иться delowo. Bones tardes! Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa que no se sent quan parlo, perquè ara... Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema La Gresca. Arranquem una setmana més el programa de cinema d'aquí de ràdio Molins de Reis, ràdio d'Esvern i Givox, amb tanta il·lusió, com sempre, i amb un somriure de orella a orella, com que portem la mascareta. No se'ns veu, però aquí estem, Laia Vidal, Raül Navarro i Josep Montano, tornem a l'arriendes d'aquest programa per seguir fent-ho el millor. Que sabem, Laia Vidal, com estàs? Hola, bona tarda, doncs jo? Perfectament, com sempre. Ai, que falsa que has sonat. Ah, Raül Navarro, com és que estàs? De veritat. No estic fatal. És que és una falsa que està, noia, ho sento. Tu com estàs, Raül? Molt bé. Que falsos que sou. Josep Montano, l'home... Escolta, que jo, que tot es fosiva! Digue'm que no és una de les tan falses. Estic tan content que no em diguin mi. Algú té un arma, una d'estrada, alguna cosa que em vull tallar al coll. A veure, perquè esteu tan falsos. A quina escola de drama t'hi estudieu? Potser és que... Potser és que jo estudieu... Potser és que tu ets el que no està tan bé. I ens ho pagues amb nosaltres. Ara la culpa és meva, no?, la culpa és meva. Perquè crec la dron que totes són de su condició. Ai, l'Alla, l'Alla, no em diguis amb les teves dites, que ja saps que m'emprenyen molt. Però, bueno... Si vols que estiguis sense doble hittis, l'aniestic molt bé. Em trobo fantàstic. Digues Jopi. Jopi. Jopi! I amb doble hittis ja se t'ho ha de dir. Jopi! Bueno, l'Alla, me n'alegro molt que estiguis tan contenta. A què és deu? És deu alguna cosa referent al programa o no? No, bueno, a veure, és una felicitat conjunta. És conjunta, de moltes coses. Vull dir, em sento molt contenta d'estar aquí, com cada programa, i per això ho expresso amb la meva felicitat. Perfecte, doncs expresseu això. Aquí hi ha llibertat d'expressió, l'Alla Vidal. Tu per això el que vulguis. Jo, mentrestant, presento un programa. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. A Cinema Alegresca. Així. Comencem la pregunta de la setmana. Aquesta pregunta que us fem per tocar una mica la perra, i perquè així agafem una mica d'escalfament. És una mica d'escalfament, no? És una mica d'ingar a perdre la por, perquè el micròfon ja no li tenim por, però és per agafar la por. Ens pillen nosaltres desprevinguts? Sí, desbransida. Ja m'ha agradat la paraula. Desbransida. Quina paraula més bonica, eh? Esbransida. Espera, digues la tola, ja. Esbransida. Ai, que bonic, a favor! Ara que l'he sent Jordi. Ara que l'he sent Jordi. És una paraula per regalar, per ser Jordi, no? Vull dir. Escolta, en lloc de regalar-te un llibre, et regalo una esbransida. Doncs sí que no podem fer servir, com sempre, carrerilla. Carrerilla, també. Carrerilla. Sí, sí, totalment, totalment. Doncs la pregunta de la setmana no té res a veure amb les esbransides, ni amb les carrerilles. Té a veure amb... El meu cas a la prova té a veure amb qualsevol cosa. No, la veritat és que no sabem bé quina és la finalitat del programa. Però prosseguim amb la pregunta. Reunir-nos i parlar de coses randoms. Sí, totalment, totalment. La pregunta aquesta setmana és si poguessis interpretar a un personatge d'una de les teves pel·lis preferides, qui series? És a dir, si tinguessis... posar-se a les botes... Sí, sí. Sí, ja ho sé com ho entens. Per a mi m'agrada repetir les coses. Per si algú dels ullens s'ha connectat tard. Just en el moment que estiguis la devolta. Doncs clar. Doncs jo crec que ho tinc clar, eh? Sí. Així deixo pensar una mica el raül. Sí, sisplau. Doncs jo... interpretaria... el personatge de... Amélie. Oh, Amélie Polo! Oh, adiós! Mira que no soc gens francès, ni tinc perfil de francès, ni m'agrada el francès. Però Amélie és una pel·lícula... molt delicada, li tinc molta alta estima. I el seu personatge és super, super peculiar. I no sé, m'agradaria... estudiar de personatge i ficar-me dins l'ament... d'aquesta jove francesa. I... no sé... exacte. O sigui, amb aquesta música... està tot millor ambientat. Ah, sí, mon chéri! Oh! Au, bon jour, mon chéri! Trous bien! Ja anar al món matri, tot. Oh, mon matri! I tenia aquest tall de cabells. M'hauria de tallar el cabell, o ficar-me una perruca. L'Alla, com era la introducció aquesta que tan famosa de la pel·lícula? És que hi ha com una narració que diu... eres a precisio momento... Mira, vaig fer doblatge d'això. Jo ho sé, per això t'ho dic, però no me'n recordo. No es podries dir ni una frase, ni una paraula, ni... És que són fes molt llargues les de... les de la introducció. Eres el mismo momento. Podria buscar-ho, mentre el Raül respon, podria buscar-ho. Sí, sí, sí, busca-ho, l'Alla. Raül, estamos en ello. Tu saps quin personatge, o vols que et doni una mica més de temps? No, perquè jo el tinc claríssim, eh? Sí, vinga, va. Jo ho tinc claríssim. Jo, si pogués interpretar un personatge d'una pel·lícula, seria ni més ni menys que una de les meves pel·lícules preferides, malditos bastardos. Jo vull fer de Hans-Landa. Abans de morir, vull fer de Hans-Landa. Bona elecció! Home, és que... Oh, que bo! Això xana! Sí, sí, amb el francès ens quedem. A mi m'encanta aquest personatge. M'agrada moltíssim. M'agrada molt com Christopher Walls fa aquesta gran interpretació, que jo crec que és una de les seves millors interpretacions. Evidentment ha fet coses molt bones amb Tarantino, però aquesta per mi és la millor. I és que em té fascinat, des de principi, a fi, com la maldat. Em recorda una mica aquest personatge de Shakespeare, el Jago, de la obra Othello, que té aquesta part retorçada de controlar els demis. És un controlador, acaben fent el que ell vol, i és molt bèstia. És molt bèstia, aquest punt de la verícia, del control i de voler-ho tot. No sé, m'agrada molt. Molt, molt interessant per estudiar-lo, com a personatge, a interpretar-lo. I també sempre m'han dit que jo no seré capaç de fer mai personatges dolents. A mi també m'ho diuen per perfil i tot, però amb el maco que ets mai pudeixo fer un personatge dolent. No t'has de resveure com sigui l'actor. De fet, com més allunyat sigui un personatge de tu, és millor, perquè així explores altres facetes teves. Em fa l'efecte que no trobaré la introducció. No trobaràs introducció? No passa res. Seguim amb el Raül. Raül, tu com acabaries? Mira, estava buscant, mentre em feia temps, perquè potser és una cosa que no m'ha preguntat mai, ja sabeu que vosaltres sí que sou més advocats a la interpretació, i a mi m'agrada més estar darrere a la càmera, que aquesta interpretació no és el meu punt fort. Però encara hi ha així, el primer flash que m'ha vingut el cap, curiosament també és de Tarantino. Ah, mira! Seria el paper de Samuel L. Jackson a Pulp Fiction. Oh, brutal! També, bona acció. Mulo es diu? Mulo? No m'acordo. Bé. És un paper, és un paper. Sí, a més, fa aquest arc, de la part més bèstia, per dir-ho d'alguna manera, i va fent un camí cap a una neteja d'esperit, però d'alguna manera. Sí, sí, sí. Jo crec que és un dels millors duors de la història del cinema, juntament amb John Travolta, no? Sí, sí, sí. És impressionant com treballen de bé, i quina empatia tenen els dos, i quina sang freda, no? Quina cohesió tenen entre ells, com a tu? Sí, sí, totalment, totalment. Tenen molta cohesió. Laia Vidal, Raül Navarro, ja tenim la pregunta la setmana feta. Ara és moment d'anar per feina, perquè ens endincem... Aquesta l'hem fet ràpid, eh? Sí, avui sí, avui hem anat per feina. Ens endincem a una de les ciutats més uniques de la ciutat de Barcelona, aquí, al Casanostra. És França? Jo vull fer una connexió. Mira, que passa, Raül. No vulguis posar el dit a la llaga, que et conec. M'he adonat, ja. Estàu parlant de ciutats, i laia... França. Com a ciutat. Pogui, pogui. Això ja en parlarem, però només us deixo anar, que avui, John i Depp, també ha tingut un deslitz d'aquest tipus, eh? Avui, John i Depp ha visitat Barcelona, i també les ha deixat anar bastant bones, eh? Sí, la diferència és que jo soc laia Vidal, i ell és John i Depp. Sí, sí, sí. Més a favor, tu, teu, o més a favor, ell, no ho sé. No ho sé, no ho sé. Us deixaria l'aire? No ho sé. Però tot i així, informar-vos que avui ha vingut el John i Depp per al Barcelona Film Festival, li dedicarem un espai al Barcelona Film Festival al final del programa, però abans... Mira, que intentarem que ho hagués. Perquè tot el que et deixes pel final del programa, com la teva secció, no? És com la Tierra de Nadia. La teva secció, bueno, sí, la somala va passar abans de fer una piqueta, una miqueta, però si no, jo crec que des de la segona temporada, que no la fem en condició. Bueno, comencem molt bé, aquesta temporada, eh? Sí, després ja ens vam desmadrar, com sé. I després ja se'ns va anar allà. Però segueixo una mica el fil del Barcelona Film Festival, perquè la pel·lícula que portem a continuació va ser la pel·lícula inaugural del festival, que ja he tingut l'honor de veure, i que també faré un petit comentari, però abans deixaria la meva fantàstica Laia Vidal. Bueno, la meva tampoc és meva, a veure, això de meva és molt lleig, no? A la nostra fantàstica Laia Vidal, o a la seva fantàstica Laia Vidal, que va de tots, que arrenqui la seva secció, amb una joven prometedora. Si la deixes, si la deixes. Deixar una joven prometedora parlar d'una joven prometedora. Ho sento, havia de fer... Quina ego, laia, quina ego. Home, bé, doncs hem parlat ja de la pel·lícula, és una pel·lícula que ens ve, directament des del Regne Unit i els Estats Units, produïda per Filmation Entertainment, Focus Features i altres productors, i produïda i important per la Margot Robbie. La Margot Robbie està enarrere. Ui, quina física. Sí, tornem al piano d'Amèrica. Tornem a París, tornem a París. Sí, que t'agrada i vull tenir contenta, avui. Avui que estiguis contenta. Sí, sí, sí, alguna casa busca. Quina és el teu interès? La setmana passada vaig dir-lo a Sirio of Stars, i vull que canti Sirio of Stars a la final de temporada. Vull tenir contenta. Estàs bé la pilota, no? Perquè en arribi el moment no em pugui negar. Doncs també està distribuïda per Focus Features. És un thriller, però que barreja comèdia dramàtica i comèdia negra, també. Estic en el cert, Dani? Ja has vist, totalment, totalment. I de forma brillant, espontània, i fantàstica. Espontània, suposo que jo... Sí. Evidentment. Ja, però en els actings potser... Sí, l'acting, l'acting és brutal. La Carey Mulligan mereix... Bueno, un Òscar. Un Òscar com una copa d'un pit. Doncs mira, ja que ho has dit, l'actriu protagonista d'aquesta pel·lícula és la Carey Mulligan. Ha sortit altres pel·lícules, com, per exemple, Sofragistes, Drive o El Gran Gatsby. I, en aquest cas, l'aquesta pel·lícula, la de una joven prometedora, està dirigida i guionitzada també per Emerald Fennell. És la seva Òpera Prima, com a directora. Però també va fer un curt l'any 2018, que es diu Careful How You Go. Per tant, no és la primera vegada que fa un projecte en amunt del cinema, però, com a llarg matratge, sí que és la seva primera pel·lícula. Dura una hora i 53 minuts, gairebé dues oretes. I, en aquesta pel·lícula, de saber que en els premis BAFTA de l'any passat, o del 2020, millor dit, va guanyar el premi com a millor pel·lícula britànica i a millor guió original. I en els Globos d'Or, del 2020 també, estava nominada a 4 categories, incluent pel·lícula dramàtica, direcció, guió dramàtica, al final no em va guanyar cap, però estem pendents de saber si guanyarà algun premi Òscar, perquè, en aquest cas, està nominada en 5 categories, que són pel·lícula, direcció, guió original, actriu i, aquí s'afegeix, edició. Ai... Oh... Oh... Què m'ha quedat, amb el Liesma, que estaven de sonorar, i ens va, com en ell el dit, per... Sí, ara parlo una miqueta de què va. Ai, tu... Ai, de cop i volta aquí l'acordió. Sí, sí, sí. No sé si de certa tu... He dit, no sé si de certa tu, i de cop és una... No ho sé, és la bona idea. Pots explicar-nos una miqueta de què va la pel·lícula, que tu ja l'has vist? Sí, m'encanta quan fas això, perquè, normalment, quan vaig a pre-estrenes alguna cosa ja em deixes fer això. Tu, que l'has vist, ja saps millor de què va? T'agraeixo molt. Doncs sí, faré una petita... Una miqueta de què va, exacte, context. La nostra protagonista és la Kasey. És una noia molt jove, i, com diu el títol, prometadora. Està... Si no és irònic el títol, no? Sí, realment. Està a punt de fer 30 anys, i va deixar la seva carrera universitaria de Medicina per raons que, la veritat, aniran t'esballlant-se a llarg de la pel·lícula. Però la seva raó essencial per haver deixat aquesta carrera perquè va haver-hi una problemàtica amb la seva millor amiga, la Nina, que també forma part, diguéssim, de la trama d'aquesta pel·lícula, tot i que no està a la pel·lícula, però està molt present al llarg de tota la pel·lícula. Està menció. Hi ha molta menció de la amiga, no vull dir res, perquè no vull fer spoilers, però sí que la tenim molt present a la amiga, perquè arran dels esdeveniments que van haver-hi a la universitat amb aquesta amiga seva, de busos sexuals, de poder en algun moment, doncs, arran de tota aquesta problemàtica, la Cassie decideix abandonar aquesta universitat i decideix refer la seva vida d'una altra manera. I, al final, vol acabar fent com una lluita per la seva amiga, vol acabar lluitant per la seva amiga per aquests abusos sexuals que va patir en el passat a la universitat i es proposa una cosa bastant curiosa. Durant les nits viu una vida secreta. I és que es fa passar per alcohòlica. Es fa passar per alcohòlica en bars i en pubs de la ciutat. És aquesta doble vida. Sí, es fa passar per alcohòlica i quan un noi s'acosta amb ella, segueix fins a passar per alcohòlica fins que acaben a casa del noi, normalment, i ella desvela la realitat, i és que no està avorratge, sinó que no està avorratge. I és quan passa una part de la trama que és molt, molt, molt curiosa. Només he fet una petita pinzallada al principi. Això és una punta de dissabert. La pel·lícula no té res a veure amb això, perquè no té res a veure. Evidentment que té que veure. Però aquests són un punt de partida. Els redafons que hi ha és al·lucinant. Un muntatge brillant que et fa entendre la pel·lícula de Cabo a Rabo. Una interpretació que era molt lligant, brutal, i molt lligant. El guió a mi em va agradar molt. La música també està molt ventriada, perquè la gran majoria de les cançons són cançons que ja existeixen. Per tant, també t'identifiques. Hi ha situacions que són molt reals. Tu, com espectador, et sents culpable del que està passant en la cena. Et sents que això és culpa teva, i el que li està passant i el que està patint aquesta cara és culpa teva. És a dir, arriba que tu et fiquis dins de la pel·lícula i visquis atamorit i visquis en por. I això té molt d'amèrit. Gràcies al guió, gràcies al muntatge i gràcies a la crió. Totalment. No es la podeu perdre perquè parla sobre el passat, sobre el rancor, sobre la venjança, i també molt important sobre la violència masclista, la violència gènere de la dona en tot plegat. Està molt i molt bé la pel·lícula i té moltes... com es diu això? Moltes coses per pensar-hi. És a dir, no només té una reflexió, sinó que en té moltes al llarg de la pel·lícula. Molt recomanable i si la podeu veure abans dels Òscars, millor. Home, sí, clar. I ara sí, si us sembla, passem a la següent perquè ara ens anem al Japó, allà. Sí, sí, ara passem del tema dels Òscars. Tema pel·lícula així amb més transcendental i passem a una pel·lícula d'animació que els fans d'aquest anime, segur que sabeu que faran aquesta pel·lícula i l'espereu amb ganes, estem parlant d'una altra pel·lícula del detective Conan. En aquest cas, el detective Conan la va a l'escarlata. Diria que és la 24ena pel·lícula d'aquest anime vingut del Japó distribuïda en aquest cas per Alpha Pictures, del manga d'animació d'intriga durar gairebé dues hores, onori 50 minuts. En aquest cas, la directora és Tomoya Nagaoka, que és directora, ja va dirigir l'última pel·lícula del detective Conan que és el puny del Saphir Blau i en aquest cas repeteix amb aquesta 24ena pel·lícula. La història, en aquest cas, és que hi ha un gran esdeveniment al Japó molt semblant als jocs olímpics, seria com el paralelisme, en aquest cas, el que passa que no són els jocs olímpics, són els jocs olímpics de ficció, que es diuen els World Sport Games. I és bé, un esdeveniment esportiu superimportant i que se celebrarà com no, a Tòquio. En motiu d'aquest esdeveniment, que és multitudinari, s'ha construït un tren d'última generació que s'ha criat expressament perquè coincideixi amb la cerimònia d'aquest jocs i ja amb la seva obertura. Però, al darrere de l'organització de tant dels jocs com d'aquest tren, s'amaga un boicot que no és a plena vista i que és molt macabra. I després de tot això, que després que passi un greu incident a la festa d'un dels patrocinadors més grans de tots aquests jocs i la construcció del tren i tot, tots els plans que es pensaven sobre com aniria tota la qüestió s'espondren i al cone, aleshores, arreu d'això, estarà implicat com no. I comença a suspitar que aquests sucessos guarden una estranya relació amb uns altres esdeveniments que han passat 15 anys enrere en els jocs, en aquest cas, de Boston. Mato, eh? Com em flipa la màmna sonora del detectiu Comnan. És brutal. M'encanta. M'agrada molt l'efectiu Comnan. Quan era petit, em podia veure capítols de l'higiene o de l'higiene o de l'higiene. I mira que són iguals, totes són iguals. Sí, sempre passava el mateix. Sí, exacte, la mateixa estructura. I molts trets de cataclístia. És una mica de... Sí, però aquest tema és brutal. És superidentificatiu. És brutal, és brutal. Doncs molt bé, gràcies Lalla per aquesta pel·lícula que ens portes. S'estrenen cinemes totalment diferents. Sí. Una pel·lícula d'Ànime i un altre caïs de persones, evidentment, però en aquest cas, d'Ànima. Sí, sí, no ho hauria dit millor, Raül. I ara ens anirem a destacar una altra pel·lícula que també s'estrenen cinemes, però que ho farem una petita penjallada, senzillament, com, per exemple, Mortal Kombat. Exacte, s'estrena... No entenc d'on sonar aquesta. Sí, sí, de fet, està basada en un videojoc i bé, per si no heu jugat el videojoc i no sabeu de què és, has tractat una pel·lícula d'acció, aventures, fantasia i asmercials, sobretot. Molt bé, perfecte. Una altra pel·lícula. No han sortit escalmentats. No, bueno, mira, què farem. Bueno, així tenim una excusa per convidar el Xavier PCX un altre dia i parlar de les pitjors pel·lícules dels videojocs. Perdós. La primera pel·lícula de plataformes que vull destacar és Tornem a l'animació, en aquest cas, i es titula Arlo i el Chico Caimán. És una pel·lícula que vull destacar no tant per la història, sinó molt per l'animació, perquè és una animació superbem feta, super... superadorable, diria, supercaguai. No és com el Chico Concha, aquell. El Chico Concha? Ah, sí. No, però això no és... El Chico Concha era. Però això era una miniseria de cinc minuts per a episodis, així. No, no, en aquest cas és una pel·lícula que s'ha estrenat avui de fet. Vinguda dels Estats Units, produïda per Netflix Animation i Tim Maus és una pel·lícula d'animació que abarreja també aventures i també és una comèdia musical amb cançons. Doreu Nori Mitja i el director en aquest cas és Ryan Crego. Ha dirigit una sèrie With Tip and O que té el mateix estil de dibuix. Per tant, ha tingut una gran influència tant en la sèrie com en aquesta pel·lícula. I bé, la pel·lícula és molt senzilla la trama que ens presenta i és que hi ha un personatge que és a Larlo, que és un caimà, perquè els personatges són animals antropomòfics. Sí. I es veu que ell no va conèixer mai el seu pare i li ha arribat l'ància de trobar-lo, de conèixer-lo. Per tant, ell és superoptimista el personatge a Larlo i per tal de aconseguir trobar el seu pare deixa la llar on viu, que és en un pantà i viatja a Capa Nova York i durant aquest viatge anirà trobant-se amics molt peculiares en el camí típic a història que ja hem trobat en moltes pel·lícules. Però, no sé, a mi em va cridar molt l'atenció com està feta per l'animació i això i té una pinta també. Doncs sumem el carro, Netflix estrena Arlo i el xico Caimán, però no només això, perquè també ens porta Lo Dejo Cuando Quiera. Lo Dejo Cuando Quiera, aquesta comèdia espanyola estrenada l'any 2019 també porta altres pel·lícules com Por qué me matasteis un documental criminal sobre internet i les xarxes socials basat en fets reals, de fet, vingut dels Estats Units, però també altres pel·lícules com De Amor i Monstros, i crec que l'actor principal és el de Percy Jackson, no? No tinc ni idea. Em sona la pel·lícula, d'haver-la vist però ja, però no he fixat. També surt el que fa de... no sé com es diu el personatge, però a Guardiens de la Galàxia uno i dos, aquell que és de color blau. Sí, el Batista, no? Batista? No, és Batista? Però a la segona de Guardiens de la Galàxia dius, soy Mary Poppins! Doncs aquest acte també surt. I bé, i la pel·lícula es diu de Amor i... Ja sé quin dius. Sí, tenim un altre nom. La pel·lícula es diu de Amor i Monstros i també s'estrena un documental còmic familiar d'Espanya del 2017 que es diu Muchos hijos, un mono y un castillo. Potser ho sona per el tu que el valàvem presentar aquí al programa. En el seu moment. Sí, els títols peculiars sempre et queden, no? En algunes pel·lícules, en concret, una, de moment, de Amazon Prime Video. Sí, la segona pel·lícula que ha d'estar cuda a plataformes, en aquest cas, ve d'Amazon i es titula Vigilados. El que passa és que aquesta pel·lícula no és original d'Amazon, sinó que és exclusiva d'Amazon, és diferent. Complaga. Exacte. Perquè en aquest cas està produïda per Black Bear Pictures i distribuïda per Gem Entertainment. Amazon no té res a veure, però la podeu trobar a la plataforma a partir d'ahir, 15 d'abril, que és quan es va estrenar. Una pel·lícula de Estats Units, que és, de fet, un thriller de terror, que dura una hora i mitja, en aquest cas, el part del guió i la direcció ve a càrrec de Dave Franco, i és la seva òpera Prima com a director, però és també un actor que ha sortit a moltes pel·lícules, com, per exemple, el blues de Bale Street, de Disaster Artists o les dues de Aura Meves. És el germà de Dave Franco. Exacte. Doncs, en aquest cas, la primera pel·lícula com a director ha estat aquesta. Una Raúl per veure-la. Perquè Dave Franco... No sé, el trobo un actor tranyable. No sé, m'agrada. Compte amb aquesta pel·lícula, perquè thriller de terror, eh? Thriller de terror, ostres! Entranyable, no crec que sigui. Entranyable en el sentit... A veure, el Raúl també, l'hi dic, entrenyable, però també és una mica de thriller de terror. Raúl, també. Doncs mira, el Dave Franco seria un... Estil Raúl. Sou almas gemelas. Sou almas gemelas. Hauries de comprar una rosa per Sant Jordi en llibre. Encara que aquest director, el defecte d'actor no fa d'actor en aquesta pel·lícula, el repartiment en aquest cas està format per Dan Stevens. Ha sortit a pel·lícules com la llamada de los salvajes o va ser la bèstia i la veia la bèstia en Life Action del 2017. I també hi surt Alison Brí. També va sortir el Disaster Artist, o aquesta pel·lícula que li agrada molt el Dani, i també hi podem trobar Sheila Band. Va sortir a la sèrie de Amazon també, en Don, però també a les pel·lícules Triple Frontera, The Wave o Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prosct. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospect. Prospects. Per què tenen la lleugera sospita que l'ambo de la casa els està vigilant i no els treu l'ull de sobre? Oh, my God! M'agrada dir-ho. A mi els aerobínem bis a aquest sempre m'han fet una mica de por, eh? Però, bueno, a tot i així respecto la gent que... Potser és una alegoria, no facis res de res. A tot, a tot, a tot. Sí, sí, trobes de tot, a tot. No sé per què pensem que els hotels són més segurs, però bueno... Els hotels tampoc és que siguin molt més segurs, perquè també tenen clau de la teva habitació, eh? Però... Potser és perquè és més tradicional, no? Sí, és més tradicional. No fa tanta por. Ens hem altres estrenes, perquè avui allà portes un títol que diu molt per la pandèmia, a dos metres de ti. Clar, a dos metres de ti, aquesta pel·lícula que respecta la distància de seguretat del Covid. És un drama romàntic sobre... De fet, sobre una malaltia no és sobre Covid, però per a un altre títol de la daltia. L'Ausemia, eh? Era l'Ausemia? No me'n recordo, ara, però és... És una malaltia tradicional d'aquestes. M'explora molt, m'explora molt amb aquesta pel·lícula. Pel·lícula del 2019 d'Estats Units, però també hi ha altres estrenes, en aquest cas, d'ahir i d'avui, a Amazon Prime, com són la pel·lícula d'Adam Tonavi, d'aquest drama d'època, i també i Keralot, pel·lícula que vam portar l'any passat, que s'estrenava cinemes i, una setmana després, la podem trobar a la plataforma d'Amazon, thriller dramàtic i també comèdia negra. Oh! Déu meu! Sí, sí, sí! En el moment indicat. No pot ser! I després, parlant ja d'altres plataformes, així, de manera preu i que deixem pas el Raül, portem pel·lícules també d'ACBO, que s'han estrenat a llarg d'aquesta setmana, tenim, per exemple, un documental social sobre Estats Units titulat Our Towns, però també m'agradaria destacar els estrenes com el retrat de Dorian Gray, aquest thriller dramàtic estrenat, l'any 2009, doncs ja el teniu disponible a ACBO, i també pel·lícules com El Bailarín, un drama biogràfic de Valet a la Guerra, és una guerra mundial, em sembla, del 2018. I després, altres plataformes com Disney+, ens porta El Gran Hotel Budapest, aquesta pel·lícula de Wes Anderson, que ja teniu disponible a partir d'avui, i a Filming tenim Escánder, aquesta comèdia negra d'intriga també espanyola, de l'any passat, Capone, un drama biogràfic vingut de Canadà i els Estats Units, i per últim, a Mèdia Voz, un documental sobre amistat i maternitat, de l'any 2019, i vingut de Cuba, Espanya, França i Suïssa. No t'has donat compte l'Alla, però just quan deies El Gran Hotel Budapest, t'he posat la banda sonora del Gran Hotel Budapest. Ja, ja m'ha acabat de fixar. Alexandre Desplate, amb aquest míster mussafà. Sí, sí, és molt avallós. Profesional. Tenim una bona atració muntant avui. Sembrem Agapornis. Saps els Agapornis que van juntets a tot arreu? A la muntana i jo som com almas gemelos, bossons, bossons, muntant, no bossons. Bossons. Som els hermanos separados al nacer. L'Alla, gràcies per aquesta fantàstica cartallera que ens portes avui, perquè ha sigut meravellosa, miraculosa i molt bonica. Moltes gràcies. No sé què acabo de dir. Gràcies, gràcies. Ja saps que m'entusiasma veure't aquí al programa i em fa molt feliç. Sí, sí, sí. I ara sí, ens anem a la Ravesca. És que, com sempre, ens agrada rematar el programa amb tu. Jo després faig... no sé... Tu ve a sobre. Vols una mica avui? Una mica. Només una mica. Tot teu. Mira, jo crec que acabarem ràpid, perquè... Què vols dir que acabarem ràpid? Algo em fa en sumar que és d'aquelles pel·lícules que s'ho posaràs a la taula, que no... per mi, d'una manera, ni heu sentit parlar d'ella. Home, no em diguis això. Home, després de 4 temporades... Serà la primera vegada. Home, la primera potser era l'obra, la segona potser era... Quina poca consideració? Molt poca. Estic ofès, en realitat, però no passa res. Bé, comencem pel principi. El 12 d'abril de 1996... Home, ara veus que vas anant tan lluny? Clar, és que no hi havia hagut escurs. Jo nosaltres n'hi havíem escurt. M'estatava un any? Un any, un any. El 12 d'abril de 1996... Per tant, ha de fer-hi... 25 anys. Sí, exacte. Estaves fent somases? Sí, som les nostres rodes. Ha vivit a les sales una pel·lícula d'un director que ningú coneixia. En aquell moment, no. En aquell moment, evidentment. Potser no us parlaria de tampoc. No, ja hi ha, però podria. Sí, sí, sí. Doncs aquest director no ningú el coneixia. Dèiem Alejandro Almenávar. Oh... Tenia 24 anys. Estava estudiant comunicació audiovisual. Quan va aconseguir que li produïa... Li produïa... Li produïa... Li produïa... En 24 anys va fer aquesta pel·li. Li produïa la seva primera pel·lícula. Aquesta primera pel·lícula es deia Tessis. Heu sentit parlar de Tessis? Sí, sí. Deu vista? No anava jo tan malament. Però el Jurep tampoc l'ha vist, eh? Sí? Ah! Li va agradar, li va agradar. I és que amenava... Estava bé, està bé. A Tessis, Alejandro Amenávar, o sigui, Amenávar es va convertir en Tessis en el director més popular del cinema espanyol que el va revitalitzar, inclús, en pel·lícules com Abre los Ojos, los otros, i també va guanyar, inclús, un Òscar per a Madre. Després ha fet més coses, ha fet una creació, ha fet... Sí. M'hi ha quedat aquí enganxat. M'hi ha quedat aquí enganxat. Quants estem nosaltres? Clar. Va ser una de les arribades al cinema més fulgurants de la història del cinema d'aquí, eh?, del cinema espanyol. Tessis es va convertir en un èxit de crítica, però no només de crítica, sinó també va ser un fenomen de masses del boca a boca, no? Una pel·lícula, una pel·lícula amb un director conegut, amb un repartiment de cares joves i no conegudes, de Natorrent, que era la protagonista, que sí que l'havíem vist en pel·lícules anteriors, i inclús de Petiteta, i que, a més, va aconseguir més de 800 mils espectadors en taquilla i el que sí que va arrasar en la venda en Beaquesa. Molt bé. Doncs, com dèiem, ha descomplejat tot just 25 anys d'aquesta pel·lícula. Una pel·lícula, com dèiem, d'aquest novato de 24 anys, que estava estudiant la seva il·lusió i el seu somni, de dirigir, i ho va fer abans d'acabar la carrera. En el 96 amenaven, tenia pendents dos assignatures de 3C, dos de quart i tot cinquè. Ah, hi havia 5 anys, en aquell lloc. De què estàs estudiant? Quina carrera? Comunicació de visual. Això em recorda que a tercera carrera vaig fer un curt i si comparem la pel·li de tessis amb el curt que vam fer a tercer, no hi ha ni cura de separació. Segurament no. Doncs això, això, i en una de les seves primeres entrevistes després del seu gran èxit, va deixar clar que tampoc tenien cap intenció de continuar estudiant, perquè si ara ja havia aconseguit de treballar el que ell volia i que la facultat no ho tampoc... Li ensenyava entre poc i res. I és que va donar amb la bona sort, per dir-ho d'alguna manera, en que un director de cinema que es volia estrenar com a productor, o s'estrenava amb aquesta pel·lícula com a productor, anava en busca d'un actriu que sortia en un dels seus cormatratges que havia fet a la facultat. Aquest cormatratge va arribar a mans d'aquest productor que no és ni més ni menys que José Luis Cuerra. José Luis Cuerra va veure aquest cormatratge buscant aquell actriu, un actriu que també surt a la pel·lícula de Tessis, com a actriu secundària o de repartiment, i va dir i va dir, ostres, espera't, això, què és? Com t'acabo de trobar un diaman en brut. Correcte. I va veure aquest cormatratge de Imenoptero. Llavors va contactar i va dir que em amenava i li va dir si ets capaç de fer-me un germatratge en un guió, presentar-me en guió o en un germatratge. Aquesta pel·lícula jo te la produjo, i va ser la seva primera producció. Em menava, evidentment, ho va fer, no? Això parlem de Tessis. Això estem parlant de Tessis. Sí que abans d'això, ja fins i tot, havia fet un curt. Unes quants. Però vull dir, un curt tan bo, perquè un producte així... Clar, sí que és veritat que aquest cult el va veure Josep Lluís Cuerta perquè li va caure en mans seves perquè volia veure un actiu en concret, no perquè el cormatratge arribés pel seu propi pes, d'alguna manera. Va ser una gran oportunitat. Sí, com deia, em menava d'estar tot enlloc disquiciat amb la seva carrera. Inclus que la pel·lícula ens correja en la seva facultat, en la mateixa facultat on hi va estudiar, un professor o diferents professors que surten a la pel·lícula estan basats en els seus professors i inclúent-hi a un professor concret que no dona més pistes perquè pugueu veure-ho en el que es va fixar expressament perquè el va suspendre de les seves assignatures i llavors el tenia enfallat. Està deviant pensar els professors en veure la pel·lícula. Inclus el mateix Josep Lluís Cuerta li va reabsorbar un petit camió de professor a la universitat. Com deia, l'èxit de Tessis es va completar amb la gala del Sudolla on un estrany debutant va arribar amb 8 nominacions. Uau! La primera pel·lícula. Tots pensaven que seria l'any del Perelor Delano, que s'estava nominat també en aquest any però finalment va ser el que va rezar en els premis en duença 7 de les 8 nominacions. Entre elles es van portar a millor pel·lícula, millor direcció novel, millor guió original, millor avalació per fer-li el tínez que es fa un paper espectacular, millor muntatge, millor direcció de producció i millor so. Ho va guanyar pràcticament tot. I millor pel·lícula, ojo. Un prestig i li devia donar això. Una cosa dels seus orígens, perquè el Menabar, el Menabar, ojo, no ets el primer que se sento caducat així. El Podobar, el Menabar. Perquè fa aquesta conversió i normalment molta gent ho confon. D'ella, els orígens de Menabar no, perquè ell no és espanyol, és xile, mare espanyola i pare xile. I ell va néixer. Ell va néixer, ell va néixer a xile. Aquesta de la... Sí, ha acredit el dubte. És una pel·lícula que parla sobre les snapmovies. Coneixeu què són les snapmovies? Snap on en anglès vol dir modi, o apagar-se, d'una manera. Per tant, són pel·lícules molt violentes en les que s'estan gravant molts reals o directament assassinats. Que és el cas d'aquesta pel·lícula. Sí. Tenia... Menabar, per exemple, volia, entre d'altres, ja que estava tirant fort i que tenia José Lís Cuartal agafat ben agafat i estava tirant per allà. Per l'acord. Volia... Volia una penelope cruz pel paper d'Àngel, que és el paper principal, però que tot just acabava sortint de Hamon-Jabon, i hi havia un actiu d'exxit en aquell moment. Sí, va tirar fort. Va tirar fort. Però, finalment, ho va rebutjar. Penelope cruz no pensava que aquest paper, pel tema de les snapmovies, no li acabava de convèncer. En el que ens tracta tots, com a... per dir-ho d'alguna manera, com a bollers, que acabem mirant el que no volem mirar. Com a aquesta... I no sabem si som bons o dolents, perquè mirem i no mirem. Complices. Sí, és una mica això. Llavors, clar, aquest dilema, penelope cruz, no el que va agradar, i entrarien al projecte Anna Torrent, que revifaria després de l'espiritu de la colmena d'Esquerra, i tindria un paper principal que ho faria espectacular. I que va guanyar el Goya, no? No, ella no va guanyar el Goya. No, no, ella no. Ferle Martínez, que és el seu company del repartiment, i va fer un paper també molt bo. Encara que té, si se trata sobre la violència, gairebé no té escenes gràfiques. No veiem violència. Si és violència, no explícita. I sonora. Ah. Sí que hi ha diàlegs, llançons, que tracten aquesta violència, però no la veiem directament. És guai, perquè la deixa a la imaginació. Sí, però en què hi ha així, hi ha països com a Mèxic, d'Algentina, France, Chile, inclús, el mateix Chile, li van retallar alguna escena, i la van deixar amb 9 minuts menys de... Del que durava originalment. Sí. I bueno, no es dic molt més, que es va parlar d'un remake, es va parlar d'una sèrie que encara no s'ho ha dit. Van donar peu a possibles remakes d'estats units. Encara així és una cosa que us en plaço a veure d'aquesta pel·lícula, ja que no l'heu vist, no s'explico molt més, i li donem aquesta oportunitat d'anar a la pel·lícula. Tessis, estem sentint la banda sonora, a mi no sé... La banda sonora és molt curiós, perquè és quan ara, en les últimes pel·lícules, no, però Alejandro Amenábal compunia a les cerveses banda sonora tan a Tessis, com a abre los ojos, inclús, va ser el compositor de la pel·lícula de José Lluís Cuarda, molt bé. Ara t'ho anem a preguntar, perquè em surt tota l'estona aquí, signat el nom Alejandro Menábal. Molt bé, molt bé. Doncs gràcies, Raül, per portar-nos aquest Tessis. Nosaltres ens quedem molt i molt al lloro de tot plegat. I ara sí, ens anem ràpidament perquè us portem les patats de la Barcelona Film Festival. I arranquem aquest cinema prics, però avui molt diferent, perquè avui és cinema prics, no t'hi fiero, perquè us portem al referèndum Film Festival. Com s'ha encabilat el gàndida de... T'ha faltat una música de... Si la música estava tirant per una banda... Sí, sí, no m'ha anat molt bé, però ara us posaré una música que tu t'agradarà, mira, escolta, escolta. Barcelona Film Festival Cinquena edició del 15 al 23 d'abril als cinemes Verdi. I va arrancar, i jo us dia 15, aquesta cinquena edició del Barcelona Film Festival als cinemes Verdi com a seu oficial. Aquest ha sigut el primer any que cinema a l'agrés que ha participat activament del festival, doncs anant a veure pel·lis, no participem posant taules i cadires, sinó que participem anant a veure el festival. I és la... Si volen que posem taules i cadires, doncs les posarem, però a veure... Molt a més seures, a veure pel·lícules, i al llarg d'aquests programes us anirem fent pinxallades de tot el que hem anat veient al festival. Però arranquem perquè ahir va ser la gala d'inauguració, com deien una jovem prometedora, va arrasar, va agradar molt la crítica, l'equip de premsa va estallar, la veritat, va agradar moltíssim a tots aquells amants del cinema més Hollywoodiense, que no té molta representació en aquest festival. És un festival que toca molt el cinema de l'autor i ho veiem en pel·lícules, com per exemple, el fotògrafo de Minamata, que a part de ser una pel·lícula que té un gran elenc, és una pel·lícula que tira molt del cinema d'autor. També volem destacar el fotògrafo de Minamata, perquè tenim el fantàstic Johnny Depe, protagonitzant el film, i avui hem tingut a Johnny Depe, a Barcelona, i com a nec dut a curiosos. Ha estat a Barcelona? Sí, sí, ha vingut. Per què ho dius així? Hi ha fotografies seves amb una càmera, perquè com que fotògrafo de Minamata... No, no, no, amb una càmera. Ell amb una màquara. No, ell posant una màquara, no, una càmera. Ah, com a fotògrafo, no? Exacte, el fotògrafo de Minamata. I, com deia, s'ha presentat a Barcelona avui divendres el seu darrer film, però la veritat és que ha anat tot una mica com... Atrafagat? Perquè ha arribat 95 minuts tard, una hora i mitja tard, després diuen les meves amigues que arribo tard a l'escatata? Sí, sí, caldria veure Johnny Depe. Ara arribar tard li direm fer un Johnny Depe. S'agrada d'ara l'expressió. S'ha d'arribar tard. I també ha donat les gràcies, i ha dit que li feia molta il·lusió estar a la mateixa ciutat que el Gernica. No és a Barcelona. El Gernica està a Madrid. S'ha informat molt, eh? L'ha liat una mica. Ha arribat 95 minuts tard, ha dit aquesta frase... Però ha dit alguna raó, per la qual ha arribat... No, no. Estava mirant el Gernica. Estava buscant. I entre que arribava del Gernica aquí, ha trigat 95 minuts tard. Estava veient les notícies i deia en el telenotícies. El Johnny Depe s'ha fet esperar. Jo s'ha fet esperar, que li ha passat el Johnny, que s'ha fet esperar. I llegint per la premsa digital, he vist això, que ha arribat 95 minuts tard, que ha fet aquesta cagada, i que, a més, ha dit que ha sigut optimista amb la situació d'estats units, dient que Trump ja no hi és. Per tant, això és una de les preferències... Això té clar. Aquí no s'ha equivocat. Aquí no li podríem dir res. No, perquè li digui alguna cosa malament. D'acord, depèn com vulguis seguir la frase. No hi és on? On? Si començem ara a bascar-li... Al Gernica segur que no hi és. No, no. És el todo, que hi surt allà. La qüestió, ràpidament, fer una pinçallada de les pel·lícules que hem pogut veure, una jovem prometedora, amb aquesta inauguració que ha marcat molt el festival. El fotògraf ha dominat una pel·lícula una mica lenta, però amb una bona... Una bona interpretació de Johnny Depp i també amb una fotografia molt interessant. Perquè, evidentment, com que narra la història d'un fotògraf, han hagut de treballar molt aquest joc. De la fotografia de l'Esteca. El muntatge tampoc està malament. I passaríem a parlar de l'Anyó de la Furia, una pel·lícula que va sobre l'època negra a Uruguai els anys 70, tot allò que va succeir dels presos polítics, el Fernando Mujica, etcètera. La notícia dels 12 anys, sinó una visió més del poble. Com està vivint el poble, com estan vivint els carrers, tota la situació dels empresonaments, de la violència que està vivint el país. També, tot seguit avui, hem vist Mama Maria, Isabel Uper, està fantàstica en aquesta drama, tragico comèdia, drama comèdia, digue-li com vulguis, una pel·lícula que ella clava, vull dir, un paper lazó, una pel·lícula sobre drogues, sobre policies, sobre la vida en general, d'una dona que es vol treure les castanyes del foc per si sola. I la veritat és que Isabel Uper fa un paper que borda. I tot seguit acabem ramatant solo una vez, una pel·lícula amb guió de Marta Buchaca, la dramaturga catalana, s'ha passat pel cinema, ha fet un arreglillo del seu guió de solo una vez de teatre, que ja tenia... Ja ha fet l'adaptació del cinema. Ja ha fet l'adaptació del cinema, que pel guió està molt bé, però el tema de producció i el tema de com s'han fet la idea a terme no ha estat del tot del meu gust. Però tot i així una pel·lícula que val molt la pena, com tot el festival. Ja ho sabeu del 15 del 23 d'abril, el cinema és verdi, el Institut Francesc també per presentar Mama Maria. Dit això moltíssimes gràcies per seguir-nos i com sempre, no us anul·legueu amb les crispetes i poseu-vos bé la mascareta, que no costa res. Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu!