["La건 Jam"] Bona tarda. i benvingudes al programa que tant us agrada, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca! Estem aquí una setmana més amb vosaltres per gaudir del millor del cinema i per compartir amb vosaltres una estona inoblidable. En aquesta quarta temporada ens hem proposat fer-vos riure, fer-vos passar una bona estona. El que estem fent a llarg d'aquestes temporades amb vosaltres de ràdio Molins de Riu, a Ràdio d'Esvern, i a Ivox per quan vulguis, a l'hora que vulguis i a lloc que vulguis. Ens pots escoltar el 100 quants programes raons? 150, 130? Estem en 170 i alt. 170 i ja ho veu, home, adeu! Bona tarda al Rona Barro, com estàs? Bé, bueno, he tingut uns dies s'ha atropellat per un moment. Aquí estem. Mentre els dies siguin atropellats i no que t'atropellin els dies, seria preocupant que els dies s'atropellessin. Ja era tot, ja era tot. És divenda si aquí estem. Tant i tant. L'Alla Vidal, avui vas molt de negre, vas de l'ut. No. Que te l'has de dir, l'ut. No, perquè... Si t'has fixat en les meves mitges, són com fúxies de la galàxia. Llavors, no sé, avui vaig de model galàxia. Ah, model galàctica. Exacte. I de negre, és els forats negres. Has fet un càstig per a les guàrdies de la galàxia. Que fan la nova pal·lícula volument 3, és per això. M'agradaria, però... La veritat és que tu, de blau, estaries superbé. Amb la cara pintada de blau. Com la nébula. Sí, sí, jo soc gruta. Gruta, la gruta. La gruta, sí. La gruta i la cueva. Bueno, si voleu... Jo crec que esteu tirant la meva setmana encara més avall. Sí. Si voleu deprimir-vos una mica, escolteu. Pugeu el volum i, sobretot, no us deixeu despistar per aquesta presentació, perquè nosaltres tenim més que oferir, més que donar. Per exemple, tenim que oferir i que donar el nostre fantàstic... Reun Navarro, no va dir... Josep Montano. El Josep Montano, l'home de les mil tecles. Que us l'oferim, us el presentem, però no us el deixem. És nostre. Són les emira, no sé tot. Exacte. Comença això, Andre. Comencem ja. Benvinguts. I arrenquem, com sempre, amb la pregunta de la setmana. La pregunta d'aquesta setmana és... Vaig a aclarar-me la veu. Tenim Antonio Banderas, Jennifer Lawrence i Penelope Cruz. Amb qui et cases, aquí li fas un petó i aquí mates. Aquesta pregunta jo crec que ja n'hi havies fet, eh? No, vaig fer... Amb uns altres persones. Va canviant, va canviant. La pregunta que vaig fer va ser... Tenim Timo Teixalamet, Samuel Lele Jackson i Meryl Streep. Amb qui et cases, aquí poses a la presó i no sé què més. Perquè era de la presó. És veritat. És diferent, aquesta pregunta. Aquesta és amb qui et cases, amb qui no sé què i amb qui no sé què. I a més, són personatges molt entrenyables, no? Antonio Banderas, que el coneixem... Digues alguna pel·lícula d'Antonio Banderas, perquè la gent faci una referència. És la leyenda del zorro. Exacte, la leyenda del zorro. Sí, també he fet alguna pel·lícula. La masca del zorro. La masca del zorro, també. Això, això. Ha fet de gato con botas. Després també tenim la Jennifer. La Jennifer? La Jennifer Lorenz, que ha fet papers com... La camís de l'Egorrion Rojo, també, brutal, no? I l'adol del Bueno de les Cossas. Sí, és d'elles d'elles. Sí, l'adol de les Cossas. Com és aquell que està compartint... Un repartiment al... Era que sortia bajo l'amnistia i ja també. Tell me something, boy. Sí, com és aquell home? Ai, no em surt. El Brad Lee Cooper. Ah, això, Brad Lee Cooper. Que bueno que sóc. I la Penem Loppe Cruz, que també... La Penem Loppe Cruz. Que també té molt bona pronunciació, anava a dir. Però també té pel·lícules amb el Modóvar, que abans comentava amb l'Antonio Banderas, ella també ha fet pel·lícules com Dolori Gloria de Fabuquet, el que estava dins del repartiment. Amb l'Antonio Banderas. Exacte. Amb l'Antonio Banderas, correcte, sí, sí, també surt. I, bueno, he fet aquesta presentació perquè no calia. Per si algú no coneixia els actors, en qüestió. Però, bueno, he fet aquesta presentació absoluta. Jo vaig molt de pressió, no, Dani? Sí, vaig molt de pressió. Vaig molt... de pressió, n'hi ha d'acabant una mica. A veure, amb qui et cases, Raül, aquí li fas un petó i aquí mates. Jo feia una mica onquilvill i els em mato tots. I anem a un altre pel·lí. Què ves, i a veure, tu ets molt gore, eh? Com es nota que t'agrada Tarantino, eh? No de sang, aquí. Tu compro, però què és l'última vez? Per què ets tu? L'Alla Vidal. Aviam... Aix... Jo tinc... Què era? Casar-se, matar... Matar i fer-li un petó. I fer-li un petó. Mmm... És que... Amb la Jennifer Lawrence, tindria una nit de passió. Oh-oh-oh! Amb Caso, amb... Tindries una nit de passió amb l'Antonio Banderas i... Matar a la penya de Pecruz. Et cases amb l'Antonio Banderas i mates a la penya de Pecruz. Què t'ha fet, la penya de Pecruz? No sé, és la menys rellevant dels trossos. Hola! Que sura pirates del Caribe! Si no existeix que pel·lícula de pirates del Caribe hi ha un sortella. Sí, la 4. No, no hi ha cap 4. M'han passat de la 3 a la 5. Directament. A veure si la pregunta és així, ens fas escollir tu, Dani. Ja, és veritat, és veritat. A veure, jo si hagués de fer un petó... Ostres, si hagués de fer un petó... Jo crec que li faria un petó a la Jennifer Lawrence. Jo crec que li faria un petó a la Jennifer Lawrence. Sí, és la mateixa elecció. Sí, perquè no sé, és una noia... com amb passional, amb xispa, atractiva... I no sé, jo crec que... Després, l'Antonio Banderas... És que crec que diré el mateix que tu, eh? Doncs sí, jo és veritat. Crec que diré el mateix que tu. Però bueno, no, canviaré, canviaré. Va, amb l'Antonio Banderas me'l carrego i en caso de la Penya de Pecruz. Ah, sí? Sí, perquè m'agraden els plot-tweeks. Els plot-tweeks m'agraden. Els plot-tweeks? Tic-tics! No, amb l'Antonio Banderas, però al final no, perquè... Doncs faig un plot-twees i ja està. Està bé, això, eh? Els plot-tweeks, que no t'osperes, que veus una pel·lícula i dius... Uala, això anava així? Doncs jo no ho sabia. A mi em va passar, per exemple, amb quina em va passar? Ah, sí, amb la vella i la bèstia. Em va passar això, que no sabia que el Prince... A mi m'ha passat avui. A mi m'ha passat avui, ara mateix. Sí, perquè ja fa setmanes... A principi de temporada, quasi, ens va passar... Totes les preguntes que us faria aquesta temporada. No me n'he tornat a mirar, i ara quan arribo tot és un gi d'inesperat. Sí, sí, totalment, totalment. És un plot-tweest. Doncs el que no és un plot-tweest, perquè està escrit a les estrelles, són les fantàstiques pel·lícules que ens porta avui la Daya, perquè hi ha coses molt interessants a la cartallera, però també a les plataformes. La Llavidal i la Ciutat de les Estrenes. I ara enquem aquesta fantàstica secció, una fantàstica persona com és la fantàstica de la Llavidal. L'impatur. Quin carinyo que tinc la Llavidal. Fantàstic! M'acabo de prendre un cafè i estic al farit, tinc ganes de viure. La Llavidal. Sí, avui estem com molt vitalicis, no? És molt bonic, això, molt bonic, per a nosaltres. Avui ens portes una pel·lícula... Sí, per a com és? Portes vàries, portes vàries. Però enrenquem una pel·lícula que ve d'Espanya i de França, que la seva productora és Morena Films, i que té una cara molt coneguda com a protagonista. On tens quantes? Unes quantes, sí. De fet, la producció també ja està Amazon Prime, pot ser que aviat la veiem en aquesta plataforma. Potser potser. És probable. Potser no, sí. El que no se sap és quan. Es tracta d'una comèdia romàntica d'un hori i mig aproximadament, i en la direcció també s'hi troba un senyor que ha participat en part del guió, que és Fernando Colomo. Me lo quiso y me lo como. Un senyor. Era Juan Palomo, no? No, aquest és Fernando Colomo. És el primo lejano que vols que et digui. Doncs aquest és director d'altres pel·lícules de comèdies d'aquí espanyoles, com són antes de la quema, la tribu o la minisserie de l'any passat, relatos con Fina 2. Sí, sí. Con Fina 2. Perquè és noti. En el primer moment principal, com ve ha dit el Dani... Aquí, aquí. El Raúl, el Dani. Tenim cares bastant conegudes, com sura el càrrer Elehalde, que l'hem pogut veure recentment a la pel·lícula de Bajo Cero, però també a d'altres, com Mientras Durera Guerra, o 8 Peïdos Bascos i 8 Peïdos Catalanes. I tantes, tantes més... Més remalcables. Sí. M'estava parlant de mil altres comèdies. Només racin. Només racin. Sí, sí. I després també, a part d'ell, hi apareixen altres actors i actrius, com són Maria Pedraza, ha sortit a les sèries d'Elite i la Casa de Papel, però també a la pel·lícula El verano que vivimos de l'any passat, em sembla, que és o de 2019. També hi apareix Kim Avila Konde, que és el protagonista de la pel·lícula, és el seu primer llarg metratge. De fet, el primer va ser C.B. a l'any 2014, i per últim, un dels altres actors bastant rellevants del pel·lícula, hi ha Costa, que ha sortit a la pel·lícula de Cim Rodeos, també comèdia, i a les pel·lícules, també, de comèdia, per Padre i nois més que 1, 1 i 2. La lletra que ve. Doncs ens anem a descobrir més d'aquesta pel·lícula. Sí, us explico una miqueta de què va. Tenim un matrimoni de pares, que són el Sátur i la Tina, on la dona és la que treballa i aporta els diners a la casa, i el marit s'ocupa de la casa i del nen. El problema és que el nen no és tan nen, perquè ja té 28 anys, i a part de... no treballen ni res, el que fa és ser un youtuber. Que és un youtuber una mica mediocre. Perquè, de fet, el trailer mira una miqueta de YouTube i diu... Oh, Rubius, quan suscriptors té 40 milions de suscriptors, i el nostre fill quan té i diu... Està a prop! 112. No, 12, 12 diu. I és com, uf! Aquesta és la feina que fa el seu nen. És el Sátur, que és el carrer. Decideix convertir el seu fill en el ranger de l'amor, que és com un alter ego youtuber amb mascarat. Quan ell fa vídeos de YouTube, està amb mascarat i disfressat. I és com el defensor de l'amor romàntic. Aleshores, fent aquest personatge, el Manu, que és el fill, s'acabarà enamorant perdudament d'una noia, que es diu Amanda. El que el Manu no sap és que la Amanda és poliamorosa. D'aquí ve el títol de la pel·lícula, que és poliamor per a principiantes. I és res d'un altre que la Amanda és poliamorosa. I, a part de començar una relació amb el Manu, el protagonista, té relacions amb la Marta i l'Esteban, que són una parella benestant de metges amb dos fills, però també té una relació amb la Clàudia, que és una noia trans que treballa en el món de la moda. Però a part d'això també té una relació amb l'Alex, que és monitor de paracaigudisme i model caches. Per tant, el que no té és teres. Clar, clar, o sigui... No té temps, aquestes noies. Té quatre parelles i el sobre comença amb el Manu. Però això no té temps. Clar, clar, és que, si ja... A mi em costa entendre, si ja... Si ja costa una parella, imagina'm quatre i comença una cinquena, o sigui. Sí, no, no. La veritat és que... M'hi discutia amb tota l'Oda, el mateix dia. Sí, perquè més hi ha una escena on estan tots en una mateixa estança, i és que, mare, meu... La de Lius, que es poden... Imaginar que aquesta tia té molts cunyats, no? Deu tenir molts cunyats. I no és Déu Salvat ni d'algun, saps? Vull dir, és que... Déu n'hi do, Déu n'hi do, pobre. Bé, Pòlia, molt per a principiantes. És aquesta primera pel·lícula que ens presenta la Laia i que també vam poder veure el Barcelona Film Festival. Jo no la vaig veure, perquè no em va quadrar per horaris, però sí que va estar també el Barcelona Film Festival. De fet, la va presentar el Carre Lehalde amb l'equip. I, bueno, és aquesta pel·lícula que també espera donar una mica de moviment a la Cartellera Espanyola, sobretot de cinema espanyol, i amb gènere de comèdia, sobretot, perquè és una de les entregues esperades d'aquest 2021. Ens anem als Estats Units, ara, no parlem d'una producció espanyola, sinó dels Estats Units. Això és el còdigo de los diferentes. Sí, de fet, és una pel·lícula bastant diferent, perquè, de fet, avui a la Cartellera s'estrenen produccions bastant grosses i pel·lícolones, però volia destacar aquesta pel·lícula que, de fet, no és tan una pel·lícula de ficció, sinó que és més aviat un documental que em va semblar molt interessant i per seus el porto. La productora, en aquest cas, és... doble-bé-baixa PA Collective, que és una productora novel·la d'allà d'Estats Units, i es tracta d'un documental sobre discapacitat que dura una hora i vuit minuts, i, a veure, una hora i poc més, a la direcció s'hi troba Salomexas Noff, que és una directora i editora de Chicago, i aquesta és la seva opera prima, la seva primera pel·lícula i documental. En el repartiment principal, s'hi troben espectadors de pel·lícules amb diverses discapacitats i experts en aquestes mateixes. Ara concretaré una miqueta més, perquè, de fet, el documental, a bord de la discapacitat segons, l'ha retractat Hollywood, al llarg de tots aquests... al llarg de molts fragments de pel·lícules, durant tot aquest segle, sovint convertides en èxit de tequilla, i, llavors, analitza una mica com s'han reflexat, o s'han reflexit, millor dit, les discapacitats en aquestes pel·lícules. Aleshores, tenim un elenc d'artistes, acadèmics, activistes, discapacitats que investiguen com el poder de les imatges, la percepció del públic, cap a aquestes persones discapacitades, i què és el que opinen sobre aquesta manera de reflectir-ho a la societat. El documental desacredita tòpics com, per exemple, la cura milaculosa, el sec que té un tacte sobre natural, perquè, com no pot veure, té un tacte que li proporciona capacitats màgiques, persones amb cares superlletges, que sovint fa una reflexió en el trail, sobretot que els dolents sempre han de tenir cares lletges, o sempre han de tenir malformacions. I això, per què és deu? Hi ha un trasfons en això i fa com una reflexió sobre tots aquests aspectes. Ja porta una perspectiva completament nova, que és imaginar un paisatge cinematogràfic que el doni veu i normalitzi les persones amb discapacitat. Doncs clar que sí. Aquesta producció que es titula del còdigo de los diferentes, que podeu trobar també en cinemes, hi ha altres estrenes, com, per exemple, Espíral Sou. Correcte, és un thriller de terror criminal dels Estats Units d'aquest any, i, de fet, és el retorn al principi de la saga Sou, o sigui, la saga Sou d'aquesta persona de mascarada que segresta a gent i les tanca en una sala i han de sortir en un temps determinat per poder escapar. Ja sabeu, si ja veu la saga Sou, ja sabeu de què va. No he vist res de Sou. No has vist res, però res. Jo he vist escenes concretes. Jo només conec a un tio amb màscar que va com a motriciclar. Sí, exacte. I la màscar és molt coneguda. Doncs tenim Espíral Sou, que és el retorn als inicis d'aquesta saga. Després també s'estrenaria un drama d'immigració i bàsquet relacionant amb els esports, que es titula Era ser una vez en Queens dels Estats Units, i també tindríem un drama i Western, que no se sol veure Western en produccions actuals. També, vinguda dels Estats Units, tenim First Cow, és aquesta pel·lícula de Western. També tindríem un drama espanyol titulat Mia y Muà. També s'estrena pequeño... Mia i Muà. Mia i Muà, això. Perquè, sí o no, es va estrenar al festival de cinema d'autors, i em va semblar molt curiós, perquè jo també pensava que era Mia i Muà. I, Mia i Muà, i quan vaig veure que deia Mia i Muà, dic... Hòstia, doncs no, és Mia i Muà. Perquè són dos noms de dues persones. És amb la Bruna Cosí, molt bona finca, també. Exacte. Un drama espanyol. També tenim altres coses, oi? I, per últim, les dues últimes que m'agradaria resaltar són Pequeno País, un drama que ve de França i Bèlgica, i, per últim, Suet, que és una comèdia dramàtica de Polònia i Suècia, sobre internet i sobre el poder que tenen les influencers i com, també, aquest poder els pot afectar en contra a la seva vida. Però això no és tot, perquè tenim una reestrena. També, exacte. Ser es restrena, aquesta setmana, la pel·lícula del viatge de Chihiro. Anem a aquesta pel·lícula d'animació de Fantasia i Aventures vinguda del Japó, concretament de l'estudi Ghibli, que és la primera pel·lícula i la única pel·lícula d'estudi Ghibli que va guanyar un Òscar. Doncs mira, molt interessant, també, aquest apunt. I tenim en compte, no sé si és aquesta setmana o per més properament, però el que vam dir aquí, el programa de la setmana passada, s'ha fet realitat. Hi ha algun cinema que projectarà el hòbit. Sí, ho he vist, ho he vist. Aquesta setmana no, però em sembla que... Sí, que pot ser que... Exacte, que la setmana passada... A Dinèsa crec que feien una marató, una cosa així. Una marató de totes les pel·lícules del hòbit. Potser, potser. I ara ens anem a la plataforma d'Amazon Prime Video. Avui no us presento pel·lícules de Netflix. No, la plataforma vermella no presenta res. Sí, sí que presenta, però no és tan rellevant... Té una alegria a l'atenció. Com que he trobat altres plataformes, exacte. I després ho veurem. Segur que no heu doblaïlla el de Netflix i ho de Amazon. El ejército de los muertos. Sí, sí, que d'aquesta, com van parlar... La setmana passada, sí, sí. Doncs ja està, Raül, ja està. La has vist per cert? No, no, no, cada no. Llavors encara no la podem comentar. D'Amazon Prime, sí. Us porto una pel·lícula que es titula Després de la Bota. Cada fet es va estrenar el dissabte passat. Un dia després de fer el programa de la setmana passada. Una pel·lícula que ve dels Estats Units distribuïda per Sony Pictures. I es tracta d'un drama familiar, que en realitat és un remake de la pel·lícula de NESA After the Wedding, una pel·lícula del 2006. Tant fa més de 10 anys que es va estrenar. I aquí tenim aquest remake. Dura 1 hora i 50 minutets, gairebé dues horetes. I com a director i guionista, i tenim Albert Freundlich, que és un director que dirigit altres pel·lícules com Mi Segon David, o La Última Puesta. I en el repartiment principal, si troben... A gent bastant coneguda, també, com és l'exemple de la Julián Mur, que em va sortir a pel·lícules com sempre Alice, la Carrie, el remake. I a la recènt, la Mujer en la Ventana, que es va estrenar la setmana passada. Ara ha estrenat una altra pel·lícula, que és Després de la Voda a Amazon Prime. Després tindríem també Michelle Williams, ha sortit a pel·lícules com El Gran Showman, Venom sortirà a la segona entregada. Venom, també, i a la comèdia de... Que guapa sói! I per l'últim, hi apareix Billy Crabb, ha sortit a la sèrie The Morning Show, de Apple TV, per exemple. Hi ha pel·lícules com Spotlight o Liga de la Justícia, incluent la Liga de la Justícia de Zack Snyder. La pel·lícula de 4 hores, sí, sí, exacte. I bé, la pel·lícula és bastant senzilla. Tenim una dona, que és l'Isabel, que ha dedicat gairebé tota la seva vida a treballar amb nens d'un orfanat a Calcuta i a la Índia, i es veu que les coses no estaven gaire bé. Estan tenint bastants problemes financers, i tot sembla perdut quan l'Isabel rebeu la notícia que el seu orfanat ha rebut una generosa donació per part d'una senyora. I per poder dur la termina aquesta donació, l'Isabel ha de viatjar a Nova York per conèixer la misteriosa donant. Aquesta resulta ser la Teresa, que és una cap multimilionària d'una companyia de mitjans de comunicació, i viu amb el seu marit, artista i els seus fills. I ella és qui ha fet aquesta donació. No obstant, l'Isabel no trigarà a donar-se que, tant ella com la donant, la Teresa, i el marit de la Teresa, comparteixen un passat en comú. I es veurà obligada a confrontar aquest passat del qual va fugir fa molt de temps. M'encanta perquè no té res a veure. Ja, ja, ja. Tirem pirates el que arribi, que no té res a veure amb això, i així trenquem una mica el gel. Tampoc té res a veure amb la pel·lícula que acabem de comentar, però sí que és cert que s'han estrenat altres coses. Em fa un primer vídeo, com per exemple la Mitsomar. Mitsomar, pel·lícula del 2019, de terror, intriga i drama vingut a d'Estat Units, fes-hi a Iungria, que sabeu que també la teniu a Amazon Prime, i també s'ha estrenat, pink, tot el que sé, hasta ara, que és un documental sobre música, concretament sobre aquest grup, aquesta cantant, millor dit, pink, un documental d'aquest any, vingut de d'Estat Units. Molt bé, doncs ho deixem la nostra llista de pendents, i ja ens anem a filmar, perquè la plataforma s'està posant bastant les piles, i últimament està bastant el nivell de les plataformes més comercials, perquè filmin tenim en compte que encara, i ser comercial, té molt contingut d'autor, té molt contingut de pel·lícules, sobretot. Sí, de pel·lícules intervendents. I pel·lícules recentment estrenades a cinemes, les porta a cap de molt poc temps. Com és el cas de Jumbo? Jumbo és una pel·lícula que es va estrenar al festival de Sitges, i tenia ganes de ressaltar-la, perquè mira, ja que s'ha estrenat avui dient res 21, exacte. I com a la resta de plataformes tampoc feien contingut destacat, doncs la porto avui. Una pel·lícula de França, però també en col·laboració de Bèlgica i Luxemburg, és un drama segons internet, però jo diria que també és un drama com una miqueta amb toques de fantasia, toques de realisme màgic, un pel de ciència ficció pot ser, però més drama realisme màgic, diria. Dura un hora i mig, aproximadament, en la direcció s'hi troba Joé Wittock, la qual també ha escrit el guió, i és la seva primera pel·lícula, la seva òpera prima, i en el repartiment principal hi trobem actors francesos i un actor i cantant Belga, que és Sam Lugic, que ha sortit a pel·lícules com Bernard o The Wild Boys, entre altres pel·lícules d'altres països, com és el que és també de l'actriu bastien Boulon, que ha sortit a pel·lícules com la biblioteca, de los libros rechazados, Carnivores, però també ha sortit a moltes pel·lícules de diferents països. L'actriu principal i protagonista d'aquesta pel·lícula és Noemi Merland, que va sortir a pel·lícules com la professora d'història, o Retrato d'una mujer en llames, del 2019. Va tenir molt d'èxit aquesta pel·lícula. No l'he vist encara, però té molt bona pinta. Està bé, és molt sura, i estèticament és una passada. Sembla un quadra, de fet. Sembla un quadra d'aquests romàntics del romanticisme, doncs això. Tu sí que ets romàntic. Gràcies. I també apareix Emmanuelle Bercot, a sortir de pel·lícules com les xiques del sol, mi amor o happy birthday, actor francès. I bé, la pel·lícula és bastant senzilla, també tenim la Ginny, és una jove dona introvertida que viu a casa de la seva mare, i està treballant com a netejadora en un par d'atraccions en el torn de nit, concretament. La seva mare insisteix molt i és molt pesada en que conegui un home, perquè vol que trobi l'amor de la seva vida, que vol que la seva dona marxi de casa ja i se'n vagi a fer la seva vida. Però la Ginny no té res d'interès en conèixer homes nous, i prefereix quedar-se tancada a la seva habitació, envoltada de cables, bombetes i peces de construcció, creant versions en miniatura de les atraccions de Fira. Ell està molt implicada en la seva feina, li agradava molt, i no té plans de marxar de casa. Aleshores, un dels seus torns, d'octurns, comença a passar cada cop més temps amb una atracció concreta del part d'atraccions en treball, la qual decideix batejar com a jumbo, i amb la qual comença a tenir una relació cada cop més especial. D'acord. Sí, és com la relació romàntica entre moltes cometes, entre ella i aquesta atracció, anomenada jumbo. Llavors, clar, és molt... És una pel·lícula estranya, perquè... És una nòria, o què és? És com... És una muntanya russa? No, de pop. De pop. Sí, és una atracció d'aquestes que... Articulades. Sí, i fa voltes, en noits untals, això. I fa llumetes. I com es diu això, atracció filia? Atracció filia o popofilia? Machinafilia. Machinafilia, com es diu això. Sí, l'argomèndia és un moment que és estrany, però... La manera com està feta és molt dramàtic, perquè tu penses... Uai, això seria un moment per a una pel·lícula de comèdia, potser. Sí, no? És que és molt seriosa, sí. No té res de toc de comèdia gairebé, i no sé, em va agradar molt com estava feta. Molt bé. És curiosa. Bé, d'acord. Sí, sí, no, no. Tu compro, a veure. Sí, sí, la senyora original, no? La teniu a filmar amb... Sí, a partir d'avui. I també, a partir del 17 de passat, per exemple, teniu altres estrenes, com és la xica que saltava a través del Tiempo, una pel·lícula comèdia dramàtica animada de la ciència ficció i romans, vinguda del Japó, és una pel·lícula d'anime. Igual que també és una pel·lícula d'anime, però en aquest cas d'animació per a ordinador, millor dit, animació 3D, l'altre també ho és, però... Sí, però també és més 2D. Sí, sí, sí. Ja ens entenem. Exacte. I aquesta l'última és Looping 3D First, que, de fet, és una pel·lícula d'animació d'aventures intriga i comèdia que es va estrenar fa poquet a cinemes. Sí, sí. Doncs que espieu que teniu aquestes dues pel·lícules d'anime a filmar. Moltes gràcies, Laya. Ara ens anem a Netflix. No sé per què t'he dit gràcies. Normalment ho faig al final de la secció, però mira, ho estic agraït, Laya. Avui et vull agrair tots els minuts aquí a la teva secció. Doncs sí, anirem molt ràpid de fer un repàs breu de les 3 últimes pel·lícules que queden, que són Netflix, HBO i Disney+. De Netflix m'agradaria destacar la pel·lícula Ejector de los Muertos, com ja he dit el ràbul abans, pel·lícula que es va estrenar a la setmana passada a cinemes, i a partir de 8 i 21 de maig la tenim a Netflix, pel·lícula d'Axió, Terror i Zombies, dirigida de Perzac Snyder i vinguda dels Estats Units. Dac-Béu tenim Perfect Sense, un drama romàntic amb toques de ciència-ficció, pel·lícula del Regne Unit, Alemanya i Dinamarca, que es va estrenar l'any 2011, amb Iguan McGregor, i també tenim Albert Nobs, un drama sobre homosexualitat, ha vingut del Regne Unit, Irlanda també estrenada l'any 2011. I per últim, a Disney+, podeu trobar a partir d'avui la trilogia del corredor de l'Aberinto, aquesta distopia de ciència-ficció, acció i aventures estrenada l'any 2014, la primera pel·lícula, i també podreu trobar Tras la Línia Enemiga, una pel·lícula d'Axió Bèl·lica estrenada l'any 2001 i vinguda dels Estats Units. Dit això allà només puc dir... respira, sisplau, respira. És que volia ser preu. Molt bé, gràcies. I donar-li espai al nostre estimat Raül. M'encanta, tu, avui estem com molt, no sé si és la primavera, però no la sensació que estem avui com molt entrenyables tots, Raül. Ens estàs enganxant, poc a poc, la teva entrenyabilitat. Doncs no anem bé. No anem bé. No anem bé. És veritat, no anem bé de temps. Això ho has de dir? Això he anat a córrecuit. Molt bé, l'Alla, sí, gràcies. Avui hem de tenir cinema, però hi ha dies que no en tenim i també ens feia gust. Doncs va, som-hi, perquè això és la Rapesca. I arranquem amb aquesta Rapesca i amb l'incertesa, amb l'enigma, perquè mai sabem d'aquests parles, Raül, la Lalla sempre em porta una copia del guió. Tu mai em portes la meva copia del guió. Bueno, avui, avui una mica la Lalla t'ha fet també al guió. M'ha fet spoiler? Sí, t'ha fet una mica aquest spoiler. I és que, si hagués fet la carta de dia al revés, avui ha acabat amb les pel·lícules de cinema i avui ha acabat amb el viatge de Chijiro, que és l'estrena que tindrem avui en cinemes, i que és el tema que us porto avui. Oh, m'he quedat bé. Recudar, una que sé que heu vist, doncs mira'm una mica aquí, perquè si no sempre em deixeu sol. El viatge de Chijiro és considerada una de les millors pel·lícules d'animació de la història, el seu impecable estil d'animació, la complexitat dels seus personatges, especialment la trama, fan el viatge de Chijiro una obra mestra. Home, és un viatge curiós, el que ens porta el viatge de Chijiro. En aquesta pel·lícula, a Miyazaki, ens transporta a un món de fantasia, en el qual es mostra l'espectador una gran part de la cultura japonesa. Com deia Laya, el 2001, a l'Estudio Ghibli, no passava el seu millor moment, la seva anterior estrena, els mil vestinos, o Jamada, que també la podria veure en Netflix. Ah, pensava que havia estat dissalt, acafada. La de la Princesa Mononoke. La anterior de Miyazaki, però no de l'Estudio Ghibli. La anterior de l'Estudio Ghibli va ser això. A mis vecinos, el Jamada, deixeu Takahakti. Takahata. Havia estat un fracàs amb taquilla i la inversió que havia suposat crear inaugurar el museu Ghibli de mitaca, havia deixat-la acompanyar amb els recursos justos per enfrontar el nou milení. A Miyazaki, a més, passava per un moment difícil, d'acceuspar l'esforç que li havia requerit la Princesa Mononoke, com deien, i la tentació d'obren corrent de deixar l'animació. A més, la mort del seu amic i animador de Ghibli, el Yosifumi Kondo, va aturar durant la seva moral i la dels seus companys. Per tant, després d'obrir la Princesa Mononoke, com deien, Miyazaki es va retirar de la indústria cinematogràfica pensant que seria la seva última gran obra. Ostres, doncs el que ha dit. Durant aquest descant s'ha anava a excursió amb els seus amics i familiars per les muntanyes del Japó. I en una d'aquestes escapades, es va trobar amb una nena d'uns 11 anys, avorrida, i fa de lloc, aquesta nena va inspirar Miyazaki per crear el viatge de Chihiro, com una pel·lícula per inspirar aquells nens d'11 anys que s'avorrien i se sentien desplaçades. No tenia una filla, també. Aquí li va dedicar la pel·lícula. Això ha llegit, no sé si serà veritat, o si era un robot dintre... Com tot. El viatge de Chihiro, com deien, va veure allum el 12 de maig del 2001, per tant, fa 20 anys. Pot ser la restrena, de fet. Correcte, això la restrena. La història comença amb un Chihiro i els seus pares fent un viatge cap a la seva nova llar, de camí el pa de Gafona de Serra, que els porta un túnel, passant el túnel arriba en un poble que sembla abandonat, tothom en un restaurant, per demanjar, si l'heu vist. Sí, sí. Però sense ningú que els atingui. Els pares de la noia comencen a menjar, alguna cosa al Chihiro, el faques negui... I d'on amb l'espina, o... Mentre els seus pares mengen com a pocs. I això, literalment, ho veurem després. Sí. El director va afirmar que parlava d'un problema cultural, del canvi del Japó durant el seu temps de prosperitat econòmica. Fet que el va convertir en una part més d'un imperi capitalista, més. Per treballar el missatge, fa servir diversos elements que, en un primer moment, poden passar desapercebuts, amb l'ambiguitat dels mateixos, no? Quan el pare decideix aprendre una adrecera, apareix una porta tori. Aquesta dada resulta interessant, ja que el tori és un tradicional japonès, sol trobar-se en les endres santuaries, no? Mm-hm. Amb el càlid entre l'espai sagrat i el profà. Sí. El camí acaba a l'entrada d'un túnel, en el qual ni tan sols veiem la sortida. Els pares han de treballar al túnel, perquè volen treballar al túnel, per estirar una mica les cames. Mentre el xiguiro es mostra evasiva tota l'estona. Això és abans, i això és un avanç i després, per la nena. El túnel simbolitzarà la separació entre els dos mons diferents. Els pares de xiguiro, menjant com a porcs, que representen segons Jayao Miyazaki, l'abadícia dels japonèsos, quan en els anys 80 va arribar el comerç, lliure i obert. El menjar simbolitza precisament això, aquesta varietat, aquesta quantitat de limitada de productes que fan estúpids als humans. La gula. Distallent dels seus pensaments i reflexions, no? Els individus no se n'anonen de l'estat, en què estan i el xiguiro surt espantadíssim, d'allà, no? El que fa als personatges és descatable, destacable, jovava la bruixa, que apareix envoltat a elements de la cultura europea. Intenta així assenyalar la influència d'Europa en la cultura japonesa, de la corressió de l'època de Mègi, apareix com un element trist en gran part de la pel·lícula. El personatge de xiguiro, per a una altra banda, el fa servir per un exemple generacional. La presenta a aquelles menys nascudes posterior als anys 80, que van mirar les conseqüències del sistema econòmic, les decisions que ens prenden generacions passades i els errors que es van comer. Per tant, ja sé que hi ha una causa dels canvis socials que les persones s'assigna un preu. Si aquest no és alt, no existeixes. Per això presenta una escena en la qual jovava, li treu el nom a la protononista, a xiguiro, i li feigien el nom de 100, que vol dir mil. La seva traducció seria mil. Iònic, que sigui 100, signifiqui mil. Sí. Així el significat del nom de la protononista canvia literalment, com dèiem, a mil. Amb això, pretén ensenyar la ràpida maduresa de la nena, que anuncia la seva infantesa sense pensar en la seva massa, deixen d'anar a la seva inocència i es converteix en un producte de valor. Arriba un moment en la història en què xiguiro vol desesperadament tornar a ser com era abans. I ja fa aquí, aquí, va clar dir que amb això pretenia a symbolitzar l'enyudança que té el Japó com a societat per recuperar les seves costums, els seus costums, les seves tradicions, l'identitat. En resum. Bé, que de pel·lícula, en general, tots els elements són una alegoria al Japó i al canvi que ha patit com a societat a llarg d'aquests últims anys. Una mica d'aquesta entrenyessa, no? És una teva odia que defensa, també, i ara una teva odia que defensa que la història parla de la prostitució infantil. Segons la qual l'arribada de xiguido a la casa dels bans és la seva inducció en un prostíbul. Llobaves la Maram, evidentment, que la compra. S'aniva una dona que ja ha oblidat la vida normal al perdre el seu nom. I el sencer Losto seria el client enamorat de xiguido, que vol lliure-li la seva vigina... Ai, lliure-li la seva viginitat. Una teva odia que crea un context més fosc amb un missatge feminista, per dir-ho d'alguna manera. Aquesta pel·lícula resulta recomanable perquè poseu-hi una gran riquesa simbòlica, dona l'oportunitat a l'espectador de fer diverses actudes i connotacions. Això a causa de la profunditat dels missatges i igual que dels seus personatges. Va ser, com veia, un èxit a la presentació de la Cartallera, el tequila. El viatge xiguido va superar titànic a la tequilla japonesa per convertir-se en la pel·lícula amb més recaptació en la història del cinema japonès, fins que el 2016 arribés a Jornayn, que li va agravar el record. Ha rebut més de 14 premis, entre ells, l'Òscar, que deies, a la millor pel·lícula d'animació, fins ara la primera i la única pel·lícula d'anime que ha guanyat un premi d'acadèmia. A més, està entre les 10 primeres pel·lícules de la llista de les 50 pel·lícules que hauries de veure abans dels 14 anys, a la veritat, a la British Film Institute. Home, si ho ha fet la British, que tenen raó, eh? Però també la primera i per ara l'única pel·lícula d'animació de Pablo, no anglèsa, en guanyar, i l'única amb aquest premi que fa servir una tècnica d'animació tradicional. També la pel·lícula va guanyar l'os de 2002 del Festival Internacional de Cinema de Berlín, i això, el viatge exigidor és això, el pastimoni de Com Miyazaki veia el nou segle. Ens parla de la crisi de valors de la societat moderna i de les esperances en el futur a través dels futèntics adois, que ja no són els que tenen un dos especials, sinó els que, com a cas de Chihiro, no es reconeixen davant de les dificultats. D'entretot l'espectre d'arruines de Ghibli, Chihiro és diferència de la resta en molts aspectes. Ja és del seu mateixes disseny físic com a personatge, s'allunyan del tradicional Miyazaki, ja que no és una nena especial, sinó flacuta, anomaleta, però fins i això està pensat, encara en la grandiositat de la cotidianitat, ja que ens explica com una nena parentment anudina i normal pot arribar a ser una heroina. Ja no has de ser un líder del teu poble, com Nauzika, ni un rebel anunyador de la societat com Sant. Chihiro és una heroina dins de la seva propia cotidianitat, i això també la distingueix. També, per això deia que era un referent per les nenes del Japó, perquè es podien sentir dentificades no només amb el físic, sinó també amb la situació que és de Chihiro. I tant. Doncs això, si veieu, intentat anar sense fer cap spoiler. Ja, tu ets bastant púlcre, amb això, no? Estan Netflix, em sembla, per aquí. Sí, la teniu a Netflix, a part de cinemes. A part de cinemes la teniu a plataformes. Doncs ja ho sabeu, no teniu excusa. Podeu veure la Netflix, la podeu veure també els cinemes, el viatge de Chihiro, una pel·lícula que crec que marcarà les vostres vides si encara no en leu vis és... Vam a que també la Miyazaki, al final, no? Sí, totalment. Quan va iniciar aquesta producció, a més, la pel·lícula, Miyazaki i el seu equip seguien sense conèixer el guió. Això passa molt, eh, les pel·lícules de Guindies. Sí, el mateix director va clare moltes vegades que preferia anar desenvolupant la història mentre es dibuixaven els històrii Borgs, que d'aquesta manera els personatges crearien i fosèrien més fluits en els seus diàlegs, no? De fet, no només com dius... Com dius, no ho ha fet amb el viatge de Chihiro, sinó és una... una... una emprenta que Miyazaki deixa a casi totes les pel·lícules. De fet, el que estic envolant és nota molt. Sobretot l'últim trend de la pel·lícula es nota molt això. Que no tenen tot el guió complet. Sí, que van improvisant sobre la màrcia. Ostres, que fort, que fort. Això també li dona com més naturalitat, a la pel·lícula, potser. Sí, això és el que defensa Miyazaki. Li fan defensar-la. Molt bé, doncs gràcies, Raül, com sempre, per aquesta rapesca. I, bueno, avui la Dallet també ha tingut una mica a veure amb aquesta rapesca, perquè ens ha portat la pel·lícula, això és treball d'equip. Gràcies, i ara sí, ens anem a Cinemaprix. I avui a Cinemaprix les paraules tabú. El funcionament, recordeu, és molt senzill. Tenim un paperet on hi ha unes paraules tabú, i hi ha un títol d'una pel·lícula, un actor, alguna cosa relacionada amb el cinema, que l'altre ha d'esbrinar, però sense descriure... Quan, en el moment de descriure, no es poden desvallar aquelles paraules que estan en negrete i escrites en el full. I què són les paraules tabú? Correcte. Per tant, el funcionament és bàsic, és senzill. Aquest programa hi arrenquem, si ho sembla, la Laia. La Laia, aquesta primera pel·lícula és per tu. I Raül, bona sort, perquè ara has d'adivinar la primera pel·lícula. Ok. Quan vulguis. No sé com començar. El protagonista és l'actor protagonista de... de Forrest Gump. Ok? És una pel·lícula bèl·lica. Molt bé. Sí, sí, correcte. Posava guerra per una pel·lícula. Bé, molt bé, Laia, molt bé. Aquí buscants més. Doncs clar que sí, s'han de buscar, s'han de buscar. I aquesta és per tu, Raül. Tota teva. I aviam si la Laia té tanta sort. Vale. Vale. Ui, la sabré o no? Ui, què? Ho tens? Sí, sí, sí. Vale, Dani el Cadulla. Senta't aquí. Saps qui és Dani el Cadulla? Jo puc entrar. Sí? Jo puc entrar, però no puc. Sortir, per tant. Déjame salir. Molt bé. Sí, sí, déjame salir, aquesta pel·lícula. El Dani i l'acte era l'actor. Recordem, va guanyar... Va guanyar l'Òscar en aquesta anterior gala dels Òscars. Ah, sí? Per al seu personatge en Judas i al Messias Negro. Però no ho va poder fer. No ho va poder guanyar, Luan. Déjame salir, que també es va quedar allà a les portes. Laia Vidal és el teu torn. Pregunta... Més ben dit, pel·lícula. Que és de fer endivinar el Raül. Ok. Com començo. És que aquesta pel·lícula no l'he vist, és molt famosa. No l'he vist, és molt famosa. Això ja et deixa... Doncs no sé, 2 milions de... L'ample espectre és molt gran. La gent que viu no en el camp. Si no en... Eh? Per on vas, Laia? No, tenim el camp i la... Ciutat. Ok, la gent que viu a la... Ciutat. Són ciutadans. En singular. Ciutadans, ok. Sí, sí. És que ha ficat manc. I podria haver servit la... Podries haver dit manc. La paraula ciutat la podries haver dit també, perquè no la tenies. Ja, però com que el títol era ciutadà, no... Doncs he preferit no jugar-me. Molt bé, Laia, molt bé. Això és cobrir-te les espanyoles. Per tant, està bé, està bé. És el trotón, Raül. A veure com ho tens. Ai, ai, ai, ai. Que... És difícil, això? Som-hi, a veure. Vinga, va. Eh... Vale. Antadiomenatè... atènet. Antadiomenatè... atènet. Havia estat les estrelles. Antadiomenatè... El director, vull dir. Eh... Ai, com es deia. Ja sé quina vols dir. El rei en Gosling. No, no, no, t'estàs despertant. Ah, no, no, no. És veritat. Dins de les estrelles, dins de les estrelles. Estaves pensant en Damien Chazeu. Sí, sí, sí. M'he confós, m'he confós. Jo parlo de una pel·lícula del mateix director. De Christopher Nolan. Ah, Interestelar. Correcte! Sí, sí, t'has anat cap a rei en Gosling. No, no, molt mal. I aquesta sí que l'he vist, la de Interestelar. Que pots veure i que probablement no entendràs. Ens anem a una altra pel·lícula. L'Alla, aquesta, és per tu. Ok. A veure si saps d'escriure-la. L'actor principal d'aquesta pel·lícula, malauradament, va morir fa poc. És de... de l'MCU. De l'MCU? Sí, sí. Exacte. Va guanyar... Va ser la primera pel·lícula de l'MCU que va estar als Oscars. Que va estar als Oscars. Sí. I va guanyar alguna cosa, l'Alla? Sí, va guanyar a Millor Van de Sonora. No, Millor Van de Sonora no. Sí, crec que sí. Va guanyar a Millor Van de Sonora, ara us ho dic, però... Millor Van de Sonora, Millor Vastuari... Estava com a millor pel·lícula, també. Sí. És com d'ambientació africana. Black Panther. Black Panther! El que passa és que ara no identifico el actor que va morir. Sí, el Jav Week Bosseman. Ai, coi! Sí, sí, sí. Saps que estava en el Dani que guia i guanyava. Ja, ja! Sí, sí. Black Panther ho tenia claríssim. Molt bé, doncs ens anem amb una altra pel·lícula. Raul, aquestes per tu. Sí, sí, va, que tenim temps. Vale. Per nova casa, per nova vida. Vale. A mi m'agradava la pesca, un especial de coses intercanviats. Sí. I vam parlar d'aquesta última pel·lícula de les ànimes... d'animació. Ah, Your Name. No. No, no, no. No, americana. Era d'intercanvi d'ànimes. Sí, d'intercanvi d'ànimes. Sí, que era... Ah, Sol! Sol! T'he vist perduda, t'he vist perduda. Però, bueno... A d'animació, d'intercanvi d'ànimes, no sé per què m'ha vingut Your Name. Doncs passem... Tu penses el teu, només. Passem a la següent pel·lícula. Ok. Dibuixos japonesos? Dibuixos japonesos. És que no puc dir la paraula. Vale, vale, vale. És la caca que vull confondre. Això l'hauria de ser una paraula de taula. Your Name. Fica laia, però no fiquen jo. Laia, laia! Ai, m'agrada. I la última pel·lícula que l'haurà d'adivinar, la Laia, és... Clar, que tenim dos minutets. Vinga. Una pel·lícula molt llarga. Molt llarga. Tant llarga com aquest programa, no és broma. És un... un gos... de bosc? Un gos de bosc. Gos de bosc. Por és... Por és... Jo què sé! Por és... No! Que... que odola la lluna. Un llop. A la ciutat. Llop ciutat. Llop ciutat. Economia. Ah, logo de Wall Street. Sí! El logo de Wall Street amb Leonardo DiCaprio i una de les pel·lícules més llarges de la història. Bueno, no, de la història no, però és llarga. Tres hores. No, dura tres hores. Dos hores i 59 minuts. Ah! Dos hores i 45 minuts. No, no. No l'he vist, encara? No l'he vist, però... A mi m'ha agradat. Sí, a mi em fa com paresa, paresa. Paresa, paresa. La divideixes en fragments, com si fos una sèrie de 20 minuts. Ah, també és una opció, també és una opció. Sí, sí, dividir-te en fragments. Gràcies a la Laia, gràcies a Raül, gràcies a Josep i gràcies a tots els ullens que ens escolteu cada setmana, cada setmana a la cinema a la Gresca. Nosaltres tornem la setmana que ve, però amb la mascareta ben posada i, com sempre, sense ofegar-nos amb les crispetes. Adéu, si ja ho... Adéu! ... Ara escoltes ràdio d'esvent? Santunitzes ràdio d'esvent? La ràdio de Sant Just? Durant de 8.1 Ràdio T'esper Durant de 8.1 En volem el ràdio T'esper Durant de 8.1 Durant de 8.1 She's taking my heart, but she doesn't know what she's done. Feel the breath in my face, her body close to me. Can't forget her eyes, she's out of my league. Just a fool to believe I have anything she needs. She's like the wind. I look in the mirror and all I see is a young old man with only a dream. Am I just foolin' myself, and she'll stop the pain? Living without her, I go insane. Feel the breath in my face, her body close to me. Can't look in her eyes, she's out of my league. Just a fool to believe I have anything she needs. She's like the wind. Feel the breath in my face, her body close to me. Can't look in her eyes, she's out of my league. Just a fool to believe she's like the wind. Just a fool to believe she's like the wind. Just a fool to believe she's like the wind. Just a fool, she's like the wind. She's like the wind. Just a fool, she's like the wind. Just a fool to believe she's like the wind.