Ah. Hola, lleu, hola, lleu. Per què ets la lleu? Renegue els doblatges i refusa el cinema. Si no ho vols, jurassé el meu amor. I jo no seré més presentador... Vull dir, presentadora de cinema a la Gresca. L'escolto més estona o bé li respond. De tu només el nom més enamic. Tu ets tu, ets pas un Vidal. Què és un Vidal? No és actònic en tant. Oh, digues un altre nom. Què val un nom? La lleu. Si no es digues la lleu, sense aquest títol conservaria els doblatges que ha fet i tots els seus tasques. Preu't el nom, la lleu, i a canvi t'escoltaré la ràdio de dia i de nit. Jo et prenc pel mot. Digue'm només Gresca. I de nou seré vatejat. I ja no tornaré a ser mai més la lleu. Qui ets tu? Que escoltes els meus secrets a la freqüència modulada? No sé com explicar-te qui sóc jo. El meu nom, Vella Santa, ni és odiós. Per què és un enamic de tu mateixa? Si només fos dit, es trencaria el micròfon. I tu, de molt lluny, vós de la ciutat de les estrenes estimada? No sé, jo pas un vital. Sóc vos la lleu. Va, Dani, què esteu fent, ara? Theu-te aquesta perruca i que amb aquests ja vispintats a més sembla que em vén de Maidena i l'Alla. De tu no m'ho hauria pensat. T'estosarà així, Shakespeare, entenc el joc del Dani. En fi, per un dia que avui votar-te, i mireu la que m'han liat. Per això, ja ho deia Hamlet. C o no C. Comença l'especial Shakespeare Ingresca. Molt bones, molt bona tarda, bon vespre, bon matí, bona nit. L'hora que sigui castiós, colta el programa Benvinguts a Shakespeare Ingresca, un programa especial que dedicarem al gran mestre. Alguns diuen que és el millor escriptor de tots els temps. Alguns altres diuen que va morir fa un parell de setmanes. No ho sabrem mai. El que sí que sabem és que Shakespeare és un gran. És un dels grans i avui venim a parlar d'ell. Shakespeare Ingresca. I la veritat és que si tinguéssim una d'aquelles pistoles, aniríem a atrapar l'ànima o el fantasma del Shakespeare gràcies a aquestes pistoles de Ghostbusters, però com que no la tenim, doncs ens haurem de conformar amb les seves pel·lícules, perquè l'ànima de Shakespeare està dins d'aquelles pel·lícules que s'han fet d'aquelles versions que s'han fet arran dels textos de William Shakespeare. I per fer-ho, per parlar de Shakespeare i de totes aquestes pel·lícules, hem convidat a dos professionals del món. Tenim de la Universitat de Massa Xuches a l'Alla Winona Vidal. Un plafer. Com jo mai he parlat català en aquest programa, no puc parlar-lo bé, te'n pots. És que no t'he parlat ni estallant. L'Alla Vidal, bona tarda, com estàs? Bona tarda, no, ja està, bona tarda, bona tarda. Què, il·lusionada amb aquestes especiales? Molt, sí, podem treure moltíssimes coses en aquest especial. Perquè no és només les adaptacions de Shakespeare que hi hagi en el cinema, sinó que les històries de Shakespeare són tan, tan universals que es podem trobar a tot arreu, en tot el cinema. Totalment, totalment. L'Alla, i si en aquesta història tu fossis de Stemona i jo fos hotel-o, tindríem un llago assegurat. Ella és Raül Navarro. Molt, bona tarda. Què tal, Raül, com estàs? Bé. Com ho portes, això del Shakespeare? Això del Shakespeare. En teoria general, bé. Jo crec que en teoria esteu més vosaltres, no? Perquè, a més, esteu més donats, ara mateix esteu moltíssimes. Més en el teatre. En el teatre. Però, bueno, el cultura general, o a mínim, no? Exacte. Home, sí, el cultura general. I al nivell de cinema, el que reia, no? Crec que és el guionista més prolífic de la història. El guionista en directe. Totalment. O l'acord d'inspiració. I tant, i tant. Sense saber-ho, li ha tocat ser una de les influències més importants de tot el món. Ja no només per pel·lícules, per sèries, per tot. Per tot tipus d'art, no? Ha sigut una influència molt i molt important. Avui, Raül, estem escoltant això brutal, eh? Avui el programa, com que el dediquem, a Shakespeare. Com que el dediquem a Shakespeare, hem posat... És que avui el DJ és el Raül. I tant, i tant, i tant. Tinc coses millors esperant, eh? Tinc coses millors esperant. Doncs ja sabeu, Jens, que deu-vos per escoltar les bandes sonores. Avui som bandes sonores així. Bueno, molt conegudes, però versionades a l'estim medieval. I la veritat és que està molt bé, doncs, tot per retreliomanatge al gran William Shakespeare, que a tots els que no us sabeu va néixer el 23 d'abril del 1564. El 23 d'abril, que és la data, casualment, que se li va a Sant Jordi, el dia del llibre, etcètera, etcètera, etcètera. Jo pensava que havia estat del revés, que havia estat el dia de la seva mort, no el dia del seu naixement. No, perquè és la mort de Cervantes. De Cervantes, ah, va, va. I la mort de William Shakespeare. El que passa és que no van morir el mateix dia, perquè el que passa és que hi ha un... Sí, perquè amb el calendari i Gregoria i tot això hi ha unes confusions i tal. Sí, sembla que sí, el mateix dia. Els van entregar el mateix dia, això sí. Un d'ells va morir el no sé quin dia de la maig, a principis de maig, em sembla. Shakespeare va morir el 3 de maig, el que passa és el que diem. Ja, no, ja, no, ja. Ostres, estem parlant del 1.600, del 1.500, que fa quants 400 anys era això? Ah, ja no veig més amunt, més avall, no? A veure, no, no ve, no ve, no ve d'aquí. Jo crec que és considerat un dels grans mestres, com deiem abans, però també un dels primers hippies, o uns dels primers buemis, és un dels primers buemis de tot el món, perquè, ostres, aquesta fotografia que surt el biquipèdia, no té desperdici, que surt amb la recada, surt amb la recada allà, amb el seu cadell, amb la recada. Sí, sí, és una imatge molt, molt reconeguda i estaspable. Sí, és molt coneguda. No he fixat en la recada. Sí, sí, porta una recada, porta el cabell així, rollo molt buemí. Home, és que se sap que el Shakespeare participava com actor en les seves pròpies obres. Totalment, no. Bueno, em sembla el principi de tot. Després, al final de la seva vida ja no ho sé, si només es mantenia com a director, a darrere el teló, però el principi sí que actuava i tot, perquè tenia aquesta faceta d'actor també, no només com a dramaturg, sinó també com a director d'actors, i com a actor mateix. I com a empresari mateix. Sí, com a tot. I al final, el teatre, o algun dels teatres on hauria estat, ell era, diguem, soci majoritari, però d'alguna manera. Exacte. És així, és així. I tant és així que al final, doncs, també tenim el Glove Theatre, al Regne Unit, que és on s'han fet tantíssimes obres de Shakespeare, i on s'han interpretat tantes obres aquest teatre, que és a la lliure, i la veritat és que és molt... Això és mama a mi. T'estareis tallant tota la taula. Sí, sí. T'estareis tallant tota la taula, horrible. És la necessitat de concentració, que ets especial, Dani. Totalment, totalment, totalment. No, bueno, i a més també és considerat el britànic per excel·lència, perquè si haguéssim de dir algun britànic de tots els temps, diríem, sense dubte, o Harry Potter, o William Shakespeare, no? Sí, home. I ha hagut això també, les últimes confusions que abans feia, es mantaves així per sobre, les últimes confusions que han tingut. Què va passar, Raül? Què va passar? Explica això, perquè potser hi ha ullens, que això fa un parell de setmanes que va morir, potser hi ha gent que no ho entès. Exacte, exacte. Expliqueu-ho. Total. Raül, posa el llum a la foscor. No, simplement, més del mateix, no? Que amb William Shakespeare és aquest personatge a la banda d'Anglaterra i de més. És tot un icone. I, clar, el primer vacunat de coronavirus al món, va ser un anglès, i van buscar algú que es digués William Shakespeare, tal qual. Per fer-ne gràcia, per fer-lo, no? A final, és que aquestes coses que fan, que s'han fet sempre, com, diguem, a nivell social, com quan es deia que Walt Disney era espanyol i demà hi és, no? Per a la societat hi ha moments en què cal, de manera psicològica, influir a la societat, no? Aquesta és una de les maneres. I per això van buscar aquest home, aquest bon home, que es deia William Shakespeare. Bueno, William entreprenentesis Bill. Mil Shakespeare. Ah, no m'ha trobat cap que es digués exactament igual, no? William Jr. Ja veus. Doncs això, i bueno, era un home... No sé què n'havia de tenir, però en tot el 90 anys, quan el van vacunar, i resulta que ara fa unes setmanes el poble va morir, no de coronavirus, també ho han de dir. La vacuna va funcionar. La vacuna va funcionar, com a mínim, com el contra coronavirus, no sé la resta. I això, i hi havia televisions, no sé on era aquesta televisió, una de les sud-americà, no sé on era, que estaven fent el noticiari i deien que donaven la notícia que William Shakespeare havia mort, posaven les imatges d'aquest home, però parlaven de William Shakespeare a l'autor. Clar, com a icona, com a referent, ha mort un gran referent de la literatura, i és com que dius... La passantadora, inclús, diu, a mi m'agradava molt la seva sobra. El que més m'agradava. Estàs segura que em desllegi alguna? El Google i la Wikipedia no han funcionat més bé. Has de filtrar. Li hauria donat el... Vull atendre la sort, eh? Exacte. I ha entrat directe. La cosa és, si aquestes paraules van sortir d'ella mateixa, o si estava llegint un prònter, i realment això ho va escriure la persona que estava darrere del tele-notícies, però això també podria ser. Sí, no, no. Clar, ella, com a presentadora, s'hauria d'haver donat del que estava dient. Doncs sí, s'hauria d'haver donat que en realitat el que estava dient era una bogeria, no? Aquestes coses passen i seguiran passant. Heu d'entrenar claríssim que aquestes coses... Home, si no, la vida no seria divertida. De fet, ara la tenim de fons a la senyora, eh? En serio? Mira, mira. Mireu. Vamos a contar el nativo, vamos a contar el porqué. Lo cierto es que, bueno, cómo sabemos uno de los escritores más importantes para mí es más referente de la lengua inglesa. Ahí lo vemos. Ahí lo vemos. Un poquito, porque es el primer hombre que recibió la vacuna de coronavirus y estamos hablando justamente de la AstraZeneca. Ahí lo vemos, el primer hombre que recibió la vacuna contra el coronavirus, murió así en Inglaterra a los 81 años, así lo confirmó el concejal. El William Shakespeare, saps? Sí, sí. I, a més, s'ho va presentar bofixant-se, perquè això va passar, si no he equivocat, en una televisió, com deia, amb no sé si d'Argentina sembla... O Uruguai, o... I la tia, la tia s'ho pren com Megan Sirius, saps? Molt, molt heavy, molt heavy. Bueno, tornant en matèria, tornant a William Shakespeare, m'agradaria que us mullessiu abans de res. M'agradaria que triessiu una obra de Shakespeare... Que us agraixeu de més que... No podeu ser res. De veritat, no podeu ser res. El Raül ens ha descobert un món. Però molt bé, molt gran. La llevidal, la teva obra preferida de William Shakespeare, és... Home. Home... Uf, és que en tinc dues. Una és una tragèdia, l'altra és una comèdia. Bueno, va, les dues. Aceptem-ho per por. Doncs mira, la una de les més preferides és... Noig de verà, no? Sueno d'una noig de verà, no? Perquè no és tant per la història, sinó més per l'ambient. Perquè... L'Ellegit, i és una obra com que passen al Bosch, de nit, amb totes les fades, i amb els éssers màgics, com també una història d'amor que... que s'intrincula tot, i es lia, i s'ha de reclar, i tot. I és més que res per això, per l'ambientació tan somniadora i tan onírica que té. És com molt especial per mi. A més que té una... a mi, aquesta obra em recorda una pel·lícula molt especial, que després us en parlaré. I després escolliria Romeo i Julieta. Perquè també és una obra que... que vaig haver de llegir fa molt, molt de temps, ha batxillerat... Fa molt de temps, no? Fa temps de batxillerat. I és una obra que la podem trobar, de fet, en moltíssims llocs del cinema, l'han agafat com a referent en moltíssims llocs, i res, i és una història que ara mateix també l'estic rememorant, a teatre i tot, i estil·legint la veritat, i no sé, és un... té moltes coses per treure, i la gent es queda amb el final, es queda amb la tragèdia, amb la daga, amb el verí, tot això, però realment és una obra que té moltíssim per extreure, i crec que en aquest sentit està una miqueta infravalorada, no tant pel final, que és molt conegut, sinó més per la resta de l'obra, que no és tan reconeguda. Sí, no, no, totalment. I per últim, si volguessis triar un personatge, o si volguessis agafar un personatge per interpretar-lo, quin seria? Uf... Doncs mira la Julieta mateixa. La Julieta, t'agrada. Sí, perquè a més és... és una noia fràgil i tot. Sí que és molt dolç, és molt inocent, perquè a l'obra té... no teniu 14 anys, a l'obra té 13 anys i ja la fan casar-se. Bueno, es casa per... Bueno, sí. La fan casar-se. Sí, estàs de prop, però també la fan casar-se als seus pares i tot. Però més enllà d'això de ser inocient, ser dolç, i tal, és una noia que és molt pràctica, va al gra a tota l'estona, perquè el Romeu, al contrari d'ella, és molt somniador, és molt destant, la Luna de València i tot això, i és com... vale, vale, però que no et descobreixen, que si no et maten i aquí... vinga, hem d'anar per feina. O sigui, ell és molt... molt això, molt pràctic, té molt les idees molt clares i és una faceta, també, que és poc explodada, en aquest sentit. Sí, sí, totalment, totalment. Et trobo una barra o obra preferida, de William Shakespeare? Clar, n'hi ha una base molt forta, i al final preguntes per una obra, i l'Aya et diu com 5. Es va tallant una altra de debat. Perdona, que n'he dit dues només. N'hi ha moltes. Sí, però al final, si fixeu, també van corrent la mateixa base, totes. O sigui que... Mira, per dir alguna diferent, moltes ridots poques moltes. Sí, també. És molt divertida, aquesta hora. És molt bona, sí, sí. Sembla molt divertida, aquesta història. Sí, està molt bé. Està endrebusament, no? Sí. Per què ens ha donat a peu a moltes comèdies, aquestes... Comèdia Tenredo. Exacte. I personatge? Personatge. Personatge... Doncs... no sé... Potser... Ah, no sabria el nom. Sí, el Benedicto. Benedicto. Ah, sí. Ah, sí, de motge de ridots poques moltes. Home, Benedicto és un senyor personatge, eh? Està molt bé, està molt bé. I per el que fa a mi seria bastant breu, perquè tinc una obra en referència clara, que és Otelo. Otelo, per mi, és com... no sé, com una referència molt, molt clau en el món de Shakespeare. M'agrada molt la obra. Trobo que té... a parts iguals de tot, té una mica de mort, té una mica de guerra, de violència, de tot, no? És molt versatil. És molt versatil, perquè l'empresa d'aquesta obra és la mena humana, o sobretot la mena del Jago, per crear la trama de... contra Otelo. Aquest odi que li té contra Otelo, i aquest personatge... Un dels grans villanos, no? Interior és al·lucinant. Tot aquest personatge interior que té, aquest món interior, aquesta maldat, aquest odi, tot el que arriba a generar-li és al·lucinant. I això és un punt que ens referim amb tema de dolents, però també... Series un villà? Sí, és que sempre em van dir tu no tens cara de dolent, i jo, bueno, ja, però si hi ha un dia ets de fer de dolent, per sofrers... També hem d'explorar aquesta faceta nostra. Sí, sí, totalment, totalment. I, bueno, dit això... Jo tenia una pregunta. Abans de passar a parlar del cinema com a tal, pel setem Shakespeare, com un conjunt de persones que es deien Shakespeare, i perquè és... Tots som els nígan, és una mica el mateix. Sí, exacte, perquè molta gent diu que és molt difícil, és igual que a Momero també passa el mateix, que és molt difícil que en aquella època hi hagués algú amb una ment tan prolífica per crear tantes obres que han transcendit a la cultura popular i que fos només obra d'una mateixa ment. I per això diuen que potser seria possible que fos més d'una persona i que hi havia un grup que es fessin anomenar Shakespeare i que es fessin passar només per a una sola persona. Mai se sabrà la veritat? No, la veritat és que aquestes històries, al final, se'n deixen i qualsevol teu dia és bona. Inclus, jo sóc per aturar aquests tipus de teus dies, simplement per teus dies, simplement per el fet que et faci pensar. Clar, sí, perquè et faci qüestionar, realment, o per passar una bona estona, per exemple, que no tenen riures. Clar, encara que li tovis l'agonilles. Si anem a aquestes històries així, ara recordo que hi ha aquest tema amb literatura abans d'entrar en cinema. Hi ha un llibre que us vaig comptar fa uns dies, quan parlàvem de fer aquest especial, que es diu Jo, Jo, Jo i Shakespeare, escrit per un alemany que es diu David Saffio, i és una comèdia, bueno, és un llibre que és una comèdia i va sobre els intercanvis de cossos, en el seu punt que havíem parlat fa els programes, també. Vaig fer aquesta opció. Doncs en aquesta història tenim una protagonista que es fica en el cos, d'alguna manera, en una fira, en una mèdia, o mi de més, es acaba ficant viatjant en el temps, que ja és prou. Ja, ja, ja, no és tan intercanvi de cossos sinó també, viats en el temps. Viats en el temps es fica, i es fica dins del cos, l'ànima es fica dins del cos de William Shakespeare, però, a més, amb el William Shakespeare, o l'ànima de William Shakespeare, hi tenen aquestes trifulques i aquestes baralles, d'aquestes lluites de sexes, dins d'un mateix cos. És molt divertit. És que m'imagino l'escena vista des de fora, o sigui, ells dos discutint el lament, i entre ells i la gent des de fora mirant-los en plan, pròxim, i en plan, Shakespeare, què et passa? Sí, sí, hi ha diferents personatges que es queden pillats més d'una vegada, i en foteu, que fots. Clar, clar. Ei, William, li acció. Por no a terra. Doncs sí, la veritat és que William Shakespeare ens ha marcat a tots i a totes la nostra vida, per algun motiu o per un altre. La dàia i jo coincidim, que ara estem en el procés creatiu, la veritat, perquè els dos estem estudiant a l'escola de teatre, en escoles diferents, però... I una altra cosa, abans de passar una altra cosa, se m'acaba de codir, també et dic, si la influència de Shakespeare és tan gran en el món del cinema, no pot ser també perquè Shakespeare és un personatge anglès, i la majoria de productes audiovisuals que ens venen són anglesos. Vull dir... És una cosa per reflexionar. M'he perdut. Sí, jo també m'he perdut. Sí, vull dir, que la majoria de productes audiovisuals i de cinema i tot això, i de pel·lícules i tal, venen dels Estats Units o del Regne Unit, o són de llengua anglèsa. Per això. I molts d'aquests autors i directors i guionistes i tot, com són anglèsos, han bebido, diguem, de la influència de Shakespeare, d'estudiar-lo a les escoles i tot això. Vull dir que si el món del cinema i el món de l'audiovisual no vingués tant de la part anglèsa, sinó que vingués d'un altre llengu o d'un altre país, la influència de Shakespeare seria tan gran com ha estat fins ara. Ah, t'ha pillat. Sí, segurament, canviaria, evidentment. Al final la correm vindria d'una altra banda, i encara que hi hagués algun referent no transcendiria la mateixa manera, segurament. Clar, potser si fos en el cas de la llengua espanyola o això, seria Cervantes, estarien al seu... I probablement... En certa manera també ho ha fet, eh? Sí, sí, sí, vull dir. No li estic traient mèrit ni res. No, no, no, entenc, entenc. Si estiguessin parlant de que Rússia són pioners en fer cinema, doncs probablement ara estaríem parlant d'Anton Chekhov i no estaríem parlant de... O de Tchaikovsky. O de Tchaikovsky o d'aquí, sí. Encara que han transcendit molt, però vull dir... Han transcendit, però en el món del teatre, en el món més literari, però en el món del cinema no han arribat a traspassar tantes fronteres com Shakespeare, que ho ha fet en tots els sentits i en tots els àmbits. Vull dir, i això és... Bueno, també, tampoc podeu oblidar que les obres de Shakespeare estan lliudes a drets. Clar, és veritat. Clar, és veritat. Això és un gran filó. Sí, estan lliudes a drets les obres de Shakespeare, però no les traduccions, que això també és una cosa que s'ha de tenir en compte. Perquè les traduccions hi ha traduccions que són molt recents. Clar, però els conceptes i les temàtiques que es treballen a l'hora. Clar, a la teoria de l'Alla, no? Si no necessites una traducció segons què, la història en sí no està tuta gira, per tant, és totalment obert. Per això des del principis del cinema s'han fet milers i milers de versions o d'adaptacions d'obres de Shakespeare. Estem parlant que, abans que s'inventés el cinema sonor, ja s'havien fet de 500 pel·lícules versionals. Però si no, és Shakespeare. Estem parlant que era un filó. No només ells, sinó també els clàssics. Ara que dius això, però com són més antics, perden els drets més ràpid, i llavors es poden fer servir. Mira, jo tinc aquí uns numeros que deia que això, que era l'autor que més vegades s'ha adaptat a la pantalla, amb 308 versions més o menys fidels, més o menys fidels. Aquí ja parlem, a part de... Sí, sí, sí, clar, clar. Però les més fidels són les 308 versions, 41 modernitzades, i numerables paròdies, perquè s'ha parlat milers de vegades. Entre elles, per exemple, les més filmades, com el cinema, han sigut Hamlet, que s'han fet 7 versions, Romeo i Julieta, que s'han fet 5 versions, Macbeth, que s'han fet 33 versions, i aquestes, com deien, aquestes pantomimes mudes de principis del cinema, innombrables, i perquè no tot es té constància. Potser estic patilant una mica aquí, però pot ser que s'hagi inversionat més tragèdies o més obres des del costat dramàtic, o més obres de comèdia, de Shakespeare, o què? Home, jo crec que... Sí, però jo crec que vendrà a la mateixa teoria, que si tu en el edici del cinema també, evidentment, era molt més fàcil recrear una comèdia. I m'estic posant des del punt de vista d'abans del sonor, eh? Evidentment, no pots fer una comèdia com a tal, perquè les comèdies que es funcionaven abans eren l'eslàstic, no? No podies... I només hi havia, de fet, només uns pocs que poguessin fer comèdia de veritat, i que fes riure, no? Sí, sí, és així. És a dir, que estaven els... els intertítols, o sigui, igualment. Però no causa el mateix efecte que si fos immediat. Doncs, com deia, amb Shakespeare, un nom, però moltíssimes pel·lícules, alrededa moltíssimes obres d'ell, evidentment, i després les pel·lícules que van vindre de la mà d'altres persones, però que també amb els seus textos, no? D'obres en té moltíssimes, no? L'última, si no m'equivoco, va ser la Tempestat, va ser l'última obra que va escriure, i les obres més llarges que té són, per exemple, Hamlet, és una de les obres més llarges que va escriure. Però, bé, altres hamlet, dutes i curiositats d'ell, és com, per exemple, que tots els seus papers femenins van estar escrites perquè els intrapadressin, interpretessin homes. Clar, perquè en aquella època les dones no podien interpretar en teatres i tot això. Les hores que feien de personatges femenins, s'havien de vestir, de ficar perruques, de maquillatge i tot això, per semblar els personatges femenins que interpretaven. Clar, i això, doncs, és una de les coses que també afectava, no?, fins que tenies una edat, podies fer... Havies de fer de noia, no?, i a partir d'aquella canvia, vas la veu, i ja les hormones tal t'afectava, doncs ja feies de home, el que fos, però els joves, els menys joves, feien de noia. I, clar, doncs això també era una de les coses que podíem veure en el teatre d'aquella època i al teatre de Shakespeare. Ell va marcar moltes... moltes coses en el món del teatre, i aquesta és una d'elles. Si us sembla, comencem a parlar de pel·lícules, que també doncs és una de les coses molt interessants de tot el que s'ha anat fent, perquè hi ha obres molt interessants, hi ha obres que realment valen la pena, i obres que fins i tot no sabíem dir-vos que hi ha gent que no sap que eren Shakespeare, i realment sí, no?, obres que amaguen un Shakespeare darrere de l'audiovisual, darrere d'aquell... Sí, quan comences a analitzar una mica l'argument, i les temàtiques, i tot això, dius, però sí que això és el mateix que aquesta obra. Sí, totalment, totalment. I una d'elles és, sense dubte, el Raleon. Correcte, el Raleon I i el Raleon II també. Sí, explica'ns-ho, això. Sí, perquè el Raleon I, bàsicament, és Hamlet, o sigui, si analitzem els elements que conformen la història, tenim un rei amb un germà que no ha arribat al tro, i aquest rei té un fill, i aleshores, el germà del rei que no ha arribat a ser rei, el mata per poder arribar a aquest tro tan ansiat i tan desitjat. I després també tenim el moment on el Simba se'n va, fuig de les hienes i és destarrat, i aleshores, quan torna, té els seus dubtes, però aleshores se li mostra el fantasma del seu pare entre els núvols i tot això, i això també passa a l'obra de Hamlet, que, si l'he pres el pare del Hamlet... A l'espectre. A l'espectre del Hamlet, correcte, i li parla, i li fica una mica l'anima a tornar al tro, que li correspon. I és més o menys exactament la història del Hamlet, només que amb llaons, i a la savana, i tot això. Sí, sí, totalment, totalment. I amb una banda sonora magnífica, amb uns personatges supercarismàtics, una ambientació supercolorida, i clar, tot això emaga una mica tot aquest tema de, ostres, no és una còpia tan descarada de Hamlet, sinó que és una pel·lícula que té uns elements tan únics, encara que agafi moltes influències d'aquesta història, que la fan una pel·lícula genuina. Doncs sí, sí, totalment. La veritat és que la fan genuina i també és curiós, perquè jo ara pensava amb la forma de veure Shakespeare, que ha canviat durant els anys, quan anaven al teatre a veure obres que estrenava William Shakespeare, eren companyies que s'aprenien els textos de forma molt ràpida, molt immediata, tenien molta agilitat per aprendre textos i tal, d'un dia per l'altre, podien fer reglos, i ells mateixos eren capaços d'aprendre el text ràpidament, i ara ens resultaria gairebé impossible d'un dia per l'altre, perquè el text és superenrevesat, és l'anglès antic o el català antic. Clar, però pensa que en aquella època era l'anglès que es van manejar en aquell moment, és com si nosaltres ens aprenem un text amb el llenguatge d'ara i el llegeixen del cap de 500 anys més endavant, i diria nostres, potser el llenguatge ha variat moltíssim perquè el llenguatge va evolucionant. Totalment, està viu i és ric. A més de tot això, és el fet que, avui dia, quan estem en roba de teatre, però quan es representa una obra es fan funcions, encara que siguin els caps de setmana i una és una de la funció de l'altra. Però és sempre tot a l'estona de la mateixa funció, i el que deia el Dani, i llavors tenien 4, 5, 20 obres, i no tenien... anem a fer una i anem a repetir, repetir, repetir amb bucles, depèn del dia, fèiem una, fèiem una altra... Havíem de tenir totes al cap. Havíem de tenir les totes al cap, no sempre fèiem els mateixos papers tots, o sigui que s'anaven intercanviant, per tant, tot una... una assimilació d'ideas de contingut. També cal tenir en compte que en aquella època no tothom sabia llegir a escriure, avui. Hi havia molta gent en elfabeta, i la transmissió oral d'aquests textos era molt més comuna i molt més freqüent que ara mateix. I, aleshores, jo crec que per això la gent estimulava molt més la seva memòria. Tenia més capacitat de retenció. Jo, quan vaig començar a llegir Shakespeare, vaig de reconèixer que em costava assimilar els conceptes i entendre el bé, perquè era allò de dir, ostres, això és molt feixuc. I també em donava compte que hi havia molts temes que repetien, que repetien. I que és molt repetitiu al llarg del text, perquè el meu pare, perquè Hamlet, per exemple, perquè el meu tiet, perquè ha matat el meu pare i ha estat tota l'obra recordant això. Però això també és una eina de la època, perquè, quan a Shakespeare escrivia les obres, també s'ha de tenir en compte que els teatres no eren com ara, que abans el teatre hi seus. Allò, la platea, el pati de butaques allò era una jauria. Perquè la gent, potser, ni seia estava allà parlant tota l'obra. A veure, que hi ha d'atenció, te'n compreses. Clar, clar. Con la cerveza en la mano, com aquell qui diu, va vent cervesa, xerrant, parlant i, de fons, tenien l'obra. No hi havia la cultura aquesta d'anar a veure un obra expressament, hi ha seures, hi ha tendre i tot, sinó que havien de cridar l'atenció als de l'escenari, per tal que els altres els atenguessin. Totalment, totalment. I ara, i al final dels 90, quan es va estrenar el rei Léon, era totalment diferent, això, no? Que anava la gent a seure, pagava per seure en una gota de cinema. Era una falta de respecte a fer això. Totalment. Ah, i se m'ha oblidat dir que el rei Léon 2, és Romío Gileta, perquè, bàsicament, neix la filla del Simba, que, per tant, la família del Simba i tot això. I després, per altra banda, tenim el Cobo, que és el fill de la Lleona, que no sé si era la germana de l'Escar o algo així, fins a aquest, el germà del Mufassa, que no estava en el dron, i això. I són com dues famílies molt diferents, que, de fet, una d'elles, que és la família del Cobo, està destarrada del regne, vull dir que no està convidada a entrar-hi. I, aleshores, en una d'elles, doncs, la filla del Simba està passejant per la Sabana, tan tranquil·lament, i es troba de caus llit amb el Cobo. I, aleshores, comencen a ser amics i tot, i es comencen a trobar clandestinament, perquè, clar, les seves famílies estan barrellades, i no es poden veure ni en pintura. I, al final, acaben, doncs, això, enamorant-se i tenint sentiments l'un per l'altre, fins que el Simba ho descobreix, i la mare del Cobo el descobreix, i els hi prohibeixen, totalment, que es puguin veure, perquè és que l'odi per la família contrària és molt superior a l'amor que accepten que tinguin els seus dos fills. Per tant, això és Romeu i Julieta, totalment. Totalment, totalment. I ara, agafant el relleu, i agafant una mica de Romeu i Julieta, és una pel·lícula que s'ha versionat moltes vegades, com deien, i no només això, sinó que també s'han fet altres versions, com comentaves, com, per exemple, aquesta versió del rill leon, que és una... Són versions, però són versions que no és implícit, no? No, és indirecte. Exacte, exacte. És que, si ha explicat el que feia, era crear estructures al format, no? Correcte. Creava estructures, era com havíem parlat alguna vegada del viatge de l'Adoi, no? Doncs això expeiria igual. Creava aquestes estructures de llenguatge literària, en aquest cas, però que transcendia el teatre i transcendia a totes les medis. Atrescindida a totes les medis. I això feia aquestes estructures perfectes, no? I ja no hi ha tensors comoflats, sinó que ja quan veus una pel·lícula on hi ha dues famílies en amigues i un amor prohibit, ja penses en Romeu i Julieta, clarament. Són totes les bases iguals, clarament. Totalment. I aquesta base va servir per crear la pel·lícula el 1961 West Side Story, que també és una pel·lícula musical que es va adaptar el cinema amb aquesta versió i, clar, es va agafar la base de los Capoleto, los Montesco, de Romeu i Julieta, per fer el West Side Story, que és una pel·lícula superconaguda, va ser una de les pel·lícules que va guanyar 10 premis Òscars, dels 11 que estava nominat, inclòs millor pel·lícula. Per tant, deu ni duret, deu ni duret, i res més a dir, West Side Story, que també forma part d'aquestes pel·lícules que venen, que han mamat. Que venen, que venen, també ho dius bé. Que venen, perquè ha de tornar, de les pel·lícules. I moltes ganes de veure'l amb l'Àngel Engord, amb l'Àngel. Sí, amb l'Àngel. L'Àngel. L'Àngel, doncs, la porta, és el farà de personatge principal, per tant, també el podem veure a la gran pantalla amb aquesta nova versió de Spielberg, que pinta molt bé, perquè el trailer le visi pinta molt bé, i res, és una altra de les pel·lícules que mama directament de Romeu i Julieta. Després, també tenim el Romeu i Julieta del bus d'Urman, que crec que també és una de les pel·lícules referència d'aquest director. Home, ha sigut molt icònic, sí, és una part de la trilogia del teló vermell, que havíem parlat d'alguna vegada, d'aquesta versió de la meva Julieta, no ho sé, a mi m'ha agradat en el seu moment, crec que és del 96, sinó del 90. I això, clar, tenim un Leonardo DiCaprio, que venia amb l'Ambrancida, i això, i aquesta versió en vers, i a més... Sí, una versió contemporània de l'època, però és molt visual. Totalment es substitueixen les espades i les dages per pistoles i fússils, que això és... Que és de les poques vegades que s'ha aconseguit fer, perquè si us fixeu de les vaocions de Shakespeare, de qualsevol obra, ja qui s'ha intentat atrevi a fer-les en vers i de més, i no sempre ha sortit del tot bé. Perquè et descuadra una mica amb el llenguatge que fem servir actualment clar, però això... Algunes de les que han funcionat han funcionat bé, en moltes vegades, com dèiem abans, o aquesta de Romeo i Julieta... Normalment els cineastes sempre han entendit a sortir del vers. Aquesta dificultat que enteniave, perquè, a final, Shakespeare deia molt més del que posaven els seus textos. Sí, sí, s'havia d'escudificar aquest text que m'agava. Però és curiós, no? Com aquí manté el text original, gairebé, i pot crear aquesta dissociació en el teu cap, perquè per una banda tens el text original i per altra banda tens un espai que no... Però això és el que mola de la pel·li. Exacte. Realment és el que mola de la pel·li i realment és el que t'enganxa, i dius, ostres, que fort, perquè en realitat no li donen més importants que tampoc el que està passant. El que està passant i no està passant. Ah, no, no, es joviuen com si... Com si fossin medievals, com si estiguessin vivint a l'època de William Shakespeare, però en realitat tenen una pista de la, tenen un cotxe, tenen no sé què... Sí, ells s'ho prenen en sòper, en sèrio. Sí, però és la clau, jo crec. I és bestial. A més, té un repartiment, com deien, brutal, que són actors i actrius que avui dia podem veure pel·lícules i a universos, com per exemple el de Marvel, i això doncs és molt bèstia, amb aquesta fabulosa cantera, entre ells, com deien, Leonardo DiCaprio, entre d'altres, i ara, doncs, hem vist que tots aquests actors han tingut una carrera estelar i molt prolífica, i a més, doncs, ha sigut una... va ser una pel·lícula, que jo et dic... Això ja ho fa també el director, l'Urman, que agafa les cançons i en aquesta més justificada, agafa cançons que són icòniques, que són conegudes, i les posa a les seves pel·lícules, i que, evidentment, doncs també ho va fer amb molt anguix, i, bueno, amb molt anguix es veu més la diferència, però està molt bé fet, en el sentit que són... Que cola igualment. Que cola igualment són cançons modernes amb un posat més d'època, i aquí és un posat modern amb cançons modernes, però amb text d'època. I és això el que fa, doncs, que el teu cervell et balli i et digui, ostres, que m'encanta. Allò de donar-li el budoneti i de cop i volta que el personatge... El moviment de Camara Ràpides és al·lucinant com li agrada el bud. No, mira, és un estil propi, també. Sí, sí, és un estil propi, i la veritat és que el fa servir amb molt de gust, amb molt de talent, i, ja et dic, la escena del balcó, per exemple, el Romeu i Julieta del bud l'Urman, és meravellosa, no està ben bé en el balcó, però és una escena preciosa i molt la pena, la pel·lícula en sí, però aquella escena també està... Com a escenes del balcó, jo em quedo, potser, amb la que deies tu abans, de... de l'Offestody. De West Side Story. De West Side Story, potser. Aquesta escena del balcó és molt més... curiosa, no?, en aquelles escales d'incendi. Sí, correcte, sí, sí. Més vistosa, més diferent, diguem. Sí, sí. I abans deies... No, no, digue, a més, és que és un... un... això, amb aquesta... amb aquestes obres, s'ha anat aviat directors, a més, de totes els caïdes, i... i tenim grans directors que... s'han... s'han... han tirat cap a... a Willem Seix. S'han engrescat. Correcte, s'han engrescat amb Willem Seix, no? Correcte. I, així, com dèiem... Kenneth Branagh, per exemple, que, a més d'interpretar-les, també ha dirigit... ha dirigit a les escales de Shakespeare. A Jo de Branagh, no volia va de... de poques noieses, però tenim Hamlet, tenim... Enrique IV, és? Sí. Sí, també. Hotel o tal. Però és que tenim molts... molts actors que... que s'han anat aviat. Tenim el George Cuckoo, Dawson Wells, Douglas Freight, Fairbanks, a Kudosawa, com una... una versió de Ray Lear, que és una de les més... Impressionants, sí. Jo, per mi, és una de les versiós, per mi és una de les millors versions de Bran, de Ray Lear. Sí, sí. D'ella és molt ruïde poques noieses, no vull abandonar-la, vull que parlem d'ella, perquè jo crec que és una... bueno, és una obra referent de... de Willem Shakespeare, perquè és una de les seves comèdies per excel·lència, per aquesta comèdia d'enredos, que després, doncs, l'hem vist en pel·lícules, en sèries, de tot tipus, no? I molt soroll per no res en català, molt soroll de poques noieses. Much ado about nothing en anglès, ja que estem posats amb les llengües. La pel·lícula del 93, que està dirigida, com deien, per Kenneth Branagh, jo, per mi, és exquisita, aquella pel·lícula. És exquisita, és meravellosa. Tenim un meravellós benedicto interpretat per Kenneth Branagh. Tenim una Beatriz... i el repartiment s'exténs. Per a Emma Thompson, per favor. I tant. Denzel Washington, Kenneth Rips, Michael Keaton. Michael Keaton, quin papalàs que fa Michael Keaton a aquesta pel·lícula, és brutal. És brutal, perquè... Michael Keaton és un gran actor. Què has dit? Que me ha dicho as no. A mi m'agrada molt el paper d'al. No l'ha posat allà, però m'ha llamat o as no. A punt de l'apunt de l'apunt. La veritat és que sí, que no sé, està molt bé, aquesta pel·lícula. Kenneth Branagh fa un treball estupendo de direcció, però també de interpretació. A més, no sé, és com la comèdia d'enredos per excel·lència de Shakespeare. I la pel·lícula, en sí, a mi em genera molta nostàlgia, molt de... No sé, i a més passa bé. No és aquell Shakespeare farragós que tenim a Hamlet, per exemple. Sí, és un altre passet. Clar, també hem de dir que la obra de Shakespeare és, com dèiem, la obra més llarga, que ha interpretat de teatralment són unes quatre hores. Vindria a ser el logo de Wall Street de Shakespeare. El logo de Wall Street també té referècies de Shakespeare. Tu anem al mateix, ja estaven escrites per intentar omplir tota la tarda, mentre la gent que em deia això abans vivia. L'havia fet services, estava parlant, i ahir s'havíem d'estar un plim de fons, tenida de fons. Sí, sí, no, no. Per això hi havia escenes tan sang inolentes a les obres de Shakespeare. Ja, atenció una mica. Per crear atenció, més que les baralles que hi havia al carrer en aquell moment. Poc abro, home, és que en les obres de Shakespeare mor molta gent, eh? Més de 60 personatges moren a les seves tragèdies. Més de 60. No t'encarinyis amb els personatges de Shakespeare. No, no, és que les seves tragèdies es mor gairebé tothom. Per això són tragèdies, perquè... Sí, les seves tragèdies són en plant. Vinga, pim, pim, pim, pim, i és estremendo, estremendo, sí, sí. Clar, abans de laia, deia, potser ens han dit molt més en el cinema, els dramas, les comedies i a més. Bueno, no és tan... jo crec que no és que sigui tan això, sinó que més, si us fixeu, com dèiem abans, a part de que tenien drets i limitats en aquest sentit, té molts dramas històics, no? Sí, d'època. I llavors, clar, en un cinema dels anys 20, fins als anys 50, era tot l'esplendor de Hollywood i aquelles pel·lícules èpiques, Creopatre i Marc Antonio. Era tot al·lucrant, havia de ser tot al·lucrant, per tant, aquestes històries eren a dins, no? Sí, molt més que les comedies, perquè les grans del Quents. Per tant, venien a dins, venien justes fetes per l'època. També pot ser que ens quedem més amb el record de morts i de tragèdia i tot això de... Ja n'hi era una mica de morbo, potser, també. A part de l'espectacularitat, com dius tu, però a més d'això, perquè la resta, si us fixeu, o les comedies, o inclús un Jolieta, com dèiem abans, estan intrínsecs, dins de totes les històries, dins d'aquelles estructures que jo crec que serà difícil que concebis una història de molt sense pensant-ho més en Jolieta, segurament. Sense un punt de... És que no podem estar junts pel que sigui. Serà prohibit, o les nostres famílies no s'avindran, o altres temes que tracta Shakespeare com la venjança, com... com la ira, no sé, són temes molt... molt, això, molt humans. L'enveja. L'enveja, també. Per això. El desig, tot això, són temes... Ambició, tot. Ambició, tot. I, bueno, la veritat és que si ens allunyéssim una mica de les obres de Shakespeare versionades al cinema, si ens allunyem res, una miqueta, podríem anar perfectament a parlar de Tom Hooper, que és el director de pel·lícules com Los Miserables, La Chica de Nesa, Cats, etc., etc. I també és director de la pel·lícula El discursor del rei, no sé si la teniu almenys. Sí. I el discursor del rei és una pel·lícula molt guapa, molt guapa... protagonitzada per Colin Furth i Elena Mohamm Carter. També. I la veritat és que juga un paper molt important, Shakespeare, en aquesta pel·lícula, perquè el discursor del rei és la història del rei d'Anglaterra, no? I com apren a... A millorar el seu edicció a l'hora de parlar. I fa exercicis d'aquests que han fet el volatge, també. Sí, sí. A eliminar el seu tartar mudeig i a millorar el seu edicció, gràcies a textos de William Shakespeare. I va llegint un textos de William Shakespeare amb el seu... Aquí és un Shakespeare apareix de manera literal. Sí, sí, totalment. Els textos literals. No és que sigui una pel·lícula, sinó que surt... Meta Shakespeare, exacte. Totalment, és Meta Shakespeare, sí, sí. I així podríem estar... podríem estar moltíssimes dones més parlant de Shakespeare, però Laya, tens alguna cosa més afegida de Shakespeare? Sí, jo només volia recollir el plant que he ficat abans d'una de les més obres preferides de Shakespeare, una de les més comedies preferides, que és El Soño de Noche de Verano, que per mi és molt especial, perquè també està representada com obra teatral de la pel·lícula de los poetas muertos, que és una de les més pel·lícules preferides. I, de fet, té un significat molt metafòric en el moment de la pel·lícula on apareix, i és que un dels protagonistes vol ser actor, descobreix que la seva passió real és ser actor de teatre, i es presenta un càsting que és de Soño de Noche de Verano, i l'agafen per fer del PUC, que és un dels personatges principals de l'obra, és un pollet, supertrapella i tot això. I a les altres, ell està superemocionat i interpreta el paper, el paper de la seva vida se sent superencantat, però clar, hi ha un problema, que és que el seu pare no el permet estudiar això, i ell vol que estudi medicina, ell vol ser que sigui doctor. Aleshores, el pare va a veure l'obra, i el nen encara que està superil·lucionat amb tot això, doncs no vol decebre el pare. I per això, el somni d'una nit d'estiu, per ell també és un somni d'una nit d'estiu, perquè és un nenit on ha pogut ser ell mateix, on ha pogut complir el seu somni de veritat, però és un somni que després de la nit arriba el dia, i aquest somni s'esfuma, quan arriba la realitat, i el seu pare li prohibeix absolutament poder estudiar això i poder-se dedicar a això. Aleshores, tot el seu món s'en sorra i tot el seu somni se'n va. És una pel·lícula on aquesta obra no és exactament la temàtica de tota la pel·lícula, però sí que fa un punt d'inflexió per aquest personatge tan important. Doncs l'important és que hi ha Shakespeare en els punts concrets de les pel·lícules, no només aquelles que estan 100% dedicades al seu text, sinó aquelles que li fan menció també són importants, i per això també les mencionem aquí al programa. Dit això, poca cosa més a afegir, perquè no ens queda temps, perquè ens agradaria molt seguir parlant de Shakespeare. Són de aquells temes extensos que podries tirar al programa. Ho has fet curtíssim. Ja ho vull a mi. Ho deixem aquí. Deixem un temps. Com diu Shakespeare, a Noig de la Senyora de Verano, no és amb els ulls, sinó amb la ment, que hi veu l'amor. És per això que copido el pint en sec. I nosaltres diem no és amb els ulls que es veu les ràdios, sinó amb les orelles, i per això la podem sentir. Gràcies a tots i a totes per escoltar-nos una vegada més sinó amb la Gresca. Avui, Shakespeare en Gresca. Buenas tardes. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.