Moisés va anar a la muntanya, i Déu li va parlar. Moisés, jo sóc Déu, i t'ordeno que compleixis la meva llei. M'escoltes? Sí, sí, clar que t'escolto, fins i tot un sol podré escoltar-te. Què? Oh, senyor, per què m'has escollit a mi? Senyor, no, senyor Alta. Un senyor a tothom, però la història no va així. La història va com surti a mi. Bé, bé, bé, bé. I què vols que faci per tu? Jo adonaré els meus manaments, i tu escoltaràs el poble. Sí, senyor. Senyora. Senyora. Escolteu-me. Escolteu-me. Pareu atenció. El senyor, la senyora, us porta tots aquests 15... Bueno, Déu, aquests 10 manaments perquè tots el seu veiu. Bona tarda, bon dia i bones setmanesanta. Benvinguts i benvingudes a aquest especial que us portem des de cinema a l'agresca. La feligresa l'Alla Vidal procedirà a la salutació l'Alla Vidal. Bona tarda. Però, quina intimitat. No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, però quina intimitat. No ho sé, és que tantes misses, tantes misses, que al final sembla jo aquí un cap allà. L'Alla Vidal, com estàs? Jo estic fantàsticament. Sí, estàs bé. Estupendament. Estupendament. No, amb una veu tan íntima com la teva, però... No, és que jo ja no sé... No, el que sí que té veu una veu íntima... Bueno, entrenyable. És el Raül, no? Raül Navarro. Hola. Bona tarda. Què, avui estàs amb els mandos? Sí, sí. Has decidit que fa una entrada... M'ha vingut a temps, aquí. M'ha vingut molt bé. Estàs quadrat. Sí, sí, ja ho veig, ja. Avui portem un especial molt especial, perquè, esclar, estem en setmanes altres. Com tots els nostres especials, de fet? Totalment, totalment. I a més, doncs ara... Incluses normals són especials. Exacte. Els especials són encara més especials. Els especials són nosaltres. Puc parlar. Puc parlar? La gràcies. Que sembla que el programa sigui només vostre. Avui, a Cinema La Gresca, portem aquest especial per a tots vosaltres. I, com ve a dir aquesta introducció, avui parlarem dels manaments. Però no dels manaments religiosos, sinó dels manaments de la església cinematogràfica, apostòlica i oscaritzada, gallística, gaudística... No. Avui portem els nostres manaments. Que hi ha molts premis, hi ha molts acadèmics del cinema, però aquí els que decidim realment com van, les coses són nosaltres. I avui anem a parlar d'aquests manaments del cinema. El tant tu que va de canto, perquè aquests manaments han estat fets, segons, criteris molt criteritzats per nosaltres. Però és que és molt curiós, perquè són frases que la gent acostuma a dir. Són frases que la gent acostuma a fer servir en torno al món del cinema, del CTR. I això, doncs... Moltes t'esgarrifen. Fas frases sentències que de vegades es creuen la gent massa. I diuen això és així perquè sí. I tu dius allà, a veure. Aquest problema de la etiqueta que tenim tots, que això de posar etiquetes, això no m'agrada, perquè no m'agrada això. I de vegades són excuses. Sí, sí, sí. Hem de passar, hem de passar una mica d'aquestes sentències, com jo he passat una mica del guió, és molt ben escrit, aquesta part d'aquesta introducció, jo me l'he passat pel forro, però un guió que realment diu això, que aquestes sentències que fa la gent, aquestes sentències. Sí, sí, és que és meravellós. Algú que respectem el cinema. No, mai, però aquesta és una mica la gràcia, que avui tampoc respectarem a la gent, i no els hi faré en cas. Aquestes sentències que diu la gent allò de... És que clar, el cinema en català, i aquestes coses que tant esgarrifen i que tant de ràbia fan, són unes perilloses. Sí, en fet, un espai era una mica del programa d'avui. Em recorda molt el format que fem per les campanades, per les dents de campanades, perquè tenim aquí la llisteta de les pel·lícules, i em sembla molt curiós. Ara que ja hem entrat en matèria, i que la gent ja sap més o menys del que parlarem, jo crec que ja és moment de començar a dir... A disparar, no? A dir bestieses, perquè això són bestieses, eh? Som menaments que són bestieses. L'Alla comença tu perquè jo ja no tinc ni forces per dir el primer malament. És que nosaltres ens semblen bestieses, però potser hi ha gent que se les creu fermament. Hi ha gent que se les creu, totalment. I per això venim a desmuntar-les. La primera de totes que volíem ressaltar és el cinema d'animació. És per nens. Oh, quina ràbia! És per nens, va, la meva. Un fa molta ràbia. Sí, és molt... Fa molta ràbia quan diuen aquestes coses, perquè és en plan, no és veritat, però hi ha gent que sol confondre moltes vegades animació com a gènere. I l'animació no és un gènere. L'animació és un mitjà. És una manera, una eina, per explicar una història. Tu pots trobar pel·lícules d'animació, de terror, de comèdia, de fantasia, de moltíssims gènere diferents, i que sigui animació, i això no significa que només sigui per nens, perquè, a més, les pel·lícules no han estat fet els pernens. No, no. Els de la nena són gent... Uou, uou, uou. Sí, sí, sí, aquí la música... Per si mateix. Un moment, posa-li fort aquesta música i torna a repetir el que has dit, perquè això és en plan... No! Allò del cinema, que no és només per nens, el cinema d'animació. Això? Jo volia que ho fessis en plan... El cinema? D'animació no és només per nens. Vale! Aquesta és una mica la gràcia, que intentem portar, avui, desmuntar aquestes sentències. Sí, sí. Exacte, i portem pel·lícules, com, per exemple, la tumba de l'eslociàrne gas. La tumba de l'eslociàrne gas. No l'he vist. No l'he vist. I sóc a domultè. I, de fet, l'hauries de veure en un moment on sentir-te trist no et sàpiga greu. És a dir, quan tens una depressió confirmada i que tens... No és el millor moment. Si et veus plorat, a la posa, perquè segur que plores. Sí, sí, una de les pel·lícules més dures és Studio Ghibli. Sí, jo crec que sí. Com a mínim, a mi, en parlàvem fa unes setmanes, amb la pregunta de l'Anna, i de quina és la... Sí, va pujant sola. Sí, sí, sí. Camina, volem anar amb el que té. Això, amb el muntà, no passa, eh? Jo, per mi, és una de les pel·lícules que em va trencar la vida directament, que em va costar molt més, ja coneixia l'anime i demés, però és clar que em va costar molt més en l'anime. Precisament per això, perquè... té una història i un llenguatge que no és precisament per... per nens, com diu aquesta sentència. De fet, és no recomanable per nens. Perfecte. De poc el s'hi farà malament, però és una pel·lícula... Hi ha pel·lícules més adients. Més amb... Amb tota la veritat que hi ha, de fet. Sí, jo crec que aquesta pel·lícula, si l'havies de patir, no m'ho hauria trencat igual, eh? Ja. Sí, perquè és veritat que, de nen, pilles més unes coses o menys, o de manera diferent, de quan ets adult, òbviament, però no només passen aquestes pel·lícules, que passen tota mena de pel·lícules. I la tombada de les luciernagues, jo recordo que... que hi ha una escena, per exemple, final, és que hi ha la trama de per si, ja tracta de la Segona Guerra Mundial, des de la perspectiva de Japó, que ja et porta males vibracions. Perfecte. Però és que ho relata tot d'una manera tan cruda i tan realista, encara que sigui animació, tu empatitzes amb els protagonistes i amb els personatges, hi ha una escena final que a mi em sembla molt forta. Sí. I em trenca la vida, com tu deies. Per exemple, amb una altra gent, era completament diferent aquest, que seria la festa de les salchitzes. Aquí tenim un exemple de... De cinema, que no és pel·liment. Això és per adults, però amb la intenció de ser 100% per adults, jo no l'he vist per això, però sí que... Jo tinc una cosa, jo... la vaig començar a veure. I no la vaig acabar. Però era tres paraules o no? Bueno, haig de dir, a favor meu, que era una festa del cine, l'entrada em va costar només dos euros, però de un ido és dura, és dura. Sí, precisament és això. I no me t'he sentit que la tombarà a la secció. Una mica per allò contrari, per collera... Exacte. I, ojo, que sí que vaig veure aquest inici, no és una pel·lícula que acabés de treure, que no acabés de veure, perquè tal, sinó perquè en aquell moment no vaig poder continuar veient-la, i tampoc em va saber molt greu, perquè el que estava veient sí que és veritat que tenia alguna... per dir-ho de manera paròdia, o... Sí, és que és tota la pel·lícula. Sí. Justa la posició amb, per exemple, recordo la primera escena del supermercat amb a salvar el sota de Rajen. Tenim aquesta pedòria aquí, i em va semblar divertit en aquest sentit. És una pel·lícula satírica. Però la resta... M'anava massa, per això de dir que... Ni per nens ni a vegades ni per adults, no? Ja, això ja depèn dels gustos. I després aquella anècdota que surt molt en els programes de cinema, que a vegades, quan programen els trailers en els cinemes, no es miren el contingut dels trailers. I a la pel·lícula de Buscando a Dori, abans de la pel·lícula Buscando a Dori, vam posar el trailer d'aquesta pel·lícula en un cinema de Perú, o de no sé on, d'Amèrica i Latina, si no m'equivoco. La gent escandalitzada. Clar, la gent escandalitzada, perquè els nens estaven allà esperant la Dori, i el Nemo, i els surt allà, la sol xitxa, i la fiesta. Però van sortir després, però... Sí, dius-m'ho. Com a curt que solen ficar abans, després de pic, en lloc del curt, el trailer era la fiesta. El que va programar aquesta sessió, segurament, tenia aquesta sentència. És de nens, totalment. És de nens, totalment. Sense mirar-se la història, i això. A mi m'encanta això que deien abans, que no fem massa cas als guions, però jo ara m'estic mirant el guió, i m'heu eliminat una pel·lícula que jo havia apuntat al guió, i que... Que es parla ara, sí. Entenc que me la volgueu treure, perquè no us ho havia justificat, però us ho he justificat. No és una pel·lícula. No és una pel·lícula per nens, el 100%, té el seu punt de full, també. És que estava amb una... Sí, no sé qui va posar aquests interrogants. R1, no sé qui va posar els interrogants. Però, bueno, que sapigueu que no és el guió, però ho digui igualment, que a Bambi, jo crec que no és una pel·lícula tan poc per nens. És a dir, toca unes coses, i amb una colaldat, i amb una de lloc, que és molt... Si entrem en aquest punt, podríem estar a qualsevol pel·lícula. Sí. Sobretot de les antigues, de les primeres, Pinocho, Blancanieves, totes tenen, com escenes així, molt impactants o l'amor del Mufassa, per exemple. Sí, clar, a final, tot... Totes tenen escenes tragiques. Tots els pel·lícules, per molt que depuguem de fer-ne algunes, que són més... en el públic adult, les infantils, per dir-ho d'alguna manera, tenen la seva lectura. Jo sempre dic el mateix, penseu que les pel·lícules d'infantil, les pel·lícules infantils, o encagats del públic infantil, les fem adults. La visió que tenim impresa en aquesta pel·lícula és d'adult, simplement. Sí, no, no, totalment. I això, el que deien de les pel·lícules d'animació, que a vegades es fan per nens, i que després també tenen aquella doble lectura, que passa en Pixar, que es fan pel·lícules per nens, i que després es pot llegir la lectura quan ets més adult. Podria passar amb Wes Anderson, amb l'Isabel Perros i amb el fantàstic Mister Fox. Aquí vindria el que comentava abans que l'animació és una eina i és un mitjà de comunicació, i Wes Anderson és un dels directors que millor ho demostra, vull dir. Només cal veure la seva filmografia i veiem les seves pel·lícules de Stop Motion, i no són molt diferents de les altres que havia fet, o de la seva manera de funcionar. Vull dir, que les escenes de perspectiva subjectiva, la simetria, tot això ho segueix fent. I no deixa de ser animació o persones de veritat. Vull dir, que no és diferent, això. I les pel·lícules de Wes Anderson sí que són, aquí entrarien Fantàstic Mister Fox, Isabel Perros i això, que respecte al que has dit abans que... No, ho ha dit el Dani, que van ficar el trailer de la festa de les altres. Sí, correcte. No em recorda la segona vegada que vaig anar a veure Isla de Perros al cinema, que hi havia la sala, hi havia nens, i hi ha un punt de la pel·lícula, sobretot al principi, quan apareixen els gossos que fan un acudit o hi ha... o passa un gag, que és d'humor molt negre, i jo me'n recordo que les dues vegades que vaig anar a veure l'alcinema, algun pare es va girar quan va aparèixer aquella escena i va mirar el seu marit o la seva dona en pla nostres que hem fet. On hem portat el nostre fill o la nostra filla. Ja. Totalment, totalment, és així, és així. I aquesta, segur que era gent que pensava que el cinema era només per nens. Exacte, exacte, totalment. Si us sembla que anem a canviar ara de registre, ens anem a canviar també d'amanament. I ens anem a parlar dels aquelles persones que diuen... Aquesta em fot una ràbia amb mi. Aquelles persones que diuen... Més que d'altres. Jo no veig cinema pañol o català. Però per què? Per què? És la teva mierda. Direu, el pañol no valen nada. No sé què, tot allò. Aquí us s'ha avitzat molt en el guió. Però es diuen molts tacos i es diuen moltes coses lleixes quan volem parlar del cinema nacional. A vegades em dona la sensació que entre poc i massa, aquí Catalunya, sí que tenim allò que diu i després el rest del territori espanyol ja no acaba de valorar el que fem i el que es fa a Espanya. Clar, és això. Jo he sentit moltes vegades. Sempre parles de cinema o pel·lícules amb gent. Ostres, has vist aquella pel·lícula i... Més una vegada m'han dit. És espanyola. Si no, és espanyol. Doncs no saps el que et penses. Però ja no per bé, ja no perquè no vegi cinema espanyol, sinó perquè estàs valorant i estàs posant per mi, estàs posant una balança al cinema, perquè els que es diuen aquestes sentències, jo crec que molts són, no només veig, cinema estangero, només veig cinema de Hollywood, cinema americà, no? Ostres, per mi estàs valorant això quan fan moltes, diré que moltes merdes, també. I les coses són igual. Aquí tenim aquest estigma de l'espanyolada. Espanyolada, sí, clar. Hi ha una pel·lícula... La niña de tus ojos, Antonio Bracines, en un moment de la pel·lícula, quan parlen d'aquestes espanyoles, és una pel·lícula que estan rodant una pel·lícula a Alemanya, la guerra mundial, sí. La Segona Guerra Mundial. Estan rodant una pel·lícula a Alemanya i li diuen, és una pel·lícula que estan rodant una altra espanyolada. Som espanyols que vos caldurem. No podem rodar una altra cosa, al final. Sí que és veritat que sí, que tenen les seves temàtiques, o que ha tingut les seves temàtiques, però també ha sigut molt canviant i em veus a la societat com hem estat vivint aquí, i les coses que tenim, que hem tingut per sota, per desgràcia. Jo crec que...Una majoria per desgràcia, sí, però... Són tot comedies dolentes. Sí, bueno, això... Això és una de les coses que més s'escolten, el tema de comedies dolentes, o quantes vegades hem sentit. Només es fan pel·lícules de la guerra civil. Clar, es fan moltes pel·lícules de la guerra civil, però aquí ha estat la guerra civil. La guerra civil l'hem tingut aquí, per tant... Els americans només parlen de la gran victòria de la Segona Guerra Mundial. El context és el mateix, en aquest sentit. Però, clar... A part d'això, hi ha moltes pel·lícules que... És veritat que per a èpoques han anat passant moltes coses, inclús el destap, el tal... Ha passat molt diferents fases. Però ara, per exemple, tenim unes pel·lícules que per aquests que diuen... Intento desmuntar aquesta frase. Aquestes persones que ens diuen... És que no veig cinema espanyol, no?, perquè... No me'l crec. M'han dit moltes vegades, no? No me'l crec. No, no, no. Per a les interpretacions, és que no me'l crec. Saps què passa? Jo crec que sí que és veritat que a nivell... I ara s'està igualant tot. I per això ha de venir a les pel·lícules. Però, inclús les textures d'imatge, sí que és veritat que si tu te'n vas a... Ara, tot això del 4K i més qualitats, està tot esvariant una mica. Però el cinema americà, a partir d'alguna manera, sempre ha tingut aquest gra, aquesta visió, com una mena de filtra, no?, que tu et sents que estàs veient una pel·lícula. En canvi, el cinema, ja no espanyol, sinó el cinema europeu, si us fixeu, sempre té una textura com més realista. Intenta no tenir tant de filtra. Sembla que vulguin buscar el que estiguis dins de la història. I no que veigis la història des de fora, com està acta en el cinema americà. I de fet, s'hauria de valorar més això. Si tu entres més en una pel·lícula, la gaudeixes més. I encara així, tenim pel·lícules que poden encarar una mica més això. Evidentment, el Diàleg Bèstia va ser un gran boom, que va donar un cot sobre la taula, i aquí poden fer pel·lícules fantàstiques. Abans també ja m'hi han negut, però crec que una de les que va fer, a l'avant i al després, en aquest sentit, amb una mica més el to, va ser el Diàleg Bèstia, per exemple. Però després d'això, tenim pel·lícules que a Espanya també han fet pel·lícules, amb actors americans. Si no te'ls creus tan en els d'aquí, que són bons i ben bons, però tenim, jo què sé, los otros, per exemple, que també s'ha agudat aquí a Espanya, és una pel·lícula de producció espanyola, o Budiet, per exemple. També, molt impossible. Molt impossible, per exemple. Hi ha pel·lícules que són molt potents, i tenen aquest missatge de... Ei, ja podem fer moltes coses. Clar, clar. I a més, va molta varietat de gènere, també. Clar, clar. Que no és només comèdia o terror dolent. No, no, està allà de molt de mena. Clar, inclús el que era... Anomenament, aquesta sentència de... No veig cínima espanyol, a vegades va acompanyant d'un... No, només m'agrada torrente. Ha fet molt de mal torrente, sí, sí. Molt de mal, o molt de bé, també. Perquè, com a mínim, ha estat rascant una mica aquest públic, no? Sí, però es queden amb una, amb un parell... Clar, i torrente, al final, també, no deixava de ser una venia a la carrera, o a Ramolc, d'una pel·lícula que va fer un... Ah, i va trencar... Va ser la més taquillera d'Espanya, en el cinema espanyol, va ser la més taquillera, fins que va arribar torrente, i va ser un bon moment total. Va jugar del boca orella, i va ser criticada pels crítics, no? Però per al gran públic va ser un sox opellidos vascos, d'aquell moment, és una pel·lícula del 96, que em sembla que és més escrita per Carles Lehalde, també, dirigida per Juan Mabajolló, i és una pel·lícula brutal, és una pel·lícula molt bona, és un movie, és una mena... Si posem aquests adjectius, ens en juntem en aquesta sentència, però és com un polfíxon a l'espanyol. Sí, no, no. Cinema bo tenim, i jo crec que no hi ha excuses. Jo ara recordava també, si ens anem molt lluny, els anys 80 tenim aquella lavaquilla del Berlanga, del Luis Garcia Berlanga, que és una pel·lícula també de la història que ha marcat, és un clàssic espanyol, i que ha marcat moltíssim, i jo la vaig veure fa unes setmanes, i és allò de diòstia. Quina pel·lícula més curiosa, no? No, és que tot té el teu lloc. Que no hi ha hagut un buñuel, també. Correcte. No, i un José Luis Cuerda, no? Si no m'equivoco, amb Menefe de los Pocos, també. També entre dins d'aquest pack. Si us sembla anem passant d'amanament, que no m'agradaria que anessin justos de temps, ens anem amb el tercer. L'Aya... L'Aya és el teu, perquè jo no puc, és que a mi m'entren arcades, de llegir només aquest guió m'entren arcades, i no perquè estigui mal fets, sinó perquè aquests manaments és la societat. És irònic que digui això, però jo només veig cinema en versió original. L'Aya Vidal. No m'ho crec, no m'ho crec, ho sento molt, però ja m'ho pots vendre, com vulguis, però no m'ho crec, perquè sé que tu, sobretot les pel·lícules colorblestules, les veus, evidentment, doncs cinema doblat també. És una frase que sentim molt, aquesta de... No veig... De la cosa, versió original, com a tal... Està guanyant força, per sort. Està bé, està bé. D'aquestes potser és una de les sentències que m'he sentit li puc trobar, és a dir, si posés veig cinema en versió original en comptes del jo només, és que el jo només... Clar, és la etiqueta que estàs posant. Aquí està el matís, vull dir, que és perfecte, que hi hagi totament adopcions, hi ha d'haver-hi totament adopcions, perquè la gent pugui escollir, i la versió original és tan igual de bàlida que la doblada i viceversa. Però una cosa és això, és les preferències personals, i l'altra cosa és dir, no, no, és que... jo només veig versió original, i a sobre, si tu veus doblat, et critico que pamalament, perquè la meva decisió és només la correcta, i només ha d'existir la versió original. Sí, sí, sí, clar. Però que si posem això sobre la taula, posem exemples, hi ha pel·lícules que, ostres, si les veieu doblades... Guanyen moltíssim. Guanyen molt, perquè moltes d'elles són amb acudits, sobretot comèdies, són amb acudits... Regionats. Molt advocats a la pel·lícula on està feta, normalment, a Estats Units, o al Japó, o on sigui. Clar, aquí no se'n tindrien igual, no? És una mica... El joc que va fer Will Smith amb el príncipe de Béler, que tots els acudits els encarava aquí. No és una pel·lícula, però els Simpsons ho han fet molt. Correcte, també, també. Jo, per exemple, podria parlar de Top Secret, que no sé si l'heu vist en versió original. Bueno, no sé si l'hi heu vist allà. Però en versió original, la pel·lícula no està malament, però molts els acudits no s'acaben d'entendre. Però, encara, aquí les tirem a la societat d'aquí, i amb aquest doplaça, home, guanya, és més divertida, per mi, és més divertida. I una que, per exemple, em va semblar molt divertit, el doplaça, perquè també la vaig veure en versió original. I, clar, també és veritat que és una pel·lícula que és coreana, o japonesa, i, clar, en versió original no m'entrada la massa, per tant, els exigiré subtítols. Per tant, aquí ja perds una mica més. Però, clar, veus la versió doblada d'aquí que és molt divertida, que és confusió. Confusió. Estic fent show. M'encanta el joc quan pronuncies, perquè l'has escrit, és una manera, però pronunciat és com confusió. Clar, és el que hi juga, que per mi és la... és la pel·lícula de Dragon Ball. És tal qual, Dragon Ball. Més que la pel·lícula de Dragon Ball, que no la veieu, sisplau, no la veieu mai. Si voleu veure alguna... adaptació de Dragon Ball, veieu aquesta confusió, que és molt bona, i això, el doblatge, fa molt més divertit, perquè és una pel·lícula sobre una barriada, i allà, tots els veïns, que l'escup parla amb un accent d'aquí típic, que sigui el català, que sigui l'Andalús, que sigui el Gallec, i és divertit d'aquesta barreja. És una familiaritat, és el que és molt divertit. De fet, ja sol passar que... no només amb aquest tipus de pel·lícula, sinó també amb les pel·lícules de Disney, i jo he vist algunes en versió original, i no em causen tanta gràcia, o em semblen tan memorables, com quan les veig en doblades. Més que res, jo crec, perquè estem acostumats i hem crescut amb aquestes versions, que això també té a veure. I tant, i tant. Igual que amb els Simpsons i amb altres. Molta gent es pensa que el Clint Eastwood té un bofarron, sobretot pel dublatge que li ha donat al Constantino Romero, a pel·lícules com Gran Turino, Millon d'Olar Baby i això, però l'escoltes en versió original, i és una boelete! És una boelete. És una boelete. És una boelete. És una boelete. És una boelete. És una boelete. És una boelete. És una boelete. És una mel· Sí, aquí hem anat entrant del contrari. El segur amenament? El contrari total. Home, ara sí que m'ho crec una mica més. Sí, però això és un arma de dublafil, perquè hi ha pel·lícules que estan dublades molt malament. Molt, molt, molt. Però molt malament, i una cosa parlarem avui del famoseo, que el famoseo fa molt de mal, fa molt de mal el famoseo. Vull dir, una cosa és una publicitat, un cameo, un algo, i una altra cosa és dublar una pel·lícula sencera, un personatge sencer, durant una hora i mitja, dos, amb una persona que no es dedica a això. L'Aya, jo suposo que deus estar indignada. Home, totalment, perquè nosaltres no ens passem tota la vida formant-nos per poder treballar bé d'això i que ens puguin donar bons papers i poder donar la nostra millor interpretació, perquè agafin algú que tingui més seguidors i que pugui donar una millor influència, millor publicitat a la pel·lícula, amb el preu d'això, li rebaixi la qualitat amb un dublatge pèssim. L'Aya, li vols dir algú al mariu que li fot? Perquè avui portem dos pel·lícules, estem veient d'Adaemon i Emoji, la pel·lícula, que ha deslat. Emoji crec que també. A les dues ha treballat, i la veritat és que no s'està curte. Vull dir, Déu ni Déu. No li vols dir res. No, jo no tinc cas amb la Déu, no conec amb persona, no sé si serà una bellíssima persona o... Exacte, precisament és que una cosa no té un altre. Clar, esclar, vull dir. Inclus poden ser grans professionals, no? I el tema del dublatge, a vegades és una mica... Jo no dubto que hagin volgut fer la seva millor feina, i no s'ho hagin currat i s'hagin esforçat, i això de vegades no és suficient. Correcte. Si ja passa vegades, i crec que ho hem parlat amb intimitat, diguem, passa vegades amb el... quan veiem pel·lícules que s'han sigut rodades en català, que l'entenem, facinament, i veiem la pel·lícula doblada al castellà, i, ostres, i a vegades són... Els mateixos actors. Els mateixos actors, i ja no només això, sinó que molts teus, inclús, són actors de dublatge professional, també. Ja ve el cap, com el Francesc Guadallà, no? Totalment, pensàvem el mateix. I, clar, veus pel·lícules doblades al castellà? Ostres, és com que... Ja, desconec una mica. Sí, sí, sí. Jo crec que aquí vindria un altre aspecte, a part del famoseu, per la qual es pot fastidiar un dublatge, que és no considerar els codis del dublatge i intentar que actors, que no són de dublatges, sinó que són actors d'imatge, puguin fer aquesta feina que no és exactament la mateixa i que té uns codis completament diferents, com és el cas, per exemple, del resplandor. Amb el resplandor va passar que el Cúbric no en tenia, o sigui, ell volia que el dublatge de les seves pel·lícules, en general, fos el més naturalista possible, igual com si els actors de dublatge estiguessin allà a l'escena. I tu no pots, per més que ho intentis, tu no pots estar en una sala dublant, en la trili i tot, intentar estar a la pel·lícula com si estiguessis allà dublant intentant l'escena, no pot ser. I, a més, perquè el dublatge es basa en això, que hi ha uns codis determinats perquè pugui funcionar, perquè la nostra huida està acostumada a sentir-hi d'una manera determinada, no cal abusar dels tonillos per fer doblejitis, d'exemple, però tampoc es pot pretendre aconseguir un dublatge molt naturalista, perquè, aleshores, queda el contrari, queda irreal. Això és el que va passar amb el resplandor, que es va intentar de manera tan intimista i tan costumbrista, i tan naturalista que sona molt malament. A més, està bastant criticat, això, perquè el Cúbric sempre ha sigut com un gran personatge que ha estat representat per la seva maniatitis, per tenir tanta mania i per la pulcritut de que tot surti bé, i de que surti de la seva manera. I coses d'aquestes que passen, com, per exemple, crec que també hi ha un moment a la primera escena, que surt la ombra d'un helicòpter, en plànul, o alguna cosa, que és molt criticat, perquè com pot ser possible una persona tan maniàtica i tan polca? Sí, que ha passat aquest detall. És molt heavy. És que cal estar, i més amablement d'aquest home, que li està pendent de moltes coses, de molts aspectes. És normal que s'hagi passat alguna cosa. Penseu que no tot és un... I ara estem sòlim del tema. No tot és un de... que se'l hagi escapat. A vegades ho has de deixar escapar. És inviable tornar a muntar... a favorar i tal. Quan estàs a la sala de muntatge i dius... He de buscar, no?, i la escena perfecta és aquesta, però molt que surt d'un helicòpter. I la escena perfecta és aquesta. No intentes arreglar, sí, però... Tampoc és un detall que es noti gaire, o que la gent ho percebi. I a vegades, quan les pel·lícules duren 3 hores, ja no te'n recordes de la scena inicial, perquè ja està de la veritat de la pel·lícula, ja no saps ja ni el que has vist. I aquest és un altre dels manaments. Us quina mà de les pel·lícules de 3 hores? Jo... És que no sé si s'ha de pagar en algun lloc, si m'haig de fer soci, o algú, però em vull fer soci d'aquest manament, perquè de debò que jo estic totalment d'acord, i estic molt a favor, això. Però sí que és cert que hi ha pel·lícules llarges que són bones. Hi ha pel·lícules com, per exemple, Vengadores and Game, no?, que és una pel·lícula que va marcar... Tot una revolució quan va sortir, i molta gent anant i al cinema... Jo crec que quan anem a nosaltres a Sitges, que la gent anava a veure la not tan sols per la pel·li, no per l'ambient, i per poder veure l'experiència, i aquest factor va incrementar el fet que la gent l'agaudís molt més i es fes més o menys. Hi ha pel·lícules que també, això, que si t'agrada i tal, vosaltres tampoc se te'n fa tan llarga, no?, al final... La Milla Verde, per exemple, és una pel·lícula molt llarga, és una pel·lícula... guapíssima, txuís. I diré que té cenes llarges i lentes, eh? Sí, sí, sí, sí, no té un grim apropiant. Sí, sí, no té un grim apropiant. És una pel·lícula que té la gran evasió, la gran acció. No fa gaire bé durar que sigui gairebé tres hores. I és una pel·lícula que és divertida, te la passes ràpid, i és molt amena de veure-ho. És que més que l'agudació és l'afectivitat que tingui la història, quan la tregui i tot, perquè si és una bona història, és igual del que duri. Aquí el tornem al Tenim, quan d'una pel·lícula que podria tenir un matratxador de mitja, volem fer de tres. És una pel·lícula que té la justícia de Snider. Clar, clar, sí, sí. Al final, en qualsevol cosa, no? Perquè al final, la setmana passada, per exemple, no sé si s'estan anant a això, no? S'estan anant a la Tomi Jerry, per exemple. Ah, sí, sí. I a Tomi Jerry, esclar, estem acostumats al capítol de... I si fas una pel·lícula d'hora i mitja... Hòstia massa, t'has de inventar una història massa, massa, massa. També és veritat, sí. S'estan anant de l'essència d'aquesta parella, en aquest cas, no? Totalment, totalment. I després hi ha pel·lícules que també han sigut criticades, però també han sigut estimades com el Lobo de Wall Street, que jo, en aquest sentit, vaig de quedar fora de la crítica, perquè no l'he vist, però sí que és veritat que hi ha molta gent que diu això, que és molt llarga, que és molt pesada... Ah, doncs a mi se'm va fer molt a mena. I hi ha gent que diu que es li fa molt a mena. Aquí hi ha divisió de crítiques... Trencar aquest tòpic. I aquest tòpic que ve ara també és bastant... Molt escoltat. Bastant significant, no? Perquè jo crec que l'hem sentit moltíssimes vegades a les nostres vides, i és... El cinema dels 80 mullava més. Jo crec que els que hem nascut als 80 això hauríem moltíssim, no? Hauríem moltíssim. Sí, de vegades paquem nosaltres mitjos de dir aquestes coses. Sí, sí, jo m'hi sumo, eh? Igual que abans tu t'ho sumaves al manament de les tres hores, jo m'hi sumo a moltes vegades... Em trobo en aquesta situació de dir... El cinema dels 80 està amb mi. La nostalgia. Sí, sí, és una mica això. Que diguis que jo soc un fanàtic de les coses dels 80. Ja, ja, sí, sí. M'hauria agradat viure. Tornem al mateix, una cosa no treu l'altre. No, no, no. Però clar... Tampoc recordem moltes coses com... Ostres, els 80, els 83. Es va fer tio en 3. Com a cinema dels 80... No és memorable. No, no, no la podries oblidar una mica. O Howard, que van parlar amb l'espacial de Marvel. Howard, un gran hero, un nuevo hero. Que hi ha pel·lícula que... No va cridar gaire la tensió. O mi amigo Mac. Mi amigo Mac, sí, jo recordo... Mi amigo Mac, però no recordo ni la pel·lícula. Aquesta no sé quina és, de veritat. Era una mena de... Va ser com una mena de T, és una pel·lícula del 88. Clar, dels 82. Sí, t'entrirem aquí, al principi i al final de la dècada. Amb dues coses molt diferents. Intentava ser una mena de T... No, no, en tanta sort. Per dir-ho d'alguna manera. Això que ha d'anir m'intento. 4,3 ha fet un infinitiu, o sigui que... No, no, jo us dic jo que... De un i dos. Recordo només l'estatravestre i que feia un xibullet així... I posava les mans així, eh? Sí, posava les mans així, com si fos un... Home, els 80? Molta pel·lícula d'aliens, no? Estaterrestres... Sí, no, al final és com... És com la d'una d'altres. No, és com el que parlàvem del cinema espanyol. Tot té les seves èpoques, al final. És el que té. Té com tampolades, tot, no? Si us fixeu a partir dels 2000... Doncs tenim els supergois, no? I sempre s'han fet pel·lícules dels supergois, però és com... Exacte, i els 80... És veritat que van surgir pel·lícules de grans sagues, conegudes sagues com... El Futuro, o Indiana Jones... Idiana Jones, per favor. Jo crec que es recorden molt aquestes, i per això es té aquest pensament a part de l'endemàge. Molt, molt bonica. A cada època hi ha pel·lícules dolentes. Totalment. Però hem d'assumar que els 80 hi havia molt bona música, i això també feia, un sabó a fer, una manera de fer, una manera de viure, que jo crec que això també representava les pel·lícules. Però no voldries tindre més amb aquest manament, perquè hi ha una altra que també és molt curiós i molt divertit. Els espoilers sempre són dolents. Sí, aquesta te l'hauries de treure del cap, Dani. Sí. De vegades el cert espoiler no és dolent. L'Alla... És que sempre em treu a vos el mateix tema del sexto sentit, i després vaig veure la pel·lí i em va semblar bé, però he de conviure-la des de fora, perquè ho veies amb el espoiler. D'acord, saps? Generalment els espoilers són dolents, generalment. Però a vegades poden ajudar. A vegades poden ajudar, que et facin un espoiler... Ajudar una pel·lícula que no et crida gens l'atenció, i dius, ostres, ara em crida l'atenció, només per veure com vivim fins aquí. Clar, clar. I jo, per exemple, posaré un exemple que és com a brain dead, no? No, és com i de mi perro. Aquí és exacte l'educció que es va fer aquí. El tema de la comi de mi perro és com... Vol veure la pel·lícula? Paraver-ho, Serena! Com passa? Com passa? Clar, clar. Seria com una mena de clickbait, no? Clar, evidentment. Com passen els vídeos que fiques un títol crida, neus, l'atenció, que passa una cosa en el vídeo. Doncs el mateix passa amb el títol d'unes pel·lícules. Com has dit, això? Clickbait. Encanta l'Alla quan fa servir paraules que no fa servir ningú, O que no fa servir ningú. No estàs en l'onda, amic. No estic en l'onda. Tu digues en sèrio. Doncs sí, aquí destacaríem pel·lícules com la que ha dit el Raül. També diria, per exemple, soñando, soñando, triomfe, patinando... Em mories de ganes de dir-ho. Que aquesta més enllà de com van canviar el títol... No sé, et dona com... Un pensament de... Aquesta noia ha somiat que va triomfar patinant, però, en realitat, passa... De fet, és una pel·lícula enganyosa, quan el títol, perquè és un títol una mica ridícul, però... Que a final no guanya, no? No, però al final la pel·li està bé. Vull dir que hi ha títols que ajuden, que et tenis més curiositat per veure-ho, com arribes fins aquí, com, per exemple, la semilla del diable, també et diu, una pista del que pot passar... Una pista, un spoiler total, sí, sí. Bueno, un spoiler total quan la veus, perquè... Sí, però tu anem el mateix, és perquè gaudessis el camí, com a motivador infantil, no? Exacte. Per això, jo crec que fer spoiler amb mala intenció és dolent. Però fer spoiler per cridar l'atenció d'algú, i no fer un spoiler monumental, i donar-li una oportunitat a aquella pel·lícula, jo crec que pot estar molt bé. Fa unes setmanes parlàvem, també, de monoguix, per exemple, que comença amb aquest anticlímax total, que dient, una nit a mort, i comencem aquí, i a partir d'aquí... Us explicaré com hem aviat fins aquí. Exacte, i no treu l'atenció de la pel·lícula. De fet, et donen més ganes de continuar-la. Sí, sí, és així, és així. I la veritat és que d'aquí ens anem a un altre manament, que també té tela, jo crec que no sé, em podria ser similar... Bé, no és similar, però em recorda una mica dels 80, no? Perquè a vegades pensem que... És la segona part. Diu-ho així, els blockbusters no són bons cinem. Bueno, a veure, hi ha blockbusters i blockbusters. Hi ha algunes... Hi ha blockbusters dels 80, per exemple. Clar, clar, sí. A final és així. El 80 va ser com l'època dels blockbusters, una mica. Sí, sí, diríem que sí. Ara també, però són diferents. Ara tot i en blockbusters. Això mateix, sí, sí, ja ho has dit bé, jo crec que sí. Jo ho has dit bé. I el que ens podem trobar, el cinema més independent, que encara i així també podria ser-ho, però que és més... Doncs allò ha fet picat a pedra, poc a poquet, i després hi ha aquestes... Algunes toves, a vegades, típica estrena, punta. Totalment, totalment. Sí, de fer, jo recordo un blockbuster de fa relativament poc, de fa un parell d'anys o tres, que era Mad Max, l'última de Mad Max, que va agradar molt el públic. És molt bona. Sí, sí, jo l'he vist, i realment no havia vist cap pel·li de Mad Max, però realment, pel vestuari, per l'ambient que genera tot, està superbem fet, i les fetes especials i tot. Sí, les originals. També és un altre roba d'això, també ho diem. Un mandament d'això, no? El pel·lícula originari està millor. Sí. Aquest seria com pel·lícules amb moltes explosions i així. Sí, sí, sí. No valen la pena. Això, no, Mad Max, inicialment, estava molt bé i tal. És una pel·lícula que s'ha d'informar d'una pel·lícula de culte, també. Però, o sea, aquesta revolució que vam fer... amb el Tom... Ara no s'ho havia dit. Me'n m'ha gostat. Passa la paraula. Això. Està molt bé, aquesta pel·lícula. Sí, sí. Jo ja sabeu que soc més fan del codigot de Vinci, d'Òngeles i Demònios. De fet, estem sentint de fons d'Òngeles i Demònios, perquè és una de les bandes sonores de Hans i Mercamim. M'agrada molt aquesta peça, 503, es diu. I la veritat és que va fer una gran feina de bandes sonores, però les pel·lícules estan molt bé. Estan molt bé les tres pel·lícules, sobretot les dues primeres. A mi m'ha agradat molt, sempre, aquesta segona, una mica més, l'Àngeles i Demònios, però és una pel·lícula... Aquí tindries el següent, no? Sí. Aquí tindríem el següent, que ara parlarem del següent. Però la veritat és que és això, no? Com agafa bons actors, com Tom Hanks, entre d'altres, i Huamagrego, a la segona part, i fer que facin una pel·lícula amb un guió tan interessant, i amb... bé, de llibres. Sí, d'una notació. Atenció, els de llibres, que també seria una altra menaçada. Sí, al vescel, al final és el mateix. El bloc bàsquet és el mateix que el vescel, és la literatura, al final és el mateix. És dolent als vescel, no és literatura, és diferent. És allò que diu la gent. És la més triomfa. Que sigui bona o dolenta no depèn de que sigui un vescelero, no? Un altre menament seria... no, no. Si d'un llibre sóc una pel·lícula no la veig, perquè serà dolenta, no? També. I això ens podria ser una... Clar, és que avui hem d'haver fet 15 menaments, com deia la intro del 2017. Totalment, totalment. I això seria un exemple de que no, que el Código de la Vinci aconsegueix realment estar a l'alçada. Ens anem, si us sembla, a la següent, perquè el següent menament no té desperdici, laia, endavant. Sí, sí, ja has fet una delanta abans. He fet un spoiler. És que parlem de les segones parts que segons diuen mai són bones. I moltes vegades no és del tot així. Doncs no. Perfecte, hi ha moltes pel·lícules que, gràcies a les segones parts, o terceres, inclús a vegades, podran revivre o revifar una saga, o revifar una història, no? Sí, sí. I suparar l'original, com deia'm abans. Totalment. Un fòmbil en, per exemple, que no ens ho pensàvem, i el fòmbil en dos va fer també una bona versió i va mantenir el nivell de la primera, no? Bé, sí, més o menys sí, m'entén la mateixa lli. M'entén el nivell de la primera. El problema que té les segones parts és que peus és la sorpresa. Clar, ja. Això és el que juga en la seva contra, no? Aquest original. Sí, efecte és el pèls, totalment. Totalment. La primera pel·lícula pot ser bona o no, però la segona, aquest element ja no el tens. Per tant, t'has d'anar a unes altres coses, no? Exacte. I aquí t'endrem un típic, com l'imperior que t'ataca, no? Estar gos... És de les més mavorables de fer. Per l'escena, aquesta tan famosa. Clar, el capítol 4, la nova esperança, és molt bona. Té moltíssimes coses, però l'imperior que t'ataca és com una... Sí, la supera. Molta més i molt més udon, aquest tip. L'únic que passa, per exemple, amb Toy Story. Oh, sí, la dos és la millor. Clar, això és la dos és la millor. La primera és molt, molt bona. I la segona... És una saga que ha anat creixent, increixent. La quarta, veus? La quarta, no, la quarta va superar molt. La quarta té unes dirides. És com una merda d'Indiana Jones, no? Ja, que ja t'has de cair bé, no? Fem la cinc, va, a veure si... No, per Toy Story, la dos és preciosa. M'agrada molt, els almacenes de alt, tot allò és brillant. És molt morable. I bé, jo també resaltaria, és REC 2, que és REC 2 també. Super morable. Jo crec que la U i la dos són molt mavorables, però és que la dos... No sé, planteja coses molt, molt interessants. A qui no estaríem? Jo no estaria, jo estaria allà a mal. Amb el malament. La tres i la quarta... No, no. Una cosa, no sé si em falla a mi la memòria o alguna cosa, però em penso que només ens falta un monament, i encara tenim 5 minuts de programa, o sigui que per primera cop a la història estem aconseguint, anant en temps, senyors i senyors, jo crec que això ho haurem de celebrar després, si els bars s'estiguéssim oberts avui, a aquestes hores, per fer una sorpresa, com que no és el cas... Com que no ho és el cas, podem continuar. De conformar-nos amb el desemanament. I jo crec, Raül, que te'l deixo tu. Te'l deixo tu perquè acabis ben amunt. Doncs això, aquest desemanament, diria alguna cosa així com... Ostres, surt fulànito, surt aquest actor. Ja vols ser bona aquesta pel·li, que mira aquesta pel·li. Que surt... No de frauda. Té tant de prestigi que hauràs collit un projecte bo. Aquest actor sempre fa pel·lis bones. Sí, sí, sí. A vegades se li hauria de recordar, incluso, els actors, no? Sí, totalment. A vegades els que ho admeten... Tu feies pel·lis bones abans, eh? Tu antes molaves. Sí, sí. En pel·lícula és una mica així, sí, sí. Seria, per exemple, el cas de... no sé... Bad Man and Robin, per exemple. Sí, sí, sí. Aquest va emandar... Aquestes dues pel·lícules primeres que portava... Tim Barton. No és el Tim Barton, aquesta. No, per això les dues primeres les portava a Tim Barton. Després van aparèixer més i més i més. S'ha quedat una ida, per exemple. És el culpable. Amb un joc cloní, que... Ostres, és que surt jo cloní, és que... Ja, ja. Bueno, sí, però... Però això no... no augmenta el nivell de pel·lícula. A vegades podria ser. Sí, de ver, sí. El que m'amau que molt més és que un gran personatge amb un bon actor que és molt potent. Però si tens un personatge a fas, d'un guió dolent... Un bon actor. Per més bon actor que sigui, no podrà fer gaire cosa. O, de vegades, la direcció també compta. Sí, evidentment, evidentment. Però si tu tens un guió ben muntat i un personatge ben desenvolupat... Això ajuda molt. No vol dir que pugui fer qualsevol... S'ha de treballar com tot, però... Escolta, i Valeriana i la ciutat de los mil planetas, amb la cara de l'Evigna, és a dir, perdona, què és això? Què pel·lícula és aquesta? Era... era algo informable, i jo recordo que la Riana surt allà al mig de cop i volta, que no sé què falla, la Riana. No sé, és algo tremenda, aquella pel·lícula. Jo me'n recordo que era com una imitació entre guardianes de la galàxia, una mica de com es diu això, de Star Wars, no? Una mica de tot, és algú... Sí, tremenda. Finalment, és en la història que es va basar... en una de les mil històries, o mil coses que es va basar... Jo el Lucas per escriure Star Wars, o sigui que... Sí o no, però està clar que... Però si ho va fer una passió cinematogràfica... I va fer la seva versió... Seria per alguna cosa, eh! Totalment, i un cas que s'ha de destacar, perquè no passa per alto, és el de la L'Internà Verde, perquè Rayan Reynold fins i tot s'ha rigut d'això. A la segona, crec que és de dit pul, a finals, en els crèdits... S'estan rient, i s'enriu fins i tot d'això, una de, ostres, quina putada que m'hagi... que hagués acceptat aquell paper, no? Però aquí ja entraríem al principi de tot, quan els actors encara estan començant, i han d'acceptar, de vegades, totament el paper és per poder donar el seu sal a la fama. Home, l'Internà Verde quan va fer Rayan Reynold, ja putaven unes quantes cosetes fetes, eh! Sí, ja havia fet coses, ja havia fet coses. Però, almenys ho et met. No, però també et dic que aquest acudit que fa endet pol i a més... Tampoc ho diu, oi, hem posat el guió, perquè... Sí, ja ho sé, però... No s'estan veient ell mateix, si no s'estan veient ell, és diferent. Ja, però... Han de ser que ell pensés l'acudit i el fiqués el guió. Sí, però, com a mínim, té com la decència de fer-ho, perquè un altre actor diria, això no ho faig. I ell, com a mínim, diu, ho faig, saps? Això està molt bé, també. I nosaltres tenim una decència de acomiadar-nos, perquè... Ja és la hora, ja és la hora d'anar-nos, que segur que la gent des de casa seva, doncs, volen posar la missa de la dos, el color rotiero i tot això, i que deixarem que facin les seves processons. I nosaltres marxem, també, cap a casa a descansar, que també ens toca. Gràcies, gràcies, gràcies per escoltar-nos una vegada més. Com sempre, si us plau, no us en hagueu amb les crispetes i poseu-vos bé la mascareta. Adéu! Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant del 8.1. Ràdio d'esper. Durant del 8.1. Ràdio d'esper. Durant del 8.1. Ràdio d'esper. I know this much is true I know this much is true With a thrill in my head And a pill on my tongue There's all the nerves that just begun Listening to more, babe Oh, my love, this is the sound of my soul This is the sound Always slipping from my hands Sands the time of its own Take your seaside out to write the next slide Oh, I want the truth to know I know this much is true I know this much is true Oh, my love, this is the sound of my soul This is the sound of my soul I fall and take it to the world But now I've come back again Why do I find it hard to write the next slide Oh, I want the truth to know I know this much is true I know this much is true This much is true This much is true This much is true I know, I know, I know this much is true This much is true This much is true I know this much is true This much is true I know this much is true I know, I know, I know, I know that life is just a dream. Ara escoltes ràdio d'espern, sin tonitzes ràdio d'espern, per la ràbia de Sant Lluís, durant deuit puntut.