si hi ha altres que no. No sé si ara m'estic traient aquesta data de la màniga. Però sonrises i l'làgrimes en versió original no és de sound of music? Sí, de sound of music. Doncs parlant de Moulin Rouge i un altre cop, hi ha una part on parlen de... This is the sound of music... Sí, de fet, és una cançó de... Per això, m'has recordat, això. És una cançó que l'acaben d'aquí. Bé, vinga, va, per sort, per tu no he puntuat avui, o sigui que... Però si m'ho dius, escoltem, vas fa malot. Sí, oi, sí, sí, perquè no. Gràcies, gràcies a tots els que feu possible aquest programa. Gràcies, gràcies, gràcies, com sempre. Si us plau, no se'n no agafen les crispetes. Visca el teatre, aneu a veure el teatre, que també és part de la cultura com al cinema. I sobretot, poseu-vos bé la mascaeta. Adéu. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies.