La ràdio no està, nurant la luz juntos. Bona tarda, això de sonar jo el primer és una mica estrany, eh? Comença a sonar tot. Sí, sí que t'ha canviat la veu, no, Dani? Sí, oi? Estic com posès. T'ha passat com amb la pel·li que s'estrenarà del xiamalan tiempo, no? Sí, ara tinc veu d'home. Sí, ara tinc veu d'home. Bona tarda, oiens, ràdio Molins, ràdio Sanyús, d'Eivox... I ja sigui tard, ha siguit nit, jo crec que... Has dit evoc i és una pam! Quin cop de pector! I jo crec que avui, si ho pogués escoltar a la nit, és quasi millor, una mica... Sí, per ambientar millor el programa que ve. Clar, a vegades els esperits es manifesten més per les nits, que no per els dies, no? Podem parlar mai ser més de presentació. Són més de... són més doctors. Ai, perquè si no ens escolten els esperits. Com no tenim fórmula màgica, precisament avui que no tenim el Dani, no sé per què... Sí, i això què ha passat? On està? No ho sé, no ho sé, al final és que s'ha deixat com ha sigut penjat. He arribat un missatge a fer una estoneta, portant-ne l'entès massa, després hi tenim un moment, intento posar, però... Que sonava com distorsionat, com sons, així, estrans, com quan et truquen i comencen... Fem una mica així. I no tens res? Sí, en el cas del Dani, això ja ho té de per si. I avui era com una mica més esbujarrot. No sé, estava com sortit de mare. Si necessites ajuda, ja ens trucarà, mira. Doncs això, ja que no partim de la base habitual, tenim un primer programa especial de final de temporada, com ja sabeu, i tenim l'Aya Vidal, l'estima de l'Aya Vidal, que ja s'ha presentat soleta, però estem... no està al Dani, però estem ben acompanyats, a veure si en aquests exorcismes, aprofitant la música, no? Aquests exorcismes que practiquem avui del cinema. La música t'intraveu amb el tema que ens portes? T'intraveu, normalment té veu de té veu de sí, sí. Doncs això tenim aquí un... El rellevo, Daniel. El padre Vallero, potser d'alguna manera. El padre. Tenim a David Vallero, que ens acompanya aquesta nit. Bona tarda, encantat de ser en cos i ànima amb vosaltres. A vosaltres. Jo soc en cos, eh, millor en cos. A mi ni te'n podem veure. Amb l'ànima tinc el cos, si jo. Sí, que no volem una huija aquí en directe. Que no volem una huija aquí en directe. M'entingueu tot a dins, que no se sortiu. Bueno, amb el tema que tocarem avui no podem assegurar res, eh. Ui, ui, ui. Tot està a l'aire, tot està a l'aire. Té uns sorpresos. Bé, tenim el nostre Josep Montano també. Avui ens s'ha posat aquí una miqueta de música. M'ha de les mil tecles. Ui, ui, ui, ui, ui. Ui, que te'n vas cap al reggaetón. I aquí sí, sí, eh. Te'n vas cap al reggaetón. El reggaetón del infierno. Sí, sí, sí. Avui encara que sembla que fem una mica de bujadires amb la música, una mica l'ambient, jo no sé si dic que està tot preparat o que sortirà. Deixem-ho a la imaginació dels ullers. Tal com està la cosa. Bé, doncs això ens fiquem amb matèria. Avui és el primer especial dels 3 de temporada. Començo jo, aquest any, a Renc Colló, amb una repesca diferent, diferent o estranya, per viure una manera. Quina repesca teva no és diferent. Correcte, sí, també és veritat. I avui, com bé, aneu encaminant, parlarem sobre exorcismes, però alguna cosa molt més. No ho diguis. La música no va cap pista. Intentarem tirar en aquest camí, que sempre fem fent, intentarem anar encaminant-nos cap a algú molt concret, com és ara que tenim l'última estrena de la saga Warren, l'última. Experiente Warren. Correcte. Obligado por el demonio. Del Warren Verso, que també se li diu. El Warren Verso, sí. Jo crec que és una experiència molt xula, en sentit com a vegades amb els Avengers, que s'ha fet aquest món i aquests univers. Ara es creen universos de tota manera. I aquesta, que podem tenir també amb terror, també està bé. Sí. També està bé. I a més es fa més pela. Sí, no? També. Quanto més universos m'espela. Això sí, això sí, això sí. Pels mateixos sempre, però sí. Mentre funciona. Doncs això estem en aquesta situació d'exorcismes, però d'alguna manera. El cinema d'exorcismes ja fa molt de temps, que es fan... Primer pregunta. Us ha fet un exorcisme alguna vegada? Ah, mira. Que sigui conscient, no? Ah, amic. És que si no seria abdupció, no? Si no ets conscient. Estem parlant d'altres tipus de fenomen. O que siguis conscient o que t'has ingrat. Potser me n'he exorcitzat i no en soc conscient, realment. És a dir... Sí, no, no. No ho recordo, igual. Potser no tenies les dades. Ara estic barrejant coses, igual. Igual me'n he fet com la maquinita dels Men i Black, i després ja no recordo res. Demonitador, no? Demonitador d'exorcismes. Sí, sí, sí. És divertit així. Mentre no ens facin mal, mira que vagim fent, no? Sí, sí. A mi el que sempre m'ha subtat en aquestes pel·lícules és sobretot el fet que... Ostres, jo em poso com a boig, com a boig a casa quan algun dels meus fills, jo ho sé, trenca... Algú tipic, o un zero. Ostres, és una pel·lícula d'aquesta. Estan tancant la casa sencera. Tu saps la roba que han de fer després. Ostres, és bastant preocupant, també t'ho dic. Si mai es toca aquest tema, les pel·lícules? Sí, per això, per això. Sempre s'acaba després de l'exorcisme, perquè com era i ara què? I la casa? Clar, jo crec que és un filó d'interessant. Fem una pel·lícula de què passa després, d'un exorcisme. Passa 3 anys d'obres, no? Reformem la casa, sí. I tant, i tant. Bé, dit això, podríem començar per quines pel·lícules d'exorcismes recordeu, no? Que us hagin marcat. Clar, l'evident i l'ofàcil seria anar-nos-en a l'exorcista. Clar, que era la música que estava sonant abans. Exacte, tu volar vells aquí de Mike Colfield, que ja és com un clàssic. Sempre que es parla d'exorcisme, és un recurs que s'utilitza qualsevol de les seves tres parts. Millor la primera i la segona. Hi ha parts que pel raó no existeixen. Ja, ja, tot. Però perquè no també Poltergeist. Correcte. Poltergeist és un tros de pel·lícula, podríem dir, casa fosaïda, per els parits d'indígenes... Clar, els parits que també tenia a s'omiga. O sigui, a mi em va deixar, jo la recordo sempre com una pel·li que està clavada aquí la meva ment. Ara que estaves dient la casa pates arriba, això és. Això és. Això és. Això mateix. Encara sí, sense acabar de tenir clàssic, es pilve o hooper, no? Però, bueno, anem tirant. De fet, els 80 va ser... Bueno, no sé si és dels 80, la pel·li de Poltergeist. Sí, sí. Però els 80 va ser com un... Sí, em sembla? No. Crec que és dels 82. Un 82. Però potser que m'ha quedat aquí, eh? Jo també. Estava tirant allò. Ell ha llançat el dardo, així. Vull dir-li. Vull buscar, però... Estàs 80. Vull dir-li que és el 80. Els 80... Els 80 va ser com la dècada del cinema de terror, no? Perquè es van estrenar moltíssimes pel·lícules de terror. Sí, sí. 80, 70 també es va fer molt de terror. Sí. Sí, sí, sí. Va ser més o mena del risc de dors, per exemple, també. Sí. El que passa que el 70 era... Era un terror més de monstres, més de la hammer, encara venia, no? Era més un altre tipus de terror, però sí que és veritat que veníem amb una embransida, amb una força, no?, que l'espectador vol emocions i vol emocions fortes. I amb l'exorcista patindre... Segurament no va ser la primera d'exorcismes, no? De pel·lícules. No, no, no. I de bon tros, però va ser la que va ficar com el gènere, o aquest tipus de pel·lícules de terror molt més en popular. No, al final, tot el cinema, al final, va per èpoques, i va remuntant, i va repascant les temàtiques, les va ressorgint. De fet, del que parlàvem avui, per exemple, James Wan, el que fa és això, precisament. Agafa aquest terror dels 80, 70, 80, sobretot 80, i el comença a reflutar, i fa el reformula dient més o menys el mateix. Reformula a nivell visual, a nivell d'una renovació visual. Sí, perquè la temàtica tampoc pots variar mai, no? De temps. A més, és curiós. Sí, el que passa és que estic molt d'acord amb el que està dient el Raül, i és més, jo afegiria que el que fa és el terror d'exorcisme que hi havia fins al Wan era molt filosòfic i molt anthropològic, mentre que el Wan el converteix en un... No diré un espectacle, jo fins i tot diria la seva... Amb un art. Amb un art. Perquè tant... Crec que en parlarem en profunditat segurament després, però la seva utilització de la música, de la càmera, de la il·lumina... De les diferents efectes... És més exacte. És més centrat en l'experiència, molt més que en fer reflexionar, servadera, i a fer més veu... Què vols dir, això, de fer-ho reflexiu i anthropològic? Per exemple, dintre de l'exorcista hi ha una part molt clara de reflexió sobre el bien, el mal, dios, detrás, fins a quin punt nosaltres estem predisposats al mal o no... El Wan no vol entratant amb aquesta, entre més amb altres tipus de valors, la família, etcètera... També en parlarem, però el Wan va massa l'experiència, l'espectacle, l'atmòsfera. A que si vas veure una pel·li de por, que vagis a passar por. Correcte. Aquesta és la seva clau. No a reflexionar sobre la vida. Aquesta és la seva clau. Sí, sí. Que potser és una mica el que es feia abans d'aquí 80, abans nombraves la Jammel. Fem filosofia, tenim un monstre, vam a fer por en aquest monstre, a fer iconi. I Wan fa una mica el mateix. James Wan. James Wan arrenca amb un sou. Antèl·litament hi ha fet cosetes. Però jo crec que el que li dona aquest nom és sou, que precisament el tenc. Sí, que precisament. No té una gran... Un gran ajut econòmic darrere, però demostra moltes coses. I això fa que la... És la Guàrnel. És la que el porta. La Guàrnel. Correcte. Doncs això és el que fa que la Guàrnel digui... Ostres, què vols fer ara? Donar la llibertat de dir què vols fer. Estava pensada per tenir continuacions, o només per ser una pel·lícula sola? És veritat que els seus drets estaven superbaixos, superbaixos de preu. I que no es tenien... Al principi, quan es va estrenant, es tenien com una pel·lícula que anés a triomfar gaire, i mira fins on ha arribat. Parlant de sou? Sí, parlant de sou. Jo crec que sí que estava pensat... Perquè continués. Perquè continués. Però t'estic parlant més d'una intuïció, i ara s'ha de plantejar el guió a l'hora de deixar... Home, la història té potencial. És que sou, perdona, sou de fet, és que vénca amb un primer comatratge de Guàrnel. Sí, el seu primer comatratge, i diu, ostres, ara, bueno, el seu primer comatratge. Algun comatratge en el que posa tota la idea. Realment, si veiem el comatratge, veiem sou, estem veient el mateix. Això passa molt, eh, que comença tota la idea amb un petit comatratge, que li diguin el senyor Tarantino i el reservador. Tots, tots. Sí, sí. Però sí que és veritat que algun, precisament un dels trets característics que té és que té una visió comercial espectacular. Correcte. Llavors, tot el que ha plantejat, fixem-nos en on està vinculat. Gairebé tots són sagues i universos. És a dir, estan fàstes amb fírius, està sou, està ara expedient de Warren, i ara també està el DC amb Aquaman. Vull dir, ell té molt clar... Ah, sí, sí. Que al cinema d'avui en dia, té que tindre un recorregut comercial més enllà que la pròpia peça. No has patat en una pel·lícula, ja està. Tengo que ir más allá. I aquest és un dels trets característics de la seva carrera. Fins i tot amb les pel·lícules inicials que va fer la del Nino, que no me'n recordo ara com es diu. Ah... Chucky. No, no era Chucky. No es queda al silenci. Sí, silenci. Dead silence. Dead silence. Jo també les havia originat, que va d'un Nino, i després ha venido tolo de Anabel, també té... Ah, clar. També, també. Correcte. Dead silence és molt potent. Jo crec que té inclús més potencial que les que parlàvem avui, però... Sí, i ell engega, no? Sempre arriba, engega la màquina. Mai m'hi he dit, si pensem en tu fas tufírius, no? Una mica, també. Engega les màquines, pum, dirigeix sou, dirigeix la primera i la segona d'expedient de Warren, i després es posa ja a pilotar, pues, un poquito de guió, ni hi ha producció. És a dir, fan. Lo expandimos. Esclar. Expandimos en la unidad. Sí, ell fica a la semilla, i a partir d'aquí, que germina. Ah, i està. A partir d'aquí, per això... Quina bonica metàfora. Quina bonica metàfora. Sí, eh. I faré una mica de cantera, no? Una mica el que feia a Spielberg als 80, no? Que agafava aquests petits directors, i els encarguilava en el seu camí. En un camí jo he dit, no? O sigui, ho han fet una mica el mateix, agafar aquests directors, i els van encarguirant en el seu món. De fet, com deia el David, tal com arrenca una saga, la deixen menys d'algú, tot i que ells sempre estan darrere, però la deixen menys d'algú, que ja sap el camí. Clar. La farà millor pitjor, o el que sigui, o la història té més força o menys. Està amb les grases, no? Diguem. I a partir d'aquí, que algú altre la segueixi. Correcte. Doncs això tenim aquest Warren, que en un moment donat... Ai, aquest Warren. El que ha fet el punt, eh? Anem precisament aquí. Tenim a James Wan, que després d'aquest èxit, comença a interessar-se per... Tot i que no malumeix aquestes cases encantades, aquestes possacions, i comença a obrir un altre maló, que és Insidus, no? Tot i que no fes el mateix. De fet, si comparem Insidus i Experiente Warren, és com una rancada molt semblant, totes dues, no? Però té el actor, no? El Patrick Wilson. El Patrick Wilson, que és el seu actor fetiche. Clar, no? Està clar. Vam dir que tothom estina en això. Doncs això. I en aquest cas, es documenta molt bé sobre una parella de... de investigadors paranormals, que són el matriom de Warren, el Ed i la Warren Warren, i se'n papa. Se'n papa totalment. Inclus, els coneix. Ah, els va parlar. Home, suposo que sí, no? Sí, sí, sí. De fet, la Warren Warren va morir fa dos, tres anys, el 2019. El 2019, sí. I... Ja ha sigut assessora de totes les pel·lícules. Bueno, de totes, no, d'alguna. Sé que ha sigut... De l'última, segur que no. Però de les dues anteriors, segur que sí. Sí, de fet. De fet, la última... La última que vam fer de novel·la està dedicada amb ella, perquè va ser quan va morir. Però, inclús, fa camiós a les pel·lícules. Ah, sí? Sí, tenim el conjuding dos, que fa un petit camió ja a la universitat. Doncs això, després d'obrir aquest melod d'insidus, comença a encadar-se cap a aquest Warren, cap a aquest món seu, perquè els Warrens van ser com una mena de casa fantasmes, per dir-ho d'una manera. Com aquí teníem els 90, el Tristan Baker, i companyia. I això, i uns investigadors, que, bueno, la seva vida era... No se sap molt de la seva vida particular, que també ho entengui estar bé, però si us fixeu, se sap molt dels seus experients, i de la seva feina, però no deis, no? Per tant, els personatges que creen aquesta saga són una mica... La creació pràctica. Una mica de família. Comença a ficar-li aquests valors, que, bueno, simplement s'imagina, o per les entrevistes que hagi tingut, o què sigui, ho veu. Aquesta és la part una mica més unídica, per dir-ho d'alguna manera. Bueno, és que, en realitat, sabem poc de la seva família, però la seva filla està present, en la línia argumental. I com molt bé deies, la família és com... és com el valor que més promou dintre de tot aquest, si ens fixem fins i tot a les pel·lícules de Nadal. I a les pel·lícules, sobretot d'Expediente Warren, la família, el que és important és que la confiança entre ells, que estiguin units, que sí... Al final és el que el salva. Sí, d'acord, tenim la religió alredera, tenim els crucifixos, tenim el pare, que no me'n recordo, ara, del nom del pare, que és sobretot les pel·lícules, que és el pare que els ajuda. Ah, sí, cap allà. És veritat. La religió és molt... és liviana, és profunda, el que diem abans vam passar de reflexionar demasiado. Però sí, la família, sí. La família que està ahir sempre... A totes les pel·lis d'Expediente Warren hi ha una família diferent. Hi ha molta gent involucrada. I el treballen aquí, per aquest tàndem que fan, perquè ell és per psicòleg, sinó m'equivoco... Ell és de monòleg. Ell és de monòleg i ell és vivent. Llavors fan un tàndem perfecte, un de les visions i l'altre combat els dimonis. Sí, sí, sí. I, a més d'una ocasió, diuen que el dios les junta per una missió, i que la seva missió és ajudar en aquests casos per a normals. Clar, perquè hi ha hagut molta polèmica, també amb ells sempre al llarg dels anys, sobretot si el que feien estava bé o no estava ben fet. En el sentit... ni el sentit econòmic, per dir-ho d'alguna manera. Els Warren, hi ha uns investigadors que els agrada el que feien i, diguem, per dir-ho d'alguna manera, no tenien les taxes. Simplement, cobraven, sí, cobraven la voluntat, la voluntat, per dir-ho d'alguna manera. Ell, a la seva premissa, era ajudar les famílies, i, a final, sí, que evidentment no deien que no, quan els hi oferien els diners. Però, de fet, a vegades buscaven... buscaven casos on no els hi havia, també. Estem parlant d'una parella que va investigar, tenen documentats que deia que més de 1.000 casos. Més de 1.000 experiències. Clar, i una de les pràctiques que feien, era, en l'èpoques de saquilla, a partir d'alguna manera, a Let Warren era pintor, també pintava, que veiem a les pel·lícules, veiem a les pel·lícules, ja està pintant la monja. I el que feia era pintor, i el que feia és que anava a casa a barris, una mica més així, pintava una casa, i després, si venia, com que... Ostres, en aquesta casa hi ha els perits, i veig coses que... I llavors començaven a indaguar una mica per aquí, i aquí creus que van una mica més de casos. Home, sabien de guanyar la vida. Sí, a final, per això dic que han sigut sempre detectats com no se sap molt bé si del bé o del mal, no? En aquest sentit, en el nivell econòmic, però a final, mira, estàvem fent feina i ja està, no? Doncs això. James Wan se'n papa molt bé d'aquests investigadors, i ho veiem molt a les seves pel·lícules, amb moltes referències que a vegades a James Wan no les fa tan evidents, sinó que són com petites referències que tenim de fons, o que no li donen més importància, però estan allà, no? I d'altres és que no, que tenen molt més protagonisme, no? Com abans parlàvem, en Nebel té un protagonisme absolut en tota la saga, a Padeix sempre. De fet, sempre acaben totes les pel·lícules en la font. En la caixa, en la vitrina, allà. En la seva habitació d'objectes, de moníacs o malaïts, o... En el seu museu, que és un museu i està oberta. La Conecti Caig, sí, sí. Em sembla que el Porta, no sé si la seva filla, el seu, el seu nebot, em sembla, m'ajudaria. Doncs això, anem amb aquesta saga. Sí, i de fet, és molt curiós quan et pares a buscar, que això ja ho sabrà tothom, quan et pares a buscar la Nebel de veritat, que de fet es fa un cameo al final de... A Nebel Creation, que li regalen una nina... Amb un aspecte visual real. Amb un aspecte visual de la Nebel de veritat. I de fet, és molt curiós la diferència que hi ha entre la Nebel de les pel·lícules i la Nebel real, perquè la Nebel de les pel·lícules, també n'ha de tenir un aspecte molt més terrorífic. Clar, i això és una mica el que deia el David Abans. Al final, Jens Gowen el és molt conscient del que està fent, està fent un producte molt que li ha agradat molt aquesta història. Evidentment, està fent cinema i ho farà, i ho mostrarà de la manera més impactant possible, que al final és aquest aspecte al seu. Exacte. L'Ed Warren i la Lorraine Warren no eren tan guapos, la Vera Farmira i la Tric Wilson, que hi haurien el seu públic, però no eren tan guapos. L'última ja li comencen una mica aquest toc. Ja els comencen a envallir una mica cap allà. Sí que és veritat que la tercera. Sobretot amb ella. Ho vaig pensar quan la vaig veure. Doncs comencem pel principi. Comencem per l'Espelian Warren original, que ho sembla. Em sembla molt bé. L'únic que havia vist abans que ens proposessis l'Espelian Warren, però la vaig haver de tornar a revisionar, perquè no me'n recordava de molts detalls. A mi em va passar exactament el mateix. Ja l'havia vist. Bueno, jo ets a dir que les havies vist pràcticament totes, però aquesta, curiosament, m'havia oblidat pràcticament de tot. Sí, hem de tindre en compte que és de 2013, llavors, clar, jo, des de 2013... He vist moltes coses, no? He vist moltes coses i molts exorcismos. De vegades perds. Clar, perquè aquest és un altre maluc que obre el James Bond. A part d'Ansidius i l'Espelian Warren, obre un altre maluc que és tornar-ho i fa tot aquest cinema, que anirem abans d'exorcismes i de cases encantades. I amb l'efectivitat amb què ho fa? Clar, clar. Hi ha la idea d'expandir-ho ja. Totalment, perquè quan te n'adones de com és el guió i les coses que va posant dintre, ja te n'adones que està pensat per expandir-ho. I per generar interès, sobretot en l'àneve, en la caixa de música i tot... I se'n va en aquesta primera pel·lícula, se'n va al cas de la família Perón, la família Perón, amb una caixa encantada. Podria haver anat a Midville, perquè els Warren també hi van estar implicats en aquells casos, en uns tants investigadors que van passar per a Midville. I ho evita, precisament, jo crec que és el mateix, però donant-li una mica més d'espectacle, ser més original, vaig a fer Midville, que s'han fet com 10 versions, no, vaig a fer aquesta, la meva caixa encantada. I ho fa molt bé, ho fa molt bé. Sí, és efectiu. Ho fa fantàsticament bé. M'estic ficant ja també amb la segona, perdó, però és que em soroll així... En realitat, les dos que ha dirigit en Warren són la primera i la segona, ja s'ho mata molt. I la veritat és que ho fa d'una manera excel·lent, perquè és veritat que utilitza els trucos clàssics, que diuen, de tota la vida, però els utilitza d'una manera i crea una atmosfera que ningú estava creant en aquell moment. Tot i que hi havia molta gent fent pel·lis d'exorcisme, precisament per incíduos, doncs ningú aconseguia l'afectivitat que aconseguís a Warren, i, a més, amb un equilibri dintre del que jo crec que és l'avisió artística, perquè hi ha una visió artística clara i un segell personal. No es vendemos per a qualque... per a qualque pressió, no? Ja està molt clar. Llavors, no ho sé, aquesta manera d'utilitzar el... com es diu, el desenfoc de fons, moltes agades, que és un recurs que utilitza molt, però sempre li funciona. I, a més, jugant-te tota l'estona, et pensaves que ara anava amb un susto, doncs ara no et faré un susto. I tu estàs desparada del susto i no. Amb els jams, que és... De vegades, sobretot en els espinos, a mi em passa que són molt predictibles. Quan ja has vist unes quantes i ja estàs habituada en el gènere de terror, ja dius, vale, ara la música creix, s'apaga i a silenci ara ve un susto. Llavors, ja te l'esperes. Però amb l'experiència de Warren 2 hi ha vegades que sí, però no tant, com a els espinos. No treballa molt bé en el sentit de que et faig posar l'atenció allà on vol. Sí. Això és el que deia. Saps molt bé ficar-te un espai on has de mirar, i mires aquell espai, i a vegades ni t'enganya que et surti a l'ençut per l'altra banda, sinó al teu bar allà, perquè tu l'estàs esperant allà. Clar, clar. Tu no, m'hi ha anat a marxar de mirar al cap, però això és centralitzar-lo l'atenció precisament, el típic, en un espai buit, en un aire, només s'han fet famosíssimes les dos palmades. També, sí. Ja hi ha espèries que surti, però surt, finalment surt, i funciona. I tot i així... El curiós és que funciona, o el de Sant Fosc, que deia el David, o la Paraïdolia, que té tota l'estona en les seves pel·lícules. Si us fixeu, sempre hi ha zones fosces a les habitacions. La il·luminació, la il·luminació. Et sembla veure d'una forma, et sembla veure... La veritat és que potser n'hi és, però tu ja... Aquest joc ho he utilitzat molt. Heu vist la sèrie de... la maldició de... Ah, de Hill House, o de Hill House. Juga molt amb això. Aquest tipus de... espais foscos, on no et sembla si hi ha o no hi ha... O sigui que... No crec que hagi creat escola, ho s'ho hagin inventat, però és qui millor ho ha utilitzat, segurament, en aquest tipus de pel·lis. I el moviment de càmera que dèiem abans, i l'enquadrament. Segons quins enquadrements que són molt incòmodes, i dius, per què m'està posant tan incòmode, aquest... Perquè és el que està parlant, m'està ensenyant el que vol. Exacte. I parlant d'escrits d'aquests que estàs mirant en el lloc i passa, s'ha acabat d'ocorre un de la segona pel·li, que és justament el quadre de la Monja, de la mare revisant l'habitació i tal, que apareix el quadre, hi ha una ombra que es posa darrere del quadre, i llavors tu estàs mirant el quadre, i saps que hi haurà un susto, però no s'escompte el posarà. I no sé com el desenvoluparà. I aleshores el quadre es mou de cop, cap a la dona i tot, i és un cas més d'aquest, que estàs mirant fixament, però no saps exactament com ho farà. I això s'ha de dir una mica encadat que tenen una massa molt semblants, són pel·lícules bastants semblants, entre una i l'altra. Perquè tenen el mateix guionista més. Sí, a més això. El que són bessons, a més, és que aquí hi ha un munt de coses. Quan et comences a mirar coses i estires el fil, dius, a veure si va haver alguna cosa rara, també anar aquí i no hi ha alguna cosa. Són dos bessons que fan els guions almenys de l'8 i l'2, i a partir d'aquí hi ha els... El bessó goi el dolent, no? Sí. Els germans hais. Em sembla que es diuen haies. Sí. Però sí, sí. Els guionistes són claus en aquestes pel·lícules. I precisament per això. Perquè encara en com unes històries molt semblants, i si en la primera ens anem allà, hi ha una campanya hi ha perduda, a una casa perduda en el camp, a la segona anem al centre de Londres. És a dir, ho fa encara més... Sí, veritat. Perquè sembla que en una casa perduda està donada a que hi ha passi de tot. Però si anem al centre de la ciutat, amb un altre cas... Els bessons hi hais. Xat hi hais i cari hi hais. Hi hais. Hi hais. Doncs això, quan anem a una ciutat, a mig d'una ciutat, amb tot aquest experiment, com és el de... Conectica té el segon? El segon és Enfield. El d'Enfield, el que segon és Enfield. El Conectica és un altre dels expedients en què va treballar els governs, sí, sí. Com es diu que n'hi ha més de mil? Ostres, sí, no, no, hi ha un munt de casos en què van treballar. No sé què pot tenir, però... N'hem dit ja només començant, hem dit sis. Vull dir, ja tenim la família Perron. Amb l'Àmit i Vib també van estar. El Port de Trigues d'Enfield, que és el que parlem ara, l'aparició de Conectica, la família Slut, un home llop, van estar investigant que és el que s'apostava fa un temps, abans que s'actués a aquesta tercera part. No se sabia molt bé... La trama que s'apostava, que fos per aquest cas? Sí, perquè James Bond deia que la següent, la tercera pel·lícula d'Experiència de Warren seria ja en els anys 80, perquè estem parlant de pel·lícules que tenen molt mitjans, ambientades en els anys 70, la següent deia que seria en els anys 80, clar, en els anys 80 la gent mirava els expedients que tenien als Warren i jo estava potser l'home llop, aquest, que va surgir en un lloc on... Hauria estat molt interessant, eh? O tal, o el cas o la següent Johnson, com és el resultat final, no? Doncs això, teníem aquestes dos pel·lícules molt semblants, el Caso Enfield, que per mi també està molt bé, aquesta pel·lícula. A mi, fins i tot m'agrada més, el Caso Enfield, que la primera. A mi, a més, això de sortir de l'un normal, del que dèiem abans, que no és una cassa perduda, que ja ho podem esperar, que sigui allà mig i tal, i quan veus que és un dels casos més documentats de la història dels Warren, que hi ha milers de vídeos, milers de... de... de... de reportatges... Home, és molt interessant. Està superbé sempre acabar les pel·lis fins al final. Les has de veure fins al final, perquè et dona la documentació... En els crèdits... En els crèdits sempre fotografies, gravacions... És molt interessant. De casos reals, que és el que... És curiós, perquè en la realitat, el Caso Enfield, potser els Warren són dels que menys es van caficar. No, no. I van estar, i van estar a la casa, i van estar documentant-ho tot, però es van ficar una miqueta. Si us fixeu en les pel·lícules, donen aquesta... aquesta imatge una mica, perquè és com les glècies que els hi encabega, que vagin allà... De fet, a la dos, sí que és veritat que aquella ha tingut com una visió de... Bueno, no sé si això ho passava, en el cas real, ho han justificat a la Feli, com que veu a la visió que el seu marit es mor, i aleshores ella no s'hi vol implica més, i per això diu, bueno, si vamos, vamos a echar un vistazo, però a la que vamos a salvar de pel·liro, nos vamos. A la fícula estan com més reticents. Si capfinacis, capfiquen, i sobretot fredonistes. Però són com molt més reticents, precisament perquè els fets reals és que ells hi van estar, van estar documentant, però no s'hi van capficar. Així ho potser ho volien justificar. De totes els investigadors, que passa com a M-8000, totes els administradors que estaven ficats en aquesta història, ells van ser potser dels últims que van arribar, quan ja el boom ja havia baixat, però, clar, eren els més reconeguts. però eren els més coneguts, perquè feien televisió, feien de tot, en Estats Units, ja ho sé, eren els més coneguts, però ells estaven molt més al marge, sí. Si us pliqueu a la pel·lícula, el mateix, s'ha saludat que els incomana la missió, no, però aneu només a mirar, si veieu que no d'això, marxeu. Per això estan més beneficents. Cert, cert, cert. De fet, em recorda el personatge de la Franca Potente. La Franca Potente, que és un... Hi ha un món de... Quan arriben de fet, ja hi ha investigadors, periodistes, no? Que de fet diuen, aquí no hi ha cas, aquí no hi ha cas. Correcte. Sí, sí, sí. Aquests fets reals, precisament, i ho mostra en la pel·lícula, es va arribar a la conclusió que sí, que algú potser havia passat o estava passant, però que les nenes, en final, moltes de les coses, les van forçar o les van agrandir, precisament perquè ningú les creia, i llavors, per... per què tinguéssim més credibilitat? Jo faig coses, i a més, a la pel·lícula ho veiem, no? On plen la casa de càmeres i tot, i acaben agafant imatges de... Ostres, això ho has fet tu, no? Ho has fet un espai. Clar, clar. Què m'endieu de l'ambientació? L'ambientació, és a dir, de com et fica en l'època i el moment, i doni, perquè estan parlant de que la primera és USAI, Campo USAI, i la segona és Londres, barri, barri... Sí, es veu un canvi d'ambientació. Barri de l'Olla. I la repotència. I tot, i està superbent recreat, superbent ambientat, tots els decorats, el vestuari, la música, la música, què és clau? La música o so, per dir-ho d'alguna manera. Sí, els efectes del so. Fiqueu-vos que sempre hi ha un tema central que ens marca l'època sempre. La primera em sembla que era el Time of the Season de Zombies, i a la segona... A la segona, l'Ondon Collings. Comencem de clàgia a l'Ondon Collings. O sigui, ja t'està posant pum. El tema és el que s'ha ambientat... Sí, de fet, a la tercera edat ja anem amb Blondie, no? En Blondie, el Call Me. Sí, sí, per això. No, no, ho juga molt bé. L'ambientació de l'època l'ha jugada molt bé, la veritat, que sí. Doncs això, hem passat... Acabem, si voleu, amb l'experiència d'aquí. Ai, esperi, què? Seria un altre tema, eh? Un expedient de Warfare. La tercera part, i ens fiquem amb els spin-off, si voleu, eh? Doncs sí. Heu vist l'experiència de Warfare perquè s'ha estrenat... Sí, s'ha estrenat fer res. No podem fer gaire spoilers. Correcte, no, això sempre ho mantenim, que intentem no fer cap. L'heu vist, no? Sí, l'hem vist. Molt bé. I què tal? A mi em va semblar la més fluixa de l'estrès. Sí. I mira que he vist crítiques de... És més realista perquè tracta el tema del judici i tot, però és que es mongen una episcidat al final de tot, que és com... No és tan realista, o sigui, és com molt... És una pel·lícula d'aventura. És una pel·lícula d'aventura. Jo la vaig veure a la nit, precisament, i la vaig veure com una pel·lícula d'aventura. T'has sortit una mica de la tònica de les dues enrere. En el punt d'Eixdós, eh? En el punt d'Eddie Lorraine són com un nínia de nallons. Anem a fer aquí... Estem totalment d'acord. Clar, abans comentàvem, les dues primeres dirigides pel World, guionades per algú amb l'ajuda dels hais. Aquesta tercera, no. Aquesta tercera té un guionista diferent, té un director diferent i es nota. Perquè per Tamart, jo la parlava abans de la part artística, per mi perd molt l'art, sí que és veritat que guanya amb espectacularitat. Es busca l'espectacularitat, fins i tot hi ha escenes que estan molt bé i que em recorden salvant de les distàncies, de l'exorfi... Però fixeu-vos que fins i tot l'estructura de la pel·lícula és absolutament diferent. La estructura de les dues primeres segueixi l'estructura de la posació que diuen ells. Em parlen d'això en diverses pel·lícules. Diuen que l'estructura era infestació, primer opressió i possessió. I les dues primeres pel·lícules et marca el guionista marcat per això. Està marcat així, pum, pum, pum. I aquesta tercera, no. No és que estigui malament, senzillament és un plantejament diferent. Sí, és un plantejament diferent. Que té un bon abranque. A mi també m'agrada molt. A mi també m'agrada molt. No és una pel·lícula fallida, per mi és una pel·lícula per a les 3. Correcte, que les altres dues són molt millors. No fa pitjor aquesta. A mi em sembla molt espectacular. A més, la vaig veure en el 4DX del Gran Via. Que l'experiència deu ser brutal. Acabes marejaríssim. Vaig de per tot arreu, mullat. Amb calor al clarell. Això ho hauré de provar. A mi m'agrada la pel·lícula que pensava. Els esperits poden invocar tornados, perquè... Sí, sí, sí. No, ja havia vist pel·lícules d'un altre estil o d'una altra gènere en aquest sistema de 4DX, que, com sabeu, són un sistema amb efectes de moviment, de calor, fred, aigua... On estava aquest cinema hospitalari? A Gran Via 2. Però no havia vist cap de... Uau. La pel·lícula, sí, com deien, és la més flució de les 3. M'agrada molt. Simplement, per la sensació que vaig tenir, aquesta escena inicial de Gran, amb aquest sistema és brutal. T'has d'agafar la carida i tot. Clar, clar. Em venen ganes, eh, d'anar ja a experimentar-ho. Ahir, l'últim dia, que la feien. En 4DX. Però fa més, fa més. Les galgarem igual. Doncs... continuarem. Bueno, no ho sé, jo... Si voleu, podem fer un salt cap a una altra part... Sí, que no t'hi entenc. Sí, podem parlar molt més d'expediente warren, com a tal, o saltar-nos a la hija pequeña, que és a Navel. Saltem, saltem. Jo crec que sí, que podem obrir aquest meló de... de... de la nina, la nina diabòlica. Que, al final, formen... de totes les pel·lícules, en tot, s'apareix, precisament, a... a Navel. Avui és les pel·lícules, també, les 3... No, he vist l'última, no. La veus, vindo a casa, no. Bueno, mira, encara s'ha sortit mig guanyant. Més o menys. Aquesta i la llorona? Més o menys ha sortit guanyant. Sí, ha sortit guanyant. La llorona t'he dit jo que ha sortit guanyant. Ha rebut el piròmetre. Si, de fet, abans parlàveu, he vist aquestes pel·lícules i les he revisionat ara... Jo sí que sí que sé... del que té un nivell de warren... Sí, d'un nivell de warren... Només la llorona. Ja no ho vaig veure molt més, perquè... Ostres, perquè vas començar per la pitjor? Sí, sí, sí, perquè em va venir així. Són aquelles pel·lícules que tens allà pendents, però no la veus. I ara les he vist totes, i, ostres, sí, aquí està despuntada, però ja continua despuntant. Tot i que el director... Què és el mateix que l'experiente warren 3? És el mateix director. Sempre m'hi ha dit que no fumava part de la saga warren, aquesta. Doncs... Perquè és algú més així, eh? Perquè és que els productors de la saga warren sempre han sigut els mateixos, i en aquesta no es produeixen els mateixos. Si busques cronologies a internet, sí que s'ho fes. De fet, si us fixeu... Sí, però de fet, si us fixeu, només apareix perquè fa... perquè el codac ahir porta la nina sota el braç. No apareix per fer-ho més. Està una mica agafat per... Per pincetes. Pincetes, eh? Sí, sí. No penses pincetes. Pincetes. A més que la legenda de l'Aiudona no... No, forma part d'això. Aquí crec que algun... Crec que algun ja va estirar massa la mà, eh? A propi, avió cultura. Ens fiquem amb de Navel. Sí, de Navel. Som-hi. Bueno, jo... El que diria és que a Navel... jo pensava que jo anava a ser una línia fallida, perquè quan vaig veure la primera a mi no em va agradar. No. La primera... De les més que he vist, la primera és la que menys. A mi no em va dir gaire. Fins i tot no li reconeixia certes qüestions d'estil que pensava que ara t'arria. I, de fet, me n'en recordo ben poc d'ella. Vaig ser totalment honest. Aquesta no l'he revisat, la vaig veure amb el seu moment, però ja... No tenia clar. Ja ho tenia clar, que no... no hi havia... Sí que la segona, amb l'Antoni Lapaglia també... Ja tenia més. Més en segon dia. Aquesta ja la vaig disfrutar més. Crec que es van adonar i li van donar un altre ritme. És més guai. Jo crec que de les tres és la que m'estan adonant. A mi també. I la tercera, jo crec que és perquè, al final, com diuen el Marc, que tinc una mica, vamos a hacer un mapa de posicionamiento. Com us heu fet? Necessitem un producte pel jovent. Algú m'has fresquit i joventito. Vinga, va. La primera de Nebel... Ella està subint aquí un maló per poder continuar. També, també. Perquè tenim la primera de Nebel, la segona, que és la precoela, ara necessitem una sequela. Totalment, clar. Estàs donant això, que si fixeu la filla dels Warren, agafa aquest protagonisme i no deixa de repetir tota la pel·lícula, és que jo sóc la filla de qui sóc, és que mira que jo tinc aquests coneixements... Que l'intervenció la comença. Que tinc els mateixos poder, per dir-ho d'alguna manera, que la serà mare. O sigui, està molt bonic aquí un maló que ens interessa per poder continuar-la. Totalment. Que els Warren surten al principi i al final. Per deixar la filla sola i per recollir-la al final. Els troços que queden. Deixen a l'escola i després la final de la recollida. És igual que... no sé quina ella és, quan porten a la Nebel, en el cotxe, que a casa du la capa del museu. No sé si és la segona. No, és la primera. La primera de totes. Sí, abans de Creations. Sí. És possible, és possible. Sí, perquè a Nebel la vaig veure. Sí, abans que parlàvem de fets reals, aquesta escena també és real. Ells van tenir un accident quan recollien la nina Nebel i la portaven a casa seva per lliurar-la a tothom del seu... de la seva maledicció. La seva influència. I ells mateixos van tenir un accident del trajecte cap a casa, que és el que veiem en aquesta escena. O sigui, en aquestes petites coses, en aquestes petites referències, és un constant de la saga cap a la realitat. Que posen coses fictícies, però després també... Evidentment, evidentment, però és que... Això és una cosa que sempre defenem, no? A final és cinema, que és espectacle. No pots representar la història 100% verídica. Ostres, és que no es fila la llibertat, no pots ser-ho. Són llenguatges diferents. I crec que on ja des del principi, des del paper de productor, no és conscient i no intenta falsejar-ho, tampoc. Jo crec que... Ho marca, a més, és que ho marca. Ell és una màndel cinema. Ja sé que queda molt bé dir aquestes coses, però ho ha demostrat. És una màndel cinema. De fet, explica-la sempre quan veus els objectes, que serà veritat. Però que ho marca molt, també, en els seus pel·lícules. Doncs és un... un zotropo. Sí, ho sembla. Sí, un zotropo, sí. El Alfredo, no? El Alfredo, exactament que és a la segona. A la segona és el Alfredo. A la primera és aquell objecte visual, que és com un cir, però que dona la caixa de música que fa... Sí. Alet i la Lorraine Warren es coneixen, almenys a la pel·lícula, expliquen, amb un cinema. Ell és... Sí, ell és l'acomodador. I la... La solució per fer l'exorcisme a Nadal és posar la pel·lícula del pare fent un exorcisme. Sí, correcte. Bueno, perdó, intentaré no fer més espoys. Sí, sí, sí. Però es nota que hi ha amor al cinema, també, per detallets, per coses, no? Ell no s'anamaga, està fent espectacle i cinema. Però per mi això és la part bona. Quan tens un director que està dient... Jo faig cinema, vaig ensenyar el que faig cinema, que això és lo bo. Mira, aquesta interpretació no l'havia vist. I ja que estàvem aquí, també teníem un salt a Espí, no? Tenim la Monja, l'exemple. La Monja, què us sembla la Monja? I la que menys vaig gaudir. Sí? Bé, no. Sí, perquè és bastant simple la història. És un producte molt especial. Jo crec que, igual que fèiem referència amb els experients Warren, al cinema d'exorcismes, com a mi que diu, del 70 o 80, sobretot, jo crec que amb la Monja tenim un ahamé. És el monstre de la Hamme, és un dràcula, és un nombre lobo. Sí, perquè, a més, l'ambientació és del 50. Sí, i, a més, te'n vas a l'Humanía. No és que facis moviments d'amunt i avall. No, te'n vas a l'Humanía, al 1552, em sembla que és. I és un monstre de la Hamme. Clar. Clar, si tenim que expandir un univers, si el senyor Warren té que expandir un univers, com deiem abans, a nivell de... i perdó que continuïm aquests conceptes. No és que sí. Doncs anem a buscar nous emplaçaments, nous llocs, nous, perquè si sempre és una casa, si sempre és un sota... Clar, això sí, això sí. Aguanta-me a respectar dues pel·lícules. Està molt bé que, de fet, haig de dir una cosa. L'he gaudit més la Monja, el segon cop que l'hi vista, i que no passi la primera. Sí? Sí, la primera vaig dir... Sí. I aquest cop he dit que ara... Si la veus en un salt de sud... Si la veus en un salt de sud... Si els passeu un cop. Si la veus en aquest sud... Vaig a veure algú així, com es diu. Un monstre, no? Home com a monstre és molt eficaç la Monja. Tu creus amb una monja així, amb aquesta cara. Bueno, la imaginaria que té Juan, ja conté tot això, no? De vegades parlem de l'Ombio Torcido. L'Ombio Torcido, amb taudies, un dels espinoffs que vindaven més endavant. Javier Botet. Com presenten totes les objectes? Home, doncs hi pérem. De vegades té més... Ja em sembla bé que li donguin papers cada descoberta, que també està bé. Doncs això. I què ens queda? Afinalment puc fer tot, no? Què voleu repassar? Bueno, alguna cosa més a dir? Jo abans citava el tema de la música. Jo crec que és superimportant i superclou. Per dues qüestions. Una, per el que dèiem, l'ambientació. A cada pel·lícula tenim, evidentment, una banda sonora i una selecció de temes del moment que està molt bé, que et porten... Però que tenen també un joc amb la pel·lícula. Si mires del títol, tenen un joc. L'Ondon Collin... El que està fent és dient... L'Ondon Collin, els senyors, ho arren. Per favor, vengen per aquí. Vengen per aquí, los necesitamos. El colmi, també, de la tercera, també... És el del mateix. Sí, sempre hi ha un joc. També hi ha un tema que és el joc, no? I no només des del punt de vista de l'ambientació, també del punt de vista de la coherència i la consistència entre pel·lícules. Per exemple, a la Monja utilitzen el que ha composat, que sembla que ho tinc apuntat per aquí, el Josep vicejara, que és el fet compositor de... De tota la saga. De tota la saga. El que utilitzaven per ensenyar la Monja és que l'experiente 2 és la mateixa música. És el leit motiu dintre de la Monja. De Anabel, també té el seu leit motiu. O sigui, són 40. I quan esgloses la banda sonora i quan esgloses els temes que han seleccionat, veus que està tot molt ficat al mil·límetre, també. També tinc això d'això. És important i és fàcil fer-ho quan tens el mateix compositor. També. Si tinguessis un salt de cegos pel mig, no sé si funcionaria exactament igual. O des de producció es marca molt bé que això és el que vull. O no sé per on t'hi ha de dir a la cosa. No crec que estiguéssim parlant de la mateixa. I dos curiositats. Correcte. Dos curiositats. El rei en Gosling, sí, el actor, té un tema. Dintre de la banda sonora de Conjuring, que em vaig quedar al·lucinat quan ho vaig mirar. I després, no sé si us havíeu fixat, però a la Monja la protagonista és la germana de la vera. És la taïsa de la meva germana. Sí, sí. La germana, que no sé què buscaven aquí, si realment l'assemblança o suggerir que hi ha... O simplement és que la banda ha agafat bé ella, perquè acompanyava algú al càsting, que és el que normalment passa. Sí, jo crec que va ser més per humaniència i per dir... Mira, doncs casualitat. Té pas el currículum, ja està fet. Bé, doncs hem tingut temps més o menys, de plenar-ho tot, però aquí hem de deixar-ho. Ens queden 30 segons, l'ajust per desparir-nos. Moltes gràcies, David. Esperem que hagi gaudit i tornar a veure'l aquí. I els demés ens veiem la setmana, no? Doncs sí, amb l'últim programa. Moltes gràcies. No, ens queden dos, encara. El meu i el Dani. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me a estar-te un pla. I espero poder repetir en alguna ocasió. I tant. Molt bé. Doncs ho anueu amb les crispetes. Adéu! Adéu!