Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Te hablas conmigo? ¿Estás de cachada? Eres tu cosa que vosotros no creíais. ¡Muy bueno, muy malo, muy malo! Y si no me escuchas, vete al infierno. Anda. Alegra'm el día. Molt bona gent que ens està escoltant des de totes parts del món, des d'arreu del món, sobretot des del bas llobregat, ens podeu escoltar des de qualsevol lloc. Nosaltres som Cinema Alegresca. Tornem amb un programa més com totes les setmanes per parlar-vos de molt cinema, de molta gresca i del que sorgeixi de tot, perquè ja sabeu que el nostre programa és superimpredisible, fins i tot per nosaltres també. O sigui que esperem que us agradi més una setmana més que us portem aquí el nostre contingut amb molta estima. Ens podeu escoltar des de Ràdio Molins de Rei 91.2, des de Ràdio Desver 98.1, des de les nostres xarxes a Evox. Estem també a Spotify, en aquesta cinquena temporada, també, a Ràdio Cinema Alegresca. Estem a Twitter i a Instagram. Bastant actius, la veritat, i podeu estar també interactuant amb nosaltres directament i venir al programa i tot. Us esperem amb moltes ansies. Jo sóc la Laya Vidal, i estic acompanyada, molt ben acompanyada, com sempre, amb l'estimable... Bé, l'entrenyable a Ràdio Navarro. Puc ser de tot a l'edat. Puc ser de tot. Incluso les tecles. Puc fer de tot a d'allà. Tots els adjectius. Molt bona tarda, molt bon anir. Aquestes soles que tenim una mica així... Quan ens ho estiguin escoltant. Bon dia, bona tarda, bon vespre... Si no, nos vemos esta mañana. Buenas tardes, buenas noches, lo que sea. Doncs aquí estem, una setmana més abans de la setmana de Halloween. Abans de moltes coses. I després de moltes altres. Ostres, la que sé bien, eh? Ara tenim... No és per crear hype i justificar, però tenim... Que ho farem, que ho farem. Tenim unes ganes de que vinguin les següents setmanes, perquè tenim moltes coses, moltes novetats per presentar. Estem molt il·lucinats. Probablement tant us portem aquí el programa d'aquesta setmana. Hem de recordar que la setmana passada vam fer aquest especial anterior de Sitges, abans d'anar a veure les pel·lícules del festival. Algunes ja les havien anat a veure amb els nostres convidats de la Ornigonera. Recordem. Però avui hem vingut nosaltres dos, amb la presència del Dani espiritual, com tenim també, però hem vingut també a parlar de l'espost impensable. Hi ha un cop ja ha acabat el festival, ja va acabar dimenge passat. O sigui que tenim les nostres opinions de les coses que hem anat a veure i també les voldríem explicar en el programa d'avui. Per tant, això és el que ens espera. Benvinguts i benvingudes a Cinema Ologrezka! Oigrezka! Per tant, avui tindrem una secció de què hem vist, jo crec que bastant extensa. Ostres, sí, sí, de recomanació. Sí, jo crec que com a mínim tinc un negressat. Avui no em pots preguntar què has vist, perquè no acabaria mai. Exacte, perquè per qui no ho sàpiga, el Raül va tenir la acreditació de primsa aquest any. Aleshores, l'ha pogut exprimir el màxim i ha estat tots aquests dies en anti, a la mà de canses i tot, per aprofitar-la el màxim possible, veient 3, 4 pelis per dia. Ha sigut intens, sí, la veritat és que bastant. L'altre dia feia el raconta, perquè tenia el gran sol que em van convidar a participar en el rei du ple, de principi de setmana. Abans de començar, em vas dir que tenies pensat veure un esvintialgo, 30. Sí, doncs he vist 31. Uau! Però, ojo, que després ho pensava, dic, no són 31 pel·lícules, són 31 sessions. Clar. Sessions, que hi havia sessions dobles. No, i sessions de curmatratges, també. I sessions de curmatratges, que això és un altre pel·lífon. Com tant els curmatratges, potser n'has vist... 50 produccions, així. És possible, és possible. 50 produccions en una setmana és una bogeria. I encara me'n treu de temps per fer el cinefòrum a Sant Joan d'Espí, sí que és... També, també. Molt boig. Sí, sí, sí. Vull dir que voldria parlar d'això, de la pel·li que em van comentar, de la pel·li de la doncella, que ja comencem amb aquesta mini-secció que tenim sempre de recomanacions del que hem vist al llarg de la setmana. I una pel·li força interessant. A mi m'agradava bastant. No n'havia sentit a parlar, i mira que va guanyar un dels premis de Sitges. Un dels premis del públic de Sitges del 2016. Sí, correcte. Una pel·lícula coreana, de Corea del Sud, ara que està de moda en paràsitos, en Mejo de Calamar i tot, doncs teníem aquesta... Acabem que ja es feien coses abans, eh? Òbviament, Òbviament. També teníem treinta o butosans i aquestes coses. Però sí, una pel·lícula molt interessant, una barreja de gènere, també, curiosa. Té tant drama, té sensualitat, erotisme, té venjança, té thriller, té un munt d'espectes. Frega bastant prou el gènere, també. Clar, clar, clar. Té una miqueta de tot, sí, sí, és completeta. Sí, i bé, vam estar allà dues hores, gairebé, que em sembla, comentant-la entre tots i traient-li les nostres interpretacions i destacant les escenes més això, que ens havíem marcat més i tot. Va ser molt lliure, molt interessant, la veritat. Si esteu interessats en anar a properes trobades, aquestes cines fòruns, seguiu les contes de l'Omigo Neda i assegura que us n'aniran informant. Correcte. Tenen previst d'entrada una part més, un cines fòrum per més. Exacte, i nosaltres pensem en Ari a totes les sessions. Per tant, si ens voleu acompanyar, doncs ja sabeu que podeu tenir aquest pla. I això. Què més coses hem vist a part de sitges? A part de sitges jo poc més. Jo també poc més, eh? Doncs anem a la piscina, llavors. Ok, ens anem a sitges ja. Vinga, som-hi. Molt bé. Molt bé, doncs, com comencem? Comences tu que has vist més coses? Jo, mira, parlaré... Podríem parlar, sí, dintre parlar dels 30 pico pel·lícules, no? No cabem, eh? Fem el programa només a això. Fem una mica de recull d'aquelles que, com a mínim, jo feig la recull... Ens ha marcat per bé o per malament? Sí, que quan penso a l'edició d'aquest any, em venen el cap, no? Jo podria parlar d'algú molt ràpid, així, que també ho haig parlat el rei dobleia, és a la Història Espada No. Sí, aquesta sèrie que s'estrenarà de fet el 5 de novembre, diria, que la portarem aquí també, no podíem portar-la al programa. S'estrenarà en Amazon Prime, perquè és una producció directa d'Amazon Prime, conjunta amb el fit del Chico Iván y Serrador, que és el gran creador d'aquestes històries per a la Màdora 1.000. M'agradaria destacar una cosa d'Amazon Prime, que m'agrada que està fent, que està apostant per creadors nacionals. Si Amazon Prime té ara mateix un contingut que cada cop va més a més, bastant ampli, tant actors, productors, gent d'aquí de nacional, com influencers, que també estan fent programes allà. Per aquesta banda, Amazon està treballant... Està fet amb força. Està fet amb força. I jo dic, amb aquesta col·lecció de pel·lícules, que jo... És que ha sigut molt la manda del Chico Iván i Serrador i d'aquestes històries que feia llavors. I, clar, podré tornar a viure una miqueta a aquest esperit, que no és el mateix, evidentment, però... Una mica aquest esperit renovat, no? Sí, perquè no sabia el que és, que és una... És una sèrie, d'entrada, és una sèrie... No, no és un remake. Són històries noves. No tenen res a veure. Però amb la mateixa essència. Sí, i és una sèrie que... Són capítols autoconclusius. Sí, correcte. Seria una mica això. Són capítols autoconclusius, en aquest cas, dirigits per directors de renom, com deies tu, nacionals. Tenim el Paco Plafa, la Paula Ortiz, el Rodrigo Cortés, Rodrigo Soler-Goyen... Allà em van preseure quatre, no sé si finalment seran aquestes quatre, l'únic i l'únic i l'únic més. Potser n'hi ha alguna més, però és hora de veure-ho. De moment jo vaig poder veure aquelles quatre, que em van agafar força les quatre, tenen bastant de força. És la segona vegada que s'intenta aquest experiment, perquè el 2005 ja es va fer pel·lícules per no dormir. Ah, de la mateixa producció, dius? No sé si són... No, per l'Amazon no estaven produïdes. Vull dir que es va fer un altre intent de renovar la mateixa sèrie. Sí, correcte. Ja es va fer amb directors, com Jaume Balareó, el mateix Paco Plaza, també Repatia, ara és de la Iglesia, Mateo Gil... Àlex de la Iglesia, que ha presentat també una pel·lícula, Sitzes, no? Sí, sí, sí. I el mateix Sitzes, Iban i Ferradut també feia una nova història. Llavors, aquelles també són molt bones, molt interessants, les podeu donar a algun puesto segur. També és la mateixa estructura que aquestes noves. És exactament el mateix per a algunes altres històries. Ahà, i nosaltres directors també. Sí, sí, com deies abans d'Àlex de la Iglesia, també ho ha presentat Venecia Frenia, que també la vaig poder veure, la vaig poder ouvir, que és una pel·lícula que m'agrada molt. Vaig tornar a veure el dia de la bèstia. És veritat, correcte. El dia que vau anar a veure el dia de la bèstia, estaves amb el Dani i vam coincidir també. Jo no vaig veure el dia de la bèstia, vosaltres sortíeu i jo entrava. I més tard vam considerar en Bel, que és una pel·lícula d'animació, una adaptació de la bèstia. Un reteniment, com es diu, de la bèstia, amb coses noves, en essència és la mateixa història, però amb afegits, amb coses diferents. Bel és un cas interessant, perquè és l'exemple de com un mateix producte pot causar sensacions tan diferents en la gent. Per què? Perquè el Raül, com que no li va acabar de convèncer, i a mi em va encantar. Sí, sí, la veritat és que a mi em va agradar, però hi havia coses que no m'acabaven, que no m'acabaven de fer el pes, perquè pensava que potser s'estania massa en segons quins punts. Però en general és una pel·lícula molt disfrutable, és impecable, visualment, i sonorament és una meravella. I sí que coincideixo amb el Raül, ja ho vam comentar quan va sortir de la sessió, que hi ha punts de la història que estan agafats una mica amb pinces i alguns furats de guió quan pares analitzar-ho, però en essència, a mi, és que em va emocionar fins i tot. Hi havia molta gent emocionada, perquè hi havia pel·lícula i t'ho dedicada. És guai, perquè va venir també el director, que va ser una presentació humanatge. Sí, perquè era el director de pel·lis com la xica que saltava a través del tempo, els ninos Lobo, Mirai i mi hermana pequeña, si és un pel·lis que han estat també a Sitges, i han tingut una tradició allà. És maco quan un festival li dona l'oportunitat de brillar a un director amb la seva primera pel·lícula, que és com li va passar amb la xica que saltava a través del tempo, i aquí veuen que agrada la gent, que té èxit, i el festival mateix veu com la seva trajectòria va impulsant-se i saber que va ser, en part, gràcies a haver-li donat l'oportunitat, és un gest molt maco. I tant. Jo volia posar sobre la taula també una producció italiana de Gabriel Mayaneti, que em va agradar moltíssim també. És Frick's Out. O com aquesta pel·li que a mi em va ser molt interessant. Que no confondre amb Knife's Out. No. És Frick's Out. Sí, sí. M'ho he begut, de tots aquests tipus de fenòmens. Doncs és un ciut que així, en Roma, en 1943, durant la segona guerra mundial, va ser molt interessant, però a partir d'aquí, oblideu-vos de tot. És molt refrescant, perquè és una pel·lícula que et diria jo, no sé si hauria de posar-la com comèdia, com aventures o com drama. És una d'aquestes que barreja gens. Sí, jo de fet, jo diria, no sé si heu vist la sèrie d'Ambree l'acadèmic. És la mateixa essència, però en aquesta situació que us he dit, aquest superador i aquests monstres, aquests bodadosos... Aquests frics, no? Sí, són aquests frics. I la situació, el que diem. A partir d'aquí, oblideu-vos de tot, oblideu-vos de història. Perquè a final d'aquí són sals en el temps, coses molt boges, sí, és divertit. És una pel·lícula molt divertida. Va semblar molt fresca. A més, pots trobar sitges, a la majoria. Jo crec que aquesta potser és probable que la trobem a cartelleres, finalment. Jo diria si em diguessin algun de les pel·lícules de sitges que acaba de cartellera, perquè lamentablement no tot es acabaran a cinemes. Surtot les més independentes. Jo aquesta no la descarto del tot. S'haurà de veure. I tant, i tant. Jo crec que, per exemple, en el cas de Frick's Out, m'has recordat una pel·li que vaig anar a veure també a les 8 i mitja del matí. Que guai. No m'haig de dormir per això. Això vol dir que la pel·li d'alguna manera era detinguda. Que era Superhost. Superhost. Jo també crec que és una d'aquestes pel·lis superfestivaleres. Però que veig probable que estigui a cinemes també. Perquè és una pel·li no és res de l'altre món. És una pel·li. És una pel·li. És una pel·li. Són dos influencers que es dediquen a un canal de viatges. De viatges. El seu canal està tenint una època d'estancament. Estan perdent subscriptors. Aleshores necessiten fer una sèrie de vídeos guais i des d'allà planeixen treure una sèrie guapa. A més, cadascú té les seves idees i tot es tenen idees en conjunt i tal. Aleshores arriben allà i es troben amb una hosta bastant peculiar quan veieu la pel·li, entendreu per què? I a partir d'aquí van desenvolupant coses estranyes amb la hosta, amb la casa i tot. I al final és un despliegue de festival total. Aleshores és això. És una pel·li entretinguda, no té gaire més, però passa una bona estona veient. La actuació és brutal. Aquestes pel·lícules sempre són interessants. És com quan nosaltres vam anar a veure el Franco Tirador aquell. No recordo com es deia la pel·li. A la Marató. Sí, que es va traduir com el Blanco Perfecto. Són pel·lis diferents, però és això, que te les fiquen a la cara i les gaudeixes. Sí, sinó a vegades ni a les buscaries. Volia parlar d'una que em va passar una mica el mateix. Aquesta edició he vist molt de cinema d'animació. Normalment sempre hi ha, però no sé com les que més he vist. Aquest any sí. Jo diria que quasi en majoria he vist animació. Precisament per això, perquè em resultaven com més curioses. Com les pel·lis d'animació. Hi ha algunes molt potents. Hi ha algunes que m'han costat. Una de les més nombrades, o les que més fa bombòria format en el festival, s'havia matgot, dirigida per Filtypet. Filtypet és un dels macs de l'Estop Motion des de sempre. Ha treballat a Star Wars. Ha treballat a Jurassic Park. Ha treballat en moltes pel·lícules. Espera, està a Star Wars i a Estop Motion? O va treballar per a Fictors Socials? No, el CAT. Es mouen per a Estop Motion. Aquesta era molt esperada. És una pel·lícula que Filtypet ha estat 30 anys treballant. És veritat. Aquesta em va costar. És com un boi hut. Una mica quan la van treure. La pel·li que tardó 12 anys. Penseu que sí. Ha trigat 30 anys, però no ha estat 30 anys treballant en aquesta pel·li. Això va resultar ser un com a matratge. El va reprendre per transformar-lo en un mig matratge. I anys després ho va tornar a reprendre per fer una pel·lícula sencera. Està obsessionat amb aquesta història. És molt... És una pel·lícula molt bizarra en aquest sentit. Té una animació, uns monstres... És molt bizarra. Jo crec que aquesta és la paraula. Amb 30 anys que ha tingut, entre altres coses, ha tingut temps per anar afegint idees noves. Jo no m'agradaria, però a mi em va costar molt. En canvi... En canvi, en el nivell d'Eston Motion, vaig poder veure un parell més que em van cridar moltíssim, que em va quedar molt, una fescula també, una altra tipus d'històries. T'ha cajit. Si és japonesa. I em van suplir també. A part de la pel·lícula està molt bé. També d'Eston Motion. Una temàtica molt semblant a l'emat got del film típet. És una història fotodista. En un món en què els humans ja no poden viure. Per tant, comencen a entrar en el subsol, al subsol hi ha com diferents nivells. Una mena de ojo. Ojo animat. No és el ojo, en el cas dels nivells. Com a cada nivell hi ha tipus de criatures diferents. Com l'infern també. I un humà que intenta arrentar-se en aquests mons. El que veiem és com l'apareixen els crèvils. Em sembla que el que em va dir va ser molt bé. M'ha quedat molt entretinguda, molt ben feta. I quan va acabar la pel·lícula, tots els crèvils eren el tecajide. Les veus dels personatges, el modelador, el composal de la banda sonora. Un meri d'increïble. que potser era el que li havia jugat al local, però tenia molta feina. Va venir el senyor Kett a presentar la pel·li? No, com a mínim a la sessió que jo vaig veure, no, com a mínim en aquella sessió no. Em recorda una pel·li que vaig anar a veure fa anys d'un youtuber que es diu Mister Jagger, que va fer una pel·li, i és un youtuber que sempre fa sketches a YouTube, molts personatges, però són tots fets per ell. I a la pel·li que la vam anar a veure al cine i tot, sortien tots els crèdits el mateix nom, excepte un o dos noms d'un parell de persones diferents que havien sortit al final de la pel·li, i alguna persona que l'havia ajudat en algun moment. Però la resta de crèdits, tots, tots, tots, doncs igual, igual. Això dic que és realment espectacular, sí, sí, sí. Que a més la pel·li estigui al festival i a més estigui bé. Clar, no, no, i a més això, que si filtip ets batida de 30 anys, voldria saber quant de temps has estat aquest. No està igual de treballar la stop-motion. També t'ho dic, no està exactament igual de treballar. Home, però és que... normal. Un ha tingut 30 anys i és l'altre a saber. El seu mèdic, el seu mèdic. I ja s'ho he deixat tu, eh? Però amb un altre stop-motion, en aquest cas, ten un nom més jag, però és en portugès i no s'ho diré sencer perquè no ho sabria dir-lo, però seria Bob Cusp, o Bob Spit, com es diu en anglès. I aquesta pel·lícula és una pel·lícula brasilera, de César Cabral, i això en va cridar molt l'atenció, perquè és un stop-motion, és una animació en stop-motion, han format de documental. Ah, sí. I en va semblar molt, molt interessant. És un format d'un documental en el que estan entrevistant a un dibuixant real, real, que existeix, un dibuixant brasil·le de vinyetes, de còmic, i l'estan entrevistant per aquest documental. Tot això comença a amoure sense la realitat i el documental i entre la seva ficció. I acaba sent una ficció i acaba sent una història molt divertida, perquè està explicant com la seva història, com va crear els personatges que l'han fet famosos, és unes vinyetes molt tipus, saps com en el Jueves, el Pedro Pico y Picovena, aquest tipus d'animació, aquest tipus d'ajudació d'illustació. Sí. En va ser molt divertit. A més, dins de tota la història no faria spoilers, però dins de tota aquesta història hi havia una mena de mini-minions, assassins, que no eren menyons, sinó que eren mini-eltonjons. Sí, a mi em va sobtar, també estava l'animi... Ustres, s'assembla a el tonjón, aquest bitxet, saps? I sí, sí, sí, era el tonjón i no hi havia un, sinó hi havia milers. Com els unpalumpes. I era assassins. A veure la mateixa cara, tots. Era una bogeria de pel·lícula, però estava molt, molt, molt divertida. Molt xula, molt xula. I aquestes dit que era brasilera, oi? Aquestes brasileras, sí, sí. Doncs això me'n llasa, i ja amb això que veiem sitges, no? Perquè per temps i tal. Jo també vaig veure una pel·li brasilera, que es diu una nube rosa. Sí, la nube rosa. Una nube rosa, sí. Que em va recordar molt als temps de pandèmia, que hem viscut perquè la història tracta que de cop en un dia, o sigui, de la nit al dia, apareix un núvol rosa a tot el món, i aquest núvol rosa es veu que és tòxic. Per tant, si t'exposes a l'exterior i et toca, et morts en 10 minuts perquè és tòxic, aleshores la gent s'ha de confinar a casa seva, no pot sortir, i clar, hi està la incertesa de quan acabarà això. És una mica de l'incident de Shyamalan, no? Una mica. Doncs no et sabria dir perquè no l'he vista. Però si tu dius, és que tindrà a veure la referència. I això, està bé la pel·li i la premissa, l'únic que li va jugar en contra que ens arribés una pandèmia real. Perquè tracten el tema, es nota que està fet després, a si abans de la pandèmia. Perquè el tema com està tractat és molt poc realista en comparació a com ho hem viscut en els nostres propis ulls. Perquè tenen en compte que la gent es quedarà a casa seva anys i anys i anys, i això ja hem vist que... Ajuda penes. A penes ha durat un mes, imagina't, 10 anys, per exemple. I res, la pel·li està bé, és interessant. Un mes, no, un any, eh? A penes ha durat un any, vols dir, no? No, però confinament, vull dir-hi. Ah, confinament, confinament, clar, clar. Dos mesos, com a molt. Jo vaig estar al món, jo no sé, ja vaig estar molts. Sí, però jo conec gent que ha estat més temps, bastants mesos, i al final acabes trastocat. Sí, sí, sí. Imagina't estar-t'hi anys, o sigui... Ja t'ho dic jo, sí, sí. Mare meva, sense poder veure ningú, sortir de casa, una bogeria. És distòpic una mica, i està interessant que passa que és una mica lenta, i té això, té aquest punt que el perjudica. Però bé, però és una experiència també interessant. Molt bé, molt bé. I això seria més o menys el que hem de destacar. Tots dos de sitges? Sí, sí, sí, sí, perquè al final, la resta, les Nights in Soho tothom parlarà, es vol de cinema, es vol de cinemes, aquesta segur... Sí, és millor parlar de pel·lis, que potser no s'estrenen, o s'estrenen d'aquí bastant. A més d'aquesta, en té odies, i ets legal, no odies de problemàcia, perquè abans de la pel·lícula ens van posar un cartellet, una presentació de l'Edward Wright, que és el director, i després un cartellet que posava sisplau a aquesta versió, està fet especialment pel Festival de Sitges, sisplau, no feu spoiler. Clar, clar. A ningú, perquè vull que vinguin al cine i es gastin la pasta. Òbvia. Això clar, és el que els interessa. Això és la llei de petita, però una mica això, el resum. Bueno, bueno, ja ens explicaràs què et va semblar, sense spoilers, quan s'estreni a cinemes, i ara sí passem a presentar les estrenes de aquesta setmana. No, perquè n'he despullat un momentet. Tenim una pregunta del Dani. Ah, és clar, és veritat, és veritat. Fins que te la deixes. Por la atención a la Gresca, fantàstica l'Anya Vidal, entrenable a Rawon Navarro. Us torno a portar la pregunta de la setmana, i aquesta setmana va relacionat amb el Festival de Sitges. La meva pregunteta és la següent. Quina temàtica us agradaria que portés al Festival de Sitges del any que ve? Amb la 55è edició, què us agradaria? Què, què, què? Vinga, va. Fem a postes. Vinga, va, fem apostes. Una abraçada... Ostres, m'ha pillat desprevinguda, eh? Sí, la veritat és que sí. Això em passa per no escoltar les preguntes abans quan me les envia. Sí, però per què volem que ens pilli per sorpresa? A veure... Més que el que creus, no? I el que és que desitja, no? Que t'agradaria. Doncs mira, potser serà una mica esbujerrat, però a mi m'agrada molt quan, amb el terror, s'hi combinen els elements infantils. Els elements de... Ja s'està sentant, no? Voleu sortir, ja, sisplau? No, no, però em refereixo, jo què sé, a Coral Ain, per exemple, o a les cases de nines, aquestes que són de porcellana, que fan por, per exemple. Doncs alguna temàtica així. O para de Ice Heels, també, que tenia aquesta estètica tan rossita, tan pastel, però també era una pel·lícula thriller, per turbadora, i tot. Doncs aquesta combinació, no sé com, no sé si amb les nines, de porcellana, amb les cases de nines i tal, es podria portar d'alguna manera. Jo t'ho compro, eh? Jo t'ho compro una mica, faig aquesta variant, a ninos diabòlics, eh? Sí, o la caixa de música... No, críters, no sé... d'Experiente Warren, per exemple, quan comences una de la caixa de música, que la caixa de música és un element també de la infantesa. Doncs quan relaciona amb música perturbadora i tot, aquest contrast em flipa. Doncs... ens quedem amb això, Dani, no sé què et sembla. I tu? Jo, això, uns ninos així diabòlics, un xuki, una... com a aquella de l'Experiente Warren, la... Annabelle? Annabelle, això. Aquest tipus de personatges. Home, podríem donar jo què? Ja t'ho compro, ja. Igual que et compro la teva ciutat de la Sastrana. Ara sí, ara sí. Molt bé, doncs amb les estrenes d'aquesta setmana estem a una setmana de Halloween, però les estrenes d'aquesta setmana crec que estan una mica... excepte una, que serà la tercera de la qual parlaré. Estan allunyades. Estan allunyades d'aquesta temàtica, que ja va bé, perquè així no són monotema, tampoc. I presentem temàtiques i gèneres que a gent que no li interessa el terror, doncs també sigui assequible i puguin anar a veure. Adrofiteu, que a partir de la setmana que ve. Exactament, perquè la setmana que ve, espera la mandanga de terror. Bueno, aquesta setmana a cinemes hi ha dues estrenes que semblen bastant potents, i de les quals tinc bastantes ganes de parlar, que són, en primer lloc, l'acrònica francesa, o The French Dispatch, una pel·lícula que, de fet, s'hauria d'haver estrenat fa temps, però és una d'aquestes pel·lis que la pandèmia va haver de rarir com no, vam tenir fa poc la última de James Bond, que també s'havia d'estrenar a finals de l'any passat, em sembla, i mira quants estrenes. Perquè aquesta és la de Wes Anderson, oi? Sí, correcte. Aquesta és la nova de Wes Anderson, distribuïda per Searchlight Pictures, ha extractat d'un drama amb comèdia romàntica, aquests són les tres gèneres que predomina, dura gairebé dues hores, en concret, una hora i 48 minuts, i bé, director i guionista, si troba a Wes Anderson, director i guionista també, de pel·lícules que ens agraden molt, sensacionals com Isla de perros, El gran hotel Budapest, Moonrise Kingdom, o Fantàstica Mister Fox, i tant, totes per veure, eh? Exacte. Si no, la matem a l'especial de Halloween de l'any passat. Eh, és correcte, exactament. Hallo Wes Anderson. Hallo Wes Anderson, exacte. I mira, fa un any, justament. I tant. No està de més en recordar-ho, i més en aquesta setmana. Va, passeu, va, passeu. Correcte. I en el repartiment, sempre us dic alguna, entre dos o tres o quatre persones que hi participen, més alguna de les col·leccions on hi han estat, però en aquest cas, em permetreu no especificar on han sortit, perquè és que hi ha un repartiment. Sí, sisplau. Hi ha un repartiment tan potent que a tots aquests noms us sonaran segur, i és que si ens haguessin de parar en cadascun, no acabaríem mai. Tenim Benici del Toro, Francis McDormand, Tilda Swinton, Timo Titsa Lamet, Daniels Mataria, Owen Wilson, obviament ha de repetir en una pel·li de Wes Anderson, Bill Murray també ha de repetir, Sir Sharonan, William Dafoe, Kate Winslet, Alex Louder, Elizabeth Moss, The King of Wolves. Sí, sí, totalment. Tenim un repartiment superreconegut, i que et promet molt. Jo tinc moltes ganes de veure aquesta pel·li. Sí, sembla que s'interessin. Veus el trailer, i tota l'estètica de Wes Anderson i és la seva, el seu estil. Aquí us agrada i Wes Anderson heu d'anar a veure aquesta pel·li. I això, sense haver-la vist. També he de comentar que va ser a la secció oficial del Festival de Cann de l'Estat d'any del 2021, el que no sé si va guanyar algun premi. Això no ho he trobat. Però va estar al festival? Doncs això sí, això segur. Bé, de què tracta la pel·lícula? Doncs la pel·lícula tracta d'un grup de periodistes i col·laboradors d'una revista que es diu La Crònica Francesa. Per això es diu així, a la pel·lícula, el títol. Aquesta, La Crònica Francesa, és una publicació d'Estats Units, una revista d'Estats Units, i d'una edat de redacció es troba en una ciutat francesa fictícia del segle XX. Per tant, l'estètica que hi predominarà serà això, l'estètica vintage del segle XX, i això. L'Arthur Hoigitzer Jr. és l'editor principal d'aquesta revista, que és el Vilmurrei. Aquest diari, Aquesta Crònica, tracta temes relacionats amb la política, per exemple, les arts, tot tipus d'art, tan plàstiques com escèniques, i també històries d'interès humà, i aquestes històries on treballa aquest grup de periodistes, que és molt complex i està conformat per al repartiment que acabem de dir, doncs aniran històries molt diferents. Des d'un artista que ha estat sentenciat a pena de mort, fins a un segrest que involucra un xef, això li agradaria el Dani, a Revolta s'estudiant Tils, on el Timo Titxalamet, que també li agradaria el Dani, li està involucrat. Vull dir que ens presenta en un món d'històries dispers amb multitud de personatges i pot ser una pel·lícula molt, molt, molt, d'aquesta comèdia d'enredos, també, amb drama, romanticisme, aquest romanticisme subtil que s'ha de portar al Wes Anderson a la perfecció. Sí, sí. Pinta superbé. A veritat és que pinta molt i molt bé. A vegades pintes les coses bé, a vegades no pintes tan bé i tens aquest error, no? Exacte. M'encanta, com aquesta temporada estàs filant. Ho intento, ho intento. Estic estudiant. Estic experimentant, en pràctiques. Sí, sí. Doncs sí, sí. Aquesta és la segona pel·lícula i última de cinemes que us volia presentar avui, que és RON DON ARROR, pel·lícula d'animació de la Fox, de 20 Centuries Fox Studios, però com que la Fox per dany a Disney doncs també és una pel·lícula de Disney. És una pel·lícula que ve del Regne Unit i d'Estats Units una comèdia dramàtica amb fantasia, amb sense ficció, amb animació familiar, és bastant entretinguda i divertida, dura dues hores. En la direcció, si troba dues persones, tenim Alessandro Carloni, és el director de, per exemple, Kung-Fu Panda 3. De la 3, eh? De la 3, eh, de la 3, només de la 3. Jo n'hi do. I després també tenim el gen Philipp Bein, que és també co-gionista de la pel·lícula. Aquest és director, un dels directors de la sèrie de la Ovella Shaum. No sé com pot resultar això. La història és completament diferent. La història t'explico. Ens situen en un futur que, segons ells, és pròxim. De fet, la societat és bastant actual. Hi ha telèfons mòbils, smartphones i tot això. Però és un futur pròxim perquè la tecnologia s'ha integrat molt més en el dia a dia de com està ara. I és que hi ha uns robots que són assistents de la gent i aquests robots caminen, parlen, es connecten digitalment. No arriben a tenir sentiments igual que els humans, però els assisteixen en tot, els ajuden en tot. I els converteixen en els millors amics dels nens. Cada nen ha de tenir el seu robotet, perquè a més els robotets són supermonos, pel·lícula familiar i tot. Aleshores, els nens i els robots estan molt connectats. Aleshores, en aquesta societat un nen no pot viure sense aquest robot. Un dia, tota aquesta harmonia es trenca quan el nen protagonista vol un robot, però la seva família, com és, no té molts recursos, no es pot costajar un robot nou i aleshores no li pot comprar un robot. I és mal vist pel seu entorn, perquè ja t'he dit que els robots i els nens, el seu nen, ha de tenir el seu robot. I ell no pot tenir-ne, perquè no es pot permetre la seva família. Aleshores, un dia, es troba un robot que té el 5% de la funcionalitat activada. Aleshores, el 95% se li va una mica l'olla, però és un robot. Per tant, el noi se'l vol quedar. Perquè, clar, té moltes ganes de tenir un robot. No viu per una altra cosa, clar. Exactament. Aleshores se'l queda. Però això què passa? Que com el ron, de fet, dona error totes les vegades, o gairebé totes, es liarà una en l'entorn del nen protagonista i tot. I tot i així el nen intentarà fer possible que el robot funcioni el 100% i arreglar-lo. Però bé, li serà molt complicat. Tot i així, entre ells, al llarg de la pel·lícula, aniran així un vincle que els portarà a entendre el veritable significat de l'amistat socials i la tecnologia influeixen. Ai, que aviat hi ha la tira cap allà. Ai, una pel·lícula en moral. En moral, eh? Amb la mateixa que últimament té totes aquestes pel·lícules. La tecnologia no es come. Sí, és una cosa que sabem tots, realment. Però res, va d'això, i l'última cosa que voldria comentar és que si l'aneu a veure en català, m'escoltareu en els ambients. Que està bé. Ai, se m'heré. Hola. D'un robotito, hola. Si pareu l'orella, potser m'esculteu en alguna frase que digui algú. Molt bé, molt bé. Doncs això és el que tenim per cinemes, però també tenim plataforma. Aquesta plataforma que s'ho menja tot, amb les fauces de la noig. Exactament. Ja us he dit que és l'últim, l'única pel·lícula d'avui que sí que tracta una miqueta d'aquesta temàtica de terror, un altre cop, i és aquesta, precisament. Fauces de la noig. Fauces de la noig de Netflix. Es va estrenar el passat dimecres, el dia 20 d'octubre. És una pel·lícula que ve d'estats units produïda per Unique Features i Fortitude. És un thriller de terror, acció i fantasia que dura una hora i 40 minuts aproximadament. Està bastant assequible de duració. S'hi troba Adam Randall. És un director de pel·lícules com Level Up, i Boy, TV, té bastanta experiència en aquest gènere, per dir-ho així. També en el repartiment principal s'hi troba George Lenderborg Jr. Ha sortit a pel·lícules com Con Amor Simon, Bumblebee, Elite Angel de Combate o Spiderman Lejos de Casa. També apareixen Debbie Ryan, una noia de Channel antigues, però també ha aparegut a la pel·lícula Cada Dia. I després tenim Lucy Frey, que ha sortit a una emissaria molt interessant, que es diu 22.11.63, que és d'una adaptació de Stephen King, i Vampire Academy. Important ressaltar Vampire Academy per què? Perquè la trama d'aquesta pel·lícula de Features de la Noix va de vampires, precisament. Ah, molt bé. Te anava a dir, cap dels tres actors del repartiment que has nombrat, si li poso cada cap. Tant de mica. El George Lenderborg és un noia afro. Això, després la Debbie Ryan... M'escriuràs a tots, si li poso cada, vinga. La Tat Duot. La Debbie Ryan és una que va sortir una sèrie, per exemple, que es deia Jessie de Disney Channel, típica protagonista de sèrie de Disney Channel, bàsicament. Ella és una noia rosa. Molt bé. M'ha quedat clar. Sí, ja li poso cada. Doncs ara t'explico de què va la trama, i ara decideixes si t'interessa veure-la o no. Ens trobem a Los Angeles, en una nit qualsevol. Tenim un jove taxista, que és el protagonista, que acaba de començar la seva ronda, i durant aquesta jornada nocturna de treball, portarà dues noies per tota la ciutat que li demanen que l'esporti fins a cinc festes diferents a llarg de tota aquella nit. Aleshores, clar, el noi es queda com? Ostres, aquestes noies van on fire, tenen una set, una set de festa. Aquesta és la clau. Una set de festa increïble. D'on treuen tanta energia? Per què van a tantes festes? Per què estan convidades a tot arreu? Qui són? Aleshores té curiositat. El que no sap és que arriba un punt que l'acaba per jugar una mala passada amb elles, i la nit es posarà interessant i posarà en perill la seva vida. Per què? Perquè aquestes joves amaguen la seva naturalesa fosca al principi del pel·li, i al final s'ha acabat revelant que pertanyen al món de la nit. I això l'acabarà afectant a ell. També d'alguna manera. De quina? Doncs haurem de veure la pell. Se li farà llarg a la nit. Home, fins a cinc festes diferents. Potser se li fa infinita. Una següent pel·lícula d'Amazon Prime. M'encanta, m'encanta aquesta. Doncs bé, l'última pel·lícula que us vull presentar avui a la cartellera és Infinite d'Amazon Prime. Correcte, que s'estan anat avui divendres 22 d'octubre. Pel·lícula dels Estats Units produïda distribuïda per Paramount, Paramount Pictures. També es tracta d'un thriller d'acció amb ciència-ficció. Dura un hora i tres quarts, aproximadament. I tant. Exacte. Després tenim la direcció a Antoni Fuqua, que és... Antoine, no? Correcte, el meu francès no és gaire acceptable. Antoine Fuqua, que és el director del remake aquest que va fer Netflix de la pel·lícula Guilty. Sí, sí, sí. Exacte, doncs és el mateix director. També és director de Redenció d'Equalizer 1 i 2. Per tant, pel·lícules també conegudes. I en el repartiment principal també hi trobem la gent reconeguda, que són Marc Wolberg de pel·lícules com Milla 22, Tot el Dino del Mundo, les pel·lis de Ted, de Lo Soquel, padres por desigual, etc. I també tenim aquest nom. Eh, jo fort. Ostres, aquí sí que no t'ha ajudat. Doncs a partir de la pel·lícula també hi vas tan conegudes com Dr. Estrenx o Marte de Marcian. Sí, sí, sí. També era conegut. Doncs bé, aquesta pel·lícula infinit d'Amazon Prime ens porta a Levan Michaels, que és un home que té problemes. Com tothom, no? Però és un home que té problemes. Quins són els seus problemes, doncs? M'has d'explicar, ja tinc bastant els meus, no? No, no, t'explico, probablement, perquè és important per entendre el desenvolupament de la història. Els seus problemes són que els seus records el tormenten. I és que es manifesten en forma de malsons i cada nit té uns malsons increïbles, que això no el fan dormir bé i això l'afecta la seva vida. Fins com un dia descobreix que té els seus malsons i les seves alucinacions que va tenint no són el que elles pensaven, no són deliris que té, sinó que en realitat són visions d'altres vides passades que va tenir. Aquests records es manifesten o sigui, les seves vides passades manifesten a partir dels seus records. D'aquesta manera, amb aquest poder descobert, coneixerà un grup de persones que li passen el mateix, que ell, que són éssers gairebé immortals que pertanyen a un grup que es diu l'infinit, per això es diu la Peli, que s'han reencarnat al llarg dels segles recorden les seves vides passades i per això es podria dir que són immortals. I ell doncs unirà aquest grup i passaran coses. Poden passar moltes coses. Molt bé, et reu el que ens porta. No em canso, eh? És que està ensalada. És que les entrades d'aquesta temporada són canyeres, eh? És potent, és potent. Bé, jo crec que ja no és una sorpresa, aquest mes s'arrancava amb tots aquests monstres clàssics de l'universal i del hammer després, van parlar de Frankenstein, van parlar de l'Oma Yop i per aquestes setmanes deixàvem una mica a veure què els uents s'haurien pensat. Què és el que s'hi transportaries? El següent monstre, no? Jo crec que era bastant fàcil, perquè tot i que podien ser un parell més, podria ser l'Oma Invisible, podria ser el monstre del Lago Negro, o així, també. Dragula, també? Dragula, també. Doncs no, ens quedarem amb la mòmia. Ahà. Doncs aquí anem. També un monstre bastant clàssic. Doncs això, anem amb la mòmia. Després de l'èxit de les novel·les protagonitzades per mòmies, les societades, la ujera de la gyptologia, en una època en què els jaciments famosos com el de Tocant Dutankamon en 1922 o 1923 motivaven les excavacions al desert, al principi de segre, al cinema, finalment es va fer ressor d'aquest gènere i es va començar a rodar pel·lícules en què mòmies malheïdes que tornaven a la vida, causaven els traits en els seus incauts descobridors, no? Ara que ho dius, sí que és veritat que les mòmies serien com el monstre més antic, no? Sí, en certa manera, sí. Clar, perquè venen de l'antiga Egipta. Sí, sí, venen de darrere. Sí, sí. Històries que fins i tot es van estapular la realitat, donant peu a moltes agentes que, com la citada Dutankamon, que embolicava les mòs de l'Occar Navón i de diverses persones més vinculades en aquesta excavació, però, evidentment, es va aprofitar la legenda i aquestes mòs per donar més impuls a les excavacions, doncs això va fer pujar l'interès, no? Entre altres coses, el mateix Serazo Conondoy, el de Serlo Holtz, es va declarar creient de la maledicció. La seva esposa era Mèdium i ella en gran defensor de l'espiritisme, per tant, això va fer que també rehabilitzada o viralitzada, millor dit, encara molt més aquesta llegenda, no? Quina curiositat, no ho sabia tampoc, que la dona de l'Arto Conondoy era Mèdium, sí, quina combinació més el xòpica. D'aquesta manera, primer a la literatura i després al cinema, les mòmines ens han fascinat i he atabrit, a l'hora, al públic tant ahir com avui, és a dir, continua sent així. No hi ha dubte que les mòmines s'atablen a les col·leccions egípcies de grans museus, del món, de Londres o l'Ubre, per exemple, potser a causa d'una curiositat molt bosa o potser perquè veiem en elles que a éssers humans, com nosaltres, tenien les seves mateixes preocupacions i amb ells, que, com nosaltres, van viure, van sentir, van morir. Realment, la mòmia és una persona publicada. Encara que això faci milers d'anys. El 1857, eh... Eh... Sí, no, no, bueno... És que el Barry Barry... Sí, sí, és que m'estava aquí... Vinga, anem a fer un canvi aquí. Vinga, és que s'ha de molt destre, ok? Bueno, serà Arto Conondoy que s'escriu de també dues novel·les protagonitzades per mòmies, de tot en què dos amants es troben després de diversos milers d'anys separats i... i l'OT 249, una història sinistra en què el comprador d'una mòmia egípcia la reviu pel que mati els seus enemics. Allà! Aquestes noveles... Aquestes noveles la van seguir d'altres, com Lluido 6, la Joja de les 7 estrelles... També per l'Arthur Conondoy. Ah, no, per... Per exemple, la Joja de les 7 estrelles va ser escrita al 1912 per Bram Stou, que era l'autor de dràcula, també, no? Sí. També vam tenir novel·les com la mòmia Esmou, la mòmia de Pallàgave... La mòmia Esmou, per exemple. Sí, mil coses. Sempre hi havia la mòmia pel mig. Però, en sort, ha estat en el cinema on les mòmies han triomfat, no? I des d'elles la que... la que ha tingut més impacte al personal. Fins i tot a l'actualitat, perquè hem agradat els anys que han passat de la pel·lícula, és la de Hypnotep, no? Hypnotep. Un Cessar de tot l'Egypti, la societat encarnat per Boris Karolov, el 1932, que va ser la pel·lícula que va culminar aquest cinema, o que va arrancar aquest cinema de mòmies, dirigida per Carl Freund... Ai, que super... Tot i que no és aquesta la primera pel·lícula en què la qual les mòmies cobren vida. La primera va ser una pel·lícula francesa de 1909, un moment en què la mòmia del rei Francesc. Poc després, el 1911 es va aparèixer tres... van aparèixer tres més. Les titulades la mòmia, una pel·lícula francesa anglèsa i americana. O sigui, perdó, la mòmia francesa, la mòmia anglèsa i la mòmia americana, tres pel·lícules. Sí. D'Alemanya va arribar el suís de la mòmia i la mort de la mòmia. Totes elles donen una qualitat més que dubtosa, a partir d'alguna manera. O veien els principis del cine, també. Clar, d'aquesta manera donava més valor encara aquesta interpretació de la mòmia de Boris Karolov que la va fer mítica. Clar, clar. Després hem tingut remakes inclús d'aquesta pel·lícula de Boris Karolov, com la mòmia de 1999, que també es venen fracers i més, tot i que hi ha diferències, però també va ser un èxit de taquilla. A anys després, inclús va fer dos a quals més, no? Tenim un ton crís que també va fer una rehabilitació de la mòmia en el que antauria era l'inici d'un món, d'un univers, com el de Marvel, com el de DC, però dels fantasmes clàssics. Ah, sí, me'n recordo que volíem fer, és veritat. Correcte, això sempre s'ha parlat fa uns anys, i en taudia aquella era una de les que arrencaven aquesta saga de pel·lícules. No sé molt bé que era tot. També hi va haver una del hombre logo, no? Sí, a l'home jo, que avui havia de ser el... ho diré. Ah, el de l'Alan, el actor de l'Alan. Ah, el Ryan Gosling. El Ryan Gosling. En senyor no va ser? No, sí, ja ho veurem. Una saga una mica interessant, però també una mica boja a l'hora. Ja. I, dit això, hem d'acabar directament amb la banda sonora de l'Eluyent. Ostres, sí, mira... Digue'm-ho ràpid, i acabem. Ja que avui s'ha estrenat la crònica francesa de Wes Anderson, doncs que menys que pica la proposta del Roger Belso, que ens va proposar acabar un programa amb el gran hotel Budapest, Sintonia, acabem el programa d'avui. I tant, perdó per les preses. Adéu! T... ¡ look at the radium d'esper! ¡ look at the radium d'esper! ¡ look at the radium d'esper! ¡ look at the radium d'esper! Juliana, bona nit! Bona nit, bona nit, bona nit! Marta, bona nit. Que són tres bona nits, sí que és bona la nit. Bueno, és que... És que és molt bona la nit. però la mar de teu...