Bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa que tant us agrada, benvinguts i benvingudes. Bona tarda, benvinguts a Cinema Alegresca. Alegresca amb G, no a mi fa que la G a vegades ens confona amb el Cinema a la Fresca. Tot i que ja arriba el temps de Cinema a la Fresca i tindrem moltíssimes ganes de compartir amb vosaltres algun Cinema a la Fresca. Si voleu perquè ja sabeu que ens agrada molt a la Lella, li agrada molt el Cinema a la Fresca. Lella Vidal, molt bona tarda. Doncs sí, tens tota la raó, m'encanta el Cinema a la Fresca i de fet m'hauria agradat anar-hi més, perquè hi ha anat molt poc. És curiós, perquè aquí tenim el Cinema a la Fresca situat com a la nit, només. Hi ha molts països que posen pantalles d'aquestes LED que es pot projectar al dia, a la nit, a qualsevol hora del dia. I llavors tu pots veure una pel·lícula, i jo recordo i explica't aquesta imatge de moltes vegades, que l'ondres... Sí, és el que te'n avali, que l'ondres ho has fet. Em va passar en una plaça, que a mig matí jo estava veient una pel·li i allò era meravellós. Aquí encara ens costa molt, però bueno, raó una barra, bona tarda. Bona tarda. A mi també t'agrada el Cinema a la Fresca. A mi molt, a mi molt. Sí, sí, sí. Home, és que està bé. Jo les condicions del Cinema llaman més una mica igual, on veu... Bé, no sóc tan bé. Home, amb les condicions que t'animarà, un Cinema a la Fresca serà la idea. No he parlat alguna vegada. Com podeu veure una pel·li en el mòbil? No em fotis. A vegades no. És una pantalla mínimament de cinema. Sí, sí, això és veritat. I agafar-te el mòbil a la terraça de casa teva no compta com a Cinema a la Fresca. No, no, aquí anava, aquí anava. No compta, no compta. I el que li agrada molt el Cinema, però alegres que perquè és molt fan nostres l'home de les mil tecles, el Josep Montanó. Dic que és molt fan nostres perquè no hi ha una altra. A final de dir l'home DJ, no? Sí, l'home DJ. Cada vegada, un dia ens farà aquí una sessió. Un dia ens farà una tecla per aquí dalt. Sí, sí, totalment. Atrovesarà el vidre, tot. Sí, sí, farà aquí una 3Dimensions. Serà una pel·lícula del Nolan, aquí, que va a Tec, la Voló, el Gran Tiempo... En un total. Sí, sí, però abans de... Ens estem un to pel·li. Si les coses del temps les deixem al Nolan, nosaltres ens quedem amb el Cinema. Amb el bon Cinema. Amb la fresca. Amb la fresca. Vols afegir una cosa més? Allà vols afegir-hi? D'acord. Bueno, l'Alla en segreta, rompint a llarg de tot el programa. És que he trobat a faltar el programa. És veritat, que la setmana passada no vas venir. L'Alla Vidal, què et va passar? Doncs estava simulant ser un esquirol. Ah, sí? Sí. Fem la cara tota inflada. Simulant ser un esquirol. Un hànster. Aquell esquirol que m'agrada tant a mi, el de... Sí, home. El de Cúzco. El de Cúzco. Però no té un nom, em sembla. No té un nom esquirol de Cúzco. Bueno, aquí bujaries moltes benvingudes i benvingudes a Cinema Alegresca. I arrenquem el programa, com sempre, amb molta gresca. Aquí el Josep ens ha muntat aquí una... una rap. Una rabi, o com es diguin. Una rabi. Una rabi. Una rabi. Una rabi. No he muntat aquí una raïf, que té cagues. Està avui molt... Sí, sí. Jo crec que troba a faltar les discoteques, el Josep. Jo el veig. Jo el veig... I ho manifesto amb el nostre programa. Sí, sí. Hauries de ser Djoké i Josep. Hauries d'anar a... DJ Monti. Titi-titi-titi-titi-titi. DJ Monti, 2021. DJ Monti con Y. Tu, tu, tu. Jo ho veig, ho veig. Bueno, arrenquem perquè tenim ja la sintonia de la pregunta de la setmana. I la pregunta aquesta... I no tenim pregunta. Sí, imagina't. Sí, la veritat és que no sé què triar, Quina, perquè se me n'ha anat acumulant, però va... Dels espacials i tot, no? Sí, entre els espacials i tot. Però em decantaré per aquesta, va. Tens a Timbarton davant. Només li pots fer una pregunta. Quina? Aquesta és la pregunta de la setmana. Tenim el Timbarton davant, que és un gran director, que a la dalla li agrada molt, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla. Quina pregunta no tenies, la llavita? Home, jo la primera pregunta que se m'ha vingut el cap és... Sí? En fitxaries per alguna de les teves produccions? Home... Home, estaria molt guai. De fet, avui... Si t'he dit la veritat, avui m'ha vingut una molt semblant, de donar-li els guiós i dir-ho, pots mirar-ho d'això, si esteu un moment. Tots superinteressats. Sí, sí, ja. És que, de fet, avui he llegit una notícia que estàvem en negociacions amb la Cristina Ritzi, perquè fes de mortícia a la nova producció de la família Adams, que farà el Timbarton, no sé si per Netflix o per alguna plataforma d'aquestes. Serà sèrie o pel·lícula? Sèrie, sèrie. Sèrie, sèrie, sí. I això m'ha vingut el Cap d'Ostres, doncs estaria guai no participar. M'he col·litzat amb l'Alla Vidal, poca broma, una mica de miércoles sí que tens, no? O no? A veure, fes així. No saps fer-ho? Sí. No? També et dic la... Però no sonen. No saps fer-ho, l'Alla. Sí que sé. Que no sap. Ah, t'haurien de dublar-lo. A veure, a veure, fes-ho. A veure, jo et doblo. Doblar-lo de l'Alla. Això de la negociació amb la Cristina Ritzi, que s'ha d'anar per fer qualsevol altra. No sé què és, de miércoles, perquè si no... Sí, sí, mortitge, mortitge, sí. Ah, va, això, va, això. No, no, la Lalla Vidal, de miércoles, dic, eh? No, ja, ja, ja. La Lalla Vidal. O de la hermana perdida, perquè la n'hi ha una, un edat semblant. El fetido, també. La Lalla... El fetido. És l'únic que li ha fet gràcia. La Lalla Vidal. M'he coincidit bastant, eh? Mentre no em tallin el cabell i em fiquin la protèixis. A cada aquella agumina làtica. Coincidim bastant, perquè la Lalla i jo compartim aquest gust per... per... per Tim Burton i les seves creacions al seu món. I... I mira, hem coincidit en que faríem una pregunta bastant semblant. Vull dir que és un paper. Vull dir que és un... un altre tipus de treball. Però és que, a més, el que em diuen és que, per exemple, el que em diuen és que m'agradaria que estigués aquí. I si... Mira, et posaves... He preguntat què li preguntaria. Li donaves una volta més osca a mi el col·les de Netflix. Uau... Si... Hem tingut una mena de telepatia. Sí, sí, sí. Que fort, que fort. Doncs acabem amb la meva resposta. Jo sí... Bon, la meva resposta, que és una pregunta. Interessa'l. Sí, no l'interessa, ningú, però bueno. La meva pregunta... Tu i la cavallera et puc fer una pregunta? Sí. Aquesta és la pregunta. Seria una mica el... Sí, sí. El Monty Python, no? Amb el... Cavallera aquest del... del pont. Que només li poden... Sí. Hem de respondre a les tres preguntes. Sí, sí. Ha dit de... Sí, sí. Que color és tu favorita, o què? Sí, sí. Doncs... La meva pregunta que li faria el Tim Barton és qui és el teu perroquet? Perquè aporta sempre uns cabells. No hi ha ningú. Un cabell dels mitjarrats. Jo mateix. Qui és el teu perroquet? Qui li ha de saber deixar el teu cap? Perquè, guapo... El Barton me n'estiguerà. Sí. Pot ser, pot ser. Ah... Però, bueno, sí, sí. Seria aquesta la meva pregunta. Jo... Hi ha personatges així, precisament d'això, eh? Eh? Que havien d'això, d'això, aquest personatge. Sí, sí, pot ser, pot ser. Aquests cabells de vots. Necessito perroquet, no trobo ningú. Es va creure jo mateix, no? Doncs sí, sí. Jo tinc necessitat per saber-ho. Tinc necessitat per saber qui és el seu perroquet. No pots dormir per les mans. No puc, no puc. Tinc malsons. Tinc malsons. Ens apareixen aquí els caps del Tim Barton. I els cabells. I sumiu que tinc el seu cabell. I que tinc tijeras a les manos. I tu... Doncs mira, el portem a tu un dia i li preguntes. Home, clar, en Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. womb. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. En Barton. I arranquem amb la ciutat de les Estrenes, l'Aya Vidal, que avui ve amb moltes ganes de menjar-se la seva secció, de menjar-se el món, perquè... Sí, té molta gana. Sí, té molta gana. Té molta gana. Clar, he estat menjant líquids per aquesta setmana. No ens has explicat encara per què? Perquè has dit que estaves com un esquirol, però no ens has explicat què t'ha passat a la boca, l'Aya. Doncs sí, el dia anterior em van treure de dos queixats pel seny, per tant, tenia tota la zona dreta, així superinflada els els primers dies, després ja se'n va treure del tot, però se'n va passar cap a dins. Ah, vale. És això. M'has de dir? Sí, però he estat tots aquests dies menjant al principi líquids, després ja implementant coses més sòlides, però tot i així toves, com ou, truita, formatge i tot això. La dieta de l'Aya. I ara doncs ja puc menjar de tot, excepte coses dures, com pa i tot això. Molt bé. Molt bé. Ens en arrenquem. Sí, ens en arrenquem. Una cosa a mi el que em preocupa és que si l'Aya abans no tenia seny, ara que li ha entès els queixals encara en tindre menys, l'haurem d'anar en compte, l'haurem de lligar curt. No, potser és com el Homer Simpson, que tenia aquell llapis al sobre ell, li treuen i es torna a superllers. Doncs li treuen els queixals i em torno a la barra. Que al final s'ha d'acabar a tornar a posar. Era més feliç. Ens encantaria veure avui a les estrenes... Sisplau. Simpson, la pel·lícula número 2, però no serà possible veure-lo. No, no, mira, parlant de Simpson la setmana que ve, no s'estrena una pel·li dels Simpsons, s'estrena la temporada número 32. No acabaven allà, no acabaven a la 30. Van dir acabarem a la 30 i no l'han acabat a la 30. Sí, però sempre fan prometes que després les passem pel furro. Ja, ja. I la setmana que ve s'estrena Disney Plus a la temporada 32 del Simpsons. Molt bé, doncs mira, la setmana que ve la veurem. Avui per això anirem a centrar-nos perquè en els cinemes que ara ja tenen certa normalitat, ja tenen projeccions bastant amb certa normalitat i la gent ja va amb més tranquil·litat que abans, recordem que avui informem de dues pel·lícules en cinema i després parlarem d'algunes que estan en plataformes. Correcte. Arrenquem amb una pel·lícula que ens ve dels Estats Units. Exacte, la primera pel·lícula que us presento de cinema es titula Aquellos Que Descean Mi Muerte, ve de la distribuïdora de New Line Cinema i HBO Max, per tant pot ser que pròximament la tinguem també a la plataforma de Clio, però mentre tant la tindreu als cinemes. Es tracta d'un thriller d'acció i d'aventures que dura 1 hora i 40 minuts. Està dirigida i també forma part del guió, el Taylor Sheridan, que ha dirigit altres produccions com Wine River i la sèrie Yellowstone. I en el repartiment principal hi trobem actors bastant reconeguts, com l'Angelina Jolie, la recordareu de la pel·lícula de Senyor i Senyor Smith, per exemple, però entre els més recents està malèfica l'Auiladors i era seu neved. Després també tenim a John Berndale, que va sortir a la sèrie de The Walking Dead, per exemple, però també ha sortit de les pel·lícules Baby Driver i Le Mans 66, aquesta pel·lícula que va estar als els cars de l'any passat. I per últim també hi apareix Nicolas Holt, protagonista de pel·lícules com Rebelde, Entre el Centeno i Tolkien, però també va sortir a la favorita. Molt bé, doncs ara sí, entrem en matèria, si n'absila ja. Sí, és una pel·lícula bastant, amb un argument bastant senzill, tenim un adolescent que ha estat testimoni d'un assassinat, i per aquest motiu és perseguit per dos assassins que són bessons, a través de les terres salvatges de Montana, i el volen perseguir perquè l'han de matar, perquè ell ha estat testimoni d'aquest assassinat, que era supersecret. I tot i que aquest jove compta amb una experta de la supervivencia a la seva companyia, per evitar que els dos assassins li donin casa, a part de tot això també apareix un incendi proper, que aviat amenaçarà amb acabar-la amb la vida de tothom que hi estigui a prop, tant els bons com els dolents. Carai, quina alegria de pel·lícula, no? Sí, tot és acció i drama i tragèdia. Quina pel·lícula més positiva, si sí, ja ho veig ja. Molt bé, doncs hem ensatat amb aquells que deixien mi muerte, i ara ens anem a 4 dies. Correcte, un altre pel·lícula, en aquest cas dels Estats Units, es tracta d'un drama, en aquest cas sobre drogues, basada en fets reals, per tant, una pel·lícula superdiferent a l'anterior mencionada, també dura el mateix que l'altre, una hora i 40 minuts, i en la direcció i una part del guió, s'hi troba Rodrigo García, és director de sèries com Los Soprano, Nueve Vidas o Últimos Días en el desierto. I en el repartiment principal hi trobem dues actrius, bastant consolidades també, tenim per una banda la Glenn Close, que la recordareu de pel·lícules com Hillbilly, Una Energía Rural, La Una Esposa o Nueve Vidas, també del mateix director, i també hi apareix Mila Milacunis, que va sortir a pel·lícules com El Destino de Júpiter, Con Derecho Arroce, Ted o Cisne Negro. I us explico una miqueta de què va 4 dies, tenim, en aquest cas, una mare i una filla, que són aquestes dues actrius protagonistes, tenim a la mare de la Molly, que és la filla, i s'enfronta a un dels moments més durs de la seva vida, quan ha d'ajudar a aquesta filla a passar uns dies neta, a causa de que ella estava en una drogadicció molt forta i necessita passar uns dies sense aprendre absolutament res per poder-se netejar i poder deixar enrere aquesta drogadicció que li ha destrossat la vida. Per tant, la pel·lícula transcorre durant aquests dies, on no pot d'anar a estar amb el síndrome d'extinència, i durant aquest temps que passarà en juntes, tornarà a connectar després d'anys que la relació s'hagi vist troncada d'agut aquests problemes de busos de substàncies de la filla, i les ferides que s'han fet l'una a l'altra al llarg dels anys començaran a curar-se, a mesurar que elles vagin parlant de les seves coses i posant-se el dia de tot i fent més fort la seva relació entre elles, i aquests temps que passarà en juntes els els farà a més una nova oportunitat per començar a construir una nova relació, començar de zero entre les dues basada en els bons sentiments, que sempre s'han guardat l'una a l'altra, però d'agut aquestes dificultats, aquests handicaps, no s'han pogut dir fins ara. Em fa molta gràcia que estiguem parlant de drogues i de temes xungos amb el Jean Kelly. Té aquest punt de... com se t'hi dic, que fa una mica de por. És la dualitat. Sí, fa una mica de por, la veritat. Però bé, això no ha estat tot, perquè s'han estrenat més coses en cinemes, i una d'elles és El Olvido que Seremos. Sí, no us crida l'atenció cap d'aquestes dues pel·lícules que he explicat, també tenim altres opcions a aquestes setmanes. El cinemes com El Olvido que Seremos, que és una pel·lícula que ve molt acuento ara amb tot el que està passant a Colombia, perquè és una pel·lícula colombiana i és un drama biogràfic dels anys 70 i 80 que és molt semblant, l'atemàtica és molt semblant al que està passant ara. És una pel·lícula que està molt bé, la vaig veure jo ara fa unes setmanes al Barcelona Film Festival, i vaig tenir l'oportunitat de veure-la amb un gran repartiment entre ells, al Javier Càmera, i està dirigida per Fernando Troeva, una pel·lícula que va re ja blanc, quina agraï color, i que la música té molt a veure amb la colòmbia dels anys 70. Tothom sabem que els anys 70 se sentia gris a la colòmbia, o sigui que... Doncs El Olvido que Seremos, aquesta pel·lícula biogràfica ve d'un llibre que va escriure un dels protagonistes, és a dir, no un dels protagonistes actors, sinó un dels personatges de la pel·lícula, i la veritat és que parla de política, que parla d'aquella vida que es vivia en aquells moments allà, una família ben estant, i les diferències socials a colòmbia. Sí, exacte. Però si us va més al terror, en concret, el terror de Taurons, també teniu una nova estrena que es titula el títol Tiburón Blanco, una pel·lícula dels Estats Units que allà la teniu, i si us va aquest tipus de gènere, la podeu anar a veure. També s'ha estrenat un drama bèl·lic sobre la Guerra dels Balcans, on, si veuen implicats molts països, com Bosnia i Ergigo Vina, Austria, Romania, Alemanya i Polònia, que es titula Cuo Vadis Aida, i també altres pel·lícules com un drama argentí titulat Isabela, va desinfirmar una comedia romàntica d'Alemanya, i per últim un documental sobre l'Espai, d'Espanya, tal qual, i es titula Massaia de les Estrelles Fotografiando un aujero negro. Per tant, si us interessa tot aquest tema, teniu totes aquestes opcions. Però això no és tot, perquè també ens porten en cinemes The Lord of the Rings, el Senyor de los Anillos. Exacte, a partir de la setmana passada es va començar a estrenar la primera part d'aquesta trilogia, teníem el Senyor de los Anillos, la comunitat de l'Anillo, que de fet ja hi ha molta gent que ha anat a veure-la, i ha ramamorat-la al cinema, i, com ja l'espera, doncs aquesta setmana tenim la segona entrega, les dues torres, i la setmana següent tindrem el retorno del rei. Són pel·lícules de cinema, això. Això són pel·lícules, pel·lícules, pel·lícules, i a més, a sentir de fons aquesta banda sonora de Howard Short, i que... Perquè aquesta sí que és a dient, amb aquesta. Perquè estem parlant del Senyor de los Anillos, i la veritat és que ha sigut bastant esperada, i la gent, pel que sé, han estat triomplint bastant. Mira, aquest moment de la banda sonora, és brutal, pell de gallina. Mira que jo no soc molt fan del Senyor de los Anillos, però reconec que té tots els bons elements per ser una bona pel·lícula. I, com deia, ha estat triomplint sales, aquest cap de setmana anterior, o sigui que esperem que les dues torres... És una trilogia molt estimada. Totalment, totalment. I marxem d'una trilogia molt estimada, una plataforma també molt estimada. Ens anem a la plataforma vermella, Netflix. Molt estimada, aquí, sobretot, perquè la majoria de pel·lícules que portem de plataformes setmana, reira, setmana... Alguna serà de Netflix, segur que pot ser. És que hi ha tant coses cada setmana. Coses noves cada setmana, fos de les plataformes, però en Netflix és com la més... Travella molt per aconseguir contingut. Molt, molt, molt. A més, tenim en compte la competència que tenen, que cada cop surts hi hagi més plataformes, i s'ha de tenir compte. Aquesta setmana he estat jo, precisament, assistit a un seminari, precisament, que un dels... dels equips de... que cap tenen contingut de Netflix feien aquesta reservada, aquest seminari, i era molt interessant que parlàvem, precisament, de tot això, de com treballen, quina és la forma de treballar. Hi ha molts països diferents. Sí, sí, sí, som moltíssims equips. És molt interessant, no? La localització, la internacionalització, i tot, no? Per fer el contingut a dir-hi. A Netflix, una pel·lícula que la setmana passada comentàvem, que és Los Michel contra las Máquinas, ha tingut molt bé. Tinc moltes ganes de veure-la. L'heu de veure. A català, bueno, a català. És que en castellà ha estat superpolèmica, perquè... perquè va ser... va ser mirada per... per Leo Hablem. Bàsicament no és el Leo Hablem, el que Pati no ha estat. Bàsicament, eh? És el que fa de pare, potser. Leo Hablem sí que és veritat, sí que és veritat. Ja, ja, ja. I què tal la pel·li? La pel·li molt bé. Molt divertida. És que és dels mateixos que van fer... Espanya, Espanya, Espanya. Sí, és Sony, ve del Sony, això, sí. No, no, està molt, molt bé, la pel·lícula. Us la recomano. Té molt bona nit. Sí, jo me la vull veure. És molt divertida. Aquesta nit, crispetes, menjar xinès, i veure la pel·lícula. I projector nou, no? Sí, perquè ara tinc projector a casa, estic molt malament. Ah, que xulo. Per posar-lo a fora, i si anem a la fresca, no? Sí, sí. Bueno, m'han deixat un projector que no fan servir, i m'han dit, eh, te'l deixo, és un projector molt senzillet, i m'he comprat una pantalla, i jo ara tinc la meva pantalla, tant el meu projector, i em faig les sessions de pel·lícula a casa, tu. Sí, sí. Ahir vaig estrenar, vaig veure... Ah, ah, ah. Aquest a lot, d'Amazon Prime Video, que està molt bé, eh, en Peter Dinklage va guanyar en globus d'or, aquest anterior, gala, o sigui, que està molt bé, aquesta pel·li. O sigui, que ja et dic, un dia si vols venir la ja, jo et convidia a tu també. Home, jo, encantada. Ja sé que tu ja tens projector a casa, però és per l'experiència, i perquè, bueno, ara tinc una crispetera també, tinc una palomitera molt guai. La palomitera. Sí, sí, sí, sí. Tens inclús un projectonista a casa. Sí, és veritat. Papa, dale el botón. Sí, sí. D'aquí dos dies ja el veig allà, i la porta a casa. Ah, si us fa la feina, perquè no ho ha de fer a casa. Ah, clar, clar, clar. Té el treball. Va, ens anem a la plataforma vermella, perquè... Clar, per exemple, si voleu veure el pel·lícula Contingut 9 a Netflix, però ja ho heu vist mig al control de les màquines, doncs tenim una nova estrena d'avui, precisament, d'avui de vendres, que és Monstruo, una pel·lícula dels Estats Units, produïda executivament, en aquest cas, per John Legend, està darrere... Vale, d'acord. És com a productor executiu Estat John Legend. Per tant, és un drama que té a veure... Bueno, anava a dir que té a veure amb la música, però, de fet, aquesta és la propera pel·lícula que portaré. Es tracta, en aquest cas, d'un drama judicial, de cinema independent, adolescent, sobretot, però amb to superseriós. Dura també un hora i 40 minutets, en la direcció, en aquest cas, si troba Anthony Mantler, que és molt curiós, perquè és la seva primera pel·lícula com a director, és el seu primer debut, però està molt consolidat com a director de videoclips, de cantants molt reconegudes, com la Villoncer, la Rihanna, Cristina Aguilera, Shakira, Taylor Swift, Selena Gomez, David Beckham i els Jones Brothers. Ah, és un ideó. Molt, molta gent consolidada del sector de la música estadounidenca. I, en el repartiment principal, hi trobem actors, com Kelvin Harrison Junior, que fa de protagonista, en aquest cas, va sortir a pel·lícules com Retrato de Un Amor, o el juicio de los sitios de Chicago, que és la pel·lícula que també va estar als Òscars d'aquest any. Que no se'n va endur res. Ja, però... Que no se'n va endur res. I també apareixen Jennifer L, va sortir a aquesta... Dilo, ja... Ja, ja. Dilo, ja, ja. Aquestes pel·lícules que el Dani i tenen, li agraden que són 50 sembrers de creix. Que va tenir una nominació, les que els fan més. Enrere? No, el dius que és agradable. No sé com a pastuari, o algo. És una versió de pel·lícula que es despullen. Clar, per l'antifàcil. És una pastuàrica. La tia. Calla, que no puc riure molt. I també va sortir a iquilgeians. Una cosa, abans que segueixis, ens pots deixar el telèfon del teu dentista per si sorgeix algun anomalí al llarg del programa, si us plau. Mira, se m'ha oblidat portar la tercera. El proper dia portarà perquè em fas patir. Jennifer Hell, de 50 sembrers de creix. Sí, i també va sortir a iquilgeians. Sí, és veritat. I també apareix Tim Blake Nelson, va sortir a la minisserie de Watchmen del 2019, per exemple, i també a la pel·lícula de Ptimadores compulsives. Doncs bé, m'encanta com hi introdueixo les sinopsis d'aquesta pel·lícula, perquè la pel·lícula es diu Monstruo. I és que Monstra és el que l'advocat de l'acusació li crida el jove de 17 anys Steve Harmon, un excel·lent estudiant del barri de Harlem, de Nova York, i que és aspirant a director de cinema, un noi superbrillant, amb una carrera superprometadora, i que té... doncs té una carrera molt exitosa per endavant. Però per què li diu això, aquest advocat? Perquè li diu Monstra, doncs perquè aquest jove se li acusa d'un assassinat que ell assegura que no ha comès, que ell és innocent, però tot i així té tota la pinta que ell ha fet el crim, però ell assegura que no ho ha fet. Durant la pel·lícula, aleshores es desenvolupa molt difícil i complexa que es dura terme en el judici per demostrar la seva inocència i evitar que el seu empresonament suposi la fi d'un futur que pintava superexcitós i superprometador, com ja hem dit al principi, i a veure com acabarà la pel·lícula. Doncs sí, perquè per saber com acabarà, l'haurem de veure. No et judiquis, laia, si us plau, que sabem que hi ha molts de fespoilers. Ara sí, ens anirem... Com que no l'has vist, a veure, m'haig de fer Netflix aquest matí. Jo què sé, potser l'has vist aquest matí. Ara faré una spoiler del Dani. Ara que vinc, ara que torno a la ràdio. Després de no sé quants dies. Me'l podria fer spoiler d'altres pel·lícules que aquest matí he fet. No és que hagi vist, sinó que he dublat. Has dublat pel·lis aquest matí? No es dirà res, no? No ho ha fet mai. És una bona professió. M'entingui la confidencialitat. Un dia se li escaparà alguna cosa i ja està, i jo seré feliç. L'Àia Vidal, altres estrenes que ens porta la plataforma? Aquesta setmana la plataforma de Netflix sí que porta contingut original, però no porta gaire, com altres setmanes. Porta aquesta pel·lícula que jo has comentat, però també teniu un drama indie que es estrena avui, justament, que es diu El Cuenta Kilòmetros. I aquesta és l'única opció que teniu a part del monstru, a Netflix. Fes tenir també una altra estrena que m'agradaria destacar de plataformes que és d'Amazon Prime Video, en aquest cas. Molt bé. I es tracta d'un documental, ara sí, sobre música, que també s'ha estrenat avui divendres set de maig, que es diu The Boy From Medellin, que pels que sigueu fans de Jota Balvin, d'Egi Balvin, doncs, us crida l'atenció. Es tracta d'un documental produït per Outtime Projects i ESP Films, que dura un hora i mig, aproximadament. Dirigit, en aquest cas, per Matthew Heynman, és un director de documentals, o sigui, ja té experiència en el tema, documentals com Our Time, TRD, Cartelers, City of Ghosts, Tiger, que és d'aquest any 2021, entre d'altres documentals, aquests són uns quants, només. Doncs bé, el documental és sobre el cantant, que ja us he dit, el cantant de reggaeton colombia, J Balvin. Doncs, la pel·lícula, el documental en què segueix el popular cantant, mentre es prepara pel concert més important, la seva carrera, clar que amb les entades esgotades, des del principi, a la seva ciutat natal, que és Medellín, a Colòmbia, per això es diu, el de Boiflo Medellín, el documental. Però, a mesura que s'acosta, el dia de l'actuació, els carrers esclaten amb la creixent inestabilitat política, que és, tornem una altra cop al mateix tema que estàs surgint en els últims dies sobre a Colòmbia, obligant a l'artista guanyador del Gran Millatí a enfrontar pel seu país i les seves legions de seguidors de tot el món. Si s'ha de debatre entre fer cas humís i fer el concert com si no estigués passant res, o tenir la seva responsabilitat com a Colòmbia i implicar-se en tota aquesta causa. A mesura que augmenta la pressió pública per la sortida del concert, perquè està ja és inminent, en Balvin continua l'Idián amb la ansietat i la depressió que li comporta tota la situació que està passant al seu país i la pressió personal que l'ha tormentat durant anys, perquè és molt sabut que encara que els artistes siguin coneguts i guanyin molts diners i tot, molts tenen una vida molt tormentosa. Doncs sentint de fons, no perquè vulgui, perquè a mi el Riquetón ja sabeu que no m'agrada, però volia centrar-me, perquè jo no sabia que la Quota Balvin, he sentit el seu nom, però no havia sentit cap cançó i ara hem sentit un parell. Doncs a mi no em veu, eh? Tu tampoc ja ho sé que no t'agrada. Aquí l'únic que li agrada és el Montano. Sí, el Montano li encanta el Riquetón, ja ho sabem. Escolta, perquè... Es va currar molt el títol d'aquesta cançó, eh? Es diu La Cancion, tal qual. Diuen, a veure com li puc dir a la cançó. Diuen una cançó, per una cançó, com li dic. Bueno, cançó, ja està, vinga. I sona així, això, eh, a veure. Sincerament... No és el nostre estil. No sé si veuré el documental, però tenim Amazon Prime Video, perquè en algun moment de debilitat, jo digui, ah, i mira, sí, veig el documental. Però bueno, tot tu que passi. I altres cosetes que s'estrenen a Amazon Prime Video, com per exemple, Juliet Desnuda. Exacte, una comèdia dramàtica, també sobre música, en aquest cas, vinguda dels Estats Units, una pel·lícula del 2018. També tenim una comèdia que barreja comèdia amb acció dels Estats Units de l'any 2020 i de l'any passat, titulada Chick Fight. I aquestes són les propostes que us portem molt bé. I ens anem ràpidament a repassar Acveo, perquè també ens porto cosetes aquesta setmana. Exacte. Acveo tenim estrenes l'1 de maig, o sigui, dissabte passat. Però... són pel·lícules que us sonaran més, com, per exemple, Batman Begins, El Caballero Oscuro i El Caballero Oscuro, la leyenda Renace, aquestes tres pel·lícules dirigides per Christopher Nolan, que tracten una miqueta de la vida del Batman des d'un abasant més thriller, més dramàtica i més fosca. I a part d'això, també, amb un abasant més fosca, tenim les dues pel·lícules del Sherlock Holmes, del... Ai, com es diu el d'Ai Roma. Gail Richie. No. Gail Richie és el director. Això. El Judelow. El Sherlock Holmes i el Sherlock Holmes Puego de Somras. També les teniu des de dissabte passat. I també hi ha l'estrenada pel·lícula... Encantat, Discombo Voloutes, i és de Hans Zimmer. Si sou com el Dani, us encanten aquestes dues pel·lícules, doncs que sapigueu que... La primera més que la segona. I ha de venir una tercera, que havia de venir ara, però... És veritat, és veritat. Amb una barreja de tots els Sherlock Holmes que hi havia, que pot pintar white. Doncs bé, que sapigueu que tenim aquestes dues opcions a ATBO, si teniu la plataforma. I també, per últim, tenim una pel·lícula d'espies, d'intriga, acció i espies, de 2001, que és Spy Game. També la teniu a ATBO. Gràcies la Llevidal, com sempre, per aquestes estrenes i per aquest repàs de les plataformes digitals. Veig que tenim més cosetes, però ho deixem si un cas per un altre dia. Ja tenim teca. Sí, tenim teca per dies, i el proper dia ja repassarem si no Disney Plus i filmin, perquè també estan incorporant noves coses en la seva plataforma. Gràcies Laya, i ara ens anem a la repesca. La repesca. I tornem aquí per oferir-vos la repesca. Però oferir-vos la oferida al Raül, perquè no m'hi fico massa a la teva secció, i et deixo que siguis un animal lliure. I la Laya, dubto que tampoc intervingui massa, perquè ara diu que li està fent com tirant tot això, perquè clar, com que li ha entret els caixals al seny. És que de vegades, quan parlo així, amb la boca més petita no passa, però quan em motivo i començo a obrir-la molt, doncs això. Encara hi ha així, en discrepo de lo que acabes de dir, d'una dalt part, d'una dalt part. Perquè la Laya sí que ha influït en la meva repesca d'avui, perquè fa una estoneta que, bueno, parlant amb ella, ostres, que putes avui i tal, hem vist-lo del senyor dels anells, i hem dit, ostres, que podíem treure-ho d'aquí, no? Vinga, tindrem cap aquí. T'agrada discrepar, és sempre Raül? A mi m'agrada molt discrepar. Jo crec que és el suc de la vida. És el suc de la vida. El jugo de la vida. El discutit no vol dir emfarassa, no vol dir barallar, se vol dir afrontar opinions. Exacte. I a mi em sembla molt interessant, això. Sí, de fet, en anglès discàs és debatre... Doncs això... Si és la Laya per traducció. Han passat els anys i... Anem a parlar de l'horot de rinks, del senyor dels anells, o no? Sí, sí. Tu t'ho tira sempre pel teu costat, vull dir, jo ja sé per on vas. Però, en el cas dels anys i no és fàcil situar el paper de la trilogia dels senyors dels anells en el context del cinema comercial actual, no? Perquè la seva identitat artística s'ha anat confonent amb el fantà d'un associat tan a l'obra de tolkien abans com després, de generar-la, no? Tot el que ha estat generant després, vull dir. La veritat és que a 20 anys, perquè estem a 20 anys de l'estrena de la comunitat de l'Anei, han passat moltes coses i, d'entre d'altres, la trilogia del Jòbit, del propi Peter Jackson, i l'anunci d'una nova sèrie per Amazon, que dirigirà el Ballona. És veritat. Que hi ha per tot temps, no? Sí, home, crec que aquestes projectes sempre han de comportar molt més. I a més, ara, amb la pandèmia i tot això, suposo que s'haurà endarrerit encara més. Sí, la veritat és que desconec totalment en quina situació està, però sé que això està sol a la taula, no? Doncs això, mai més hauria d'anar una cosa semblant amb els anys, per estar davant d'una pantalla durant els cinemes, durant tots els Nadals, des de l'any 2001, fins al 2003, que això ho parlàvem fa unes setmanes, que cada Nadal s'estanava una pel·lícula del senyor Valsandis, que competia amb una pel·lícula de Harry Potter. És veritat, és veritat. La veritat és que l'estim de Peter Jackson va quedar una mica envellit, i fins i tot, els efectes especials, si es veiem avui, es poden quedar una mica desfasats, però evidentment fa 20 anys, va fer tota una tasca de desenvolupament d'efectes especials també, coses que no es feien servir encara, que encara estaven... perdó, que encara estaven i Peter Jackson va posar tota la taula i va fer servir tècniques que no es feien servir encara. Això és com estar gos, com veure les primeres. Exactament el mateix. Doncs això, però la veritat és això, des de llavors, cada Nadal s'ha buscat una pel·lícula, pel·lícules d'abaniment, per dir-ho d'alguna manera, que canviï tot això, que torni a donar com deien i que, a més, equipar-hi o iguali tant l'aclamació del públic com la crítica, que és una mica el que aconseguia el senyor dels anells, perquè Harry Potter, tot i ser un èxit comercial que ha tingut un impacte en generacions, mai va rebre una recepció, diguem, crítica, tan consistent que mai ho ha guanyat premis, per dir-ho d'alguna manera. Exacte. I el senyor dels anells, Vestals, Escors i tot. El senyor dels anells, el retorn del rei, per exemple, en el 2004, va guanyar 11 Oscars. Per això, que la mare meva. De les pel·lis que guanyen més Oscars. Clar, i a més, feia una fita molt important, que era posar la fantasia en el punt de vista. En estatus més alt. Sí, que després tu ja en fes fa uns anys amb la forma de l'aigua, per exemple. Doncs això, el senyor dels anells, va canviar el panorama de l'entretaniment, unint les portes de la fantasia, del gran públic, de manera que ningú avui li fa fàstics a anar a veure els Avengers, no? O enganxar-se als jocs de trons. Diguem que el Fricky va deixar de ser fricky, no? Sí, el Fricky... El Fricky no ha deixat de ser fricky, però ha deixat de ser vist com una cosa despectiva. Per això dic... El sentit malament de la paraula ha deixat de ser correcte. Perquè tots ens hem acabat convertint una mica en això. Sí. I ara ho diem a morir. Per això. Els còmics i l'espasa i la bruxeria van passar a la corrent principal i ja ningú sent, com deia, en vergonya anar a les estrenes disfressats dels seus professionals favorits, però abans de la seva estrena el panorama de l'entretaniment era diferent. Era més sobrit, no? D'alguna manera, més ingenu. Eh... Era... era guai, no? Conèixer la significat de la paraula mitrilo, per exemple, no? Era com... tenir coneixement d'una jerga que només coneixien uns quants. I ara ja... Pots sentir orgullós en aquest sentit. Això... Poder... Tornar-hi molta més força i no amagar-te... d'enjendràgons, no? Per exemple, els jugars, jocs de rol. Exacte, els jocs de taula, jocs de taula... Clar, tot això ha donat un to. Va donar tot un to gràcies a aquesta trilogia de Peter Jackson. Peter Jackson va prendre un increpriatge per portar... per adaptar al senyor del Senyor Isen en un primer moment era la Miramax, però tenia la Miramax propietat de Bob i Harvey Weinstein, que volien fer només dues pel·lícules mentre que el director sempre havia pensat que era correcte, era una trilogia. Home, i amb el que duren les pel·lícules, menys... Clar, per fer la història, a la seva manera, Peter Jackson va aconseguir traslladar els drets de Miramax a New Line Cinema. El que li va permetre fer les tres pel·lícules, incloure diverses escenes com la favorita amb el gol, un més migol, que havia estat eliminada en el pla original de les dues pel·lícules. A Peter Jackson se li va aconseguir un embrescat pla, ja que va filtrar intencionalment el seu guió de dues pel·lícules a la pàgina Web Is Not It Call, com una forma de crear l'atenció del sobre del projecte. Ah, però llavors ho vas fer a propòsit. Sí, ho va agafar a filtrant-hi. Això va fer que el director s'enfrontés amb els Weinstein i va tenir l'oportunitat de presentar el projecte a New Line Cinema per fer les tres pel·lícules a fer la trilogia directament. Això va permetre a l'equip escriure i firmar les pel·lícules al mateix temps. Es van ajudar les tres pel·lícules a l'hora. Com està fent l'hora d'amavatar, no? Esclar, això es va fer... Això es va fer... No, no, per això... Per això es posava en la sort de la taula el senyor Nelson és, perquè precisament va tancar moltes vaveres en taulí a amavatar, i això ja no funcionarà. No sé si algun dia... Estem dient que això ja no està al sofà. Però si la Pirata del Caribe també va adaptar aquesta fórmula, va fer la primera pel·lícula, va tenir èxit, van dir, ostres, i si fem una trilogia i les dues següents les van fer l'hora d'amavatar. Bueno, a Tarantino directament es va emocionar per fer una pel·lícula de 4 hores, que es deia que el Bill no hi va dir la tallo per la mainta perquè això... És una mica el mateix, no? Doncs això, a causa de la quantitat de material adaptat, les pel·lícules van durar una mitjana de 3 hores, cosa que desconcertaven al seu moment, que ho hem parlat moltes vegades, ara ho veiem, fins i tot, al cinema de Tarantino, com dèiem, id, per exemple, que ja durarà les seves 3 hores. Home, el llibre és que té les seves 1.500 pages, m'estan de dir que... Les pel·lícules... les pel·lícules de superarolls, d'acció, d'aventures, 3 hores, 2 hores, vostè, és el que diem, no?, que al final ha trencat aquesta barrera i difícilment la tornarem enrere. Això, Jackson va votar per construir escenaris centenars de peces de curatives molt detallades i votar maquilladors de primer llibre, són notables les actuacions de Gollum que s'ho tenien en el seu moment, fent servir, com dèiem abans, unes tècniques que encara estaven en la seva infància, com és la captura de moviment, s'hauria fet servir la pel·lícula de Simbat, que va ser directament llançada al mercat de vídeo, es va fer servir en el final fantasy, que va ser una mica un fracàs. Estava sortint, no?, en aquella... Sí, però això... Estava sortint, no?, en aquella... Estava sortint, no?, en aquella... Estava jugades amb la captura de moviment, però seria amb el primer moment de Gollum, que va aparèixer les dues torres, el que evidentment revolucionaria els efectes especials. Ara pot semblar que és un film que és una pel·lícula comercial més, però encara que estem esperant cada Nadal aquest... aquesta pel·lícula event, no?, ni tan sols el Peter Jackson ha hagut superar-lo, ni en els hobbits, ni en el seu King Kong, que també és una bona adaptació, crec jo. Això ens porta a aquestes pel·lícules èpiques, ha obert el món aquesta cinema èpic, no?, no és que l'hagi obert, perquè aquest cinema hi existia, de fet, el terme èpic o segnema èpic fa referència, en general, a pel·lícules de Jörga Llorada, que sovint s'entren la seva trama o de conflictes i que solen avestar a un ampli espai de temps, se sol utilitza un escenari històric encara que també es pot utilitzar una ubicació de ficció, com ara deien, per exemple, a Batal. Sí, en Arnia, per exemple. Normalment, les pel·lícules èpiques s'entren la seva trama en la consecució d'una sèrie de metes sobrecerca, les quals han de ser assolides per a un heroi, o per a un grup de persones, perquè aquestes pel·lícules va aconseguir el seu cim a les dècades del 50 i 60, quan a Hollywood col·laborava habitualment amb estudis cinematogràfics estangers, més concretament amb Itàlia, amb els estudis cineccitar, o aquí a Espanya, al Marroc, aquest boom de les pel·lícules èpiques es considera que va acabar després de la punxada que va suposar la pel·lícula creopata del 50 i 63, tot i que després es van continuar fent igualment, però aquest boom no va ser tan gran, fins que va arribar el senyor dels seníls. Enrico Guatsoni... La música... És brutal, aquest moment. Enrico Guatsoni, en el 1912, a la seva pel·lícula, Cuo Vadis, va utilitzar uns 5.000 extras i va gastar un total de 9 bovines per rodar-la. O sigui, ja veníem d'aquestes pel·lícules èpiques. Bastroni, segundo Chomón, van ser els primers a no utilitzar un sistema de rails el que va permetre moviments de càmera i traveling. Chomón, el mateix Chomón, va ser un gran experte en efectes óptics, una mena de malier, espanyol, i els sexis van permetre que anys més tants filmés Napoleó en el 1927, dirigida per Abel Gantz. En aquesta mitja pel·lícula el film van experimentar amb noves tècniques de moviment de càmera. Aquestes pel·lícules tan èpiques van aconseguir que el cinema creixés, també. La n'hi van implementant, noves metodologies... I com això podríem parlar de moltes coses, de sessi bé de mil amb els seus menaments, que fa unes setmanes, o 4 anys més tants, més tard, que el mateix de mil, va dirigir l'espectacular pel·lícula èpica Rey de Reyes, en el 1927, en un repartiment de milers de persones. La primera crema mundial va fer que les produccions europees quedéssim una mica pedades, però els directors, donats americans, van ser missatgers de les senceres cinematogràfiques i van portar aquests pel·lícules èpiques al Hollywood Clàssic, no? Van... Tomas Innes va ser índita de la indústria cinematogràfica i, a més de diferent, de definir els rolls de productors i productors executius, es va donar que es necessitava espai per albarcar amplis platons, camerinos i decorats, per poder mantenir aquestes produccions èpiques. Va construir, inclús, Inseville, el primer estudi com a tal l'Àngeles i allà va firmar civilització en 1916, no? Per tant, aquí tot el cinema es feia lo gran i es va anar, diguem, apagant, per dir-ho d'una manera, fins que va arribar Peter Jackson, i ho va posar una altra vegada en alça. Molt bé, va posar aquí, va remoure tota la casa, va posar tot el patas per arriba i va dir, vinga, ara aquí tornem a faci una revolució. Molt bé, doncs moltes gràcies, Raül, perquè avui li hem dedicat aquesta rapesca i ara sí, sense més, espereu-hi més de mor, ens anem perquè avui tenim Cinema Bricks. Aquest passat 4 de maig celebrava el dia de la Força, el dia de l'Estar Wars i avui li dediquem a Cinema Bricks amb un cuís de Star Wars i també a la seva banda sonora perquè nosaltres ens agrada molt la banda sonora. Espera, abans que comences, puc dir una cosa que no té res a veure amb això, però em fa molta il·lusió. Ara, quan he escoltat la música de la secció del Dani, m'he recordat que, durant aquests dies de repòs, he fet una miqueta de remamoració de pel·lícules de Pixar. Amb la pesca? Sí, exacte, repesca, i vaig veure que era increïble. Vaig flipar amb la banda sonora perquè ja l'havia vist, la pel·li, però m'encanta la banda sonora. I ara l'he escoltat i dic la, doncs és veritat. Vaig veure la pel·li fa por. Però avui no parlem dels increïbles. Avui és Star Wars. Sabeu què m'ha passat, ara? Quan li he donat el play a la música he començat a veure una cosa a la pantalla i m'he espantat perquè pensava que se m'havia trencat la pantalla. No! Sabeu que, en fet, amb les bandes sonores de Star Wars té un láser en el medidor del temps. Han posat una pistola láser en el... Sí, una espasa láser. Una espasa láser. Aquí ho heu vist, no? En el medidor de temps de la cançó han posat una espasa láser i a llarg del temps es va il·luminar... Si teniu Spotify, fiqueu la banda sonora de Star Wars o qualsevol banda sonora de la... Sí, pensava que se m'havia trencat el ordinador. I ha fet un test sobre Star Wars perquè ja que va ser el dia 4 volíem fer-ho així. Raül, per tu mateix, en quina anyes vas trenar la primera pel·lícula de la saga? El 65, el 68, el 77 o el 79? 77. Molt bé, el 76, sí. Correcte. L'Alla Vidal, aquesta pregunta és per tu. Quina és, o com es diu, perdó, la primera Jedi protagonista que veiem a les últimes pel·lícules? Ah, bueno, em dones opcions o... Sí, tenim la Elaine, la Rey, la Oldor o l'Ella. La Rey, no, no, no. Sí, la Rey, la Rey, correcte. Es tracta de Rey, la primera dona humada, la mujer romana, nascuda en Haku, que vindria a ser la primera Jedi protagonista. Seria la Lella, no? Però no és protagonista. Ah, ja estava la trampa. No ha sigut protagonista mai, sí, és veritat. Doncs mira, l'he dit de conya, però... Sí, sí, les han certat de conya. Com es diu el planeta d'origen del maestre Yoda? Hot, Tatuini, Dagobà o Nabú? Nabú. Dagobà, és Dagobà. Dagobà. Sí, sí. Dagobà. I no ha estat tatuint. Sí, tatuint. I per acabar, l'Ella, aquesta és per tu. En quin famós científic es va inspirar el maquillador de cine? Estuart Freborn, Freborn per crear a Yoda. En Albert Einstein, en Isaac Newton, en Darwin o en Arquímedes? Einstein? Correcte, es va inspirar en Albert Einstein i amb ell mateix. Va agafar una barreja entre l'Estuart Freborn i l'Albert Einstein i va crear a Yoda. Jo he faltat el cabell extravagant, jo d'en el té, però... Té com la pelilla aquesta, té una mica de pell allà. Sí, una mica. És una mica, sí, d'Einstein. Això és clar. Està tot, amigos, com deia el Vox Bunny. Està tot, amigo? Sí, en anglès. Moltes gràcies per escoltar-nos una setmana més. Esperem que ens podem tornar a veure la setmana que ve com a mínim, que ens podeu escoltar la setmana diner. Sobretot, poseu-vos la mascareta i no se'n hagueu amb les crispetes. Adéu! Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. 98.1 Ràdio d'esper. 98.1 En volem el ràdio d'esper. 98.1 En volem el ràdio d'esper. 98.1 En volem el ràdio d'esper. 98.1 En volem el ràdio d'esper. 98.1 En volem el ràdio d'esper. 98.1 En volem el ràdio d'esper. 98.1 En volem el ràdio d'esper. I'm not the tricky little gun giving solace to the one that'll never see the sunshine. Another inch of your life sacrificed for your brother in any time. Another dirty money having sent money turning on a dime. I'm not the tricky little gun giving solace to the one that'll never see the sunshine. I'm not the tricky little gun giving solace to the one that'll never see the sunshine. I'm not the tricky little gun giving solace to the one that'll never see the sunshine. I'm not the tricky little gun giving solace to the one that'll never see the sunshine. I'm not the tricky little gun giving solace to the one that'll never see the sunshine. I'm not the tricky little gun giving solace to the one that'll never see the sunshine. Ràdio d'Esber