Ui, ui, ui, avui no comencem amb la música canyera de sempre, eh? Aquesta música d'inici és molt més misteriosa, molt més terrorífica, molt més perturbadora, i això què vol dir? Doncs vol dir que avui assinem a l'agresca el programa que us portem avui. És un programa que nosaltres ens agrada molt, particularment és molt esperat per nosaltres a l'inici de la temporada. Soc la Laya Vidal, estem a cinema a l'agresca, també us podeu escoltar a e-box, a Spotify, a les nostres xarxes, a roba cinema a l'agresca, com sempre, ja ho sabeu. També a la ràdio de Molins de Rei, el 98.1, i a Ràdio d'Esber, 91.2. I, bé, no estic sola com sempre, m'acompanya el meu estimat company, l'entrenyable Raül Navarra, com anem? Molt bona tarda, la veritat és que aquí és que avui faig. Sí, sí, ja la música m'ha donat com ganes de parlar de manera com s'ho sorrada, una miqueta com... I perquè no teniu temps, però et volia ficar aquí una persona... Una col·lització, un eco, una reverberació així misteriosa també. En canvi, la veu, d'aquells com els de la Bruixa que vas fer... També és veritat, és veritat, me'n recordo, especial aquella Halloween. Potser per Halloween portem alguna col·lització encara no ha arribat el moment. També especial. Exacte. Però bé, avui no és el cas, tot i així no estem sols, tu i jo? No, estem molt ben acompanyats. Exacte, i no pel Dani, que aquest cas tampoc ha volgut fer. Vull dir, molt ben acompanyats. Molt ben acompanyats. Exacte. Aquest... aquí és Dalmatis. Aquí és Dalmatis. Molt ben acompanyats per la nostra primera col·laboració d'aquesta nova temporada, la temporada 5, que ja portem 5 temporades de cinema a la Gresca. Bé, avui portem uns convidats molt especials també amb moltes ganes de parlar del tema d'avui, que no ho hem dit, crec que jo, per la música i per l'ambient i tot, ho podem revelar, que estem en l'especial de siges d'aquest any. Aquest toc de música, increïble, m'ha encantat. Ha estat superencertat. I normalment solem fer l'especial de siges per aclarir, després d'haver-se realitzat el festival i parlem una miqueta de com ens han semblat les pel·lícules que hem anat a veure, les impereccions, finals, però aquest any ho volem fer diferent, perquè això, volem que la resta de gent que ens escolti, si volen anar al festival, doncs que encara tinc l'oportunitat. I bé, i parlem de tot això i molt més amb els nostres estimats convidats, vinguts de la Ormigo Nera, també superfricis com nosaltres, en aquest sentit, que són Jordi i Juan Antonio Barbosa, els germans Barbosa, com esteu, molt bones. Molt bé, encantats d'estar aquí amb vosaltres. Molt bé, la veritat és molt bé. Teniu ganes de parlar de siges i de molt més, també de la vostra trajectòria i tot? I tenim també a la Inés, que també fa una paraula a l'Ormigo Nera, però no tens el micro, ara? Ara, ara. Com estàs tu? Molt bé, perfecte. També? Moltes ganes de xerrar. Moltíssimes. Que guai. Doncs molt bé, ja fetes les presentacions, crec que no cal dir res més, ja podem començar. Benvinguts i benvingudes al programa especial de Siges 2021 de Cinema Alegresca. Uuuh. Quin mig, quin mig. T'ha vagat tot aquí, eh? És que, bueno, m'hauric hagut de regeure una miqueta aquesta introcanyera que fem sempre. Ui. Què, què? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, però jo s'ha colat una psicofonia, de cop. Empeçamos bien con la psicofonia. Doncs molt bé, doncs, jo crec que podríem començar el programa amb què us presentéssiu, d'on veniu, qui sou, i que ens parléssiu una miqueta de la vostra trajectòria. Qui sou vosaltres? Qui és l'Ormigo Nera? Explica'us-nos. Jo soc el Jordi. Jo crec jo l'Antoni. Jo i el germà. I, bueno, som de Sant Jordi Espí i vam decidir fer una productora local amb la gent del poble i tal. I, bé, vam començar a gravar amb mòbils. Va ser a Sitges. Va ser a Sitges, sí, sí, sí. Ah, mira. Sí, sí, sí. Fa tot connectat? Sí. Al Fontàstic. Quan feia el Fontàstic. Sí. En curs metratges de terror també i tal, però fet amb mòbil. Dins del mirador? I vam dir, ostres, doncs mòbils tenim. Fem un altre material, però mòbils? Exacte. Mòbils tenim. La base la tenim. En comprim les bases del... Correcte. No teníem un mòbil molt bo. No sé si era una... Quin any era, més o menys? Un soni. No, quin any, quin any? Ah, quin any? Ostres. Durant dos... Ostres. És molt bo. De l'edat, tio. 2015 o així era, més o menys. Aquí està la... Sí? Necessitament sí, crec que sí. Potser, potser. Bueno, estàvem allà i vam veure que estàvem pujant vídeos i tal, i la qualitat era així, normaleta, i això ho podem fer. I vam començar. Era el primer any que anàveu al festival? No, no. Estàveu anant molt de temps. Sí, l'altre dia estava pensant. I me'n recordo una de les... Les pericles, así que me'n recordo primera, que es Memorias de un ángel caído. Ostres, el mirador, sí, sí, sí. I la vam veure allà, me'n recordava la meva, i me'n recordo sempre d'aquesta, que me'n va agradar moltíssim. Sí. Me'n entendía que durnaba... A revisionar. A revisionar, porque de qué momento estábamos. I Juan Antonio, també? Sí, la verdad, se me'n recordo cuando em pensé así. Si yo em pensé... Em pensé a ir a Sitges, me parece, porque Jordi dijo, vamos un año que vamos a ver unos cortos de animación. Fuimos a ver unos cortos de animación. Ah, me encanta los cortos de animación. Flip de Sitges. No me lo puedo creer, o sea, esto era buenísimo. Y al año siguiente fuimos a ver los cortos que no eran de animación. Sí, sí, es que hay de los dos tipos. Sí, y tremendos. Flip, ahí me enamoré ya de los cortos. Me encantó cómo se condensa una historia, cómo se condensa todo en un espacio de tiempo mínimo. Però vosotros ya habíais realizado cortos anteriormente, o habíais hecho estudios de esto, o us vino a partir de estos cortos. Son bes de los cómics. Bueno, de ver una cine... Siempre, ¿no? Siempre. En casa teníamos el beta más. Sí, sí, íbamos a ver lo que había allá. Crec que això ho tenim en comú tots, no? Alguns per cinema, en general. Erem els carnes de videoclubs. És aquell videoclubs que anàvem a fora. Era tan xulo, tu. Encara queden videoclubs, a Barcelona. Sí, sí, sí. Bueno, està el Video Insta, per exemple. És el primer videoclub d'Espanya. Sí, que de fet pots alquilar una sala de cinema per tu sol, o per un grup d'amics. És molt guai. Que guai, sí, sí. No ho coneixeu? No. Us ho recomanem molt, eh? És interessant. Sí, per fer celebracions i tot, o esdeveniments. O primers passes per veure com funciona el tema, també. També. He fet un conmetrat que no sé com funcionarà, on funcionarà, en quines parts, aquí pots fer... Clar, i ho pots veure en una sala gran, és molt impressionant, sí. Molt, molt. És interessant. Té molt arreu. Molt bé. I després ja te'n vas a tot el altre. Total, sí. Sí, sí. Doncs això, vau començar amb aquest primer testet de veure aquell festival, i vau pensar a ti de vosaltres a la piscina, no? Sí, sí. Vam veure que podíem fer un conmetrat, enrere, o una tarda. Sí, sí, enrere. Vos en recordeu de què anava el conmetrat? O com era? Va ser una mica ràdic, perquè... Vaig anar amb una altra, no? I vam pensar, ah, ho feu i tal. Vale, sí. I després vaig veure el meu germà, jo en un guió amb un grup de metrats, i vam fer el guió entre dos. Després ho vaig fer amb el José Maria. Ah, José Maria. Sí, sí. I després vaig fer una mica de guió, i va ser una tonteria de dos tardes, de la farmòlica, saps? Ahà. Correcte. Però ja vam estar a Sitges. O sigui, es deia Connected. Sí, sí, sí. És el primer. Connected. Però ja vam estar a Sitges, i estava al títol, ja. O molt bé, us allà... Sí, va passar de... És que quan et veus allà, o veus en pantalla gran... Era cutrillo, era... És igual, però no hi preció igual. No sabía mejores, y no sabía peor. Ja, ja, ja, ja. Això sempre s'ha d'estar. Sí, sí, sí. Jo me'n he passat, que quan miràs un cormetratge a una pantalla, d'estar de sobresiguitat, sempre en diferents, no? Sempre una mica... No? Una mica més... No sé. No és igual que a la tele, no? És més interessant. Sí. Sí, sí. No, no, no. Hi ha una mica molt, molt de les intel·ligències aquestes de cormetratges, o recopilatoris de cormetratges, és la diferent varietat que hi ha, i els estils, i les diferents temàtiques com ho fa, cadascú a la seva manera, és una manera de veure d'això, diferent potencial de gent, de com fan les coses, i està interessant, per agafar idees, perspectives, també, total, sí, sí. Per acerències de com cada... Allà hi ha uns que traten el color, altres que traten les imatges... Que li donen més importància a una cosa a altres. Sí, sí, sí. Sí, la veritat és que pot canviar moltíssim, una visió. Incluso són interessants aquests cormetrats, aquests festivals, en què t'imposen un tema, i veure com cadascú en cada una manera diferent. B, i l'espaiència entenc, que va anar molt bé, perquè va continuar més aviat, no? Clar, sí, clar. No és per a cada allà? La veritat és que això... Tenim que millorar, no? Clar, clar. Però això sempre. Una mica més, una mica més. I va elaborar una mica més l'altra, i va quedar un idioma divertit, que a la gent li agrada molt la pieza. A la gent li agrada molt. Aquest és el següent, la pieza. Escoltar també, però té un punt de sèrie B, que a la gent li agrada molt la pieza. Sí. La pieza és mítica. Sí, és mítica. Bé, excel·lent, i el després, no? A partir d'aquí comença ja de cosa. Sí, sí, sí. A veure, igualment... També es va projectar a Sitges, oi, aquest? Sí, sí, sí. El mateix festival. Sí, va ser l'any següent, diríem, o no? L'any següent va ser. Sí, sí, sí. Van empalmar una a l'altra. Sí, sí, sí. Molt bé. Això és adictiu, no? Sí, sí. És adictiu. Les mans creatives amb vosaltres, això, eh? Sí, sí. Això crema, les mans. Sí, sí, sí. I, a més, com no pude participar en el rodatge inicial, jo estic fent el guion, i vam anar endaltant per la calle, i vam anar endaltant del guion, no sé si jo li agafaria l'altre. Venga, te lo escribo. Y no me acuerdo de hacer constancia que yo no pude estar. Lo hicieron ellos dos, y yo me quedé con la gana. Claro. Vamos a poner la pila y vamos a hacer otro, pues yo quiero estar allí. Sí, i encara que ho facis, ho proves un cop, i aleshores l'any següent penses, ostres, vaig a millorar el que ja vaig fer al principi, no? I han sigut a superar-se, també, d'anar a superar cada vegada més. I els guions s'agraden molt fer els guions, són superdiverts. Sí. És divertit, perquè, quan començava donant la volta, ara cremació, ara ho volem fer... Clar, sobretot ja els podeu fer compartits, no? És molt... Clar. Poden surgir... Idees... Idees i xispes, també. Sí, sí, i brotes, exacte. Exactament, sí. Les qüestions... De hecho, llegamos a rodar, y siempre terminamos, pero yo lo había escrito así, pero yo lo pensabas... Ah, sí, sí. M'has canviat allà, no? Sí? Molt bé, molt bé. Por lo que damos de las dos formas, venga. Clar, clar. Sí, a vegades... Jo començo... No, tio, això té que ser així per a talien, però tu... Tu ho veus, o sigui? Sí, sí, sí. Jo no ho veig. Jo no ho veig. Si no ell, no. És més calma, o jo soc més... Sí, som un poco diferents. Sí, sí, òbviament. Potser no ens venim perquè ens venia una idea. Va, vam estar així, dius, el país de la Guàrdia... No és igual, vinga, vinga. Però per outro lado, jo soc com un mordenao i ell és més... Era el més, wa, mi vida la idea... Ja. Ai, ai, ai... I cada vegada jo... Com és? La veritat és... La veritat és una mica teva, tira pelant. Que complicada. Aquí, en l'equilibri, està la gran praula que estàs... both germanes complico, que menteu. Això és la bona. I després tenim una equipa al darrer també que vagi a lluitar, és molt important. No, ni tant. Ja sé moltes coses que jo, a vegades... Les has pensat... Què és així? Com ho fiquem? És una cosa com tu imagines de primeres i una altra cosa és com ho fas, com ho portes a la realitat. No és tan fàcil. És que no puc callar-me. Perquè crec que això és... Això és el... Està molt negatiu. Però ara... És acostumar-se. Doncs això va funcionar malbé. I per arribar el tic-tac, no? Tic-tac. I què passa amb tic-tac? Explica'ns. Bueno, que era per fantàstic i fantàstic no... No es va fer. I es va ganar ja com una mica... I per què no es va fer? Es va deixar de fer. La secció aquesta... Parlem en una xeixala, de què dius? Sí, no és costava. M'has fet el filó, no? Sí. Era també per públic. Sí, no, no, a final. És per això. Clar, clar. Clar, perquè el públic no és només espectadors, no? Que també poguéssim col·laborar d'alguna manera en el festival? Sí, exacte. A mi això m'agradava... Sí, és de mi que obria al món a tots aquests que no tenim... Un recursament darrere que ens obri portes, a final. Doncs sí, no se coneix a d'alguna manera. Fica la cap. Doncs això, que encara hi ha així, tampoc ho heu tingut suficient i ho heu continuat, no? Es veuen volant en projectes molt més grans, no? Vamos a sampliar un poquito, ¿no? Sí, aquí ja ho han pensat millor, eh? M'han pensat que... Fem un curt o no? Voleu fer un curt o un llargo? O un llargo? O un llargo? O un llargo? O un llargo? O un llargo? Algo más corto, web serie, que son capítols. Sí. Y al final, tu esculles... Una versión larga dels cursos. Quants capítols, no? Y vamos a aprovechar los guiones de cortos que teníamos en la cabeza para hacer cada uno un capítol. Ah. Pero nada más que... ¿Algún conclusivo? Sí, van a ser autoconclusivos. Pero al final lo adaptamos, lo metimos, hicimos otra historia paralela. Y de esto. I el resultat va ser a Quànime. Aquesta web serie que heu presentat al novembre. Si no, va condomàvem, no? Novembre del 2019. Per dos. Sí. Estem allà al novembre. Ja veus, eh? Això de que ens hagi enrobat un any, és com que, hòstia, cap a on era tirar, no? Quan quedo enrere, no? I més, tu que estàs allà al... Veus? La Inésia Salifia. Sí, sí, sí, va ser brutal. Que encara té molt a dir, a la sèrie. Jo vaig a mi la sort de poder veure la presentació que heu fet al Sant Joan d'Espi. I la veritat és que em va... Em va cautivar tots, en aquest sentit, no? La performance que feia on... La Inésia feia, per exemple, en directe, entre el públic... I de més... El Carlos molt bé, també. A més, jo crec que també són dos personatges puntals. A la sèrie que a mi m'agraden molt, m'atreuen moltíssim. I la veritat és que em va impactar molt bé. La posada en escena de la presentació en teniu enganxadíssim. Va a costar, va a costar, eh? Lo mejor... Les coses costen, i si costen, estan millor. La mejor reproduccionaje del Carlos es que siempre viene con el guionet... Si lo sabes, ¿sabes? Es la idea, ¿no? Es que no... Aquest personatge és mut. Ah, ahí está la gracia. Era lo único que sé. Si no, te llevo con cartelitas. En un tuchibanco. Unes xuletes. Tu tovera estava molt puesta, eh? Es deia... I quan m'ha sigut molt chulo, perquè ha sigut una col·laboració brutal. Aquí hi ha la gent que cantava els comets Despistats. Sí, Despistats. Que hicieron una canción con la Paula. Pico secta, no, també. Coral. Esta canción le hizo a la Paula. También hizo el tango. Y también... Clar, és que lo interesante per aquells que no heu pogut veure ecuànime, que ho podeu veure perquè ho teniu en YouTube, no? Si no... Com et ponen dues? Si buscan ecuànime web sèrie, ja surt a YouTube. Exacte. Sí, pues a ecuànime ultra HD. És més fàcil per l'ultra HD. Per mi la web sèrie pot ser que he desplagat altres coses, però... Per exemple. Perquè la gent no sàpiga i ho puc buscar. Doncs això... L'interessant, també, d'aquest projecte, jo crec que és el que heu aconseguit moure a nivell personal, d'equip, de col·laboradors... Això són les coses que em van atreure quan em van parlar de vosaltres, i vaig... Mira, que... No existia d'això d'aquest ecuànime, que no s'assabia molt en aquest sentit, i l'impressionant era això, tot el moviment que hi ha a la vida d'aquest ecuànime. Sí, va ser un reto, la veritat, coger tantes persones que... que s'incuraron duros, o sigui, de tot col·laboració. Se perdían un fin de semana, de irse por ahí, y se quedaban para rodar una escenita que lo mismo hacían de estas, que lo mismo estaban allí actuando. Y suena la gente con muchas ganas, muy bien. Y ha sido un volumen de gente grande. Y hasta para nosotros que estábamos un poco... de portados a veces. Oestras, pues es genial. I també he fet molt de poble, també. Sí, per això dic que... Sant Joan i la gent... Hi ha hagut molta participació voluntària, no? Sí, sí, sí. Superbé, a més, no? Igual que ara també... Bueno, com això va a seguir, o després parlaré, o no sigui... El del cineforum, no? És una mica el mateix. Sí, m'estic mandant enllà. És una mica el mateix, no? Sí, a final el poble. Correcte. I llavors... Hi ha una xarxa més cultural, no? També, també és important. No, que... Ocus pocos... Sí, els teatres... No, i que a més això, com que estàs fent aquest tipus de projectes, estàs obrint portes i finestres, i tothom va entrant i sortint per tot arreu, i vas conèixer en gent que nosaltres ja tenim la sort de poder conèixer-us, i poder connectar, poder connectar i obrir-te... a tenir més projectes, més idees, a vegades, de posar-se a la taula. De fet, quan ens parlem d'aquí, ens haurem de voler que ens hagi d'ensenyar obra de teatre, con pocos... Oh, que guai. Nos hicieron el favor, ahora hacemos favor... No, però sí... És tota una reciprocitat. No, i, a més, és per... Sí, sí, sí. Que per una part, és el preu que té, però per una altra part... Gràcies, que et preu. És un preu gustós. Sí, sí, sí. I que aprenen coses diferents, perquè recordo que el trato con los actores, dirigir a un actor, depèn de quines persones coges, le tienes que obligar a hacer algo. ¿Cómo lo haces? Y el personaje que fa, también. Y esto del teatro, la verdad, está bien porque compaco, enfinchafardeando a ver cómo lo hacer con ciertas personas que tienen algunos problemas y tal, y mira cómo lo hace así. ¿Vas pillando? ¿Vas pillando lo que...? ¿Adquiriendo lo que...? Al final te pones serio. Sí, no, claro. Yo lo dejo a ver que supongo así. Sí, espero que la gent veu i no veig que... Que no hi ha caixon d'o plan... No, es que hay un momento... Sí, que esta vez... No sé com a caixon d'o no paro. O com a nosaltres. Exacte. Él no es frutúo, pero yo... ¿Me vas a la caixon d'o? Sí, recordo con María y su... tenía que decir... No sé si puedo decir esto por... Tiene que decir la palabra, mierda, en un momento dado que había una situación que... Sí, pues es que le salía, mierda. Como contenido. Y hoy estaba ya desesperadísimo. Tiene que pedir la nevera para hacer la... La pieza, habrá nevera... Y no le salía, no salía. Al final, Jordi, sal. Y no quedamos la María y yo. És que és molt fort, perquè de vegades una sola paraula costa molt més que diu una frase sencera o monòleg. Perquè li has de donar el to exacte la intenció concreta en una sola paraula. És molt xungo, eh? Sí, sí, sí. Hi ha persones que no estan acostumbrades a dir una paraula brota. Clar, és que no ho sabia. Sí, sí. Sí, perquè la dices com... contenida. Sí, sí, contenida. Una de les seneres totes millors que hem tingut, quan vam sortir a gravar la pieza, vam sortir sense... Sí, van allà al camp, per la noia que no hi havia... I... i estàvem allà tots. I van... bueno, tenien que donar-li un cop a un bastó. Sí. Sí. Decidimos coger una sandia para intentar grabar el audio. Ah, claro, del golpe, ¿no? Fisco nos dijo que sonaba así un baño, pues aprovechamos y le damos una sandia, así parece que... Tres de la madrugada. Sandia abierta en el camp, i Jose Antonio cogió el bastó, li metió la sandia, i estàvem aguantant nosaltres la sandia. Oh! Oh! O sea, es como si nos lo dieran frotada por la cara, con la gafa. A mí me chorriaban por la gafa. Pestores de sandia por la cara. A las cuatro llegamos a casa, y la portería iba yo que me pegaban. Y damos... Esa no es divertido. Sí, que es alén esta sandia. Almenys li va donar a la síndria, i no a una persona. No va fallar, no va fallar. No pares, no pares. Es buena. Aquesta continua. I el cop va funcionar o què? El so. No. Bueno, almenys l'anècdota està allà. Exacte. El cop, perquè si faci, no té res a... Però si té una cosa, com és el cop, que sigui un esforç pot penetrar, era el que més impactarà. I aquí entrem en el món d'una altra vegada de les subvencions, o les produccions, o tot el que tens darrere. Tu tens una síndria, i una altra producció tindria 205 dies. Quants cops necessites? No pateixis. Tu tens un i ara sortir bé. Perquè si no, a les tres de la matinada, tindria una altra síndria. Exacte. Aviam huertos, però... No de síndries. No té el mateix efecte. Bé, doncs això, ja que Sitges va ser el gran ansetat de tota aquesta creativitat, entrem una mica en el món. Però, què sembla si deixem que sigui el Dani, ja que està a la llanya? Tengui una mica de participació. Tens d'enganyar una miqueta al peu. Hola, hola, és Quina Mala Gresca, que tal entrenyable raó navarro, fantàstica l'Alla Vidal. La pregunta de la setmana és la següent. Se costa el festival de Sitges, i vull que em digueu i que em descriviu amb una paraula que és per vosaltres el festival. Vinga, vinga, a gaudir del festival i a gaudir, sobretot, del programa, abraçades. Doncs això, què és per vosaltres el festival de Sitges? Ja ho he dit una miqueta, eh? Abans ho he dit una miqueta. Com vulgueu vosaltres, com ho viviu vosaltres? És un festival per públic. Per públic. Pensat pel públic. Estic d'acord. Jo també estic d'acord. És ambient. És una de les paraules clau. Ambiente. De hecho, hoy pasábamos paseando por la calle de Sitges, entre dos películas, y tenían puesta banda sonora. Yo no recuerdo si otros años habían puesto música, pero eran bandas sonoras de películas. De hecho, la última era el thriller de Michael Jackson. Oh, un clàssic. Era todo relacionado con... Y por las calles mismas estaba sonando la música, da un ambientazo brutal. És que aquest any la temàtica és l'home a llop. És el thriller. És el thriller en realitat. El thriller ha dirigido por John Landis, que yo voy a ver el hombre americano en London 104K. Que sale el domingo. I més, per tu? Jo per mi diria que la paraula seria família, perquè me'n recordo anar sempre a Sitges amb la família, i aquesta, que m'ha continuat anant, és com un moment familiar, més que en Nadal, fins i tot. Ostres. És un clàssic, ja. Tens totes les influències molt grans. No es poden evitar. A mi no me miraban bien cuando decía que la niña veía Walking Dead con... Ancet. Te entenc perfectamente. Te entenc perfectamente. Tinc dos nens de mi petit ets, i des dels dos anys, jo crec que... Mira, el meu gran, quan tenia un anyet o dos, en dos anys ja els posava la momia, o Frankenstein, o l'home invisible, hi ha algú més. N'hem tirant, n'hem tirant. Té la programació familiar. També, i animació. Jo vaig a veure una animació amb tota la família. I amb el Carles, que és més gran, que té 14 anys, a mi... 14, 15 anys. Anem a veure la de l'OMN. Molt bé. No, és que clar, a final és això. Jo crec que les definicions d'altres tres, a mi em quadran, és familiar, és ambient. Jo crec que aquesta paraula de l'ambient la vendem, és com vendem totes les festes, a mi m'hi van vendre així, la primera vegada que vaig donar-hi amb ells, que era ambient, total. No ens enganyem, pots passar d'ahir a moltes pel·lis, veus coses molt bones, però també veus... Vodrios. Cada una... Cada pel·li, que si no estiguessis allà, i te la colen, no la veuries de cap manera. A casa no la veus ni de conya. Allà que l'enpasses pel l'ambient, i és més, és que més te'n grana. Això és dolent. Pocs pel·lis de sitges. No ens han agafat. De hecho, la estrategia per a les hitxes és ver algo que, ¿sabes? Que no van a salir en comercia. Sí, és la gràcia. Y yo recuerdo haber visto películas. ¿Qué voy a ver? Una coreana, una japonesa, una china. Recuerdo una china que yo ni tú le daban además un premio honorífico más detecible. Y además, es sorpresa total. Me sentí allí. No sabías ni de qué naba, ¿no? Van a darle un premio a este señor. Ahora viene a darle el premio. De repente sale un tío con Tejanos y Camiseta. Y la cuarentena antinoca había salido allí. Se lo predió. Se sentó entre el público y empezó la pel·li. Estabamos allí. Obviamente. O te presentas una pel·lícula, no pasándote, pones la pel·lícula del proyecto. O te puedes pasar cualquier cosa. Ahí vas allà. Nunca me acuerdo de este nombre. Estaba al lado del Marco McDowell de la noia mecánica. Estàs allà, sempre que vas a l'hotel, me lia i tal. I veus que està allà Marco McDowell o el Guillermo del Toro. Està superigua. T'acosta una mica més, no? Sí. I estar allà era... No teniu ni base a dir-hi. Bueno, tu no. I aquí sí, també. Sí, també. Està allà al costat. Diues, ja està aquí. Sí, sí, sí. És com que sents un escrupet. No és a tothom allà. Desmitifica una miqueta la imatge que tenim d'algunes persones de... Són salvritats màximes. I de cop la veus al costat teu i és com estàs a dir una persona com jo. En realitat us sents en el fons, però veure-ho en persona és com que t'ho confirma. Estàs en una cola i apareix en el guillo. Sobresala el col·legio. A la calle principal de Sitches hi baja a l'Halle de la Iglesia amb la Carolina Vanga. Sí, sí, sí. Té prots les coses. Amb el mòbil mirant si no pot ser jo, no? Trastar, en plànic. Però una tranquil·litat... Nadie hi va a molestar-lo, nadie... Si no és un festival per admirar els convidats que venen i res. És un festival per gaudir. Per gaudir de les pel·lis que vagis a veure que hi hagi per als carrers i tot això, o per a les botiguetes que hi ha també amb els metges en d'icing i tot. I ja està. És bastant senzill. Però aplaudir també les morts. Que és un festival... Brutal, brutal. És genial. Aquests moments són bala nord. És com un pel·lícula participativa. La llast. Jo he vist a vegades que no deixen parlar i al que surt... Era una vegada... Era perquè no vas venir. No sé si era el meu léniu, un acte. Que no vino a la directora i vine una... Una. Una ronda. Vaig començar a produir-la. Jo no estava partint del curió. Però es queda divertit perquè... No sabia res de la pel·lícula. Era una mica perduda, no? I el públic va veure una. És una mica rara, però... És que és això. És una pel·lícula que t'admién. A més, senten pel·lícules... Per exemple, de terror. Una estoneta que està tan quileta, que el madeta, callats... I té el típic... En sobra sul. Escolta-se la sala un. Ué! Sí, sí, sí. Ui, m'ha asustat, ué! En tots els moments claus de la pel·lícula se senten en l'ambient i en l'aire. I ets participat també i tot. El festival és com tan proper i tan amè. Perquè jo que sé, vas a un festival molt més important, en pel·lícules molt més seriosos, a Festival de Can i tot això. I és com... He d'estar respectuosa a la sala i tal. Perquè aquesta és una pel·lícula superimportant. Però després, clar, vas a Sitges i vas a veure entre... Perquè hi ha de tot. Vaig a veure pel·lis molt esperades, i després pel·lis no tan esperades. I aleshores, clar, és com que t'hi sents més lliure. De interrompre la pel·lícula i això. Com que en altres festivals això no es podia aconseguir, per exemple. I a la nit, una cerveseta. Ah, clar, clar. Però jo per mi no li treu savietat. Això de que està tan cansadilla, estar quietet, caquilet, calladet... Per què? Perquè et posen cabos en comptes de la cerveseta? Doncs no ho sé, és que vols que et digui. Per què no puc... Sí, no diria que és més serios, que és més proper. És com un más participativo, perquè com a espectador, quan tu ves una cabeza que cae i empesa a votar, i t'hi has de aplaudir. És així. Com es fa, és de manera tan ridícula. No, no, no. Hoy mismo he visto la pasajera que está, a ver, está bien. Se puede ver. Tiene unos puntos muy buenos. Y había un momento que era un poquito... Me sabe mal por la gente que lo ha hecho, pero era un poco ridículillo. O sea, sale a un tío de la gasolinera, sale una bestia, se lo mete detrás de una zona que dice, ahí hacen el cambiazo, ¿vale? Sí, sí. Hace un corpopap y la cabeza... Ostres. La gente ya. Ja saps totes les coses de pel·lícules de terror i tot això de certs moviments o certes situacions que és molt difícil no fer-les ridícules. O sigui, l'has de fer molt bé perquè t'ho acabis creient i sí, però és la gràcia, també. A veces se busca esa... A veces buscado. Hoy no sabía si estaba buscado o no. Yo creo que sí, pero... Jo crec que sí, eh. És que la pel·lícula era com una paròdia de si mateixa. Ah, d'hora, sí, clar, clar. Sí, sí, sí. Doncs sí, no, i a més això, que com diem, quan fiques a fer aquest tipus de projectes que us m'atratxes sèries, pel·lícules, el que sigui, quan ja has fet servir les cindres com deia amb aquest cap, aquest nino i tal, és que ja cal. I ho veus amb més en can, encara, no? Si fico aquí el nino, ja ho tinc, ja ho tinc. Jo no veo la sandia. Jo ja no veo la sandia que l'ho veim amb els ojos. Yo tengo ganas de darle con el palau. O sea, no es muy divertido. T'has quedat amb les ganes, ja, de tornar-lo a papiris. Havia de començar a provar amb el foli. Una mica a fer els gravassudolls, la so... És tot un món, ja. Amb els cocos, també, els cavalls. No pensais que hi hauria la fruteria a comprar les verdures. I tant, i tant. Això és molt bueno, eh? És brutal. Això. Ens dona temps de parlar d'algunes impressions de pel·lícs que volem veure de Sitges? Sí. Perfecte. Endavant, tu que has d'attrapitjar ja el festival de Sitges, a part de la pel·lícula que ens has mencionat, tens alguna altra que esperis amb moltes ganes o que això tinguis bastants expectatives? No la podria veure perquè està agotada a totes les entrades, però hi ha una que s'ha de demònic, que és d'un director que la té aquí. I... ¿lo tengo o no? Sí, en el blog... En el blog camp. És el que hizo Distrito 9. Jo con esa pel·lícula disfruté como me encanto. Está muy bien hecha y es un guión muy bueno. Pues... Ha sacado esta, casi por sorpresa, y bueno, el trailer... No has pogut... No, no, no he encontrado, sigo buscando, por si acaso a Collins. Sí, sí, cal recalcar. Hi ha bastantes pel·lícules entre Sitges i Molins que coincideixen. Si hi ha alguna de les Sitges que no us ha donat temps de veure o l'oportunitat pel que sigui, mireu a Molins perquè a Proalcalònia la trobeu. Un tip que us donem aquí des de la rada. Tenia que parlar amb el meu germà, però a veure si podem fer-ho com a nipa. Hi ha una quanta, jo he vist una quanta ja. No és bo, no és tan bé. Té una bona pinta. És més assequible igual de proper. No parlo de preu, que potser també, però hi veig que el problema és que hi ha molta, molta, molta, molta cosa per veure. I de vegades és difícil escullir entre tanta cosa. Entre que no pots escullir. Ja està agafada cançada. Per sentir que et condeix. Aquí va. A partir d'acord. Són totes les tasques. La guai de Sitges és veure unes quantes seguides. També tenim la mà de tots segues. També, molt recomanable. No és divertit. Hi ha una pel·li sorpresa, també, en aquesta marató de Molins. Bé, doncs això. Has vist aquesta? Aquesta m'agradaria parlar. La veurem a Molins. Hi ha alguna que puguis recomanar? De què has vist, de moment? De la que he vist monal·licen del món. Aquesta era de l'opertura potser? La inauguració. Me ha gustado, me ha gustado mucho. Están muy bien hechas. Los personajes son encantadores, son perdedores de Novarlians. Imaginaros los Novarlians más degradantes posible. Y cuatro personajes que están ahí los pobres en la miseria. Están bien actuados, están bien hechos. Y bueno, es un poquito de cinta afición y tal. Tiene su toque, pero es un drama, prácticamente. Pero está muy bien. Yo la recomiendo. Me ha gustado mucho. Has pogut veure algunes, les mateixes? No, mira, jo només he anat avui perquè és l'únic dia que puc. I hem vist la passajera i sensor. Molt bé, teníem moltes ganes i també comença com que no saps per on anar. Com moltes desitges. Sí, comença com una mica drama, si suspensa i dius, per on tirarà això i al final et quedes com bocavalat perquè no saps què està passant. Acaba la pel·lícula i dius, vale, molt bé. Molt bé. Molt bé. Les pel·lícules que veus en aquests festivals com no estan fets per un àmbit de gran sala al públic, costen digerir. És com de foc lent, no? Me l'has quita a la boca. És el final era per dir-ho. Sí, sí. Són de les que... I a més, quan veus una així, seguides, i dius... Ah, sí? M'agrada, m'agrada. De esta me gusta, sobre todo, los encuadres iniciales de la trif y la fotografía. Me ha gustado, me ha atraído. Molt bé, molt bé. I ja ho dic, tu veuràs d'elles alguna més, per allà? A veure, jo, no les puc veure, però sí que m'agrada bastant que ingeràs de veure la de Cliff Walker, del fan Jimu, que jo no he fet nomes en llocs. És el director de Hillow i aquí veus que no veia res, que són espectaculars. I aquesta va de de China, en los años 30, con espías, mucha nieve. Una fotografía del Kim, que tiene una pinta. Me ha gustado esta, y también me ha llamado... La Ayokai, que també està bé. Tengo una pinta, una Ayokai, aquests de... Hi ha un anime, que també aniria a veure la de esta, que és la de... Somersaults i la de l'Olla que saltava a través del Temps. Sí, sí. Té una pinta, sí. M'hi havia d'entrar, no vaig poder... És que es van acabar escoltant molt ràpid. Quants padres? Nosaltres en tenim entrades, perquè està com panes. Sí, sí, sí. Segur que no són els millors, però jo, a les que m'he fixat, he vist una que és... El dia de la bestia. També hi vaig, també hi vaig. Jo volia viure amb tots, que som en el grup de series, i te'n vaig dir de mirar-la i tal, i aplaudir quan maten els reis magos, i tal, que són els diners guai. Jo sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Potsen parlar, però sí que és una bona manera de veure reestrenes de pel·lícules ja de fa temps, que no es van poder veure en el cinema en el seu moment per circumstàncies vàries, i en aquell moment l'espany per la temàtica, doncs no seria una opció el dia de la bestia. Sí, sí. Ara tenim el fenomenat, també, que és una mano per això. I tant. Sí, que s'estrenarà d'aquí poc, també. Però aquest any, a més, han trobat l'Hombroló Americano en Londres, i l'Adaudido, que tampoc està mal de parar l'època. La pel·lícula és un poc flotja, però el que és... Los efectes ya les donen... Però veure-les en sitges, ja la fem menys. Los efectes ya la fem menys. Els efectes especials són els mateixos de les dos pel·lícules, i de mateix any, només, es van estrenar al mateix any. Doncs això... I després també he vist una que és... Ah, perdona, que es diu Limbo, que sembla que és molt bona pinta. Sí, sí. És com un 7. No sé si és xileça japonesa o coreana, no tinc ni idea. Però sí que he vist el trailer, he vist una mica... i aquesta sí que pinta molt de... Aquesta és una mica... Aquesta és una mica també el problema, si vols dir un problema, comences a escullir per sitges, que és que no sé què... O et sona el director, que és el... Ah, doncs aquell em va agradar, si et sona. De vegades aquí és per això. Un nom xinès o el que sigui, que no sé si és el mateix. Però... A veure, hi ha directors... Està la directora de crudo... Sí, sí, sí. Que les estan donant... Ha dit alguna cosa, no? Exacte, cridant. Que no saben cómo definir las hipnosis en brutal, porque no saben decir qué pasa en la película. Sí, sí. Ja és impactant i usualment, eh? Jo aquest matí he parlat amb el David Samarpi, que és el nostre company del... que fa la secció de cinema, i estava ja a Sitges que havia sortit allà. A veure, m'ha dit que li ha encantat. La de Limbo. No, la de Titan. Ah, aquesta. La de Titan. La de Titan. I després... És que n'hi ha tantes. No, hi havia una que volia també dir... Ah, sí, el director de Taxi Driver. També ha sortit una que també té bona pinta. No recordo quina és. Començo a mirar si no estan apuntades. Ja passa, ja. I aquest també té molt bona pinta. Lo he divertit. Sabéis que hay una película de Jose Romero, que sea... Taxi Driver. Sí, sí. Sí, sí, sí. També està molt íntxacte. Edit Taxi Driver o Baby Driver? Sí, Taxi Driver. Que m'entens, que m'entens. És cosa, sí, sí. Tants títols al final. Perdó. Lo divertit és que vam plantejar aquest programa com... Feu abans de... Bon, abans. Va començar ahir el festival, però... Que encara no en visc. Va començar perquè laia i jo ens plantejàvem... Sempre fem el programa després de Sitges. Després. I si hi ha algú que li interessa alguna premissa que expliquem, alguna crítica d'alguna pel·lícula que hem vist, clar, ja és tard perquè ja ha passat els festivalses. Però el problema és que estem en aquestes alçades i ja no hi han entrat. Clar, és que... Normalment s'escolten ràpid. I l'afurament en aquest cas, per la Covid i tot això, és més reduït encara, encara hi ha més menys oportunitats d'aconseguir entrades. Vamos a criticar a Sitges, también. Sí, sí, sí. Perquè també deja muy poco tiempo entre que sale el programa, te lo blés, te miras los trailers y cuando vas a ir a comprar la idea... Ja, ja, exacte. T'has d'haver mirat amb temps d'entre les CIO per ja tenir-ho quadrat tot, perquè si no és impossible. És molt complicat. És molt complicat. Però és un pasa. M'agullo i al final passo. Entre veig una mica i dius, mira, mira, mira, el que digues. Sí, sí. La sobra. Però ja et dic que segons com és complicat. I tampoc ho tenim tant de temps, perquè és que sale una setmana abans. Una setmana abans. I encara menys temps. Un mes les pel·lícules que faran. Però tu no saps quant. Sí que pot veure els trailers, però... Tienes una setmana i t'hi has de dir mirant d'haver. Quadrar-lo tot. Espera, te voy con mi hija. Te voy con mi mujer. Bueno, va. Això costa molt, ara costa més. I entre que penses i no penses, tan malçat. Si és molt perturbadora, saps que tenia 15 anys, i tu dius, aquesta no, tio. Bueno, és que anem abans. L'has bon triant. O sigui, a mi jo, amb el Carlos, no, m'espero que tinguis clar. És una mica així. Mi consejo és intentar veure el que no sea. El que no sea muy fácil de ver en otros sitios. Exacte. Hay que buscar la moralla. Sí, sí, sí. No, estic totalment d'acord. Això no surt bé, després tampoc. O sigui que l'any passat, diu, hòstia, és que no m'agrada... No trunyós. És que, per exemple, aquesta sabia que sortiria després, com és la segona part de 31. Ah, sí, és veritat. És molt mala. És que si ja has vist una paqueta, és la segona. I més d'algú que li has... La primera s'ha enxufat de pasta. La primera s'ha enxufat de pasta. Això deien. Quan afectes i superproducció, hi ha una història i pel·lícula. Però al final, això va anar a la teva contra. Si està enllà i tan mat-max, amb els cotxes, i no hi ha gaire mat-max, i en la sola de zapatos, que ja... Has vist una molt millor, clar, tot el que et passa allà és una mica raro, tot. És una mica... Però no està bé. T'he tingut. Encara així és recomanable. Avui anem a un punt en què... Jo tinc una pregunta, que se m'ha quedat abans, una mica en el tinter. Suelta-lo. Quins no es projectes teniu entre mans? Exclusives. Tenim la segona part de Quàrim. Ah, veus? Diguem-ho. Tenim el guionetxo. Tenim que sentar i fer planning. Saps què passa? Però és el guionetxo definitiu? Si hi ha alguna altra passada i tot? Hi ha d'anar passades. La part difícil ja està feta, que és la escriure-ho. Tenim l'equip. Ara estàvem amb l'Historibor. És l'equip técnico haciendo l'Historibor i t'han tardat molt. Ara que me daré un toque. És horrible. És que té molta feina. Moltíssim. Molts passes. Però hay que hacerlo. Si no, luego pasa lo que nos ha pasado por novatos. Si no, no surt endavant. Exacte. Yo lo había visto así. Ahora usted me hace mol. Discutirlo no en el rodaje, sino previamente. Ya con el claro es que te implantes en un rodaje. Todos los esperando. Pasando frío, calor... Jordi, jo lo había visto así. No, és clar. Però tu fas així. Tu tens que fer així com si... Jo no, creo que no. Això s'ha de planificar, s'ha de planificar. És normal. I a vos, ja segona temporada. Ja confirmat, eh? Molt bé, molt bé. I tant, i tant. Com dèiem abans, recomanem que ho veu, veure la primera temporada a YouTube. A YouTube. Necessitem algun posto més. A part de festivals, parlant de Quànime, heu voltat per tots els festivals. També, important mencionar-ho. També un munt de denominacions, un piler més de premis. No sé quants porteu ja, però... Com ho porteu tot això? A més, portes la comptatura dels premis. Més o menys deu premis, crec que eren. Més o menys. I es diu ràpid, eh? Ja em val la mà al més o menys, imagina't. Ja, ja. Així, vis de fora, sembla fàcil, eh? No, no, no. Es diu ràpid, també. Sí, es diu ràpid. Sí, es diu ràpid. Sí, es diu ràpid. Sí, es diu ràpid. Sí, es diu ràpid. Sí, es diu ràpid. Sí, es diu ràpid. No, no, no. La primera, el Miresota. El Miresota era molt gran. Era com un dels grans de web-series. Era molt difícil guanyar. Fas el primer que vam posar i tal. Però ja moltes vegades abans de guanyar, ja el fet de participar i en un festival ja et dona molta trajectòria, molta corrupció. Però saps què vam fer? Jo crec que va ajudar molt. Va pujar a Equanime, a l'Instagram. Bam! Com una pel·li que estava com... són 500 pel·lis que estan allà, saps? Doncs aquesta estava com... No elegida, però que estava allà. I vam voler posar, no? Aquesta no guanyarà, però la posem. Que és nòtic, està? Jo crec que, clar, a Minersota, altres festivals estan vinant a Minersota. I per allà una mica... Fins un poc i tot escaparat, no? O sigui, no posen allà, i la gent, els altres festivals... Sí, al final. L'interessa i tal. Vinga, la posem. Com has dit tu, un escaparat? Sí. Potser aquell festival no surt res, però serveix per fi de finestra a el boca a boca, que l'altra gent el conegui i tal, i a partir d'aquí surti més coses. Fica el cap, està clar. Si no presentes a cap lloc, això sí que no té cabuda. No és molt de teva televisió d'allà. Exacte. Ah, que no s'han posat allà. Això què significa? A la tia de la noche. Però sí, però no. Això què és? El primero va a ser especial. Com vau rebre aquest primer premi? Me llamó la tia de típico la noche. Ha passat, o no? Que ha tastado. Mirando, que ha pasado bien. Estamos emocionados. ¿Quién subió? Me acuerdo que le colgué. La reacción. Mi mujer me ha dado de dormir. Sí, pero vamos a seguir viendo la televisión. De unido, de unido. Això és un xude de melina. Sí, sí. De unido. No valdécimo ya otro. Això és mentida i ho saps. Això és mentida i ho saps. És mentida i ho saps. Està guai el rotllo global, no? Està veient la pel·li, portar-te a reu i agrada. Ja no són els premis. L'està veient i la gent... És més la difusió. Aquesta ser. A la Índia... És una amiga universal. Home, s'ha globalitzat el projecte. On algú de la Índia, com dius tu, t'està dient que m'agrada. T'impacte, en realitat. Un projecte tan nostre, tan del nostre entorn, que el vegin a l'altre punt del món. D'això que et dona el subidon. Tothom veu alguna cosa... Hòstia, has fet una cosa molt universal. I realment, aquí és on te n'adones de l'amplitud que té internet. També, clar. Això de la Índia, com has vist? No es podia haver vist això. Perquè ho he pensat, però... Com t'ha arribat, a tu, això? Clar, clar. Doncs això, a part de Quànim, segona temporada, el teatre que heu parlat abans... Sí. Voleu parlar del cineforum, també? Home, jo crec que també, oi? Sí, sí. I un projecte que sigui supercontents, de fer-ho i de tota la gent que està a l'arrere. Sí, bueno, decir que nació gràcies, com ella, durant la pandèmia, diguem-ne. A causa de la pandèmia. A causa de la pandèmia. No podíem juntar-nos amb els col·legues. No sabemos qué hacer, vamos a hacer un vermouth. Hicimos un grupo en WhatsApp, que era Copas y Series. Vine Copas y Series. Y nos juntamos unos cuantos y empezamos allí. ¿Qué has visto? Pues he visto lo otro. Y mientras íbamos haciendo videoconferencia, tomamos una copichola. Y entonces una compañera, una amiga que estaba allí, que es de la Mireia, que es una pieza clave, que está la biblioteca y es la que está controlándolo todo y llevándolo todo. Y empezó a decir, si lo hacemos un poquito esto más oficial, más para puertas afuera... No tant que es quedi en aquest grup, sinó portar-ho més enllà. Sí, portar-lo a abrirlo, com si fuera una actividad de la biblioteca. Diuen, pues perfecto, lo hacemos y bueno, vamos a hacerlo la semana que viene, el viernes. Serà la primera vez que la volen. Sí, el divendres que ve, no? Divendres 15. De fet nosaltres ja anirem. I tant. I si estirem encantats. I us comentarem també les nostres impressions. No només dates, no? Clar, no només serà una vegada, no? No, no, ja hi ha programades. Sí, sí, hi ha més, hi ha més. Doncs tota la info que podem informar a nosaltres és d'aquí també ho farem. Sí, tenim trimestre, tenim ja... El segon trimestre era... El segon trimestre és com per... per les dones. A partir del llament. No, no, perdona, el segon trimestre no. Tenim només el primer trimestre. Ara anem a aprovar el primer trimestre. A octubre, novembre i desembre, oi? Ciudad de Dios. I farem un cicle de Can Loach, del director. Molt bé. Déu-n'hi-do. Sí, molt variat, molt variat. Té molt bona pinta. Bé, tot té una lògica. O sigui, en la Montsella és per Sitches, que va guanyar el primer del públic. Ah, sí? Que va guanyar també a Sitches. Sí, sí, sí. Tots relacionat amb Sitches. Com veieu? Sí, sí. Després Ciudad de Dios... Van agafar una... Aquesta no sé... Estaven buscant... Estaven buscant... De què? De feo... Aquesta no me'n recordo. No me'n recordo molt. Van començar d'europeas o fer americana o de sudamericana. No sé, van començar així. I després al Nadal, com que saben què fer, dius que per ser Nadal, un acte... Un acte social... Doncs molt bé. Doncs ha estat un plaer tenir-vos aquí en el nostre programa. Què? Com us heu sentit? El plaeració... Molt bé. A nosaltres ens han cantat fer aquest programa. Aquesta col·laboració l'he sentit superament, igual que al festival i tot. I estem encantats de que tingueu molts projectes en mà. I nosaltres ja hem acabat per avui. Ens acomiadem amb els nostres programes. Sí, anem alegres que com sempre. I fins la setmana que ve. Adéu! Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Believe It Or Not Believe It Or Not Believe It Or Not Believe It Or Not They wave it all the air I never thought I could feel so free I am flying away on a wing and a prayer Who could it be? Believe it or not, it's love Believe it or not, I'm walking on air I never thought I could feel so free Flying away on a wing and a prayer Who could it be? Believe it or not, it's love Believe it or not, it's love Believe it or not, I'm walking on air I never thought I could feel so free Flying away on a wing and a prayer Ara escoltes ràdio d'espern Sintonitzes ràdio d'espern La ràdio de Sant Just La ràdio d'espern