La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a dipendres de 10 a una, en directe, a Ràdio d'Esvern. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comprar s'enjust serà més lluny. S'enjust Market. Més informació a la bla de forma s'enjustmarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de S'enjust d'Esvern. Estudi el FAP d'Auxiliar d'Infart Maria. Puc aportar molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FAP dual. Estudi-ho i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amv.cat. FAPRO, aviat podràs volar. S'aporta la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El bombo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Estás conmigo? ¿Y te hay que echarle? Esas cosas que vosotros no creíais. ¡Más bueno, más mal, más males! Si no me escuchas, vete al infierno. Anda. Alegra'm el dia. Benvinguts i benvingudes a un nou programa de cinema a l'agresca, el vostre programa preferit de cinema i d'agresca, com diu el seu títol. Nosaltres tornem després d'aquesta ressaca festivalera que ha sigut Sitges i Molins. Ara en parlarem una miqueta més en profunditat de tot això. Tornem els nostres programes habituals, els quals podeu escoltar a través de les amizores de Ràdio Molins, de rei, el 91.2, de Radio Desverl, el 98.1, del nostre e-box, dels nostres xarxes a l'agresca. Ens podeu fer propostes, ens podeu escoltar, podeu veure tot el contingut que anem penjant per allà, com sempre. Nosaltres estem aquí amb moltíssimes ganes per portar-vos tot el cinema i per portar-nos tot la nostra il·lusió en aquest camp. Jo sóc la Laya Vidal, però, com sempre, no estic sol. Estic aquí ben acompanyada per l'home de les mil tecles des d'aquesta cinquena temporada, però també el meu estimat col·laborador i amic, Raül Navarro. Molt bones, Raül. Bona tarda. Com estàs? Ah, quina rancada, quina fosa. És que saps què passa? Que em motiva l'entrada d'aquesta canta. Sí. És que, de veritat, és que és supermotivadora. Vinc amb molta fosa. Sí, sí. Llavors, clar, no pot ser que comencem en plan... No, no, no, no, no. I en plan... Hola, benvinguts al cinema de Grezca. No, no, no! O sigui, això ha de ser com benvinguts i benvinguts al cinema de Grezca. I tant, i tant. No, no, no, no. Em sembla perfecte aquesta fosa, ja t'ho dic ara. I més això, més després d'unes setmanes, que, bueno... Que hem tingut superatrafagats, amb molta feina, però jo, almenys, ho he hagut dit. Fein una mica de refragit, així, mig, mig, mig. I provant coses noves. A nosaltres no ens agrada la tradicionalitat. Nosaltres estem aquí, provant sempre, experimentant, perquè ens agrada, doncs això. Fe, fer canvis i fer coses, i anàvem. Mira, d'entrada, inclús... Anem provisant. Has anat parlant de les xarxes que tenim, i des de fa una setmana hem obert un canal a YouTube també. És veritat! És veritat. I hem d'entrar... És potifà i també es podeu trobar des d'aquesta temporada. Vull dir, busqueu cinema a la Grezca. És que estem al tot arreu. Vull dir, busqueu cinema a la Grezca, a Google. Hi heu sortit tot, exactament tot. Volem acaparar-ho tot, tot l'internet. Doncs allà ens podreu trobar en qualsevol plataforma que vulgueu. Doncs sí. Doncs ja està. Doncs fent aquesta presentació, tornem al programa tradicional que us porteu sempre, però sempre amb novetats, amb sorpreses, i amb coses inesperades que ni tan sols nosaltres sabem com anirà. Fem unes vingudes a Cinema a la Grezca! M'encanta aquest contrast de... I de cop... I també estan als dibuixos, aquí. Clar, o sigui, és això. Hem d'anar canviant. No pot ser tota l'estona com un autumn, igual. I a més a què? A segons... Bueno, depèn de quan esculteu el programa, però si l'esculteu en directe, diguem, aquí ja s'entén la nit, un divendres... Exacte. Una mica de... Final de setmana, no pots relaxar. Com a mínim fins que et deixin una altra vegada. Exactament. Molt bé, Raül, doncs hem comentat que veníem de resaca festivalera. Sí, sí, sí. Venim de Molins, del terror Molins, de veure coses. Masses. Masses, vol dir que al final acabes saturat, eh? Però jo he de dir que m'hauria agradat veure més coses, eh? Això sempre. Ja, ja, ja. Si tu t'agrada veure el que no has vist. Exacte. I algunes de les que has vist dius, aquesta perquè l'he vist. Podria haver-me l'estalviat. Sí, sí, sí. Ja de tot, ja de tot. Però mai saps el que et trobaràs. Per tant, millor trobar-t'ho de cara i ja està, i després que sigui el que sigui. De totes maneres, hem de recordar que el festival de presencial sí que ha acabat, va acabar al llum ens ha passat, però el festival on-line a Filming, exacte, perquè el festival de Molins, no sé des de quan fa, no sé si va fer des de l'any passat, o des de fa un parell d'anys, que està associat a Filming també, l'any passat. L'any passat. L'any passat. A partir de la convocació que vam fer. A partir de la Covid i tot això. Doncs jo crec que és un canvi bastant assertat, que ha vingut per quedar-se, perquè és el que comentàvem també abans de començar el terror Molins, que a Filming pots trobar pel·lícules i contingut que no hi podies trobar presencialment i vi saber-se. Per tant, és com que faig l'experiència molt més completa. Aleshores, això presencialment ja ha acabat, però per la gent que vulgueu, o que no hagueu gaudit encara del festival de Molins, o tant com us agradaria, o encara teniu més ganetes, doncs que sapigueu que si teniu suescripció a Filming, doncs podeu trobar tot aquest contingut fins al 28 de novembre, d'aquí més. A més, hi ha coses interessants. No sé si has vist masses o no. De moment no puc veure res, perquè vaig superatrefegada. Jo sí, jo sí. Per això em queixo, perquè ficaves les manatons que ficaves aquí a Molins, veies un món de pel·lícules i deies-me'l, vaig a casa i veus-hi una altra. Descansa cap. Per això mateix, jo necessitava descansar aquesta setmaneta, però ara tinc més ganes de continuar. Per tant, fins que no acabi, algun a caure, algun a més caurà i segurament la setmana que ve la comentem. Sí que és veritat que li estan donant aquest bombo d'acabar, però veiem que fa dos setmanes que ha passat el festival ja. És veritat. La setmana passada no vam estar aquí, vam estar precisament descansant tot una mica, i vam programar el que he refregit, però el que parlàvem abans, aquest canal de YouTube que hem obert, vam poder fer, gràcies a la Ràdio Molins del Rey, vam poder fer aquest directe en xarxes al cap de setmana des de les sales del festival. No sé si ho vas escoltar el programa, però si no ho vas escoltar, us el recomanem encara de ment, i si ho vas escoltar, sabreu del que estem parlant. Jo almenys el vaig gaudir moltíssim. Sí, va ser molt divertit, la veritat. Exacte. A mi, personalment, m'hauria agradat el que passa, que no sé si hauria estat possible en format de ràdio, però jugar alguna partida d'aquests jocs de taula que ens anaven comentant els funcionaments i tot, hauria estat genial jugar un directe, si m'imagines, el final és que ens vam allargar moltíssim, hi havia molta gent a qui entrevistar, tothom, portava propostes super, super diferents, i cada vegada que ens les explicàvem, a mi em venien unes ganes d'aquest programa. Sí, sí, sí. A mi em va servir per conèixer alguns dels jocs i algunes coses, i algunes habituals i altres. I ara aquest cap de setmana, al marxuel de Barcelona, i així ho puc provar, que així no he de parlar allà. Allà vaig a jugar allà. Que guai, que guai, doncs ja ens ho comentaràs, la setmana que ve o quan... Quan es pugui. I després d'això. Sí, sí. Podem comentar una miqueta el que vam veure. Unes pel·lícules que ens han semblat interessants. Exacte. Nosaltres vam començar amb la inauguració, que aquí doncs això sempre comenten una miqueta, com serà el festival, presenten, fan la inauguració i tot això, amb el curt i amb la pel·li, però jo crec que el que destacaria, una de les coses que destacaries, és que tu i jo, no sé si capa bé, les que es diu la passajera, te'n recordes? La passajera. Era una pel·lícula espanyola, de fet. Que la van presentar... Molt cany, a més. La banda sonora i el ambient, i tot molt cany. Va ser guai, perquè abans de posar la pel·lícula, la van presentar el director, també un dels actors protagonistes i tot. I en aquest aspecte va estar guai. Ara bé, la pel·li... bueno, té les seves coses bones. Sí, sí, sempre és per les catacocetes. Té coses interessants, la veritat, és que sí. I a nosaltres altres, que a mi, a nivell personal, a mi no m'acaben de quadrar. No era quadrar, si no... No em diuen gaire. Sí, no em diuen gaire, però té coses interessants, sobretot a nivell tècnic. Sí, a nivell visual, d'ambientació, de com estava la part del bosc, del cotxe i tot, del bar que apareix després, tota la part... Hi havia efectes, especialitzacions... Potser destacaria tot aquest ambient, però... i la fogoneta, que gran era, que estava nerviosa... Ja veus? Aquí és en l'enculto. El viatge també estava molt bé. Sí, sí, sí. Però quan a història hi ha ritme... Sí, li faltava, li faltava. I coses sense sentit, una mica fetes... Per acompanyar-se del guió... Ja tot, i a final va gustos. Jo sé que vull fer una esmena... a una pel·lícula que venia veient des de Sitges, que estaven voltant per totes les festivals, és una productora aquí de Rubí, d'aquí al costadet, que és l'últim atemptat del rock and roll. Ah, la... És una pel·lícula que m'ha sorprès molt. Aquesta la vas veure amb el Dani, oi? Aquesta la vaig veure amb el Dani, la vaig veure amb els de la milionera, amb el Juan Antonio del Jordi, de la milionera també ens els vam trobar amb la passamera. Sí, sí, sí. I això, la vam veure aquí al foment, que per cert, aquesta sala del foment i tal, que hem començat aquest any i una altra vegada hem de pres, la veritat és que l'oferta que tenien i com anava tot a nivell de proyecció, en taula, rodonet, així... Que l'an passant no van fer el foment, oi? Amb una sobreceta. No, no, no. S'ha repressat després de moltsíssims anys. És veritat que era com un vermut a aquesta pel·lícula. Sí, sí, sí. Totes les mitges, o tot el que feien el foment, tenien salvat obert per anar a aprenent cosetes i la oferta que hem fet aquí al foment ha sigut molt interessant. La prengue aquesta pel·lícula. Aquesta pel·lícula és una pel·lícula que és com una continuació o un toc final d'una web sèrie que aporten uns anys treballant i està funcionant molt bé, també. Aquesta rubi, vols dir? Sí, sí, sí, sí. Diuen... I estaven allà, també, però... Sí, sí, sí, home. Estaven fent una festa. La pel·lícula va ser una festa, la pel·lícula és divertida, té un bon ritme. Està molt bé, la veritat. Van viure moltíssim en tota la pel·lícula. L'ambient era molt guai, també, que acompanyava. L'ambient, l'ambient és que ho repetim sempre, i es clau en aquesta mena d'esleveniments. Però no, avui ho he destacat per això, perquè no hi veig tècnica i està guai, és una pel·lícula que funciona molt bé per les acudits, per tot el que... per tot com funciona. Es pot veure sense haver vist la web sèrie? Això és important. Exacte, és el que t'ha de cantar. Es pot veure i s'entén perfectament, perquè no es no s'ha d'haver vist la web sèrie. Però llavors és una seqüela de la web sèrie? No, és com... Per tant, ja el mateix nivell. Sí, diguem-ho així, sí, sí, sí. I això? Estan voltant per tots els festivals. I teniu oportunitat, la m'hi heu que passegui una bona estoneta. Com es deia, l'últim tren... L'últim tren, el rock and roll. Doncs ens l'apuntem. De la Lombard de Films. Ara, ara, ets alluminat. Doncs jo, el que voldria destacar també, és una pel·lícula que vaig veure, que es diu The Boy Behind the Door, que també va estar a Sitges, per rebre bastant con les crítiques, i la veritat és que jo la vaig gaudir molt. No és de les millors pel·lis que he vist a la vida, home. Però sí que és una pel·lícula que està molt ben feta, a nivell... de que ho comentàvem, a nivell visual, de so i ambientació i tot. Els actors ho fan molt bé. Tracta de dos nois que són segrestats en una casa i han d'escapar. Sí, aquest és l'argument sense dir més floritures, perquè tampoc cal res més. I realment, com actuen els dos nens protes, i després altres personatges que surten, tampoc hi ha molt més. És tot una mansió, i aquests personatges hi ja està. Però la manera com està feta és un jugador del gato i el ratón, podríem dir. Sí. Tota l'estona estàs amb el neguit de veure si els pillaran, què els hi faran, si enganya l'altre on sé què. Sí, és molt trepidant en aquest aspecte. Tota l'estona no pots... Bueno, hi havia vegades que jo havia d'apartar la mirada, perquè és que... Per l'atenció, era increïble. Aleshores, en aquest aspecte, per la gent que us agradi, t'han sentit tensió a les pel·lícules? Sí, jo em vaig quedar amb ganes de veure la Sitges, la vaig sacrificar per veure un altre. Que va valdre la pena? Va valdre la pena? Bueno, no massa més. Estava bé, estava bé. Però no tant com aquesta, que em pintes aquí ara. Potser ara la veus i... Sí, això és bé. Però això no la vaig poder veure, si la fa de Molins ja la veurà. I no la veurà aquí. Ha sigut una mica... El rotllo és que només les fan una vegada. Bueno, el rotllo està bé. Si vols, la veus. Tot o nada. I després, l'últim que voldria destacar del festival de Molins és, com no, la Marta, de 12 hores. Que aquest any va ser una pena, perquè la vaig haver de veure sola en comparació amb altres vegades que... No hi havia ningú a la sala. Ho has aconseguit, i ho has aconseguit en el festival. No pot ser. No, per sort, estava tot ple. M'hauria agradat veure-ho, amb el Raül i amb el Dani, no sé com ho va poder ser. Però l'ambient va ser genial. Ens van trolejar una vegada, també, perquè... Feien descansos, perquè són 12 hores, i si has d'estar 12 hores allà, tancada a la sala, et morts. Però de calor i de tot. De calor allà dalt. Exacte, les hores van de ventilar una mica, i van fer 3 descansos, i després del primer descans venien dues pel·lícules, i després un altre, i després la pel·lícula sorpresa. Bé, doncs després del primer descans ens van dir, perdoneu, però aquest any hi ha hagut un imprevist, ja haurem de fer la pel·lícula sorpresa, ara, perquè doncs els bruts, o no sé què ens van dir, els bruts de la pel·lícula que ve ara no els tenim, ens els han de portar, per tant la pel·lícula sorpresa la veureu ara. És una pel·lícula que no s'ha estrenat a Espanya, serveix als primers a enveure-la, i és brasilènia, i va sortir un senyor brasilèny, també dient que era el director, i que espero que us gusti molt la pel·lícula, i no sé què. Bé, van dir això, i el següent que surt és, 3 noies en un descampat parlant en perfecto castellano, i nosaltres com... I no semblava pel·li, o sigui, era com una qualitat una miqueta casblana, i nosaltres com, això és la pel·li, una sorpresa, i per què és això. És que es veu que era com un curt que s'havien patillat, que anava sobre zombies, i al final hi eren 3 noies en un descampat, una d'elles s'anava a pixar, i quan anava a pixar es trobava amb el zombie, que l'atacava, i aleshores va sortir això, es va pagar la pantalla, i de cop, a baix, perquè nosaltres estàvem a la zona de... de platè, no, platè és a baix, de l'amfiteatre, es va prendre, i a platè va aparèixer un zombie, entre el públic, fent... Que bo! Una cosa d'aquestes, i després també es va marcar, després dels segons descans, una performance, on aquest mateix zombie lluitava contra un noi, i al final s'acabaven liant, apassionadament, i acabava sonant lobis indies, o sigui, coses d'aquestes. Molt xulo, molt xulo. Però bé, la pel·lícula sorpresa no era cap brasilenya. No. De fet, va ser una pel·li que tu també reúlves, veure sixes, precisament, que és... Passangers to Gosland. Prisioners of Gosland. Prisioners of Gosland. Aquesta va ser la sorpresa. Prisioners of Gosland, sí, amb el Nicolas Cage. Jo ja vaig veure les sixes. Sí, sí, sí, vaig matinar per veure les sixes, amb el David Sermatí. Sí, sí, a veure. Una pel·lícula molt estranya, eh, de dir? Ens va comentar. És una pel·li que barreja molts gèneres que no pensàveu que podrien combinar. És veritat, eh? Sí, a veure, només em deia i dins de la seva cara que porta últimament els protagonistes, Nicolas Cage. Sí, sí, sí, que... Tot ho pot passar aquí. Si estic seguint una mica la trajectòria de Nicolas Cage amb els últims anys, podeu esvinar més o menys per on va. I en què deia així, us sorprendrà. Home, us sorprendrà segur. Clar que em deia, Laya és una la reja entre samurai, vaquers... Folclore asiàtic, western. Ciència ficció. Cyberpunk. Fantasmes, també. Fantasmes, que no tindrien res a veure. Però es combinen allà totes i fan una mica de raó. Jo vaig dir-ho, ho va passar bé. Saps, potser és que no esperava veure una altra cosa que l'ho va veure, per tant. Ja, jo no sabia realment que anava a veure, per tant, expectativa, espero. Però sí que és veritat que jo em vaig marcar un laia viral aquí. A la meitat de pelis de la Marató em vaig marcar un laia viral en algunes ocasions. Aleshores, bé, en les que menys m'interessaven, però així molt breument i ja començarem amb la castellera. M'agradaria destacar de la Marató, We Need To Do Something, que és una pel·lícula d'una sola localització, d'una família que es queda atrapada en un lavabo públic després d'un oracao, d'una tempesta i ca un arbre a la porta i no poden sortir. Aleshores, tota la pel·li es queda allà tancats i tot i passen coses, o sigui, no diré res més, però és molt interessant. Després de Sadnes, que és una pel·lícula la més gore que vam veure, és una... Taiguanesa, no? Taiguanesa. Taiguanesa, taiguanesa, una de dues. Em sembla que és taiguanesa. I també va d'una pandèmia, d'una pandèmia d'un virus que, si tu agafes el virus, et tornes a un assassí i un violador i no vols... molt violent. Una persona molt violenta. I a partir d'aquí, doncs, sang per tot arreu. I després, Jacob's Wife, que va d'un matrimoni de cura. I la seva dona, superreligiosos. I la dona, doncs, s'acaba convertint en una vampiresa. Per tant, combinació... xunga i aquesta és la que més em va agradar per el missatge i la reflexió final que feia. I a partir d'aquí ja està. Això és tot el que hem de comentar del festival de Molins. Ja ens ho traiem de sobre. Ja passem a un altre etapa i ara passem a un programa normal. Sí. Vull dir que és una mena molt ràpida. Vaig veure aquests dies també Sanchi, la leyenda de los titanillos. Molt bona, a mi m'ha encantat. La pel·lícula, en general, bastant bé, entretinguda. Tenim moments en què jo crec que cada cau bastant. Però em van encantar les fotografies. Les fotografies de lluites. Crec que ja feia temps que no gaudia tant. Veurem que hi ha fotografies de lluites. Sí, sí, sí. Està molt treballat en aquest sentit. El tema dels anells, aquesta arma dels anells, s'acudava molt a confusió d'estifenxou, que un dia parlem d'ella que m'agradava molt. Doncs aquí tenim la recomanació del dia. També, després de parlar de ràdio i del festival de terror Molins, passem a la cartellera de la lluita i la ciutat de les estrenes. I no marxem massa lluny dels festivals d'aquest Molins i d'aquest Sitges, perquè començàvem una pel·lícula que també vaig poder veure de Sitges, que és Last Night in Sojo. Sí, sí, els festivals ens persegueixen. O ens persegueixen, o nosaltres ens perseguim, perquè ens en canten. És el nostre placer culpable, i no tan culpable. Doncs jo tinc moltes ganes de veure-la. He de dir, ara em comentaràs la teva opinió que ja saps que mai ja els faig. Però sí, sí, avui s'estrena cinemes oficialment Last Night in Sojo, l'última pel·lícula d'Edgar Wright, aquest director que ha dirigit pel·lícules com Zombies Party, Arma Fatal, Scott Pilgrim Contra el Mundo i Baby Driver, va ser la seva última, de les seves últimes. Pel·lícula que ve del Regne Unit i dels Estats Units, distribuï de part universal, es tracta d'un thriller psicològic de terror i fantàstic utetot que té gairebé dues hores. I en el repartiment s'hi troben actors i actrius bastant reconeguts. Entre ells, Tomas Inmakensi, que és la protagonista, que és precisament l'actriu que vaig dublar jo a Jojo Rabbit. En aquest cas, no l'he pogut dublar, perquè diria que de pel·lícula es va dublar a Madrid. Pel que tinc entès. No et sabia. Si no saps en mi, jo que jo. Perquè l'ha ubicat una mica, la noia judia de Jojo Rabbit va sortir a Tiempo. Tiempo la teniu des d'avui a Filming, si la voleu veure. I també surt a El Poder del Perro, que és una pel·lícula de... no, de Netflix, que també s'estrena cinemes avui. Per tant, avui té doble estrena. I també hi apareix Ania Taylor-Joy, aquesta actriu tan reconeguda de la miniseria Gambito de Dama. Però també la vam poder veure als nous mutantes a les dues últimes pel·lícules de Múltiple i Igles. També hi va aparèixer. I la Bruja, exacte, correcte. I també hi apareix Matt Smith, que és l'onser Doctor Who, per ubicar-lo una mica, així de grandes rasgos, però també hi apareix la sèrie de The Crown, i la pel·lícula Secretos d'Estat i Paciente Cero, entre d'altres. Bé, com ja hem comentat, es va preastrenar el Festival de Sitges d'aquest any, i la sinòpsis tracta del següent. L'Elois, que és l'atomasi Mackenzie, és una jove apassionada pel disseny de moda, que es muda a Londres per aprendre-ho tot de la seva professió i fer-se una de les millors dissenyadores de la seva promoció. Misteriosament, una nit que passa en aquesta ciutat li desperta un poder que tenia ocult i que no ho sabia una mena de do, que és la capacitat de viatjar a la dècada de 1960, en concret. I allà es trobarà el que sembla i ara em confirmaràs, que és la Sandy, que és la Ania Taylor-Joy, una cantant super, superat llornadora que, en aquest moment, no és coneguda i encara és una nova aspirant i s'està fent conèixer. No obstant, no tota la dècada del 1960 a Londres és el que li sembla a l'Elois, i l'Elois aviat començarà a descobrir coses terribles que es van barrejant tant en el passat com en el present. Raül, què n'has de dir d'això? En un particular, la veritat és que és molt correcte en tots els punts, sobretot, té una factoria tècnica brutal, té una producció molt bona. Si no, se surt de la línia de l'Edgar Wright, no? No, jo crec que ho han més enllà, té molts jocs de tècnics, d'afectes i de moviment de càmera, de fotografia i tal. Si mireu el trailer, es veuen transicions, que estan molt ben realizades. El tema de les transicions entre les actrius i a més, perquè una de les coses... Aquí a la Cineu 6 es parla que es troba en la seva ídola, però no crec que sigui tan així. És aviat que... No el puc explicar massa cosa. Mira, de fet, com a curiositat, es diria que a Sitges, abans de la pel·lícula, hi havia un missatge d'Edgar Wright, del director, dient que moltes gràcies, que aquesta versió, aquesta estrena, eren exclusius versíges, i ens demanava que no expliquessin absolutament que no fessin cap tipus d'espoiler. Això ja s'hauria de fer amb totes les tècniques. Sí, ja s'hauria de fer. Però, en aquest cas, crec que és important, tot i que, per mi, no va ser del tot nou el que acabes de veure, el que acabes veient, però de la manera en què està explicat, i sobretot visualitzat, és molt, molt impressionant. És que, moltes vegades, la clau no és en el que expliques, sinó com ho expliques, perquè el cap i a la fi, hi ha moltes històries que, al final, és el que hem vist ja sempre, i no són innovadores en aquest aspecte, però el que és innovador és la manera com s'explora, és l'estil que li fica cada director, cada equip que treballa en la pel·li, que no només són els directors, i això, jo... La pel·lícula és molt interessant. Sí, tinc moltes ganes de veure-la, no li puc posar gairees expectatives, però sí, sí, tinc molta curiositat per veure-la, a veure si la setmana que ve la puc comentar. Doncs... a veure que si la pots veure, i a veure què et sembla, i, mentre tant, pots parlar-nos sobre Spencer. Correcte, la següent pel·lícula i l'última que us vull destacar de cinemes és Spencer, una pel·lícula curiosament de Xile, jo no m'ho esperava que fos de Xile, perquè el director és Xile, de fet. Ah, llavors tu t'esperaves. Sí, no sabia que el director és Xile, però em causa curiositat. És Pablo Larraín, director de pel·lícules com Postmortem, OEM, les miniseries El Presidente i l'Història de l'Issi amb Julian Mur, i tot això. Doncs aquest és el director. És una pel·lícula xilena, però també en col·laboració d'Alemanya, Regne Unit i Estats Units, distribuïda per la distribuidora Neon. Es tracta d'un drama biogràfic i que dura gairebé dues hores, una hora i 53 minuts. En el repartiment principal ens trobem a Kristen Stewart. La alegria de la huerta. Exactament. No, no, però ha rebut molt bones crítiques, per aquesta pel·lícula, o sigui... Sí, són les vots. Perquè diem això, si no la ubiqueu és la vela de la saga de Crepusculo, però a part d'això també ha fet altres pel·lícules, com Café Society, Los Angeles de Charlie i Underwater, entre d'altres. I bé, en aquesta és això que ha rebut bastant bones crítiques, per tant també s'haurà de veure. També apareixen Sally Hawkins, la protagonista de la forma de l'Agua, que en aquest cas sí que parla. No fa de muda. I també va sortir les pel·lícules Paddington, l'1 i l'2. Paddington, incís, pel·lícula que molta gent recomana, eh? Sí, no has vist cap, entenc. No les he vist. Bueno, cinema familiar, detingut... Sí, sí. No sé, no em provoca curiositat. No estava bé. Aquestes que va rejar animació amb una persona de veritat. Sí, sí. També tenim a Jack Farthing, ha sortit a pel·lícules com Secretos de Estado, en teniu mencionada i Amor Voda Azar. I per últim també hi podem trobar Timothy Spoll. Molts el recordareu com el Bel Babau o el Peter Pettigrieu de Harry Potter. Les Cavers. Però també ha sortit a pel·lícules com Titi, The Change Over o el hombre que es viajó al fin del món o algo així, que també s'estrenava aquest any. També és una pel·lícula, parlant de estrenes, que es va preestrena a diversos festivals. Si avui les dues pel·lícules de Cinecosportos són pel·lícules festivaleres, en aquest cas aquesta es va presentar als festivals de Venècia, de Telluride i de Toronto d'aquest any, de l'any 2021. I ens trobem davant d'un biòpic de la Lady D. Interpretada d'una pel·lícula de Partista en este i guard. Relata la història d'un cap de setmana crucial per a aquesta protagonista que ha principis del 90 quan la princesa Diana de nom Diana Frances Spencer per això es diu Spencer, la pel·lícula, va decidir que el seu matrimoni amb el príncep Carles no estava funcionant, estava en un moment de crisis i necessitava llunyar-se d'aquest camí de la reialesa que l'anava a portar ser reina i decides prendre-nos un break. L'humor negre deixem un debat. Exacte. Doncs bé, el drama té lloc durant 3 dies, tota aquesta pel·lícula es posa al llarg d'aquest cap de setmana, en una de les últimes vacances del Nadal de la Princesa, a la casa de Windsor, a la seva finca de Chandry Gum a North Fork, Anglaterra. Tot molt british, com ja pots veure. Sí. Però bé, no només aquestes estrenes portem de cinema. Així molt ràpidament, abans de passar les plataformes, us vull presentar altres estrenes que podeu veure. Conalt que també vaig veure a Sitges. Sí. Antlers, criatura oscura, pel·lícula de thriller de terror sobre natural, com no, si la vas veure a Sitges 2, al genera no canviarà massa, dels Estats Mits, Mèxic i Canadà. I aquesta què tal? No em va fer massa, em va costar, em va costar. Em va costar l'ambientació, i l'efecte estava guai, però la història no m'acabava d'entrar. Una història molt vista, també. Sí, sí. D'aquesta temàtica, com a jove, dir-me'n, no és exactament això, però... Tenint en compte que Sitges era l'home allò... Sí, per això, però a mi no m'acabava d'entrar a la pel·lícula. No m'acabava d'entrar. Bé, doncs si voleu saber la vostra opinió, ja sabeu, podeu anar-la a veure. També s'estrena El poder del perro, aquesta pel·lícula que ja hem ensenyat amb els màquins, però també... Ai, no me'n recordo com es diu el que fa de Sherlock i de Dr. Strange. Sí, me'n dono un surta... Ja, el poder... Sí, el poder... Sí, el poder... Doncs això, és un drama que barreja Western, també. També s'estrena un drama adolescent, que es diu Libertat, que és una pel·lícula espanyola amb col·laboració de Bèlgica, i també, pels més menuts, una secuela d'animació d'aventures i comèdia russa, que es titula Kikoriki deja vu. Déu n'hi do. I hi ha moltes més estrenes, però, si no, no es donarà temps. I tant. Entrem al món de les plataformes, abans que ens estalli el temps, i el tic-tac-tic-tic-bum! Ah, tic-tac-tic-bum! Aquesta pel·lícula s'estrena avui divendres 19 de novembre, ens ve dels Estats Units, i és un musical dramàtic i biogràfic, que dura també gairebé dues hores. Les estrenes d'avui durant gairebé totes igual, dues hores. I està dirigida curiosament per Lin-Manuel Miranda, aquesta pel·lícula segurament el Dani, i l'interessaria bastant veure-la. És el director de... Com a director, ha dirigit la sèrie Brooklyn Nine-Nine, ha estat un dels directors que jo no sabia la veritat. Però, a part d'això, és compositor, actor, cantant, rap, productor i actor, i és ampliamente reconegut per crear i presentar els musicals, Indahights i Hamilton, i algunes cançons de Disney, com les de Moana o Bayana. O Mary Poppins. Mary Poppins, també. Sí, sí, allà també hi va ser actor, actor i cantant. En el repartiment hi trobem l'Andriu Garfield, va ser l'Espiderman a les pel·lis d'Amazine Spider-Man, però també ha sortit... Una adrevenació, diguem. Exacte. També ha sortit altres pel·lícules, com Lo que esconde Silver Lake, que va estar a Sitges i a l'altre hores a Sitges, i una reacció per a Vivir. També apareix Vanessa Hattgens, és la Gabriela High School Musical, sí, recordeu. També ha sortit a pel·lícules com Polar, Bad Boys for Life, i Ray, que té canvi o de princesa, una pel·lícula que també s'estrena a Netflix, el dia anterior, ahir es va estrenar. També apareix Bradley Whiteford, va sortir a la llamada de Lo Salvaje, per exemple. I bé, és una pel·lícula que està basada en el musical autobiogràfic del drama Turquia Autó de Rent, que és un musical també molt conegut, Jonathan Larsson, i explica la seva vida abans de ser famós. És la història d'un aspirant compositor teatral a la ciutat de Nova York, d'aquest Jonathan Larsson. Segueix aquest senyor, que es diu John, i que treballa de cambrer a Nova York mentre escriu Soberbia, que espera que sigui el seu pròxim gran musical americà, i que li doni l'oportunitat de brillar en aquest món tan difícil. El John també li van passant coses al llarg de la seva vida durant la pel·lícula. Es veu presionat per la seva xicota, la Susan, que està cansada... està cansada de posar les aspiracions professionals del John per davant de la seva relació de la seva pròpia vida. El seu amic també és muda de pis, li passen un munt d'aglomeracions, i a mesura que s'acosta el 30 aniversari del John, s'anirà sentint cada cop més aclaparat per aquesta ansietat, preguntant-se si el seu somni, de lluitar pel seu somni, de ser director musical val realment la pena o no. I bé, d'això va, aquesta pel·lícula. I altres trenes que també podeu trobar a Netflix, superràpidament. Erwin i la Bruja, aquesta pel·lícula, l'última d'estudi o Ghibli, aquesta 3D animació per computadora. També la podeu trobar a partir d'avui a Netflix. També tenim, no sé, most extinguita, una animació de comèdia i aventures dels Estats Units, i després una pel·lícula turca-dramàtica, que es diu Quiereme igualment, entre d'altres estrenes. I després, també molt repidament, per part d'Amazon Prime tenim la pel·lícula de Nest. És un thriller psicològic i dramàtic, que dura una hora i tres quarts. Es va estrenar al dilluns passat 15 de novembre, i està dirigida a Iguí, unitzada per Sian Durkin, director de la pel·lícula Martha Marci May Marlin, i la minisseria South Clife. I en el repartiment principal li trobem a Jodló, va sortir a pel·liscòmic. Capítol Marvel, dia de lluvia a Nueva York, la segona animada, és fantàstica. I també Cary Kuhn, que surta a viudes, los archivos del Pentágono, i perdida entre d'altres pel·lícules. Una mica sí, ràpidament, la sinopsis ens parla d'un del Rory, que és una ambició emprenedor, que torna a la seva Anglaterra natal, al costat de la seva dona, i els fills que han viscut sempre a Estats Units, i aleshores estan una mica poc acostumats a la vida d'Anglaterra, i els costa una mica acostumar-se. Per si no fos prou, la solitari ubicació, on es troba la casa, on es muden, es converteix en una amenaça amb destruir la seva família per sempre més. I res més, o sigui, de les altres plataformes, tampoc hauríem de destacar moltes estrenes, tenim a Disney+, per exemple, la Batalla de los Sexos, aquesta pel·lícula protagonitzada per Mastone, que és una comèdia dramàtica basada en fets reals, però a part d'això, ja podríem acabar aquí, la secció. Uau, has corregut massa, eh? No m'has enganxat a mi aquí. Oh, és que, si no, el temps ens menja. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, no, no. Jo veig tu l'esprig i ja està. Aquestes últimes, has sigut... Si jo sóc màquina sense, sóc la sorpresa. Espero que us hagi quedat clar, si no, poso el dubte a les nostres sessions socials, les nostres sessions socials, els nostres missatges directes d'Instagram, doncs no se les pondrem encantats. Ara que les formes es pot avançar ràpid, la pel·lícula... Un per dos. Que aparen bé, una mica més, poc a poc, per poder... Per poder... Per poder... Jo poso l'alarma i som-hi. Molt bé. Aquesta també va en força, eh? Aquesta temporada estem motivadíssim. Molt potents, molt potents. Almenys amb les músiques que posem. Sí, jo a vegades em fico uns fons allà, de gibilitat, però bueno... Que relaxa un amic, doncs que s'ha de relaxar l'atenció. També, també, també. Bé, doncs comencem en la pesca, després de tantes setmanes sense fer-la. Ja tu ho vas a faltar o què? Sí, la veritat és que sí, més que res, perquè clar, ja ens hem menjat mig més de novembre, però, en creixi, avui... Avui coneixerem un nou gènere cinematogràfic, la que veu que anirem fent cada mes un gènere, tot i que ens mengem algunes setmanes. Doncs això, tindrem poques setmanes per davant, però ens en dinsarem... en el western. Ué, ué... M'ha encantat. Sí, ja que he estado así, és una mica xunga. Ja veig. Bueno, western. Doncs el western... Un gènere no gaire explotat, no? Últimament? Últimament. Ai, ai, ai... Ah, clar, vull. Allà està bé. Allà està bé. Explica'ns. El western, o pel·lícules del west, de molta gent, és un gènere típic del cinema nord-americà, que s'ambienta el veí west... No, nord-americà. La paraula western és originàriament un adjectiu derivat de l'anglès west. West, no? Però es va substantivar per fer referència fonamentalment a obres cinematogràfiques, encara que també existeix a la literatura, per exemple, no? Una obra de literatura de western seria curiosa, eh? I tant, i tant. I n'hi ha moltes. Però, a més a més, és un extrangerisme adaptat de l'espanyol i incorporat al diccionari de la llengua espanyola. Per tant, ho tenim molt agradat també i a la força, perquè... per tot el que ha suposat en el cinema espanyol, com ja veurem més endavant, en un principi, una pel·lícula s'incloiria en aquest gènere, simplement per estar situada la seva acció en un context determinat. Per exemple, l'exploració i el desenvolupament del territori accidental dels Estats Units durant el segle XIX. Però, amb el temps, les característiques d'aquest context històric es van anar estant en els personatges d'aquestes històries. Moltes vegades, les pel·lícules de l'U.S. estan ambientades en territoris inexplodats o indomits sota l'amanassa la temps de l'atac dels síndis. O en ciutats sense aiei, o en ciutats sense aiei on els bandits campaven a plaer. Per això, el gènere es va anar enfocant que, per la confrontació de diversos personatges, adquirim un caràcter cada cop més psicològic. L'habitual és també que alguns d'aquests personatges representin el bé sense embuts. Aquelles persones que viatxaven esperançades a aquestes terres amb l'autopia de fugir d'una llar, i en contra punts hi havia d'altres que representaven al costat més malvat. Aquells que s'aprofitaven... Els tipus de personatges són com molt extrems, no? No són molt blancs o molt tegres. Doncs aquells que s'aprofitaven dels indefensos per fer la seva pròpia vida més fàcil. És per tot això, per tota aquesta sèrie de temes fonamentals i trets comuns, que no es considera necessari que alguna pel·lícula estigui ambientada a l'oest, a Nota medical, per poder-la qualificar a la de Western. De fet, sovint pel cinema a Nota medical, a Western ha estat usat per escriure la èpica del seu propi país, una narració llegendària del procés de fundació dels Estats Units, protagonitzada per alçadors que encarnen algun dels valors més arrelats de la seva cultura. Sí, sí que és molt patriòtic. És una història més corteta que de la resta del país. Sí, que ha començat a perill 700, així. Per això en salsen tot molt més. Això sí, sempre sota una iconografia característica, barret textat, pistoles, sermilles, cavalls, deserts, ciutats carrer, que això és molt curiós. La ciutat és només un carrer. Saluts, atxos, religències, indis, una mica tot això. El pare del Western cinematogràfic va ser Edwin S. Porter, i el 1903 va realitzar la pel·lícula Assault i robatori d'un tren. De 1903 és la primera obra de Western. Pot ser considerada com la primera obra important amb argument de ficció del cinema a Nota Medical. La pel·lícula fa servir de manera rudimentada, i això sí, el muntatge paral·lel, i encara que l'acció transcorre a la cara de l'espectador, s'observeu-nos un negatiu de la profunditat. La seva última escena, un primer pla d'un pistolet, disparant les armes cap a l'espectador, va causar una impressió semblant a la que va poder fer el seu dia el tren dels germans. Sí, sí, és el que estava pensant. Clar, si no estaven acostumats a veure cap pel·lícula, ni res, i de cop. El sapó d'un espanyol... Directament a la cara, penses. En un cinema embolguer el cara. Impacte, impacte. El cas és que la pel·lícula va ser un gran èxit, i faria que n'esqués així, aquest gran gènere. Tot i que l'arribada del sonor va relegar el western a un segon lloc, és considerat que l'època d'edadurada i clàssica del western correspon fonamentalment entre els 40 i els 60. Gràcies a aquest, gràcies a que en els anys 30, directors com John Ford o Howard Hughes van fer que la qualitat del western s'enlaires. John Ford és l'autor de pel·lícules com La Diligència, l'home que va matar Liberty Valance, o Fentouses del Desierto. Howard Hughes, per exemple, és un altre autòspat d'especial rellevància amb els seus vius, el río rojo, el río bravo, el lado... Río bravo em sembla per això. Sí, no? Ja saps, no? Doncs ja saps la veu. Ja t'ho dic ara. Incluso a mitjans dels anys 50 i durant la década dels 60, Elvis Presley, per exemple, va interpretar diversos pel·lis desgènere com Love Me Tendred o Estella de Fuego. Per tant, veiem que va ser un gènere molt popular, que fins i tot els cantants de moda feien pel·lícules sobre això. Com acaba la genera de tenir la seva època d'edadurada també? Clar, per això. Però com totes les modes també es va començar a desinflar. Coincidiu amb una sensació reducibada a la perda d'interès per part del públic es van anar desenvolupant nous basants de vegades des del conjunt de directors més clàssic i d'altres des de fora, des d'altres països. És així com arriba durant els anys 60 i 70 el espelveti Western. Sempre el nom m'ha cridat molt. Clar, un denaixement del Western a Itàlia, arribant quasi a ser un subgènere, que també ha conegut per Italo Western. Entre els més famosos... Sí, entre els més famosos... La setmana següent, quan continuarem, t'ho explicaré per què. Perfecte. Entre els més famosos hi ha la nomenada trilogia del dòlar, dirigida per Sergio Leone, i poder unitzar per Clint Eastwood i Charles Johnson. Moltes d'aquestes pel·lis van ser de baix pressupost, rodades a llocs amb baix cost de producció, com a la regió desèrtica espanyola del Media, i zones del centre del sud d'Itàlia, però la seva similitud amb els paisatges del sud-oest dels Estats Units. L'espagueti Western es va caracteritzar per la presència de més acció i violència que els Westerns tradicionals de Hollywood. A més, els protagonistes solen actuar per motius més egoistes, com a són els diners o la venjança. De corrupció. Correcte. Els Westerns han arribat... han anat baixant amb el pas dels anys, com dèiem, fins al punt de ser un dels gèners del cinema clàssic nord-americà, que gairebé ha desaparegut, com ve, elles, no? Sí, poques vegades es veu una estrena de Western, avui dia. Per això, per això. Són com perletes. Sí, exacte, sí, sí, ara ho has dit. Tot i així, en els darrers anys hi ha hagut una generació més jove de directors que ha intentat associar al gènere. Ja fos tractant de recuperar les regles clàssiques o aproximant-se a formes narratives o visuals espedimentals. Un exemple d'això, que aquí se'n van les tombetes, eh? Se'n va la música. Un exemple d'això serien per exemple els odiosos 8 de Quentin Tarantino, que barreja més el Western amb elements del cinema misteri, comèdia negra, no? És una diversió d'adaptació dels dies negritos de l'Atacristi. També aquest mateix director escolliria la seva peculiar llengua desencadenada, o tantes altres que tenen l'esperit del Western, tot i que no ho siguin en aquest sentit. Diguem que el Western com a gènere pur va tenir la seva boca d'horada, entre 40 i 60. I ara el Western que es fa no és pur, sinó que es barreja amb altres estils i amb altres gènere. Clar, però això ha hagut el ritme visual i de llenguatge cinematogràfic que tenim avui dia. Si fessin una pel·lícula avui dia que estem acostumats a un ritme atrapidant d'història, d'imatge, d'això, i tornessin una mica a fer el mateix, ja qui ho fa, també. Però no atreu tant, no atreu tant. Ara m'agradaria fer una reflexió abans de continuar breu, que és que jo crec que... Que no hi tens de reflexionar. Perfecte. Estava pensant per què el Western ha perdut aquesta moda que va ser en comparació amb altres gènere, com per exemple el terror, o la comèdia, o el drama, o els romans, que també tenen els seus els i baixos, però se segueixen fent més que no pas el Western. I és que ara... Sí, sí, sí, de la reflexió. Estava pensant que potser el Western és perquè és molt concret, molt específic d'aquesta zona dels Estats Units, amb aquests valors tan concrets com el patriotisme, la venjança, la corrupció en què el Western és com més específic, més concret i més puntual que no pas un terror, una comèdia, que pots fer moltes històries diferents i enfocades amb aquest gènere. I el Western sí que és veritat que només és com més limitat, podríem dir. Clar, és que al final és el que vius, són gènere, les oestres, són gènere que tenen un camp molt més obert, potser no deixa ser més aviat d'un estil, per dir-ho d'alguna manera, i el Western en sí és algo molt, molt concret. Tot i que, com dèiem, veiem pel·lícules, no sé, ve al cap, no sé... Mira, han solos, no?, d'estar a una ciutat, i són Westerns també. És una mica això. O sigui, realment... Avatar, avatar és un Western, té l'estructura d'un Western. Continuament, que passa que el Western com a tal, com a manera principal, sí que és més difícil veure-ho, però elements concrets del Western com a tal... Com a situació és més complicat. Exacte, exacte. Com a la mateixa situació és més complicat, però clar, perquè és molt més limitat, és que igual que si dius, quan parles de pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial, o pel·lícules sobre màfies, o jo què sé, o més concretes en aquest aspecte, o pel·lícules sobre cuina, per exemple, és cosa d'aquests dos iguals amb el Western. Doncs això, que passa que sí que en aquella època d'audades van fer moltíssimes produccions, com dèiem aquí a Espanya, amb l'espagueti Western. O sigui, aquí es va fer... També es van fer molts diners també per a aquesta producció. Potser van fer un punt de sobre-saturació, i potser van haver de parar una mica. Bueno, jo crec que és una simple qüestió. Saturació potser en limitació de tema, que a final... Tot i que abans parlaves del cinema de terror, i en pel·lícules de terror, i a més, que han recuperat aquesta situació, però ja estan considerats com de terror i no Western, però estan fent una història sobre el Western, i jo què sé, fiquem una situació més paranormal. També hi ha problemes de terror amb Western. Això dic, això dic. Doncs això, i aquí al medi, encara, segueix amb peu el poblat que van fer, els estudis que van fer. Ara és un pacte màtic. També a l'Isla Iles va dudar el seu manatge al medi, al poblat aquest del medi, al... Sí, al mini Hollywood, que es diuen, amb 800 bales, i són... Ha quedat el legat ha quedat, una mica. I això, perquè el legat del Western es considera de gran importància, i no és difícil veure les pel·lícules, com dèiem, amb emprentes al cinema contemporàric, tot i que no parlin del West America. Clar, clar. I això ho continuarem veient o escoltant la propera setmana, els propers programes, on continuarem ganant una mica de tota aquesta gènere, que ens ha donat tècnica i relativament, perquè el cinema del Western ha fet moltes innovacions també a nivell tècnic i a nivell visual. Que potser ni ens som conscients d'això, que venen del Western, realment. Correcte, sí, sí, sí. I ens ho descobriràs, però això serà en una altra ocasió. Doncs sí, doncs sí, sí, sí. Mentre estàs, només us deixo aquesta musiqueta, de moment, perquè... Sí, a mi em diuen tant. Sí, tot i que no pegui, no enganxi massa, però, mira, si no, fem una cosa. Anem a canviar. Ja que ets el tècnic, pots jugar com vulguis. Anem a enllaçar el final del programa, una mica, amb tot. Comencem, abrenco amb la banda sonora que ens han demanat els alçolins. Ja pel final? Sí, sí. I ara el nombre és el que ens l'ha demanat, però jo faig la meva esmena. Uuuh. Uuuh. Quin hem. Uuui. Quin és el que ens l'ha demanat? Sobre això, sí. Sobre això, sí. No, us vull explicar. Aquest, el dia 23 de novembre, i fins al 28 de novembre també, té jo que el Són Festival Internacional, el Són Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya, que es celebra A Igualada. La inauguració és... En el lleny de inauguració s'estan anant a una producció de TV3, perquè aquest festival és un festival en què, com diu el nom, Continguts Audiovisuals. És a dir, podem trobar documentals, sèries, programes... Sí, de tot tipus de Continguts Audiovisuals. Correcte, de tot tipus de produccions. Produccions que veurem després, més properament, en pantalles, ja sigui cinema, ja sigui televisió. I aquesta és una mica... Això és una mica la innovació, no? Això sempre mola, realitzar en premiers d'aquestes. Correcte. L'any passat la pandèmia va obligar els impulsors a plantejar-se el format, com tots, a oferir diverses innovacions tecnolòsiques i una plataforma digital, a través de la qual es van poder seguir estrenes, descobrir nous continguts i participar en el Són Class, entre d'altres, en guany, certament, recuperar la presencialitat en la majoria de les seves activitats, però es manté en un format híbrid, com estem veient en la majoria de festivals, perquè, al final, és una bona, molt bona opció. Clar. Us deia, en aquest festival, aquest any, s'han presentat uns 130 projectes. Uau! D'aquests tenim... de categoria de ficció, d'entretaniment, de cultura, informatius i esport, de mediujocs, que és una nova categoria que hem fet. Em sembla perfectíssim, tenint en compte l'auge que està tenint els mediujocs últimament. I tant. Doncs, recordeu, igualada, del 23, el 21 de novembre, tenim el Són Festival. Correcte, fins al... diu menys, acabem? Correcte. I així, digues qui ens ha demanat aquesta música, i que acabem. Exacte. Doncs aquesta meravellosa música que està sonant de fons des de fa una estona, ve de com un entrenar a tu dragó, alguns ja ho haureu endevinat d'altres, ara ja la sabeu. Ens la demana la Sandra Martin, i ens acomiadem del programa d'avui amb aquesta cançó. Estem molt orgullosos que hagueu escoltat el programa fins al final. Ens escoltem la setmana que ve. No us ennuaveu amb les crispetes, i adeu! I am the love of the earth, that kind of talk you fall. In ever-ranging California, the girl don't be warned before manifold. I am the love of the earth, that kind of talk you fall. In ever-ranging California, the girl don't be warned before manifold. I am the love of the earth, that kind of talk you fall. Will you tell the folks back home I nearly made it? At our first bar don't know which one to take. Please don't tell them how you found me. Don't tell them how you found me. Give me a break. Give me a break. Seems it never rains in southern California. Seems I've often heard that kind of talk you fall. It never rains in California, the girl don't be warned before manifold. Bona nit, Roger. Bona nit. Coneixeu aquesta cançó? Bona nit. Bona nit. Bona nit. Coneixeu aquesta cançó?