La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esberna. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa-la buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Comper els teus comerços de sempre, ara, online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu. Afavorint el comerç de proximitat. Comper a s'enjust, s'enstarà més lluny. S'enjust Market. Més informació a la bla de forma s'enjustmarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber. Durant a Wittburg-U. En Baema, ràdio d'Esber. Durant a Wittburg-U. Has bailado con el demonio a la luz de la luz. ¿Cómo hablas, infesar? Tiro el listo y escucho. ¿Te hablas conmigo? ¿Estás de cachandras? ¿Tienes tus cosas que vosotros no queréis? No bueno, no padre, no madre. Si no me escuchas, ve de ti al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, benvinguts. Hola, soy Alegresca, el programa aquest. No sé si no se m'està escoltant. Bé, doncs jo soc la Laya Vidal de Cinema Alegresca. Estem aquí diumenge en els Horror Games. Aquest programa especial de Jocs de Taula que venim promocionant a la setmana. Estem superemocionats de començar-hi aquest programa. Al meu costat tinc com no el meu company i gran amic, Raül Navarro. Aquí també, com l'home de les mil tecles, avui. I molts dies, com sempre. Estem una mica nerviosos, però també superemocionats de començar aquest programa especial a ple de Jocs de Taula, a ple de molta animació, com veieu. Hi ha un rebombori de fons, jo estic flipant ara mateix, estic molt emocionada de poder començar aquest programa. També estem en streaming, estem ara mateix a Facebook, volíem fer l'Instagram, però al final em sembla que no estem fent, però bé, amb alta resolució, ho penjarem a YouTube, a les xarxes i tot. I bé, res més, nosaltres ja podem començar el programa, és que de veritat, amb el cor a mil, estic superemocionada. La veritat és que és emocionant, aquí, amb tanta gent, allunyament tan bonic i tan... Exacte, i tan... tan foc habitual, perquè de fet, als Jocs de Taula, en ràdio i en streaming, és gairebé cap, això és una cosa gairebé única, i per això ens estem estrenant i ens fa moltíssima il·lusió. I patinarem, patinarem, però per això també tenim grans professionals i jugones, que ens fan més fàcil que nosaltres. I molta gent que també passarà per aquí pel programa, que els preguntarem moltes coses, que ens explicaran moltes anècdotes, segurament, però cal començar dient que no estem aquí sols, al Raül i jo, com cada setmana, sinó que per explicar-nos una miqueta millor què és això dels Horror Games, en què consisteixi, tot això, tenim un convidat molt especial que ens presentarà, doncs això, una miqueta en què consisteix la vent, que és ni més ni menys que el Sergi Sant Martí. Molt bona Sergi. Hola, molt bona, com esteu? Com estàs tu? Fantàstic, una mica nerviós, hem estat al llarg de tot el dia, volíem que tots funcionés molt bé, volíem que hi hagués força gent. En general, hem tingut 21 editorials representades d'ajocs de taula, de tot tipus. Aquí en el dia d'avui, en els Horror Games. Correcte, sí. Hi ha un ideal. 21 editorials. I el fet de formar part del terror Molins i de poder fer una activitat que també ens apassiona com són els jocs de taula, és a dir, a maridar, diguem-ne, el joc de taula, amb cinema, doncs pensem que és interessant, no tematitzar el terror en els jocs de taula o el misteri, doncs penso que és... És una gran fusió, de veritat. És molt interessant, sí, sí. De fet, el Sergi Sant Martí és membre del festival terror Molins, recordem que estem en el festival de terror, fins al diumenge que ve, que és quan acaba, i seguim amb tota aquesta ambientació de terror, d'horror i de tot aquest gènere que ens agrada tant, però, a més, també és organitzador dels Horror Games, que tenim aquí, perquè ningú millor que ell per explicar-nos en què consisteix aquest esdeveniment. Molt bé, moltes gràcies. La idea és oferir un espai de jocs de taula on les persones que estan interessades s'en coneixen els jocs de taula, o persones que ja juguen, normalment, a jocs de taula, vegin novetats, vegin jocs que no coneixien, o simplement passin una estona amb els jocs de taula, i doncs cals que ho deixin. Tenim el club de jocs de taula jugones de Molins de rei, que es col·laboren, que es organitzen també tot això. Exacte, i diguem-ne que el festival, juntament amb el club de jocs de taula, doncs participa, no? Avui hem vingut editorials molt interessants a visitar-nos instituts editorials de Barcelona, però també algun editorial de Vic, de Madrid, de Benidorm, bé, editorials... Que tu t'arreu de panorama nacional, eh? Sí, és interessant, perquè sempre el plus que volem afegir no és només unes jornades de jocs de taula, en situ sinó que portar editorials que vulguin oferir la seva proposta al·lúdica, i que ells mateixos vinguin i ens els ensenyen. A més a més, tenim una botiga de jocs de taula, que es diu Júpiter Cuegos, i que la tenim tot el dia, i que ens ofereixen els seus jocs preus més interessants, per tot el públic, jocs que estan aquí a taula, i que després es poden adquirir. I aquí, en els horror games, pot provar els jocs, passar una jornada completa, tant de matí com de tarda, i si els hi agraden, doncs adquirir-los en el moment. Correcte, sí, sí, sí. On en horror games ofereix això, un dia sent ser, doncs jocs de taula, i si t'interessen, els compres avui o un altre dia, o els reis, que se'ls trobaran, també es poden demanar els reis. Agafa idees. Però és interessant, perquè a vegades aquests jocs no sabem molt de vegades si en s'agradarà, si en s'agradarà, si en s'atreparà, o no. Llavors, fer aquest tipus de testets, jo crec que és molt, molt important, i com que veig idees, abans ens amateixen seditudials, que tens el plaer que puguin explicar-te el joc, que puguin posar-te sobre la taula i dir, ostres, ara ho estic sabent de primera mà, diguem, no? Sí, a més, és molt interessant el fet d'aquest, després de la pandèmia, no?, que sembla que a nivell de cohesió social, entre mat social, s'ha estat, doncs, com, no desfent, però una mica, no?, refredant, i poder tenir aquesta nova manera de trobar-nos, no?, amb un joc de taula, no?, compartir la taula, i fer una mica de pinya de grup amb la família, ara ens estàvem ensenyant un joc de taula ja al fons. M'han dit, ostres, que aquest joc el veig molt maco per jugar amb tota la família, no? Ja veus. Llavors, és interessant. Una cosa que no crec que passi de moda, mai tot i que hi hagi les noves tecnologies d'internet, els minijocs, els jocs virtuals i tot, però no hi ha res com a juntar-se amb un d'amics o la família, una tarda, una nit, el que sigui, a jugar a un bon joc total. S'exduta, s'exduta, ara estan sortint molts tipus de jocs, i així que la proposta que oferim és de tota mena de jocs, de tota mena de possibilitats, així que... Molt diversa, i per totes les edats, i per totes les condicions. I han vingut una senyora, han vingut una anècdota, han vingut unes senyores grans, no? I em demanàvem per la brisca. I és a dir, no tenim la brisca, però us porto a un joc, ja n'he estat rient. Clar. Macíssim. Això no guai, que descobreixes jocs que potser, a la botiga o en anuncis, no pensaries que t'agradarien, i després els proves aquí sense cap mena d'espectativa, i t'encanten. I tant. I al mateix temps, no hi ha molta cultura del joc, cerquem aquesta opció que el joc de taula es devingui cultura. Igual que el videojoc ja està gairebé normalitzat com a cultura. Un solitat. Correcte. Així que uns dels pilars de taló si alternatiu, jo penso que pot ser perfectament un joc de taula. Sí. Un joc tradicional. Ja més el que diem, que és molt més social, en aquest sentit. Així que bé. Molt bé, molt bé. Aquí estem, seguirem passant moltes editorials, espero que us interessi el programa, i ens veiem a les taules. Totalment. Totalment. Doncs encantats de tenir-te aquí, Sergi. I anem parlant. Sí, correcte. I ara... Digues, digues. No, mentrestant. Això, mentrestant. Bueno, doncs això, anirem posant passar a les editorials, perquè ens parlin... Una mica de les teves projectes, com estan vivint aquí també... Estan presentant aquí, això. Doncs bé, no, perquè potser hi ha gent que és d'aquí més a prop, però d'altres que han vingut de lluny. Sí, sí, sí. I és això. A mi em sembla el Sergi, aquests jocs que... És més enllà, no? Que sempre és més enllà d'aquells tipics briscs, no? Aquests barxis, aquests... Sí, és tipic, clar, oca... S'ho diu d'aquí, s'ho diu d'aquí. La petanca. Sí, sí, sí. I ara, per exemple, amb el auki de jul de calamar, també... Sí. Jocs infantils, doncs jocs de taula. És diferent, és diferent. Sí, sí, és diferent, però bé, són jocs al cap i al cap. No passem de moda. És el que comentàvem abans. I tant. Doncs mira, aquí tenim la primera... Cumbigada. Sí, la primera cumbigada, Atacats Horror Games. Hola, molt bones. En català, castellà? Castellà no. Castellà no, castellà no, mejor. I d'andre, no, castellà no. Molt bé, molt bé. Doncs aquí tenim la Beatriz Prieto, veritat. Vienes de Bumblebee Interactive, correcte? Eso es. Eso es. Nos podíais contar un poquito quién eres, cómo surgió toda esta idea, de dónde vienes... Bueno, nosotros somos una empresa de... empresa, empresita de Madrid. Somos tres socios principales, venimos del mundo de los videojuegos. Llevábamos bastantes años trabajando toda la vida, trabajando en multinacionales y decidimos parar esa etapa. Y empezar, pues, una nueva, en la que pensamos que aunar el mundo del videojuego y el mundo del juego de mesa tenía todo el sentido del mundo, porque al final nos gusta jugar, estamos acostumbrados a jugar, claro, y por qué no, porque en España no hay ninguna empresa que quisiera esto hasta la fecha. Somos los primeros en distribuir videojuegos y publicar juegos de mesa totalmente en castellano. Me parece curioso el proceso que seguisteis de empezar con videojuegos y luego irnos a juegos de mesa, cuando el momento es el contrario. Empezar en videojuegos es que llevamos toda la vida, llevamos toda la vida en videojuegos, y los juegos de mesa eran una afición que teníamos añadida. La verdad es que estamos muy contentos. Es un mundo, son dos mundos que parecen muy iguales, pero no tienen nada que ver. Los tiempos no son los mismos, ni el lenguaje, ni el público ni la cercanía. Estamos notando mucha cercanía, estamos muy agradecidos al público, porque estamos notando muchísimas cercanías y, por lo tanto, estamos muy agradecidos al público porque estamos notando muchísimas cercanías y estamos muy agradecidos en ese sentido, porque en el mundo del videojuego no es así. La interacción es distinta, es más distancia, obviamente. ¿Y cómo se enterasteis de este evento? Pues por Sergi Sambandí, que nos contó y nos dijo estaríamos en 14 que vinierais y nos cuenta con nosotros. Sí, sí, sí, así que muy bien. ¿Este es uno de los fuertes sociales? Sí, hemos colaborado con él en alguna entrevista con alguna presentación de algún juego y nos dijo de venir y encantados. Estos eventos están muy bien. ¿Y qué tal la experiencia? Pues muy buena, muy bonita. Ya habéis pasado con las películas de terror y eso te digo que no, pero por estar aquí sí. ¿Pero qué no has visto ninguna o qué no te gusta? He visto más de lo que me gustaría. Vale, vale, vale. La verdad que sí. Al final, según qué juegos de mesa tampoco distan tanto, no pueden crear este ambiente. Sí, en el ambiente es lo mismo. El ambiente es distinto. Ya ves. Muy bien, muy bien. ¿Es qué guay? Es muy genial. Sí. Pues esto... ¿Qué juegos... Hemos traído... Sí, exacto. Hemos traído tres juegos, los tres primeros que hemos publicado, porque el cuarto nos hubiera encantado traerlo, pero no ha dado tiempo. Hemos traído Santuari, la Aérea de los Guardianes, que lo lanzamos en julio, es un juego de construcción de mazos, de ritmo rápido, se dividen tres facciones, puedes jugar con dos cajas independientes de tres mazos cada una, que son tres facciones y consiste en aniquilar los santuarios del enemigo. Luego hemos traído Z-Watch, que lo lanzamos en septiembre. Y... Es súper reciente. Súper reciente, súper agotado. Sí, bueno, soy bueno. Estamos contentos, o no, porque, bueno, nos hubiera gustado tener más, pero queremos saber. Y entonces es un juego de uno a cuatro jugadores, cooperativo, en el que se juegan nueve localizaciones y hay una serie de criaturas malvadas que tienes que ir con cuatro aventureros, pues tienes que ir aniquilando hasta que te llega la horda final y a ver qué puede más. Él está de final, ¿no? Y luego Mantis Falls, que es nuestra joyita, que está ahí en el corazón, es un juego de roles ocultos de dos a tres jugadores, en el que hay un asesino y dos testigos, o no, puede no haber un asesino, pero el caso es que alguien ha matado a alguien, los testigos tienen que escapar de la ciudad y nadie sabe quién es quién y bueno, está ambientado así como en los años 40, cine negro. Oh, interesante. Dile, investigación y todo. No, interesante. Es un juego de engaños o... Ah, eso mola sempre. Depende del rol que tengas. Y además complicado, porque de dos a tres jugadores, es que la interacción... Y a veces... No sabes quién es quién es quién. ¿Es que darle al coco? Sí. Tiene mucha estrategia. No, tiene que tenerlo, si no. Sí, sí, sí. A vosotros vos mola muy con tu estrategia. De momento empezamos con eso. Bueno, pues no llevamos mucho más tiempo. Muchísimas gracias por todo. No a vosotros por la oportunidad de contar un poco... Hombre, totalmente. Encantadísimos. Igual que en el progames. Será más tan interesante... Ya ves, eh. ...que dejar los cascos y la jugar, eh. Totalmente, nos has dejado con la miel en los labios. Muchas gracias. Muchísimas gracias. Pues mi llena ha sido un placer. Igualmente. Muchas gracias de ti. Molt bé. Eh, ara aniríem cap al següent. I tant. A veure si... Anem demanant per aquí el Sergi que ens porti a... Sí, al David. No, lo levamos un segundito. El levem un moment pet a la taula. Abans justament jugàvem la família de Raüls. Que és qualitat. Precisament aquí. La més família la podem deixar aquí una miqueta. A l'espera, en estan per aquí. Molt bé. Doncs tu vienes de... Duit, correcte. I eres David. Correcte. Muy bien. Pues ventanos un poquito. ¿Qué haces aquí? ¿De dónde vienes? Bueno, pues... Yo hace poco de mi incorporado a la Editorial. Ajá. Para dar un recuerdo a la línea Editorial. Y aquí estamos representando un poco las novedades que tenemos este año para público familiar. Ajá. Si ese es vuestro target. No, nuestro target es muy amplio. La abarcamos desde esta versión más familiar. Hasta juegos ya... Más duro. Sí. Para el argot de los jugones es lo duro. Que poca familia la aguanta ya, ¿no? Ya ves. Es un juego familiar a juegos históricos. Exacto. La abarcamos. Todo lo que nos resulta interesante entra en nuestro patálogo. Totalmente. Que guay. ¿Y qué juego estás presentando ahora? Pues mira, estamos presentando Cosa Zón, que es un juego de autor español. Es un juego familiar. Lo sacamos a media hora de año. Y es muy sencillo. Es una casa encantada. Es la que tienes que escapar. La temática del terror Molins, de hecho. Sí, claro, de hecho veníamos... Separados para eso. Claro, claro. No. Y en este juego es familiar. Los niños tienen que construir la casa y escapar. Solo que el resto de adversarios te tiran fantasmas para encantar el piso y después hacerlo inhabitable. Entonces, claro, ya pierdes ese piso. Pero puedes contrarrestarlo usando gatos. Que los gatos asortan a los fantasmas. Oye, pues me encanta la idea. Que bueno. Son gatos negros o son gatos de todo tipo? Negros. Vale, vale, claro. No hay que dejar eso de lado. Claro. Te dejamos que sigas con la familia. Eso, eso. Está ahí la familia haciendo miraditas de haber cuando nos lo devolveis. Perfecto. Muchísimas gracias por todo. Exactamente. Un placer. Adiós. Molt bé. De momento. Molta gent supermaja. Sí, sí. Ja està molt bé. I moltes ganes de jugar tots. És el problema. A mi em passa amb dos qüestions. Mira que m'ha quedat molt el cinema i tal. A vegades amb el cinema pot arribar a passar. Amb unes sinopsis. Però no em passa tant. Que et crida. Quan entro a una llibreria, a una llibreria, a una bútica de jocs de taula. Que jo agafes... La llibertat és la sinopsi del llibre. I és allò que m'escomparia tots. Sí, sí. Totalment, però... No em posia el llibre. No me'l compro. No me'l llegeixo. I després em costa més. Per això és de les plataformes. I amb els jocs de taula em passa tres quarts del mateix. Que no hi ha una biblioteca per jocs de taula. El jugó és, per exemple. Ah, després ens parlaran d'això una mica. I després ens parlaran de com funciona el jugó. Tenim els convidats. Sí, sí, demà anirem aquí. Hola. Hola. Molt benes. Com es deu? Bé, aquí som-ho sí. Molt bé. ¿Puedes presentar? Bueno, pues yo soy de Joaquín. Yo soy de González. Yo soy Carlene. Molt bé. Venís de Tempo Games, verdad? Correcto. ¿Y de dónde venís? Tempo Games, si te n'han dit. O sea, de qué lugar de España. Localización. Sí, eso, localización. Sí, sí, de venidor, de venidor. De venidor, sí. És molt guai ver a gente que no solo sea de aquí, sino como nos ha contado antes Sergi, que hay gente del panorama nacional, con lo cual está muy guai que estés aquí. Sí, sí, la verdad. Y de momento cómo va la experiencia. ¿Estás pasando bien? Bien, guay. Está muy guay. ¿También habéis visto cosas del terror mullín? El festival. Ayer habíamos unos cuantos cortos. Ah, estuísis en la sección de cortos metágetes. ¿Cortos también? Sí, pero guay. Bueno, pues presentáos un poquito cuál es nuestra trayectoria, de qué os conocéis y cómo habéis llegado hasta aquí. Bueno, ellos somos parestas. Y bueno, empecé yo un día haciendo un prototipo, hace ya como no sé, cinco o seis años. Por lo menos. ¿También de juego de mesa? De juego de mesa. Y nada, y al final, sacamos hace un par de años el runaljo, que es el que hemos venido aquí. O sea, aquí ya tiene un tiempo. ¿Y salió por Quique Start en 2019, fue? Sí, justo el noviembre antes de la pandemia. Sí, justo antes de la pandemia. Pues ese último año, digamos, fue importante, digamos, para nosotros. Ajá, para la distribución. Que menos mal que la pandemia fue, cuatro meses después de que ya habíamos acabado el Quique Start, o sea, ya habéis visto a todos los eventos grandes que había aquí en España, fuimos ahí sentados, y luego pasó lo que pasó. Sí, porque con todo lo que estábamos moviendo, de gente, o sea, no solo de dinero o de trabajo, o sea, es a la gente a la que tienes implicada, haber tenido que pararlo todos dos años, hubiera sido mortal para nosotros. Claro. O sea, dentro de lo malo, tenemos lo bueno de que los pilló en lo que ya... Yo teníais más o menos finiquitado todo. Siempre quedas calo lo bueno, si no... Exacto, si no os ponemos a llorar a todos. Sí, muy bien. La pandemia nos pilló en etapas de revisión de manuales, de maquetación, y todo eso que... Quieres que no, pues ya no hacía falta. Está muy bien abajo. Exacto, exacto. La parte más final, final, de terminar de detallar los detalles y todo. Exacto, sí. Pero bueno, crear bien el final. ¿Y os costó mucho llevar a cabo este juego, sacarlo a la luz o como... Bastante, sí, sí. Tuvisteis dificultades. Empezamos como primer hizo, como el que hice prácticamente. Porque era el primer juego que sacabais. Sí, sí, sí. Y entonces un juego de miniatura, bueno, tiene todos los componentes que puede tener un juego de mesa. ¿Y todas las complicaciones? Exacto. Nos tiramos de cabeza a la piscina y fue... A ver, costó bastante, ¿verdad? Al final, bueno, tienes el producto ahí que merece la pena y tal, pero... Os entendemos, porque nosotros también somos de lanzarnos a la piscina con muchos proyectos. Y que salga lo que salga. Y luego te ves en la piscina y sin agua. Sí, sí, sí. ¿Para qué me he tirado? Y algún momento piensa supe, ¿en qué momento me he metido aquí? Pero bueno, luego el resultado vale la pena. Sí, exacto. ¿Y os podíais contar un poquito de qué va este juego? Sí, el runalto es un juego de miniaturas i d'union crawler exploración de los etnas, de las morras y tal. Lo que tiene es que las acciones hacen con runas. Se danzan unas runas, todos los turnos los serán lanzando runas, y según cómo caigan la posición de las runas, pueden coca arriba o abajo de canto, pues puedes hacer una serie de acciones, usar tus poderes, un poco asimétrico totalmente, se juega con campaña, se puede jugar partidas sueltas, pero es un poco pesado. ¿Para cuántas personas es más o menos? Hasta cuatro. Hasta cuatro personas. Si alguien puede jugar también por su cuenta propia. Sí, como es cooperativo, pues tú solo te puedes... Está bien, está bien. ¿Para momentos de aburrimiento? Exacto. Había que estar disfrutando mucho de la experiencia. Sí, sí, sí. Hay que ver siempre el lado bueno y el lado de disfrutar. Correcto, exactamente. Lo que importa realmente. Os planteáis un siguiente proyecto, o ya está encima de la mesa, está en un cajón... O estáis aún centrados en esto. No queréis saber nada más, que con eso es una situación. Sacamos uno pequeñito, uno tipo Rolland Ride, pero con runas también, con una mecánica de runas. Sí. Y salió el año pasado. No, este año... Hace unos meses. Hace unos meses, en verano? En verano, sí. En verano. Ese fue un proyecto más pequeñito, salió porque esta vez también pedíamos menos, y bueno, la idea era distribuirlo más a tienda... Claro. Y todo eso. Y ese, de hecho, ya se está produciendo y ya mismo se manda. Ah, claro. Ostrasia, que lo tenéis ya, puntito a puntito. Ese fue un proyecto fresco que teníamos ahí, de hecho, teníamos hecho ya previamente. Sí. Y decimos que vamos a sacarlo ahora y lo vamos moviendo también. Para empezar a tener un poquito de catálogo. Claro. Poco a poco. Muy bien, pues está hizo tu pe. Es genial. Y ahora este año que viene, a principios de año, hemos lanzado fecha, lanzaremos otro juego que no será nuestro, que es un autor chileno, que firmamos con él. Bueno, dos. Dos, está Rodentia, y está el... Ah, sí. El Erz, Lascaud. Lascaud Erz. Ah, es verdad. Sí. Tenemos dos proyectos firmados. Sí, les di sin colaboración con ellos. Con colaboración con ellos. Son dos autores chilenos, y el año que viene por si empezamos a mover ese tipo de playes. Ah, mía. También curioso. Estamos ahí... Ampliando, enviando y trabajando. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Seguimos tirándonos a piscina. No, no, no. Es lo que hay. No hay que parar. Porque una vez paras, y luego recuperar el ritmo, es complicada. Ya me dio el pie... Sí, sí. Si no sales de la piscina, te entra al frío... Hay que seguir mojaditos. Hay que seguir mojaditos. Eso, eso. Y al final es adictivo, también. Exacte. Los juegos. Pues nada más. Sí, gracias. Sí, casi de bien. Sí, casi de bien. Y vaya funcionando. Pues seguimos viendo por aquí. Muchas gracias. Adiós. Adiós. Adiós. Bon dia. Bona tarda. Molta, molta diversitat, eh! Sí, sí, sí, l'hi oliau. A mi m'agrada. Aquí molt, molt, molt, molt variad. Ara tenim un David Velasco, eh! Perfecte. També és genial. I tant. I tant. A mi et dic amb un Babe, sí, i tant, a tu. Ah! Bueno, ara comproverem. Molt bé, molt bons, David. Molt bones. Bona tarda. Bona tarda. Doncs aquí tenemos a David Velasco, que es escritor, com us ha comentat, Cuéntanos un poquito más de dónde vienes, quién eres, un poquito, presentate. Bueno, para que no me conozca, yo soy escritor, como he dicho, tengo publicada 16 novelas, bueno, 16 libros, porque por lo que más soy conocido es por escribir libro-juegos. Sí. Libro-juegos. Libro-juegos, sí, sí. No sé con eso, yo lo conocía y me iba bien. Pues primera vez que he escuchado eso, he contado un poquito más. Bueno, libro-juegos sugiero en los años 80 y 90, los más conocidos son los de liste de tu propia aventura, ¡oh, me encantan este tipo de historias! Pero lo que yo he hecho es dirigirme al público-adulto. Escribir libro-juegos para esos niños que los 80 y los 90 disfrutaron de los libros-juegos y que ahora tienen 30 o 40 años y que lo contrabajan casi en el mercado. Escribes para los adultos que tienen los niños que llevan dentro, ¿no? Podríamos entender. Un poco, un poco. Y entonces, pues soy muy conocido sobre todo por el libro-juegos, el juego de experimentar en un AQUI, el primero de la cero, el Crimorio del Truida, y ahora también estoy saltando a los juegos de mesa, porque, por ejemplo, el juego que tenemos aquí presentable en el lugar AQUI de Ible y Sozono, es verdad que los hablaremos con ellos más tarde. Me estoy cargando de escribir todas las dramas, todos los argumentos, todos los textos, y la verdad es que muy contento. Nosotros contentos de tenerte aquí. Desde luego. Yo he de decir que he leído de experimentar en un AQUI, he jugado a ella, ya te he dejado de introducir en ese mundo, y verás que nos saldrás. Es que suena fenomenal, de verdad. Verás que nos saldrás. Bueno, yo disfruté muchísimo, ¿eh? Con experimentar en un AQUI, entre otras cosas, que tienes 16 libros, y con ganas de muchos más. Sí, claro. Sí, ¿no? Tiene más proyectos en mente. Siempre, ¿no? Siempre, ¿no? Estoy trabajando en 4 o 5 proyectos. Ostras, no debía. Mi proyecto más ambicioso es experimentar un AQUI, y hasta el momento hay publicadas dos novelas, porque eso es un proyecto multidisciplinado. Sí, porque es un poco... Es un multisistema, ¿no? Bastiando, abriendo por todos los sitios. Yo lo digo proyecto, porque es muy difícil definir que la gente pudiera acercarse de muchas formas distintas para disfrutarlo. Entonces, ahora mismo hay publicadas dos novelas de experimentar en un AQUI, dos libros-juegos, y un comic-juegos, que acaba de salir ese peor mercado, que lo ha publicado al editorial más que OCA, que la verdad es que es espectacular, el libro-juego, pero todo en formato rom, y todo lleno de viñetas, que no nos ha caído de espectacular. Y bueno, y sigo trabajando más... Ahora quiero retomar la escritura de las novelas de experimentar en un AQUI, que han sido parados, y estoy trabajando en AQUI, aparte en otro libro-juego más, y bueno, hay más cosas que hay. El tema, yo había leído por ahí, el tema serie de experimentar en un AQUI, había voloteado por ahí también. No sé en qué punto está. Yo sé que había leído algo por encima. Esa es otra de las cosas... Otro de los grandes proyectos, o el más grande, más importante, que hacía donde quiero que se extienda experimentar en un AQUI, que atracó en barrios producciones, estamos trabajando ahora mismo, para conseguir una adaptación de lo que sería el primer libro-juego de experimentar aquí, adaptarlo a una serie de animación interactiva. Oh, qué chulo, qué bueno pinta. Estaría pensado para emitirse en una plataforma de streaming, de modo que en cierto momento, al igual que sucede en un libro-juego, la imagen separaría, y te dan las opciones y todo. Y el mando a distancia el espectador tendría que elegir, entonces eso es lo que estamos intentando de conseguir sacarlo adelante. Oh, pues ojalá, ojalá, porque tiene una pintad increíble. Ahora que lo está escuchando. Y bueno, a mí también me gusta mucho escribir y me llama mucho la atención que estés ahora en juegos de mesa. O sea, ¿cómo es escribir un juego de mesa? ¿Cuál es el proceso que sigues y todo? La diferencia más importante que le encuentro es que en todos mis libros estic yo solo. Claro. Pero aquí, sin embargo, es un trabajo en equipo donde ya me tengo que pasar en todas las miniaturas que veo, en todas las ilustraciones... Si ellos te van dando como una base y a partir de ahí, tu vas creando. Todas las ideas del juego, todo lo que ellos tienen en mente, yo tengo que intentar planmarlo, que la parte que va a los también, dándole visitantes personales, porque todo el argumento, por ejemplo, entre el juego que se va a pasar mucho en la narrativa, toda la historia la he creado yo. Sobre la idea que yo tenía, que es un... Ara aquí s'ambienta en un Japón feudal. Sí. La época de los samurai. Pero se supone que toda la parte fantástica, toda la mitología japonesa, el mundo de los yokai, todo eso existe. Entonces, hay un mundo muy rico con muchas estructuras fantásticas. I documentarte mucho también. Mucha documentación, claro. Ya ves. Documentándome sobre todo estudiando lo que son los yokai, que son todas las estructuras fantásticas de la mitología japonesa. Aparte de las armas, implementarias, maduras, un montón de... Ya no, mucho trabajo. ...lo que es la vida niaria del feudal, tú no me estoy documentando. Totalmente, o sea, tienes que tener todo bien atado en la cabeza para crear una historia que de verdad parezca verosimil y que tenga sentido. Sí, sobre todo porque lo que yo quería, y por eso contestaron conmigo, es que el juego sea también... no sea lineal, sino que tenga muchas ramificaciones pasadas en las decisiones de los jugadores. Sigue siguiendo con... Elige tu propia aventura, que sea entreactivo. Estos jugadores elegirán continuada la aventura, o dependen de lo que pase, y también la aventura continuarán de una forma o de otra. Claro, claro. Y eso es guay, porque puedes desembocar en diferentes finales que pueden ser totalmente distintos entre ellos. Eso es lo que más mola de las historias entreactivas. Totalmente. ¿Y cómo estás disfrutando el evento? ¿Cómo te lo estás pasando? Muy bien, porque por suerte pues ya mucha gente me conoce, y esta mañana sobre todo hay un montón de gente que va a traer un montón de libros. Ah, qué chulo! Todos los libros juego, el juego homey, la verdad es que firmamos un montón de libros, y siempre el contacto con el público, con los lectores, sobre todo después de estos meses, que es que el primer evento... Claro, claro. Después de todos. Pues la verdad es que es muy contento. Se agradece, ¿no? Claro. La interacción social y todo. Ha sido un café aquí que me invité a participar. No, encantadísimo. Yo cuando Sergio me dijo, viene a ver y pelasco, digo, vale, apuntalo a la mesa. Sí, sí. Pues para mí es un placer descubrirte, o sea, no te conocía, y me llevo mucha atención tu trayectoria. Pues entra en el mundo, entra en el mundo. Sí, sí. Yo entro encantado. Muchísimas gracias. Ah, gracias. Gracias, David. Venga. Un placer enorme. Doncs això... Ah, sí. Me quedas pasilla, ¿no? No conocíais aquest món. Que va, que va. Sí, jo crec que ja saps que m'agraden molt les històries, d'així, d'escollir, d'eligir tu prou aventura. Això és un nivell molt més amunt. Ostres. Clar, és que quan ha dit que escriu històries no tan familiars, sinó també per publicar d'ult, sí. M'he quedat fascinada, vull dir. Tinc ganes d'entrar en aquest món. Ja té ser del llibre, i mires d'entrar en aquest món. Ja et dic jo, que patiràs. Que no, que patiràs. Patiràs. Bueno, patiré, i ho passaré a veure per si iguals. Sí, és molt interessant, perquè de gent a aquest llibre d'experiència d'un aquí, per exemple, jo he hagut de sentir la pressió, l'angoixa de no poder sortir de la situació. Sí, o d'haver de prendre una decisió o un altre, i que les dues siguin molt dolentes i pensàveus transversals. Totalment. Clar, la història d'avançar. I tant. Doncs molt bé. Continuem. Ara tenim aquí un altre convidat. Eres Javi López de Araquiri. Sí. Mira, justamente no se ha mencionado Araquiri, porque acabamos de hablar con David Velasco. David Velasco, claro. Sí, sí, sí. Correcto. ¿Y de qué le...? O sea, ¿cómo os conocísteis? Bueno, a David lo conocimos a partir de otro contacto, que dijo por imposible David, con el estilo de narrativa que tiene, se ajusta mucho a lo que está buscando. A lo que buscabais. Sí, entonces nos pusieron cosas con él, y desde el primer momento, bueno... Pues qué guay que hicierais buenas migas desde el principio. Preséntanos un poquito qué es este... Esta sensación que estáis teniendo aquí hoy, que es algo brutal. Ha habido momentos que hemos tenido aquí un córro al lado de vuestra mesa, que ha sido brutal. Sí, sí, sí. Bueno, Araquiri es un juego que va a salir el 30 de noviembre. Oh, o sea que lo preestrenáis aquí. Lo preestrenamos aquí. Qué chulo. De hecho, es la primera vez que se ven físico el prototipo. ¿Y qué prototipo? ¡Oh! Pues qué ilusión nos debe hacer, ¿verdad? Supongo que cuando llegaron desde la imprenta de China, fue como ver la escografía de un bebé. Sí, lo que me comentábamos antes es nuestro hijo. Sí, una pasada, una pasada. Claro, es que después de tanto esfuerzo y todo detrás, ¿cuánto tiempo lleváis trabajando en esto? Bueno, Fernando, que es el que está desde el inicio en el proyecto, él lleva cuatro años. Ostras, madre mía. Y yo el Torres, que es el otro diseñador, el socio de Fernando, lleva mes y medio, dos años y medio, perdón, desde el confinamiento, más o menos. Y yo entré al equipo de desarrollo, hará un año ahora. Ajá. Bueno, y si tú lo has sentido como un hijo, imagínate... Pero no a nosotros, hasta nuestras mujeres. No, claro, tú a la familia. Yo a la familia. Al final llegás a casa y solo estás con el... Pensándome en eso y hablando de eso, es que un proyecto tan enorme es lo que merece también. Sí, es un proyecto muy grande. Se ha invertido mucho dinero, mucho tiempo, mucho esfuerzo. Habrís tenido dificultades para llevarlo acá. Mucha dificultades. Y aún queda mucho. Pero bueno, esperemos que vaya bien. Seguro que sí. Seguro que sí. Y viendo la reacción de hoy, seguro que sí. Sí, ha gustado mucho, ha gustado mucho. Eso ya os da buenas sensaciones para el estudio. Y ánimo, polín, ánimo. Correcto. Sí, sí, yo esta mañana cuando he venido a montar todo el estudio, ha sido entrando por la puerta, ya me han cogido... ¿Tienes que venir a ver esto? Pues de buena mañana. Esa mica de que todos están en el suelo. Qué chulo, qué chulo. ¿De qué va este juego? Porque claro, yo no he estado aquí esta mañana, no he visto todo el Ramón Bóri, como se dice en catalán. Bueno, Araciri es un juego cooperativo de campaña, muy narrativa, por eso tenemos a la vista. Es un juego que se desarrolla en un Papón feudal fantástico. Entonces van a aparecer los yokais, que son los demonios de ese polclore japonés. Nos ha puesto un poco en contexto también. Ya os ha hablado del Astro de Lleró. Entonces, bueno, pues eso es el Universo Fantasía de Japón feudal. Se desarrolla toda la trama, ha elaborado él. Y el juego se va a distribuir a lo largo de diez capítulos. Y de esos diez capítulos, bueno, los héroes van a ir progresando, mejorando. Bueno, lo típico de este estilo, lo novedoso es que combinamos dos pases muy potentes, que es una fase de, más morreo, curamente dicha, con una fase de exploración en mundo abierto, que es el mapa ese tan bonito que tenemos de Japón, en el cual los héroes van a ir moviéndose y realizando misiones que tendrán un impacto muy grande de una fase a la otra y de una a la otra. O sea, se van a influir todo el rato y no tienen por qué ser en la fase previa, sino que a lo mejor fue a tres capítulos vistas, lo que hiciste anteriormente. Entonces, bueno, la narrativa va creciendo, los personajes van creciendo. Va creciendo la historia sobre la marcha. Sí, sí. Y en función de las decisiones que puedas tomar, bueno, esa historia puede tener matices diferenciadoras de una partida a otra. Un camino hacia el otro. Es un juego bastante largo, ¿no? Un potente. Unas 35 horas. Un día no se puede terminar. No, no se puede terminar de un día. No tienes por qué jugar todos los escenarios, porque en función de por dónde tira la trama, hay escenarios que no vas a ver, o dentro de un mismo escenario habrá ramificaciones que no veas por qué no hay. Esa es la gracia, ¿no?, que una vez lo terminas la primera vez, lo vuelves a jugar con otras decisiones y así ves cosas nuevas. Y otras 35 horas. Sí, así va. Es rejugable. Claro, tener tiempo, pues seguramente no. Exacto, es rejugable, bueno, depende de ti, ¿no? Si quieres vivir o no quieres vivir. Exactamente. I què tal, has vist la jornada? Ambiente. Ha habido un montón de gente y ha hablado aquí muy bien. ¿Ha cumplido vuestras expectativas o las has superado? Yo creo que las has enterado. No esperábamos tanta gente. Qué chulo es eso. Muchísimas gracias. Ara, en cuanto terminemos, vamos a echar el vistazo. Muy bien. Sí, sí, sí, ahora nos habéis dejado con el clip hunger. Ahí vamos a estar, un rato más. Muy bien, muchísimas gracias. Pues un placer. Adiós, hasta luego. Bueno... Quina tinte va agafant tot una mica, eh? No sé si tindré temps de jugar-ho tot. No, jo crec que ja no tenim massa temps de jugar-ho. Jo crec que ja no tenim massa temps de jugar-ho. Sí que tenim totes les notes que tenim apuntades per apuntar-les cap a casa. Exacte, exacte. I mira, que hem de jugar, que hem de jugar, hem de jugar. I ja està, ara potser no, però en el futur sempre es pot jugar. Ja, ja parlarem, ja. Doncs aquí tenim el Lluís Coll el Demón. De Barcelona, sí. De Barcelona, que... A cosa de costa del micro, perquè si no no ho sentirem, no en sentirem. De part de Cultist Games, oi? Sí, és un problema d'utilitat molt, molt jove. Sí, és post-pandèmia, es podria dir. Ostres! Bé, de, bueno, soc més autó-barreditor, perquè soc autó-cautodita. Vale. Llavors fa uns anys vaig treure el primer joc, el Tensho TV, per campanyar que el fan dintre d'haver camí. Sí. I ara, bueno, vinc a presentar el segon, i aquest ja vull fer el Sant Kickstarter, i ja veurà com va. Ah, doncs, en general, el portes tu sol, això? Sí, sí. A final, sempre... Té molt de mèrit, això, eh? Ajudes col·laboradors a aconseguir... I porta la base... I amb els teus fàbors, que a la vida no es podria tornar. Però, bueno, mira, al final... És una mica... És de la pena. De fàbors, no? Sí, també. Vas recopilant. Exactament. Perfecte, eufàntics, els t'atirim els amics, eh? Doncs sí, per això, per això t'ho dic, per això t'ho dic. Un amic... Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Sí, coneixem una miqueta aquest monja, també. Molt bé, i com vas descobrir el color Reims i el terror Molins? Doncs... Vinga, aquí és la primera edició. Molt bé. Sergi, que no s'escapa ningú, perquè... No, no, no. Era molt petit i em va trobar malucalitzar, i anava encantat, i al mes he vist com ha anat creixent aquest festival. És molt bonic, això, eh? Veureu des dels inicis. Sí, sí, cada cop amb més gent, més ritual, i, bueno, i post-còbit, també, i que la gent pugui celebrar. Totalment, eh? I de un ídol ambient que hi ha. Sí, sí, sí. L'ambient és brutal. Sí, jo estic encantadíssima de tenir aquest rebomboni de fons. Sí, sí, costa dir-me algun, però sí, sí. Sí, però és diferent. És diferent. No és el mateix que on estudia. Està molt bé. Està molt bé. Molt bé. I el teu joc que presentes avui? Doncs... Quina és i de què va una miqueta? Ah, dius, Recebore Meeple, que potser fa el títol de Gulladuira, però, bueno, és un joc per no fer amics. Gràcies a tots els que fa, són jocs per aprovar... va ficar a aprovar les amistats. Però és que són perillosos, o sigui. Que traïcions i tot. Sí. El joc és un grup de tracadors, i, bueno, han de donar un cop i a retirar-se, i tot va perfecte, però d'on deies, és un traïdor. I llavors, mentre tots intenten resoldre, escapa de policia, hi ha un que s'intenta... Però, clar, els altres no han de descobrir. No ho saben. El que passa és que, durant la partida, ha jugat el sospitant que ho va malament, hi ha rondes de tirotejos i pots eliminar un company que potser no s'ha assaltat. No estàs fons al final de la partida. Oh, clar, clar. Allà està la gràcia. És un joc cooperatiu, però has de vigilar que no et disparin per les claus dels companys. Llavors, sí, és cooperatiu, però... Exacte, però... Potser hi ha alguns punyals per d'espalda. Quants, quants. Molt bé. I com se't va acudir aquesta idea? Doncs... Bueno, no sé... Normalment hi ha dissenyadors que fan primer una mecànica, i després just per la temàtica. Jo em quedo al moment, al primer joc que va ser el Royal, que era molt clàssic, i vaig fer un joc, que és cosa jo. I, amb aquest, vaig ensagafar la escena d'una pel·lícula que es pot dir quina és, que és dels hospitals, i tenia la idea que volia fer algun moment que tots els jugadors s'apuntessin, i que no s'apuntessin. Vinc a escena amb totes les pistoles. I vaig dir, o sigui, hi ha hagut un joc que tingués aquest moment, i va sortir aquest. Després va créixer, va evolucionant... I vas veient la cara, no? Sí, sí, sí. I ja no et pares. Una vegada dius que ara ja ha de sortir. A més, està bé si un joc molt curtet, i llavors dona ganes d'avançar. Això està guai. Per quantes persones diries que és? És de 4 a 8. De 4 a 8? Sí, sí, sí. Deu dir-ho. I llavors, més traciós. Exacte, com més amics. Com més amics. Més amics experts. I les demos a les piràs moltes. I quan veus anar a tothom avui, tothom apuntant, s'esperaràs dius... Que guai. Va bé, va bé. Si ho veus estar fora, clar, vam fer tot el procés i tot. Clar, perquè sobretot va fer una cosa després. Ara ha de funcionar, no? I quan veus aquesta reacció que tu esperaves, que es compleix, és com... Ostres, que guai, no? Exacte. Jo crec que la senyada és això. Sí. Aquest és un joc que molt t'agrada tu. Sí, m'agrada junta, no? Exacte. I avui, aquí, com que m'has vist de rabuda... Sí, s'ha complert aquest aspecte dius? Bueno, a veure, hi ha molta gent, potser col·li potser és infantil, no és un joc de... Però bé, bé. També és la primera fila que vaig post-pandèmia. Sí, perquè va bé el baló... Sí, sí, sí. I també és veure moltes cares volagudes, la gent té moltes ganes de tornar. I tens més idees amb ment? O encara està centrat en aquest projecte? No, idees moltíssimes. Però es triga tant el que un joc és... Ja, clar. Estudialment. Clar, quan es triga en fer aquest joc? Potser dos anys, clarament. A més a mi em passa en una tarda que s'han 70% dels jocs. Dillumines, escrius, tal. Sí, és el moment d'inspiració. Però netejar-lo, no? Netejar-lo, que tot funciona, i és clar, tirar-ho un any, any i mig, perquè és una mantida, però... Sí, sí, sí, no, no. Doncs moltíssimes gràcies. Podem que tot vagi així de rodat, i que aquestes idees que tens, que sempre tens el caraj, que puguin anar sortint, també. Amb el temps, poc a poc, però... Sí, sempre, però sin pausa. Moltíssimes gràcies. Molt bé, gràcies. Fins una altra. Uau! Tenim un cap de garets aquí, ja, eh? Ja veus, m'agrada molt, és que... A cada joc que ens presenten, donen més ganes de xacar. A veure on és la teva taula, no? Exacte, bé, però realment és com ens ho estàs explicant. Doncs anem aquí a Leru Toledo. Molt bona. Molt bona. De Tarka Creations, oi? Sí, correcte. Doncs presentat una mica, d'on vens i d'on va sorgir el Tarka Creations i tot. Bueno, Tarka Creations, el dia d'avui, és una firma. No sembla editorial. Sí, que ens agradaria algun dia, arribar a ser una editorial, començar a Moren's, però aquest és el nostre primer projecte, entre el PROTO, arrel de cada finalista al DAO, aquest any, dins del primer finalista, llavors, clar, quan hem passat la primera fase, ja ens demanàvem un productiu físic, no? I aquí el tenim. Avui és el nostre primer presentatge en públic. Sí, que us estreneu aquí en el Horror Games. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Estem aquí i molt contents, la veritat, per l'oportunitat, perquè ha sigut així tot molt frenet. Però, bueno, aquí estem, i funcionàvem molt bé. Si no teníeu pensat venir aquí, si hi vas improvisat. No, no, de fet, seguia el Festival de Molins, i vaig veure, hòstia, tenia un apartat d'Horror Games, i veig un mel de contacte, bueno, ja... Que ets d'aquí o...? La Sandra de Barca, aquí al costat. Sí, total, que vaig escoltar el Sergi. Sí, sí, sí, explico una mica que el problema ha estat, i aquí estem. I encantat. De veritat, que sí, perquè teníem moltes ganes de veure'ls pronto i en marxa. Clar, clar. I veure'l en aquest ambient, sobretot, de tanta varietat i tanta creativitat que s'hi respira. Sí, amb jocs tan grans, ja són jocs amb editorials, jocs al mercat, o pròxims llencaments, i polint. Però, bueno, hi ha jocs espectaculars, i molt content d'estar entre aquests grans. Home, és que el vostre també és espectacular. Jo he tingut la... Sí? Ah, bueno, clar. Vull jugar una miqueta, que em va dir abans de anar a dinar. Ens hem estat explicant, i la veritat és que és molt interessant. M'he quedat amb ganes de més. Ja estimes que ens han tallat. Hem d'anar a dinar, tallem, però estàvem allà, en les nits. Estaven allà, sucant les nits, que és, com deien, ens aien allís, tota la salsa està allà. La Rolls-O-Cools. Rolls-O-Cools, superviència, i, bueno, és un joc superuet. O sigui, al final, el joc t'explica en un búnquer, allà tancat, entre uns quants supervivents, i, fàcilment, es pot fer tot el que podria fer un grup dels supervivents. Qui, una coca-lits, igual. Sí, un nuclear, fora. Wow! Estàvem tancats mínim deu rondes, si tot va bé. Ah! És que vivim, no? Sí, sí. Si tot va bé. Oh, doncs, és interessant. I ens haurem d'espavilar, ens haurem d'espavilar, perquè sempre les condicions dins del búnquer s'han insuficients pel número de jugadors. I a part dels subjectius, que també en individuals, també el búnquer, hi ha events que miraran passant, i que potser haurem de treballar tots junts, ara sí. Ah, clar, clar. Perquè ens ens haurem de treballar tots junts. Sí, és un joc que també pot tenir parts individuals, com el teu personatge, però després també parts de grup. Sí, sí, sí. Totalment. Clar, clar. Sí, és de aquests jocs, això, la primera gron de la segona, dius, bueno, potser no és tan complicat, però tant com van escasejant els recursos... Clar, clar. La situació es va preocupar. La situació es va posant cada vegada més negra, és quan vas dient, estàs aquí, estàs amb l'aigua, estàs amb l'aigua al coll. I en 3 anys us heu aviat passat de tot, no? Guau, guau, guau. Clar, per aconseguir, tu imagina't, per aconseguir un joc, amb tanta llibertat de moviment, amb tantes accions que has de ficar sobre la seva solució, no? Clar, les has d'obtenir en compte, tota l'estona. Tots, tots, tots. T'has d'anar-hi moltes voltes. Hi ha els possibles col·lapses entre accions i accions. Ja veus, eh? Sí, era plantejar-me la solució d'aquest problema, però que no col·lapsi amb un altre que ve per la vida. I com heu vist la rebuda del vostre joc aquí en el Horror Games? Superbé, superbé. Hem enviat bastant la taula, no? Sí, veus que sí, veus que és un bon aviat. Ja que som els petits, podríem dir, d'aquesta jornada, hem de crear atenció. I la gent que s'hi ha acostat, tant el que només s'ha quedat amb la idea, li ha agradat molt, i qui ho ha jugat, s'ho ha passat molt bé. Així que nosaltres... Sí, sí, nosaltres contents, la rebuda superbona, la veritat. Molt contents, molt contents de veure la gent que realment agafa aquesta essència, que té el joc, i la distància. Déu-me la pinta, déu-me la pinta, t'ho he pegat. I tant, i tant. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies. A vosaltres. Segueixi de forts, i ja més en un... Ja més en un any. Moltes felicitats. Té molt bona pinta, eh, la veritat, m'he encantat. Moltes gràcies. Pumple, eh. Gràcies. Doncs ja estaríem. A veure, amb algun dels segones... Exacte. Que ens presenti una mica el club, que ens diguin la seva valoració i una mica de tot. Ja per finiquitat. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. David Sant Martí. Sí, David Sant Martí, molt bones. Bona tarda, com esteu? Bé. Nosaltres superemocionats de l'equip. Igual aquí, exacte, no? Sí, sí, sí, una cosa... Sí, sí, una cosa molt diferent, eh. Jo veus, però per això ens fa molta il·lusió. Que guai. I després també he parlat amb tothom, no, però amb unes quantes persones que estan aquí presentant els seus jocs i tal. I ara estic amb el caip pels nous, ara mateix. Doncs acabem ja i anem a jugar. Clar, que és el problema. Sí, és la idea. Ara tenim les ganes, ja, de tothom. A tots. No els intentem pensar a tots. Clar, cal dir que el David Sant Martí forma part del club jugones de Molins de Rol. Exacte. Que és això, de Molins de Rol. Exacte, correcte. Els jugones... Venim d'un club de Rol, de més de 30 anys que han tiquit ataquí a Molins. Es diu Molins de Rol, evidentment. M'agrada molt el nom, eh? Sí, sí, l'hem buscat amb gràcia. Clar, clar. I que, com us dic, hem estat molts anys jugant, però a mesura que ens hem anat fent grans i hem tingut fills, sobretot, tot el tema del Rol el vam deixar una mica més apartat perquè al final regaré molt de temps. Clar. Però la passió, no? La passió continua. Seguir allà la tens, oi? Exacte. Llavors fa uns 4 o 5 anys, amb un germà, com en tant t'ho vam distituir, com tot el tema dels jocs a taula ja començava a pujar, ja començava a tenir el seu auge, no? Sí. Doncs vam plantejar reactivar una mica tot el que era Molins de Rol, i intentar donar-li una volta. Que convautius, no? Exacte. Llavors, què vam fer? Doncs vam plantejar crear seccions, dintre de l'entitat, crear seccions. Llavors, per un costat tenim l'entitat Molins de Rol, que ara mateix té una branca de jocs de Rol, que evidentment es diu Molins de Rol, per perpetuar el nom, i hem creat aquesta nova branca, que per jocs de taula es diu Jogones Molins de Rol, o Molins de Rol, com us veu, és igual. Som els Jogones, el final. Els Jogones, per resumir. Exacte. Llavors, la idea d'aquesta nova branca, era, o és, crear una ludoteca de jocs de taula, i posar-la a disposició dels socis que vulguin participar d'aquesta aventura. Llavors, efectivament tenim una ludoteca de més de 300 jocs al club, en aquests moments, som uns 40 socis, aproximadament, ho dic de cap, igual és una bovalla, i el que fem és intentar quedar habitualment, com a mínim, dos caps de setmana al mes, a la seu que tenim a la Vinguda de València, on estan els jugats de pau, i està a sobre, el que era l'Anticonjoba, i allà tenim la nostra seu, on tenim la nostra ludoteca, i quedem per jugar, quedem per jugar amb socis i no socis, és a dir, tothom està convidat a venir. El que passa és que els socis tenen una sèrie d'avantatges, que poden fer uns i gaudi d'aquesta ludoteca, i poder-se endur els jocs a casa, entre altres coses. Llavors, la quarta de socis són 20 euros al semestre, que és... Estàs genial, eh? Està molt bé. Està molt bé. Anirem en compte que la mitjana d'un joc d'aquests, et pot costar de 360 euros. Llavors, per explicar-vos una mica més, no m'arrollaré gaire bé. No, no, no. A part d'aquesta cadala que fem, el primer i el tercer 17 de mes, llavors, a part d'aquestes dues cadades, reaccions amb el poble. I d'una conèixer el poble. I d'una conèixer a l'estoyocs i allà més. Exacte. El que vulgui saber més és que us segueixi a xarxes. Que us segueixi a xarxes, que ens enviï un correu al nostre e-mail. Vinga, són les vostres xarxes, per saber-ho. Doncs les vostres xarxes és Fugones. Ja, ja, això, clar. Vinga, va. Arroba Fugones MDR de Molins de Reis, i estem a Insta, a Twitter i al Facebook. A més a més, si ens volen escriure i enviar un mail, la nostra mail és Fugones Molins de Rol i la nostra roba gmail.com i allà els informarem i si no, bueno, de totes maneres tenim un grup de WhatsApp que ens poden demanar que els afecin, tenim dos grups de WhatsApp, un per socis, només, i un obert, qui vulgui. D'informació, diguem. Torna-t'ho, sabe, va. El relevo. Hi ha una frase que diu el Sergi, que guai a l'edit abans, que diu que anem de la setmai de jugar, perquè si jugues, o si no jugues, et fas gran. I tant. És una bona frase. No l'havia dit. No l'havia dit. Doncs gràcies per haver-la comentat. Gràcies per haver-nos introduït a tot aquest món del horror games, del Fugones Molins de Rol, que jo personalment sí que hi vaig estar fa un parell d'anys, però feia temps que no m'hi passava, i ha estat molt guai, molt guai poder parlar amb tota la gent, que ha portat els jocs i tot, i explicar-nos una miqueta al darrere fons que hi ha darrere d'aquest jocs, de com funciona, les dinàmiques, a veure si algú dels que ens ha escoltat o el que ens ha vist en streaming, s'anima també a provar aquesta experiència i a jugar aquesta nit perquè no, perquè els jocs de taula que tinguin a casa hi ha oblidats en el racó de casa seva en pols i tot. Podem dir que aquest especial, aquest experiment que volíem fer dels horror games ha estat tot un èxit, i jo m'he agradat encantada. I bé, per nosaltres, per les pares més, ha estat un veritable plaer tenir-vos aquí també per esglomiar del programa. Podreu venir sempre que vulgueu. Amb ràdio o sense ràdio? També t'ho diré, una miqueta sense ràdio també. Estic aquí veient YouTube. Moltíssimes gràcies, us veiem. I en viu del cinema i dels jocs de taula. I en viu del cinema i dels jocs de taula i dels jocs de taula. I en viu del cinema i dels jocs de taula i dels jocs de taula. I don't ever look back That you were around us Just fall apart Baby, we can make it if we're hard to hold And we can do this thing together Standing strong forever Nothing's gonna stop us now And if this world runs out of lovers We'll still have each other Nothing's gonna stop us Nothing's gonna stop us now I'm so glad I found you I'm not gonna loot you Whatever it takes I will stay here with you Take it to the good times See it through the bad times Whatever it takes Is what I'm gonna do And I'll say we're crazy What do they know? Put your hands around me, baby Don't ever let go Let the world around us Just fall apart Baby, we can make it if we're hard to hold And we can do this thing together Standing strong forever Nothing's gonna stop us now And if this world runs out of lovers We'll still have each other Nothing's gonna stop us Nothing's gonna stop us Ooh, all that I need is you All that I ever need All that I want to do Hold you forever, ever and ever And we can do this thing together Standing strong forever Nothing's gonna stop us now And if this world runs out of lovers We'll still have each other Nothing's gonna stop us Nothing's gonna stop us Ooh, all that I need is you Nothing's gonna stop us now And if this world runs out of lovers We'll still have each other And if this world runs out of lovers We'll still have each other Nothing's gonna stop us Nothing's gonna stop us Nothing's gonna stop us La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el vuit puntut. Juliana, bona nit. Bona nit, Roger, com estàs? Molt bé. La veritat és que molt bé, avui. Quan s'està bé s'ha de dir. Sí, sí, sí, s'ha de dir més, s'ha de dir més. Marta, bona nit. Bona nit. Com estàs?