La ràbia de Sant Just, n'hi haurà d'avui tot un. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La ràbia de Sant Just, n'hi haurà d'avui tot un. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio... De veritat, de veritat, que jo no puc, així jo no puc, però vaja... Algú pari que és de la... Som una bona colla. I tant, passigolla. Passigolla, passigolla. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a ràdio d'Esber. Un lloc de tots i per tots. Perfecte. Tinc un entres mal. S'acorda! Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Compre Sant Just, serà més lluny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJustMarket.com amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber. Molt bones benvingudes al programa que tant us agrada. Benvingudes a Cinema Alegresca, El meu nom encara no m'he canviat, sóc Daniel Martínez i tornem unes setmanes més amb vosaltres, a parlar del millor del cinema aquí i ara. Arranquem un altre programa de cinema a la Gresca, avui dia 18, o el dia que ens estiguis escoltant, tant a iVox, com al web de Ràdio d'Esvern o a la freqüència modulada del 98.ufm o 91.2.fm. Ara sí, presentem els nostres estimats al nostre estimat equip, perquè ells són la llaviral, molt bones, com estàs? Estàs segur que som estimats? Estimats. De vegades no em sembla. Jo us estimo, el que passa és que vosaltres no m'estimeu a mi, que no és el mateix. Home, això seria discutible. Home, sento bastant odi, a vegades, a parlar de la meva persona. Sí, sí, sí, no, que sento rancor, rancumia, sí, perquè em teniu amb veja. Com vols que et demostri el meu amor, Dani? Home, jo què sé, allà, amb convides de vacances, o jo què sé, amb convides... Home, ara mateix de vacances és una mica complicat, eh. Per què? És que ara... Es pot viatjar a Mèxic sense res? Es pot viatjar a Mèxic? Es pot viatjar a Mèxic? Clar, anem a Mèxic els dos. Vols visitar el lloc de coco? Ah, recorda'm. Una guitarra i tot. Podríem anar per el dia de les vacances. El dia de les vacances, però llavors encara queda molt. Bueno, però ve reservant els billets, ve reservant els billets. Raül Navarro, molt bona, com estàs? El cas d'aguantar, eh, Dani. Estic perdut. Tu també véns a Mèxic o no? Estic perdut. No, no, ja n'heu fet, n'heu fet. Jo us espero aquí, perquè... Amb la pancarta de tornada. Jo cuido el gat, m'és igual. Bueno, tu cuides el gat, ja està bé, ja. Pobles, plantes, aquestes coses. És que ja estem pensant en les vacances, Raül. Ja, cada vegada menys. Sí, sí, sobretot amb la camisa que portes avui. Sí, és més de primavera, no? Que no pas d'estiu. És com d'oliveres, no? Sí, és d'oliveres, d'ocellets, no sé... Semana Santa, seria. Sí, sí, sí. Mira, si caiem ja, pot començar el programa. Comencem amb la Cresca. Comencem. I arranquem, com sempre, amb el Little Green Buck. Ai, Josh Baker. Ai, my God. Ja. I com sempre, aquesta cançó ens acompanya. Això és el guia, però el que no veu ningú és el... La bateria, que toquem tots tres, a més. Jo crec que, incluso, el muntano i tot, quan ens acompanya, és el... Sí. Totalment, totalment. Tu que la bateria no sabem, però, com a mínim, fem la màgoda... Podem intentar? Sí, ho intentem. Ah, mira, d'allà. Tu no te m'ensenyes. Això no m'ha dit, que era biofòmica, això. És que, de debò, eh, mira que és de primera ràdio, eh. Si et vegués el Roger... Si et vegués el Roger Tocet, ja, bueno, és que... Sí, però això no ho sé. L'hi enviarem per WhatsApp. L'hi enviarem per WhatsApp, una nota de veu, tu ho fent així. Sí. A veure si que ho has de fer també. En aquells tais que puc explicar els divendres, no? Clar, sí, sí, les fifies i aquestes coses. Bueno, ens anem a la pregunta de la setmana, com sempre, a 8 i 8, la pregunta... Va una mica de tantí, no? O sigui, que ja ens veuen que estava en deshonora. Jo pensava que anava de mans, dir que estàs. No, no. No, suposes... Va de bateries. Sí. Va de russis. No, no, va de tarantinos. Ostres, mira, ja, aquesta és bastant bona, aquesta pregunta. Com sabeu, Quentin Tarantino va dir que faria només 10 pel·lícules. Ja... Ja ho ha confirmat. Ja ho ha confirmat. Ja porta 9. Sí, li falta l'última. Sí, li falta l'última. Llavors la pregunta és, de què us agradaria que tractés l'última pel·lícula de Tarantino? Un calvo. Ah, ja us quedeu. Que faig un calvo, ells. Sí, ja està, ja està. Però això seria una mica com el bocadillo, no? Però això, no, no. És que és el que li queda allà per fer. Sí, sí, evidentment. Seria un bocadillo, sí, sí. Seria una mica el bocadillo de Tarantino. En comptes del Wismichu, seria Tarantino fensa un bocadillo. Tu imagina't. Tu posa't d'una situació, no? Una... que ho sé, una weblinale, una... Qualsevol... Qualsevol festival d'aquests. És igual. Pel·lícula, no, l'última pel·lícula de Tarantino. Ja hi ha sort. Però hi ha bocadillo. I aquí us quedeu. Sí, però bocadillo, però ben fet. Home, ben fet, no sé. I tampoc tinc ganes de... de comprovar-ho. Que aquí només en una hipòtesi, en una idea. Ara, el Raül no s'ho pren molt en sèrio, perquè jo suposo que ell també té gans de vacances. Però la Llaia Vidal, mentre reserves els billets d'avió cap a... cap a... Cap allà, cap a... La Llaia Vidal, d'aquest agradaria que t'hagés. Home, la primera idea que se m'ha vingut al cap és que fos com un homenatge recopilatori de tot el que ha fet i que quedés aquí conglomerat en l'última pel·lícula, però jo crec que això seria massa cliché. Segurament ho farà. Sí, segurament. Jo crec que sí que t'hi ha d'anar per aquí. O això acabam amb un reserva d'ocs dos punxers. S'havia dit tornar als inicis, no? Tant i tant. S'havia dit de fer un pol ficció amb Star Trek, no? Home, home, no, no. No, no, no. No cal problema, ara que ho dius, tant i tant, no... Se li havia escapat a l'espai exterior en alguna ocasió. Potser... Potser volria retornar aquesta idea. Volia dir que la primera idea que s'havia vingut al cap era que... Té la meva secció. A veure, arrangol. Avui el Raül és l'home de les mil tecles i se li acaba d'anar. Sí, tu. Estava aquí parlant amb vosaltres i no he parat atenció. Se t'acaba d'anar a l'olla, Raül. Estàs sonant aquí la banda sonora del xic-signora, però no passa res, eh? No t'ho tindrem compte. Bueno, deixem una miqueta ja de canvi, va. Vale, va. I això, i la meva primera idea ha estat aquesta, però després he pensat... Mira, com això no es complirà, perquè són idees rucambuleixes que se'ns acudeixen aquí. Per què no fer una última pel·lícula de terror? Home, estaria bé. Ja que és molt sanguinari el Tarantino, portar-ho a l'extrema. Clar, clar, no, no, totalment, totalment. I, a més, és una gènere que no ha explorat gaire, no? La seva filmografia. Bueno, si terror pur i dur, puc dir-ho. No, pur i dur, no, és més de gore. El gore sí que l'hem vist, aquí el vil, per exemple, i altres... Però això ha de manejar els suspents i... Ai, Déu meu! No! Sí, com si se l'haurà de tarantir, eh? Sí, sí. Bueno, de fet... Oh, oh, oh, oh, oh! Enda, què és això? Això és per su llengua. Això és que heu de ser auriculars, però de cop. M'he quedat el to loca. Però de cop, i això és una pel·lícula de Tarantino, és de Django. Ah, m'agrada. Django de ser cadenat o això? Sí, home, és una de les grans de Tarantino, se'ns dubta. Però, ostres, de un i tot et deixa com tonto, aquesta... Això ha de ser d'improvís? Et deixa com tonto. I, Raül, vols afegir alguna cosa més a la teva resposta? Jo crec que he dit plou, eh? Sí, no, fer el calvo i ja està, que faci un calvo i que ho gravi... Digueu-me que no me la compreu. Home, pues no. L'última pel·lícula de Tarantino. Home, jo no seria molt polèmic. La gent va pegar per veure el guismitxo, eh? Sí, sí. Per veure el guaje. No, no. Imagina't. Home, si estigués ben fet, jo sí que t'ho compro. Si ho fa Tarantino, jo crec que ballar a tothom. Home, jo la veritat és que no sabria respondre una cosa. Si no és que no ho ha fet alguna vegada, eh? Sí, potser que ho hagi fet, potser. Un bocadillo, vull dir, eh? Un bocadillo. Home, un bocadillo segur que se n'haurà fet algun, però... Un sàngüeig, que les diuen sàngüeig. Un sàngüeig. El que... el que no sé ben bé és respondre enclaratat aquesta pregunta. I llavors per què sàngüeig? Perquè hi ha moltes... no, perquè tinc moltes opcions, tindria moltes opcions, saps? Jo què sé, des de un Meri Poppins versionat per Tarantino, que seria com supercripi de veure, no? Un Meri Poppins. Jo què sé, jo m'imagino una Meri Poppins una mica tot loca, no? Amb els caràfers dels nens, sí, amb els caràfers dels nens allà tancats. La ninhiera assassina, pel·lícula de Antena 3. Sí, sí. En el seu bolso que vagi traient caps de nens, saps? Ostres. I tota la pel·lícula, sí, caps de nens, la... No sé... Suinitat, una mica. Una mica suinitat. Sí, sí, una mica això, no?, però... Però sí, fem programa, no? Ah, sí, fem programa. Fem programa. Mira, Meri Poppins, versió en terror, i que al final es menja un pocadillo. Jo crec que aquesta és l'última pel·lícula. Serà l'última pel·lícula de Tarantino, segur. Sí, esclar, oiens, necessitem vacances. Necessitem vacances, però ja... Un mes que d'altres, ja t'ho dic. Sí, sí, totalment, totalment. Quines serien les vostres opcions, digueu, un... De vacances? De vacances? No, no, no, de l'última pel·lícula de Tarantino. Ho deixeu a les xeixes socials. Ah, roba, cinema de Gvesca, i ara sí, marxem cap a la Llevidal i la ciutat a les estrenes. Oh, my God! I, com deia, necessito vacances. Jo crec que tots les necessitem, però la Llevidal és una noia molt complidora i molt treballadora, i ha portat la secció, com sempre, d'aquesta setmana. I ens porta pel·lícules d'una talla bastant important. Home, parlant de terror, que a mi almenys m'agradaria que fes alguna cosa més de terror al Tarantino, us porto la primera pel·lícula que s'estrena avui dia i avui de juny al cinema, que és Un Lugar Tranquilo II. Bueno, de fet, es va estrenar el dia 16, no? Sí, de fet, es va estrenar fa dos dies, sí, dimecres. Crec que té algo que veure perquè avui juga la selecció espanyola, potser. Crec que és perquè juga avui la selecció espanyola, que han decidit fer l'estrena al dimecres. Sí, és horrible la decisió, però crec que va per aquí. Sí, com que juga la selecció avui, si no m'equivoco, potser vaig llarrat. Però pel que m'han dit els programadors de cinema i tal, la cosa va per aquí. No ho tinc molt clar, però crec que va per aquí la cosa. Doncs sembla una mica... Molt heavy, molt heavy. Sí, una mica, sí, però... Que el cinema tingui que... Ai, que el futbol tingui que... Prioritzi davant del cinema, no sé, és una mica estrany. Però bé, sí, és una pel·lícula que la tenim a cinemes ja des de fa dos dies, ens ve dels Estats Units. Produria de parlar Paramount Pictures, entre d'altres, com Platinum Dunes. És una seqüela de thriller, d'altre terror, ciència ficció i futur posa poc elíptic per la trama que ens porta. D'aquesta ocasió, la segona part dura una hora i mitja passades, nori 37 minuts, exactament, i en la direcció s'hi troba John Krasinski, que va ser el director de fet d'un lugar tranquil·lo, la primera entrega, però també és director de la sèrie d'office, entre altres directors. Un registre completament diferent d'aquesta pel·lícula. Totalment, eh? Totalment. Però bé, així demostra que té diferents facetes, també, com a director. Fas de dirigir Steve Carrell a dirigir Emily Blunt, que bueno, que també... Exacte. I com... Que li queda en casa, t'ho dic, eh? Ah, sí? Sí, home, Emily Blunt és la seva dona. Ah, és la seva dona? Ah, no ho sabia. Doncs mira, mira. I ja que parlaves de Mary Poppins, doncs mira, tenim a Emily Blunt, que va fer el regressor de Mary Poppins, com d'els seus papers, i l'arxica del tren entre d'altres pel·lícules. I després també, a part d'ella, hi apareixen Millicent, Simon, i Noah, Job, que tots dos van apreciar també la primera entrega com els seus fills, i el primer de tots va aparèixer a Wonders Track o l'emoció de les maravilles, i Noah, Job, va aparèixer a Lemans 66, una pel·lícula que va estar als Oscars de l'any passat, Holmes i Watson, Wonders, i Suburbicon, entre d'altres produccions. I bé, tenim la família Abott, que és aquesta família protagonista, de Tornada. Després de tot el que va passar a la primera part, que si no veus la primera part, doncs no direm res per no fer espoiles, tenim a Lebelin, que és aquesta mare de família, juntament amb la seva filla Regan, i el seu fill Marcos, a més d'un bé bé, que també porten, s'enfrontaran un altre cop als terrors del món exterior. Recordem que era un món posa apocalíptic, com deia un dels seus gènere's, que es veu que la Terra ha quedat assolida per uns éssers que es mouen a través del so. Per tant, si ells fan alguna mena de so i no estan en silenci, els atacen. Per això han d'estar tot a l'estona en silenci. És una pel·lícula que juga molt bé amb el so, amb els silencis, tenint en compte que és una pel·lícula de terror, i el terror és un gènere que juga molt amb aquests efectes. Per tant, és molt curiós en aquest sentit. Doncs això, tenim aquest món, i un cop han descobert com acaben els monstres, que amb aquests monstres que tacaen quan perceben el so, vist sobretot de la primera pel·lícula, la família se'n dinjarà en els boscos... Bueno, la família. Bueno, sí, la mare amb les filles i tot. El que queda de la família. Clar, exacte. Se'n dinjaran entre la maleza, decidida... No m'has d'agafar que no l'ha vist. No l'has vist, Laya. No l'has vist. No l'has vist, per això. És que està volent la meva família. A veure, és la mare i les filles. És la família que queda. A veure, Laya, és que em sembla molt bo... Diguem que era més extensa, la família. Però no feu spoilers per si hi ha gent que no l'ha vist. Em sembla molt bo, perquè la Laya comença la secció dient... És una pel·lícula que està molt bé, que és de la sequela, que està molt bé, la primera, no sé què. A veure, que està molt... Per què lluites així? Està molt bé la sequela, no sé què. Clar, jo pensava que l'havies vist. Que no, que l'havies vist. Per què volien anar al marató? Perquè es pot... És que la setmana passava amb un marató, i per això la Laya... Clar. Doncs bé, el que queda de la família. Està decidits a entinsar-se en terres desconegudes. Però aviat s'adonaran que les criatures que caen a través del sol vistes a la primera pel·lícula, els que l'hagueu vist ho sabreu, i els que no ho veureu. Els que maten el rest de la família. Però calleu! Aquestes criatures no són les úniques amenaços que es trobaran al camí. Ja està, això és l'únic que... Hi ha més. Hi ha més mandanga per... Aquesta pel·lícula... Aquesta pel·lícula inicial de... Un lugar tranquilo. L'únic divertit és que... A mi em sembla codiós. El fet que aquesta pel·lícula... Silenci de cop. Havia de fumar a part... Havia de fumar a part del... del universe Cloverfield. Quin era aquest universe? Aquest és el... la pel·lícula... Com era Cloverfield Ten Lane? Molt així. Hi ha altres pel·lícules. Ah, no... Totes es diuen Cloverfield, vale? M'agradaria de fumar a part... Havia de fumar a part d'aquest... d'aquest universe, no? No és una trilogia, sinó que és com una mena d'univers. Una mena d'univers. Havia de fumar a part d'aquest... d'aquest universe, però finalment es van desbancar. I van crear una pel·lícula independent. Però si us fixeu, si agafessis aquestes pel·lícules de Cloverfield i fiquessis jo aquesta dins, entraria dins d'aquest universe, perfectament. Sí, de fet estic veient imatges i els monstres s'assemblen molt, la veritat. Funcionaria. Sí, sí. Si encara que es van apartar van mantenir similituds tot així. Sí, el... Ai, és que ara en una cosa... Ah, monstruoso em sembla, no? Aquí. Les pel·lícules. Cloverfield. Cloverfield. Hi ha una del John Goodman, que és... Conhecida como monstruoso en España. Aquí está como monstruoso. Després està l'altre John Goodman, que per mi és la que més m'agrada. Que és tan molt divertida, que és Cloverfield 10 Lane o així. I aquesta per mi és la millor. Que aquesta, si la conjuntes en un lugar tranquilo... Qualla bé, qualla bé. I té molt a veure amb la música que estem escoltant, eh? Sí, moltíssim. Té moltíssim. Sí, sí. Bueno, el que té a veure és que si posessin aquesta música allà estarien tots morts. Això és el que té a veure. Sí, exactament. La pel·lícula de veritat a mi em va agradar bastant. El lugar tranquilo. La vaig veure als cinemes amb la sala a tope, i recordo molt bones vibres i... Quan s'enquiren les sales. No l'han llogat tranquilo. No l'han llogat tranquilo. Un lugar i tranquilo, era. I ara en morirem tots aquí per culpa de la sala que està a tope. Bueno, doncs passem a la segona pel·lícula d'aquesta setmana, perquè... Sí, la música que està sonant de fons. La música que està sonant de fons sí que tindria a veure amb la pel·lícula que... que... que vaig a presentar ara. Ah, sí? Que és un barrio de Nueva York, que de fet... Ui, uoooh! És una adaptació musical. És una pel·lícula musical. La tutela diria a Dani. Ah, sí? Tenim, en un barrio de Nueva York, és una adaptació... és una adaptació cinematogràfica del multiperamiat musical de Broadway, In the Heights. In the Heights. Creat per Lin Manuel Miranda. Home, Lin Manuel Miranda, conegudíssim també per... Hamilton i el regreso de Mary Poppins. També. I la banda sonora de Moana, també. També fer la banda sonora de Moana. I bé, tenim la pel·lícula d'aquesta... en un barrio de Nueva York, que s'ha estrenat avui, justament. Aquesta no fa dos dies que està al cinema, sinó que ja... la teniu a partir d'avui, produïda per la Warner Bros, una pel·lícula dels Estats Units, i distribuïda també per la Warner. Es tracta d'un musical romàntic, és llargeta, dura dues hores, i 23 minuts, que era bé dues hores i mitja. I ara, si troba, John M. Choo, és director del videoclips de Justin Bieber, per exemple, i director de la pel·lícula, Ara Meves II, la segona part. I en el repartiment principal li trobem dues actors, que són Anthony Ramos, ha sortit, per exemple, el musical de Hamilton, ha nascit una estrella, i el que em fa molta gràcia és que l'Anthony Ramos ha sortit a Godzilla, rei de los monstruos, i un altre actor, que també és bastant rellevant en aquesta pel·lícula, que és Corey Hawkins, ha sortit a Kong, la Isla Calavera. Per tant, tenim un que ha sortit a Godzilla, i l'altre a Kong, a les dues versions aquestes, i és curiós. I Corey Hawkins també ha sortit, per exemple, de pel·lícules com Infiltrado en el Cucus Clan. I bé, si no heu vist el musical de Indahights, on no sabeu d'acabar, doncs us explico un breu vent l'argument. Tenim el barri de Washington Heights, a Manhattan, i allà hi viu un jove que es diu Usnavi de la Vega, i ell s'enfronta a una decisió molt difícil, que és quedar a tancar el seu negoci i tornar a la República Dominicana. Però ell no vol fer això. Ell, al contrari, vol perseguir un somni que té a veure amb la música, i és que en el barri on viu, en aquest barri de Washington Heights, els carrers estan fets per la música, i la música hi té molta importància. Encara que aconseguir el seu somni és molt difícil, perquè ell és molt somniador i, a més, per tant, a una classe social molt baixa, i és molt difícil arribar-hi, doncs aconseguireu almenys intentar posar en pràctica aquest somni que té de la música, gràcies a les companyies que té i a cançons que va cantant, i per demostrar que ni ell, ni els seus veïns del barri, són invisibles al barri de Washington Heights. In the Heights o també coneguda com a, en un barri de Nueva York, ja teniu disponible, correcte. Als cinemes estem sentint a la mateixa lavanda sonora de la pel·lícula, que la teniu també disponible a Spotify. Sí, agafo moltes influències de Hamilton, per exemple, que el musical de Hamilton parla de, si és un musical d'època, però amb cançons de rap. Ah, mira. I té molt de veure amb això. Doncs també el teniu disponible al musical Hamilton, si no m'equivoco al Disney Plus. Sí, que podeu veure també la versió de Broadway. I In the Heights, doncs ja la teniu també a cinemes. Altres estrenes d'avui divendres. Correcte. El 16 de juny, de fet, fa dos dies de l'Himècres, es van estrenar també dues pel·lícules entre aquestes, i l'altre, el d'espaldes dos, una secuela d'acció i comèdia, i després el poeta i l'espia, un drama històric i biogràfic sobre la literatura d'Itàlia i França. Però avui també s'han estrenat altres pel·lícules que tenen interès, com són, El inglés que cogió una maleta i se fué al fin del mundo. Així com es diu, però és una traducció que no és literal, perquè la pel·lícula originalment es diu The Last Bus. O sigui, com, l'últim autobús, i l'han traduït com, El inglés que cogió una maleta i se fué al fil del mundo. Quan de mal han fet aquests títols així, eh? Sí. Aquests llibres. Sí, sí, totalment. Perquè de fet, crec que està basat en un llibre. Sí, sí. És un drama road-movie del Regne Unit, així francès. Ah, i així... Anglès. Francès, eh? Sí. És del Regne Unit. És francès, exactament. No, no, no. I també s'estrena, per exemple, un drama transgènera de Bèlgica i França, en aquest cas, França, que es diu Lola de 2019, i també tenim un documental sobre refugiats espanyol, que es diu Bienvenido Sa España. I bé, una re estrena també, una comèdia negra espanyola del 78, que es diu La Escopeta Nacional. Bé, no? No, no. Berlanga. És bueno, és l'any o Berlanga, i és normal que tinguem cosetes berlanguines. Berlanguines. Berlanguines. Ha sigut horrible. Ja ho sé. Intentats d'escarir. Berlanguines. La Berlina, saps? És que m'he recordat els donuts, que encara li diuen Berlina. Sí, sí, sí. Mira. És que estan de xocolata. Sí, de xocolata. És que no tenen furats. És que no tenen furats, aquesta. Ah, bueno. Però amb furat també nevis, eh, Berlines? Mira, és igual. Estan malament dit. Sí, sí, m'ho han dit malament. La gent m'enganya, ja ho sabeu, que a mi m'enganya fàcilment. Ens anem a la plataforma vermella, perquè Netflix també estrena cosetes com Ser Padre. Correcte. No és com Ser Padre, o sigui, és Ser Padre. Estrenen coses com? Com Ser Padre. Coma Ser Padre. Exacte. És una pel·lícula que s'ha estrenat avui, també, el 18 de juny dels Estats Units, produïda per Sony Pictures, es trata d'una comèdia dramàtica que hi havia dues hores, un hori, 49 minuts. En la direcció també s'hi troba el que ha escrit una part del guió, que és Paul Wates, és director de pel·lícules com, per exemple, American Pie, el Circo de los Extraños, Aure los Padres Son Ellos, la vida de Flynn, és a dir, moltes comèdies, però ara s'ha embarcat en una comèdia que és més de drama del que sol fer. I en el repartiment principal, el padre, aquest padre que és protagonista, és Kevin Hart. És un actor que ha sortit a marxar-me en pel·lícules d'acció i comèdia, com Fast & Furious, les noves de Jumanji, que te n'hi agrada en el Raül, Escuela per a Fracassados, i The Obscite Amigos para siempre, pel·lícules més còmiques. I bé, la pel·lícula és una adaptació de la novel·la Dos Patons per la Madi, escrita per Matt Logelin, que, de fet, el dos patons té veure un petó de la mare difunta i un petó del pare. Això de la mare difunta no és spoiler, si comença la pel·lícula. I és que, de fet, la pel·lícula comença amb el Matt i la seva dona tenint un fill, però la dona, justament després de tant... Bueno, una filla, de fet. Després de tenir la filla, la mare es mor, i aleshores ha de ser el pare que ja de cop es troba sense la mort de la seva vida, i es troba tot sol al món a vent de cuidar aquesta filla que la vol amb tota la seva ànima, però no sap com cuidar-la. I aleshores haurà d'aprendre a viure de la seva dona mentre intenta seguir endavant amb la seva filla. Vos molt bé, aquesta pel·lícula que també es trena Netflix i, com no, ho fa acompanyada d'altres cosetes, com, per exemple, he de ser una vez en Hollywood. Sí, ja que parlàvem de Tarantino, el passat 13 de juny, disapta, dimenge no recordo ara, però cap de setmana es va estrenar era ser una vez en Hollywood, aquest thriller dramàtic i de comèdia negra, amb una miqueta de meta cinema de Tarantino, també hi podrem trobar Headspace, Relaja Tomente, un curmatratge documental d'animació que es va estrenar el dia 15 de juny i, per últim, una pel·lícula titulada Ali i Raturrat Queens, una comèdia dramàtica d'Indonesia que es va estrenar el passat 17 de juny. Molt bé, doncs, queda dit, aquestes estrenes que podeu trobar a Netflix, ens anem a la plataforma de Walt Disney. Correcte, tenim Disney+, avui ha llançat l'última pel·lícula de Pixar, titulada Luka, de fet s'ha estrenat avui mateix, 18 de juny. Ens ve dels Estats Units produïda i distribuida com no, per Pixar Animation Studios, igual Disney Pictures, es tracta com no, d'un cinema, de cinema familiar d'animació, aventures, fantasia i comèdia, el gènere que sol ser de les pel·lícules de Disney i Pixar, dura un hori i mig, un hori i 36 minuts, exactament, hi ha la direcció si troba Enrico Casarosa, no ha dirigit cap pel·lícula prèviament de Pixar ni de Disney, però sí, va ser el director del curt, la luna de Pixar, un curt superentrenyable, superprendre, que és un dels més preferits, i de fet, l'estil d'animació i del disseny de personatges és molt semblant, el del curt, en el que trobem de la pel·lícula de Luka. Bé, us explico una miqueta de què va. Tenim la costa italiana, seria com un, a mi em recorda molt, l'ambientació de Colmi Bayorney, el d'aquesta pel·lícula. El que passa és que no sé si es tracta amor, en aquest cas seria més amistat. Tenim la costa italiana, coneguda com la Riviera, aquí és on se troba la pel·lícula, i aquí coneixem en Luka, que és un noi que passarà a l'estiu al costat del seu millor amic. Però la felicitat es veu a troncada quan un fosc secret pot pujar en perill aquest vincle que tenen tots dos, i es descobreix que el protagonista és en realitat un monstre marí de la profunditat de l'Ocea. Aquest Luka no és un humà, sinó que quan toca l'aigua es converteix en aquest monstre, que és bastant mono, però és un monstre que havia de dir. Serà aleshores quan, amb aquest secret desvallat, els dos amics s'embarcaran en una aventura estiuenca per la costa italiana on la qual descobriran el veritable sentit de l'amistat. Escolta, però que... Però si és... És un monstre de la forma de l'aigua, això? És igual a la forma de l'aigua. És igual. Hi ha una conseqüència... a l'esàpia. A l'esàpia, no sabemos. Sí, sí, totalment, però molt heavy. Sí, és que... Aquesta pel·lícula és com una barreja de com hi va llornar amb l'ambientació. Act 2, també, amb el tema de convertir-se com en coses marines quan toquen l'aigua, després amb la forma de l'aigua, també, com hi va llornar, com deies, i la veritat és que te'n anava a preguntar si és un personatge LGTBI, però... No ho sé, perquè de moment només es tracta l'amistat entre ells dos. No sé, s'haurà de veure la pel·lícula, a veure com ho tracten. Vale, veurem, veurem a veure què passa. Però sí que són... El disseny de personatges és molt mono. Sí, són molt monos. Molt més caricaturesc del que Pixar ens té costumats. Bueno, també està bé que ens vagi canviant una mica de registra. Passem amb Amazon Prime Video, també ha estrenat cosetes. Sí, i no només Amazon Prime, sinó també HBO i Filming, per tant anirem superràpids. Amazon Prime tenim, sincronic, los límites del tiempo, un thriller de ciència ficció dels Estats Units que es va estrenar al passat 15 de juny, de cinema independent. També tenim la sequela d'animació, fantasia i aventures del Japó, Digimon Adventure, Last Evolution Kizuna, per qui veies la sèrie, doncs que sapieu que també tenim aquesta pel·lícula a partir d'avui, 18 de juny. Després de la plataforma d'Akbeo tindrem, bé, ja tenim, de fet, a partir del 15 de juny, tota la saga d'Indiana Jones, saga o trilogia, com li vulgui dir el Raül, però teniu les 4 o 3 pel·lícules, com ho vulgueu veure, d'aventures, de ciència ficció, d'estrenada dels Estats Units. I també s'estrena un largo viatge avui, una pel·lícula, un drama biogràfic sobre la Segona Guerra Mundial basada en fets reals que ens ve d'Australia i del Regne Unit estrenada l'any 2013. I de film, per últim, tenim pel·lícules com Spaceship Earth, un documental dels Estats Units, de l'any passat, del 2020. També s'ha estrenat Happy Lee, un thriller de comèdia negre d'aquest any, del 2021, dels Estats Units, i també Sola les Bèsties, un thriller dramàtic francès, en aquest cas. Gràcies, Laya. Com sempre, per portar-nos les estrenes, la veritat és que avui portes coses molt interessants. Jo em quedo en IndiHates, en un barrió de Nueva York, perquè té molt bona pinta. Sona molt vera seva banda sonora. La cançó que estem escoltant també la podrem sentir a la pel·lícula. I és molt de l'Estil Hamilton. És broma, eh? És broma, això és menint black. És broma, és broma, és broma. És que molt a tant, molt a tant. Però veig molt d'Estil Hamilton, si no has vist Hamilton segur que t'agrada. Sí, sí, sí. El que passa és que Hamilton no l'he vist perquè està només en anglès. S'han posat en subtítol, eh? Ah, sí? Perfecte. Sí, estan en versió original, però els títols en castellà. Perfecte, doncs llavors sí que ho faré. Faré la visió. Faré el visionat. Gràcies, Laya. Ens anem ara a la rapesca. Menin black. Ara sí que ha de sonat, tio. Si abans deia que tocava amb la bateria, amb aquesta cançó toquem les maracas. Tenim una faldilla de hula-hula. Sí, eh? De hula-hula. De hula-hula. Hula-hula. A veure, hula-hula. Sí, sí. Avui ens portes una secció molt interessant, molt xula. Que tornes a no saber quina és. No tinc ni idea. És que quan es diu que ens portes una secció, has de dir a com? Ens portes alguna cosa? No, això és algo. No són uns canàpies, unes croquetes. Tothom té algo. A final hi ha un moment que, a més, com us he anat canviant, una mica de temes i d'estils, és com més boig encara. Totalment. A segona temporada, vaig començar a fer la història del cinema. Sí, però ens agraden les sorpreses. Sí, a l'altre jo, sobretot a mi, no tant. Però a l'altre ja li agraden molt. Però jo tornaré a la segona temporada. Farem una a la pesca de la segona temporada. Un rítmament verd. A la segona temporada, recordo que us vaig començar a donar una mica la pallissa, per dir-ho com una neda, amb això, amb l'història de l'odigen del cinema. A poc li diria pallissa. Bueno, digue-li com vulguis. Ja me n'ho decis. Vaig fer una llaviral, us reconec. Doncs això. Amb l'odigen del cinema, dels germans d'Hormier i tot plegat una mica. I moltes han sigut les vegades que hem fet referència a aquella primera projecció del saló indien del voleber dels caputxins a París, de la sortida de la fàbrica, de l'arribar del tren, del tren. I també he mencionat un altre film que era relegat sempre a aquest trossi lloc, però potser això no seria del tot just. I li potser, perquè amb la sortida de la fàbrica, podríem dir que estem davant del primer documental, per dir-ho d'alguna manera, ja que no tan sols podem veure una simple sortida de treballadors, sinó que estem parlant d'un moment de la història, després d'una revolució industrial, mostrant una societat, bé, una mica preparada, les coses com són, perquè els treballadors havien tingut temps de canviar-se de roba després de la jornada laboral, fent valer les seves millors gals dels jumentges, per sortir guapos a la càmera. I, a més, tots anàvem ben après el camí que havíem de prendre en sortida, en desbandada, per la porta, al seu caminet. Per el camí, alguns soquen, una noia jove tirada de la faldilla, una altra, per aquesta davant d'una càmera, una bicicleta, en alguna de les versions, tenim un carro, també, per allà davant de la porta. Que sí, van fer diferents versions. Es van fer diferents presses, d'alguna manera. Sí que l'acabat d'encendir va ser una, però van haver diferents opcions, suposo que més d'un xucari per al camí s'hauria de repetir. Vas tu, tu n'havies d'anar cap aquí. O el típic de... Sí, però una altra per si de cas. Sí. En aquella lleixia els obiers no pretenien mostrar a la societat, ni fer un documental fidedigna d'un moment de la història. Ells t'ansòls volien demostrar que havien aconseguit captar imatges al moviment. Això era realment important. Tota la resta de lectures són apostadiòdics, van ser pensades simplement que en aquell acte es feia ben palpable aquell moviment, gravant allò, evidentment, tindria moviment. Si jo típic de que et fan una foto o t'estan gravant un vídeo, les gent es queda quieta. Diuen, no, no, volta, que és un vídeo, no? No, és un vídeo. Això ens ha passat, inclús, avui dia. Imagineu-vos en aquell moment, havien de demostrar moviment. Havien d' demostrar moviment, però això que tenien la porta tenien la fàbrica al jardí de Casas i es tenien allà mateix. Per tant, per què matar-se més? És a dir, no hi havia una intencionalitat fínmica en aquest horatge, com dèiem, com tampoc l'audia a l'arribada de l'estació. Tant sols, mostra moviment, com dèiem. Però què em dieu d'aquest tercer film que sempre queda relegat? Jo crec que sempre queda relegat a un segon pla, o un tercer pla, millor dit, com és el regador regado. El què? El regador regado. No he sentit parlar d'aquest... El regador regado? No. Vull dir que és un senyor carregat. Com ha parlat aquí, eh? Sí, és un jardiner. Així és com es coneixen. És la història... És una primera imatge d'un jardiner que està regant el jardí, precisament també dels Lúmia. Arriba un noi, li tapitza la manquera, no surt aigua i el mira... Ah, sí, ja sé quin dir. És veritat, sí que ha quedat relegat en un tercer pla, perquè s'ha entratat. A un tercer pla, i ha fet això que vosaltres... o no hi heu conscients en aquest moment. D'entrada, així és com... El regador regado, d'entrada així com coneixem el film, però el títol real seria la genel·le de jardiner el de petit Eplier. Bueno, t'ho diré. El jardiner i el petit entremaliat. Ah! Així és com es deia la primera pel·lícula de la història del cinema. I millor dit, la primera comèdia de la història del cinema. També. Amb ella, naixeria la intencionaritat fílmica, un gènere concret i tantes coses més que sense intenció serien la llavor del gran espectacle que és el cinema, avui dia. Com tantes coses que s'han descobert invatat per accident. I tant. I podríem anar punt per punt, si voleu. Si més no, la història és molt simple, com deien. Tant com un jardiner que queda xop, el mirar per que la mànaga deixa de rejar aigua. Però pensem sempre en el moment i en el temps en el que estem parlant i dins d'una experimentació amb les primeres imatges. Sempre des d'aquell punt de vista. No no mirar el context. Vull dir aquí que Lluís Lumiere va pensar en una tida còmica de 1887 dibuixada per el mand Hernán Boquel que també havia estat racionada per les sessions de la llanterna màgica. Aquesta tida còmica ens ensenyava precisament això. El que veiem. Un jardiner mullat, un regador regador. I per tant veiem el primer gag de la història del cinema. El primer curt. També podríem... Curs de ficció, no? Això. Tant com deien la preparació prèvia de la fàbrica que s'havien mudat ben guapos per sortir de pantalla. Evidentment, hi ha més raó en aquest film. Veiem el jardiner real de la família Lumiere, el Jordi de la Casa. Jo he trepitjat aquest jardí. Ah, sèrio? Sí, jo he estat en aquest jardí. Ho deixo aquí com a dada. I vas notar la història. La veritat és que sí. És un viatge que recordo molt bonic. Vaig gaudir moltíssim. Està dins de la casa, perquè pots visitar la casa, pots visitar aquesta entrada de la fàbrica. Ara són a l'edacte, on ja es fa un festival de cinema, també. Home, ho hem aprofitat bé. Sí, és tota una experiència molt bonica, si t'agrada el cinema. Però tot i així, això, teníem el jardiner Lumiere, el jardí de la casa, i un noi que li trepitja la mànega, que seria el jove electricista de la fàbrica, en León Totobás, de 22 anys. Inicialment, havíem provat que aquest personatge l'interpreteria a l'Eduard, un dels fills de l'Huix Lumiere, però tenia 10 anys i no era capaç de parar el flux d'aigua de la mànega pel seu poc pes i la seva poca força, no? Així que, com dic, ventilada de l'electricista de la família, de la fàbrica. I en aquell moment, com no hi havia cap pel·lícula de ficció ni res, també era impossible trobar actors de càmera, que havien de tirar per... És de paraules de pensar, però això abans us posaven aquest antecedent, que no estàvem preparant una pel·lícula, no estàvem preparant un gag. Estaven simplement rodant moviment. Simplement, que ja que estàvem... Ens hi va tenir una història. Vaig ser a fer aquesta adaptació d'aquesta... Aquesta primera adaptació, perquè aquest és un dels primers ites que trenca aquesta pel·lícula, que és la primera adaptació a la història del cinema. Ja que adaptaven aquesta tira còmica per fer aquest... aquestes imatges. Doncs això, al final, com no podia fer-ho al fi del Luis Lumier, va agafar l'electricista de la fàbrica, jo soc el fi del jefe i fas el que jo et mani. Sí, l'enxufi. Ara, igual que el jardiner, François Clec, que encara que es podia fer passar per aquest filtre de Quim Manujó, en vei si li van pagar extra per fer la seva aparició en pantalla. Per tant, neixia així el primer actor de cinema com a tal. Sí que hi havia actors de teatre i de més, però el primer actor de cinema seria, potser, el primer aceleriat, en aquest sentit. I de manera accional tal. Clar, per això. El regador regat té una decebadora factura general, totes les mancances esmentades que hauria afegit que els actors que representen les únics personatges que apareixen donant un nivell d'interpretació molt baix, perquè no sí de dir que no són actors, bàsicament. No hi havia referents. No hi havia interpretació professional, que en aquelles hores hi havia actors de teatre molt... que podien valdre per fer això, però no s'hi va pensar perquè no hi havia aquesta intencionalitat. La direcció tampoc és massa brillant. Els actors surten accidentalment de camp en més d'una ocasió, i d'aquesta manera surten tallats per mancar d'indicacions precises. Però, com deien, no eren les primeres intencions... les intencions de Lluís Dumier, ni de Lluís Dumier en general, ni de Gús, ni de Lluís, que, com sempre deien, no pensaven en el cinematògraf com una revolució cultural, sinó en una ciència, diguem-ne, en un invent. Salsi, perdona. Encara que tampoc eren tontos, i de seguida es van adonar del potencial de la peça, era una de les més acclamades a les proyeccions, sinó la que més, de totes les minatures filmiques presentades de Lluís Dumier, aquesta era amb diferència la que tingueu un èxit més espontàni als espectadors de la història de la sessió. Aquest èxit s'anava repetint a totes les sales i països on s'anava representant. Això va donar pas el primer remake de la història del cinema, perquè tornarien a gravar el mateix gag fins a dues ocasions més, sempre detectant, ara sí, de millorar anterior. Amb els mateixos actors... François Clec, el jardiner de Lluís Dumier, repetirien el seu paper estelar. Puedo, a la tercera versió, canviarien l'elèctricista pel fill del Cap Pinte, el Benoit Duval. Potser tenien festa aquell dia elèctricista, i van haver de gravar el fill del Cap Pinte. Aquestes segones versions sí serien batejades com la Rosé Rosé, el regador regado, que acabaria sent una expressió en francès, amb el primista que l'han enganxat. Clar, que transcendeix la cultura popular. Clar, i així constaria el programa, com el regador regado, constaria, però sí, en el programa de proyeccions del Germán Lomier. A més de les tres versions de Lluís Lomier, es van robar el regador regado de François Dumier, i el cut del mateix títol del 1896 de l'Ice Guy de Blanchet, que també hem parlat d'ella moltes vegades, José Melier, inclús Edison, van realitzar altres versions d'aquesta peça. Per tant, teníem el primer remake, perdó, teníem la primera adaptació, els primers actors, el primer remake, i jo diria que inclús la primera franquícia, no? El primer tot, però ha quedat relegat. Clar, però a més d'això, l'èxit del film, feu que els germans Lomier s'afanyessin a canviar el carter i denunciador de la primera sessió en què es promocionava la qualitat tècnica de l'aparell, però no la pel·lícula en concret, o les pel·lícules que es promocionarien, o es projectarien. Es canviaria per un altre, en el qual es podia veure com el públic gaudia, precisament, amb el regador regado. El carter va ser presentat per Marcelin Eucel, i en ell apareix, com deia, el jardiner, mentre l'aigua li és quits a la cara. Per tant, naixia, així, i el carter i promocional de pel·lícules. Dit això, i sempre agafant tota aquesta història en pinces, perquè després de més de 125 anys, i en informacions difusses, i com sempre, els interessos marquen la història més coneguda, però tot i així, em sembla interessant posar la sort de la taula, que aquesta micropel·li, per dir-ho d'alguna manera, que seria una de les llavors per viure davant d'una pantalla, perquè és algo que no podem perdre de cap manera, sigui o no intencionat. Sí. Per tant, que no caigui en l'oblit. Per tant, ja que vosaltres la desconeixíeu o la progressa, com a tal, aquí tenim la pel·lícula, que jo crec que de les tres més famoses, potser hauria de ser la més. Doncs sí, m'ha semblat curiós que fos la primera pionera en moltes coses, i que tot així, ha quedat tan eclipsada per les altres dues. Clar, però tu suposo que les primeres eren les impactants, perquè eren les primeres que es van dirigir. Sí, tenim per una banda la de la fàbrica, que seria el primer documental. Sí, es podia dir que sí, encara que no era la intenció. Clar, clar, cap de les tres tenia la intenció. Correcte. Però tenim la de la fàbrica, que seria el primer documental, la del tren, que seria com la primera impactant, perquè la gent va sortir de la sala i tot això, o almenys això es diu. Això es diu. I després aquesta, que seria com la primera peça de ficció. Correcte, amb un argument i una intencionalitat. Encara que sigui molt morteta, però tenim tres peces que almenys superdiferenciades. 40 segons, 40, 50 segons. Per això, per això. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Quanta història que ens porta Raül a la programa i més quan vols dedicar la secció aquests punts històrics, aquestes pinzallades històriques del cinema. I avui hem pogut destacar això que ens comentava a la Lalla també. Gràcies, Raül, com sempre. I ara passem al cinema. Prics. Fa molt de temps que ho fem, que no ho fem. Ja la gent s'ha oblidat. Doncs no el fem, acabem el programa. Si vols, acabem el programa. Un dia que li deixem i marxa. Superfort, eh? Del programa, perquè estic indignat. Estic molt enfadat en vosaltres, perquè dieu coses molt lleixes, cada vegada més... No, no, és prou. El que he fet és passar-te el Pabret, el guió de la secció, que està escrit a mà. A més, amb molt bona caligrafia, perquè la meva caligrafia ha millorat en tots aquests anys. I avui li he de dir que... Home, entendre-se, entenc. Almenys alguna cosa... Ja és un pas, no? Però fixa-t'hi, està feta amb lletra de pal. Perquè si no es digués feta amb lletra de pal, no s'entendria. Jo escric amb lletra de pal, sempre. Perdona, jo vaig al metge. Hi ha una llota, i a la farmàcia saben el que vol. Ah, sí, en sèrio? Però jo crec que és perquè això s'estudia en una assignatura de la carrera. No sé com braile, o algo així. Sí, sí. Com entendre la llengua dels metges i l'escriptura dels metges? Totalment, totalment. Avui li dediquem la secció... a les paraules tabú. Ja ho hem fet moltes vegades, per tant, ja sabeu de què va. Ah, és per això? Sí, no està com... Avui les paraules tabú estan dedicades a Steven Spielberg. Totes les pel·lícules que tenim en aquesta llista són del gran mestre, el gran director. I recordem que heu d'escriure la pel·lícula sense dir les paraules que estan escrites en el paper. La Lleida el vols començar? Sí. Anem a l'ordre. Sí, anem a l'ordre. D'acord. És una pel·lícula... del director que ha mencionat. Com no? Que el seu protagonista és un animal que està a l'aigua, a l'oceà. Oh, oh, oh. Un animal que està a l'oceà. Ho estàs dient bé, però estàs al bord. Vés en compte, eh? No, no, ja està. M'ho vull dir. Ja està. Eh, Tiburón. Tiburón, yes. És que vismar-hi un sinònim de Marc. Un sinònim de Marc. No, però he escoltat Marc. No. Per això ja en sap molt i dic... Estarem parlant d'Espílio i de la Tibidòpica. Drool Navarro, és el teu torn. Vale, doncs... I està molt fort en la música. Sí, això és culpa de Raül, no passa res. Es culpa de teva Raül. Hola. La bona llet de l'Anny. Sí, magnífica. I, a més, té com que m'he carregat el paper... Sí, sí, per això. Estava intentant explicar què posava. Eh, anem aviat. Mira, està ben aviat. Tu t'ha anul·litzada per... Meryl Streep. Com que va a trobar protagonista, no el pots dir. Ah, ja t'ho està dient, no? Meryl Streep, i el que feia de... ...naufragó. I parlen, doncs, d'uns papers... Ah, vale, eh... Les agives del Pentágono. Exacte, una filòdrafi unitàtica. Sí, molt bé, molt bé, molt bé. La llavidad, el teu torn. Molt bé, eh... És una... Sí. Una saga, o per tu, trilogia, que ara està a Acveo. El partit avui està aquí. Indiana Jones. Indiana Jones, sí, sí, sí. Vinga, va, jo et dono una pista. Aquesta és crucial, eh? Aquesta és fàcil. Mira, directe. La banda sonora està composada per John Williams. Ostres... Uf, més coses... Ostres, amb aquesta raoneta, saber... Home... Sí, estic ben espirit per treballar molt poc amb John Williams. Clar, home, és que, de veritat... Sí, sí... No. Sublim conflectabèlic, una pel·lícula... La lista de Schilder? Sí, la lista de Schilder. I passem tu, la ja... Molt bé, a veure com t'escric aquestes sense dir aquestes paraules. Sí, perquè és difícil, eh? És xunga, eh? És una pel·lícula de ciència ficció on el protagonista és un nen que té un amic que no és d'aquest planeta. Si haguessis dit bicicleta i una, jo crec que també ho hagués entès. Molt bé, molt bé. Continuem amb el conflicte bélic, perquè té més pel·lícula sobre això, i té un desembarcament de la maja. També surt al mateix de... Aquí sí que em pot dir... Tom Hanks? Sí, sí. És que no volia repetir-me. Aquí sí que em pot dir. Aquí no pots dir l'altra. Aquí no. Eh... L'he vist? Ostres, sabràs. Em recordes el meu germà quan era petit? Mama, això m'agrada, tu sabràs. És un amic amb Tom Hanks. Sí, home. És una mítica, eh? Va, hem de salvar el fill. Ah, salvar el soldador Ryan. Exacte. El títol tampoc es pot dir, eh, Raül? No l'he dit. No el he salvat. No el soldado. No el soldado. Vinga, el zona tens alguna cadena. Aquesta és xunga també per d'escriure, amb aquestes paraules. Una trilogia que ara hem fet dues noves, on surt el de Guardines de la Galàxia i la de Black Mirror de... Hòstia, quines referències. Ja, ja. No, eh, surten uns essers... El de Guardines de la Galàxia sí que el pots dir crisprat, eh? Sí, crisprat, això. La nom sótia el nom. Sí. Allí d'uns essers i ja està. I l'última, Raül. Vale, l'última. El resplandor. Sí. Ja sé quina vols dir. Ai, però no amb el títol. La dels videojuegos. No és Ready to Play, eh? No és Ready to Play. Salutacions a la gent de Ready to Play. És que has dit Ready i ja m'has sortit. No és Ready to Play, sinó que és Ready Player One. Gràcies, Raül. Gràcies, Laya. Gràcies, Steven Spielberg per seguir-nos les teves pel·lícules. I ara sí, avui plegem. Si us veus bé, les mascaretes espero per poc temps, perquè si va bé, ens les treuen. I també no se'n novegueu amb les crispetes. Gràcies, Laya. Gràcies, Raül. Gràcies, Laya. Gràcies, Laya. Gràcies, Laya. Gràcies, Laya. Gràcies, Laya. Gràcies, Laya. Gràcies, Laya. Gràcies, Laya. Aquest dimarts a les 10 de la odespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat i Pedral, Un programa realitzat i presentat.