Salut! Bon dia, bona tarda! Bona tarda, bona tarda, bona nit, el que sigui que estigueu escoltant aquest programa, quan sigui. Qualsevol temps és benvingut. Jo sóc la Laya, us haureu adonat que no sóc el Dani, perquè ja sabeu que la setmana passada no va poder assistir. Aquesta vegada també ens ha volgut deixar aquí, amb el Marrón, el meu company Raül i jo, que ja el coneixeu. Hola Raül, molt bones. Bona tarda. No esperaves que et presentés tan aviat oi? No, no, normalment és l'últim, ja estic com descol·locat. Sí, perquè normalment apresentem el tècnic, l'home de les mil tecles, l'últim de tot, però avui és el Raül, com no, ja ha passat altres vegades. Però bé, aquesta vegada no estem nosaltres sols, aquesta vegada han vingut dos esperits més acompanyar-nos en aquest programa tan especial, perquè de fet, el programa d'avui és el meu especial, perquè ja sabeu que durant l'estiu, el juliol, sempre fem un especial cadascú en el nostre programa, Cinema Alegresca, que també ens podeu seguir a les xarxes socials, a roba Cinema Alegresca, a Instagram, a Twitter i a e-box, també ens podeu trobar. Però bé, sempre sabeu que hem parlat alguns cops de doblatge, dels meus camitos, de vegades en estrenes, que s'han estrenat a cinemes i a plataformes i tal, però no hem dedicat mai un programa al doblatge en sí, al doblatge relacionat amb el cinema, i crec que amb quatre temporades que ja portem ja era hora que això passés. Ja et tocava, avui t'ho has fet teu. Sí, exacte, avui m'ho porto al meu terreno. Normalment sempre fem aquí un rànquing de les pitjors pel·lícules... De les pitjors pel·lícules de l'any, correcte, però clar, amb tot el tema també de pandèmia i tot això... Era complicat. Hem vist poques estrenes en realitat i ja ha estat una mica més complicat fer aquest rànquing de pitjors pel·lícules en comparació amb altres edicions. Per això mateix he volgut dedicar aquest especial al doblatge, però no vull fer sola, perquè jo he viscut molts experiències, però hi ha més gent que conec, que ens podria portar molt bé el seu punt de vista, i per això us l'he portat avui aquí. Tenim amb tots vosaltres. Irene Miras, hola Irene. Hola, molt bones, com estàs? Molt bé, i tu? Bé, molt bé. També estàs encantada de venir al programa. I tant, m'encantadíssima. Home, si li deixes tu amb safata aquí, què t'ha de dir? T'ho imagines? No, no, no. No, m'han obligat, m'han seguit això. I també a la banda esquerra tenim una altra convidada a la Lillian Rodes, bon dia. Bona tarda. Hola, bona tarda. Com et trobes? Estic molt emocionada per poder-te aquí i parlar del dobleatge, no? D'aquest camp, amb nosaltres i som tan... Llavors, en Lillian, el que s'ha hagut de dir, què? Estava encantada de venir. Estàs encantada de venir? Estic encantadíssima. No cal que me'n peixis, si no... No, se li veu a la cara, que sí, que sí. Si us veu a totes dues, que podem parlar de moltes coses, i ho podem portar les 3 al nostre terreny, i també parlar una miqueta així, distendidament, de manera informal, i el Raül també, portant-ho al món del cinema. I tots plegats, doncs bé, doncs donem ja per començar-te aquest programa, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca! Molt bé, doncs... Ara! A veure, un... Un falla. No passa res, a veure. Tira, tira. És cop principal. No se sap. Bueno, de fet, podríem haver-nos quedat en silenci, perquè abans de començar ja amb la mandanga i abans de començar amb la troca, voldria proposar-te un repte, Raül. A mi? Sí, a tu. A tu, Raül. A veure com quan saps de reconèixer veus, perquè ara mateix us posaré dos àudios, d'acord, una escena estreta d'un doblatge de la Irene i una escena estreta d'un doblatge de la Miriam, ah, i de la Miriam de la Lílian, perdona. Tranquil·la, passa molt. No és la primera cop, ni l'últim, que ens confonguin de noms, tant a les tres, en el doblaji.com i aquestes coses que es posen molt, on els crèvits de les pel·lícules també podríem parlar. Doncs, si us posaré un àudio de cada escena i tu, Raül, hauràs d'endevinar de quina pel·lícula per tant. Ja m'ho poses difícil per començar, eh? Sí, ho has fet. Reconeix-les, no, perquè ja des del principi diré, i a l'audiència també, que ens esteu escoltant, també jugueu a casa vostra. Primer et dic, primer posaré l'àudio de la Lílian, d'acord? Vinga. Espera't un moment que carregui. Som-hi, som-hi. Què, has de reconèixer la pel·lícula? Sí, has de reconèixer la pel·lícula. Un cinema prics així... Exacte. Improvitzat de la perita. ¿Es un viejo vaquero que rodaba pel·lícules allí? ¡Oye! ¿Qué? Me sorprende lo acertada que es esa descripción. Soy un viejo vaquero que rodaba pel·lícules en el rancho Espan. ¿Rodabas cuesters en el rancho en sus buenos tiempos? Bueno, si por buenos tiempos quieres decir televisión hace ocho años... Sí. ¿Eres actor? No, especialista. Especialista? Eso está mucho mejor. ¿Por qué está mucho mejor? Los actores son falsos. Repiten frases que han escrito otras personas y fingen matar a gente. Esas estúpidas series, mientras gente de verdad... Es asesinada diaria en dieta. ¿Acaso eres...? Us. Ja està. A tu no t'ho agafaria. Sí, en bucle. Molt bé. Tens alguna idea? Sí, home. ¿Cuán suponga el cut time in Hollywood? Molt bé, molt bé. I bé, doncs, ja que sabem la pel·lícula de la qual per tenir aquesta escena, doncs, Lílian, ara tot teu. Ens pots parlar una miqueta de com va sorgir aquesta experiència i quines expectatives tenies amb la pel·lícula, si t'agrada ja el cinema de Tarantino, si ja n'havies vist algunes, explica'ns una mica. Doncs jo coneixia... Òbviament, coneixo la... Ara comentin Tarantino, Òbviament. Ah, sí? Ostres, potser podries haver portat avui també. No personalment, Òbviament, però... Sí, sé de les seves pel·lícules, la seva popularitat, però mai he vist pel·lícules del Tarantino, perquè no... He de dir que no m'agraden molt, no... No és un cinema que t'interessa? Sí, no m'interessa molt, no? I llavors fa molts mesos abans que es dublés la pel·lícula, jo vaig fer un tràiler per una noieta molt jove, i res, vaig fer dues... dues frases pel tràiler, jo no sabia ni què era la pel·li de Tarantino, no sabia què era... No et van dir cap informació de res? No, només em van dir el títol, i jo no vaig buscar després un poc a la wikipedia. Sí, bueno, típic. A veure què és això. Si hi ha info, perquè de vegades t'ho fiquen superadalentat. Exacte, i de vegades no hi ha gaire més info. No tens res, i ja és com... I després, crec que es va doplar el desembre o parai, i això, aquesta pel·lícula es va doplar com a l'estiu de l'any següent. Ostres. Sí, sí, o sigui, va passar molt de temps. Sí, de fet, es va estrenar sempre que l'agost, diria, més o menys. Sí, l'estiu. I les expectatives que tenia, doncs... Bueno, com sempre anem a Cegas, no sabem ben bé... Em vaig emocionar quan vaig saber que sí, que feia jo el paper després del tràiler, que això sempre és bona notícia. Sí, perquè de vegades passa que et dobles el tràiler i després agafen una altra per la pel·li. Exacte, i va ser emocionant, no? Però, bueno, tu arribes allà sense saber res, i després el director t'explica una mica i tal, i vaig veure la noia i vaig dir... Ah, és una hippie. És una hippie. És una hippie. És una... un espíritu lliure d'aquests, no? Un esperit lliure. I va ser molt divertit, perquè... Jo crec que una mica físicament ens donem un aire. Oh, doncs sí, eh? Una mica, físicament. Jo crec que, suposo que el director també m'ha pensat a mi. També. Això influeix, també, de noia i jo. Així, físicament. I, però, de la forma de ser, som totalment oposades. No ets un hippie, tu. No, per res, no tinc tanta cara com té la conegito, no? Ni vas d'escalfar per tot el bé o aquestes coses. Què? Ni vas d'escalfar per tot el bé. Només a casa meva, però... Bueno, mira. Però sí, sí, va ser divertit per això, perquè no era com ella per res, i van haver algunes escenes que, bueno, ja... No digo picantes, no?, perquè no... Però hi ha algunes proposicions que fa, no?, a la pel·li, que li fa el... El Brad Pitt, que, bueno... Ahí lo dejamos, no? Menudo acompañante, este. També, también. Però què foc, eh?, però... No, sí, però va ser molt divertit. Va ser molt emocionant, i després això, no?, que tothom et deia, ah, i, pues... Mira, verla, que guai, que escutxo... Bueno, que tu la promociones, també, per tot arreu. Sí, sí, va ser molt emocionant, la veritat, sí, sí. I quan vas gravar-la, el Brad Pitt ja estava gravat? Si ja l'estaves escoltant o no? Ostres, doncs ara no me'n recordo. Ostres, no me'n recordo si ja està gravat. Perquè, clar, això potser no ho sap la gent que ens està escoltant, però nosaltres, i més ara, amb temps de Covid, nosaltres gravem sols a l'estudi, i hi ha vegades que ens trobem que, en escenes de dos o en diàlegs, la resta no està gravada, o l'altra persona no està gravada, i nosaltres som la primera persona, o el revés, que sí que està gravat, i llavors... Si està gravat, sí que et poden ficar sense so, que sí que s'escolta més amb el teu acompanyant i tal, i això, a nivell d'escolta i a nivell de rèpliques, ajuda moltíssim, sí, sí. I la sensibilitat, no? Que es diu, no?, gravar van de part. Exacte, sí, sí. Les pistes que es graven. Les pistes són infinites. I allà, la labor dels tècnics és... vamos, imprescindible també. Jo sempre flipo, quan veig la pantalla en totes les pistes de l'audi, i diuen, madre mía, a mi, se'n perdria en tots els audis. On és l'audió de l'Aireni? Ja, ja, ja, ja. No ho sé. També ho diferencien amb colors, diria, no? Sí, sí, sí. Sí, ja ho sé. Aquests també tècnics, o sigui... Sí, per això, quan tens moltes pistes, igualment. Que posis col·ludets, deixat. L'has de donar a escoltar 50 vegades per saber quina és la bona. Clar, per això. I quan la vas anar a veure el Cine, què? Què vas pensar? No la vaig anar a veure, sí. Home, com ha començat dient que no he vist cap pel·lícula tantí? És veritat, és veritat. No he vist cap fins que vaig dublar que la re, sí. Ah, bueno. Vull dir que la meva intenció era aquesta, no?, però després em van dir que durava com tres hores. Sí, era molt llarga. Era una mica... Algunes persones m'han dit... Ho sento molt, però que era una mica tediosa. Sí, no, no, i tant. Una mica així vaig dir... Doncs res, ja, quan sortia alguna plataforma online, jo la veig. Ja la tens, per això, eh? Ja ho està. T'has de buscar una altra excusa, ara. Home, però al final val la pena, diria. Ah, què, la pel·lícula? Sí, la pel·lícula. Però no direm res, no direm res, perquè si no, la Lilia no la mira. I de fet, sortia, al final. Ah, sí? Bueno, no vull dir molt, perquè l'has de veure, però era d'aquells tres. Ahà! Dependia del Manson. Ah, molt bé. Ah, doncs mira, doncs revelació, sí, sí. O sigui, jo vaig entrar i ja vaig veure el final. Ja he vist la pel·lícula. No peus molt més, eh? Ah, això festidi molt, eh? Sí, perquè, clar, s'han de tuplar. Tant buscada... Spoiler, no? Sí, sí, sí. Si fas ambients, poden dir, bueno... Si no et diuen dades de la pel·lícula, millor, perquè així. Si no és relevant pel que estàs doblant. Sí, sí, sí. Si és relevant, doncs per la teva interpretació i tot això, doncs la veritat. A partir d'aquí, ja depèn una mica també del tipus de persona que siguis, no? Perquè hi ha molta gent que els spoilers els tolera. I, inclús, hi ha gent que li agrada, que no li importa tenir un spoiler, i hi ha gent que no, no? Clar, llavors, si ets una persona que no toleres spoilers, ja no t'agrada, veu el final, ja és... Clar, sí, és una mica... Ja no la veig, no? Aquesta ja no la veig. Sí, però hi ha pel·lí que estàs esperant i dius que quina il·lusió poder duplar aquesta pel·lí i et menges tota l'espoiler i dius... Llavors, clar, per una banda és com que guai, perquè he pogut sortir per altres com jo. Però bé, són coses que passen. Sí, no passa res. I bé, i ara, que estàvem parlant justament de la Irene, que fa aquesta participació, aquesta participació també a la pel·lícula, doncs que et sembla si et fiquem el seu audio? A veure si aquest és més complicat. No ho sé, que hi ha sobra millor. No, no, no, no, no. Si te quedas en un estante el resto de tu vida, nunca lo averiguarás. Ja està bé. Molt bé. Te'ls he posat fàcils. Sí, sí, sí. I, a més, a molts dos, tan llarg. Clar, clar. No, és que volia que els dos trobessos siguiessin més o menys de la mateixa llargària, perquè, si no, no seria equitatiu. Se la complia el... Exacte. Com va ser l'experiència d'Adolabri i l'experiència de veure o la gran pantalla? Doncs, aquí crec que tu també saps de la primera part de les proves, perquè ho va ser tel·lita. O sigui, Disney ja de per sí, moltes vegades és un percal, perquè s'ho pensen molt, canvien molt de pare, i per aquestes proves, per la Gabi Gabi, no sé, van fer com 14. O sigui, una borrada. Van fer moltíssimes pròpies, de fet, vaig fer una prova, em van dir que no, i després, no em van dir res, com habitual, que no et diuen res. Normalment no et diuen que no, tampoc. I em van tornar a trucar i diuen, escolta, que volen que tornis, perquè volen que provis un altre... un altre tipus de veu, que volien com una mica menys nina i una mica més adulta, volien que provés. Perquè al principi la vas fer com més infantil. Al principi la vam fer una mica més infantil i després més adulta. La Gabi Gabi poc té d'infantil en realitat. De fet, és la Cristina... Com es diu? És una dona de 43 anys. La puc buscar. O sigui, no té veu de nena per a nada. I llavors, com passa el temps, dius que no m'han escollit. I després, la segona vaig tornar a fer, i quan em van dir que m'havien escollit, és molt important, perquè és que jo, to i estori... Un voltant to de la infància. Sí. Tu sí que les hagués vistes. Aquesta sí. Aquesta també les he vist allò. Fins jo les he vist. Tenim un exemple de les coses contràries. Una, que doble és una cosa, de la que val és superfant, i l'altra, de la qual no tens ni idea. Moltes vegades sols així. Que no li pugui fer il·lusió ni ser fan. No, no, que va, que va. Il·lusiós, sí que li va fer. Moltes vegades ens ha passat de no conèixer aquesta cosa, doblar i veure-ho després i estar encantades del que hem doblat nosaltres, i el que va sortir abans d'aquesta mateixa cosa. A mi em sol passar això, que no sé, i després ho veig, i allò millor em faig fan o d'entrada. Per això. Però clar, amb to i estori sí que... Estava supernerviosa. Va ser com un guau, guau, guau. És que dius mío, i m'escolti, no em creuré. Això passa molt, eh. Perquè et fa por, perquè dius, és el mítico. Sí, sí, sí. Disney és el tipi que dobles tota la pel·li, després a les dues setmanes et canvia. No seria la primera vegada que ho fa. Llavors, clar, jo vaig anar amb els meus amics i era en plan, per favor, que sé allò. Canvia l'escena, surt l'escena, que t'ho has doblat, i tu, ai, ai, ai, que surt la meva scena. Sí, sí, sí. El tipi, que a lo millor no ets tu, i tu en plan, què us agrada, però no sóc la teva veu. Un filtre tan posat. Sí, sí, sí. Cristina Hendricks. Cristina Hendricks. Sí, sí, sí. És una dona. Sí, és clar, al principi, deia, bueno, fes veu, més... Moltes vegades passa això, que les veus originals són persones grans, i això... Sí, sí, és cert. Encara que això està ara un poco ahir, que bastant potser volen adaptar més les edats. Segons com, bueno... Això depèn dels productius, també. No en parlo més de les versions originals d'Estats Units. Sí, sempre, que li sempre, sí. Però, bueno, va ser molt guai veure-ho allà, i, bueno, ho vaig veure en castellà, perquè vaig fer amb els dos idiomes, i la vaig anar a veure en castellà, però, clar, és que allà li vinc. I, a més, és que em va encantar la pel·lícula. Va agradar moltíssim, llavors es sé com... Molt guai. Doncs mira, que hi ha opinions diverses, que hi ha gent que l'audia, però és perquè... Jo crec que la gent l'audia. Si l'ho penseu que és innecessària, jo no penso això, però hi ha gent que pensa que és innecessària. Jo crec que pel legat que va deixar la 3. Jo és que no veia sentit en que hi hagués una altra. O sigui, jo pensava... Va anar estirant la pel·lícula, saps? Però després vaig anar i em va agradar molt més que la tercera. Però jo vaig dir, hòstia, pues m'ha sortit, perquè jo pensava el típic, que guai allà... Estiran, i és hòstia, el que tu dius, i necessari, però després vaig dir... Hòstia, l'han sabido com a sacar-li allà, no? Sí, de fet, jo penso que... A mi la 4... A mi la 3 em va agradar més que la 4 de dir, però la 4 m'agrada, i crec que és necessària, perquè explica la història del Budi. Realment és el cercle. És com que es tanca el cercle, i amb la 3 no es tanca el cercle del Budi. Sembla que sí, però realment la història de to i història no és la història de les jovines, és la història del Budi. I amb la 4 és el que s'aconsegueix, això. No sé tu, Raül, el que opines de to i història 4? Bé, no, a mi em va agradar, no està malament. No trobo que sigui una pel·lícula necessària, però com qualsevol altra, no crec en pel·lícules necessàries, perquè si t'interessa la veus, com deiem abans, si t'interessa la veus, si no la veus, ja està fàcil. Accepta pirates del Caribe 4 que no existeix, no? Sí. Si volem jugar en això, podem ficar moltes, però... És la Penelope Cruz. I la germana, més que la germana. Això, que al final, més que necessàries són pel·lícules que poden t'interessar més o menys. De tot sempre pots treure res, encara que sigui qualsevol coseta. Sempre es pot treure alguna lectura interessant d'una pel·lícula, inclús que no t'interessin. Home, és veritat que les pel·lícules, generalment durant 90 minuts, en 90 o una mica més... Ja estem superant les dues hores, com a mínim una hora, com a mínim una hora o així. En una hora pots explicar, encara que sigui una història fatal, pots explicar una història. O pots afegir coses a la saga, o a la trilogió, o que sigui. Per tant, a més, a nivell tècnic d'animació, Pixar també va demostrar molt amb Toy Story 4. Ho va demostrar amb Toy Story 1. És que Toy Story 4 és una locura, és una locura. Però Toy Story 4 és com que també veus des de la primera fins a la quarta. És veritat que hi havia uns detalls. Unes textures detalls. És veritat, és veritat. A Toy Story 4, sobretot, les textures de la roba i tot. Jo vaig veure com un vídeo que els animadors van fer com una simulació d'una càmera que amb ordinador no es pot fer, òbviament, perquè no treballen amb càmeres per gravar la pel·lícula, però la van com imitar, la van com fer aquest, perquè la poguessin utilitzar i fer un pla especial. Sí, una cosa així, com no en sé d'això, però em va enterar el vídeo i el vaig veure i el vaig tragar sense. És molt interessant. Sí, el que han fet és increïble. I com ha estat treballant Disney amb l'aigua també i tot, que sembla realista. Sí, tot el que són textures ho van controlant, han sigut uns grans vídeos més en el FGI, tot això. Doncs bé, doncs ara ja que has entenvinat les dues pel·lícules, doncs anem a parlar una miqueta més sobre diferents àmbits del dublatge relacionats amb el cinema. La primera pregunta és així més curiositat. És quin personatge us hauria agradat dublar si hagués tingut l'oportunitat? Si no sabeu el personatge concret, quina mena de personatge us agradaria? Quin tipus, quina personalitat o amb quin rol a la pel·lícula o si en teniu un ja pensat, doncs? Jo sempre he tingut com aquest de, perquè jo des de la petita, una de la petita no des de l'adolescent, vaig ser molt fan de Harry Potter, que soc molt fan de Harry Potter. I m'ha agradat dublar l'Ermion, doncs quan jo estava en plena pogeo de Harry Potter, doncs jo volia ser l'Ermion, però clar, les pel·lícules ja estan feta. Ja era una mica difícil. Un redoblage, no? Un redoblage, sí. Aquestes coses sempre són perilloses, és millor. Més que res, perquè passarà això. Aquesta quarta és... és indesessària. Aquest redoblatge també és indesessària. No sé que sigui un dublatge ja d'entrada superdolent com el dret resplandor, per exemple, que es volgués fer bé. Però si tindries crítica, si tindries problemes. Sí, ja. Què va passar amb el cap a la sidenita? La sidenita van fer això, van fer aquesta redoblatge i al final no funcionava tampoc. Que la van dublar el castellà amb la versió latina. Clar, perquè jo crec que van... Sí, el latino va créixer almenys la nostra generació va créixer amb la latina. Jo crec que vam pensar que devien fer el redoblatge. També van fer el redoblatge de Blancanieves, i Lacinicient, i totes aquestes. Perquè totes aquestes ja tenien la versió latina, però la castellana estàndard de quino. I vam pensar que potser hi ha gent que li agradaria tenir-la. Però això, com la gent ja va créixer amb la versió latina, doncs aquestes amb la que s'ha quedat. Sí, exacte. I tot i així crec que hi ha pel·lis de Disney que no tenen dublatge a n'estàndard, que encara mantenen només el latino. Totes aquestes tampoc de banda de la sidenita la mantenien. Encara que hi ha gent que ha fet algun expediment, el sempre el mantenim, el hem mantingut. Aleshores en Mernon et quedaries, no? Jo sí, en farí il·lusió. És que ara no s'ha mocut un altre, que diguis. I si fessin algun videojoc més de Harry Potter, o sigui, de l'Univers de Harry Potter o alguna sèrie, que no sé si t'han pensat fer alguna sèrie de Harry Potter? Ara està fent un videojoc. De Mon Obert, que és molt xulo. O alguna d'animals fantàstics, que encara en queden tres. Sí, mira, encara que no siguis el meu. A l'enclà. Qualsevol cosa de l'Univers Harry Potter. En farí una il·lusió, tu, pla. Que es diguis a la TV i diguis, a l'Ojo Mora! Sí! Madre mía, és el meu somni. De debò... Espera, patrón! Sí, sí, de debò, eh? No sé, els animals fantàstics, que es creu que es va doble aquí a Barcelona. Sí, aquí, jo vaig fer ambiens de les dues. Doncs jo no, i em vaig posar tres de dones. Doncs digues-hi a la directora. Ja està la crida feta, mira. Sí, sí, mira. És que em truqui per la pròxima, jo faig ambiens. Que escolti que he estat al meu, aquest programa. Encara que siguin alumnes ben... el que sigui. Aquí et diria que aquí... No sé si es va fer la castellana, però la catalana el menys sí. A mi més igual. Catalan, castellano. I tu, Irene? Doncs... A veure, estava pensant... Mira, a mi també em recordo que quan van fer el... Life Action, es diu? Sí, Life Action del rei León. Jo era una fanàtica del rei León. I em feia com il·lusió, que no sé, sortien als ambients o algo. No lo conseguí. Bueno, tampoc ho veus. Jo com que hi va passant per allà. Em recordo que, just, va donar la casualitat que van fer la prova de la Nala. O sigui, jo estava fent una cosa i em va anar bé de com de... Naturar i fer les proves per la Nala. I que jo estava veient allò, superemocionada. Jo vull, no? Que mira que després la pel·lícula... Bueno, estava bé. Ha tingut molta experiència. Però per mi no té punt de comparació. Però és una pel·lícula, per exemple, que em feia molta il·lusió, potser una gira fa, m'he d'aigua'l. Un animal parlant. Sí, ara igual, qualquer cosa. Et va passar pel cap, fer un cís de negre, tirant per les escales la noia que estava fent la Nala. L'estima que eren més grans, saps? Però jo em feia... Però clar, la de John C. La que feia la Nala. Clar, és veritat. Però no sé, estava pensant en això. És que penso en pel·líts mítiques que, per mi també, Piratas del Caribe, la jo què sé. Tampoc, per exemple, la Elisabet, la trobo una mica sosa, com a personatge. O sigui, no té molta... A la Teresa és quan ja ha despunta més. Però és sufridora, és ja que es parou. Tens una altra oportunitat, no? Sembla que està endudat ja d'una segona entrega. Sí, ara volíem fer Piratas del Caribe, però em sembla que en lloc d'en John Idep un altre actiu. És un actiu, és un actiu. Ja que és pàrrua. Ja que és pàrrua em semblaria bé. Ja està quedador. Ja que és lín, ja que és pàrrua. Sí, perquè jo tenia... o si m'encantaven. No sé, aquestes, potser, pensant en això, o en algun personatge que al final he fet prova, però no ha sortit, i que també una per budialen que em feia molta il·lusió, al final no surt, perquè... Té clar que en algunes i en altres, no. Però sí, no sé, algú així, feliç d'aquestes que dic, oh, dius mío, m'encanten, pues això. I tot el vídeo potser amb un personatge molt més estambòtic en el sentit de canvis de veu, de jugar molt més amb la veu, que no fer un personatge més... Que me'n tingui la veu, la mateixa veu tota l'estona. Sí, per exemple, no sé si heu vist la pel·lícula d'Estiment Universe. Doncs hi havia un personatge que és així, molt estambòtica, que canvia, que té molts canvis de veu, és molt interessant. Això com a pràctica, també. Sí, està molt bé. És divertidíssim. Sí, sí, sí. Jo, així, de canvis de... Fa relativament poc vaig fer una comèdia francesa, que la tia estava loquíssima, però no he fet mai un... Per mi és dels més difícils que he fet, perquè realment era una tia que parlava superdepressa, tenia molts canvis de veu, feia moltes ganyotes... Sí, és un ritme que... A mi deia, uf, uf... És millor. Sort que m'estigues fent perones, perquè és que sí, no? Sí, per sort també, el seu una pel·lícula et donen una mica més de marge. També, és una sèrie... És difícil fer un personatge així. Clar. I clar, a vegades, és com un... Bueno, ho tens, jo què sé, dos hores i has de fer 40 takes, 40, el millor, molt difícils. Realment no teniu el mateix... temps que té un elector que està en pantalla per poder treballar el personatge, És important. Sí, sí. De fet, normalment, quan arribem a l'estudi, no sabem el que anem a fer, si no ens ho diuen. En alguna ocasió sí que ens donen alguna pista o el que sigui, però arribes a l'estudi i ja et diuen, quan estàs a la tril, molt bé, doncs ara farem aquesta pel·lis o faràs aquest personatge i li expliquen una mica el context, i a partir d'aquí, el doblatge requereix molta adaptació, sobretot. Moltíssima. I molt de... que tu sàpigues canviar de registre en el moment, perquè pots passar d'una escena superdramàtica a una escena, purament de comèdia, o una escena d'amptoneutral, o sigui que... I a més això, sense prèvia. Per això, per això. I ja estava per veure si podia fer anar-la, però potser l'agafàvem i es deia fer de pumba. Llavors, és com... Espera't, què volia fer-ho, jo dir. Pum-a. Va, i prova-ho, que segur que s'ha de sortir d'aigua. Eh? Sí. La versió femenina, també. La novia de pumba. A final també és jugar amb les veus, una mica, això. És molt guai, quan pots fer-ho i... Puedes provar coses, però clar, no sé, depèn. Això depèn del personatge. Moltes vegades, en animació, sobretot en classió infantil, tu et permet molt més això. Molt més jugar amb els tons. Sí, amb els mangas, amb els animes. Amb els animes? Els animes. Sí, tu saps, perquè tu has fet... Tu has fet M.I. Hero Acadèmia, no? Sí. El canyaraca. Tambien són superrestridents, te n'has d'anar. Més que el doblatge d'animes, és que jo el veig com una subcategòria. Total. Tens els tons, els seus totes, que s'ho flipen. També estàs doblant en una altra... original és una tridioma, també. També hi ha gent que és més difícil agafar-lo, que l'anglès, per exemple. Sí. Que l'anglès, com ja sabem més o menys les paraules que diuen, ens podem guiar més, però, clar... A més, a vegades costa, com d'entendre, amb quina intenció estan dient, perquè tothom sona molt enfadat. Tot igual, no? Hòstia, no sé molt bé què li està passant, no? Sí, són molt intensos, a vegades. Sí, es poden cridar i molt, molt passionals. Clar, però per a vosaltres és una dificultat, com diem, no? Clar, si teniu una noció de l'altre idioma, bé, però si no és això, deu ser una bogeria total. Vas perdidíssim, si no et saps l'idioma, dius... Tant de dir, comença aquí i acaba aquí. Exacte, sí, però on ha dit això? Sí, quan diuen... Jo? Sí, és aigua. Vale, vale, és la frea... I quadrar-ho també amb les labials i totes. Depèn de l'idioma, costa molt, perquè són molt més clars que depèn. No, i això, i l'entonació, no saps per on ens anà, o quan acaba, quan no acaba, o si és una pausa, o si és... O hi ha idiomes que se't pega l'entonació, com l'Italia. És un problema, clar. Quan és d'Italia dius, què no ha sigut a veure-la? Què no ha sigut a veure-la? Però amb l'UCA potser passava així. Afinal, és això. Tenien el Santa Mozzarella. Sí. Si heu vist la pel·li, doncs entendréu-la. No l'he acabat de veure. Sí, sí, clar, no, a final, això és una dificultat. L'idioma. Doncs mira, ara que deies l'1 dels tons, de canviar total... Clar, suposo que vosaltres us ha passat també, perquè com som d'aquí, som bilingües, de vegades se'ns enganxen els tons en català i en castellà, i estem fent una pel·lícula o una sèrie en català o en castellà, i en surto un to de l'altre idioma. I ens diuen, aquesta pregunta, aquest ton no l'hauries de fer cap a dalt, sinó cap a baix, perquè si no és d'entonació catalana, o és d'entonació castellana. Sí, sí, sí. No sé si us ha passat. I això, amb fila, a la següent pregunta, que se m'acaba el corrier, que és que vosaltres heu doblat també coses en català, li pregunto més a la Lírien, perquè com tu has fet també la de Gavi en català, i altres com, per exemple, l'altra mirada, la sèrie que també estem les dues i tal. I també us volia preguntar què n'opineu vosaltres del dobletge català com està actualment, i si us sembla que hauria de tenir més representació, o com s'està gestionant, o què n'opineu del tema. A veure, bueno, començant per la primera pregunta, sí que he fet una mica de dobletge en català. No molt, he fet uns quants, això, d'Alcona, d'Alcona, uns quants àpils d'Alcona, com tots, suposo. Mítico. Però també és una sèrie de la nostra... I tant, també m'ha encantat. La primera vegada que ens ho diuen és com... Vale, vinga, ets l'assassina d'aquest episodio d'Alcona. No, me digues. Oh, tu vas ja, dius, oh, madre mía, qué emoción. Sí, sí, tant, i tant. Hi ha alguna altra pel·lícula, aquestes, que suposo que fan a la TV3, i totes aquestes cosetes. Sí, però no he fet molt, perquè el català no és el meu idioma, que no parlo a casa català, i llavors... Però igualment tens una molt bona pronúncia, sí. Gràcies. Ens escoltem aquí, a Catalunya i tot, que no hauria de ser un problema, però estic més còmoda al castellà, però cal fer-hi més il·lusió també fer coses en català, també. I jo crec que... A mi em fa pena que no es faci més coses al català, que no es dungui més bombo, perquè me'n recordo que quan eren petits sí que veien més coses. Sobretot, sèries de dibuixos, els animals... Home, el 3x, el 3x era... Sí, clar. I tant, no sé si hi havia una altra sèrie berlín-berlín, també. Sí, sí, sí. Era una fantasia, i a mi m'encantava. Jo crec que s'hauria de fer més, s'hauria de... Clar, que passa que també això tenim aquesta percepció, també, perquè abans l'oferta audiovisual era molt més baixa, i al final, el que veiem aquí, en català, perquè és el canal que teníem, l'únic canal que teníem, per dir-ho d'alguna manera, que tenia una programació més infàntil, que per això tenim aquesta percepció. Potser ara la quantitat és la mateixa, perquè el tenim molt també s'oferta, fa que veiem molt menys en català. Home, però anime, per exemple, l'oferta... Anime en català, potser. No, no, no. S'han fet molts en castellà últimament. Sí, jo crec que animes ja no tants. Clar, sí, segurament també és perquè els nens no miren com a tal la tele. Exacte. Perquè ara, totes les plataformes i tot... Jo vaig al punt en què TV3 tenia una oferta audiovisual, perquè estem parlant de TV3, perquè abans no hi havia una altra manera de veure contingut en català, i tenia una oferta audiovisual infantil, X, la que sigui, i ara potser va variant, però té la mateixa. Nosaltres continguts, però té més o menys la mateixa. De quantitat parles, no? Sí, clar. El que passa és que la resta de canals, o la resta de continguts, són molt més grans. Per tant, això es queda igual, però t'avorga tota la resta. Sí, és normal. Sí, en part, potser sí. No sé, jo penso que... Bueno, jo sí que he fet sempre de doblant més castellà que català, perquè crec que hi ha més... Crec que en general podem dir això. Però, de un i dos, avui dia he doblat bastant en català. També he de dir que jo sóc català no parlant, però tot i així em costa molt més el català que el castellà. És normal, perquè és que hi ha uns nivells monètiques, les lluïstes... Realment és molt estricta. Vos hi he parlat això també. Moltes vegades he supervisat per un lingüista que sempre vull dir. Sempre, sempre. És que és H-I. Si vas malament una neutra, o un què? Mira, mira, jo de fet vaig haver d'anar a fer un reteig, només un reteig, perquè vaig dir planeta i la A no la vaig dir neutra. Vaig dir planeta en comptes de planeta. I ja em tenies avís. Amb el tècnic així... No, és que és planeta i és planeta. I jo, planeta, i el planeta, i jo, planeta. Vale, sí, vinga, doncs passa. Planeta. Sí, sí, sí, és que... Quan se troba una paraula, una frase... I amb les comes, també, amb les inflexions i tot això. Jo crec que això en part... Bueno, també és una cosa que potser en pare hauria d'evolucionar una mica. Vull dir, no em refereixo que no hi hagi... No hagin de no haver... Correccions? Sí, lingüista, però és cert que penso que és massa estricta en el sentit que quan va començar, jo ho veig lògic, que ja que és una normalització de la llengua, perquè el català no es parlava com ara... Bueno, com ara. No es podia parlar català, llavors era com que era necessari. Però ara, potser, acceptar més coses... Quan, en manera de dir-les o el que sigui, moltes gent es queixa que el millor se sent més fora, de quan escolta un doble en català, i crec que a vegades és per aquesta cosa tan estricta, que igualment s'ha de revisar, està clar, no? Però estaria bé, potser, a fer una adaptació. No fins a cert punt, tampoc. Sí, jo crec que sí. Més que tema, per exemple, de jo, en lloc de dir jo, i dir jo, i jo, i ja. A tota l'estona. Sí, a vegades et oblides. O pronunciar la ve del amb. Sí. Estic ambaquesta. Clar, si no dius ambaquet. O d'acord, acabar-ho amb D o amb T, en lloc d'acord. Clar, no t'acceptes, és d'acord. Llavors, és... Has de fer-ho molt. Sí, cap on és, podria deixar una mica de màniga, no sé, és com... Però bé, sí, no sé. Potser, però per una altra banda, també sembla que en algunes plataformes i així, estan començant a incloure el camí. Això m'agrada, o sigui, és clar. Clar, tenim el tema de mitja contra les màquines, que es bastrenen ètics, que la gent... Això també té a veure amb el dublatge de famósitos, que també és un tema que toquereu. Sí. Però sí, va tenir a veure amb això, i d'agut a la decisió en castellà, que es va prendre, molta gent va optar per veure en català, i això ha favorit molt. També Disney Plus últimament està pujant molts dels seus clàssics en català, no tots, però uns quants. I, no sé, a mi això... A mi això m'agrada. Una de les forces que pot tenir les plataformes i l'oferta que tenim avui dia, és precisament això, que puguem escullir amb el que hem escoltat. Exacte, i al final, sí. Això és un punt a favor. Això és igual que la gent que vol veure-ho tot en versió original, i vol arredicar el dublatge, i és clar. Si a tu et agrada la versió original... Mira la versió original, però deixa la gent... Ara ja es pot fer. Hi havia un temps en què no podies escullir-ho, però ara ja es pot escullir. Ara, des que fa molt de temps, a la tele, per exemple, pots escullir. Pots dir que la versió original, quan vulguis, i tot. En aquest sentit no hi ha problema. Viva i deixa vivir, sí. Hi ha gent a qui no... Oferta per tots, és la idea. És el que hem d'evolucionar, no? És que a vegades no, vull dir, no domines l'idioma, i no tens ganes d'estar allà, trencant el cap de... Exacte. Vols fer-ho al revés? Pots dominar un idioma? Voleu fer-ho? Vull donar la versió doblada, encara que... Clar, és que depèn, vull dir, no ho sé. És com... Hi ha molts casos de gent de Llectora Amèrica, per exemple, que han volgut estudiar català a partir de sèries de Netflix, per exemple, a Marli, i tot això, sí. Això passa molt a molts postos, sí. I al contrari, també, gent que vol aprendre castellà, i ho fa a través del dublatge de les pel·lícules. És que la televisió i l'audiovisual en general és una levant força per això. Jo, quan vaig estar, per exemple, a Helsinki, igual, a Finlandia, passa el mateix, allà tothom va haver una dèdia per aprendre espanyol i aprendre els altres idiomes, capavel en un munt d'idiomes allà, i la majoria és per la televisió. Sí que és veritat que ells tiren més... Sí, allà que hi ha tan auge de plataformes com aquí. No, sí que hi ha, sí que hi ha. Igual que aquí, el que passa que hi ha de televisió, per exemple, i Pablo, sense comptar les plataformes, que evidentment pots escollir l'idioma, eh? Allà potser el que fomenten és el contrari. Allà tot ho fan en versió original. Totes la televisió són en versió original. Si vols entendre-ho, aprens l'idioma. És que ja no hi ha subtits, com que li diuen. Ja, no tens alternativa, oi? Aprens l'idioma. I això també és una potència. Però cal tenir la disposició de saber el que vols veure i el que no. Sí, sí, sí. Jo crec que et depèn també de la cultura, una trobi. Aquí la cultura de dublatges s'estès durant molts anys, i ja estem acostumats, però, per exemple, països més del nord d'Europa, sí que és veritat que el dublatge no està tan desenvolupat, com, per exemple, aquí, o a França, o a Itàlia, o a altres llindrets. Sí, sí, sí. I bé, doncs, parlant d'això, del doble AG de Famositos, fa relativament poc va sortir el tema de la Lola Booney, que es va doblar el tràiler per un actriu professional, per la Vera Bosch, em sembla que era. I fa res, es va anunciar, la cantant Lola Indigo va anunciar que, al final, ella faria el dublatge de la pel·lícula. Aleshores, clar, és un cas més del que parlàvem davant de Disney. Doncs no és Disney, en aquest cas, però és Warner. Sí, però en aquest cas de persona que doble una pel·lícula o que doble un tràiler i després es canvia. Sí, ens garantia. Tenim aquest cas, que és més freqüent del que pensem, i després també està el cas d'una celebritat o un influencer, o la persona de moda del moment, que adquireix aquell paper per la productora, o la distribuidora, perquè ho ha decidit així. Clar, vosaltres què em penseu de tot això? O com... què us sembla la notícia? Doncs mira, jo... La veritat és que, mira, Space Jam, que vols que digui, tampoc és una pel·li que dius, bueno, sí, Space Jam. No l'estàs esperant. No hagués enfadat més si l'estigués esperant, però igualment tampoc no m'agrada això, perquè, bueno, encara hem de veure com ho fa, perquè, clar, hem d'escoltar-la encara, no?, però veient les línies de los famosetes que han anat sortint a les pel·lícules... Memories d'idun! Memories d'idun! Memories d'idun! Memories d'idun! Com a entrenar a tu Dragon 3! Gru, m'hi veia el favorito 3! La lista continua! També Gru, m'hi veia el favorito 3! Sí, va ser un influencer d'aquests, el... Mario Vacherizo, em sembla, o el Melendi. Això va ser l'Aimón! Doraimón! Doraimón, ui, Doraimón! M'agrada molt! El Mario Vacherizo i l'Alaska. A mi em va agafar de sorprès. Jo no ho podia creure, et dic, és broma. No, no, jo la vaig veure a casa meva. Jo pensava que era una broma. Dic que això ho ha fet algú de broma. La Alaska mira, no tan malament, però Mario Vacherizo... Jo vaig dir, oi, senyor, si us plau, no... Podria buscar-lo a YouTube. És que... suposo que ho faràs i et posis. És que segurament... És realment... No, és que a vegades i destrossen... Jo, amb la meva opinió, jo crec que les destrossen una mica, no? Sí, és complicat. La decisió la fan per màrqueting, això està clar. Però clar, a quin preu val la pena promocionar la pel·lícula i que més en la vegi i carregar-te la qualitat? Sí, mira'm. Dime, com està? Si suca, està bé. ¿Un poco más? No lo estaría. Vamos, tranquilo. Me lo debes preocuparte. Le has salvado la vida. És que no, és que sembla home, mira. ¡Qué alegría! És que es no tan acontraste entre els dos. Eh? Ah! Andoraemon! Mmm... ¿Quieres que le llame? Mmm... no. Mejor que no. ¿Por qué? Porque Doraemon es tu... bueno, ya sabes, que es mi amigo de la infancia. Aprovecha el tiempo que podáis pasar juntos. Frase motivación. Ja veus, eh? El millor a l'estornut de final. Com és, frases? Mmm... no. És que es nota tant que ho estava llegint. O sigui que amb la seva interpretació pots veure que en el guió estava puntos suspensivos. Sí, sí. Exacte, sí, sí. Jo crec que perquè li van dir això no ho has de llegir, eh? Jo crec que el pobre director ja va dir, bueno... Clar, és que sí. Aquesta versió és la que ha sortit, finalment. Com devia fer les altres? Perquè aquesta versió l'hagi fet com a definitiu. Exacte, la deixem així. Ja està. Després de 300 intentos. Hòstia, és que és molt fort. Lamentable, com que no crec ni que hagi fet els 300 intents. Ja, també potser. Aquestes persones arriben allà, diuen les agafes i marxen. I busquen la vida. El tècnic, el director, s'han de buscar la vida i... Depèn de qui sigui, no? Depèn de qui sigui. És una manera de parlar. És una manera de parlar, que vull dir que no fa 300. Potser fa 5. Sí, sí, sí. És que, clar, és una mica també la cosa aquesta de... Bueno, sempre ha passat. Jo, des de molt petita, clar, que m'hi fixo molt, també me'n recordo d'una que es deia... Bé, vecinos invasores o alguna cosa així. Sí, que també... Sí, correcte. Jo era relativament petita, però estava horroritzada. Jo era com que no podia escoltar-nos. Era com... És que no me'n recordo ni qui era. Hòstia... És que encara que no tinguis idea de dublatge, alguna cosa... Si d'aquí no hi ha qui en viva. Exacte, escolta el mateix. Gran pel·lícula i bueno, en fi. O Escola de Rock, també, típica... Dani Martínez va disculpar per la nyapa. Sí, sí, sí. Com a mínim, però sí. Hi ha uns altres que són com... bueno, he disfrutat de l'experiència. Però és que això no és una experiència, això és un treball. Clar. O sigui, ho has de fer bé, no és... Me voy a hacer pointing este fin de semana. Això és l'experiència. Estàs afectant un producte on... Hi ha una postaritat, clar. Exacte. Tampoc és una cosa puntual, que com el dius... Vaig a fer pointing i ja està. I es queda allà. Si vols provar, doncs fes una masterclass de doble G, i a veure què tal. Jo no culpo de cap manera els influencers o els celebritats que accepten aquestes feines, perquè jo crec que la majoria de nosaltres, si seguíssim en la seva situació, i mai ho haguéssim provat, ens faria il·lusió posar la nostra veu a un personatge. Però, clar, la culpa en aquest cas, si hem d'anar d'una responsabilitat algú, és per pensar que això és bona idea, o per no oferir-los això, una masterclass, o unes hores de preparatòria prèvia. Clar, això estaria mínima. Clar, perquè molts no són actors. O sigui, no són ni actors. No, no. I llavors és com... Que tampoc és una garantia, però... Clar, clar, que també és raó. Hi ha actors que no es poden doblar si mateixos, o que no se'ls donen a haver-hi doblats. És que crec que també s'hauria de donar una mica, no?, el doblatge en una escola d'interpretació, en el sentit que això, que a lo millor, toca doblar-te a tu mateix. I dius, ui, que fàcil, si sóc jo mismo, i no. No, que va, que va. Està més que demostrat. Sí, per res, per res. Clar, no ho estàs fent tu, o sigui, estàs posant la veu a una pantalla, no estàs tu interpretant en aquell moment, és estrany. Has d'interpretar globalment amb la veu, només. Llavors, clar, aquí té la dificultat. Doncs estaria bé, també, que es contemplés fer-ho, o això, gent que ha fet que els hi permetessin, és que, clar, arribes allà, és que jo entenc que... Sense tenir... És que si escolto, la primera vegada que jo vaig fer takes... És clar. I nosaltres ja havíem sortit d'una formació. Exacte, és que no sé com... Sí, sí, és una cosa complicadilla. Per això. Però bé, era com l'hi surt, i ja quan veiem el resultat ja podrem parlar. També us dic que és molt fàcil que t'ofereixin l'oportunitat, i tot, i que ho facis, i prou de visitar, però el que és difícil és mantenir-se dins d'això. Perquè, quan, d'aquests celebrities famosos i tal, heu vist que després del primer paper que els hi han ofert, han repetit, o els hi han tornat a oferir el mateix. Ah, pràcticament cap. Com a molt, el Josep Mota i tot això, però perquè ja són actors, també. Però ja tenen denunció. Ja són dubladors, sí. És que molta gent estava comparant el tema de la Lola Índigo amb el Josep Mota, i és com no tenen res a veure. Per tant, tenen disciplines diferents, vull dir. Sí, no, no. I una formació diferent, també. I queda creïble com el Josep Mota. És feliç, és feliç, és feliç, és feliç, és feliç. És feliç, és feliç, és feliç, és feliç. És feliç, és feliç, és feliç, és feliç, és feliç. A més, el personatge és que formen part del mateix registre que ell ja tenia. O sigui, ell és actor i còmic. I són papers més aviat d'entre l'elibio còmic o de la pel·lícula. Sí, sí, sí. Estan molt bé. Estan genial. Per això que no és el problema que no siguis actor, de dublatge, exclusiu actor, que també pot ser una celebritat d'aquestes comediants influencer, però si se't dona bé i ho pots defensar, pots fer bé el paper i pots fer alguna cosa de sent, doncs jo, mira, ja està molt bé, doncs. Per això, sí, mentre ho puguis defensar i estigui il·lustificat, doncs... Exacte, però alguns que fan... O que no els hi donin el paper principal, sinó simplement un cameo. Perquè ho provin i ja està. És prou experiència igualment. Exacte, i pots posar igual el pòster. Con la voz de Flasca. Encontrar-lo tu, ve a veure la pel·li. Sí, i jo crec que valades això, que deuen estar allà aprovant i deuen dir, hostia, en què marron m'he metido, saps? Perquè després també tu ho vas veient, i a vegades ho dius d'una manera, però veus que queda d'un altre, sobretot al principi, que és com... Però si jo no l'he dit així, i sí, no t'hi suris, com... I clar, jo crec que molts diran, hòstia, la que se me viene. Sí, jo crec que sí, eh. Però bueno, sí, al final... Doncs ja estem a punt d'acabar, i jo crec que en aquest temps que ens queda, podem fer un breu joc que he preparat. No, no ens donem temps. Vale, doncs... Ja per acabar, finalment, us demanaria que si vulgueu, doncs ja que heu vingut, doncs feu promoció de l'última cosa que heu doblat, que ja s'hagi estrenat i que es pugui dir, i que si la gent ho sàpiga, i que us puguin a veure i reconeix a les vostres veus. Oh, bueno, us començo jo. Sí, com vulguis. Perquè ja està disponible a Netflix, precisament, la primera part de la Calle del Terror. Ah, estàs cregant més ganes. Sí, és una pel·li sèrie... És una teologia, són tres pel·lis de terror. Aquesta és la de 1994. Sí. I són tres, la setmana que ve s'estrenarà la del 78, crec que era... Ah, van per setmana. Sí, i la setmana següent, la del 1666. Aquesta setmana s'estrenarà la Calle del Terror aquesta, en 1994, és molt interessant, està molt bé. Tinc ganes, tinc ganes. Ja l'he vist. Ah, ja l'has vist. Aquest migdia, mentre menjava. No sé si és la massa adequada per a comer, però... Bueno, en qualsevol altre moment del dia. Però sí, no, està molt bé, està interessant. Jo, bueno, m'he hagut de tapar els ulls, cosa que no vaig poder fer a l'estudi, al seu dia, no? Jo li vaig dir al director... Normalment, en aquesta escena, jo m'he tapat els ojos, eh? I em va dir, doncs... No sé, és que poner-li en boca. Entorna-los els ojos. Sí, ja havia de ser una que era com... Jo ho feia així, mirava la pantalla, però mirava així, com de raul. Una mica, no, perquè no era de ficar-ho en boca. Sí, però es passa malament. Molt bé, i tu, Irene? Bé, jo, així, pensant... Bueno, ara han estrenat a HBO una sèrie així, una mica estranya, però que a mi m'agrada molt, que es diu en teràpia, que és una sèrie que van deixar de fer fa deu anys, però ara l'han com repress, i és, bàsicament, una psicòloga que té tres pacients, i cada tres capítols... Bueno, jo feia una de les pacients, com que torna de teràpia aquella persona, i és un... a nivell electoral és supergüe, perquè és tot parlat, o sigui, tot parlat, però passen per mil emocions, per mil... Sí, és diàleg a full? Tot a l'estona parlant, i és... Realment va ser com un repte, va ser molt xulo, perquè a nivell interpretatiu era molt... Bueno, que s'al·legi. Hi ha una mica d'aquesta prova que hi ha al principi, d'un personatge molt més... Clar, era molt del tot el que va per dintre, i com es va descobrint la mateixa persona, el que té dintre, molt guai. Ostres... Són com 20 minuts, o algo així. Cada episodi, sí, però són com 20 pico episodis, eh? Clar, i a més, sí. Bueno, en tres dies, una marató que... En tres dies és interessant. Ja, és guai. Molt bé, doncs aquí teniu les dues propostes d'avui, generes completament diferents, per tant, aquí teniu per escollir, i res, nosaltres ens escoltem la setmana que ve amb l'últim especial ja de la temporada, i ja res més, que passeu una molt bona setmana, que ho diu molt del cinema, i des d'aquí us menem una molt forta abraçada. Adéu! Adéu!