Un programa realitzat i presentat per Maria Quimtana Un programa realitzat i per Maria Quimtana Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat, que ja no puc. Així no puc treballar. Algú pari que està a dalt. No, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigoya. Passigoya, passigoya. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a ràdio d'Esbert. Un lloc de tots i per tots. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informatana, canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. El just de la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe. Cada matí, de veu a una. Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa que tant us agrada. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Segons el meu DNI, el meu nom és Daniel Martínez i de moment no tinc ganes de canviar-me'l. Avui, durant aquesta estoneta, parlarem de cinema amb tots vosaltres perquè és el que més ens agrada. I per fer-ho, ens acompanya la fantàstica Laia Vidal. Hola! Hola! Bona part de tothom! Una cosa, avui portes una mascareta en forma de toloides cacs. Com és això? Sí, perquè avui em sentia Gambito de dama. Ah, sí? Ens senties el Gambito de dama? Sí. Ostres, tu... Home, jo arrenes gambetes aquí a la platja, així que m'ho la fotria, eh? I fa programes, que em sorra, ets tot amb el mar! Sí, unes gambetes a la platja aquí, home, sí, home, sí, home, sí, home, sí, home, sí, home... Pere Gil, no, però Raül Navarro, sí, Raül Navarro, com estàs? Bé, espantant això, aquest... A l'estiu, no. Home, home, home... Hem de fer sopar, us volia dir abans, però bueno, ja... Hem de fer sopar de final de curs. De pressa, no? Us ho dic perquè ho tinguem en compte. Mai hem convidat el Josep, però no estaria malament... Seguir l'hi ha humanat la cara! No estaria malament que sopagi ella, la seva part, però no estaria malament que vingués. Podries venir el sopar, no, oi? Ha passat d'estar amb la cara brillant, a la cara decepcional. L'home de les mil tecles, Josep Montano, molt bona, com estàs? Avui ens trobem la música. Vols venir a sopar, de final de curs, o què? Ui, no té clar, eh? Ara mires la gent, no? Home, és que des que has dit que s'hauria de pagar ells... Si no et va bé de diners, Josep, podem anar al Burger King, al McDonalds, eh? Que això no passa res, eh? Fem una col·lecta, ja. Sí, fem una col·lecta, vull dir, ja sé que els tècnics de sort no esteu molt ben pagats, però no és igual. I si no, com vas de cames per fer un simpa? Si no, fem un simpa, et fotem a córrer i ja està. Sí, sí. S'haurà d'haver tingut dos anys tancats. Sí, després de tot el temps que han tingut tancats als restaurants, no cal, no cal fer simpas. Però si us voleu apuntar al sopar només ens veu de dir a RobaCinemaLagresca a les xarxes, perquè ho teniu a Instagram, ens teniu a Twitter, a Facebook, i si no, a cinemalagrescarrobegeven.com ens envieu un mel i us apunteu al sopar. Per què? Per què no? Doncs esteu convidats. És interessant, és interessant. Estan convidadíssim els ullens. M'estimo molt. Això és bonic, també. Això és maco, maco, de veritat, eh? Sí, sí. Això és que t'estimes molt els ullens. M'estimo molt els ullens. I no t'anem muntant. A veure, amb el muntant no tinc una relació d'amor odio, però això ja ho sabeu, això ho sabeu? No, és broma, és broma. M'estimo molt el Josep, però cap aquí. Com? Que m'estimo? Que ens estimem? I més coses, si ja som en Laya, més coses. Eh, la pregunta, sisplau. Bueno, primer en setembre el programa, perquè encara no hem arrencat, eh? A l'agresca. I aquí també convidaríem el sopar. Seria, ni més ni menys, que a Tarantino. Jo, com a mínim, me convideria el Tarantino al sopar, eh? Sí, clar. Però potser acabaríem menjant vísceres i dits tallats, i aquestes coses, i no cal. Avui, la pregunta de la setmana. De què va, doncs, va de l'esagüent? Avui, la pregunta de la setmana diu així. En quin musical no pots parar de ballar i cantar? Cada vegada que el veus. Oh, aquesta cançó està dedicada a la Laya Vidal, perquè odia els musicals. Sí, és una gran pregunta. Triaries la pel·lícula de Cats i de Tom Hooper? Sí, la Laya. N'hi ha en els teus pitjors malsons. It's a Jellical Cats, Angelicals 2. Home, Cats per ballar tampoc. La triària per dormir. És veritat, tu et dorms amb les pel·lícules, tens raó. M'ha quedat en concret. M'ha quedat en concret. Jo la tenia al costat, i havia d'anar fent de tal en quant. Em plara d'haver de titar, perquè se sentia allà un soroll. És que va ser boníssim per fer els primers 5 minuts i els últims 5 minuts, per tant, eren 10 minuts de la pel·lícula. I té el valor de dir que és una merda de pel·lícula. Això és a mi el que em fot, saps? Que té el valor i la gosadia de dir que és una merda de pel·lícula. Quan no mires res, és com colmi i vaig urnei. Però no entrarem, perquè aquesta pel·lícula... Anem-hi, que la vaig veure sencera, perdona. Segur que la part del pressa et va estar a les ulls. Ara ens anem a respondre a aquesta pregunta. Raül, tu tens molt clar, perquè et veig apuntant aquí amb un boligraf. Això vol dir que ho tens clar. No, ho vaig apuntant sempre. Però sí, jo crec que és una gran clàssic. És una pel·lícula. Home, és que és un pel·lículum. Aquesta... Home, el Moses of Roses? Moses of Roses! No, no, no. Toses. Moses of Roses. Mai pude ballar així, com el Donald, però... Home, és que és... És maravallós, és maravallós. Home, no, no, no. És maravallós, és maravallós. Aquest Moses of Roses amb el Gen Kelly i el Donald O'Connor. I tant. Moses of Roses. Home, jo crec que es pot intentar, però difícilment arribarem al nivell que arriba, perquè és espectacular. Aquell número és increïble. És maravallós. M'ajudia de musicals així, més antigues, en aquest sentit. Sí, sí, totalment. Bueno, i el número que fan també allà en el plató de cinema i tal, també és molt xulo, que és molt bé. L'Alla, amb quin musical et quedes? És que hauré de tirar de Disney, que musicals com a tal, si podria dir-la l'Alan, però tampoc és que m'entusiasmi a ballar amb les seves cançons. Ja. Una que em motiva moltíssim, sobretot a nivell musical, és Hercules. Hercules. Sí, en el primer alvor, i és que quan comencen a cantar, és que em motivo la vida de zero a héroe, no en plisplàs. Él es un héroe. I nada más. I nada más. Home, això és... És això, no? Sí. Les musques, dioses de les artes, i proclamadoras de héroes. Héroes, no és com a Hercules. Coriño, què era això? És múscules. Jo podria cantar el son de la música. Nuestra història, en pieza en realidad, mucho antes de Hercules, muchos eones atrás. Uaaah! I a què es motiva? En el primer alvor. Brutal, Lalla. La tierra lo pasaba fatal. Titanes, colos, sales, la volvían infernal. Dónde pondrás tus pies, un canto es de donde tú estés. Volgan este remo, dos caos, todo del revés. Uuuh! Penta, la chica! Es donde estés, llegó tu rayo, disparó. Bueno, ja està, perquè si no... Molt bé! Avor, avor. Avor. Si dic que em motivo, és que em motivo. Lalla, brutal. No ho dic per dir-ho. No, no, no. Volia fer-te els coros, però és que no m'he vist els coros. Home, és que jo també he parat allà, perquè justament aquell punt es flipen amb l'agut. T'acaba de fer un donar el cono. T'acaba de sacar su donar el cono. T'ho he de fer així. Ja està, estàs. T'ho he de fer un tocotó. La teva Dani, quins quines són? La meva, jo ara ja no la dius. No tinc collons de dir-la. No tinc collons de dir-la, la meva. No tinc collons. És que, a veure, Lalla... S'ha d'anar a la fista en el xico. Home, un musical per ballar, si ens dubta. Si ens dubta, jo crec que és aquest. Mamma mia, molt cal. És molt bo, va. No, no, no, és molt bo, aquest musical. És una meravella musical. I... Ara tinc l'honor d'estar treballant amb el material, perquè estic preparant un projecte amb aquest material. Ja per això mateix l'has escollida, no? I em fa molta il·lusió. La promoció. És una de les coses. La promoció. La promoció ja vindrà, ja vindrà més endavant. A partir del mes de juli o el mes d'agost, ja veureu que n'hi he de fer en promoció al projecte, però de moment encara m'ho reservo. Però mamma mia, el musical jo crec que és aquelles pel·lícules i que és impossible no ballar amb les seves cançons. És impossible. Vull dir, encara que no sigui un musical original pròpiament dit, les seves cançons, sinó que són basades en el grup ABA, amb el grup Svec, jo crec que és indiscutible, que són dels musicals més bailongos de tots. De tots, els temps. Si se'l topa aquest, tothom coneix les cançons. Clar, clar, clar. Sí, sí. El mateix ens passa amb Bohemian Rhapsody, encara que no sigui musicals, que les cançons, al final, poden. I ara sí, dit això, ens anem cap a la secció que tant ens agrada, i si més no, doncs no ens toca un altre que escoltar-la, perquè la Llevidal, després d'haver cantat avui segur, segur, segur, segur, que vol fer la seva secció. Això és la Llevidal i la Ciutat de les Estrenes. I avui, la Llevidal i la Ciutat de les Estrenes ens porta moltíssimes pel·lícules, però, entre elles, comencem amb aquelles que s'han estrenat els cinemes avui. Correcte. Primer us presento una pel·lícula que ens ve directament d'Espanya i de Perú titulada La Casa del Caracol. Les productores tenen uns noms bastant interessants i m'agradaria resaltar-los. Tenim les productores, això també en passarà. Després fa Basque Films, o sigui, és una pel·lícula també de Basque, i Tondero Producciones, entre d'altres productores. I la distribuidora, en aquest cas, és Filmax. Es tracta d'un thriller psicològic i dramàtic d'una hora i tres quarts, més o menys una hora i 43 minuts. A la direcció s'hi troba Macarena Astorga. És la seva primera pel·lícula de ficció, però ha dirigit prèviament dos documentals que es titulen Voces contra el Silencio i Los Ojos de Brachim. I també ha dirigit dos curs, que són Transito i Marta Novia Nacenar. I Marta Novia Nacenar, i el Montano Tampoco. ¡Montano Tampoco! ¡Montano Tampoco! ¡Está tan ligado, eh! ¡Muchas gracias! Tenim un repartiment principal a actors punaguts, com Javier Rey, ha sortit a pel·lícules com El Silencio de la Cidad Blanca, o El verano que vivimos. També apareix Pat Vega, va sortir a les sèries de Paquitasalas, o la sèrie DOA, i a la pel·lícula Los Amantes Pasajeros de Almodóvar. I també hi tenim Carlos Alcántara, en aquest cas és un actor i comadient peruar, perquè recordem que la pel·lícula no només és d'aquí a Espanya, sinó també de Perú, i ha sortit també a pel·lícules d'allà, per unes com són igualita a mi o identitat. Us explico una miqueta de què va la Casa Caracol. Tenim un escriptor. A mi em va recordar al principi al resplandor, una miqueta. Però no és tan... En un poble de mala mort, ell es va s'envallar a inspirar-se com escriptor, perquè està buscant inspiració per la seva propera novel·la, i això se'n sembla una mica, però no és tant el terror de psicologia d'ell mateix, sinó és més del poble, perquè un cop allà està allillat, i només està en companyia dels habitants d'aquest poble petit, però descobrirà que els locals guarden nombres de secrets que envolten la llegenda hipertrobrador i oculta que està en aquell poble. I el que viurà en els segons dies, mentre s'intenta inspirar per aquesta novel·la, doncs serà molt més fort que qualsevol mita. Perillosos, aquestes. És un pel·lícula que volen acostar-se a aquest resplandor, que deies abans. Em ve al cap Nitya Mezeo, que és, que és una pel·lícula que està a Amazon, que van durant la pandèmia. I és d'una temàtica semblant. No, és que parla directament això. Un noi que vol escriure en llibre i se'n va a un resort, a un hotel d'aquella espanya, a Espanya, una pel·lícula, a un resort que li deixen i està allà, igual que en el resplandor, escrivint el d'això, i va conèixer el poble, el policia, el Guàdia Civil, el supermercat... I tot es torna perturbador. Sí, sí, sí. La pel·lícula en sí que és perturbadora, ja t'ho dic ara. Aquesta també, la de la Casa del Caracol, també, que té momentets, que us juga una miqueta amb la teva ment. I ara anem del Perú a Finlandia, potser hauríem de fer escala, perquè no sé si ja vol directe, però ens anem cap a Finlandia perquè anem a parlar de la pel·lícula l'aviolinista, unidós, per la misma passió. Correcte. El gènere, en aquest cas, és completament diferent a l'anterior. En aquest cas, es tracta d'un drama romàntic sobre música, no és musical, és sobre música, sobre el violí, en aquest cas. Dura gairebé dues hores, una hora i 58 minuts, dues horetes, arrodonim. Es tracta de l'Àupera Prima, la primera pel·lícula que dirigeix el director i co-giolinista de la biolinista, que és Paavo Westerberg. Es diu així. Paavo. Paavo. Aquesta maniera que tenen els finlandesos de uní vocals. Sí, sí, sí. Exactament. És un idioma espectacular, no t'entenes de res. Ja t'he dit que no t'entenes de res. Sí, sí, sí. El nord d'Europa? Sí, sí, sí. Però el finlandès... Jo crec que la mínima és el que he palpat, i és brutal. Per com vas anar a presentar el documentari. Sí, sí, perquè és brutal. En alemany tal, alguna paraula pots intentar. Això s'assembla, això. Que no t'ho fin. Però el finlandès ja et dic jo, que no t'entenes de res. Doncs, com és una pel·lícula finlandesa, el seu repartiment també està conformat per actors i actrius finlandesos, com són el cas de Mathlina Cusniemi. Oh, m'encanten aquests noms. Que ha sortit a la sèrie Bordertown i la pel·lícula Boyd, que són d'allà de Finlandia. Com és el cas també de l'actor Tharra Newman, que ha sortit a la sèrie de Shadow Lines i la pel·lícula Ganes, entre d'altres. I bé, la pel·lícula ens porta a la Karin, que és una famosa biolinista, que es veu obligada a donar fi a la seva carrera professional, després de patir un accident. Em sembla que és de cotxe, segons el tràiler. En aquest accident els seus dits queden insensibilitzats, per la qual cosa ja no pot tocar el biolin com abans, i s'ha de veure obligada a tancar la seva carrera i a deixar d'actuar com a professional de música. Tot i això aconsegueix reconduir la seva vida com a professora de música. En aquesta nova etapa, la Karin coneixerà un jove estudiant que li farà aflorar múltiples sentiments i emocions que ella pensava que havien quedat obligats, però el conflicte arriba quan ella i ell es porten 20 anys. Per això, el que passa és que ells són uns apassionats de la música i són molt ambiciosos en els seus objectius professionals, i clar, tindran a començar en aquesta relació sentimental que vindrà a conflicteure no només per l'edat que es porten, sinó també perquè els seus objectius de vida són també diferents. I aleshores, això, la biolinista Unidas por la misma pasión és una història romàntica que tracta sobre la denúncia dels somnis personals en front de l'ambició professional que guia les nostres vides. Doncs una pel·lícula filamnesa que ja teniu també en cartell, ens anem ara a altres estrenes que tenim al cinema. Correcte, d'avui tenim pel·lícules com Sólo una vez, un drama espanyol, també tenim... És un drama, tens tota la raó, és un drama. Ah, l'has vist? Sí, però és un drama perquè no hi ha per on agafar-la, aquesta pel·lícula. Sí, sí, no, no, és una llàstima, perquè... Per això, dius el títol, Sólo una vez. O sigui, veure-la, sóc només un cop, no? Només un cop. Vull dir, Marta Buchaka és una gran escriptora, és una gran dramaturga de catalana, jo he llegit coses de Marta Buchaka i estan molt bé, i probablement aquesta obra, aquesta pel·lícula, va ser una obra de teatre i probablement la obra de teatre està molt bé, però la pel·lícula deixa molt que ha desitjat una producció bastant fluixa. Bé, doncs si us guieu per la crítica del Dani i no la voleu veure al cinema, teniu altres opcions com són. Què veus a casa? En un lugar salvaje, és un drama sobre natura, en aquest cas, he vingut dels Estats Units, i també tenim una pel·lícula, una comèdia negra d'històries creuades, que es diu Històries Lamentables de l'any passat, que també podeu trobar a Amazon Prime. No podem quedar-nos a casa tenint aquesta pel·lícula al cinema, no podem quedar-nos a casa. Bueno, sí que podem, perquè a mi la tenim a casa. Si no tenim un Amazon Prime i la voleu veure, doncs la tenim al cinema. Sí, però s'ha de veure aquesta pel·lícula. S'ha de veure, és molt guai, és molt guai. La filmografia de Fécer ja de per si és meravellosa, però aquesta pel·lícula és... A mi m'encanta. I a si comèdia, sigui drama... Quan et fa comèdia et rius molt, moltíssim, et pot fer ple de riure, i quan fa dramas et pot trencar la vida. I pot passar les dues coses com passava a Campeones, per exemple. Sí, pot fer un punt mig. Exacte. I també tenim una reestrena, en aquest cas, una pel·lícula del 2001, thriller psicològic, dramàtic, romàntic, surrealista, d'humosexualitat i meta-cinema, o sigui, moltes coses. De David Finch, pel·lícula que es diu Mulholland Drive. També la podrà trobar cinemes a partir d'avui. Però, com deiem abans, si us preferiu que de casa, teniu opcions també a les plataformes d'estriming, com és el cas de Netflix, que a Netflix sempre ens porta molta varietat, moltes noves produccions originals. En aquest cas es porta una pel·lícula que es va estrenar Dimecres, passat del 9 de juny, titulada Disomnia. És una pel·lícula de ciència-ficció, amb una miqueta de thriller, una miqueta de drama. Tu l'has vist? No, no, no. He sentit parlar. Faig així amb el cap. Dura una hora i mitja, en la direcció si troba Marc Rasso, és un director canadenc, que també ha escrit part del guió, ha dirigit pel·lícules, perdó, com Copenhague i Coda Crom. I en el repartiment... Ui, espera, escampé l'has tornut. Que bé, que bé, que bé. Quina sol que tingui pantalla, allò davant. Sí, tens la pantalla, aquesta, la plàstic. Home, m'hauria vingut a posar. Això ens ho podem quedar, muntant, quan tot això passi. Sí, sí, la pantalla aquesta es queda aquí. Escolteu, no, és que hauria posat tot. No, però així ho fas sense por. Sí, haig. Amb el micro i tot. Jo poso la cama d'aquí i... 4BX. Si m'ho han fet en... La protagonista d'aquesta pel·lícula és Gina Rodríguez, l'actriu que ha participat a produccions com Jane the Virgin, la sèrie, o Algin Especial, una pel·lícula. He entrat a les produccions, òbviament. I bé, la pel·lícula de Disomnia ens porta en un esdeveniment global que ha destruït tots els aparells electrònics i no sé per què, no sé quina relació hi té, però amb la desaparició i destrucció de tots els aparells electrònics s'alimina també la capacitat per dormir de tota la humanitat. Per tant, vista en aquest panorama el caos comença a solir ràpidament a rebre el món, perquè suposo que ho sabeu, però si passeu molt de temps sense dormir, això afecta nivell cerebral i la gent comença a trastocar-se mentalment. I això és el que... Que ja ho estem. Que ja ho estem. Doncs imagina't encara més si no podessin dormir. No, però té la bògica, no? Clar, clar. S'esperen tots els aparells electrònics, al final no tens despertadors, tens por de dormir-te. M'estic dormint, m'estic dormint. Segur que he dormit moltes vegades dient que faig salt. Exactament. I per no dormir-te, no dorms. I aquí tens la pel·li. A mi m'ha passat. Hi ha gent que sense tenir tan llibre, tan llibre pot fer qualsevol discurs. M'ha passat. Jo he arribat a passar la nit a l'Europort, i amb la nit d'hota el pagada, però passa la nit a l'Europort, per si en cas... Sí, sí, per si en cas m'adormo, t'ho juro. Jo he passat... Jo he arribat a passar la nit a l'Europort, i m'adormia por. Em vas llavar a mitja nit, i vaig dir, aquí no em puc quedar a l'hotel, i me'n vaig anar. Sí, sí, no, no, és que aquestes coses passen. I no tens por de dormir-te a l'Europort, que seria encara pitjor. La cabeda és més curta. Has de tenir menys fons físic. Sí. Totalment. I no depèn de transport públic. Clar, clar. Però no està tot perdut. Tenim una dona amb un passat problemàtic, que és la protagonista, i la filla d'un ex-soldat, que podrien convertir-se en la clau per aconseguir aquesta cura tan esperada, perquè elles es veu que sí que poden dormir. Això sí, per salvar el món, hauran d'enfrontar-se a la possibilitat que elles mateixes perdin la raó, o pitjor, que s'hagin de sacrificar. Mare de Déu, quants dramas amb aquesta pel·lícula que ens presenta Netflix, però canviem perquè ara és l'hora de la Skater. També pel·lícula de Netflix. Les dues especials que us porto de les plataformes venen de part de la plataforma vermella. Tenim la Skater, pel·lícula que s'ha estrenat avui 11 de juny, un drama dels Estats Units, d'una hòria i 47 minuts, i dirigida i cogeonitzada per Manjari Maki Jany. És una escritora i directora... Sí, bona-vos. Don Maki de Salmón, Don Maki Jany. Doncs ella és una escritora, directora i productora Índia, perquè la pel·lícula, encara que vingui dels Estats Units, amb molt de repartiment Índia, és la seva primera pel·lícula de ficció, però ella ja ha dirigit dos curs prèviament, que són The Last Marble i The Corner Table. I bé, com a protagonista tenim a la Rachel Sanchita Gupta, que és el seu primer paper en una producció... Això lo seràs tu. No, mal. Si li hem de posar el nom en el cartell. Home, és que... Miig Credit, ja és això. El nom d'aquesta noia ja és Miig Credit. Home, que es diu Rachel, com a primer nom. Bueno, que li posin Rachel S. Com s'escriu, no? Sí, sí. M'has igual. Contacta amb l'alta. No és difícil, és Sanchita. Sanchita. A veure, explica'ns d'acabar aquesta sinopsi, aquesta pel·lícula, perquè... La pel·lícula ens parla de la Perna, que és una adolescent que ha viscut tota la seva infància i adolescència en un poble rural de l'Índia, de la mà del senyor, i que no coneix ningú. Aleshores, quan compleix 18 anys, arriba a la seva vida l'Escape World, que és un esport i és un... No sé quins gestos esteu fent, però... De la mà del senyor, l'Alla, de la mà del senyor, que ens ha fet gràcia. Sí, sí. No, és que estàvem pensant això, però no és Buda, tampoc. Estàveu lloguant això. Continua, continua, ja em surtia. Doncs bé, ella, quan fa 18 anys, arriba a la seva vida l'Escape World, és un esport que no coneixia i es veu que l'escobreix i es converteix a tota una passió. És... està obsessionada i vol començar a practicar-lo i arribar fins al més alta competia, campionats i tot això. Però, clar, amb tot el que això comporta, vull dir, en el poble aquest... Perdut de la mà del senyor. De la mà de Xiva. De la mà de Xiva, en aquest cas. Li ficarà moltes dificultats per arribar a destacar en el món de l'Escape World, en el cas de... d'aquella és una dona, que és un esport totalment desconegut per tot el poble, que ella ha de tenir altres obligacions amb la presó de la família i tot això i tot el que això comporta. Em sorprèn molt perquè no ho hagués dit mai, però mai que aquesta pel·lícula anés d'Escaïts. Mai, mai ho hagués dit. Que va, no? Pel títol de l'Escaïter? Clar, dic no. No sé de què va. Val, a altres estrenes, Laya, a altres estrenes, no només a Netflix, sinó també a altres plataformes, així, breuament, a Netflix podeu trobar un documental sobre gats holandès, que es diu, ¿por qué adoramos a los gatos? I és així, no té gaire diàleg, però és com un documental que segueix a gats i tot això. I es explicarà una miqueta aquest afany de la humanitat per estar amb un... Mentre no sigui mascarat, com ja havia fa uns mesos, fa uns temps, a Netflix, hi ha un documental sobre perquè no costa en els gatos i tal, i afineia un documental sobre un assassí. Què dius? No de gats, no només de gats, vull dir. Ostres, doncs em sembla que no, eh? A més, me'l vaig a pensar sencer, eh? No sé si en sís o ser capítols... T'agrada, t'agrada. Tenia la seva cosa. En aquest cas és un documental només documental, no és una sèrie documental, seria. També s'estrena una pel·lícula que em sembla que tu Raül et va agrada molt, com és Agoste Story. Sí, sí. Un drama romàntic, sobrenatural, del 2017. Doncs la podré trobar a la plataforma Vermella. També s'estrena El Dragón de los Deseos, una pel·lícula d'animació, de comèdia, aventures i fantasia dels Estats Units i de la Xina, que té molta similituds a Maladín, de Disney, si veieu el trailer, us recordarà una miqueta. I també s'estrena un drama d'aventures colombia i francès i mèxicà, selva, tràgica. També s'estrena Felidia de tu Muerte, aquest thriller de terror, slasher, viatges en el temps, comèdia... Tinc ganes de veure-la, perquè no l'he vist, i tinc ganes de veure-la. A mi m'agrada. També s'estrena Dia de lluvia en Nueva York. Aquesta pel·lícula que vam veure tu i jo, Dani tan romànticament al cinema. Comèdia romàntica de Woody Allen. També s'estrena Takbeo. I parlant de Takbeo, a part de Dia de lluvia en Nueva York, s'estrena com són Open Windows, una pel·lícula del 2014. Thriller psicològic, timformàtica i segrestos dels Estats Units, Espanya i França. Sí, que s'ha dirigit a poder un espanyol. Per això. A part de també el drama biogràfic literari i sobre feminisme, Colet de l'any 2018 amb la Keira Knightley, com a potomista. I Amazon Prime també ens porta a posar posetes. En aquest cas, una sola cosa. Tenim un documental australia que es diu The Witch of Kings Cross. És un documental sobre esoterisme, bruixeria i... Tots aquests temes. Després de Disney Plus ens porta dues pel·lícules en concret d'acció, pel·lícules franceses del 2002 i 2005 respectivament, que es diuen Transporter I i Transporter II. I per últim a Filming estrenes, com serien Crisys, un thriller dramàtic d'aquest any vingut dels Estats Units. També dels Estats Units tenim un thriller criminal que es diu 10 Minutos Menos, en aquest cas abstrenar el dia 8 de juny. I també tenim una comèdia dramàtica de romans homosexuals, en aquest cas l'ésbic, de França, Luxembourg i Bèlgica, que es diu Entre Nosotres, estrenat avui. Doncs, moltes gràcies Laya, com sempre, moltíssima veritat. I la veritat és que moltes ganes de veure algunes de les pel·lícules que ens has esmentat i ara sí i ara sí passem a la secció del Raül, perquè això és la rapesca. Atena, no. Veu aigua, Josep, perquè ara cal hidratar-se. T'has d'hydratar, Josep. No, tu... No parli. Doncs en parlis. Idrata't, si us plau. És per la teva salut, no, per la meva... Parla, parla. Avui ens portes a la rapesca. Avui un dels tres esplaixes, així ens hi retem. No, no. Avui, a vegades us porto moltes coses i a vegades enganxo temes que té a la Laya a sobre de la taula i em vaig per aquí. I avui, per exemple, ha parlat de Felidia etumonte, que és un slasher. Aquesta vegaja amb viatges del temps, però diu d'alguna manera... Està només l'1, l'2, no? Per aclarir-ho. Perquè hi ha moltes vegades que et posen l'2 i no l'1. Aquest seria el problema. De fet, ho vam fer amb aquesta. Amb aquesta, no sé si era Amazon Prime, tenia l'2, però no tenies l'1. Jo, per exemple, en plataformes, no sé si és Amazon, per exemple, tenia John Wick 3, però no tenia les dues primeres. Sí, i després una mica... A part d'això. M'agafo a la idea de l'eslasher. I és que als 90, en plena febre per aviure l'eslasher i després del botón èxit de la Fantàstica Scream, tan sols un any després arribaria als cinemes, el 17 de novembre de 1997, ser lo que hiciste el ultimo verano. Ara els preguntaré, heu vist, oi? No sabem ni el que és. No, sí, sí, sí, sí, sí que siguin escoltats de parlar. Home, la Laia sí que sap el que és. No, no, però la Laia sí. Sí que han escoltat de parlar, però no l'he vist. Doncs ser lo que hiciste el ultimo verano, és una pel·lícula, com deien, del 97, amb aquesta reivindicació o aquesta... És l'any que vaig néixer, Raül. Clar, amb aquesta reivindicació de l'eslasher. Que, a més, comptava amb un guió, també, signat per Kevin Williamson, igual que Scream, per exemple, que és la que li va donar el gran boom amb el Wes Craven. Kevin Williamson va escriure aquest guió abans d'altres scrims, o sigui, va escriure aquest guió, de ser lo que hiciste el ultimo verano abans que scrims. Si no poden dir que és una còpia d'escrim, per exemple. No, i a més, és el mateix llunista. Però va ser capaç de vendre, i després de l'èxit d'escrim, evidentment... Ja se li van obrir més poques. La Columbia va acompanyar immediat, també, al guió. El que fa la fama, eh? I tant. Aquesta és la segona pel·lícula, esqueta per Kevin Williamson, que tenia com a protagonista una de les protagonistes femenines de la sèrie 5 en família, que eren de Campbell, en escrim, i Jennifer Love Hewitt aquí, ser lo que hiciste el ultimo verano. El terreny original de la pel·lícula escrivia a Kevin Williamson, i a la pel·lícula, com del creador d'escrim. Això que feien tant de 90, no? Aquesta frase la feien molt als 90, no? En aquest cas, escrivia a Kevin, com el creador d'escrim. I en algunes produccions d'ara també és pica, eh? Sí, encara, encara. En aquest cas, els propietaris de Miramax el van demanar per publicitat enganyosa, i la frase va ser esbobada, del trailer. Però no era veritat? Era veritat que era guionista, però no el creador d'escrim. Era guionista, no era el creador d'escrim. Doncs que costava ficar guionista, eh? Clar, del guionista que va llegir una vegada, guió, da... Perfecte. En aquesta pel·lícula hi havia moltes referències, perquè clar, Kevin Williamson també estava preparant, llavors, una sèrie que ja deu soncrecer, no sé si heu sentit alguna vegada parlar, també és una sèrie dels 90 que va tenir molt d'èxit, i el grup d'aquest protagonista, que diem que és una slasher, ja que la nina no l'ha vist o no s'ha de dir, és típica com aquestes d'escrim les vistes, tampoc. Bé, anem per aquí. Aquesta és la slasher, el grup de nois, que la Sasi comença a matar. Ah, sí, bueno, però això... És una base, va bé? Doncs això...Viernes 13, no? Sí, correcte. Viernes 13. Com aquella tendúlenta que es va estrenar fa poc, que era d'un armandat a l'universitat, i hi havia un que començava a matar-les i tot. Hi ha milers de pel·lícules, inclusive, Pesellón el Mestrit...També, també. Totes, totes. Aquesta és això, és un grup de nois, que són esatxats per un pascador, que en una nit qualsevol, bueno, en una nit qualsevol, un edit del 4 de juliol, l'atropellen a mig de la carretera, i no saben si l'han matat o no l'han matat, però a casa és que no sé si el deixen allà, que són de mal cost. I al final, que és curiós, perquè aquesta pel·lícula es va rodar en una zona que no hi havia carreteres de curbes, ni molt menys, i va anar a rodar aquesta escena en un altre escen, en una altra localització, on es va rodar també algun de les pel·lícules de Hitchcock, no sé si... Hola. Una de les pel·lícules de Hitchcock, també, amb aquestes curbes, precisament, més... més tan euros, en aquest sentit. Perquè les rectes no donen por, no? No, no. Home, no és que no donin por, és que si trobes algú en una recta, ja no la tropelles, no? Ja. No és que giris una curba i te'l trobis i te'l posis per davant. Si la estàs veient, estàs fent una mica un mountain python. L'estàs veu de venir. I tot així la tropelles. Doncs això. Kevin Williamson també va escriure, estava preparant aquesta sèrie de referència dels 90, que és d'Auson Cresce, i per això aquest grup de nois, els porta a enviar la plaça de Dawson, la mà referència en aquesta història que estava escrivint. L'Oïs Duncan, autor del llibre en el que està basat la pel·lícula, va declarar obertament que testava la pel·lícula per la forma en la qual van convertir la seva novel·la en una slasher. Perquè la seva novel·la no ho era de tant de sang i feixa, per dir-ho d'alguna manera. Però sí que tenia una mica o no? No, tenia la premissa principal, d'una topellament, que si ho feien ho deien o no ho deien, si ho amagaven o no amagaven. El gènere és l'àger com a tal. M'està venint al cap. Segur que encara que no ho heu seguit, que no sembla una mica així, he sentit parlar d'aquesta pel·lícula, que ho he vist milers de paròdies i referències. Seguríssim. Incluso en el Simpson, hi ha un capítol del Simpson, precisament que parla d'això, és una paròdia pròpia d'aquesta pel·lícula. En fi, com deien, l'Oïs Duncan detestava aquesta versió que es va fer de la seva novel·la, perquè també hi ha parts dels noms dels personatges, els sens que golpegen algú, com deien abans, la novel·la original, en la seva novel·la no mou ningú. I en aquesta pel·lícula, no sé si arriba a quedar algú, que és la diferència. Sí, seria com una tragèdia, no? I tant. En aquesta pel·lícula, com deien, com deien abans, en Jennifer Love Hewitt, però també en la Michelle Geller, que llavors estava sent coneguda com la Buffy Cazabampidos. I aquestes dues protagonistes van donar tota l'èxida a la pel·lícula, i una amb el... Prine Junior, no sé com es diu, Prine Junior, un dels protagonistes, que també són els que verem després en les pel·lícules d'Escovido. Ah! Quimis, quimis, quimis... Aquesta pel·lícula va ser tot un èxit en el sentit de Les Lâcher, no només que escrime, però sí que va ser una... De la mateixa línia. I això va fer que es volgués escriure una... una sequela. Com ho has dit ja? Amb aquestes... amb aquestes respiracions, no? Però l'absència de Kevin Williamson, com a guionista, va ser patent en el resultat, per dir-ho d'alguna manera. De manera suau. Sí, la sequela es va dir encara sé el que vau fer l'últim estiu. Uf! Però és com en el títol ja s'estira molt el xicle. Clar, no, no, és impensable, ja. Van canviar també la directora, van aguantar algun dels actors, algun. I només que ho dius és que aquesta pel·lícula inclús va estar a punt de ser dirigida per Peter Jackson. Què dius? Que per sort... Es va desvincular... En el seu cap tenia la senyora de Saneis, que estava cap ficat més enllà, i per sort... I més unes que hagués cansat el senyor de Saneis. Per... encara sé el que vau fer l'últim estiu. És que té pinta de... Si fessin la tercera... També t'ho dic, eh? De veritat, encara sé el que vau fer. Bueno, no, és que aquesta torcera... Aquí hi ha una tercera! Aquesta torcera part... També es va escriure el guió, també es va començar a projectar la pel·lícula. Es deia, sempre sabré el que vau fer l'últim estiu. No, no, crec, mare meva. Per sort, aquell projecte es va guadronar un calaix, i mai més es va saber d'aquí. Menys mal. Doncs això. Però en aquesta segona secuela, sí que inclús de Jennifer Higuit, inclús feien una de les cançons de la banda sonora, o sigui que ja es van venir a munt, es van motivar del tot. I això. Per sort, no vam tenir una tercera... Una tercera secuela, o una segona secuela, que seria una tercera part, però la primera, jo crec que és obligada, en el cas dels slashes. Com tant els primers parts. En el gènere. Tot i que sí, teniu un escrime, tio per escrime. Si hauríem d'escollir, no? I tant. Recordem el títol Raül Palsullens. Ah, clar. Sé el que hicisteis en l'últim oberà. Sé el que hicisteis en l'últim oberà. Aquesta pel·lícula que ens porta... A més, si aquí hi ha aquesta fase, la podríem respondre tots. De tots, sobretot tots. Què ho vau fer, l'últim estiu? Bé. Bàsicament, l'últim estiu no ho vau fer. Va ser quedar-nos a casa. A menys la gent responsable. Correcte. Però, en general, poca cosa fa, dieu. Clar. Bé, doncs, aquí queda... Aquest títol es podria reprendre, aquest any. Sí, sí. Es podria reprendre. Potser no amb tanta intensitat com l'any passat, però... No, no, no, vull dir que... Encara sabem el que vam fer... Té que sé el que hicisteis hace dos años. Clar, exacte. Sí, sí, doncs... Queda dit, nosaltres aquest estiu encara no sabem el que farem, però amb moltes ganes de... Pot intuir. Sí, es pot intuir. Es pot intuir que... Sembla que potser ens podem trobar la mascaretta, aquest estiu, ja veurem, encara no sabem. Doncs gràcies, Raül, per la teva secció. I ara sí, ens anem cap a... Estem a bricks. I arranquem, com sempre, cinema bricks, una tarda més, amb el nostre concurs de la setmana, aprofitant una miqueta aquesta secció, doncs més de terror, que ens ha portat el Raül, avui tenim una mica de cinema bricks, també de terror. Començarem amb bandes sonores, i haureu d'adivinar, doncs, de quina pel·lícula es tracta. Comencem amb aquesta, i farem una cosa, el primer que la sàpiga, ens llamen. Pulsador. Pulsador. Pulsador. I ja està. Ara millor. Sentim de fons. Raül ja ho sap, eh? Dràcula. És dràcula, sí. Francis Ford Coppola. Francis Ford Coppola. Bueno, de dràcula se n'han fet moltes, de pel·lícules. Sí, sí, sí. En tenim moltes pressions. Donaria pressió especial. També donaria pressió especial, i per temes de vampirs i tot això, són pel·lícules que agraden molt, i a més, se n'han fet com moltíssimes, inclús. És un personatge clàssic. Clar, inclús ha fet aquest... Condemore. Condemore. No, volia dir que estàs... Jo ja vaig veure cinema aquesta. Ah, sí? Existeix, això. I, claro. Mar. No, Condemore, la primera, i aquesta, la dràcula, era bràcula. Bràcula. Ja. No, jo el que em venia a referir, que el Caixaforum va fer un... Em sabia la cançó i tot, de la pel·lícula. Mar. Va fer un... És que em desconsentra, Raül. Una exposició. Va fer una exposició al Caixaforum de vampirs, que va estar molt bé. Oh, que guai. Ens anem a l'altra banda sonora, va, que aquesta és fàcil. Vinga-la, ja. Tota per tu. Ara és quan la fallo. No. És Halloween, no? És Halloween. És Halloween. Sí, sí, és Halloween. Mar de Déu, Raül. Aquestes imatges valen molt. Bràcula. M'estima que a la ràdio no es puguin. No, no. M'estima. Halloween. La veritat és que és una de les pel·lícules que és un bon record, així, de les clàssiques. Vaig veure, primer, jo vaig començar, primer, per l'última que hem fet. Vaig veure el Festival de Sitges. Ah, sí. Que està bastant bé, no? Que em va agradar bastant. I després, ara, per Halloween aquest any, vaig aprofitar i vaig veure'm l'original. I la veritat és que em va agradar molt amb la... amb la... amb la Curtis, que la veritat és que fa un papelon, també, la Gemini Curtis. I, bueno, és una gran pel·lícula. Raül, què ens estàs posant? A veure. Què paraules? Ah... Mira. A veure, Raül. Què és això? La cançó que surt a la pel·lí. Vale, vale, ja està. I que l'hagis posat amb el mòbil sembla algo brillant, perquè... Sí, té bastant de mèrit. Té bastant de mèrit, sí, sí. Ens anem a una altra banda sonora, seguim amb el gener de terror. Aquí us puc despistar una mica més, eh? Una miqueta, sí, sí. Perquè aquesta no és tan... no és tan clàssica. No és tan clàssica, ho vaig de reconèixer. Però sí que és cert que... es pot anar intuint, no?, una mica, d'aquí pot ser. És una banda sonora de Daniel Mann. Ah! Queda allà. És fan que guini, no? No, no és fan que guini. M'està venint. M'està venint. M'està venint. Pots ser sui ni tot. Pots ser sui ni tot. No. A veure, escolta'm-la. A veure. Uam, sona moltíssim, eh? És sui ni tot! Sí, sí, és sui ni tot, és sui ni tot. Sí, sí. Home, eh... El bebé de Sevilla, molt bé. El bebé de Sevilla. Sí, sí, és sui ni tot, és sui ni tot. Sí, sí, és una de les pel·lícules, també, referència de Johnny Depp, no?, perquè també hi treballa, i... És una bona amb càrter. Exacte, com en totes. Les més clàssiques. I ens anem amb un altre. Què, ho saps? Ui, el Raül la té a la punta de la llengua. Ai, ai, ai... La respiració, cois. La respiració, què dius de la respiració? No respies? S'ha escoltant la respiració. Ah, sí, eh? Sí. Ah. Però ja saps a quina pel·lis tracta, o no? La té a la punta de la llengua. Ah, m'heu d'anar. És que no en tinc ni idea, o sigui, te la deixo per tu. Ai. Què, no? Passa-la, perquè... No, no, no, no, no, és igual. Passa-la, diu. Passa-la. Home, és llarg l'Olívia al final. Halloween no és, perquè és l'edat a l'abans. És que se m'ha posat el títol de Halloween al cap, que sé que no és, però... Ara no m'ho no puc, ja. Home, té les notes aquestes dins? A veure. Halloween no és, vale? Viernes 13. Correcte, viernes 13. I que es cadasc el altre. Viernes 13. Viernes 13, sí, sí. És que m'anava de Halloween a Jason. De Halloween a Jason. Espera't, el títol de la pel·lícula. De Halloween a Jason, sí, sí. Seran el títol d'una pel·lícula, també, de Halloween a Jason. Sí. De Halloween a Jason. Però no, però no. Ens anem a l'altre, vinga, va. Som-hi. Aquesta li podem donar els dos, no? No, no, no, no. És patut, vinga. A patut, meravellades. És patut. Sembla malament. Patut. Patut. És una mica com es diu això. És una mica com... Minions. Com no em devineres les altres, doncs et regalo aquesta. No, vinga, va. Va, és tu, vinga. Silenciar la jota, eh. T'he vagits. Vinga, va, li diem a la vegada. 3, 2, 1... Psicosis. Psicosis. Psicosis, psico, psico, sí, sí. Bueno, aquesta escena de la dutxa, jo crec que és un referent, no? Amb molts aspectes. Amb mítica. Les més conegudes del cinema, diríem. Totalment, totalment. I... I bueno, jo crec que aquesta banda sonora de Bernard German també ha marcat molt, no? Si podríem dir de Steven Spielberg, doncs... La marca inclús tiburón. Exacte. La marca inclús això. Exacte. No, no, la veritat és que ara que ho dius, s'assembla molt. Sí, només que jo m'ho llegeixo amb això. Sí, sí, totalment. La mateixa tenissa. Sí, sí, és això, és això. Vale, doncs seguim amb una altra banda sonora, vinga. Aquesta... Li donem un altre cop als dos? Home, la deixem una estona, no? Perquè aquesta està bastant bé. Sí, que passa que t'hi hagan a arrancar, eh? Sí, t'hi hagan a arrancar. És plantó, és massajar. Exacte. La puc, la puc, la puc avançar. Però ho segueixo igual, eh? És que és les mateixes notes. I Rocky Mountains, que és l'altra versió de... Bueno, el que hem sentit és el títol inicial, diguéssim, i aquesta és un altre fragment de la banda sonora. Si haguessis explicat aquest fragment, hauria tingut més dutes, potser. Més que l'altra, perquè l'altra és molt reconovo. És molt reconocible del principi. Què et quedes, tu, del resplendor? Què més t'agrada d'aquesta pel·lícula? Uf, eh... Doncs mira, l'escena de quan està pujant les escales amb el bate, el Jack perseguint a la mare, així, a camara lenta, sempre em fica els fets de punta. Perquè és com... No és una de les escenes més icòniques de la pel·lícula, però és com que va intraccendo tota l'estona. Aquella escena és brutal. I crec que va després, justament després de la màquina d'escriure, potser? Sí, de les 5.000 fulles de... Exacte. Que va anar a haver d'escriure de veritat. Perquè, si no, el cúbric no volia agravar-la. Déu n'hi do. És que... Em balla molt aquest home. El meditòria ja escrivint. Goyo Bal Simpson, saps? Home, no ho copiaré. No sé quals fulls hi havia, ni quanta gent hi treballava, però potser si hi havia 5.000 persones i cadascú escrivint fulls, doncs ja tenen 5.000 fulls... Jo, que les fotocopiadores... També, també. Però no, havien d'escriure-les a màquina. Per això, per això. Tu no creus que algú va fer alguna trampa i ho va fer allà? El escàner allà, el ruló, el escàner, rulló, rulló, tothom. Tu ponen un cafè al cúbric. Està bé que hi ha un cafè? Ojo que el cubric i agradava molt jugar a... Unes plusanes? Agradava molt jugar a escacs, ara que parlàvem de la mascareta. És veritat. Ah, mira. Doncs va, acabem amb aquesta última i ja ens podem acudir... Aquesta és reconeixible. No, anava a dir que acabem amb aquesta banda sonora. No, és frateri. Ja marxem amb això. No ho reconeixereu, però ja us ho avanço. Això és una banda sonora feta per Michael Abel's i això és... Nosotros. Sí que ho has adivinat. Geraud, una de les pel·lícules... No, Geraud, no. Has. Has. No, perdona. No és per nosaltres. És de Geraud. És de Jaume Salir. Però és molt similar. Sí, sí. És el teu director. Sí, sí. Vinga, va, marxem. Moltes gràcies. Que vagi bé. I visc al cinema. Adéu. I a tot, gaire bé. Time, you and me Souped by the sea Goged by the shade of a coconut tree It's of a collaboration In my dream M'hi ha un nou table per tu Sitgant beneath the silver moon That's what we like to do in my dream When I see you day to day I try face to face I'm tired just to talk to you Wondering if you're dreaming too Cause I would like to spend some time with you tonight In my dream Radio playin' low Cheek to cheek where dancing slow That's how it always goes In my dream In my dream When lose our friends, hairs all wet We shiver in an icy sweat That's how it always goes In my dream In my dream When I see you day to day I try face to face I'm tired just to talk to you Wondering if you're dreaming too Cause I would like to spend some time with you tonight In my dream In my dream In my dream In my dream When you walk across the room The stars come out jazz and blues I close my eyes and drift away That's what I can hear you say Would you like to spend some time with me tonight In my dream In my dream In my dream In my dream In my dream You and me soaked by the sea Cooled by the shade of a coconut tree In my dream You and me table for two Sit beneath the silver moon In my dream You and me table for two Sit beneath the silver moon In my dream You and me table for two In my dream In my dream I see you when the dance is slow in my dream Lay you go with my dream I see you when the dance is slow in my dream The rules of red, heads are wet You shiver, shiver in the eyes It's wet in my dream I just hope that's love you must have rei M. de Música, un programa rei