... Tens que començar... Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Tens que començar... Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio... De veritat. De veritat que jo no puc. Així jo no puc, no vaja. Algú pari que he estat avallat. No, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. Passigolla, passigolla. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a ràdio d'Esber. Un lloc de tots i per tots. Exacte. Tinc uentres mal, guapo. S'acorro! Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que l'interior. Millor en poques persones, que en moltes. Millor, dins la teva bombolla, que a fora. Millor, poc temps, que en molt temps. Millor, persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compañat d'una bona manida i tens un plat baratíssim. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cut i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. M'estimo molt. Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes a un programa que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes a cinemà a la Gresca. El meu nom és Daniel Martínez i tornem una tarda més gaudint del millor cinema amb tots vosaltres, amb els millors ullents de la freqüència modulada i també del podcast d'iVox que ens podeu escoltar des d'allà i també ens podeu escoltar a la carta als webs de Radio Desvern, Radio Molins i en Antena també Radio Molins i Radio Desvern. Contents d'estar amb vosaltres una setmana més parlant de cinema, que és el que tant ens agrada, però a mi sí que una cosa que m'agrada és el somriure de la fantàstica Laia Vidal. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, bé? Estàs supercontent, eh? Estic molt feliç, estic molt feliç, sí, sí. Perquè fa unes setmanes no sé si te'n recordes, em vas prometre que cantaries amb mi, Eduetto, la cançó de Sirio of Stars de la Lan. Jo et vas prometre això? Sí, segur que no ho vas prometre. I estic tan feliç. S'ha gravat, això? Sí, està gravat i em vas prometre que el final de temporada d'aquest any seria aquest programa especial que fem de final de temporada i tal, doncs hi haurà un programa final de temporada. Ah, és un programa dedicat a només cantar la cançó, ja està? Sí, només tota l'estona cantaràs la cançó i ja està amb mi. Ah, genial. Sí, és un contingut de qualitats. Clar, és ràdio, ràdio en directe, és el fervor de la ràdio, querida. Jo no sé si soc la persona adequada. Estic molt... i tant, que ets la persona adequada, sí, sí. Però l'Alla, ves assajant la cançó, perquè si no arribarà el dia no te la sabràs, eh? Només t'ho dic, que aquesta quarta temporada hem començat molt bé, hem seguit així d'aquella manera i l'havent d'acabar a lo grande, eh? No insinues que no me la prendré? Home, insinua que ets una mica despistada, però bueno, no passa res. I a l'altra banda de... Bueno, ara no sé si la cantaré. A l'altra banda de la paixera tenim una persona molt important per a nosaltres, com sempre, l'home de les mil tecles, Josep Montano. Què dius, Josep? Avui vaig així en rodona, eh? Vaig sentit de les aulles al rellotge. I ara ens toca presentar... Series el quart, no? És a dir, estàs posat així, estem posats en quarts, series el quart d'hora, o sigui, ara, bueno, d'aquí 5 minuts són un quart de nou, per tant, ja ho fem bé. Raül Navarro, com estàs? Bé, desitxant, que facis la grona així, perquè em estava veient cantant si dius estar jo, i no sé què seria pitjor. Home, doncs, no es tenia malament que cantessis si dius estar-se així. Reconcilies amb el musical, que sabem que no t'acabem massa. Per això ho tenen de tot. Sí, home. T'entenc, Raül, perquè seria com si Colmi Bayorneim tingués cançons i... Home, té cançons Colmi Bayorneim, a més té una banda sonora molt potent Colmi Bayorneim. No, però, que fos un musical. És la paraula, eh? Home, bona, una banda sonora molt bona. No, no, mira, corregiré els meus paraules. La cançó de Colmi Bayorneim, les cançons de Colmi Bayorneim m'agraden. Ara bé. Si fos un musical i les cançons estiguéssim integrades dins la trama. Potser t'agradaria més, eh? I els cantants la cantessin a dins. Aquí ja no, m'agradaria tant. Home, seria molt... Allà amb el pressa. Jo t'estimo Colmi Bayorneim. Home, si algun dia tu vols fer un musical de Colmi Bayorneim i em convides, clar, perquè no farà que hauria d'entrar de mai, perquè d'un espectacle així... Ja, et convidaria a veure. Ah, clar. Tu ets una mica de borro, i a més que vols que et tingui un bocata de l'home o que sou. De pressa, bocata de pressa. I un gin tònic. Un gin tònic, de pressa. Bé, benvinguts i benvingudes al programa que podríem fer amb birres, perquè la veritat és que ara ja el temps ho escou, ho demana. Qui diu que no l'estem? Qui diu que no estem fent birres, perquè amb això ràdio, senyors i senyores... No m'heu avisat, jo estic amb un cafè. Ah, sí, amb un cafè, aquí. Ah, sí, sí, d'un i dos. Bueno, però necessitem energia, perquè això és, senyores i senyors, nenes i nenes, cinema a la Gresca! M'heu insistit que... Ei, que això ho podeu escoltar ara mateix amb Dolby Atmos a moltíssimes sales de tota Catalunya! Sí, jo guardo tota Espanya, jo crec, perquè crec que és una estrena peninsular, no? Com l'hora, eh? Com l'hora peninsular. Sí, sí. Bueno, és que tenim ReservoirDocs. En Canàries no l'ha d'estrenar. Canàries, ReservoirDocs, no hi haig. No sé si ho parlarem avui a la secció teva de ReservoirDocs, però ahir es va estrenar a cinemes, la pel·lícula ReservoirDocs, l'òpera prima de Quentin Tarantino. I la veritat és que a moltes ganes de veure-la en cinema, no l'he vist en cinema clar. I tinc ganes, tinc ganes de veure si m'escapulcines i la veig, que segur que estarà molt bé. Bueno, doncs, arrenquem perquè tenim la pregunta de la setmana, com sempre, amb aquesta sintonia, i avui... Veurem què ens sorprens avui. Avui que estem a Juliol, no? Ah, i a Juliol, sí, a l'agost. Si la cosa ja cobra, tu vols cobra més, eh? Sí, sí, és tremendo, és tremendo. Avui he escoltat la frase, ja se huele el veranito. Doncs sí, eh? Ja se huele. Cada año que es la frase, sí, sí. Ah, sí, en serio? És una cosa així? Ah, mira. Ja he llegat a la primavera el Corte Inglés. Corte Inglés, sí, sí. També. Bé, el Corte Inglés ja està n'hi no t'oño. Aquells ja estan n'hi no t'oño. Ens anem a la pregunta d'avui, perquè diu així. Si de tota la seva carrera, és a dir, si de tota la carrera de Johnny Depp només hagués pogut fer un paper de tota la seva carrera, amb quin us quedaria? És xunga, eh, aquesta pregunta. És a dir, de tota la filmografia de Johnny Depp, de totes les pel·lícules que ha fet, ara, incluent ja el fotògrafo del Madhouse, en què és... Ai, el fotògrafo de Minamata, perdó. Johnny Depp versus Mario Casas. Sí, eh, he fet aquí. No cal, no cal. El fotògrafo de Minamata, incluent-la també, que és el seu últim treball, amb quines us quedeu? Raül Etdeig, com pensatiu? Sí, sí, perquè, bueno, sí, jo n'hi havia, m'agrada, però... no sé. Va, em començo a mullar, jo. Va, jo em quedaria amb Eduardo Manostijeras, eh, potser? Sí, Eduardo Manostijeras. Sí, per aquest boom que va tenir. No crec que no l'he vist. Què dius? És bé, em quedaria amb Eduardo Manostijeras, llavors. Sí, ara segur que sí, no? No, no, ja... hi ha papers que estan molt guais, i ha sigut personatges molt icònics, també. Sí, clar. Perquè, bueno, segons quins personatges tampoc han tingut ser recorregut, però, eh, Eduardo Manostijeras, potser per això, eh, perquè va ser la porta d'entrada en aquests personatges més histrònics. Creus que li està passant una mica l'efecte Jim Carrey a Johnny Depp? Li està passant una mica el mateix, no? No, no és del tot, no és el mateix efecte, com deies tu, l'efecte de Jim Carrey, no? No és el mateix cas. Però sí que, bueno, jugar arriba un moment que si no ho veus a Johnny Depp amb un personatge estambiot, estambiot, estambòtic, com que no t'acaba de fer pes. Sí, com que està fora, dona. Acostumats, el que ens té acostumats, no? Totalment, totalment. La Llevidal. Doncs no sé si has tret la pregunta, fent un parèntesis, no sé si has tret la pregunta col·lació d'això, però recentment s'ha sortit la notícia que el Johnny Depp és innocent de les acusacions que li va donar la seva ex-dona o la seva, no sé si és dona o ex-dona i tal, que el va acusar de maltractes i tot això. Molt llegit. I ha sortit que era innocent, que en realitat era ell, ella, a qui li pagava a ell, i llavors el va acusar i tot això, i al final ha sortit innocent. I res, i va ser notícia, fa un parell de dies o així, com a curiositat. Per al·luciones. Per al·luciones, perquè m'ha dit, ho has fet a propòsits? No sé si ho has fet a propòsits. No, no ho he fet a propòsits. Aquest guió està escrit des de fa 4 mesos. No, no, no, no, no està canviat, però sí que és veritat que ho vaig veure l'altre dia a Instagram que va succeir això. Bueno, coses que passen i al final mai sabrem la veritat, de tot això. Exacte. Però, bueno, que deia així, no sé si ha d'agradar-me o no. No era una dada curiosa. Dita la dada, feta la punt. És que estava entre dos, perquè un és com a preferència personal i l'altre és més pel que... significat com el que deies tu, amb en Ravu de com a personatge icònic i tot això. Segur que em trauràs el meu, segur, segur. Sí, segur, segur. Per això no el diré. Deixaré que el diguis tu, seré bona persona, i jo em quedaré amb Willy Wonka. No, que anava a dir Willy Wonka. No, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Me'n treta el fons. Mira, doncs em quedo amb Jaqués Pardo. Vale, gràcies. Jo em quedo amb Willy Wonka, perquè és un personatge molt referent i molt icònic. No ho diguis. Sí, sí. Ja sé que... No he vist la pel·li, eh? No has vist la pel·li? Ah, va, m'ha donat un microinfarto. Tens el que em passa a mi, que de segon. Sí, sí, no passa res. Però sí, a veure, Willy Wonka, jo crec que és un referent, bueno, ja teníem referents d'abans, no? Però Johnny Dipp va venir... va treure tot el seu talent, i va dir, això és el que tinc, això és el que sé fer, i Tim Burton, doncs, ho va aprofitar. Es va posar en la fila Sanora, també. Es va posar en la fila de Passo. Hi ha un cabell de melenita molt incertucat. Sí, muy coqui, muy coqui. És la nova masculinitat, no? Una mica, el... Veieu que això no és cosa... O com a mínim... Tenia alguna apuntació a l'actor, però no és cosa de l'actor. No és cosa de l'actor, ja. I els departaments que s'han encarregat d'això, eh? No ho sé, home, però... El personatge de Willy Wonka molt icònic, sobretot per la roba, per la recerca. És com... actuació de pena, eh? És una de... tens tota la raó, raó. La vegades li traiem el mèrit a totes aquelles feines que realment... És veritat, és veritat. Aquí venia la meva denúncia, aquí venia la meva denúncia. Sí, sí, tu denuncia, Raül, sisplau, denuncia, perquè és molt important denunciar-hi. No, però té frases... memorables. Tot i que això també està a la part de Guió, com l'ha dirigit, no? La direcció d'actors, també és molt important. No fan res al sector, els sectors són pitelles. Són uns mandaus, ja està. Són uns mandaus, ja està, no hi ha més, no hi ha més. I tu la ja et quedaves a menjar, que és perraus? Sí, sí. Tampoc ha fet res, vull dir, també és un mandau. No, podem extraure molts moments icònics d'aquest personatge i de com ha influenciat, sobretot, totes les pel·lícules i tal, i... El bon record que li queda a la gent que es parlo, i sobretot, amb la veu del Luis Posada. És el que t'anava a dir. Potser no li podem tirar mèrits al actor, però el actor del dublatge sí que li podem posar mèrits, perquè ell està sol ante el pericor, i ell sí que és el defensor d'aquell personatge en espanyol, i la veritat és que és icònic, aquella veu del Luis Posada. I ara, a vegades, també, quan el sents per les pel·lícules és com... Ho reconec molt fàcilment, normalment. Sí, és que té una veu molt peculiar. Sí, sí. Volen fer com una cinquena... No, una cinquena part de Pirates del Caribe, o volen retornar la saga al principi i començar amb una altra ja que es parlo, que no sigui el Joan Ideb. Mira, Timo Teixalamet, jo crec que estaria molt bé en el paper. No, saps... mira. Para Willy Wonka, sí? Para Willy Wonka, sí, ja ho pots dir, ja. No! Timo Teixalamet amb una tauleta de xocolata. T'he quedat al Timo Teixalamet amb el Willy Wonka original, el remake, ja sé que no és el original. És el remake, però no és igual. Ja la sé. És més original que el Timo Teixalamet. I un wing de... Tenia algú que dir, aquí. Home, sí, pobre, home. L'estem arginant una miqueta. Ja té la Melenita, ja té la Melenita, no cal que vingui el de producció ni el de maquillatge, a posar-li de Melenita. Tampoc cal ni que vingui ell. Quina mania que li teniu. Que es faci de maquillador ell mateix, no? Sí, no es treu menys. Moltitasking. Ara sí ens allunyem... Ja estàvem al West Anderson. Que es quedi en ell i faci una nova pel·li. És veritat, ara està fent diferents dispats. I d'un també anava a fer. Estan molts projectes que deixi... xocolata de fabricar xocolata en pau. Sí, sí. No, no. És el que toca. És el actor de moda i jo crec que és com dels actors més exponencials dels últims temps. Ops, aquí al Rauly ja t'he mirat amb una cara de... de flipar en pau. No, no, és que agrada molt, agrada molt i fa coses molt xules, fa coses molt xules. Heu d'anar mirant una mica la seva filmografia i entendreu el que dic. Ara sí, ens anem a... Ara sí, aquí jo... puc dir el que vulgui de timotixolament i no us podeu ficar. Però amb la teva secció jo tampoc m'hi ficaré. I ara ens anem a la llibertat de la ciutat de les estrenes. I ara sí, comencem amb la secció que tots esteu esperant. Segur que heu baixat el volum de la vostra ràdio a l'inici del programa. Però quan ha començat la secció de la Laya heu pujat el volum per sentir la secció de la Laya Vidal perquè ens interessa molt a tot, sobretot ara, i ara ja està esponencial. Hi ha coses monumentals, però no ho sabem. No, però és veritat que cada cop més hi ha més estrenes i estan tornant a la normalitat entre cometes que hi havia abans. Ara estem veient una nova normalitat. Ens estan acostumant a una cosa que no havíem vist fins ara, que és que veiem la pel·lícula durant una setmana o dues a Cartallera i després a la setmana següent o dues setmanes següents ja la podem veure en plataformes digitals. Com per exemple, ho van fer ara fa poc amb aquella del Sack Snyder, l'exèrcit de los muertos. No sé si l'heu vist encara, però us convido a veure-la perquè està bastant bé. I l'exèrcit de los muertos va estar a cinemes, la van treure, i ara ja la tenim al plataformes. Perquè ho veurem més seguit i ha fet això a maratons. Ara començarem a veure també els maratons d'un lugar tranquil·lo, perquè la setmana que ve s'estrena a la segona part i hi ha molts cinemes que estan ja preparant maratons amb les dues pel·lícules. Jo no he vist la primera, sí que m'agradaria fer. Et recomano que facis marató, perquè la veritat és que està superbé la primera. És molt interessant. Tinc moltes ganes de veure-la. M'agradaria fer una feina de juny. Això em recorda que d'aquí uns mesos és el meu aniversari, del dia com avui, perquè jo soc del 4, però del 4 de setembre, encara més de 3 mesos. Queda tot l'estiu per endavant. M'ha fet il·lusió perquè sembla que quedi cada vegada menys. Doncs anem amb les estrenes d'avui, 4 de juny. Doncs sí, mira, justament ara que has dit això de les plataformes, que s'estrena una pel·lícula i al cap de dues, tres manes, que presento de cinema, passarà això amb Acbeo. No sé quan la posaran, però em sembla que hagi acabat. Estem parlant d'Expediente Warren, una nova entrega d'aquesta saga, ja crec que mítica, de terror del cinema contemporani, almenys. En aquesta ocasió es diu, Expediente Warren, obligado por el demonio. Pel·lícula d'Estats Units, thriller de terror sobrenatural, que dura gairebé dues horetes, una hora i 50 minuts, aproximadament. I aquells xaves, o xaves, no suposo que xaves, ha dirigit un videoclip de la Billie Eilish, per exemple, que es diu Bury a Friend, i també va dirigir la pel·lida La Llorona. Perquè ho sapigueu. En el repartiment principal, com a les restes d'entreigues d'Expediente Warren, s'hi troben la Vera Farmiga i el Patrick Wilson, fent del matrimoni Warren, actor i actriu que han aparegut ella, com a la pel·lícula Nacioncautiva, per exemple, i ell a la pel·lícula Midway, entre d'altres. I bé, aquesta és la tercera entrega, de fet, del retorn del matrimoni, que investiguen diversos fenòmens paranormals. Aquest cop es tracta d'un cas real, de l'any 1981, que estava arxivat dins dels arxius del matrimoni, i d'allà ho van treure. I en aquest cas resulta que hi havia un home, que estava acusat d'assassinat, molt bé, aquella música, que estava acusat d'assassinat, i ell va legar en defensa pròpia que no va voler-ho fer a propòsit, sinó que van ser 43 dimonis els que el van posar per cometre el crim. I això és un cas real, que ho ha declarat així en el judici i tot això. Així ens trobem davant d'una esgarrifosa en aquest cas, que sorprendrà fins i tot als espectadors més escèptics, i ens portarà a visitar llocs que mai abans s'han vist en aquesta franquícia. Estem sentint la banda sonora de diverses pel·lícules de la franquícia. Sí, a Nebel. Sí, correcte. A més aquesta franquícia, que és collosa, perquè les mateixes quedadors han volgut fer... ho estan fent, realment. No és que hagi embolgut, és que ho estan aconseguint. A mi m'encanta. A mi m'agrada molt. Aigua, reconeixer que és aquelles pel·lícules, o és aquelles sagues, que no la veig per por bici o... Per por... Les pel·lícules que veus per por bici o per por... Les pel·lícules que veus per por bici o per por bici. És una altra tipus de pel·lícules. No en referia això. En referia bici cinematogràfics, aquelles pel·lícules que veus, perquè ets un viciós del cinema, i t'agrada veure pel·lícules de Hitchcock, pel·lícules així, com de culturepis. Aquest deia que et feies maratons, i llavors et viciaves a veure-ho a l'esperit. No m'he explicat bé. La paraula no era bici, la paraula era això. No són pel·lícules de culte, diguéssim. Són pel·lícules... Exacte, no són... Són per entreteniment. Són entreteniment, por i dur, i en aquest sentit jo disfruto molt. El cinema està fet per entretenir. Sí, sí. Inicialment. Jo me les he vist. És que tenen altres connotacions, però... Exacte, me les he vist totes. I deixen diferents tipus, però... I ets a reconèixer que les pel·lícules, la saga està molt ben feta, té molt bons efectes, té molt... molt bon d'allò. Aquestes pel·lícules que l'han sabut exprimir. Hi ha una mica de tot. Potser és de les més fluixetes, no? La Monja. La Monja també. A mi em va agradar, tot i que sí que hi ha parts que són més fluixetes, però les... Diguéssim, les que són més importants. A mi la Monja em va agradar. Va tenir moltes crítiques, ho reconec, però a mi em va agradar. La vaig veure en cinema, però també és veritat que la Monja, pels que són fans de la saga i les hem vist totes, té bastanta importància en tema de guió. Perquè en tema de guió et lliga amb les altres. Sí, sí, té moltes referències. La Monja, en cada, té un punt. Un punt, la que sí que no... No em va agradar d'Allens, és la Llorona. La Llorona. Director és el director de la Llorona. Sí, sí, sí. La Llorona és de les més fluixetes de la franquícia, està clar. Potser amb aquesta remuntat. Espèdia en té Warren, i espèdia en té Warren, el caso Enfield, a mi la segona, el caso Enfield, és la meva preferida. La vaig veure en cinema i em vaig acollonir. Jo encara no era fan-fan de les pel·lícules de por, i la vaig veure al cinema i em vaig acollonir. A mi m'ha encantat, recordo que em va agradar moltíssim. Em sembla que no l'he vist, això. La vaig veure així agafat en les butàques del cinema, espantadíssim. Què et surten les aquestes necessitats? A qui ens agrada el terror? Perquè hi ha gent que ho passa supermalament amb el terror del cinema, i llavors no veuen pel·lícules del terror. Totalment, sí, sí, és així. I ara canviem una mica de registre. Sí, ara anem a una comèdia romàntica de fantasia. No té res a veure amb la pel·lícula anterior. En aquest cas, dèiem un petit contratiempo, una pel·lícula australiana distribuïda per Vértigo, que dura un hora i mitja, és més curta en aquest cas. I el guió i la direcció venen a càrrec de Josh Lawson, és director de pel·lícules com La Pequena Muerte del 2014 i la sèrie Cassandra French Finishing School del 2017. Aquesta sèrie s'agrada segona pel·lícula. I en el repartiment principal hi trobem a Reif Spoll, ha sortit a pel·lícules com Mi Amigo, El Gigante o Men In Black Internacional, i a l'episodi de Nadal de Black Mirror, també de dir. A per això em sona la seva cara. I l'altre actiu que hi apareix és Sandra, no, Sara Newman. Ha sortit a la sèrie Sisters i a la pel·lícula I met a girl. I bé, la pel·lícula ens porta una trama que és molt de fantasia, ara veureu. Tenim el Teddy, que és un jove que està acostumat a deixar-ho tot per després. O sigui, ell diu això, ah, bé, ja ho faré més tard. Això ja ho faré demà, sempre ho posterga tot. I es pensa que té tot el temps del món. Per tant, aquesta pel·lícula li vindrà a donar una lliçó, respecte a aquesta mentalitat. Un fasca, un fasca. Exacte. Tenim una nit especial d'any nou que uneix a l'Alian, amb qui comença una relació, perquè s'ha venen molt, i aquesta música els va perfecta per al seu moment de rum. Clar, rum al fet total. Aleshores resulta que uns dies després acudeixen a la tomba del pare d'ell, del Teddy, i allà es troben en una dona desconeguda que li fa un regal especial al Teddy. I a partir d'aquí, tot a la vida del Teddy es trastucarà. El Teddy es casa amb l'Alian, però després de les seves noces, descobreix que els dies comencen a passar a tota velocitat. I és que, quan es desperta cada matí, un dia que ha passat per ell, en realitat ha passat un any a la realitat. Ostres. Aleshores es veu atrapat en un bucle de temporal on no pot sortir, i clar, i ell es desperta després de la nit de les noces i diu com, oh, que guai va ser el nostre casament i la seva dona, com que casament, si hi porto 9 mesos embarassada, i ell com, oh, què dius, no sé què, i tal, i està a punt de donar llum, i el dia següent la nena ja n'escut i tot això, i és cada cop és com que acostumat a deixar-ho tot per després, no ho podrà deixar tot per després, perquè, si no, la seva dona se li mor al cap d'un mes, vull dir, que... Ostres. I això. I és comèdia, eh? Sí, és comèdia romàntica. Vale, vale. No, no, perquè amb aquesta trama podria tractar-se d'un thriller psicològic, també. És molt semblant a pel·lícules com... Ai, un pel·lígon del tempo, no. Eh... Una qüestió de tempo, no sé si l'heu vista. No l'he vist, però... Una qüestió de tempo, o cada dia, que era una noia que s'enamorava d'un noi que canviava cada dia de cos, una cosa així. M'ha agafat també a Vivàrium. Vivàrium. En el fet de que apareix el nen, de cops tres... És veritat, és veritat. Sí, però aquell és més terror. Ah, està guai, aquella. I altres cosetes que s'estrenen aquesta setmana, com, per exemple, Suenyos d'un escritor en Nueva York. Correcte, això és un drama biogràfic sobre literatura. Sí, la vaig veure al Barcelona Finfestiva. Sí. I està bastant bé. Em va agradar. Em recorda molt el típic cinema del Woody Allen, que és així, contemplatiu. El trailer també ho sembla. I és bastant guai, a mi em va agradar molt. És una pel·lícula així... sin màs, però està bé, és molt interessant sobre la història d'una noia que li agrada el tema de literatura, que es vol dedicar a això, però el món difícil que és el tema d'escriure i de... I publicar, i tot. De publicar, i tot. També el cinema porta una comèdia francesa que és una seqüela titulada Dios mío, los niños han vuelto. Oh, Dios mío. Dios mío, pero que hemos hecho. Exacte, sí, exacte. És la segona part. I després tendríem un drama... Segona la tercera. Jo diria que hi ha una altra nova, que és aquesta que presentes a la tercera. És veritat, seria la tercera. Ah, però són dels mateixos? Sí, sí. Això es diu Dios mío. Doncs no sabia que feien una tercera. Doncs mira, sí. Però, si no us interessa ni l'anterior ni aquesta comèdia, doncs teniu un drama sobre el colonialisme África, una pel·lícula espanyola titulada Karen, de l'any passat. I també teniu un altre drama biogràfic, però en aquest cas sobre la Segona Guerra Mundial, basat en fets reals, que es titula The Good Trater, el embajador Kaufman i Veda Dinamarca. I altres pel·lícules, però és que si no ens allarguarem molt i hem de passar a les plataformes. Perdoneu, però em penso que no té res a veure amb la franquícia, perquè vis el pòster i no té res a veure. Vull dir, no són ni els mateixos actors, ni res. O sigui que crec que no. Crec que d'enginyament s'ha empatillat el títol. Això mateix que això. Normalment es fa. Perquè la traducció, crec que no té res a veure. S'han jugat un... els fantasmes atacant els cafè, no? Sí, sí, totalment això. A més, ens anem al plataforma vermella perquè s'estrena Dancing Queen. Sí, una pel·lícula... Hem volat Dancing Queen demà. Dic que no sé si té a veure, però... No, no té a veure, no té a veure. Jo me vengo arriba. És una pel·li diferent. És una pel·li Sueca, de fet. Ah, mira. Sueca? Bueno, és que Aba era Suec, era un grup Suec Aba. Bueno, mira, potser surt amb una cançó d'Ava. Doncs la pel·li, qui sap. Es va estrenar ahir de fet una mica musical. Sí, que potser a tu t'interessa. No t'estàs ayunyant, també. Jo crec que té a veure si sortirà la cançó. Jo potser, jo què sé, però... L'Aya, no has fet els deures, eh? Que sí, que jo surto en aquesta pel·li a sobre. En serio, m'ho dius? Surt en aquesta pel·li i no sap si surt la cançó, o no? Perquè faig ambients. Com que poc t'agraden els musicals, eh? De debò, la lleis que... O potser alguna referència té, però no està relacionada estrictament i directament amb tu. Ara com la vegi, i tingui només que veure'm això, veu-hi a partir. No, és que va de drag queens. Ah, sí, és veritat, he vist la foto, la foto ara. Per això, és una pel·li que dura 2 hores, quasi un hori 50 minuts en la direcció i el guió, si troba Elena Berström, és un actriu i directora sueca. En aquest cas, com a directora, ha dirigit altres pel·lícules, com Mind the Gap, So Different, Juli i Holly Mess. I en el repartiment principal, l'actriu protagonista és Mollie Natalie. És un actriu sueca que ha participat a produccions de Suecia, com Juli, Elena i les sèries Thicker Than Water i Sacknath. I bé, l'argument és bastant senzill. Tenim una noia d'un poblet petit de Suecia que assumia amb seva llarina i per aconseguir-ho es disfressarà d'home per poder actuar en un club de drag queens que s'està... de cap a caiguda, gairebé, en la ruïna a punt de desaparèixer-ho. Ah, mira tu. Llavors, fent això, s'ajudarà a ella mateixa a prosperar en aquest somni de seva llarina a l'hora que també ajuda el grup de drag queens a que no es disolgui, que s'ajuden mutuament. Es tracta d'un drama que està pensat per sentir-se bé sobre atrevir-se, abraçar totes aquelles coses impredictibles de la vida i estar oberta a l'amor i amistat sabòrforma que es presenti. Oh. Que bonic, no? Molt bé. El millor de tot és que, mentre estava fent els enviants, el director estava superemocionat amb la pel·lícula. O sigui, era com, jo m'ho estic passant superbé i a sobre el dia següent havia de venir un drag queen de veritat a doblar, no sé quin personatge. No sé si sortia ella mateixa a la pel·li o algo així. Això que... Però s'ho estan corrant, això està bé. Doncs dance in queens, aquesta pel·lícula que s'estrenen a Netflix, però no és l'única, perquè també tenim Soul. No és la Soul de Disney. És en aquest cas un drama de terror, si no t'has de saber veure. De Malàsia, de l'any passat. I també hi podeu trobar a Netflix. També es va estrenar el dia 3 de juny, una seqüela de Sailor Moon, de l'anime de Sailor Moon, en aquest cas la pel·lícula de Sailor Moon. És segur que l'animació de la fantasia, acció i comedia dramàtica, i ho dic perquè tinc diversos amics que estaven esperant-la, amb moltes ganes i l'han vist i estaven amb molt del hype pujant. I també s'estrenen altres pel·lícules com Los Límites de Nuestro Planeta, una mirada científica que és un documental sobre la naturalesa, i també un thriller d'acció i els marcials vingut d'Espanya, titulat extremo. Aquest risc extrem anem a veure què ens porta Amazon Prime Video. Doncs mira, l'estrena de Amazon Prime segurament l'interessarà el Raül. Perquè és una pel·lícula que tu volies veure del Festival de Sitges, però que no vas poder, perquè no entrava dins la nostra creïtació. I és Very Loves You. Aquesta comèdia de terror, que de fet, és bastant novel en tots els aspectes, de la direcció, el guió, producció, guió, direcció. I repartiment és del mateix tio, és del Carl Holt. I és la seva primera pel·lícula, el seu primer paper, el seu primer tot. Ben fet, com s'ha de ser. I bé, com ja he dit, Ve del Regne Unit és una comèdia de terror, durar 1 hora i 44 minuts, i bé, la història també és bastant senzilla, la història gira en torn d'en Jack, que és un home que després que els seus pares moren accidentalment, es veu obligat a vendre la casa de la seva família i començar una nova vida. I mentre la Ben troba totes les coses de la infantesa i tot, i aleshores troba una joguina de la infància, el Benny. Era... Un pelutxe. Sí, unes de pelutxes, exacte. I bé, li tenia molta estima, però ha arribat el moment de vendre'l. M'ha menada 8, en sembla. Sí, molt semblant, però era vermell, en aquest cas. I bé, no se sap com, almenys les inops i no ho expliques, suposo que s'ho haurà de veure de pel·li, el Ninot cobra vida, i no vol que el seu amo es desfasi d'ell. És més, el Ninot voldrà protegir la vida d'en Jack com sigui, o sigui, ell no es vol separar d'ell perquè es pensa que està en perill, o alguna cosa així. Llavors, no es vol separar, però clar, el Jack el veu i és com. Però què fa aquest Ninot viu? M'ha quedat i comèria de terror. D'aquestes divertides, a veure. Doncs mira, tenim aquesta pel·lícula que ens proposa Amazon Prime Video Benny Loves You. I alguna coseta més que ens porti la plataforma d'Amazón? Sí, tenim altres estrenes així, breument, com Abismo, una secuela de terror, acció i drama dels Estats Units i d'Austràlia. També tenim un drama musical sobre el Cida titulat Rent de l'any 2005. Un gran musical, la més pel·lícula Chris Columbus. Correcte, exacte. I també tenim un thriller d'acció policíac de l'any 2003, que és Swat los Somres de Harrison. També els ha estrenat l'1 de juny a Amazon Prime. HBO, la ja. HBO, tenim unes quantes d'una repressa. El Gilguero, drama dels Estats Units del 2019. El Roger del Senyor dels Anells ha passat d'estar dels cinemes a HBO, ja tenim les tres pel·lícules completes. També teniu Zolander, 1 i 2, aquesta comèdia sceptírica. I Perdient del Norte, comèdia d'Espanyola. I després d'altres plataformes, sí, també bastant breument, Disney Plus, m'agradaria destacar que Raya i l'últim drag ja la teniu disponibles sense costa adicional. També està en català, per si m'ho veus escoltar. Escolti, no. Es paga només a funció de la reproducció. No, és proposta gratuïta. Però també teniu altres pel·lícules com l'increible Hulk de Marvel, també Kingsman, Servicio Secreto, la primera pel·lícula de Kingsman, Mentes Poderosas, una distupió adolescent i Joe Robot, aquesta distupió de robots del Amal Willysmith, com el protagonista. És el Gassimov. Correcte. Tindríem Mininya, una comèdia dramàtica sobre la maternitat. L'art de devolver un drama espanyol que es va estrenar el dia 3 de juny. Per últim, Hénesis, un drama romàntic adolescent que ens el porta a Canadà. Doncs ja tenim les estrenes fetes, ja sabeu el que voldo trobar plataformes i a Cartagena. Molta veritat. Molta veritat, molta varieté. I ara sí, gràcies laia, com sempre, anem a la rapesca! 2015 Socialista Tou el Navarro, que ens portes avui? Qui us porta avui? normalment, però una mica més interactiu amb vosaltres, una secció més interactiva amb vosaltres i començaríem potser en comptes de fer-vos una entadeta com us vaig fer per exemple la setmana passada per vosaltres una pregunta d'aquestes que diguem que estan inspirada una mica en la teva secció de la pregunta de la setmana. I comencem per un principi bàsic, que ha de tenir per vosaltres una pel·lícula o que coses essencials o no essencials però que normalment hi ha pel·lícules que han sigut famoses en el cinema. Quina era la pregunta? En el cinema, en totes les pel·lícules en general sempre hi ha algunes escenes icòniques que es poden repetir en moltes pel·lícules per no dir en casi totes. Serien com la rima dins d'una poesia, no té per què està, però aquí ja està. No saps. Molt transcendental, molt transcendental per mi això. Queda tenir una pel·lícula perquè tu t'agradi. Queda tenir una pel·lícula perquè a mi m'agradi. Bueno, potser anava per aquí, sí. Queda tenir una pel·lícula perquè m'agradi. Home, doncs perquè m'agradi. Tampoc ho heu caigut massa. Ah, t'hi heu tingut xalamet, però la banda no. Sí, sí, no, no t'agrada. Hi ha un element que, com deia, un element del cinema que no té per què estar, però si us fixeu, quasi, quasi ho tenim en tot el cinema, que són els petons. Els petons de cinema. Han fet molts petons famosos a la història del cinema. Avui dia potser no li donarem tanta importància, però en un moment, en Sant Pere, veure un petó en pantalla és molt d'una notorietat especial, per dir-ho d'alguna manera. Sí, li donava emoció. Clar, de fet, el primer petó que veiem en el cinema, en una gran pantalla, va ser en 1896. I tan sols el segle XX. Correcte, precisament, en el colmetratge d'Aquís. Home, si es diés d'Aquís i no sortís d'un quís, quina decepció. Home, va ser el dada, com deia, en el 1886, i aquests 18 segons, que es van fer combatents per aquesta notorietat que tenia, i va ser un escàndol positiu i negatiu, a l'hora, per a totes els espectadors. Va ser interpretat pel Bigotut, John Service, i l'actiu Maywein, i va ser proposicionat per a la companyia cinematogràfica de Foma Salva Edison, que va donar un dels seus maiors èxits. I negatiu per què? Home, perquè per a l'escandalós, en aquell moment, negatiu en el sentit que hi havia molts espectadors que ho veien... És un moment l'últim, com surt a la gran pantalla. Era impensable veure això, en un cinema, en una gran pantalla, a la vista de tothom. Qui no s'escandalitzava, i hi havia moltíssima molta gent en aquell moment que s'escandalitzava. I qui si viatjessin el temps? A més, així, en primer pla i en sum, no? I amb l'efecte d'això de... Clar. Després de... Home, en aquell moment no hi havia efectes. Ho es posaven a la sala, o no hi havia efectes? El directe, el bull. Correcte. Com dèiem, després, en color, ja em van arribar diferents patons més castos i apassionats, però, a la vegada, retallarets i amb certes condicions que marcava el Cody Hayes, que ja us vaig parlar fa uns mesos, aquest Cody que es va imposar en el 1930, i que deia que la dorada màxima d'un pató en pantalla no podia superar els 3 segons. Aquesta és la franja que no podien repassar. I estem parlant que el primer que veiem ja eren 18 segons. 18, 18, sí, imagina't. Clar, a final, aquí arriben certs directors que se les saben totes, per dir-ho d'alguna manera, i arriben un Hitchcock, i diuen, de 3 segons no, el faré de 3 minuts. Hola, venga. I van encadenados en el 1996, 46, fent saballera de trucs de muntatge, va fer amantar el pató en petits talls, de manera, i ho deia en l'escena, de manera que, al final, si tu podes comptar quan dura tot aquest pató, dura quasi 3 minuts. En temps real, eh? Clar, el que sí que feia és que les seccions no supereu en els 3 segons, cada tall no supereu en els 3 segons. Si era 1, 2, 3 talls, 1, 2, 3. Correcte, correcte, se ho va saber fer molt i molt bé. Però, sinó que es noti, que sí, molt descalat, no? No, que es noti, que es noti, no li poden dir que no, no? Ah, un lucre. Doncs això, Cari Gran i Ingrid Berman, que són els que es patineixen en aquests 3 minuts, encara que el record va ser batut en el 2005, per l'espanyol Sergio Muñiz i l'italiana Francesca Neri, en una adaptació televisiva a la dama de les Camelies, el pla d'encaranats no serà mai desbancat de la dama de les Cinefils, no? Quan va durar aquest últim? La veritat és que no ho sé, no t'ho sabria dir. Com has dit que es deia? A dama de les Camelies, en una adaptació televisiva. Com deien, no? Plus marques al marge, al marge, i a més, és difícil fer una antologia de patons, de pel·lícula, perquè cada aficionat a més tindrà els seus faudits, no? Està el que véns les defenses dels Carles... El que véns les defenses dels Carles Taujara davant de l'etectiu Icanaia Redbalder, en el que el Viento se llevó, en el 39, o Bartlen Kaster i de veraquer revolcant-se a la sorra, d'aquí a la Ternidad, en el 53, o inclús a l'amor galàctic entre Hans Sólo i l'Ella, en l'imperi contra el caca, en el 80, inclús al sobretatual Gost, en el 90, amb els compasos d'On Chite Night Melody, inclús tenim patons a l'indrevés, com serien, per exemple, en Spider-Man, que és un dels més icònics, també. I que no recorda aquella última escena del... Ho he demanat, la cinemapadadiso, en el que tothom veu tots aquells tais de patons, que havien sigut retallats, i havien sigut censurats, precisament com deien, per aquests codis, que evitaven que no podien ser més llars de tal. I aquesta recompensa, de poder veure'ls tots segits... Quina meravella de pel·lícula, eh? Sí, i tant. És preciosa, la vaig veure amb pantalla gran, quan es va rastrenar, fa un any, just fa un any, que es va rastrenar aquesta pel·lícula, i em va agradar tant, però tant, és tan bonica. És molt bonica. I, a més, aquest final, amb tots els patons... És el seu pató del cinema, no?, en aquest sentit. Sí, sí, m'he demanat ja els patons. Clar, hi ha patir d'aquí, ja ens haien una següent pregunta, quins patons recordeu del cinema? Uf! Uf! No us heu patat mai a pensar-lo, precisament per el que deia, perquè avui dia no li donem més importància, simplement estan allà, però si us fixeu, si us podeu avançar, és el que diem, hi ha patons en totes les pel·lícules. Sí, sí, tal qual. El gènere que sigui... És que l'amor és un tema tan intrestant d'antàl i tan important a l'Història de l'Humanitat, i a pel·lícules que no tenen res a veure amb amor, ni romans, sempre es verifica un romans moltes vegades, però... La majoria de vegades es verifica una subtrama, un romans així, una miqueta forçat, perquè... Home, jo crec que un director que no es pot concebre una pel·lícula d'aquest director sense un pató és Vodialen, perquè Vodialen té molts, molts quilos i quilos de sucre amb les seves pel·lícules, i ostres, ara no recordo... Però això és que són molts, no? Tenim, per exemple, el diari de Nova. És un dels més icònics. Aquest moment entre Rachel McAdams i Ryan Gosling, que tenien una mala relació en aquell moment, però encara i així no es pot impedir aquest pató que sigui realment apassionat, i que sigui, com deia, un dels més icònics. Un dels que parlàvem, una de les pel·lícules que hem parlat moltes vegades, és el pató entre mel·líbulent i el nino. No només li donen a la boca, sinó que comencen als dos. I el de Molangos. D'Aigüán McGregor i la... També és molt maco. Allà tenen varios patons, Nicol Kidman i... O a Titanic, per exemple, entre el Irene Aurel Capdor i Kate Winslet, un pató que va significar molt més que un simple contacte d'Aiabri, sinó que Jackie Rose tancaven els paràmetres i va fer una feina de judicis en la societat. I, a més, que ells dos eren millors amics i segueixen ser millors amics actualment. Doncs això. Com deien abans, el feia al principi de la presentació, la princesa Lella que decideix vés a... a Han Solo moments abans que el congelin encara bonita i li diu a aquell, t'estimo, esperant jo també qui ho veu a punt, no ho sé. I ara he recordat just un pató que m'agrada moltíssim, que és molt maco, que és de la pel·lícula Conamor Simón, del llibre que es va escriure Conamor Simón. Però de la pel·lícula? No, bueno, el de la... Bueno, els dos és clavat, però el llibre, evidentment, és narrat, i en la pel·lícula... No els veus, no? Una foto, ja. Però és que la pel·lícula el van fer molt maco, perquè és un pató que es fan els dos protagonistes a la Nòria. A la Nòria es declaren i tal, i els dos nois es fan un pató. I és un dels primers personatges, així, a l'EGTBI, consolidats del cinema, i, a més, és que és preciós, aquell moment de... Bueno, en el 2005 teníem Popan Mountain. Sí, teníem, sí, tenen rebote. Adolescent. Va tancar moltes vegades. Va tancar moltes vegades. I, com hi va llornem, també té alguns patons preciosos. I, inclús, per dir-ho d'alguna manera, per dir-ho d'alguna manera, com a My Girl. Mi chica. My Girl, sí. Macaulay Golki, no? I l'Anna Chou, com es diu aquesta, Klumski, o algú així. Aquests són un pató d'aquells tendres, d'aïfantesa. Ara que has dit això dels patons tendres, m'acabes de recordar... Com es deia aquella pel·li del Wes Anderson, del Kingdom? Mon Race Kingdom. Mon Race Kingdom, també. Correcte, sí, és molt semblant. És molt semblant. Però, inclús, en pel·lícules d'animació, d'animar Gwoli, per exemple, d'aquelles pel·lícules animades més icòniques dels últims temps, no? La Chispa. I Disney ens regala una màgica escena en la qual un robot, doncs, a la tecnologia, que es diu Eva, li dona una espècie de pató Gwoli i el porta donar-ho a la vida. És increïble, això. I al mig de la pel·li li dona un superpetito i ell es queda com... Ah! Molt maco. Doncs això, que... Estem desitjant, que li viu l'estiu, com deiem abans, estem desitjant, tallant-les en escaletes, i estem desitjant el poder patonejar, no? O sigui, tranquil·lament. Sí, sí, perquè ara sembla que si et patoneges pel carrer tal, mirant-me la mena, a vegades, inclús... Eh, que la talla de casa, no? La talla de casa, eh? No me la porto a la calla. Exacte. No me la regalando besos gratis por la calla. Totalment, totalment. Sí, sí. És cert que el tema de relacionar-se i de tenir cites a... la pandèmia no ens ho ha posat fàcil. No. Perquè ara no pots anar pel carrer patonejant a la gent. No, i a més, encara que ho fessis... A vegades també volies anar patonejant a la gent. A vegades que ho fessis, tindríem el síndrome de bústia, no? Que és com que obres la bústia, que no s'ha tancat, no? El síndrome de bústia. Ostres! Uau! Home, jo crec que això ho tindrem molt, eh? Exacte, exacte. El síndrome de bústia és... Ja porta temps, eh? No és tropat de cada dia, no és tropat de cada dia. Sí, sí, totalment. Doncs ara crec que cada vegada que veiem una pel·lícula ens fixarem en els patons de la pel·lícula Raül, perquè l'amor és molt important. No ens hi fixaven tant, i ara ens hi fixarem més. A mi m'agradaria pensar que és aquesta escena que estaves esperant, no? Quan ja tens la història menys encarada, aquesta subtrama que moltes vegades hi ha, i ja està menys encarada, ja ho esperes. Però també hi ha moltes pel·lícules que trenquen precisament amb això. I tu estàs esperant això? O, inclús, no estàs esperant, o perquè dius, no toca una escena d'aquest tipus, ara, o sigui, i te la trencan, i dius, ah, qui, ara m'has jugat bé. No has anat aquí, molt bé, molt bé. Jo fan el llibre de la vida, per exemple, que ja és gairebé el principi de tot, que està cantant una història, hi ha una cançó d'amor, el protagonista, i està tota l'escena superambientada, l'etàl·lecer, i tot romàntic, i tot, i està pujant amb el tu i tot, i s'està apropant, i de cop la noia li fa així, i diu, de veritat, creies que hi va ser tan fàcil? Correcte. I aquí és quan esclates, no? Sí, i això dels nens, sobretot a les pel·lícules, però també a la vida real, no? Que els nens, quan són petits, li tenen molt de fàstic als petons. Correcte, sí, sí, sí. Que asco quan estan els dos adults fent-se un petó. Sí. Cosas de mayores. Jo me'n recordo quan era petit, i veia els meus pares fent-se un petó en planet. A mi feia coseta, no feia el... No, jo no, però... La meva germana sí que era més de allò, i la meva germana sí que era més de allò, i la meva germana sí que era més de allò, feia gràcia, feia gràcia, sí, sí, sí. Doncs quan tu la veig és... Posaré allà al mig, bé! Home, al mig, no sé si hi ha el mig és a mi o posto. No, no. T'imagines? Allà al mig... No, no, no. Copi, Freli, vinga, aquí, a medi o m'he trocat a una. Bueno, doncs, no. A dèbria mort, per tota banda, això és sempre causió, però a dèbria mort. Gràcies, Lalla, gràcies, Raül, espero que pugueu compartir aquests... dies d'estiu, aquests dies de... Estàvem espantant unes petons, oi? Sí, sí, sí, això no que anava a dir, però dic... A veure, el que saps que he pensat... He pensat, no, Calla, perquè a cara de Lalla em diràs... Colta! A veure, Lalla, tende a buscar parella. Tende a buscar parella, hem de fer aquí un d'allò... Fers dates. Fers dates al programa i tende a buscar. Fers... Grés-ca. Grés-ca dates, grés-ca dates. Grés-ca dates, eh? Grés-ca dates. M'agrada, m'agrada. Ja tens temàtica per teus especials. T'imagines que vagin passant tots per aquí per l'estudi? I anem, però... Fem la bústia, no? 50 minuts, 5 pretendents, 10 minuts, perquè és el pretendent. Qual és el pel·lícula favorita, qual és tu banda ser una favorita? El teu favorit tot i moltes gràcies. Nosaltres te seguirem estimant, com sempre, Lalla, perquè saps que tenim molt de carinyo. I a vosaltres també ho entes? Gràcies per escoltar-nos. La setmana que ve més, però no sé si millor perquè ja fem el que podem. Gràcies, i, sobretot, no us oblideu de no agarro-vos amb les crispetes. No s'anueu! Adéu! Fem la bústia! Fem la bústia! Fem la bústia! Fem la bústia! Fem la bústia! Fem la bústia! Fem la bústia! Fem la bústia! I love me too, but there ain't nothing that we can do. Through the test of time, through the test of time, through the test of time, through the test of time. Ara escoltes ràdio d'esper. Cintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. La ràdio d'esper.