Corre! Corre! Com el viento perdigón! No se'ns ha perdut res en aquesta cova. M'agrada la moscaeta, m'estic ofegant i no puc corredir! Què és això? Ei, caldrà que està en direcció contrària. On vas? Ni del Bruce Willis, que jo ja no estic fet per això! Però, si vols una cosa ben feta, l'has de fer tu mateixa. Aure de competir per la meva pròpia mà. Ei tu, Dragpodent, sóc la princesa Vidal. Tu has fet fugir el meu príncep, preparat per morir. Tu, princesa? Si tan sols has doblat alguna, hi encantarà. A més, qui t'ha dit que he matat o ha espantat a ningú? Ets un drac, ets el dolent del conte. Això ens han dit a les notícies. Creieu tot allò que us expliquen? Què vols dir? Que ets un drac bo? Home. Home, no, dona. Ja hi som una altra vegada. No, dona, no. Però els vostres dirigents fan pintar el que els interessa per tenir vosaltres morits. Demostra-m'ho. Ok, acompanya'm al poble. Som-hi. Què és això que sona? Seguro a les unis. No, és l'hora. Hola, de què? De Gresca. Decinem a la Gresca. Seiem aquí a la fora i escoltem. Biletans i biletanes de Sant Just, de Molins i d'Ivox. Benvinguts i benvingudes al programa que tant us agrada. Benvinguts a Cinema a la Gresca. Ens posem en caire medieval perquè avui és el dia de retrohomenatge a una de les llegències. Avui és el dia de celebrar-ho i de celebrar tots plegats Sant Jordi. Celebrem un caràter de temps de regalar una rosa, de regalar un llibre, però avui el que vull regalar és un somriure a la meva fantàstica l'Alla Vidal. Com estàs? Moltes gràcies, ja que ningú em regala cap rosa ni cap llibre, gràcies a tu que em regales aquest estimat somriure. Estic fent pampallugues als ulls. Estic per pallejar-ne així molt ràpid en plan de cuqui, però no em surt. I somriure una miqueta de fals, eh? No, tinc un pels aquí de... Tintros de brocoli. No he anat a apollar-se per vi. El que li faria una abraçada molt gran és el nostre entrenyable Raül Navarro, però avui no pot ser, perquè està a l'altre costat de la paixera. Avui és l'home de les mixteclars, Raül Navarro. Bona tarda, avui estic massa lluny. Tenim distància de seguretat, vidres de permís, avui estem ben separats. Nosaltres acatem les regles. Totalment, totalment, aquí venen cataletes. Ei, com ho portem? Com porteu el dia de Sant Jordi? Com estan? La Diada? Home, la Diada com a tal. Algú millor que l'any passat, sí. Això era difícil de superar. Algú millor. El que passa és que a mi m'agradaria que fos la Diada la Diada Nacional de Catalunya. A mi m'agradaria que fos festa el dia 23. Que el dia 11 està bé. A mi m'agradaria que fos festa el dia 23, que el dia 11 està bé. Conec que més d'una, que també l'agradaria que fos festa el dia 23. El dia 11 està bé, el 11 de setembre, però el dia 23 seria fantabolós. És un dia molt nacional d'aquí. Jo també et dic una cosa. Per què un? Bueno, clar, podríem fer dos, tres o quatre o cinc. Aquí ho deixo, eh? Avui que el divendres, per què no fem ponts, ja, directament? I divendres és cap setmana. A mi m'agradaria que fos una festa, una festa, una veritable festa. És escoltant el nostre programa. Benvinguts, comença. Si anem a la Gresca. I ara comencem amb el programa d'aquesta fantàstica performance que hem muntat pel dia d'avui. I com no és d'una altra manera, com no podia ser d'una altra manera, volíem començar, també, amb la banda sonada de Jog de Trons, com el programa de Jog de Trons, i com que no es va fer res, que el programa de Jog de Trons no s'havia fet perquè era molt bé. Per tant, el programa de Jog de Trons té la mateixa sensació en el que s'ha fet de la Gresca. I com que no és d'una altra manera, com no podia ser d'una altra manera, i ha començat amb la banda sonora de joc de trons que ens transporta al Medievo. Això per què? Perquè ha regalat, ha regalat tot el llibre de jugo de tronos. Ah, que hi ha un llibre de jugo de tronos? Clar. És una sensació de la novel·la. J-R-R-Martin és? O no, o m'ho estic patillant aquí? No, no, ja ho és bé. J-R-R-Martin o Guxi, no? És el Guxi, o G-R-Martin o... Sí, sí, sí. De les Js i les Rs? M'he confundut, m'he confundut. Això, George. Doncs això, estem aquí en el Medievo, avui, per celebrar aquesta dia de Sant Jordi, i ho volem fer amb un programa especial. Avui us presentem un programa especial sobre dracs, perquè al Sant Jordi tots sabem que havia de matar el drac, tal i qual. Ara s'ha modernitzat molt la història, hi ha mil variants, que totes són lícites i també molts finals diferents. Potser no és el Sant Jordi Kilmata, potser és la princesa, i cada història... L'original, la legenda tal qual de Sant Jordi, ha quedat com l'alternativa, perquè ara fer la història original ja no està de moda. Ara és explicar una història diferent de l'original. Sí. Ara l'original ja... Jo crec que això és el divertit, no? Sí, sí, sí, clar, òbviament. Jo et dono les regles, et dono les normes, tu trenques-les, no? Les tinguis assumides trenques-les, no? Llavors l'original passarà a ser d'aquí un temps, ja, la menys coneguda de totes. Però quina és l'original? Ens ha passat en tantes coses, això. Això és el que va passar amb Shakespeare, no? Vull dir, Shakespeare al principi es representava tal qual està amb el text, però cada vegada se n'ha modernitzat més. Fins que l'altre dia, fins i tot, em explicaven que ara, per exemple, Hamlet... No, Hamlet, no, m'equivoquo. Romeu i Julieta, hi ha hagut versions que l'han fet, perquè Romeu i Julieta sabeu que són les dos famílies més poderoses de la vila, i l'escapulet... L'escapulet, o tal i qual. Doncs resulta que, ara mateix, s'han fet moltes versions diferents, i una d'elles ha sigut amb empresaris. Dos empresaris molt importants, i en aquest cas, representats, com, per exemple, Amazon i Google, i un de cada família. De representacions d'aquestes, s'han fet moltes... Sí, però en aquest exemple, jo crec que canvia la superfície, però els reafons del missatge de la història de la trama segueixen del mateix, perquè segueixen dues famílies rivals i tot això. Això no canvia. Les estructures sempre de ser la mateixa. És que, si no, no estaries fent aquesta... S'ha de veure alguna referència que es vegi, que és l'obra original, per poder saber que és per referència. I, de fet, amb els dracs, s'ha passat el mateix. Tenim dracs que han aparegut a tot el reu del món, tota aquesta mitologia. Bons, dolents... I cada cultura és diferent, també. Dracs masculins, dracs femenins, vull dir... Els dracs occidentals i els dracs orientals són superdiferents, també. I representant diferents coses. Avui, com sempre, intentem seguir una espècie de guió per no perdre'ns i perquè teniu moltes coses a explicar-vos. La llavida l'ha fet un preciós guió on divideix els dracs amb diferents adjectius, els dracs seriosos, entre mig... Aquesta és la meva classificació, però el Raül també ha fet la seva pròpia llista, em sembla, també havia lefat altres pel·lícules i les havia dividit una manera... No m'ho puc creure. No, però ja està, ja. No, el que sí que m'agrada sempre, perquè les llistes estan bé, però sempre ens agrada començar amb una introducció. Raül, sisplau, il·luminants. Bé, bueno, jo volia introduir-vos una mica amb aquesta mitologia del drac, que és una mica el que estàvem parlant, d'entrada la paraula drac, també del jatí, draco, i aquest del grec, a la seva vegada, que és dracón, que significa self. Ah, sí, el seu sinó. Home, clar, els dracs són serps en potes i a males, de vegades, de vegades, no? Sí, i no, i depèn de la cultura. També, clar. Aquesta és la gràcia. Per això el draco-malfoi és de Slytherin, que és una serp? Sí, sí, entre d'altres coses sí. Va de referència. De fet, això és un nèssar mitològic, que apareix en diverses formes, com deien en diverses cultures de tot el món, en diferents simbolismes associats. Hi ha com, abans que em deia l'Àya, hi ha com dues tradicions principals sobre dracs, que són els dracs europeus, derivats de les tradicions populars, europees, i de la mitologia grega, i d'origen pròxim, i els dracs orientals, d'origen xinès, però coneguts també a Japó o a Corea, no? Les dues tradicions van sorgir probablement de manera independent, independent, però en el seu pot de desenvolupament s'han influït mutuament, com a tu, en general. Evidentment, d'una banda i de l'altra. La paraula drac apareix també a la tradició cristiana, a l'apocalipsi, es refereix a Satanàs com el gran drac, la serp antigues. La Bília té una connotació negativa. La serp des del principi, des del Génesis, Amadan i tot això, la serp era... el creador de la discòrdia. Exacte. El drac és un dels més coneguts, com dèiem, que ha estat inspiració de diferents ballats, poemes, alguns que quals han estat portats al cinema, que avui parlarem una mica d'aquests. La creença dels dracs s'hi sustenta en les diverses tradicions sobre ells. Aquesta és l'explicació, aquest fenomen, el descobriment de fòsils, de dinosaures, o d'ossos d'escalets de valena, que les trobaven en l'antiguitat, no sabien a què pertenien, i que tot això era molt monstruós. Aquestes cultures van aprofitar per atamorir el poble, per donar pas a la imaginació, per donar-se l'escalte, i per donar-se la pensió, per donar-se la pensió. Els pobles d'Espanya hi han congutrils panjats en esglésies. Aquí també és Espanya també. Sí, sí. Jo conec el cas d'un poble. Sí. Clar, no, però això per què era, per què, per això per què... Diguem aquests cocodrulls, que eren animals sexòtics que venien antigament, doncs es podien portar, d'alguna manera, des del Nil o des d'un fos, no? I, que passa, que apareixien allà, hi han tactats com... Oh, són animals monstruosos, no?, i es penjaven a les esglècies, per atamorir, també, una mica, no?, però tenia aquestes masses controlades, una mica que... que sentim que estem una mica totssada, no?, també. Com diem, no?, en occident i el simbolisme al voltant del drac és, essencialment, el de la lluita, no?, el drac d'occident és... és balicós, no?, és dolent, és... és... per lluitar amb ell, no? Clar, per derrotar-lo, com a element... villà, villà, o sigui, element dolent de la història, i un cop al de rotes ja aconsegueixen la recompensa. Clar, aquest lluita, aquesta lluita entre el drac i la doi, o un deu, té diferents significats, no?, en aquests mitjans combats, el de drac, assumeix dos papers, el de depurador, depurador de persones, no?, de l'esadumar, i el de guardia, com diem abans, no?, guardia en la cova, en un tresor, o... Què, això? Que tenen, finalment, una sola re, al final, no?, el de un ésser còsmic en l'espera i l'acció del qual implica la mort o el naixement, no?, d'un ordre universal. Així, al principi, els dracs van ser devoradors de deus. Alguns mitjans es referien a aquestes criatures com la causa de l'eclipsi, d'exemple, o els seus enemics. En cas de... o sigui, no entregar a concebres com a devoradors d'homes, i de totes maneres, aquest paper no s'allunya del de guardia, que implica l'espera i el manteniment d'un ordre, que preludia una reinvenció de l'univers o el descorribament d'un lloc sagrat, o d'un tresor, com hem vist milers de vegades. Ostres, quina visió més mística, no?, no l'havia concebit mai així, amb els dracs. Justament perquè som guardians d'una cosa sagrada, que simbolitzen el pont entre un altre món i la prova de tot adoi, no?, la prova final, la prova definitiva, com per... per guanyar-la d'oli, no?, per creixer, com a roll. Correcte. A vegades, es distància les actituds preces en les cultures del món, en front de la figura del drac i la lluita que suposa, no?, particularment, si es compara la idea del drac, que existeixen extremodient amb el predominant d'occident, com dèiem abans, els dracs xinesos, per exemple, els japonesos i els coreans, són vistos, generalment, com a éssers planejables, mentre que els europeus, com dèiem, són la seva majoria... Sí, sí, aquesta dualitat que els dracs occidentals són vistos com... Tenen una mala... si hi ha una mala visió en contra d'ells, en canvi, els orientals es tenen com molt de respecte, tenen més aquesta visió sagrada que d'elles, aquesta visió mística. Aquesta seria una mica la diferència, no?, per la cultura que hi ha, el drac simbolitza el mal i la destrucció, no?, es converteixen en un animal al qual cal eliminar. Existeixen diversos exemples, com l'Àngel Sanmiquel, lluitant contra un drac, o el drac que es regida contra la llança de Sant Jordi, com dèiem avui. Les tribus nòrdiques d'Europa associaven el folclòria amb diversos aspectes traforífics del drac. Incluses els vikings, els seus mascarons de proa, ell tallaven dracs, caps de drac, no?, no sé si heu vist l'imatge de tenir una imatge d'un drac al vikings. Clar, clar, sí, és veritat, és veritat, a la proa. És un curiós, clar, és a la proa, però cuidado, perquè eren uns mascarons que, diguem que treia no posaven o feien servir baixells diferents si anaven a la guerra, si no anaven a la guerra, aquests mascarons amb cap de drac només se'ls tenien quan anaven a la guerra. Clar, ets perill de lluita, per amoritzar, no? I per espantar aquests esperits, diguem, no?, per dir-ho d'alguna manera. Però per sentir-se més valorosos, el dia que se s'havia de fiesta, no hi van a mal dracs. No, no, no, no hi van a mal dracs. Portaven una sirena, en lloc de... Sí, exacte. No hi van a mal dracs. Per al celte, el drac era una divinitat dels boscos, la força dels quals podia ser controlada i utilitzada pels macs, perquè ells druides. I alguna vegada hem sentit i ja farem publicitat d'un podcast que recomano moltíssim, que és A Quedra Gones, que és dels matècies que tothom podria dir-los, el Juan Omedjura, el Tuguel Fález Campo, Javier Cansar, el Rico Cortés, això, tenen un programa que es diu A Quedra Gones, i aquesta frase prové i t'ho expliquen a principi de cada podcast, que això està molt bai, que és una frase que s'utilitza per referir-se... En el renaixement es feia servir per referir-se a territoris explodats, o perillosos, no? Si podeu veure'l buscar o recordar aquells antics mapes, de la Santista, i de més, en els bordes, diguem, en els marges, hi ha dracs dibuixats, en el Maracel, i de més. I aquí, normalment, hi havia una llegenda, o sigui, un escrit, en aquests marges, que posava... Ic sunt dracone, és a dir, aquí hi ha dracones. Això era, perquè indicava això, que era un lloc inexplorat, encara. Clar, amb aquesta essència mística que dèiem que són uns essers supermitològics, i clar, en una terra no estic explorada per això, i els dracs aquest. I tant. Com deien, amb els dracs dibuixats, és totalment diferent, els dracs xinesos i els japonesos simbolitzen el poder espiritual, el suprem, el poder terrenal, el celestial, i el coneixement de la força. Però són, com deien, banevuls. Sí. El drac és l'insign... També té aquesta cosa més de guardiar, però guardiar protector. Protector, sí. El drac és l'insignia més antiga d'aquests països. Proposicionen salut i una sort, i viuen arraigua. I d'això podríem parlar més endavant. Sí, estava pensant en un exemple petit. Segons les antigues creences xineses, porten la pluja per la recolecció, això el drac es va convertir en el símbol imperial d'aquest païs. La mitologia moderna ha emprat repetidament el símbol del drac, estant en la seva pervivencia en l'imaginari. També ha fet servir la seva imatge per reduint-ho a un poderes monstre gairebé invincible. Les múltimes aparicions de dracs en la cultura i la ficció no estan això, fan un uns freqüent, no sols de l'administracional, sinó també d'altres innovadors de la criatura que amplien els seus efectes o la seva imaginació, o estic una en la seva imaginació, no? Vull dir, en el lloc d'aquesta mitologia del drac, li han anat incluent elements, no? Que sigui les sales de l'apenat, que sigui el foc... Sí, és el que està pensant. Si els orientals són guardians de l'aigua i tot això... I no tenen ales. I no tenen ales. No són més semblants a les selves. És veritat. Però és molt curiós com, en Oriem, els dracs no treuen foc, sinó que més aviat estan parlant d'aigua. I en canvi, els occidentals... D'on va sortir aquesta cosa, que sortís foc dels seus feixals? El tema del foc és simplement per el mateix que us explicava abans. Els dracs, aquí a l'Occident, estaven vistos com això, com aquestes malevuls, que venien de l'inframon, que venien de... Ah, de l'inferno, això. De l'inferno, dins de la terra, no? I per això hi evitaven encoves i, a més, en contres de l'aigua, com els occidentals. Més terrestres. Correcte. I per això, al venir dels inferns, al venir de la més malevol... Del subsuelo. ...de la imagineria... De Satanàs, cerimoni, i tot això. D'aquí el que es copicin foc. Clar. Doncs bona introducció, Raül. No sé si té alguna coseta en el tinté per comentar. No, ja podríem tirar, perquè si no, no menjaré jo tot. Anem tirant, anem tirant, perquè tenim moltes cosetes per parlar. Avui que parlem de dracs i que parlem de tota la seva història i de totes les pel·lícules en les que surten dracs... Serien de representacions variables que han tingut en el món del cinema. Podríem fer menció, per exemple, a un lema de Hogwarts, un lema molt conegut, que diu així, draco dormint en un cuam titillandos. No sé si ho he dit bé, però la traducció seria... Nunca le hagas cosquillas al dragón. A un dragón dormido, sí. Això no recordo si era una contrasenya d'un... Bueno, era el lema, no? És el que està escrit en el logo de l'escola. Del logo de l'escola, crec que està escrit això en el... Saps el que té les cases? Sí, sí, sí. I té com un llacet, i en aquell llacet està escrit en llatí. Realment, els dracs a la saga de Harry Potter no tenen gaire rellevància, però sí que hi apareixen, sí que tenen mansions. I sobretot en la pel·li del Cali de Fuego, me'n recordo, que del... no sé com es diu en català... El calza de foc. Hi ha una prova concreta que el Harry ha de superar. Crec que és la primera de totes del gran torneig d'aquest dels Macs, de les diferents escoles que fan. Una de les més preferides de pel·lis. Sí, de... A mi m'agrada molt. El tema del torneig i tot això és molt interessant. De Harry Potter vindria a ser el príncipe, no? El príncipe de no. El príncipe, és de no. El príncipe de no, el príncipe de no. El príncipe de no, el príncipe de no. I la segona seria aquesta, no? A mi també m'agrada molt el calza de foc. Doncs això, la primera prova que han de superar en el torneig d'aquest dels Macs, Estava dient que els dracs a la saga de Harry Potter no són gaire rellevants, però sí que tenen les seves mansions i les seves aparicions. Tens el Hagrid, que és un ganamant també, que li poten dracs de tot el món. Rigoberto, es deia? Ostres, no ho recordo. El drac petitó de la primera pel·lícula, que rep en un nou, i això un dels germans del ron també treballa amb dracs a... A Volgària o poc? A Volgària, sí, a Volgària, sí. Doncs sí, sí. Tenen la seva aparició. No són gaire rellevants, però tenen les seves aparicions concretes. I tant. Doncs sí, sí. A Harry Potter també forma en part d'aquest món màgic, perquè no deixa de ser això, un món màgic. Clar, clar, de fantasia. O sigui, realment hi ha alguna pel·lícula on apareguin dracs que no sigui de fantasia, o no sigui èpica, o no tingui algun element de realisme màgic o el que sigui, que no tingui cap punt de fantasia. Jo diré que no, no? Home, són... Són fantàstics, no? Són fitològics, vull dir, no tenia... Tenim un piter i el dragón, no? Bueno, però no deixar de ser fantàstics. Sí, però en una història cotidiana, no? Perquè piter i el dragón és una història cotidiana d'un present bastant similar al nostre, i que de cop i volta succeeix aquell drag allà... Igual a Harry Potter. Clar, sempre és com aquest, sí que hi ha molts dracs que venen d'un altre món, d'un altre món a un món real, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha moltes pel·lícules així, això sí. Doncs sí, això és un fet. I el que sí que volem interioritzar una mica més són aquelles pel·lícules que sí que tenen el drag, com de forma més protagonista, i podria ser perfectament un era-gon, que amb un era-gon tenim el drag, que és molt present en llarga de tota la pel·lícula. És la base, és la base. I seguim parlant de pel·lícules on els dracs tenen aquesta rellevància èpica, que són dracs que... Bueno, el drag d'era quan sí que parla, com sembla, però potser no vocalitza, o sigui, són com... No vocalitza, és una qüestió del doblado, ja és. No vocalitza! En el sentit que potser parla, però parla telepàticament o mentalment. No me'n recordo. Però sí que són éssers supergrans, i que pots... Majestuosos. Sí, majestuosos, elegants, i que tenen la seva força i el seu poder. Sí, hi ha moltes pel·lícules així, i també, per exemple, aquí entraria com a entrenar el drag. Sí. Un altre exemple. Clar, que hem vist moltes vegades, més o menys, en aquests genets de dracs, per dir-ho d'alguna manera. Canta entrenar els dracs perquè la història és diferent, en els seus casos, però sí conceben els dracs d'aquesta manera. Més que un ha tingut més pel·lícules que l'altre. Que ha tingut 3 versions, o no 3 parts, per mi. Sí. Tinc la part 1. I la 2. I la part 3. Molt bé. Que la part 3 no l'he vist per què va passar amb el Melendi. Jo sí que l'he vist, jo sí que l'he vist extremament de la 3. A veure, no està del tot malament, vull dir, salva, però... Ah, en va agradar. Sí, en va agradar, però... Menys que les altres dues. Bueno, és que jo no sé ni si he vist la segona. La primera segur, la segona no ho sé. Jo les hauria de tornar a veure. I l'última, bueno, està bé, però és que és més de lo mateix. Ja tornem una mica el mateix, no? I això es fa una mica pesat. No, fins i tot ara llegint també una mica per aquí per internet, et fixes i et dones conta que hi ha pel·lícules que et juraries que no tenen dracs o que no et sembla que no tenen dracs i de cop i volta un transformers de dracs. Bueno, dracs. Robotics. Digue-li com vulguis. Sí, també he trobat la Lego pel·lícula. Ah, no és que clar, si quedem aquí... Clar, clar. Sí, sí, sí. No, però seguint amb... Us podem tornar a posar a la sop de taula un got cila, no? Clar, clar, sí. Però dir-hi aquí. Què és drac i què deixa de ser drac? Però un últim apunt que m'agradaria ficar de com entrenar a tu dragón és que em sembla molt curiós com la primera pel·lícula, o sigui, aquesta ve d'un llibre també, que és una adaptació d'una novel·la que es diu igual com a entrenar a tu dragón. I allà ensenyaven diferents espècies de dracs i després de la pel·lícula van canviar la raça de drac protagonista per fer-lo com més així, més majestuós i més així. Però és molt curiós com en aquesta saga van introduir els dracs, les diferents espècies i tal, i després a la segona i tercera pel·lícula s'han mantingut això, però després va causar tanta repercussió i tant detractiu pels espectadors el fet que hi hagués diferents espècies de dracs. El col·leccionable, no? Sí, que després van treure sèries i tot enfocades en això, en com eren els dracs aquests, quins era el seu hàbitat, com vivien, com els entrenaven, les diferents personalitats i això. Vull dir que d'una mateixa criatura pots treure diferents... I no sé si s'ha arribat a fer, però inclús un joc o una aplicació, un Pokémon GO, que són els teus propis dracs, que poden entrenar el teu drac i tot. Sí, això em crida l'atenció, guies i llibres d'aquests, explicant de les rastes i tot. Sí, és una mica com els nens que es fan superfans dels dinosaures, aquest afany de col·leccionisme. No és que els dinosaures són reals, i els dracs depèn de quin llibre sigui això. Sí, totalment, però tenen una certa vinculació. A l'especial d'inosaures ja l'hem fet. Són reptils. Però sí, tenen una certa vinculació i a vegades, fins i tot diuen que hi ha una espècie de llengar d'aix, crec que és el lagarto i el dragón de comodo. Sí, el dragón de comodo és real. Evidentment, no és que ho faci i no té ales, però és més del que poden dir els altres. Totalment, és una espècie més similar als cocodrills, com deia Manz, però sí, sí. Mira, una de Tarrandum que deixaré una dels dracs de comodo és que crec que és l'única espècie que pot fecundar-se si mateix. On dines? Sí, un drac de comodo sol pot tenir un altre drac de comodo si es necessita fer una feita de comodo sol. Per la feina sol? Sí, sí, sí. On de vinga, feina feita, no? Això que està al dia? Sí, sí, totalment. Tota totalment? Sí, sí, totalment. M'ha quedat a deixar per flexar, però bé... Així m'agradaria discutir amb ningú. Exacte. No m'atreveixo. Jo, amb aquesta dada de raons, sincerament, no m'atreveixo a ficar-la amb el foc perquè em podria cremar. Em podria cremar. Sí, sí, totalment. Parlant de cremar, parlant és res. No té res a veure, però parlem-hi. De dragona. Home, la dragona, treu foc, i estava custodiant un castell amb lava i tot. Home, jo li soc molt fan de la dragona. És un drac mític. O sigui, un drac ben muntat, un drac que el típic drac de compte, diguem-ne. Però és molt curiós el que li ha passat al drac desrec, perquè jo el ficaria entre mig d'èpic i de graciós i de simpàtic, perquè al principi el pinten com un drac, i el vinden com un drac, no com una dragona. Llavors, jugant amb això. Però al principi és com un drac així atac que t'amoreix, que es menja a tothom, que passa per allà, que intenta rescatar la princesa, que no té cap mena de sentiment i això. I, amb el passat a la saga, té aquests tòxics còmics juntament amb Asno, òbviament, perquè l'Asno és supercòmic, doncs es contagia una mica d'aquesta energia, la dragona desrec, amb el pintallà, a vist i tot. D'aquest contracte. Aquest és el gran joc que té, de la dragona. Que els dona la volta als personatges dels contes. I el drac, com apareixen molts contes, és com el llop de les històries de l'Ester Ditos, de la City Cabrita, que el llop sempre és el dolent, doncs allà és el bo i la dragona és la bona també. Correcte. Doncs sí, sí, la veritat és que esrec ens ofereix moltes coses de les que parla, molts personatges, moltes trames... Podríem fer una especial d'esrec. M'hauria de posar el dia, sincerament, que ha deixat d'esrec. O hi ha una de teoria a internet d'esrec. Sí, teoria és la conspiració. Mira, hi ha una teoria, parlant de la dragona. Hi ha una teoria que diu que la dragona, al principi va ser una princesa, i tenia la maledicció de ser transformada en dragona. Aleshores, la seva maledicció tenia una data límita, un deadline, igual que la bèstia, de la vella bèstia, quan caigui l'últim opeta no ja et quedarà així per sempre. Doncs la dragona deia que tenia una data límita de la seva maledicció. Aleshores, la gent anava a rescatar la princesa, però es trobaven amb el drag. El que no sabien és que el drag era la princesa. Per tant, sempre intentaven matar-la. Si la Fiona se'l relleu. Això. I aleshores la princesa no podia dir en cap moment que ella era la princesa perquè no podia parlar, perquè era un drag. I aleshores, al final, se li va passar la data límita i es va quedar així. Ah, m'encanta. No l'he escoltat mai, però m'encanta. És el que diu la teoria. Va ser la fada madrina de la segona qui va fer aquesta maledicció. Ah, mira. Per tant, ella sabia que en aquell castell hi havia la dragona custodiant-lo i tal i aleshores és quan va ficar la Fiona. Sí, hi ha molt bones teories. Molt bé, la comprem, Laya, la comprem. I tant, i tant. Sí, sí. Doncs, com deia, més reg sempre estarà dins dels nostres cos, perquè és una franquícia que ens ha deixat moltes coses bones i molt bons records, sobretot d'infància, els que el vam viure amb l'edat de l'infància, perquè si no el que és l'edat de l'infància no et marca l'infància, et marca una altra cosa, però no l'infància. Exacte. Però la veritat és que sí, i de reg, podríem anar lligats una mica emulant, perquè ja que estem amb dibuixos animats i... per fer una mica de piquet, tenim... Tenim el mateix actor de doblatge des reg, el tenim emulant, també. Ben a l'esnoia i al mussol. José Mota. José Mota. Doncs mira, José Mota el tenim fent al mussol. Doncs sí, sí, sí, totalment. Bueno, parlant de doblatges directes, també tenim Antonio Banderas, que també fa una feina bastant impecable amb el Gato Gombotas. Gato Gombotas. M'encanta. La drogona no la dopla ningú, però... perquè no parla. Això no vol dir que no tinguis dublada. És veritat, és veritat. És veritat, perquè... Ja ho sé, ja ho sé. De fet, la Belida, ara tornem a emulant, perquè emulant té moltes coses per dir, però a Raya i l'últim drac, que també hi surt un drac, hi ha el tuc-tuc, que és la mascota de la Raya, i només fa sons a la pel·li. El bichobola. El armadillo bichobola. Doncs que va fent sons de... va haver un actor de doblatge, i un actor de doblatge que no van deixar l'original, sinó que va haver un actor de doblatge d'aquí, que també el va haver de doblar. És que... Sons s'han de fer d'alguna manera. I no són igual. Sí, és veritat. És diferent. Com sempre, sortirem del tema. Anem! No, però... Abans, fa uns anys, es dobleven les pel·lícules i les sèries com ara, però sí que és veritat que quan hi havia crits o segons què, sons, però d'alguna manera, d'alguna llengua, no es dobleven segons quins efectes, quins crits o coses així, i es notava molt el canvi. Això és com quan deixen els gestos dels personatges, perquè hi ha vegades que dobles un personatge i fa un gest, una respiració, i deixen l'utilitat. I no només es nota el canvi en la veu, sinó també en la intenció. Sí, sí, sí, en tot. Per cert, parlant de tot això... Parlant de muxo, no? Anem a centrar-nos una mica amb molant, perquè té moltes coses i té, evidentment... El muxo és un dels dracs més icònics. És un dels dracs més icònics. A més, hi ha moltes referències als dracs en aquesta pel·lícula. Ja siguin els dibuixos, en la... Dracs orientals. Ara parlaríem dels orientals. No parlaríem dels occidentals, com bé ens ha dit arreu, sinó que faríem més mansió als orientals, aquests més semblants a les serps, en aquest cas de color vermell, de color verd. Però sí, sí, ja... I amb aquest toc més irreverent, que té el muxo, que té un toc així, com de picar o de playa, una mica picarillo... De fet, per això, he contrastat tant a la pel·lícula, perquè a la història de molant, ell surt del temple sagrat de la molant. Vull dir que allà hauria de ser un drac majestuós. De fet, el drac que havia de custodiar la molant, havia de ser un drac així supergran, el que passa que al final del muxo trenca l'escultura o trenca el drac de pedra, i per això no pot anar al drac aquest tan gran agostidió de la molant i ha d'anar-hi ell. I juguen amb aquesta cosa, també, quan la molant descobreix el muxo, que... Ell es presenta amb unes omres, si us en recordeu, amb unes omres allà, amb el foc i tot, i molt majestuós i tal, i aleshores, quan surt de les omres, es veu que és superpetit i la molana es queda amb una cara de... Però tu m'has de guiar si tu ets un... un mindundi. O ximizar o comer mas, un platolet d'eixat o una garbanta o algo. Li preparo un esmorzar, a la pel·li. Ah, mira. Arrosa, mou, amb una cara sonrient. Ah, sí, és veritat. Doncs sí, un altre pel·lícula d'aquestes que deixen marcat, doncs, per tota la vida, no? Però el muxo, jo crec que el recordarem per un dels personatges més divertits, més simpàtics. Sí. I dels que trobarem més a faltar en la versió Life Action, que en aquest cas, perquè en lloc del muxo hi havia l'eufènix. No he vist la pel·li, però sé que hi ha un eufènix. Jo la meitat, no l'he acabat, de veritat. Sí, sí, jo heu anat a eufènix per a ell. Sí, sí, a vegades faig aquestes coses, que començo les pel·lis i no les acabo. I no perquè no m'agradin, sinó perquè a vegades, mira, la vida... La vida és així. Sí, la vida és així. De banda del que sí. Totalment. Jo necessito una sala de cine per... Per quedar-te. Perquè no t'hegin de sortir. Exacte. Per tenir els espais clars, jo sé que quan hi ha un llit i el lloc està fosc, haig de dormir, jo sé que quan hi ha un lloc... De vegades hi tens un llit. El sabell. Necessito com aquests espais així, com molt evidents. Cada cosa al seu post. Exacte, exacte. al seu lloc, doncs parlaríem perfectament de Mulan, que té els seus personatges, que té la seva música, té les seves cançons, ho té tot, ho té tot i està ben empaquetat, té una bona trama, té una bona història i té una pel·lícula com Déu mana, que és Mulan, després va intentar amb la versió Life Action i no va acabar de conèixer. I ara que parlem de Mulan m'agradaria passar a una altra pel·lícula, ja que hem parlat abans dels dracs en els rius i ja que estem parlant d'una pel·li de dracs amb aquesta visió oriental, m'agradaria destacar també el viatge de Txijiro. Ah, sí, sí, sí, el viatge de Txijiro. I ara mateix no vico al drac, vaig a buscar... Sí, és el haco, es diu? Del viatge de Txijiro... o sigui, estàs anant a veure... Haco, haco em sembla que és... Possible, possible. Sí, està la Txijiro, i la Txijiro, abans que els seus pares es converteixin en porcs... Haco, sí, ho dius bé. Sí, doncs es troba un noi en el pont, aquell... com que se para el lloc on està del món real, doncs es troba un noi i aquest noi el va guiant en la seva aventura, en l'aventura de la Txijiro. I aquest noi, en realitat, és el drac protector del riu. Aleshores, quan parla a ella té aquesta... A l'esgència, no? Sí, et quereix aquesta imatge humana per comunicar-se millor a ella, i en realitat és el drac guardiai i esperit protector del riu. Doncs Déu-n'hi-do, la veritat d'ara estic veient les imatges i em recorda molt... Algo, doncs, molt d'aigua, no? Sí, amb els colors peixos... Sí, amb els bigotis i això, el color del drac és blanqui i verd, i blau... Sí, com si fos una anguila, saps? Sí, una anguila. Clar, recorda molt... És veritat, és veritat. Ja canviarem de pel·lícula i de drac, i recorda molt el fullo de la història inderminable. Al fullo, sí. Doncs el fullo que aquí es va traduir com a fullo, el seu nom molt diginarà Falco. No sé per què... Bueno, aquí per què es fan... Engrets per des de... No, es fan assimilacions rades, i sobretot en els 80 i 90 es feien molt. I això, aquí... Si potser s'hi fes ara la pel·li, es quedaria el mateix nom que tenia. Era com una mena de gos gegant, salchicha... Sí, sí, total. Sí que té caro una mica de gos. Clar. Sí, és un perro salchicha. I era aquest drac, també, amigable, que ajudava la història abàstia. A mi, sincerament, és una pel·lícula que em costa molt. M'ha costat molt sempre. T'ha semblat sempre interminable. Sí, t'ha semblat sempre pastelosa, interminable, cancina... Interminable. Jo crec que mai m'hi he assegut a veure la sencera, allà de dir... Va, ja veure la sencera. La segona vols-hi? No, no, la primera. Jo la segona. Ja més, ja més, sí. Mare de Déu. Tu digues en sèrio. Mira... Si el Dani no ponim la primera... No, no, mira que jo... O sigui, tu no coneixes ni a Fullo, ni a Bastion... Bueno, a Trello... A Trello... Que no l'hagis vist sencera, no vols dir. No vol dir que no l'hagis vist per la meitat. El Dani està millor que jo, perquè jo n'he vist. Jo potser he començat a la meitat, a veure-la, saps? Jo crec que aquestes les poso jo sobre la taula, que vosaltres no les posaríem. Sí, no, no, sincerament... Oh, una menció sí. La tinc allà una mica abandonada, però, bueno... Sempre s'ha de començar, no? Potser és el moment de començar... També està basada en un llibre. Sí, sí, estic... Home, el llibre final... Estan basats tots, no? Que potser... Aquesta era una mica la discussió que teníem quan preveurem aquest programa. Aquest especial, sí. Que preveurem... No estàs, què fem? Un especial de Sant Jordi, sí. Però... Adaptacions de llibres estan molt vist. De llibres està molt vist, sí. És una cosa que, a final, tractem molt, no? Sí, cap i a la fi ho tractem, no me n'aniré ni directe, perquè hi ha moltes pel·lícules basades en llibres. I aquestes no són menys. Parlant de llibres, estem sentint la banda sonora de The Lord of the Rings, el senyor de Los Anillos. Sí, sí, home, també... També donaria para especial, el senyor de Los Anillos. Sí, sí, sí, del Tolkien, el senyor Tolkien, també ens va donar... El hobbit. Sí, exacte. Tenim diferents dracs en la pel·lícula, tant el senyor de Los Anillos... Home, és que és una història ambientada en l'edat mitjana. I èpica, una història fantàstica èpica d'edat mitjana, té tots els factors, reunés tots els factors per tenir un track almenys. Hi ha besties de tot tipus, allà, hi ha orcos, de tot. Vull dir, jo ara semblarà que soc molt crític als que heu agafat el programa mitjans, perquè jo normalment no costumo criticar les pel·lícules dolents, però la veritat és que el senyor de Los Anillos sempre li tinc una connexió. Estàs guanyant, estàs guanyant, perquè a principi el programa tot era precisament el contrari, tot era lavar-ho. I ara estàs mitjcaient en la tentació. Estic una mica així. Sí, estàs una mica xofada. Sí, no sé què em passa, no sé què em passa, hauré d'anar al mitjà. Doncs no conec a ningú que no li grai el senyor de Los Anillos. El senyor de Los Anillos. Home, si hi ha una gent que no li grai. A mi no és que no m'agradin. És a dir, m'agrada, però em costa molt, perquè... Home, és que són pel·lícules molt llargues. Mira, això és una de les coses. Jo sempre he dit que les pel·lícules de dos hores com a molt. Aquestes duren tres hores i pico, sinó que són quatre. Ja, però Harry Potter, bueno, sí, hi ha alguna més llarga que una altra, sí, és veritat. Però a veure... Depèn de la història, també, és que... No tot t'ha d'agradar, o no tot el reus del matisme detectiu. A més, durant diversos anys, Harry Potter i el senyor de Los Anillos competien a la taquilla. És veritat. Estan anaven a l'hora. Les tres pel·lícules de Harry... A sigui, dels senyors dels Anillos van coincidir amb tres pel·lícules de Harry Potter. Sí, i era una mica aquesta rivalitat. I que, a més, ho assimiles molt, no? Quan dius, Tolkien ja estàs pensant en Rowling. I quan dius Rowling, penses en Tolkien. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí. A mi em passa, no? J.K. Rowling i el... No sé què, Tolkien. A mi em passa que Rowling funia... Pels noms, o què? Sí, pels noms, per por. A mi em passa que Rowling funia Robert de Nido amb el patxino. A mi també. A mi també. A mi també sabeu-la, però també... Bueno, també són una mica de dragones, eh? Ja comencen a ser... Bé, només que dragones dinosauris, però bueno... I la Natalia Portman i la Keiranai, li també. Sí, sí, sí. Sí, no, totalment, totalment. És així, ja... I al tracte... El tracte d'aquests actors que ja ens estem tirant, aquests entestos que hem dit abans... Sí. Que em dieu de Sean Connery. Què li passa a Sean Connery? Ah, Sean Connery també ha fet de drag. També va fer de drag. Va fer de drag. Podes cansir. Va morir fa poc. Bé, no, bueno. Sí, sí. Però també va fer de drag. Ara ho has pillat. Ara ho has pillat. A una de la drag, em sona molt, eh? Dagonherd. Ah! Dagonherd, la veu i... És la banda sonora fa una estona. A la banda sonora ja m'estàs lient. El dobleatge d'aquest drag... el va fer a Sean Connery en la versió original. Aquí en Espanya també... eren molt curius perquè estava doblat pel... Pel dobleador de Sean Connery. No. Podria ser, podria ser. Pel... Ai... M'ha menjat el nom... Raval. Francisco Raval. Francisco Raval. Ah! I també una veu molt èpica, molt... molt profunda, no? Com a curiositat, diguem, ja que hem tret aquesta pel·lícula aquí sobre la taula, és una pel·lícula del 96, si no m'equivoques. Correcte. No t'equivoques. Que teníem aquest draco, que és el nom del drac, que era, antaudia, l'últim drac, com a passava amb dràia, no? Sí, era l'endralla. Era l'últim drac. I teníem un Dennis Quaid, que feia les vegades d'acompany d'aquest drac, i aquest drac... aquest drac va ser el primer personatge íntegra creat per CGI, a la història del cinema. S'havia fet servir el CGI vegades anteriors. Però no per un personatge com a tal. Però per un personatge sencer, tota la pel·lícula, sí que hi ha algun plan, un plan més detall d'una pota, d'una tal, que potser sí que era més maqueta, o més tal, però en general, el personatge del drac, aquest draco, està fet per CGI. Era una de les primeres vegades, no la primera, que es va fer un personatge totalment... Imagina't, la primera, el 96. 96. 96. Sí, sí, sí. Ja ho tenim, això és super... Sí, sí, sí, ara està superparit. Ara no podríem fer una pel·lícula de dracs sense fer servir el CGI. Correcte. La veritat és que estic veient les imatges, i realment, doncs sí que es veu... A veure... És una mica pel·lícula... Però és igual que quan veus to i història, la primera. Ara que la veus amb uns ulls de... Ostres, però que l'Andi sempre ha de dir en l'Andi, fa una por ara, si el veus... Ja, pensa que aquesta pel·lícula... Però s'ha de veure en perspectiva d'època. Aquesta pel·lícula era congelada, apena que el CIVA costa anys, poder pujar-la a terme, però que està en lluita amb aquesta història, però clar, aquest CGI, que estava molt agafat en pinces, va ser desenvolupat per la indústria, el lectre màgic, i... Ok, era tot una prova de foc. Era tot una prova de foc. Sí, sí, totalment. I parlant de proves de foc, ja que estem parlant de foc, anem a seguir parlant de foc, perquè els drags tenen això, que hi ha foc per... Alguns, eh? No tots. Alguns, alguns, alguns, alguns. I... Ara ja començarem a acabar el programa, perquè ja sé que a mi m'agrada començar a acabar les coses. I comencem a acabar-lo, perquè en pocs minuts et donarem per finalitzar aquest especial de drags de Sant Jordi, i volia fer una menció a cròniques d'en Arnia. Vull dir, cròniques d'en Arnia... En la gela del alma, de l'alba, no? Sí, és veritat, és veritat. També tenim el seu drag, també tenim Allò Fantàstic. La gran majoria de pel·lícules, avui hem dit que és una especial de drags, però podríem dir que és una especial de pel·lícules fantàstiques, perquè la gran majoria són... Sí, és el que comentàvem abans, que és difícil veure un drag en una pel·lícula que no sigui fantàstica, épica, de coses mitològiques. Clar, clar. I en aquest sentit, doncs, ens ho porta, també ens ho faré. Jo tinc una. Quina? El Dragón Rojo. El Dragón Rojo. Aquesta secuela del silenci de los corredos. Ah... El únic drag que surt està a la esquena tatuada. Ah, clar, clar. Però és el nom que ho fem, no? Sí, sí. Home, el nom sí que... Home, està tu et veig de drags molt bonic. Sí, però bueno, si entrem en aquest camí de títols que impliquen drags i no surten drags, podem estar-nos aquí. Dragnik metafòric. Des de les cròniques d'en Arnia, que entrava amb aquell armari i descobriam un nou món, fins a la vella dorment, que de cop i volta es punxava allà... En el seu 18è aniversari o... No sé si ho sé. El seu 16è aniversari es punxarà amb una rota de cosí. I de cop i volta el drama que tots coneixem. I el príncep que li llença l'espasa. Sí, sí. I és molt curiós la història real de la vella dorment, si tenim temps d'un altre dia ja la comentarem, però és una història ben curiós. Molt porous. Això podria ser una especial per una altra vegada. Contes reals. Contes reals. Contra les versions d'Àlim Masneipa, per exemple. I la veritat és que els contes reals fan més por que no pas els fantàstics. I segur que alguns ja el coneixeu, algun contes real, però d'altres és que són... I de fet, el contes real de la vella dorment no surt cap drac, diria. De fet, el drac de la vella dorment va ser implantat per Disney. Sí, sí, totalment, totalment. I dit això a la ja, ara sí, hem de comiar dels nostres espectadors, els nostres ullens, perquè marxem fins la setmana que ve moltíssimes gràcies, com sempre, si us plau, poseu-vos bé a la mascareta, anireu amb les crispetes. Adeu! S'acosten, s'acosten! Que heu vingut a fer-hi aquí? Doncs si et soc sincera, venia a matar-te, però s'ha fet una mica tard i el toc de queda... Hem de tornar a casa. Vols que ho deixem per demà? Sí. A les 10 et va bé? Sí, a les 10. Som-hi. Bona nit. Benvingudes i benvinguts a aquesta activitat de Sant Just d'Esvern. Per motius de salut i seguretat, us demanem que seguiu totes les recomanacions de l'organització. Recordeu que caldo la mascareta posada i respectar la distància de seguretat d'un metre i mig entre persones a no sé que sigui unitat de convivència. A l'entrada i sortida de l'activitat, respecteu les indicacions de l'organització i feu de manera tranquil·la i esglounada. Gràcies per la vostra col·laboració. Ajudament de Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern.