Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¡Está de cachambe! ¡He visto cosas que vosotros no queríais! O bueno, o fal, o malet. Si no me escuchas, ve de ti al infiano. Anda, alegra-me el día. Cada vegada que escolto aquesta sintonia nova que tenim de programa m'agrada més, perquè sinto que és molt nosaltres, és supervariada i explorem moltes variants del cinema, que és el que nosaltres venim a fer en el nostre estimat programa. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Bon vespre, bona nit, bona nit a tothom. Espero que estigueu superbé estimats oients. Jo sóc la Laya Vidal presentant-vos al Cinema Alegresca d'aquesta setmana. Es podeu escoltar des de la ràdio de Molins de Rey, al 91.2, també des de Radio Desvern, al 98.1. També estem a Evox, a Xarxes Socials, a Roba Cinema Alegresca i també a Spotify, des d'aquestes cinc hena temporada, que ja portem cinc anys aquí. Però no estic sola, com no. També tenim el nostre estimat Dani, des de la distància, des de los recovecos, de la huija, que de vegades ve aquí a presentar-se amb la seva ànima, en espiritualitat, però presencialment sí que tinc el meu estimat company, entrenyable, en Raül Navarro, també, home de les mil tecles. Com estàs, Raül? Cansat. De fetablement sí. Aquestes hores és una miqueta ja. És normal, eh? Ja més podrem una setmana de pel·lícules. Estem uns mesos encara que a Sitges... Ja va començar el festival de Sitges, que és un dels festivals que més ens crida l'atenció a nosaltres i estem superil·lucionats amb les pel·lícules que hem pogut veure ja. Moltes cosetes ha comentat, tenim, però... Ens ho farem a sobre. Tinc una miqueta perquè encara queden dos dies, queda teca per veure i ens esperarem a veure-ho, t'ha estat tot, i ja el programa de la setmana que ve, ja sabreu les nostres impressions. Com a mínim a païdu, eh? Perquè hi ha un moment que... Sí, perquè de moltes vegades passa que veus una pel·lícula i tens una impressió d'ella i després la reflexió no és de manera en perspectiva freda i és l'opinió radicalment de vegades això ha passat. Sí, sí, sí. I a tothom els hi ha passat. Per tant, jo crec que ens cal una setmaneta més de reflexió de tot el que hem vist i a partir d'aquí ja podrem parlar amb propietat. Mentrestant us portem un programa més, un programa bastant habitual, però no tan habitual perquè sempre us portem sorpreses, sempre hi ha cosetes improvisades, cosetes que ni tan sols nosaltres ens esperem. Per això, si voleu descobrir quines són, us anem amb nosaltres a aquesta oreta que ens ve a parlar de cinema com sempre, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca! Bueno, estem a tope amb el munt, així de terror, de Halloween i tot entre... que estem a l'octubre entre aquestes sitges i tot. Mare meva, jo estic amb un munt total així. No vol així a la lluna, amb els homes jocs que hi ha per vi avui. Exactament, amb tots els monstres de la cultura cinematogràfica, de la cultura popular també. Però bueno, ens quedem intentant fer un programa més o menys normal. Jo crec que no ho hem aconseguit en 5 anys, no ho aconseguirem avui, precisament avui, però... Però bé, almenys quedarà un programa interessant, segur que sí. Bé, Raúl, com has portat aquesta setmana? Avui m'he preguntat què has vist. No? Avui no. Perquè hi ha tanta cosa... Que et vas a la tapa ahir. Em costaria centrar-me en una. Que no sigui de sitges a sobre. Mira, em sento en una, va. I vaig sobre de segur, perquè així, amb aquesta, la tinc més païda. El dia de la bestia. El dia de la bestia és una pel·lícula que ja heu parlat alguna vegada en el programa. De fet, sí, està bé que parli del dia de la bestia. Però això, però això. Doncs això, el dia de la bestia, que vuc veure aquí en l'Auditori, i ha sigut molt guai, perquè és una pel·lícula... No hi havia vista en cinema. En el seu moment no l'havia vist en el cinema. Doncs mira, aquestes reestrenes que fan, estan bé per aprofitar aquestes oportunitats... Hi ha més poder veure les sitges... Correcte. Al cap i a més, com diem sempre, és l'ambient que hi ha, i l'acompanya... És l'experiència inoblidable. Doncs amb aquesta, avui he tingut més fàcil del que pensava. Ah, doncs sí, sí, és que al principi m'has dit... Mira, m'he atabalat, m'he atabalat. He començat a pensar, a veure què és més, què és més, què és més. La setmana que ve ja podràs xerrar, que és la meva mare. I si veiem alguna, que espero que sí, que veiem alguna en comú... Sí, ja hem coincidit en alguna. Sí, hem coincidit, és veritat, amb superhost, no? Ja en parlarem en el seu moment. Però bé, de moment... Anem parlant de les pel·lícules que hem vist aquesta setmana. Jo, a part de sitges... Has tingut temps i tot. Sí, sí, no, no, jo sí que he tingut més temps, per veure. Mira, jo em vull destacar dues. M'agradaria destacar, en primer lloc, una que no té res a veure amb terror ni amb fantàstics, sí, però amb terror ni res, no. Que seria una de les últimes entregues de Marvel, abans d'Eternos, per exemple, que s'estan agafant d'aquí poc. Xanchi. Que la vaig anar a veure als cinemes. Una pel·lícula que no tenia gaire expectatives, de fet, i que, de fet, no us enganyaré, no l'he vist aquesta setmana. La vaig veure fa dues setmanes enrere, aprofitant aquesta fiesta del cine que va haver-hi, que va anunciar també, que va ser a finals de setembre. No va ser la única pel·lícula que vaig anar a veure als cinemes. I és això que volia anar a veure una pel·lícula que en una pel·lícula no sabia quina. Tampoc hi havia altres estrenes que em cridessin l'atenció. A part d'un, per exemple, però d'un ja l'havia vista. Aleshores vaig pensar-vos, mira, ja que estic, vos vaig a veure Xanchi, i així veig una de Marvel, ja tinc vista, perquè he de fer marató també de Marvel en el seu moment, i com menys pel·lícules em queden pendents de Marvel, millor. Home, el doctor és tèl·lic, a mi em va agradar. Jo no l'he vista. No l'he vista, a mi m'agrada marató. Has vist aquesta, les de leure. No, sí, sí, aquesta té relació, evidentment. Doncs em va encantar, eh? Vaig sortir meravellada de la pel·lícula, em va agradar molt. Ja vaig gaudir un món. A més, hi apareix l'acafada Sisso, també, a Raya, que és l'aquafina, i també té veure una miqueta amb la cultura asiàtica, amb els dracs i tot, i no sé, se'n va fer molt familiar en aquest sentit, el tipus de fantasia que fa servir, la mitologia que explica, del que partegi, que explica, una mica, bueno, tota aquesta basant còmica que sempre tenen les pel·lícules de Marvel. Em sembla un bon inici de quarta fase, perquè ja hem passat de la fase aquesta, de la saga de l'infinit, amb les gemes de l'infinit, i tot això amb el Thanos i tal. Ja passen una nova fase, que comença amb aquesta pel·lícula, de fet, perquè abans d'aquestes va ser un avió de negre, també, i l'última de Spider-Man, però aquestes són les últimes, ja, de la fase anterior. Ara aquesta pròpia fase comença amb Sanchi, després venen los eternos. Sí, exacte, és la fase 4. Doncs comença amb Sanchi, després vindran los eternos, després vindran la tercera de Spider-Man, i això. Doncs em sembla un molt bon inici de... No sé, vaig sortir molt motivada, m'agrada molt, la vaig agaudir moltíssim, i més si no tens expectatives com jo, que no m'esperava res, i mira, i em va agradar bastant. Així sempre és millor. Exacte. I després també voldria destacar un altre, que aquestes sí que té veure... Jo pensava que tindria més a veure, en part de thriller i així, més ambientació misteriosa, i de suspense i tal, que és una pel·lícula de la qual van parlar aquí, a la cartellera fa 3 setmanes, crec, 3 o 4 setmanes, que és Birds of Paradise, una pel·lícula d'Amazon Prime, que es va estrenar també un divendres, que la van portar aquí, la vaig veure, diria, el dilluns següent, o sigui, s'acabava d'estrenar recentment, i jo m'esperava... Aquí, mira, veus, aquí, el tema de les expectatives torna a sorgir, perquè jo m'esperava que fos tipo Cisne Negro, no tant com Cisne Negro, perquè és que de Cisne Negro és d'Aron Obsky, i d'Aron Obsky és que és incomparable, però m'esperava més a posar això, més foscor, més thriller, més misteri i tal, i és un drama, amb uns tocs, una miqueta foscos, però tampoc gaire, un drama que és molt simple, que s'estén bastant a nivell argumental, en el temps, i tot s'estira massa amb els personatges principals que tampoc tenen gaire teca. Aleshores, no sé, se'n va quedar una miqueta plana. A més, la vaig veure en Estrim, també a Puig, aprofitant que estava en Amazon Prime, i, bé, comentant-la també amb el chat, van coincidir en el mateix, que és una pel·lícula que no està malament, però és típic a pel·li d'Antena 3, de la tarda, que tenim una miqueta foscos, però podria haver anat molt més enllà, i es va quedar una miqueta en un o res pel meu gust. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Però bé, hi ha d'haver de tot. Un pro i un contra. Just això, arribem, el pro i el contra. Nosaltres som el pro, i ara ens arriba la pregunta del contra. Dani, t'estimem. Hola, hola, cinema de Gresca, fantàstica. L'Alla Vidal, l'entrenyable Raül Navarro, com esteu? Bé, el programa, aquesta temporada 5, que ella teniu més que arrancada, i la pregunta de la setmana és... Esteu esperant aquest moment segur? Sempre. Doncs, redobla de tambor. Juan Antonio Bayón, un dels directors més importants del panorama de cinema espanyol. Quina és la vostra pel·lícula preferida del director? Exacto, vinga, mulleu-vos. Una abraçada, cuideu-vos. Home, en primer lloc he de dir que no supereix gens malament el Dani. No, no, no. Ja no li afecta res. Exacte, exacte, ja se l'ha repenpitjat. A veure, jo ho tinc bastant fàcil perquè realment podria haver vist més pel·lis del Bayona i n'he vist... diria que per ell només. Si he l'orphanat o no l'he vista, he un monstre o bien a ver me, no l'he vista. L'última de Jurassic World no l'he vista. Només he vist la primera de Jurassic World i l'impossible. Per tant, he de quedar-me amb l'impossible. Encara que no sigui una de les meves pel·lícules preferides del món mundial de la vida, però crec que és una molt bona pel·lícula que barreja molt bé tota aquesta part de drama amb tota la part de cinema de catàstropes, amb la part familiar d'aquest retorn, bueno, no sé, retorn o no retorn, si no he vist la pel·lícula, ho averiguareu, però la teniu a Disney+, de fet, es bastran a fer un parell de setmanes de Disney+, i això, jo em quedaria amb l'impossible, però perquè les altres em falten per veure encara. Jo sí que les he vist totes, però no tinc més que sumar-me a la teva proposta. Jo em quedo amb l'impossible, em quedo amb l'impossible. Millor que l'orphanat, per exemple. Millor que l'orphanat, per mi sí. Per mi és supervió. L'orphanat potser és una història que està molt vista, també. Va ser un bon, la veritat, és que sí, va fer que descobríssim, que tinguéssim la sort de la pel·lícula, però això, que tinguéssim la sort de descobrir a Juan Antonio Bayona, però em quedo amb l'impossible, però precisament una mica per això, perquè juga a una línia totalment diferent. I juga a una línia totalment diferent, i té una posada en escena i una potencia brutal. Els efectes increïbles, també, com recreuen aquells tsunamis, és increïble. Després veieu-vos els meus quinofs, i és tota una piscina geganteia. Sí, no, no, clar. Però és que, com està feta, sembla tan de veritat, i a més el maquillatge, i tot està molt ben fet. Doncs per això em quedo amb la mateixa... I jo ara sí que ho heu fet. Jo ara sí que ho heu fet. Està a punt de dir que jo ara sí que ho heu fet, perquè el rei no ha caigut. Ah, l'altre no ho és. No, no ho és. Llavors ha fet menys pielis del que pensaven, un realit. Ah, no ho sé quantes pensaves tu. Però, jo sí, el rei no ha caigut, ha caigut. Em va agradar, perquè fa moltíssimes referències, perquè ha jugat amb això, a fer referències i a jugar el mateix que jugava Spielberg a la primera pel·lícula, i per això té aquesta potència, i m'estimo molt aquesta pel·lícula. Però em quedo molt impossible, precisament per això, perquè està utilitzat en aquest sentit, i per jugar a una altra línia que per mi és molt més potent. Doncs mira, en aquest cas, és curiós que coincidim els dos, en la mateixa... Doncs mira, a veure si coincidim també la teva cartellera. A veure, a veure. I és que, si no coincidim, potser ha d'haver la matanza. Doncs potser. Doncs no ho sé, no ho sé, per part meva no, perquè jo tinc molt de carinyo, i no arribaria a aquests extrems. No estem en una pel·lícula de sitges, tampoc. No, però podem estar en una pel·lícula del món de superadors. No, tornem una altra cop al món de Marvel, en aquest cas. No sé si aquestes estaria... No sé, em sembla que aquesta no coneix per tanya, l'Emilio. No, no. Aquesta va part. Seria com Deadpool, per exemple. No és Deadpool, estem parlant de Venom, en aquest cas. La segona part de Venom ha d'haver matanza, per això deia el reburo. Que hi haurà matanza, en aquest cas. Entre nosaltres dos no, però potser entre el Venom i un altre personatge... potser sí, és probable. És més probable, almenys. És una pel·lícula que ve dels Estats Units, com se suposa pel títol. És una pel·lícula produïda per Sony Pictures. Generalment les pel·lícules de Marvel de Sony no pertanyen a l'MCU. No, d'aquí les batalles que han tingut. Exacte, bàsicament. Amb tot el tema de Spider-Man i tot, perquè de fet Venom... Li deixen a Spider-Man i amb gràcies. Exacte, van haver-hi aquesta polèmica, però bé, al final les coses es van resoltar d'aquella manera i es van quedar amb Venom en Sony. També és una pel·lícula de Marvel, com hem dit, i és una seqüela, en aquest cas, perquè hi ha la primera part, de fantasia, acció, comèdia negra, sobretot, i el superheròric de Marvel, pel·lícòmics, òbviament. Una pel·lícula que, quan la seva duració és bastant assequible, es veu una pel·lícula que es veu gaire bé. Així, així, sí. No hi ha 37 minuts, exacte. I el director, en aquest cas, és Andy Serkis. No és el director de la primera pel·lícula de Venom, però sí que és director d'altres pel·lícules, com una razón per a vivir, o la pel·lícula de Mowgli, la leyenda de la Selva, que és aquesta pel·lícula que es va estrenar aquest Life Action de Netflix. El de Netflix, no el de Disney. Exacte. Doncs bé, l'Andy Serkis, és aquest nou director de la segona entrega de Venom. En el repartiment principal, hi repeteixen actors, com, per exemple, Tom Hardy, que és el que fa del protagonista, és un actor que ha aparegut a pel·lícules com El Renacido, Mad Max, Furiel a la carretera, o Dunkerque. També apareix Woody Harrelson, que també va aparèixer a la primera de Venom, igual que el Tom Hardy, també a Zombieland, Mata i Remata, o a 3 anuncios en les afueres. També. I, per últim, hi apareix la Michelle Williams, una actriu que ha sortit a pel·lícules com El Grand Showman, o, després de la Buda. I us explico de què va aquesta secuela nova de Venom. Què ens porta de nou? Doncs bé, és un... Bueno, primer, si no sabeu qui és el Venom, doncs us explico una miqueta. El Venom és una mena de simbion, que és com una mena de paràsit, que... com que poseix a la persona que escollit. Doncs això és el Venom. I és un spin-off del 2018, que va començar sobre l'univers de Spider-Man. Per tant, està relacionada amb tot l'univers també de Spider-Man. Tot aquest món, sí, sí. Exacte. Doncs bé, tenim, en aquesta entrega, el retorn de Lady Brock, que és aquest protagonista, un periodista, perdó, i reporter bastant astut, que, després de quedar infectat per aquest simbion pel Venom, experimentarà radicals canvis dins el seu cos i adquirirà els poders del Venom, el qual fa servir el Brock com el seu hosta, com aquest paràsit que és, i el comparteix en un perillós superdulent. Superdulent, però que és el protagonista de la història. Per tant, nosaltres estem veient la història des de la seva perspectiva. Exacte. Aleshores, no seria tant com dolent, seria com més anti-heroi, no? Podria ser? O què? O també... Una altra punta vista. Exacte. Aquesta era la promesa de la U que se li segueix repetint en la dos, en aquesta nova. I, després del Venom, es retrobarà amb un altre personatge nou, que és el Kletus Kassadi, més conegut com a Carnage, que seria com el seu archienemigo. El seu simbion, també és un paràsit en aquest cas, que és el seu archienemigo, l'enemic més sacnant de la història de Spiderman i també del Venom, i aquest fet, òbviament, produirà un gran conflicte entre totes dues criatures. M'encanta! Un conflicte, i aquesta música tan calmada. Continuem, continuem, amb la bona companyia i el Buen Patrón. Exacte, que és la següent pel·lícula que us porto d'aquestes estrenes de cinema. Tot això que estem parlant de la mateixa, són de pel·lícules de la gran pantalla que s'estrenen a partir d'avui, divendres 15 d'octubre. Tenim el Buen Patrón, una pel·lícula espanyola produïda per Reposado Producciones Media Pro, television espanyola i TV3. Es tracta, en aquest cas, d'una comèdia dramàtica de dues hores. Aquesta cicadura exactament dues hores. Dues hores de pel·lícula. Dins d'altra part... Està fregant el pal. Ja estem acostumats a aquestes duracions a les pel·lícules. De mitja hora i dues hores és la següent pel·lícula. Exacte. Tu compres. Doncs en aquest cas tenim una pel·lícula dirigida i guionitzada també en la seva plenitud per Fernando León de Aranoa, director de pel·lícules també com Loving Pablo, amb el Javier Bardem i la Penelope Cruz, que el Javier Bardem repeteix en aquesta del Buen Patrón. De fet, fa del Buen Patrón, fa del protagonista. Javier Bardem ha sortit a d'un, per exemple, també recentment. Los Lunes al Sol, que és el mateix director també. Los Lunes al Sol també hi apareix exacte. Los Lunes al Sol del mateix director també, manual d'instruccions, és un dia perfecto, política, moltes altres pel·lícules. I tantes més. Exactament. Manolo Soló ha sortit a pel·lícules com El Silenci de la Ciudad Blanca o la sèrie de 30 monedes. M'agrada molt aquest actor. Té una bona trajectòria. No sé què és jo. M'agrada molt. Té una caixa de tots que sempre fan de secundaris, però deixen. Home, mira Javier Gutiérrez, per exemple. Javier Gutiérrez comença com a secundari i mira l'ara. Sí, sí. Qui sap què passarà amb el Manolo Soló. L'amor que ha sortit al cor de Annie o a la pel·lícula de la Vuela. I aquesta és la segona pel·lícula, la llargo metratge on apareix. La Vuela que encara anil·la m'estanat, com que ho hem fet aquí a Sitges i és veritat, és veritat. Un festival, però poc més, poc més. Per això que de moment només ha aparegut en aquestes dues pel·lis i aquesta és la que s'estradi el primer. Ja veurem, ja veurem. Doncs bé, us explico de què va El Buen Patrón. El Buen Patrón té com a protagonista a Blanco, que diu el personatge de Javier Bardem. És un carismàtic propietari d'una empresa que fabrica balances industrials. Molt normal, no? Sí, aquesta és la paraula. En una ciutat espanyola també bastant normal. Allà, allà, ella està esperant la visita d'una comissió que decidirà el destí de la seva empresa i si obté un premi local a l'excel·lència empresarial, com el bon empresari que és. Per tal, tot ha d'estar perfecte per aquesta visita tan esperada i ell ho prepara tot a consciència. No obstant això, tot sembla conspirar contra ell, com no, estem en una pel·lícula dramàtica, aquestes coses han de passar. I els seus problemes començaran quan un antic treballador es manifesti a les portes de la fàbrica i li intenti buicotejar aquesta visita tan esperada. Aleshores ell, el Blanco, haurà de treballar a contra-rellotge i intentar resoldre els problemes dels seus empleats, creuen tota mena de límits inimaginables i donen lloc a una exesperada i explosiva successió des de veniments que acabaran en un clímax tot imprevisible de conseqüències monumentals. Quines musiques més calmades estàs posant avui? Jo crec que ens han canviat d'hora més amunt, que es fa molt més tard, que es fa de nit abans, que es pot canviar sense dormir. Jo crec que sí, a final... Ara farem un canvi de lloc, no pateixis. Puc continuar amb la resta d'estrena i vaig buscant un canvi. Vale, vale, confio en tu, aleshores. Doncs els cinemes també et podreu trobar, ara que estàvem parlant també una miqueta per damunt, desitges, no en profunditat, també tenim altres estrena com dues col·legues i la gran Bèstia. En aquest cas és una secuela d'animació i comedi infantil familiar de Noruega, una pel·lícula infantil i tal. També tenim un drama de catàstrofes parlant de l'impossible. Doncs mira, un drama de catàstrofes de França i Bèlgica, que es diu en aquest cas Tokyo Shaking. També tenim un documental espanyol. Un és Espanya, la primera globalització i el segon és Aztarnak Ueyas. I després tenim la resta en aquesta que estàvem dient del dia de la Bèstia. Igual que el Raül. Avui té fet spoiler. Igual que el Ra... bueno, un spoiler, però que els uïns... Igual que el Raül va poder gaudir d'aquesta re estrena a la gran pantalla de la Bèstia a Sitges, doncs... El Dani també, que no el vaig veure només en telèfon. I era, eh? I era, i era. I tant. Jo l'hauré d'anar a veure al cinema. Doncs que sapieu que també tenim l'opció de veure a la gran pantalla dels vostres cinemes de confiança. A l'enrere la part de cinema anem a la part de les plataformes que, òbviament, també ens porten unes estrenes bastant interessants. En aquest cas comencem amb Netflix la nostra plataforma de confiança per començar aquesta sàpia. Home, de confiança... bueno, per començar, sí. Per començar, per començar. Perquè comença pel que és sempre. La cara genera més contingut, òbviament. Doncs aquesta plataforma Netflix ens presenta una estrena que es diu Distància de Rescate. Us en recordeu dues setmanes enrere que teníem una pel·lícula que es deia Somos Can... Fuimos Canciones, protagonitzada per la Maria Valverde? Sí. Doncs en aquest cas també està protagonitzada per la Maria Valverde. No té res a veure amb l'altre, eh? No té res a veure amb l'altre. És una completament diferent. Es va estrenar fa dos dies, de fet, el 13 d'octubre, una pel·lícula que ha de fer de Perú, d'Estat d'Honets, de Xile i d'Espanya. Molts països involucrats. Es tracta en aquest cas d'un thriller dramàtic i de terror sobre la maternitat. Que el gènere és completament diferent a l'anterior pel·lícula. Quan dius dramàtic i de terror si estàs parlant de la maternitat, la maternitat és bastant evident. Home, podria... Qui sap, haureu de veure la pel·lícula. Hi ha un moment de tot, eh? Aquest cas és restant de seqlipi també durant una hora i mitja. La pel·lícula s'ha finalitzada per Clàudia Llosa, és un actriu peruana, de pel·lícules com Noi Hores Vuela, Madei Nusa i La Teta Sustada. Quin tipus de consell és Noi Hores Vuela? Ja no sé... Estic així la pel·lícula. I a part de la Maria Valverde també hi apareix la senyora Dolores Ponzi, és un actriu argentina que ha sortit a produccions com La Mísima Sangre, Nieve Negra i La Cordillera. Totes també pel·lícules argentines. I es veu que Distància de Rescate va estar al festival de San Sebastià de l'any passat, del 2020, a la secció oficial de llarg matratges a concurs. Per tant, una data bastant interessant. Us explico de què va. Tenim una dona que es diu Amanda i passa les vacances en un poble tranquil a Argentina amb la seva filla petita, Nina. És una mare super... super-sobreprotectora que sempre està preocupada pel venestar de la seva filla, que no li passi res. I a les altres, tota l'estona està calculant la distància de rescat necessària per protegir-la, per si li passa alguna cosa, tenir un marge per poder-la rescatar. Per això es diu Distància de Rescate, la pel·lícula. Doncs molt aviat descobrirà que les coses que l'envolten en aquest pacífic i tranquil poble argentí no són com s'esperava ni com sembla. No he canviat de música, però aquesta sí que... Aquesta sí que és més aviat. Ah, sí que corra. Sí, sí. Ja estàs perdada, Amanda. Vingudes també de la plataforma de Netflix i us interessen altres estrenes. També tenim Violet Evergarden, la pel·lícula que és una adaptació cinematogràfica d'una sèrie d'anime, que és de drama de drama, sense ficció, Steampunk, la Violet Evergarden, la pel·lícula per si us interessa. També tenim Nunca Seremos Nobias, un drama de ciència ficció d'indonesia també bastant interessant, tipo Juego del Calamar, però sense ser batell royal. També és una miqueta així, ciència ficció, vamos a jugar a un juego. També una miqueta així. També tenim una comèdia de terrores làxers, que es diu Slashers, com no, de Slashers. Exactament. També tenim Juan Jacinto, un drama criminal sobre homosexualitat de Polònia, que es va estrenar el dimecres passat. I d'estrenes que es trenen avui a Netflix. Tenim, per exemple, Mujercites, la pel·lícula de la Greta Ghergis. També la teniu a partir d'avui a Netflix. També tenim Història de Lo Olvidable, un thriller de terror sobrenatural argentí que vaig veure al Festival de Sitges fa un parell d'anys. Sí? La resta la vaig veure. I... Me'n vaig a dormir. Era olvidable. Ja t'ho estan dient. Història de Lo Olvidable. Sí, sí, sí. Però és que hi ha més coses que s'ho obliden, no? Exacte. Com una batalla. Hi ha batalles, moltes batalles a la història que quedaran oblidades. No, s'ha oblidat tot. En aquest cas, tenim també la Batalla Olvidada. No estarà oblidada perquè està gravada en forma de pel·lícula, però és un drama bèl·lic sobre la Segona Guerra Mundial. Vingut d'Holanda. Hi ha una petitona que em fa molta il·lusió, que és el fantàstic Halloween de Tivocan, que és un especial de Halloween d'una sèrie que es va estrenar de infantil que es diu Tivocan on jo hi faig un personatge. Ah! Han fet un especial de Halloween que s'ha estrenat avui també. I també has participat? Sí, clar. Ah, molt bé, molt bé. És una de les amigues del protagonista. Que bé, que bé. I apareix Disfressal i tot i és molt cookie, m'agrada molt. Ja, deixant davant de la plataforma de Netflix, ara us vull parlar de Filming. Que us vull parlar d'una estrena destacada de Filming. I l'única estrena de la setmana de fet és El assassino de dos amantes. Una pel·lícula que s'ha estrenat avui de fet 15 d'octubre també, vinguda dels Estats Units. És un thriller dramàtic i de cinema independent, de Old Man Out Cinema i Black eforti Pictures, com a productora. És corteta, dura 1 hori i 25 minuts, gairebé 1 hori i mitja, aproximadament. Hi ha la direcció i el guió, si troba Robert Machoyan. És director de pel·lícules com God Place the Child, Gwen Sheeran i el Kurt de Minor, totes produccions independents, com són aquesta pel·lícula, l'assistulator de dos amantes. En el repartiment principal hi trobem dos actors, que són Clayn Crawford, ha sortit a Spectral i a la sèrie Into the Dark, per exemple, i també tenim a Sepideh Moffi, uns noms bastant peculiar, que han sortit a sèries com Black Box, Notorious i The Deux. I bé, la trama és bastant senzilla, tenim un noi que es diu David o David, que intenta desesperadament mantenir la seva família unida després de separar-se de la seva dona i intentar, doncs, això, mantenir una miqueta la coherència i la unitat dins aquest tràngul que estan passant. Tots dos acorden sortir amb altres persones, perquè clar, ja s'han separat, per tant, cadascú ha de veure la seva vida, però el David lluitarà per assumir una nova relació que acaba d'establir la seva ex de la qual s'està separant i que ell intenta fer veure que no li afecta, però en realitat sí que ho està passant malament. Es menja pel dintre. Exacte. I això és el que es veurà en aquesta pel·lícula de Filming. I altres estrenes d'altres plataformes que podrían ser Juego de Espíes, que la podeu trobar a partir d'avui també una comèdia familiar d'espionatge a Amazon Prime i si teniu Acbeo, us interessarà saber que teniu pel·lícules com Hotel para perros, una pel·lícula de cinema familiar de comèdia i de Gossos, com diu el títol d'estat d'onits del 2009. També tenim Mortadelo i Filemon contra Jimmy el Cachondo Aquesta pel·lícula d'animació infantil de comèdia també espanyola del 2014 de la fe, va guanyar exacte, que va guanyar un Goya, diria? Sí, un, no sé... O un més, potser. I també tenim Dracula, la línia jamás contada per la neixida de personatges de terror aquesta pel·lícula de terror dramàtic i biogràfic entre cometes perquè parla del Vladimir no sé com es deia el que està basat al Dracula, que és un passatge... Black Tepe's Black Tepe's es deia? L'empalador... No sé per què m'has dit Vladimir és una bastant comú de bon pir, de fet. Doncs també tenim aquesta pel·lícula Acbeo Déu n'hi do perquè s'allà amb un Dracula just just just per començar el very, very, very. Flip. 被被. 被被. No ets l'únic rising reis a les generations. Molt bé, molt bé, molt bakxem, va太 baxem, va! No recordo lli que generated un hangar! Clar, vam saltar ja con vaig a essentially gramordia. És una cosa especial, aquest, de precisges, una mica. Correcte, i la setmana anterior us vaig parlar de Frankenstein, que al temps em va menjar i vaig haver de fer-ho, que ho reculta a un futur complet especial sobre aquest tipus de mitologia del cinema de terror d'aquests monstres clàssics, no? Van parlar de Frankenstein, a tu ens has parlat de Dracula, i al final són aquests tipus de personatges. Sí, més així, clàssics. I avui tenim, com no, dins d'aquest festival de sitges, el leit motiu d'aquest any, que és... L'Oma Yop. Uuuh. Bé, m'hauria de dir... Sí, quina energia em dona aquesta música. Sí, sí, eh? Déu-n'hi-do. Igual que la intro també. Sí, sí, sí, per això, per això. Doncs això, després del salt per l'especial de sitges que vam fer la setmana passada, encara que d'alguna manera també vam tractar el tema d'avui, reclamem ara la tercera entrega dels personatges clàssics del cinema de terror. Ja us vaig avançar que el següent seria l'Oma Yop, i és que el miti com a Yop li deu molt el cinema. A més de la seva popularitat, al costat d'altres criatures de l'olympia, els tombis i altres monstres, dels que hem parlat d'alguns, la nostra idea visual de com seria un licàntrup li ho devem precisament a com ha estat presentat en multitud de populars films, no? Sí. I ha aparegut des de l'època durada de l'universal en múltiples versions, de terror, la més obvia i comuna, però també en comèdia, en musical, i fins i tot el cinema pàtrig, però trobem uns rossos exemples. La primera que es coneix és Ramon Tan i Més Dimenge, que al 1913, en un cosmatratge titulat de We Were, de We Were Wolves. Sí, de We Were Wolves, que és l'Oma Yop en anglès. Dirigit per Henry McRae. Des de llavors, molts homes jopen ha aparegut en les pantalles. L'Oma Yop continua sent un dels tres grans monstres dels cinemes junts d'Andréa Colau i Frankenstein. Hi ha molt folclore que l'envolta, realment. Correcte. Doncs això, Juno, Andréa Colau i Frankenstein, per exemple, serien dels tres monstres principals. Potser serien els més grans mites que ens apassionen els condicionals afegint els zombies, que viuen una edat d'or, no? Potser. Però a diferència dels vampíos o del monstre de Frankenstein, l'Oma Yop és un home normal, que continua fent la seva vida corrent. És veritat. I agafar autobús. És com la canna muntana que té, or the worst of both worlds, seria, no? O agafar autobús, o anar al supermercat, però per alguna maledicció, les nits de Juno Plena es transforma en una bèstia impressionant, que si te'n xampa et destrossa. Exacte, no surts viu d'allà. Per descomptat, fa molt més por que arribi a la mossegada d'un vampir, que pot ser... fins i tot és addictiva, no? Potser és addictiva, com veiem en Blade, per exemple. Exacte, té aquest toc seductor, també. Sí, una mica més eròtic, no? Sí, els vampirs atractius i tot. Bueno, ja de tot. Però la Jota ja hi ha, però... Ja de tot. Sobretot en la banda de dràcula i tal. Sí, curiosament, el mitre de l'Oma Yop és un dels més antics de l'humanitat. En cultures ancestrals ja es parlava d'ells, d'Edo i geògraf grec, parada de la història en el món occidental, va escriure sobre els neuros, capaços de convertir-se mitjansansos d'ilegis en homes jop. Els grecs ens van donar, també, el primer home jop que coneixem amb noms i cognoms, com l'Icaon, del qual es parla, per exemple, en la metamofòsia d'Ovidi. Per tenir la metologia, a les hores, per tenir la metologia grega. Ah, no ho sabies? No ho sabies. I es parla molt d'això. En Déi, amb la metamofòsia d'Ovidi, que, si recordeu la setmana... Fa dos setmanes, us parlo del que... Sí. Franca, també, basava part de la història en això, i amb aquests mitjans fòssils. De fet, Zeus es convertia en qualsevol mena d'animal, segur que en algun moment es va convertir en un llop. En el que li convenés, tal com li convenia. I és que aquest pànic que tenim als homes jops és una por de perdre el que ens fa humans, per dir-ho d'alguna manera. Tot i que no deixen ser animals. Per això. No tenim l'instin animal tan desenvolupat. Ens encanta pensar que són civilitzats, i per això ens fa aquesta por, no? Fins que surt en la tele que ens confinem, i jo... Ser el nostre instin animal de supervivència animal. I s'haig de veure una gent desgigada en supermercats, o reemplant en tot. Una vegada vaig conèixer un noi, l'esgotat de presses de la gran ciutat es va anar al camp a posar una granja. Quan li vaig donar a veure, s'havia deixat el pèl llarg, la barba, fer allò com a hòstia, es movia, com una bèstia. Va ser com conèixer el mallot, però semblava molt més feliç, la veritat. Si ell estava feliç amb la seva vida, no feia mal a ningú. Encara que tots recordem els films de l'universal, com els que van fer popular a l'Homaiop... I que alguns han estat assitges de fet. Sí, en aquests dies estan fent un món de reposicions, o pel·lícules noves, inclús, amb aquesta ideologia de l'Homaiop. És un dels clàssics. Doncs això, encara que tots recordem els films de l'universal, com els que van fer popular a l'Homaiop, la veritat és que abans va haver-hi els títols d'estacats dels licàndrops, no? Pel que sembla, l'universal ja va produir el cúmut avui perdut. On sortia... On sortia molts d'aquestes pel·lícules en perdut, no? Estan registrades, però no les hem pogut veure ningú. Doncs això, on sortia el primer licàndrop, que era una dona de l'americana. I no n'hi ha que fot unir res? Ho hauria mirat, no sé si hi ha alguna foto. Vaig a buscar-ho. Aquesta dona, o donallop, es deia Guaduba, i era protagonista de Wood Wolf, com deiem abans, en el 1913. També abans de les pel·lícules de l'universal, el 1935, i 1941, que són les que fonamentaven el subgènere, cal esmentar que a França es va rodar el primer diametratge sobre aquest absumpte, de Piedra Són i Jacques Roulet. Mira, de fet, ara que dius això del 1941, he buscat primer hombre lobo cine, i surt una imatge del 1941. 1951, que és la més psicònica. Però què va, què va? És del 1913, oi, la que has dit? Sí, sí, sí, la que es va perdre, sí. Doncs això, això. En aquesta pel·lícula francesa, amb un sacerdot que sofreix la maledicció de l'elicantropia, a Alemanya va produir, va produir, amb Jacques Roulet, que hi ha també un parell de pel·lícules, el 1932, referent a aquests homes jobs, tampoc es conserva d'aquests dos títols. Ah, ja estic. Per tant, ja de dir que és cada vegada més difícil. Després de l'èxit de Dracula i Frankenstein, tots dos, el 1931 i la mòmia, 1932, el Job Humà, el 1935, seria el primer intent de l'universal amb l'Home Job. És la mateixa època, realment. Sí, per això va ser la gran boom, d'aquests monstres clàssics. Exacte. Encara que la pel·lícula va establir les bases del subgenre de l'elicantropia, seria l'Home Job, de 1941, com dèiem, de l'onxany i juny, es posaria per primera vegada el maquillatge de Jacques Pius, també creador del maquillatge de Frankenstein o de la mòmia. Es va lluir, aquesta persona. Sí, va fer grans icones del terror. Amb el pas dels anys, el personatge va anar cobrant encara més la diàvansa del cinema, amb pel·lícules memorables que van dotar el personatge de major presència en la cultura pop. Fins i tot va creuar el camí amb els monstres mítics del gènere, com és el film de Frankenstein, Meet the Wolfman. A veure, crossovers. Sí, sí, es van començar a fer crossovers, totalment. Jo suposo que la gent també volia veure-ho, no? Home, és el que es volia veure. Igual que la sèrie de Marvel de... Què passaria si l'home allò que es trobés amb el Frankenstein? Jo crec que això encara fa gràcia. Sí. Això encara fa gràcia, no? Tenim molts exemples, no? Feidi contra Jason... I tenim un episodi del War if també de zombies. De què passaria si els vengadors es torni sense zombies? Per això, per això. Doncs en aquesta pel·lícula de Frankenstein i el mayor, el 99 del rocks del 1989, el 83, per olmas... Un científic 28, tracta de controlar a un home IV fry al mateix dia que intente reanimar el monstre de Frankenstein. Stephan Jadencar,Coral dels Bens Dezusi- Vol fer tot aquest Maker... Vol Blessar, la banda. Solid que és un home i no pot fer les dues coses. En Thankfully, el nostre nostre preferitwareografi speculationузal, MK Jackson, deholeo, Xbox, mitjansfan чes triomfes, Pots dir que més vegades s'ha ficat a la pell de l'Omaior, el cinema és Madri l'Ein. No només apel·lis espanyoles, sinó internacionals. Sí, vam morir a l'any 2009, hem pogut veure alguna pel·lícula, algun clip aquí a Sitges també, ni més o menys que en 15 pel·lícules el llarg de 40 anys va fer d'Omaior. En 12 d'ellas, començant en 1968, amb la marca de l'Omaior, va interpretar a Val de Mar de Nimsky, un omaior d'origen polonès. Nachi volia que el personatge fos estudiar i es digués José Únibodo, dobro, però li van canviar perquè la censura de l'època no permitia monstres espanyols d'aquesta casta. I per què l'escollien sempre ell? Tenia cara d'Omaior? Era pelut, eh? Si el veus, és un omaior tal qual. Després, en els anys 80, que seria la dècola prodigiosa del cinema del Somaior, en el 81, per exemple, és el gran any per als Somaior en el cinema, gràcies, sobretot, a dos títols espectaculars, un omaior per a l'Ondres, de John Landys, o a Uyides de John Dante. Possibilment, les dues millors pel·lícules autoritzades pel·licà en trups. Aquestes dues meravelles van coincidir en cartell amb lobos humanos, que sense arribar al mateix nivell tampoc està malament. Crec que guions molt clàssics es van afegir uns efectes de maquillatge molt desenvolupats impressionants. En guions simples... Això per l'època tenia a veure també. Eran guions simples, però amb un gran maquillatge i efectes, i precisament per això, per allò que hi estic abans, perquè era el que volia veure de gent. Volien anar a veure una pel·lícula de terror, un omaior que ens fes por, no? Òbviament. Això, i és que no oblidem que un omaior americà a l'Ondres, per exemple, va aconseguir el primer Òscar de maquillatge. El primer que es va durar com a maquillatge va ser per aquesta pel·lícula. L'Òscar Rick Baker. Una gran inauguració, també. És un geni del maquillatge i es va emportar una marescuda estatueta. El més innovador és que va afegir el morro, el seu omaior. Tenia una aparença més animal i menys humana. Fins ara els maquillatges eren plans. La diferència és tant que el llop té l'ocico i tot això, i la cara humana del llop, generalment, era més humana. Sí, més normal. Baker també apareix acreditat com assessor en els efectes d'aullidos, d'igual de terrorífics. Per tant, de les pel·lícules més icòniques d'aquest any, Rick Baker estava afecat amb elles. Amb aquests avanços de Baker, el maquillatge de Jack Pius, pels films de l'universal, sempre quedaven en l'imaginari col·lectiu, perquè van definir el personatge. Sempre imaginarem un omaior amb l'aparença que aquest mestre li va donar a l'oncini júnior, en l'omaior del 41. Una llàstima que el cinema, posterior de l'hagi de rebutxat el maquillatge per abusar dels gràfics digitals. Però això no només el nom es llupa, això. I per mi no funciona igual, però, clar, a final és una mica de l'abans. Són diferents maneres de fer, unes més altes anar, i d'aquesta manera es veig que li donen molta més versaltilitat i pots fer moltes més coses que no, amb un maquillatge que es fixa. També era més veritat. Però qui són els millors i els pitjors? Són els jobs de la història del cinema. Podria convençar pels pitjors, no? Crepúsculo, crepúsculo, crepúsculo, crepúsculo. Sabia que havia crepúsculo. Realment, jo no sé com són els jobs llagants. I a quan a Següela crepúsculo, també. Crepúsculo és que tracta una pel·lícula plana que converteix al dicantro per una espècie de pal·luig gran o de rocet pel teatre de la protagonista. Crepúsculo, jo crec que la manera de veure-la és... No te la prenguis en sèrio, prengue-la com una pel·li de comèdia. Home, m'he sabiat, perquè un dels seus moments voluntàriament dinícules és quan els vampius cuinen espagueti per mantenir les aparences, malgrat que ells no puguin menjar, no? Bé, els nens eren espaguetis i no eren coses rares. I tant, i tant. No, ara, la veritat. Hi ha moltes pel·lícules d'homes jobs millors i pitjors, però us comentaré algunes de les que són més sonades, per dir-me d'alguna manera. El 1985 arribava amb tot l'efecte i amb tota la força de regress al futur arribava a Michael J. Fox amb un Teen Wolf. Oh, és veritat. Clar, per exemple. Això és una sèrie, ja. També, han fet una sèrie després, sí, però hi havia una pel·li. Ah, bueno, hi ha hagut diverses pel·lis. La segona no es parlaré perquè no és l'un mateix. És com la quarta de Pirates del Caribe, no? Hi ha pel·lícules, almenys en 1994, Jack Nicholson els ficava en la pell de l'Oma Yop, en Lobo, amb un Amicel Pfeiffer, també, i tal. El maquillador és, nuvament, Rick Baker en aquesta pel·lícula, però aquí no li han deixat fer un maquillatge d'un tipus d'homeló americano en Londres, i el poble de Nicholson li posen pels, així, com per sobre, que el sembla com que veia una festa de hallows, com a la que dius. Sí, que no li van fer gaire bé. Una anècdota curiosa. En aquest any, Nicholson, en el projecte, a la Colòmbia, li va oferir dirigir aquesta pel·lícula, Estanly Kubrick, que, evidentment, ho van avutxar, com era l'espera. Òbviament. Hi havia drets de resplandor, no?, de fet. Sí, per això, el 81, el resplandor, no?, que estem parlant del 94. Òbviament. És que el Kubrick em sembla que només volia fer una pel·lícula de cada gènere. I el terror ja l'havia cobert, doncs. Correcte. Un altre home i jo que no ha vingut així al cap, que si fem aquest especial, jo crec que traurem més homes i joves, per tant, faig una repassada així per sobre, el Reims Lupin de Harry Potter, no? És veritat! És veritat, que van tot i que es converteixen en un licàntrup, una mica que semblava com una rata gegant molta de fans. Sí, no tenia gaire pèl. Era com una garrada. Era una mica garrada, sí, sí, sí. Però sí, és veritat, no havia caigut en ell, eh? És veritat. Benicio del todo, Antoni Hopkins, també n'han sigut joves, com jo he parlat... Antoni Hopkins ha sigut jo. Sí, també, també. Com ja hem parlat aquests dies, fins a aquest cap de setmana, durant el festival de Sitges, que té com a leit motiu precisament l'Oma Yop, i s'han pogut, com deia, veure moltes pel·lícules d'aquesta temàtica, noves i antigues. Dit això, bueno, que és una última cosa, que és que els estudis universals han apostat per Ryan Gosling com el nou Oma Yop. Què dius? No ho vol dir res més. Necessito redir res més. Deixo que espaculeu una setmana sobre quin serà el següent i últim monstre clàssic que us portaré en aquest cicle de la Pesca Universals, la dràcula de Cosa del Pantano, l'Homni Visible, fer les vostres apostes a les xarxes, i veurem qui l'encerta. Doncs sí, de moment has parlat de Frankenstein, va ser el primer... Bueno, de fet, primer vas parlar del terror en general, després de Frankenstein, ara hem mencionat una miqueta dràcula, però res, no en parles res. De l'Oma Yop. I ara quedeu un altre, i ja està. I ja està, i farem una especial tot junts per Halloween, que ho sembla. Com si estiguessin convidats en una festa. Correcte. Guai, guai. Podríem venir disfressats, de fet. I de monsters clàssics. Tots els que veu venien aquí a la ràdio en mascaeta, però no ens diuen bé. Exacte, amb màscara i a sobre a la mascaeta. I farem una festa de Halloween aquí dins. Doncs quin creieu que serà el proper monstre que portarà aquí el nostre estimat Raül, la seva secció a la repesca? Això, ens ho dieu, o per privat, o a les xarxes socials, tant a Instagram com a Twitter, o a nosaltres personalment. Ja sabeu, dieu les vostres proposicions. Doncs dit això, farem una petita menció a un festival que... Correcte, aquesta última secció mini-secció que tenim al final del programa. Avui serà molt mini, perquè té importants, però... Com a l'altra vegada, també. Bueno, avui us parlem de Serialitzados Fest. És un festival que se celebrat anar a Barcelona com a Madrid, i a Filming, també, de manera online, que Filming està tot arreu, ara, totes les festivals. S'està quedant tot, s'està quedant tot. Però ja fa bé, ja fa bé, perquè qualsevol ho faria, de fet. No, i centralitza, que suposo que és fàcil, no hem de tenir 50 plataformes. Exacte, no, i a més, si no esteu a Madrid i a Barcelona, també és una bona oportunitat per gaudir d'aquest festival. Un festival que va del 18 al 30 d'octubre del 2021, per tant, teniu fins a final, de més, per participar, doncs, en aquest festival. És de sèries, de fet, no? És un festival sobre sèries de televisió, sí. No és tant de cinema, en aquest cas? Correcte, és una... Són productes audiovisuals, al cap i a la fi. Sí, la programació contra mestrenes de sèries, i de com tal sinèrits, serrades amb showrunners i directors, amb la coneixement mundial, humanatges al talent consegrat, si tenim un showcase de pilots de ficció, entre les primeres confirmacions, cal destacar dos documentals, com són a Soplano Sessions o Lluís Teducs, i sèries i un munt de contingut que la veritat és que ho fa molt i molt segurem. No, i a més, porten set edicions, ja. Sí. Aquesta és la setena edició, que no tenien idea. L'any passat es va fer tot online, i aquest any ja es pot fer una mica de manera presencial, però l'online no ha deixat d'existir, igual que sí, és que tampoc ha deixat d'existir l'online. Tant les activitats... Per tant, les activitats són gratuïtes, com per les que... de pagament. Pot ser una pàgina de programació de Barcelona o Madrid, i fer l'adquisició d'avió online, mitjançant la nostra... on sigui la nostra... la tiquetera Eventbrite, i aquí podeu veure tot el programa i totes les noves dipel·lícules, sèries o reaccions que fan. I la majoria d'entrades estan des del 21 del setembre d'aquest any. O sigui que, si us interessa, donneu-li un cop d'ull a la web i ho trobareu tota la informació. Doncs això, esteu convidats. Si... això, ja anem a comar. Exactament. T'ha quedat així una mica, sí! Sí, ja hem acabat el programa. I amb aquesta l'última banda sonora, que ens proposa un oient. Correcte, tenim de part del Mario Bernat, que el dediquem a aquesta banda sonora amb la qual acomiadem el programa d'avui. Tenim la missió de Enio Morricone. Per tant, tot a per tu. Adéu-siau i que passeu molt en cap de setmana i bona setmana de cinema. See you again! Everybody's talkin' at me, I don't hear a word they're sayin' Only the echoes of my mind. People stopin' still, I can't see their faces, only the shadows of their eyes. I'm going well, the sun keeps shining through the pouring rain. Going well, the weather suits my clothes. Bancin' off of the northeast winds, settin' on summer breeze, and skippin' over the ocean like a storm. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. I'm going well, the sun keeps shining through the pouring rain. Going well, the weather suits my clothes. Bancin' off of the northeast winds, settin' on summer breeze, and skippin' over the ocean like a storm. Everybody's talkin' at me, I can't hear a word they're sayin' Only the echoes of my mind. I won't let you leave my love behind. Bancin' off of the northeast winds, settin' on summer breeze, and skippin' over the ocean like a storm.