Cinema a la Gresca del 13/10/2021

Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¡Histánica Chandra! Vemos tus cosas que vosotros no queríais. Por favor, nos vale, por mal hecho. Y si no me escuchas, vete al infierno. Anda, alegrame el día. Bon ves, però bona nit. Benvingudes, benvingudes, una altra vegada al millor programa de cinema del món. El que no és del món és del nostre entorn, del Baix Julio Obregat i de les vostres cases, perquè volem que en el nostre programa us sentiu super confortables amb nosaltres. Jo sóc la Laya Vidal, estem a Cinema Alegresca. El programa ens parlarem de la cartallera de les estrenes que s'han estrenat tant a cinemes com a plataformes. D'aquesta setmana també curiositats del món del cinema, la història del cinema, tot respecte al món del cinema. Esclar que sí, perquè nosaltres ens encanta el cinema. També us podeu trobar a e-box, a Spotify, des de la cinquena temporada, que ja som ja, ja portem 5 anys aquí, com ja sabeu, si porteu des del primer dia, doncs sou els nostres ullens d'or, els nostres ullens estimats, i si ens escolteu des d'aquesta nova temporada, doncs també us estimem com a la resta, esclar que sí. Ara estem escoltant des de Molins de Rei, al 91.2, i nosaltres també estem a Ràdio Desvern, al 98.1, us presento el meu company de ràdio com no, l'entrenyable Raül Navarro, molt bones Raül. Molt bona tarda. Com estàs? S'ha agafat carrerilla avui, eh? Sí, molt bé, què t'escava? M'haig d'acabar amb l'encida, que guai. Obviament. Encara estic una mica verda en això de ser la presentadora, no estic molt malament. Però això tu deixo jo tu, però això tu deixo tu. Jo ja no és que estigui verda, es verda, és que... Deixeu ser el Marrona. Sí, sí, sí, ja ho fas molt bé. Ja estàs suficientment ocupat a les tecles també. Ah, sí, sí. Tu ets ara l'entrenyable i també l'home de les mil tecles. Sí, a més, com m'agrada molt complicar-me les coses, anem fent encara més cosetes, llavors. Ara tenim doble paper cadascú. Sí, però això, però això. Però bé, encantat d'acabar el vídeo, un divendres més, i que puguem estar aquí estant amb vosaltres. Doncs el mateix dic, jo també estic fenomenal, estic encantada d'estar aquí com cada setmana, molt il·lusionada per portar-vos totes les novetats d'avui, i bé, res més, per mi ja podem començar. Benvinguts, benvingudes, a Cinema Alegresca! Però que vegi, és la tècrica que m'ha quedat, eh? Ja veus, eh? Super divertit. Es nota que hem començat la Spooky Season, hem començat l'octubre, el mes del Halloween. Halloween, vull dir que ja comencem aquí amb les estrenes de terror, i amb l'amamentació, aquesta... I amb les coses estranyes. I amb les coses estranyes, perquè realment... Tot misteriós. Clar, perquè realment ha saltat això, però tocava això. Que no es noti que ha estat un error, eh? Perfecte. No, no, ha estat superintencional, tot això. Nosaltres ja sabeu que anem sense guió, però ara sí que tenim una escaleta una miqueta per organitzar-nos una mica normal. Sí, que en cada moment... Sí, no anem improvisant. Comencem amb això, amb aquesta petita introducció, parlant una mica del que hem vist aquesta setmana. Doncs sí, vols començar-t'ho, Raül? Has vist alguna coseta interessant aquesta setmana? Aquesta setmana, jo crec que... Bé, tothom està parlant del jugó del Caramal, no? Com que... M'encanta, perquè jo també la volia comentar. Si no has vist el jugó del Caramal, no ets ningú. Bueno, jo he vist el jugó del Caramal. Una miqueta, eh? Te'n podré comentar sense espolles, perquè volem instal·lar els nostres ullens, que si no l'han vist, la vegin, perquè és bastant bona. Però tu sabies que el jugó del Caramal, amb dues setmanes que porten estrena, s'ha convertit en la sèrie de Netflix més vista de la història. Sí, sí, per això d'ella. Si no val veritat. Tampoc és que sigui, al meu pare, un obra més... A quina balló? Series, però no sé, han cansat tant, ha tingut un com monumental, i mira, ja ha passat això. Sí, perquè veiem que ens estan ensenyant res que no haguem vist. Totalment. Amb una altra cara, potser. I tampoc, eh? Tampoc que sigui... Amb una versió exòtica, perquè es tracta d'una sèrie surcoreana. No, però inclús aquestes produccions... A corea al sud ja han fet coses semblants. No he fet 9 en aquest aspecte. Però sí que ha fet el bomba. És més nou en la part occidental, perquè sí que hi ha molts càdrams, que són sèries vingudes de nord-corea. Gràcies per fer la teusió. Ai, de nord-corea, de sud-corea, perdó. Nord-corea seria una miqueta més complicada. És complicat, sí. També tan imparàcitos, per exemple, que es va fer ultrafamosa per haver guanyat, i abans d'haver guanyat els Òscars del 2019, però... Tot això li donarà l'oportunitat, d'emergir amb tanta força. Sí, i explorar-se molt més tots aquests productes que venen d'altres països que no sempre han de venir tots els Estats Units. El problema és que abans era molt més complicat, perquè aquestes produccions a corea... Es quedaven allà i ja està. S'han fet sempre, però... costava molt més, tu, Arles. I ara les tenim en una plataforma. L'accessibilitat és molt important. L'accessibilitat és molt important. Hem tingut grans èxits, com dius tu, de pedàcia i tot i de més. O treint-ho bussant. La gent s'acosta una mica més en aquest tipus de cinema, o aquest tipus de sèrie, no? Però tot i així, això no està bé, m'agrada, m'està agradant, que no he acabat de veure-ne, però... Però... Però això, tampoc és... No, és típic a sèrie, per si no sabeu de què va. És típic a sèrie, va telroyal. La trama és molt senzilla, va d'un grup de persones, tenim un protagonista, però després tenim altres personatges secundaris, bastant rellevants. Tots tenen en comú que són gent amb pocs diners, que va malament econòmicament, que deu moltes deutes a la seva vida, valga la redundància, i que la seva vida és una mica que els va molt malament per això, per nivell econòmic. Aleshores arriba un subjecte desconegut i misteriós que els proposa participar en un joc on poden guanyar molts milers de milions de guons, que és la moneda d'allà de sud-coreà, i que els hi pot solucionar la vida totalment. I només han de jugar un joc. Aleshores, òbviament, aquests accepten, i es veu que han de participar en una sèrie de jocs que tenen un component infantil. Hi haurà alguns que siguin més reconeixibles que d'altres? Bé, per cultura. Allà són molt coneguts, aquí en podreu reconèixer un parell o tres. O inclús el mateix tipus de joc que es juguen diferent. També, també, és veritat, perquè aquí veiem les diferents versions a nivell cultural. I a partir d'aquí descobriran que no tot era com es pensaven, no són jocs habituals, com més en aquest tipus de produccions de Battle Royale, ja sabeu com anirà la cosa. Si et fixes, no està tan lluny d'un ojo, per exemple. No està tan lluny d'un ojo. Al final és una mica la mateixa essència. No està tan lluny d'una crítica a les classes socials. Això, això, no està tan lluny d'això. No oblidem que en el ojo, per exemple, si no l'acudomenen, també s'hi fiquen voluntàriament, com a mínim el Joan Massagué. És veritat. No està tan lluny. Però, evidentment, hi ha diferències. Però també hi ha similis. En les dues es fa una dura crítica, potser més en el jugue de Calamar, però es fa una dura crítica tan... És veritat que, si no, només una visió, una exploració, tant en les parts més baixes de la societat, el nivell més baix, com a les parts més altes de la societat, l'agent festigosament ric, que també s'hi fa una crítica. Els extrems, diguem. Exacte, els extrems de la societat. Aleshores, bé, és el que deia, no és una sèrie, no és res l'altre món, el que sí que té és que és molt evictiva. Els batells rotllats, de fet, i tot el que té a veure amb eliminar la gent, els llocs, i tot. Els mitjans també són bastant... El meu pare són bastant carismàtics. Tenen molts matisos. No hi ha cap que sigui molt similar. Tots tenen la seva pròpia personalitat i van passant coses. Hi ha subtrames, també. És una sèrie bastant completa, però això dic. No és res de l'altre món, no és una obra mestra, però el que passa és que enganxa i és addictiva. És la mateixa essència que un gran... que un programa d'aquest tipus, que al final el que vols veure és que ells t'ho passen aquí. Exacte, què és el que passarà després? Això és el que t'incita a veure els següents episodis. I una sèrie molt semblant, que no sé si l'has vist a tu, i crec que l'he recomanat més d'un cop, sobretot a la temporada anterior, va ser Alice in Wonderland, i Borderland, que també és una sèrie... que, en aquest cas, és japonesa de Netflix, basada en un manga, que és molt semblant, i van estrenar la primera temporada. A principis d'any em sembla que a finals d'aquest any, o a principis del següent, estrenaran la segona temporada. Jo estic amb mossego les ungles de les ansies, i és una sèrie molt semblant. A mi m'agrada més. El Hugo del Calamar és molt semblant a Alice in Wonderland. És molt més antiga, però és més antiga que el Hugo del Calamar, que porta dues setmanes en estrena, i ha vatit rècords mundials. A Alice in Wonderland, a mi em va agradar més, perquè tenia aquest component fantàstic. Tothom coincideix, és increïble. Aquest component fantàstic, i de viatges en el temps. Sí, tot el tema de la relació que té amb Alice, amb el país dels meravellans, amb els jocs de cartes i tot... Està molt més pensat al tema dels jocs, i tot el tema de l'enginy, i tot està molt més pensat. A Alice in Wonderland, en el Hugo del Calamar. El Hugo sembla que ha tingut més èxit aquesta última. No sé si perquè no va haver-hi tanta difusió en el seu moment, o perquè hi ha gent que diu que, com que estava desades en un manga, hi ha un sector de gent que es veu reàcia a veure-la, perquè no li agrada aquest tipus d'edicions. Jo crec que és una qüestió de màqueting, que t'ho fiquin més pel ben o menys. També es diu que el Hugo del Calamar va trigar-se 10 anys a realitzar-se, entre la producció i la postproducció. Hi haurà coses que siguin veritat, altres que siguin mentides. Jo perfectament m'ho podria creure, però això voldria dir que falten 10 anys més, perquè se'n trein la segona temporada. Molt bé, doncs ja vols que coincidim amb el que hem vist d'aquesta setmana. Jo no destacaria res més, perquè si no... Ens donarem atenció i anem directament al nostre company a veure què ens diu aquesta setmana. T'estic a la llavida, l'entrenyable Raül Navarro, la pregunta de la setmana. Aquesta setmana la pregunta és la següent. Com que aquests dies tenim molts drames i moltes tragèdies i moltes coses, la pregunta de la setmana avui és de comèdia. Quina és la vostra pel·lícula de comèdia preferida? Vinga, va, que aquesta és fàcil! M'encanta el contrast que ha fet, eh? Com estem vivint una època d'així moments, una miqueta així tràgics, què millor que treure'ns una mica de comèdia? Jo he dit moltes vegades que hi ha una pel·lícula que sempre que la veig, em treu un somriure, automàticament, que és El Emperador i Seslocures de Disney. És una pel·lícula superinteressant en el seu trasfons, perquè va ser pensada d'una manera diferent, si l'analitzes amb el guió, i tot s'anava a dir a l'Imperio del Sol, i anava a ser una pel·lícula tipo un clàssic Disney més dels que coneixem, així més dramàtic i tot, però al final amb cançons i tot, i anava a ser musical l'aïzma, la dolenta, anava a tenir la seva pròpia cançó de dolenta, de villana, de Disney, i al final crec que va ser per desavenences de gent que estava dins l'equip, per timings que no els donava temps amb el guió i tal, al final van dir, mira, deixem-ho aquesta història a part, reformulem una altra cop la història i fem la primera pel·lícula de comèdia absurda de Disney. La qual cosa va ser una gran decisió al meu pare, i els va sortir una pel·lícula molt, molt, molt còmica. Sí, no? Sí. I quina seria la teva decisió? Jo no sé si... Jo diria, començaria per dir-li al Dani, que aquesta és una pregunta que sempre he odiat, no? Jo posar etiquetes a tot i dir, aquesta és la pel·lícula que més m'agrada, aquesta és la comèdia que més m'agrada... Això implica que d'altres no et poden agradar. Clar, és que per què hem d'escollir? Per què no ens podem quedar en tot? I per què no podem la botxar certes altres coses, no? També. Dit això, clar, evidentment, però si és una pregunta directa, hem de respondre. Em quedaria en milers. Em quedaria en milers, no. Em quedaré en d'una, que al final sempre faig servir la mateixa tàctica, que és la primera que em passa pel cap, i em quedaré en cantant de la lluvia. Perquè, a més, fa un parell de setmanes, vaig poder anar a veure el musical que estan fent a Barcelona, em va agradar moltíssim, el Tivoli. El Tivoli, el Tivoli. És espectacular, directament. I això, és la primera que he vingut al cap, i crec que és una gran comèdia que m'agrada molt. Jo crec que també ho és. Jo crec que és una pel·lícula també que té una part superbonica, que, a més que res, no et treu un somriure tan de gràcia, sinó que et treu un somriure de la precisitat que estàs veient davant. Estaga un din de la pel·lícula. Per això et sents un gozo dins, sents una energia que... Veient les escenes i tot que et fa, doncs somriure automatitzat. I estic totalment... Podríem dir milers i milers de comèdies, però... Com deia. I si els ullens tenen respostes en aquestes preguntes del Dani, et truquitem, eh? Tant s'ha de saber a les xarxes socials, o als comentaris d'Espós, d'Instagram, o de Twitter... Hi ha un vulguin... Hi ha un vulguin que ho esponguin al Dani. A nosaltres, per privat... Si volen, també el posem al telèfon del Dani, que el truqui, el li expliqui... El pateu-lo a missatges, per mi. I tant. Anem a la meva estimada ciutat, també, que em treu un somriure. La iauïdal i la ciutat de les escenes. Ai, la meva estimada ciutat, que també em treu aquest somriure. Avui hi ha el pronòveu de somriures. De somriures. I de què hi haurà esa mirada de temps? Que ens el fem menjant. I quan estàs feliç, tampoc tens temps per pensar en segons quins temes, com per exemple la mort. No és un tema gaire còmic, la veritat. I bé, deixa-me va aquesta primera pel·lícula, que no tenim temps per morir ni per ser a la mort. Per això, la primera pel·lícula que us presento és Sintia en por per a morir. Aquesta estrena tan esperada de fa molt de temps. S'hauria d'haver estrenat l'any passat. Jo crec que és una de les pel·lícules més endarrerides per la Covid. Jo crec que sí. Que inclús han hagut de regrabar, rodar-te nou a certes escenes. Perquè clar, evidentment, James Bond s'ha convertit en el llarg dels temps amb un producte, no? I amb un escaparat d'objectes i de productes. Que evidentment, James Bond ha de tenir l'últim telèfon de tal marca, l'últim cotxe de tal model. Clar, han passat dos anys i això... Ara no podíem fer el... M'ho invento, que no tinc ni idea. L'iPhone 12, quan ja estan pel 13 o el 14. Havien d'anar a gravar certes plànols de tall i coses així. Sí, totalment. És una pel·lícula molt endarrerida, molt esperada per fi. La tenim a partir d'avui, o d'octubre, als cinemes. Pel·lícula que, com és la saga de James Bond, ve del Regne Unit. De la productora, en aquest cas, dues productores bastant conegudes, la Metro Golden Major i la Universal Pictures. Òbviament, com és una pel·lícula de James Bond, es tracta d'una sequella de thriller, d'acció, aventures... i sobretot, molt espionatge. Crec que l'anterior d'aquesta va ser Spectre'l. Spectre va ser l'última, per si voleu revisionar-la abans d'anar a veure el cinema. Acaba a ser que és bastant llargueta. No! No em diguis! No ho esperava gens! Us previngueu que la pel·lícula dura gairebé 3 hores. 2 hores i 43 minuts. 2 hores i 3 quarts d'hora. Això vol dir que aquelles escenes que han hagut de repetir realment el que havien d'haver fet, esteu-de-les. No hauria d'haver durat dues hores i mig. Com d'un, per exemple, fa dues setmanes així. Si aneu a les 4, penseu que sortireu a les 6 i gairebé a les 7. Ja tenim la taula feta, tu. Si aneu a veure-la, la tarda ja la teniu feta amb aquesta pel·lícula. En aquest cas, la direcció ve a càrrec de Keri Joji Fuku Naga, és un director de California, encara que no ho sembli pel seu cognom. Jo ho heu dit. També ha format part del guió, he de dir, i és el director de sèries, com, per exemple, Maniac, que està a Netflix, o True Detective, i de la pel·lícula de Jane Eyre, per exemple. Aquí valneixen diferents gèneres, i ara no s'han frescat amb aquesta nova entrega de la gente 007. Molt bé. Òbviament, repeteix en el repartiment el Dani Elcré. Per última vegada? Per última vegada, sí. Abans de tornar a fer una altra cop la saga, que volen tornar-la a referir amb una dona, em sembla. No sé qui és, però això. L'hem vist en altres produccions, com, per exemple, la Nación Cautiva o Puñales por la Espalda del 2019. També apareixen en aquesta nova entrega, el Rami Malek, un dels actors preferits del Dani, aquí, de manera espiritual. El actor de, per exemple, Bohemian Rhapsody. Espero que li poseu cara. I també, a les aventures del doctor Dolittle, acompanyant el Robert Downey. Jojo, molt millor, sí, sí. Però també apareixen altres actrius, com serien Lia Seidu, que va sortir al Gran Hotel Budapest, per exemple, a L'Angosta del Giorgos L'Ànzimos, a Cursk, i també apareixerà a The French Dispatch del... del Wes Anderson. Ah, sí? La nova... I també apareix La Xana Lynch. Va aparèixer, per exemple, pel·lícules com Brotherhood o Capitana. Marvel. I bé, us explico una miqueta de què va aquesta nova entrega i última del Daniel Craig, com a Argento 007, així, amb els cèlbres Pia Britani creat per l'escriptor i en Fleming, que això no ho sabia. Home... Que, bueno... És que no soc gran fan de la sacada, t'ha sigut molt bé. Un dia podíem putar la pesca i això, té suc, té suc. No n'has portat mai, no? No, per això. I són persones que sempre ha volgut portar, però... A nivell de cinema és un clàssic. És que té un món... És com el Doctor Who, si parlem de sèries. Sí, correcte. Doncs aquesta és la pel·lícula número 25 de la franquícia. Ojo, eh? M'agraveu quantes n'han fet. Doncs aquí, el James Bond es veu que ha deixat el servei, ha deixat de fer despia i està gaudint d'una vida tranquil·la a Jamaica. Tranquil·la, tranquil·la. Però sent el James Bond, òbviament, com ja estàs dient, no serà gaire tranquil·la. El seu descans no durarà gaire, perquè el seu vell amic de la CIA, el Félix Later, apareixerà com no, demana-li ajuda per una nova missió. Aquesta missió que li encomana és la de rescatar un científic que està segrestat. Però resulta que, com no, aquesta missió serà molt més complicada del que s'imaginava, perquè en mig d'aquesta missió apareixerà un misteriós dolent, que és el Ramí Malek, armat amb una nova perillosa tecnologia que pot posar en perill tota aquesta missió, i no només això, sinó també a la humanitat. Però això no acaba aquí. La preocupació i els dubtes del Bond l'assetjaran quan descobreixi tots els secrets foscos que amagala Madeleine Swan, que són secrets que, si surten a la llum, acabarien amb la reputació de la gent 007 en aquesta última missió de la seva vida. Això no pot permetre. No, no, no. Doncs sí, sí, sí. L'enginy és bon de vacances. No duraven gaire aquestes vacances. Encara que se les agafi el Madeleine. Correcte, que és la següent pel·lícula que portem. M'encanta com estàs lligant les pel·lícules. I abans perquè me l'estallats, i no enganxo un altre. Moltes vegades. Exacte, bueno, tenim aquesta nova pel·lícula mediterrani d'Ana, avui divendres d'octubre. Una pel·lícula que en aquest cas ve d'Espanya i Grècia. Ara entendreu quin és el paper de Grècia en aquesta història. De les productores L'Astormèdia, Fast & Films, Arcadia Motion Pictures, cada dos produccions erètic, un munt de productores, però unes altres més conegudes serien TVE Espanyola, Movistar Plus i TV3. Totes aquestes n'han participat. Perquè vegis, això és una mica la nota trista. Perquè a final necessites moltíssimes associacions i productes. Per treure endavant un producte. Per poder treure endavant aquesta pel·lícula, aquesta qualsevol altra. Totalment, i a més, tenint en compte que en el repartiment hi ha gent bastant coneguda. Sí, una cosa o una altra. No hauria d'acostar a primera vista, però exacte, és el que dius que una cosa o no treu l'altra. Per exemple, en el repartiment hi trobem cares molt conegudes, com Eduard Fernández, que ha sortit a la sèrie de 30 monedes, entre dades pel·lícules que també han guanyat Gaudis i Golles. També tenim el Dani Rovira, el nostre estimat actor de la pel·lícula, per exemple, de Superlópez, a Los Japón, però també a la recent Jungle Cruise, que ens va portar el Raül en el primer programa de la temporada. I també hi apareix Ana Castillo, actriu que ha aparegut a pel·lícules com Edu, l'última on va sortir, i a la miniseries la línia invisible entre dades. En aquest cas, a la part del guió i també el director, és el Marcel Barrena, és director d'un cor que es diu Montpetit, però la producció més coneguda que ha dirigit és la pel·lícula 100 metros, que és una pel·lícula... També amb el Dani Rovira. Sí, amb el Dani Rovira, això, i que el gènere que tracta és molt semblant al gènere d'aquesta nova pel·lícula. Per tant, són pel·lícules molt similars en aquest aspecte. El Dani, en aquest cas, seria un drama basat en fets reals, en aquest cas, sobre la imigració. I ara, quan us expliqui de què va, ho entendreu bé, igual que el paper de la Grècia. Tenim una pel·lícula que ens situa a la tardor del 2015. Aquí és un està ambientador, que tampoc ens en anomen gaire enrere. Tenim dos sucorristes protagonistes, que són l'Òscar i el Gerard, l'Eduard Fernández i el Dani Rovira, que viatgen fins a l'illa grega de Lesbos, perquè estan afectats per una fotografia d'un nen que han vist a les notícies, un nen que va ser ofegat a les aigües del Mediterrani. En aquella època, en el 2015 o 2016 i tot, va ser el boom aquest de la gent immigrant. Segueix passant, eh? Sí, sí, no ha anat atentes, eh? Exacte, que va rebre molt important tota aquesta temàtica. I aleshores es veuen molt afectats per aquesta imatge, que crec que va ser una imatge real. I tant, es va culpir el col de tots. Per això, i aquests no és per menys, també els afecta a un. I aleshores, per això, des i deixen viatjar fins a l'illa de Lesbos, afectats per aquesta fotografia. Però quan arriben, descobreixen una realitat que no s'esperaven, una realitat que els colpeixen encara més al cor, que és que milers de persones arriscen la seva vida cada dia, creuen l'oceà en pasteres, en pateres, per tal de fugir de totes les guerres i conflictes que s'han de posar en pisos, que això és una cosa també bastant recent, que no ha deixat de passar malauradament. Exacte, el que ha passat és la notícia. Aquest és el problema. Exacte, però el que més els colpeix de tot no és que aquesta gent ha arriscat la seva vida, sinó que ningú acudeix el seu rescat. Vull dir que ho fan amb la inseguretat de saber si podran sortir amb vida d'allò. Aleshores això els trenca encara més al cor. Lluïteran per complir la comesa de totes aquestes persones que ho necessiten i que volen anar a trobar una terra millor. Per a tots ells, tot tan els rescatadors, com els rescatats, aquest viatge en aquesta pel·lícula del Mediterrani suposarà un audicer que canviarà les seves vides. Per això Mediterrani és una lluita per sobreviure al Tamar, perquè és un, és supercomplicat, i més amb la inseguretat que comporta, que el mar és un mitjà moltes vegades hostil, on cada vida compta i és igual de valiosa, i per això volen rescatar-los. I tant, malauradament... Sí, sí, la veritat és que sí. Doncs això. Però bé, com deia el Dani, doncs... Compensem en les tragèdies i els dramas amb les comedies i els somriures, amb altres estrenes que tenim també en el cinema, tenim, per exemple, Clowns Planet, l'Hospital sobre Pallassos, que ve d'Espanya, i bé, que sapieu que també s'ha estrenat avui, també tenim Veia i el Circo Mágico, una pel·lícula d'animació infantil que ve de Noruega, i per últim, Benedetta, un thriller dramàtic, religiós, eròtic i homosexual, bueno, té un munt de gènere, que ve de França i d'Holanda. Déu n'hi do, sí que hi ha coses aquí, ficades, no? Sí, sí, sí, de molts tipus, de molts gènere's. Però també a plataformes tenim entrades aquesta setmana. Correcte, comencem amb Netflix, que és la plataforma estrella que presenta moltes vegades, estrenes noves cada setmana. En aquest cas, no és una excepció, tenim una pel·lícula bastant reconeixement, que s'ha estrenat, de fet, es va estrenar fa dos dies, el dímicres 29 de setembre, que es titula Fuimos Canciones, una pel·lícula espanyola que es tracta, en aquest cas, i tenim el tema de la comèdia, una comèdia dramàtica d'un hora i tres quarts, d'un hora menys que la de 007, una mica més asseguida. I em fa molta gràcia que aquestes nomencatures de comèdia dramàtica, no, a mi, o em fa espludar, o em fa servir les dues coses, no, a tothom, a tothom. Moltes històries tenen un drama implícits. No, sí, clar, evidentment, evidentment. Però aquí el que més destaca és la comèdia, per tant, és el primer gènere, i la dramàtica seria el subgènere dins de la comèdia. La de aguantar el bajón. Clarament. Després d'haver el Mediterrani, veieu, veieu, fuimos cançons. Ostres. No sé si la veja és bona proposta, eh? Interessant. Dirigida, en aquest cas, per Joana Macías, una directora madrileña, directora de pel·lícules com Bajo el mismo techo, o Embarazados. I en el repartiment principal, i trobem també a persones conegudes, com serien Maria Valverde, ha sortit a pel·lícules com nuestra vida en labor, en laborgoña, araña, o Galveston, o a 3 metros sobre Cielo, també. També surt Àlex González, ha sortit a moltes sèries, sobretot com, per exemple, Toy Boy, Vibir sin permiso, o El Príncipe, i per últim, una altra noia que també apareix és Elisabet Casanovas. La recordareu d'estrenes recents, com, per exemple, Xavales, la pel·lícula Ardara, o sèries drama, i per la sèrie que es va fer coneguda va ser Marli. Que va ser la que feia de Tania. A quin pedo? Aquí tens pedoc. Aquí segurament algú hagi captat la referència. No, no, i tant, avui. Això és bo. Exacte. Us presento una miqueta a les sinopsis de Fuimos Canciones. Tenim una adaptació d'una biologia. Crec que aquesta és l'adaptació del primer llibre, i una biologia són dos llibres, suposo que faran una segona part, o no, depèn de l'èxit. Depèn com vagi. Podria ser. Exacte. La segona, en dividida en dos pas, per T1 o per T2. És l'adaptació d'aquesta biologia titulada Cançons i records, Canciones i Recuerdos, però en aquest cas la primera part s'ha titulat Fuimos Canciones, escrita per la valenciana Elizabeth Beneven. Tenim la història d'una noia que té 30 anys, que es diu Maca, i està malgastant la seva vida treballant com assistent d'una influencer de moda bastant tirana, fins i tot, que de fet és una que va sortir de Masterchef. Es diu Miri, Miriam no sé què del... Ostres, si m'has matat amb eu l'hi, ja t'he dit que amb Masterchef ja m'has deixat a teva. Doncs aquesta de Masterchef és una influencer de veritat, i fa d'influencer també en aquesta pel·lícula, d'influencer de moda. Doncs bé, aquesta prota, la Maca, també està entre que l'influencer aquesta, el tracto una mica, i que passa a l'estona, on no arribes a comprometes mai emocionalment, doncs la seva vida està una mica que no acaba de ser del tot feliç. Per sort, el costat seu té les seves dos millors amigues, sempre disposades a donar-ho tot per ella, perquè els seus problemes no semblin tan greus, però tot i així ella creu que li falta alguna cosa a la seva vida, però no sap com remediar-ho, no sap com canviar-ho. Tot sembla normal, com sempre, fins que arriba el seu gran amor i error també de la Maca, que és el Leo, que és un home que en el passat li va trencar el cor, que li va aniquilar la seva autoestima, i li va fer perdre la fe en els homes. I quan arriba ella a la seva vida, doncs ella es queda com, ostres, no ha tornat aquest malaït, però al final li acabarà posant la vida potes en l'aire, i haurà d'improvisar una miqueta a veure què passa. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Una altra una miqueta...Enrabassada. Tenim més escenes dins de la plataforma, tenim un documental que ve de Estats Units, un documental que és Clichers del cine de Hollywood, la lista definitiva. Té un pint interessant, la veritat. Més que el següent també t'ho dic. Un documental de Estats Units, obviament sobre Cina també, amb toques de comèdia, que es va estrenar aquest dimarts. Aquest dimarts també es va estrenar Britney versus Spiers. Exacte, un altre documental, en aquest cas, tractant tota aquesta polèmica que va sorgir de la Britney, si no sabeu de què parlo, mireu el documental si us interessa. I també tenim bastantes estrenes d'8-1 d'octubre a Netflix, com seria el cas de Culpable. Tu te'n recordes d'una pel·lícula que va emportar a la cartellera de Cina, que es deia The Guilty? Sí, tant, m'encanta aquesta pel·lícula. Doncs és un remake de The Guilty. És amb el Jake Geynendal. És molt conegut. Geynendhala, això. Doncs aquest. Sí, de qui en diu? Molt de com anable. Inclus, us vaig posar una mena d'esperiment. És una pel·lícula que inclús podíeu veure com a ficció, sonora. Correcte, sí, sí. Jo he fet el Cici i és molt divertit. És una pel·lícula en el que no hi ha una pel·lització. No hi ha una escena, sinó que hi ha un home amb un telèfon, tota la santa pel·lícula, i el secret d'aquesta pel·lícula és el sol. Llavors, si no la veieu i només l'esculteu, us faig aquest exercici. Vosueu-vos els audiculars i veieu i esculteu només l'audio. És una pel·lícula, o sigui, sí, una pel·lícula, o una... Un producte. Que funcionen molt i molt bé. Feu cas al raül perquè si ell ho ha aprovat i funciona és que funcioni. I tant. La primera pel·lícula de Guilty, que és culpable a Netflix, també tenim Lady D, el musical... No, culpable és a sentir el que han fet això. No, perquè la primera de Guilty tinc ganes de veure-la, no l'he vista, però jo recordo que el Dani la va veure i li va encantar. I jo tinc moltes ganes de veure-la. Jo el que deia que s'havia de sentir culpable és el que ha fet Lady D, el músic. La música. Potser algú que ens escolta li agrada Lady D, qui sap. Sí, sí, és la barreja. Tenim aquest drama biogràfic també a Netflix. També tenim la família Adams, la tradició continua. La segona entrega d'aquestes noves pel·lícules que van fer el 1990, aproximadament, de la família Adams. També tenim Alguien Como Tú, una comèdia romàntica adolescent, de la qual es va estrenar a finals d'agost el remake d'Alguien Como Él, que jo faig la veu protagonista. Després també tenim Trimadores Compulsives, un remake còmic dels Estats Units del 2019. I per últim, la maldició en aquesta pel·lícula de culte de terror japonès, que es va estrenar el 2002. Per si voleu ja entrar dins aquest mot de Halloween, aquí tenim altres opcions, altres alternatives. I Fosk és la web en què es veu atrapat el següent film. Fosk és internet en general, però hi ha una zona d'internet bastant més fosca que la superfície a la qual estem acostumats a navegar, que és la deep web o la dark web. I d'això va aquesta última pel·lícula que us presento avui, que ve d'Amazon, de la plataforma Amazon Prime. En aquest cas es titula Silk Road atrapado en la dark web. Una pel·lícula que s'ha estrenat avui també o d'octubre, vinguda dels Estats Units, distribuïda per Lionsgate, i es tracta d'un thriller dramàtic sobre drogues i internet, amb la dark web, la deep web i tot això. D'hora gairebé dues hores, 1 h i 50 minuts, està dirigida i cogionitzada també per Tyler Russell, és un director d'altres pel·lícules, com per exemple Operation Odessa, The Seven-Five, Bad Boys of Summer, entre d'altres pel·lícules, i també en el repartiment principal i trobem a dos actors, que són Jason Clark, de theme interior d'animals, per exemple, de Serenity o El dia que vendrà, i Nick Robinson, de la sèrie Con Amor Victor, de la pel·lícula de Con Amor Simon, i a Passar Herocultor, entre d'altres produccions. I bé, la trama també és bastant senzilla, tot tenim un informàtic d'estar per casa, que fa les seves cosetes de tant en tant, que es diu Ross Ulbric, que és el protagonista de la pel·lícula, i un dia donat, d'això, curiosejant i trastavellant una miqueta amb la informàtica, crea la Silk Road, que és una web que existeix, no sé si existeix encara, però almenys va existir a la vida real, que és una web que està dins d'aquest dark web, d'aquest tip web, l'internet així més profund, i una web pensada només per vendre drogues, per fer aquest tràfic de drogues. Mentre aquesta Silk Road es va fer més coneguda dins aquest lloc fosc d'internet, tenim una agenda a la DEA, que és l'administració per control de drogues de la maixada dels Estats Units, doncs tenim una agenda d'aquesta enbaixada, que s'infiltrarà a la xarxa per tal de trobar qui són els responsables i de tenir-los. Déu-n'hi-do, doncs anirem indagant amb aquest protagonista, i, mentrestant, tu ens indagaràs en el que queda de plataformes. Correcte, tenim també Amazon Prime. Continuem amb Amazon Llavors. Exacte, correcte, tenim Meyamo Polimurray, és un documental biogràfic sobre feminisme que també s'estrana Avui de vendre su també tenim Black As Night, una pel·lícula de terror sobre vampires, per si no teniu Netflix, però si teniu Amazon Prime i voleu també posar-vos un almut de Halloween. Entiem, una mica cap allà. Doncs això també tenim Black As Night i Bingo Hell, que també és una pel·lícula de terror fantàstic dels Estats Units. Si no teniu cap altra plataforma, o voleu saber què s'estrenen altres plataformes, també tenim a Disney+, altres estrenes, com són LEGO Star Wars, Quentos Escalofriantes, tevan parlat d'Estar Wars Visions, per exemple, també tenim una altra estrena d'Estar Wars, com és això, barrejar-la amb LEGO, que és això, una pel·lícula d'animació i comèdia de terror. Tenint en compte que és LEGO, la part de terror no seria terrorització, sinó que seria també amb el text de comèdia o qui sap. Sí, sí, deixat, deixat. Tu no t'has atxecat a mitja nit, t'has tapetxat una peça de LEGO. Això és que fa por. Ostres, però no, alguna vegada m'ha passat. No t'has atxecat a mitja nit, també fins i tot. Sí, sí, a totes hores. Això fa molta por. També tenim Noche de Bodes, a partir d'avui a Disney+, una comèdia negra i thriller de terror, molt recomanable, jo la vaig anar a veure al cinema, i és molt citgesiana. Sí, és festivalera. Exacte, és festivalera, correcte. Això és la paraula que buscava. Noche de Bodes, Radio Note, també es diu. Aquesta pel·lícula superconeguda de l'Antonio Bayona, de drama de catàstrofes basat en fets reals del 2012. Sí. Té gairebé 10 anys. I per últim, també tenim la plataforma Filming, que ens ha agradat destacar-la aquí, que ens porta altres estrenes, com per exemple The Beast, és un remake policiac d'acció, drama i també un thriller criminal, que es va estrenar a IDJ-30, un drama de Corea del Sud, de fet, i per últim tenim una pel·lícula de França, que en aquest cas és un terror adolescent sobre homes llop, una mica introduït. Fiquem aquí, eh? No n'hi ha que introduïn, citges, que encara no tocarem el tema, però ja... ens anem ficant una miqueta. Tavors clàssics. De fet, és una pel·lícula de citges de l'any passat. Sí, que a partir d'avui, divendres 1, la teniu a Filming. Doncs a partir d'avui continuem amb el meu. Sí, sí. I ara que som a l'octubre, aquesta intro teva té molt més sentit. I tant, i tant, i tant. Incluso les pel·lícules que s'ha acabat presentant, que si van pis, som a joc... Doncs un que d'una mica aquí, perquè a la setmana passada ja vau veure que... Que es parla una mica del terror en general, del psicològic, que va ser superinteressant. Obrir una mica aquest malò del terror, del cinema del terror, i inclús això, aquests símptomes, que podem patir després de veure una pel·lícula o durant. Potser que introduïs un... una mica un cliffhanger del que portaríem avui? Sí, vaig deixar aquí l'esquerra, que és més del que diem, aquests personatges clàssics, i us vaig deixar a l'esquerra... Fangenstein, o què era? Considerada, com dèiem, una de les primeres pel·lícules de terror, i un dels primers personatges de terror, del cinema. Doncs continuem a partir d'aquí, de la considerada això, la primera pel·lícula de terror, d'excel·lència, no? De fet, tirarem més enrere encara, per acabar d'entendre la importància que té aquest personatge al cinema. Completament agafarem el nostre dòl de l'Òdian per viatjar el 5 d'abril de 1815. Ah, ja sé per on vas. En una situació que, lamentablement, estem patint molt a prova els últims dies, aquí, a la illa de Palma, amb el volcà. En aquest cas, les conseqüències... per les conseqüències de l'exposició d'un volcà a Indonèsia. Aquí és el concepte. Entre el 5 i el 15 d'abril de 1815, l'adopció més gran dels últims 1.000 anys va provocar uns tsunamis a Gantiabali, inundacions a la Xina, i després una epidèmia de còlera a la Índia. El núvol de centre van fosquir el cel des d'Australia fins a Mèxic, i va arribar a la més fèrie occidental. A l'Europa, que sortia de les guerres napoleàniques, va cremar camps de blats a Alemanya, mentre que hi ha un estany de color marbonós, de color blanc, de color carn, ben gelats, tempestes, la temperatura va caure en picat a tot Europa, i a la conseqüència més terrible va ser la pitjor fam del segle XIX. O sigui, ha afectat tot el món. Correcte. Així va ser el 1816, l'any sense estiu. El país europeu, el país europeu que va patir amb més rigor a aquest hivern volcànic, per dir-ho d'alguna manera, va ser Suïssa. I és que a prop de Ginebra, a la vila de Diodati, al costat del llac de 15 Ginebra, en una nit cèl·lebre, com deia laia, ja coneix, d'aquestes tenebres, amb aquest fet fred, Mary Shelley va patir la criatura de Frankenstein. No sabia que havia estat a Suïssa. Es van haver de recluir, van estar confinats, ella amb el seu marit, amb un amic, amb Lord Byron. Correcte. I van intentar, van mirar a jugar, eren quatre persones, van proposar jugar aquest joc d'esquerda, una història de por, i els dos que van proposar el joc no van participar, van participar només Ben i Shelley. Vam participar dels quatre, però a mig camí es van retirar. Bueno, tres quarts de l'un mateix. Qui sap quina és la versió? Vaig a YouTube que vaig aprendre a fer pastissos, que és el que vam fer nosaltres en el nostre confinament. Si en aquella època que s'ha accedit a YouTube, des d'una hauria fet servir un tutorial. Per això, no aprofitàvem per fer algú tan legudiós, i aprofitors com Mary Shelley. Cal recalcar que Mary Shelley en aquell moment tenia 18 anys. Correcte, sí, sí, era molt joveneta. Era la filla de l'anarquista Gott Green, i de la filòsofa Mary... Wolstons Graf, i era la criatura, era la criatura de la revolució francesa, des que la seva mare va escriure anomalies feministes en 1792. La dona revolucionària i les seves reivindicacions, potser, són el veritable monstre. Jo crec que la novel·la de Shelley, seguint la tradició de la seva mare, és com una al·legat feminista. El monstre de Frankenstein és com una dona oprimida, però la societat de la època, en certa manera, no? Home, té molt tipus d'intès. Per seguir de tal, per això dic... Sortit a les entralles d'un desestacològic, d'una època de crisi política i econòmica, plena incertesa, trancades, les belles creences al paradís perdut de l'anticrògim, el mitel de Frankenstein reivindica avui la vigència, la seva capacitat per explicar-nos des de fora el temps. Però per què? Tant llegit és, encara, aquest llibre des de fa dos segles, o seria una icona universal i, si no fos, per les adaptacions cinematogràfiques. Per això una mica de tot. Per això dic, el mut en sí, per si esteix, perquè les mateixes qüestions que responien el moment de la seva creació per Shelley, segueixen encara a obertes. És universal i temporal, perquè l'espòs que respon, segueix vigent. Correcte, de fet, la novel·la no es diu Frankenstein només, sinó que es diu El Governo Prometeo. Correcte. El monstre de Mandy Shelley encara ha una contradicció social, si pots, profundament avalades en el seu temps, per universals, en tant que no han estat superades, com deien. L'adualitat dels nostres caràcters, la possibilitat que el pitjor, que hi ha en nosaltres, convisqui amb el millor de la segregació, l'imaginació social per aquestes línies a nostres mateixos. El general de la procedència, l'especte físic, tot això és important avui dia, sembla que ha de ser molt important per a tots. Totalment, i el Frankenstein podria ser un reflex de tot això. Ja en una societat més temprana, no? Sí, per això. El tema d'actat ja es va, a parlar amb l'enventar-me el fossis d'Ovidi, o en el mitre de Prometeu, que es consideren una font d'inspiració important per a l'autora. La primera part de la mitologia grega, per la primera part, per la mitologia grega, i l'altra, dels significis del calendari cristà, on es fa referència a la història de Tità, Prometeu. El constructor, com estic avui, el constructor d'Homes. Quina valència del coneixement de la tecnologia aplicant tècniques escultòriques és capaç de crear vida encara que aquesta insolència no serà en té sepes deus i serà en compte. Clar, o sigui, realment el Prometeu de la mitologia grega seria l'equivalent al Frankenstein, que no és el monstre, que és el Víctor Frankenstein. Frankenstein és el doctor. És el doctor que crea el monstre. La criatura o monstre sempre refereix a criatura o monstre. No té nom. Ni tan sols li posa un nom. I per això és com el Prometeu de la mitologia grega, que és el que crea vida a través d'aquestes cultures, seria com que modela una nova vida a través no de la cultura en aquest cas, sinó de peces o de cossos. Sí, com si creu com si fos un Lego. Correcte. Sí, perfecte. Espereixement això. El monstre de Frankenstein no és icònic en si mateix. L'icóna és la caracterització que Boris Karloff va fer per la pel·lícula de James Whale del 1931, i que va convertir el personatge complex i dumentat de la novel·la original en un ésser menys expressiu per decidir-ho. Però visualment poderós. El monstre de la novel·la no era verd, ni grunia, ni tenia cargols al coll, ni es movia feixugament, així... Ni parlava en plantllet. Sí, ni grunia, ni res. Però la pel·lícula de Whale va cala profundament en la cultura popular contemporània, amb un endereu i perfecte, amb un look difícil d'oblida. I sense cara a aquesta imatge. I tant. Una de les millors adaptacions seria la núvia de Frankenstein, del mateix Whale, que ha autocrantitat a un personatge femení que en la novel·la només es dona com a possibilitat, espada molt per sobre. Whale no volia fer aquesta versió, però l'estudi el va convèncer a donar-li carta blanca i es va donar el caprich de fer un pròleg en el qual es feia al·lusions a la reunió de Vila Diodati, on parlàvem que Shelley va crear aquest personatge, aquesta novel·la. Com a curiositat, la novel·la no apareix al personatge de la nòvia de Frankenstein, perquè és una il·lusió, una hipotètica il·lusió, però la criatura de Frankenstein li sento supersol, sóc la única criatura de la meva espècie que existeix al món, m'agradaria tenir un similar a mi, una companyia de vida. I aleshores no direm res. Això dic que... Heu de llegir la novel·la, perquè és una gran novel·la, però aquí hi ha unes quantes discrepàncies entre la criatura i entre el Frankenstein. Precisament no és un personatge que s'utilitza la novel·la, però és un personatge que s'utilitza la novel·la. I a partir d'aquí es tiren per poder fer aquesta nòvia de Frankenstein, que potser és una gran adaptació, una gran pel·lícula en aquest sentit. Sigui com sigui i sigui el cert és que el monstre de Frankenstein ha crescut unit a la història del cinema. La seva imatge ha impregnat el nou art, on ha escut el segle XX, des de la versió muda de Edison en els mínims anys 10, fins a les últimes pel·lícules arribades de les fàbiques de Hollywood. El cinema, la televisió, la literatura o el còmic, fabricada amb trossos de mites com el del romàntic Faust o el Golem Jueu, inspirat als robots rebels i els superordinadors assassins, els aplicants de Blade Runner, i fins i tot els mutants de X-Men o Pinocho, que neixeria poc més de 10 anys després del relat de Shelley. Tot són criatures creades per l'home, que d'una manera no acaben d'encaixar en la societat. Doncs això. I dit això, us en plaço a poder parlar d'aquest personatge més en profunditat. Jo crec que hem preparat algun espacial amb aquests personatges. La setmana passada vam dir el Malou del Terror, i tinc moltes més coses per parlar-los de Frankenstein, però jo crec que et podem tirar cap al següent monstre que us presentaré la setmana que ve, que és a la major, a la setmana que ve o a l'altre. Mmm, qui sap, qui sap, quan serà. Ho veurem, ho veurem properament. Molt bé, doncs, superinteressant. La història de Frankenstein la vaig llegir en el seu moment a Batxillerat, i em va calar bastant fons, perquè no tenia ni idea del que em trobaria, i realment és una història bastant més profund del que sembla. En moltes qüestions filosòfiques es tracten de l'existència humana, de la identitat i tot això, que realment val la pena llegir a la novel·la, i jo us ho recomano encara de ment. Ident. Dit això, fem la nostra recomanació de manera ràpida, perquè ens queden un minutet. Avui què ens portem? Del 30 de setembre, el 6 d'octubre, vénca a l'Institut Francesc de Barcelona, i ja filmin, de manera simultània, que ja és una cosa bastant habitual, i ens hem de consumar al festival, el primer festival dedicat al cinema francòfon de la ciutat de Barcelona, que és el Olalà Film Fest. M'encanta el nom, eh? Olalà. Entreu a la seva web, podeu veure moltes pel·lícules que presenten aquests dies, atindrem inclús a l'Isabel Cochet, que també és una de les convidades que ha escollit pel·lícules, per poder projectar la festival. Aquesta és del 17 d'octubre, si és demà, quan la fan. A les 6 de la tarda. I això. Doncs dit això, us deixem amb la cançó de la setmana? Doncs sí, ja sabeu que podeu proposar-nos bandes nores per acabar cada programa de la setmana, a les nostres xarxes socials, a nosaltres per privat, per tenir un munt de maneres de fer-ho. I en aquest cas volem acabar el programa dedicant-li a l'usuari App643, i ara, a través d'Estoris, ens va proposar la banda sonora de Ballet of Lucy, Jordan, que és un track de... el soundtrack de Telma i Lluís. Per això ho volem acomiadar el programa d'avui amb aquesta banda sonora, i nosaltres ens escultem... vosaltres ens esculteu i nosaltres també volem parlar-vos a vosaltres en el proper programa. Gràcies per escoltar-nos i visc al cinema. ¡Adiós! Gràcies per escoltar-nos i visc al cinema. I'm going through good and bad times, working hard to live my dreams and I don't know if it is the right way I changed my life in so many ways but sometimes I wonder if I have made it without the way you love me and support me makes me know we'll never part the way you touch me, deep in my soul, that's the reason you're in my heart the way you feel me, like I need to, I'm sure we'll never part, the way you feel me, and make me smile, that's the reason you're in my heart moments of fear and darkness you covered me with light and hope and you had to let me know if there is something I can do for you yes sometimes I wonder if I have made it without the way you love me and support me makes me know we'll never part the way you touch me, deep in my soul, that's the reason you're in my heart the way you need me, like I need to, I'm sure we'll never part, the way you feel me, and make me smile, that's the reason you're in my heart the way you feel me, like I need to, I'm sure we'll never part, the way you feel me, and make me smile, that's the reason you're in my heart