Mandat de l'Àfrica L'Àfrica L'Àfrica L'Àfrica L'Àfrica L'Àfrica Molt bona tarda! Benvinguts i benvingudes a el programa que tant us agrada! Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca! Una tarda més, un matí més, una matinada més. No sé quina hora ens esteu escoltant, i és que encara no tinc poder telepàtics per saber-ho, però a l'hora que ens estigueu escoltant, tornem una vegada més Cinema a la Gresca amb gent molt, molt maca. A la veu d'Esquerra, com sempre, la fantàstica Laia Vidal. Laia, bona tarda. Hola, bona tarda. Mm, ah... Quines ganes! A veure com fa a Ulo Primavera? Ah, quina Ulo Primavera! Oh... Aquí dins la sala no ho sé, Dani. Sí, fa a Ulo Primavera, Laia, no ho sé. És el teu perfum nou de roses de la macadanya. Oh, de Gossé. Oh, de Gossé, oh, die, oh, de Gossé, mon chéri, oh, m'entenc. L'Eixam, bé, se m'estan acabant les paraules en francès. O sigui, que talla, oh, mon dieu, mon chéri, oh, mon chéri. Ah, bé, bé, bé, bé. D'acord, després de moltes coses. Sí, avui véns una mica floral, no? Floral, no sé, els ànims, la alegria, encara que avui fot un dia de pena. De vegades has vingut amb vestuari més floral, però avui véns floral desperit. Desperit, desperit. Avui vinc gris com el dia, perquè avui fa un dia gris, avui divendres... Quins dies som avui, no? Mira, venim foscos tots. Divendres nous amb avui? Sí, divendres nous. En quin dia vius, Dani? No, no, la veritat és que no. Estàs un bon presentador. Els números, per mi, només són xifres. No se'n donen bé les mateixes. Ni els dies de la setmana. El qui se li dona bé els dies de la setmana és el Dilluns a Navarro. Volia dir el Raül Navarro. Hola, hola. Això ho dius pel nom del meu pare, o com ho vas? Sí, el teu pare es diu Domingo, per això ho dic aquí. Els dies de la setmana se'n donen molt bé. No és la primera vegada que em diuen lunes. Dilluns. Home, hi havia la Merkel i l'Àdams, no? També, també. Una mica de tot. Un especial de personatges amb noms de dies de la setmana. Home, ara a mi se'ls ha... Se m'ha acut una cosa. Tu, la Javiral, quin dia de la setmana ets? Jo sóc tal dia de la setmana, quin seria? Quin dia et representa? Potser em crida l'atenció dijous o dissabte. Dijous? Tu tu ets dissabte. Dijous, Vidal. Jo em crida un dissabte i s'ha agafat el dijous. Sí, dissabte. Jo sóc de l'Ivendres, mira, anem cap i quats. Dijous, l'Ivendres, dissabte. Per què no l'ha agafat d'un Dilluns? Ah, muntant-ho. Muntant-ho, muntant-ho, que ets de Dilluns o què? Jo no vull Dilluns. No, i tu vine de la setmana ets. T'has perit, eh? M'han agafat el dissabte o el dijous? Sí, ja veig. Home, poca broma que hi ha gent que els hi fica el colors als dies de la setmana i els números. Amb la sinastèsia. Jo veig que per mi sóc l'única persona d'aquesta sala, que li importa el programa de ràdio, perquè sóc l'únic que dintre d'Ivendres, que és quan matem el programa, però no passa res. No us ho tindré en compte. Si el que hem dit fins ara us interessa o no, i penseu que per tenir de fons ja està bé, perquè comença Cinema a la Gresca. Gràcies. I arranquem el programa, com sempre, amb aquesta secció que tant ens agrada la pregunta de la setmana. L'Alla Vidal, de què creus que deu anar avui de pregunta a la setmana? Doncs no ho sé, perquè sempre ets una caixa de sorpreses. Per tant, prefereixo que em sorpenguis. Bona resposta, Lalla, bona resposta. La pregunta a la setmana avui va sobre un actor molt reconegut, molt polifacètic. Estic parlant de Jim Carray. És un actor que diu així, Raül. Jim Carray és un actor molt polifacètic. Quin dels seus treballs destacaries? Ostres. Ha aplicat això. Bueno, a veure, és un actor que està molt encassillat, ha estat molt encassillat en aquesta comèdia histèrica, de gestos, i a més, facials, sobretot. I que funciona molt bé, funcionava molt bé, no? Amb una veïsventura, amb una masca, i no li intento treure més resposta a la Lalla. Però, ostres, fa poc a més ho parlàvem i parlàveu a casa. Hem vist que fa uns dies vam veure mentidós o compulsiu, per exemple. Que és una pel·lícula que té aquesta dinàmica, d'aquesta comèdia. Però el fet que coses serioses també per dir-ho d'una manera, una mica més dramàtiques, que també funcionen molt bé, com el Vida té a mi, que adèiem. O... L'Aixeu de Juman, que és un drama en què tenia un còmic, aquest personatge, també... Llavors, en quina creus que em quedaria? De totes aquestes opcions? Vinga, cuis pel Dani. Vinga, vinga, home, cuis pel Dani. Hi havia de mallèstic, també. Està molt interessant. Un guionista que tenia un accident i perdia el record. No, t'he hagut sofriat amb messia. A veure, en què quedaria? Jo crec que quedaries amb el Vida té de mi, perquè sempre me n'has parlat molt bé de la pel·li, i sempre m'has dit que Jim Carrey fa un paper excepcional en aquesta pel·lícula. Que quedaries amb això, o què? No, quedaria amb una, que segurament no ho he sentit parlant, que és molt discos perillosos. Un discos perillosos? Una pel·lícula de 1988. És una pregunta que tinc, és pornogràfica? No, perquè té tota la pel·lícula pornogràfica. No, no, no. Ostres, podria anar per aquí la cosa. No, és de l'Empíes, és de l'Empíes. Home, clar, per si es diu mordiscos, no? I a l'Òsia de l'Empí és la versió pornòfica. No, d'Òsia de l'Empíes, home. Sí, sí, home, ara estic mirant la portada. És la primera que vaig a la feixi. 95, raons? 85, 85. 85, 85. Una pel·lícula que crec que recordar que era d'Archowart... Hoarstorn. Correcte, sí? Sí, tenim la imatge amb pantalla. Sí, sí, es veu bastant joves. Sí, sí. Doncs mira, ens quedem amb la proposta del Raül, que mordiscos perigrosos, doncs també és una bona aposta, que Hoarstorn és el director, eh? Sí, sí, sí. Volíem confirmar-ho. I ara sí, ens anem a l'Alla, l'Alla, amb què et quedes? A veure, és que la meva resposta és molt tòpica, però és que no em puc quedar amb un altre que el seu de Truman. Perquè per mi barreja a la perfecció el que és drama amb comèdia, perquè sí que és veritat que el Jim Carrey normalment se l'han casillat molt, com has dit, amb papers còmics, i això perquè, de fet, té una faceta còmica molt polifacètica i que és molt variada. Jo crec que, quan deia, en casillat, no és amb el sentit, sinó amb puntali. No, no, no, el real és que se'l reconeix molt, se'l recorda molt papers còmics. I el seu de Truman no és tan dramàtic o molt videotdmi, que el videotdmi sí que és un més drama absolut, però això de Truman és com que té la seva part còmica, però, aleshores, també explora la seva part dramàtica. Aleshores, em sembla un equilibri bastant guai. Però, si hagués de destacar un dels seus treballs còmics, em quedaria amb una sèrie de catastròfiques desdiches. Ah, amic, moltíssim, també molt. Ens hem quedat aquí... Sí, tenia l'assojo a la manga. Jo heig de dir sincerament... Encara que un grins sense Jim Carrey... Ah, també, eh? També, també. Són treballs icònics, en realitat. Encara que el treball de Jim Carrey està superbé amb aquesta pel·lícula d'una sèrie de catastròfiques desdiches, la sèrie que vam fer per Netflix, el Patrick Wilson està... Està espectacular. És que són dos... És genial....com d'Eolaps, totalment diferents. Totalment diferents, dos com d'Eolaps, amb la seva maldat i el villano... Però cadascú té una senzill diferent i és la prova que dos actors li poden donar una versió totalment diferent al mateix personatge. Ara pensava... Tiro una cosa sobre la taula. Ara pensava quan parlàvem de Jim Carrey, no? Amb un Eddie Murphy. Podríem ser coses semblants. Són coses diferents. Jo crec que són bastant diferents. Incluso el tipus de comèdia que exactaven són bastant diferents. Jo sí, sí. Molt disparos. No sé per què, però els he relacionat. Ara quan parlàvem de... Sí, potser tu hi has d'anar. Sí, jo normalment faig coses per qualsevol cosa, no? Les coses que faig no tenen massa sentit, ho reconec. No, però és el que diem. Incluso, abans deia amb això de tu, no et veig a tenir mi, de mellèstic, que són per dir-ho... Gràcies, perquè no em deixareu cap per mi. Però... També ha tocat la basant de suspens... terror, per dir-ho d'una manera, i amb el número 13, per exemple. Ah, no la coneixia. Sí, jo responent una mica la pregunta, el que passa m'ho heu deixat molt difícil, perquè... Però no passa res, tu pots dir el títol, i després has de ser volupal, per què? Home, jo, una Crismes Caroll, no, en cuanto de Navidad, també està bastant bé, que no l'he comentat, que també fa Scrooge, que... Mira, Grinch, Scrooge... Fa de l'antagonista del Nadal. Sí, té aquesta cara. És com el villano del Nadal, totalment. Després tenim una... aquella dels pengüins, no? Els pengüindos del senyor Pòper, que és dels més fluixetes d'ell, però que també té aquesta essència de... El loco del cable, què et sembla? El loco del cable bestial, també, molt bona. O una de les últimes que va fer la d'Arsonic, també surt, no? Sí, d'Arsonic, sí, sí, sí. Sí, sí, totalment. Abans he dit el número 13, el número 23, eh? El número 23, sí. Aquesta capa, una mica més. De número 23, sí, és veritat, ara ho tinc aquí en pantalla. Jo em quedaria amb això de Truman. Jo faig un laia viral, perquè el show de Truman és meravellosa i... No agafarà seguir-me en Batman. És que, si no digués això de Truman, hi ha una persona que em podria matar, perquè hi ha una persona que li agrada moltíssim el show de Truman. Doncs que hagués vingut i hauria estat. Clar, i hauria de posar resposta. No, no, però sincerament també m'agrada i també tinc un bon record amb aquesta persona i amb la pel·lícula, que també marquen, marquen i et deixen petjada, petjada. I a més, crec que aquesta pel·lícula sempre ha tingut un record, perquè de petit em feia por. De petit em feia por, aquesta pel·lícula. Ah, per la situació que generava. Feia una mica de por, feia una mica de por, allò d'aquell home que anava... La cotidianitat que hi havia en aquella pel·lícula, era tan, tan, tan cotidiana que em feia por. Ja, que feia por. Sí, cotidiana, però a l'hora es notava que era artificial. Si et fixaves en petits detalls... Crec que la pel·lícula t'anaves adonant dels trucs que hi havia. Sí, sí, totalment, totalment. Però qui no m'ha pensat alguna vegada d'això? Sí, sí, igual que amb les jovines de la teva història. Qui no ha pensat que poden estar vives? Entrar a la copa a l'habitació. Ai, que bona. Molt bé, doncs deixem davant de la pregunta de la setmana, perquè ara toca viatjar cap a una ciutat preciosa. Ens anem a la Javidal i a la Ciutat de les Estrenes. I arranquem amb aquesta fantàstica sintonia de la lalana, aquesta versió icònica de la pel·lícula. I avui vull fer-te un rip de laia. Ja sé que mai et poso reptes, però avui feia dies que pensava i dic... Ho faré en antena perquè quedi gravat. La Javidal, tu, d'aquí a final de temporada, et veuries disposada a fer un duet musical amb mi en directe al programa? Et veuries disposada a fer un serie of stars amb mi? No. Ja ho has fet. Un serie of stars amb mi en directe? Tinc l'experiència que he tingut la Laia amb aquesta banda sintoniana. Ja ho sé. És per remomorar-ho i per arreglar-ho. Em vols reviure traumes del passat? La Laia no li faig cantar ni l'Alan ni Moana. Clar! M'he d'explicar l'aviència que la Javidal té un trauma amb l'Alan, perquè amb un treball de l'escola... De l'Uni. Sí, de l'Uni ho direm així, un treball. Va fer un cameo allà i la veritat és que vas... Un cameo, no. Era la protagonista. Laia, collons, sobretot que t'ho estic intentant arreglar, perquè puguis quedar bé i cada vegada la pifia és més. La protagonista d'una gran pifia i d'una gran obra d'art que va fer. Que després se segueix emitint pel que tinc entès a les portes obertes. No direm el nom de la universitat ni els horaris de les portes obertes, perquè us coneixem. Les portes obertes és moment. Laia, a lo que íbamos. Tu et veus fer un serie d'ofstars d'aquí a final de temporada amb mi. A veure si ens ho sàgem bé. Sí, ben currat. Podem fer un fals directe, podem gravar-ho, posar una mica autotune... Pifia 2.0 o no? Sí és Pifia 2.0 o no? Però si no, sí. Ja veus el duet o em toca a mi amb el muntà. Ja ho tenim, ja ho tenim. Tenim la cançó ja i tot, no et diré. Good morning, good morning. Tira-tira-tira-tira, good morning. Home, es veria bé també. Estaria bé l'Alla, pensa-t'ho. Potser el Raül es podria ajudar amb coses tècniques. Necessitarem ajudar, Raül. El Raül també li apassiona que sí l'Alan. Sí, sí. Ho fem? Sí, sí. Ho fem, vinga, ho fem! Vale, ja està. Com ha propietat per fer-ho? Soc l'únic aplaudeix. Soc l'únic aplaudeix, per què? No és motiu del projecte. Ets l'únic a qui li entusiasme la idea. No és motiu del projecte, és a dir, és un projecte maco. D'aquí a final de temporada, per acabar bé, per fer un final de temporada maco, amb un set de obstacles... Vàbrica, el teu últim... que a final de temporada fem els 3 espacials personals, amb el teu fem una espacial música, va. Vinga, va, vinga, va. I la Laia canta amb mi. Vinga, va, sí, que això comença, que això comença. Vinga, va, sí, que sí. Doncs ara sí que comença, perquè ens anem... Sí, el hype ara està a tope. Vull dir, les xeixes socials s'estan bullint. Twitter, el hashtag TrendyTopic és Laia Vidal cantarà Sídios Tars. Sí, és molt llarga el hashtag. Sí, sí, sí. Laia Vidal cantarà Sídios Tars. És llarguíssim, però no passa res. També és llarguíssima la secció que ve ara, perquè Déu n'hi do, Laia. Sí, sí, avui estic motivat, avui estic motivat. Laia Vidal, comencem amb les estrenes de la setmana amb una pel·lícula que ens ve de Dinamarca, Suècia i Holanda. Sí, correcte. És una de les propostes que ens porta als Premis Oscars. Molt esperada, per fer, aquesta pel·lícula. Sí, sí. De fet, és una comèdia dramàtica que tracta sobre l'alcolisme i la universitat. Ara t'hi treu perquè... Uh! Això és l'alcolisme. L'alcolisme, sí. Durar dues oretes. En la direcció hi ha també un senyor que ha participat en el Cogio, que és Tomas. Hola, m'agrada molt, Tomas. Tomas Binterberg, és un director de pel·lícules, sobretot d'Aneses, perquè és un director d'Anes, però també ha dirigit pel·lícules d'Estat i Units, el Drec Nou Nuit i Bèlgica. Alguna d'aquestes pel·lícules són La Comuna, L'Ejos del Mundan, el Ruido o la Caza. I en el repartiment principal hi trobem. Com a protagonista a Mads, Mickelsen... Ojo! Ojo, poca broma, eh? Que el veurem ara amb els animals fantàsticos, no? Sí, a la 3. A la 3. Ha marxat, no sé per què, però ha marxat. Sí, l'han fet fora. L'han convidat. Ah, l'ha convidat a marxar. A veure si ens el trobem per Barcelona, aquests dies que vindrà pel festival del Barcelona Film Festival, a estrenar la seva nova pel·lícula i li preguntem què ha passat amb els animals fantàsticos. Jo no em ficaria en el jardí, jo també t'ho dic. Puc sortir escaldat, no? Sí. Sí. Millor encomar-se per internet, t'ho deixo preguntar-m'hi directament. Doncs tornant al protagonista d'aquesta pel·lícula... Mads, Mickelsen. Tenim aquest actor, que és el protagonista, per exemple, de la sèrie Animal, potser ho sona. També he de Dr. Strange, a Polar i de Salvation. Sí, jo conec per Polar. La vaig veure en el fenomen. En un passi especial que vam fer el fenomen, una pel·lícula de Netflix, molt recomanable. Doncs ha sortit a bastantes pel·lícules, la veritat. Però, acompanyant-lo, tenim altres actors, com són Tomas Bo Larson, que ha sortit de pel·lícules com La Caza, també dirigida pel mateix director, la sèrie Benivini Vicky, i Father of Four 1 i 2. També tenim Magnus Milank, que ha sortit a pel·lícules de directors i el director treballat ja amb aquests actors. Com són La Comuna, un altre cop, i Cursk. I, per últim, també tenim Lars Rand, que ha sortit a moltes sèries i miniseries d'aneses. Però les pel·lícules destacades on ha sortit són com no La Caza i La Comuna. Molt bé, doncs. Per tant, repeteix aquest repartiment en aquesta nova pel·lícula que es diu La Otra Ronda, no sé si l'hem comentat, però el títol és Otra Ronda. No només està nominada com a millor direcció i millor pel·lícula internacional en els premis Òscars d'aquest any, sinó que també va ser nominada a millor pel·lícula de Parla en Anglès als Globos d'Or del 2020, però no només això, sinó que va guanyar com a millor actor i el premi ferot de la crítica al Festival de Sant Sebastià d'aquest mateix any. Uau, uau, uau... La veritat és que té pintar-se aquesta pel·lícula. L'han recomanat molt, s'ha anat parlant molt, a més una pel·lícula europea, per tant, pinta, pinta bé... Sí, i de fet, del que tracta la història, és una cosa que suposo que haureu sentit parlar algun cop, que és que hi ha empreses, i hi ha gent que fa servir les drogues de manera creativa, per potenciar les seves aptituds creatives, per ser més sueltos a l'hora de socialitzar, o a l'hora d'això... Elemental, que jo de WhatsApp. Exacte. Això és una cosa que de vegades es fa servir. Doncs d'això va precisament a aquesta pel·lícula. Tenim en Martin, que és el protagonista, però està acompanyat pels tres companys seus de professió, que són tots professors de secundària, i decideixen un dia realitzar un experiment que consisteix en mantenir un nivell constant d'alcohol en sang, tots quatre, durant tot el dia, i d'aquesta manera demostrar que sota l'influència de l'alcohol, són capaços de millorar en tots els aspectes de la seva vida, no només laboralment, sinó també personalment, socialment, en tots els aspectes, tornant-se a més valents i creatius. Però, encara que això sembla una idea que al principi sembla blillant, i que els resultats són molt positius al principi, a mesura que l'experiment vagi avançant, es començarà a descontrolar tot, es s'aniran descarrilant del camí bo, i acabaran comportant-nos conseqüències que els canviarà la vida a ells i a la gent que els envolta. Home, clar, perquè el dia següent resaca. El dia següent resaca com un cavall. I, clar, haurem d'aprendre cafès i aquestes coses, no? Sí, es pren en mesura? L'Elle Vidal recomana... No, de fet, aquesta pel·lícula demostra que no. Que la gent que no es pot controlar, es pot controlar... Acaba malament la cosa. Ara sí, ens anem a la segona pel·lícula. Deixem davant d'una altra ronda i ens anem... I Care a Lot. Pel·lícula del Regne Unit, distribuïda per Jam Entertainment i Netflix. Per tant, pot ser que la trobem properament a plataformes. Es tracta d'un thriller dramàtic de comèdia negra, sobretot, i ara entendreu per què, quan us expliqui que vagi la pel·lícula, dura dues horetes. La direcció i el guió ens trobem amb Jota Blakeison, és directora de pel·lícules com La Quinta Ola, o la miniserie Gunpowder. I, com a protagonista, tenim el actriu Rosamond Pike. Ha sortit a pel·lícules com Orgo i el Prejuicio, los sustitutos iradietitanes Madame Curie, Perdida, aquestes més recents, entre d'altres. I bé, la pel·lícula... La història és molt senzilla. Tenim una dona que no té escrúpols, a l'hora de beneficiar-se dels altres. I és que ella, la seva professió, és com a cuidadora de gent gran. Aleshores s'aprofita de molta gent vulnerable i de tots aquests jubilats, d'udsenes de jubilats, com la seva tutora legal, i se n'aprofita i els agafa tots els diners, i després desapareix i se'n va per una altra víctima. Aleshores troba una nova víctima, que és una anciana que es diu Jennifer Peterson. Ella sembla com totes les de més que ha tractat fins ara, i es pensa que serà tot passo que t'envoli. Però, mentre intenta adotar-me el seu pla, com tantes altres vegades ha fet, la protagonista descobrirà que la senyora Peterson no és el que semblava en un principi, i que els seus actes i que tota la seva vida està tenint a veure amb un crim important, amb un elevó criminal. Ai, fins aquí aquestes estrelles de la setmana a cinemes, però també hi ha altres estrelles que hi ha hagut en aquestes setmanes anteriors, que han tingut festivitats. Fa al mig la ja sempre compleix, sempre compleix. I avui ens emporta els estrelles del 31 de març del 2 d'abril i del 9 d'abril, que és avui, però algunes altres que n'ha volgut destacar. Comencem amb el 31.No les diré totes, perquè són moltes, però des del 31 de març teniu a cinemes, Rue Gaport Nosotros, una pel·lícula de terror de religiós dels Estats Units. També es va estrenar el Billy Holiday, pel·lícula també dels Estats Units, en aquest cas, un drama biogràfic sobre drogues i música dels anys 40 i 50, que de fet està nominada als Oscars, com a millor actriu, millor actriu o millor actriu... repartiment. No, em sembla que millor actriu. També es va estrenar pels fans de Digimon. Es va estrenar l'última pel·lícula d'aquesta saga, que es diu Digimon Adventure Last Evolution, qui és una? Bé, és una següela de la sèrie, i és la que posa punt i final a la història dels personatges. Després, el 2 d'abril, es va estrenar una pel·lícula que es diu Este Amor es de otro planeta, es una comèdia romàntica espanyola, en aquest cas. I, per últim, avui, també s'han estrenat altres títols, com, per exemple, 101, El límiter de l'Impossible, que és un drama biogràfic esportiu, vingut de Rússia, i una pel·lícula de Sitges, que es titula La Nube. La Nube. La Nube. De França, fantasia, terror i drama. Bona pinta, bona pinta, també, que suma aquestes... Aquesta va sobre una dona que treballa amb Saltamontes, com es diuen en català. Sí, els saltamons. El saltamons. Ja m'he mentès. Llegostes. Amb llagostes i de cop s'ho acabo obsessionant, un món. I això acaba afectant la seva vida i la vida de la seva família. Bueno, doncs mira. Molt curiosa. És tipus Piderman, perquè les llagostes li piquen, també. I això li afecta la seva sang. Ai, mare, ai, mare. Mímic. Sí, sí. I ara sí, ens anirem a la plataforma vermella, com a mi m'agrada dir-li, ens anirem a Netflix, perquè també porta estrenes a aquesta setmana. Patrulla Trueno. Patrulla Trueno, pel·lícula que s'estrena avui divendres 9 d'abril, vinguda dels Estats Units, produïda per Netflix, però no només això, sinó també produïda per Marc Platt Productions, que és una productora portada per aquest senyor Marc Platt. Es tracta d'una comèdia de superarruïnes que dura 1 hores i 45 minuts, aproximadament 1 hores i 3 quarts, dirigida i unitzada per Ben Falcone. Ha portat moltes comèdies de la Melisa McCarty, com a protagonista, perquè són matrimoni, ells dos. I bé, com és això, ha portat comèdies com... Tami és la jefa, el alma de la fiesta i superintel·ligents. I en el repartiment principal, no hi podia faltar la Melisa McCarty, que a part de totes aquestes pel·lícules que he mencionat anteriorment, també ha sortit a pel·lícules de gènere dramàtic, com seria el cas, que podràs perdonar-m'hi algun dia. Cosa que s'estrena avui precisament a Disney+. Per tant, ja m'avanço. Vos saber-ho. Però no només hi sortiria, sinó que com a duo, un protagonista ajuntament amb l'Octavia Spencer, que en pel·lícules recents ha sortit a les bruixes de Roald Dahl o a la forma de l'Agua. I bé, la pel·lícula ens parla d'un món que està terroritzat per superdolents i no hi ha ningú que els aturi. Aleshores, una dona desenvolupa la capacitat de donar superpoders a les persones per tal d'exterminar aquesta onada de superdolents que hi ha. Però tot es complica quan aquesta dona científica que ha desenvolupat aquesta capacitat convida a la seva amiga de la infància i accidentalment la dota de la superforça, una superforça enorme. Des d'aquest moment, les dues dones es convertiran en les noves superheroines, una amb els seus poders de superforça i l'altra, com a científica, com la ment científica, de la ciutat de Xicao. Doncs ens sumem en aquestes estrenes, ara, en tot cas, a plateformes, perquè estàvem comentant aquestes estrenes de Netflix, que hi ha alguna coseta, però pel·lícules que ja s'han estrenat, que ja han tingut el seu moment i que ara a la plateforma les ha comprat, per tenir en el seu català. Comencem amb una pel·lícula de Paco Plaza. Correcte. Tenim aquest thriller espanyol del 2019, titulat aquí en ayer romata, que la podreu trobar des del 30 de març. Està disponible a Netflix. També es va estrenar la vida de David Gale, pel·lícula del 2003, en aquest cas, un thriller dramàtic i judicial, i també teniu Dora i la Ciutat Perdida, aquesta pel·lícula de Life Action, de Dora, l'exploradora, i dos completos desconocidos, pel·lícula del 2020 dels Estats Units, que, d'aquest cas, no és una pel·lícula, és un curmatratge d'adramisciència i ficció, i és un dels curmatratges que està nominat als Oscars. Doncs mira, ho tenim en compte... Dos completos desconocidos. Molt bé, molt bé, ho tenim en compte per anar veient. I ara passem de plateforma, perquè és el moment de comentar les estrenes de la plateforma HBO, que porta al dimecres 31 de març, ens va portar l'últim crucero. Correcte, és un documental, en aquest cas, produït per als documentals d' HBO, DeepCat, Open Secret, entre altres productors. Es tracta en aquest cas d'un mig matratge documental, com no, sobre la Covid-19, en aquest cas dura 40 minutets, en la direcció hi trobem a Hannah Olson, directora d'un documental del 2020 de l'any passat, que es titula Baby God, i bé, aquesta pel·lícula documental ens parla sobre un dels primers casos de la Covid-19 al món, que venia en un creuer que es deia Diamond Princess, que és un dels creuers on es portaven les primeres dosis, la primera gent que estava contagiada de Covid, i que ningú es pensava que aquesta malaltia es convertiria en una pandèmia mundial. Aleshores, bé. El documental ens parla una miqueta de testimonis, de gent que estava dins en aquest creuer, i que parla una miqueta de com van viure la situació, i comparant com pensaven en aquell moment, i comparant-ho amb ara. I bé, aquest vaixell es veu que va sortir del 20 de gener, del 2020 de Japó, i el 26 de febrer hi havia més de 700 persones infectades sense saber-ho a bord. Totes aquestes persones venien d'Argentina, Israel, Portugal, Rússia, Ucraïna, Indonèsia, Kyrgyzstan i Nova Zelanda. I això, i van ser els primers casos de coronavirus documentats en el món. Aleshores, això. El documental parla sobre aquest vaixell, les persones que ja anaven a bord i com van viure la situació. Quina horror, quina horror. Déu n'hi do. Una pel·lícula més que quedarà en la imatge del record d'aquesta situació. D'aquesta situació tan espantosa. Ens anem a altres estrenes, com per exemple, a la plataforma que ha anat tenint els últims dies, com... Correcte. Si us interessen més títols de ficció, tenim, per exemple, les dues entregues primeres d'Expediente Warren. Seguim parlant d'Akbeo. Tenim Expediente Warren de Conjuring i Expediente Warren, el caso Enfield. També es va estrenar l'interna verde, aquesta pel·lícula de science ficció, xio, fantasia i superherois, i també podeu trobar Troya. Aquesta pel·lícula amb el Brad Pritt... Brad Pritt. Va ser protagonista, pel·lícula de mitologies, però també d'aventures, acció i romans. Com es diu? Brad Pritt. Ah, Brad Pritt. Però d'altres estrenes que es van estrenar, perquè això va ser de l'1 d'abril, altres dies també es va estrenar salvar el soldador Ryan a partir del 2 d'abril, la teniu disponible a Akbeo, i també podreu gaudir, a partir d'avui, 9 d'abril, un océano entre nosaltres, una fotografia d'aventures marines i dramas romantics. Digues altra pel·lícula, que el Rauli farà Gràcia. El Pregón. Sí, sí, digue-la. El Pregón, pel·lícula del 2016, comèdia espanyola sobre la vida rural. Està bé, el Pregón, no? És molt lliure, tira. És que el Rauli gra de molt, per això t'ho he dit, perquè... Sí, sí, és en sèrio, és en sèrio. Jo sé que el Rauli gra, amb Berto Romero i Andreu Bonafuente. Doncs que sapigueu que també la teniu disponible a Akbeo. Però si no teniu cap d'alguna d'aquestes... Sí, jo crec que està tota la plataforma. Sí, i ara ja acaben superràpidament, si no teniu cap d'aquestes plataformes i teniu, per exemple, Amazon Prime o Disney+, o Disney+, podreu disfrutar d'altres títols com la trilogia del Jòbit, que està disponible a Amazon Prime. També tenim la pel·lícula Cada Día i En Guerra con mi abuelo. I, per últim, a Disney+, a part de la pel·lícula de Podràs Perdonar-m'hi algun dia, que he mencionat anteriorment, també podeu tenir, a partir del dia 2 d'abril i avui, 3 anúncies endres afueres i la forma de l'aigua. Gràcies, Laya! La música més en Wes Anderson. Sí, Wes Anderson, Alexandre Desplate, amb aquest míster Mustafa, per la pel·lícula El gran hotel Budapest. Molt recomanable. I ara sí ens anem... I ara és l'Àlex Perres. La música... Shake, Shake, Shake, Shinora, Shake your bodyline... Som-hi! Ara el Shake, senyora. Ah, la podríeu cantar també en dueto, eh, el Montanutú? Mira, mira, sí, amb les maracas allà, xiqui-xi-xi-xi... Ho hem d'estudiar, a veure qui no ho sé. Sí, sí, a veure, a veure, a veure, a mirar. Raül, la Ravesca, què gràcies portes? Serà fiestera, segur. Sí, sí, la Laya està... Mira que se't fem una guirnavalada... Oh! Si voleu, us deixo el Siriós. Raül, què ens portes? Em tens expectant, eh? Avui no saps res, no? Jo, jo. Algun dia sabem... Fins fa un astonet. El Josep s'ha acabat de xecar de la taula de so, per poder veure si et veu els apunts, eh? T'està copiant els apunts, Raül. Sí, ja veig, ja veig. I què et cara d'emoció, eh? Clar, ja que aprofito la secció de la Laya, pobra, per acabar de fer-me quatre apunts. Sí. Dèiem, la setmana passada... Van fer l'especial de... de la setmana Santa. Però a l'antèior, la Laya ens va presentar, dins de la cartallera, una pel·lícula... que... tornaven a tenir, o la tornava, d'alguna manera, no? I era la pel·lícula Tom & Jerry. Sí, és veritat. Tots coneixem a Tom & Jerry, no? Sí, sí. Però què sabem, en realitat, d'ells? Aquesta és una mica la pregunta. Avui parlem de Tom & Jerry. Tenim el record de la sèrie, dels personatges, però... Exactament, els personatges com són... La... Creiem que el duet d'animal va ser creat en un moment de desesperació. En el Departament d'Animació dels Estudis de la Métrogolding Major, on treballàvem els creadors Wilhanna i Joe Barbera, havia lluitat sense èxit per paramular els altres estudis que havíem creat personatges com... com Porkey, com Mickey Mouse... Sí, els Looney Toons i el Mickey Mouse i tot. Els animadors, tots dos, eren menors de 30 anys, molt jovenets, però van començar a pensar les seves pròpies idees. I a Barbera, a Joe Barbera, li encantava el concepte simple, simple d'una caricatura d'un gat i un gatolí, amb conflicte i persecució constant. Tot i que hi havia una idea que s'havia fet mil vegades abans, no? Mm-hm. Ho van portar a pantalla, no? Ho van portar el 10 de febrer de 1940. S'estan anant a... Sí, que són els cantics. Sí, el gat que guanya el cop de sabata. Per dir-ho de manera una mica de traducció, no? Sí. Tant va funcionar aquest cormatratge del 1940, que en el 41 va ser nominat el millor pel·lic, un matratge animat, no va guanyar el premi, però ja seria una gran aposta. Va sentar les bases de la teva veritat. Tot i que no, tampoc va ser un gran etsip, però al final això arribaria al primer episodi dels 164 que tindria finalment de ser. Ostres. Jasper i Jinx, que és com es deia en el principi aquests personatges, que es van convertir en Tom Illerri després del primer episodi, almenys va mantenir la Jota, però el Tom la va perdre. Sí. Al primer episodi encara es deien Jasper i Jinx, i a partir del segon ja van canviar com a Tom i Illerri. I se sap per què? Van canviar o no? Van canviar, simplement perquè no acabaven... Era com una prova, no se acabaven d'agafar el punt, van convocar a tot el seu costat, a tots els empleats dels estudis d'MGM, i van començar a suggerir noms definidius de les protagonistes, fins que John Carr va escollir aquests dos noms. Tom Illerri va rebre una recompensa de 50 dòlars, i a partir d'aquí han quedat com a Tom Illerri. La creació, com deia, em va néixer per competir contra Mickey Mouse directament, la gran... Aquí sense voltes. Era la gran competència, no? Clar. Ni tan sols el primer episodi va ser a curatxar i aplaudir per l'estudi, per poder imposar-se en el ratolí. Encara que la sèrie animada no va ser, com deia, una gran popularitat, en la seva època va competir amb les creacions de Disney, però sense dubte, va estar a la part. Amb els curmatratges. Sí, amb alguns curmatratges. Els sexis de Hannah i Berbera, que jo sempre havia pensat, quan era petit, jo llegia ja la productora Hannah Berbera, i pensava que era una dona que es deia Hannah Berbera. O Hannah Berbera, perquè aquí als catalans ens obre... Li posàvem aquest accent, de més. Però no, no és així. Com deien, Hannah i Berbera van seguir més enllà de l'MGM, quan els estudis d'animació de la companyia van tancant el 1957, i ells mateixos van fundar la seva propieta productora, com deien, la Hannah Berbera Productions. No van escatinar amb el nom en aquest cas. Com inolvidables, com a dongato, l'Homigatòmica, els Picapiedra, i els oioguis, els supersònicos, escovidú... Ah, tots aquests són de la mateixa companyia que els curmatratges. Sí, tots van ser grans, els sexis, al final. En general, el mitjavi i el mitjavi parlaven dels curts, excepte en l'epiço d'Ideu, que es deia el gratulí solitari, on tots dos dialoguen de manera fluida. Però la majoria de les vegades no feien servir la seva veu, més per expressar, sobretot, en el cas del Tom, l'alegria o el dolor en els cops. Clar, home, si et donen un cop i no reacciones... Clar, que a mi se n'han gravat... A mi ets engravat pel mateix William Hannah, que potser ara veu aquest crits. Ah, sí, les veus que tenen el Tom Iger en l'epiço d'Ideu. Són dels mateixos creadors. Correcte, els creadors. Són les historietes que estan inspirades clarament en els els lábstics de Xaplín o de Bastarquíton, amb aquests cops, aquest tumor. Sí. N'hi ha que diuen que els noms de protagonistes, com dèiem abans, remeten a la primera guerra mundial, i és que en aquest llavors els soldats britànics eren cridats, eren anomenats Tomis, i els alemanys eren anomenats Jerry's. Uf! Que mai ha quedat clar si està activada una referència real com a pobres coincidències. Dani, t'ensenyava diverses imatges i imatges antigues. Sí, guau, mira, pú! Tot i que el ratolígeri no va evolucionar visualment massa, però Tom sí que ha tingut vàlid diferents canvis, no? Radicenys. Feia por, feia por. Sí, feia por. Feia com més pelut, més... Més desalineador. Sí, sí, a més s'ho té a la mateixa paraula, i és veritat. Més desgarbat. Sí, correcte. Com dèiem, la diferència de Jerry que... Sí, que s'ha mantingut. Mantenia bastant semblant la seva aparença. Però inclús en el... No només en el seu aspecte, perquè en la prècdida... Però els colors sí que estan iguals, eh? Sí, els colors sí, però és que... Però no només en el seu aspecte, sinó també en el seu personalitat. Passava de ser, en els primers episodis, un quadruple i d'intel·ligència falina, sobretot com que anèiem en aquests primers episodis, i amb el temps passa a caminar en dues potes, i a tenir una actitud com més humana, no? Serien inclús culpa i se empanareix d'alguna de les accions contra Jerry en algun dels episodis. 13 episodis de Tommy and Jerry van ser nominats a l'Òscar, com a millor curt animat, amb tota la seva història. 7 d'ells van ser guanyadors, per això dèiem que anava a l'Estela de Disney. Les pel·lícules de Tommy and Jerry's també són molt valuoses considerant la seva música, creada especialment pel director musical Scott Bradley, que feia una gran feina, inclús també es van fer famosos per aquests fons amb tots els detalls, perquè normalment els comatges de Disney o de qualsevol altra no tenien tant detall als fons, no? Clar, perquè es fixaven més en els personatges. Clar, cada capítol d'aquesta aventura trigava unes setmanes en fersa i costaven en torno als 50.000 dòlars per capítol. Era pasta, eh? Home, i per l'època?Sí, per això. Els episodis de Tommy and Jerry no sempre van estar a càrrec de la famosa delfononso duo de Hannah i Barbera, sinó que en 1960 la MGM va decidir tornar a incloure els curs del Gat i el Ratulí per això va contractar el director Gent Ditsch, un director Txacus Rovac, per fer trets capítols més que són considerats els pitjors de la història de la sèrie, les passions burboses, música escasa, massa perfectes sonors, tenia un pressupost molt asustat, jo no s'ho va ser, un fracàs, diguem. Tres anys després, la MGM contracta el director nutamedicat Chuck Jones, que va ser a l'Ebrepesca, quan vaig parlar de Corre Caminos, el creador de Corre Caminos, del Voxvogni, dels Patolucres... Ostres! Aquests episodis de 34 capítols tampoc van ser vendreuts per la crítica, potser per la manca i el canvi de parença dels personatges, i perquè també potser la resposta a les crítiques de les normes televisives en contra de la violència en programes infantils van intentar episodis en el gàdia al Redolid, eren amics, i viatxaven per món, i participaven en competències, per això... No va tenir massa èxit, no, no, per això... La versió migable no va tenir massa èxit, agrada la balicosa, la idea que fos més agressiva. Clar. Com dèiem, que és un programa que tenia aquesta història de crítiques per les seves escenes violentes i diverses... les seves representacions que han estat considerades racistes, inclús en uns dels personatges, que és el personatge de Mamy Chuchus, que és els dos peus que surten sempre. Ah, sí. La dona feia feina a la casa, i tal. Clar, era una dona de color, i tal, amb un... amb un to de veu que recordava en aquest soroll, no? Sí. Llavors va ser considerada com racisme, i a més. El advocat de Jack Jones es va intentar... És una mala paraula, que no va fer blanquejar aquesta imatge, no? Llavors s'editaven molt les imatges, s'intentava que no sortís aquest personatge, i si sortia, el reeditaven... que no fos, o com a mínim, aquest que no fos tan descarat. Això no és només una cosa de Tomi Gery, o sigui, això ho han fet tots els... totes les companyies, el pecat de ser racistes en algun moment, en algun època. En algun època, en algun època. En algun època. En algun època. En algun època. En algun època. En algun època. La seva presència. La seva presència. La seva presencia. La seva presencia. La seva presencia. Aquesta pel·lícula. Vinga, va, això ho sabem i ja ens ho coneixem. Vinga, comencem. El Babetes. O el... Teniu un bil molt, vei? Oh, no, Raül, has dit una paraula. Perdona. Has dit una paraula de bull! No! Era... Dos vesters, que són fantasmes. Sí, sí. Laia, què es diu dels papers? Babetes, que és un dels fantasmes, no? Sí. Laia, et toca bé. La tradució catalana. És una pel·lícula adaptació d'Estífen King. Costes. Va bé, vas bé. Antiga. Va bé. Va de... De anar de... Com es... Ai, com un dia. Va bé. Sort. Una persona afroamericana. Colla, eres laia. Molt bé. Un actor. És del mateix gènere que la Mia Verde. Cadena perpetua. Molt bé. Molt bé, molt bé. I acabem amb aquesta última Raül. Vinga, som-hi. Aquesta més necessit de totes, va bé? La gesta prim i les paraules tabú. I després arrenques. Un pastís. Un complell. Un soten. Un fantasma. Una família. Has dit família, Raül! Has dit família, no pot ser! Raül, avui no és el teu dia. Vaig a la nit una família i una altra família. Estàvem parlant de paràcitos. D'aquesta pel·lícula van acabar. Gràcies a tots dos! Raül, les paraules que és el paper, no les pots dir. No, sí, sí. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, com sempre. Abans d'unir-nos les gràcies a vosaltres. Ens escolteu cada setmana. I, sobretot, no us en hagueu en les crispetes. I posar-us a més cadeta. Que no costa res. Ah, adéu. I ben posada. M'agradaria que tinguéssim l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 10.1. Ràdio d'esper. I don't know who, who, who. When will I know that I really can't go to the well on small time to decide on? When it's killing me, when will I really see you all that I need to look inside? Come to believe that I better not leave before I get my chance to ride. When it's killing me, what do I really need? All that I need to look inside. Hey, oh, oh, oh, listen what I say, oh. Come back and hey, oh. Look at what I say, oh. The more I see the less I know, the more I like to let it go. Hey, oh, oh, oh, oh, oh. Deep underneath the cover of another perfect wonder and it's so white as snow. Finally divided by a world so undecided and there's nowhere to go. In between the cover of another perfect wonder and it's so white as snow. Running through the field where all my tracks will be concealed and there's nowhere to go. Oh. When did I send to a man for a friend of the channels that had broken down? Now you bring it up, I'm gonna bring it up just to hear you sing it out. Step from the road to the sea to the sky and if you believe what we rely on when I lay down come get the play down on my life just like with us. Hey, oh, oh, oh, listen what I say, oh. I got your hey, oh, oh, oh, listen what I say, oh. The more I see the less I know, the more I like to let it go. Hey, oh, oh, oh, oh. Each one needs the cover of another perfect wonder where it's so white as snow. Finally divided by a world so undecided and there's nowhere to go. In between the cover of another perfect wonder where it's so white as snow. Running through the field where all my tracks will be concealed and there's nowhere to go. I said hey, oh, yeah, tell my love now. Hey, oh, yeah, tell my love now. Each one needs the cover of another perfect wonder where it's so white as snow. Finally divided by a world so undecided and there's nowhere to go. Each one needs the cover of another perfect wonder where it's so white as snow. Running through the field where all my tracks will be concealed and there's nowhere to go. I said hey, oh, yeah, oh, yeah, tell my love now. Hey, oh, yeah, oh, yeah. I said hey, oh, yeah, tell my love now.