Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Me hablas conmigo? ¿Estás de cachada? Vemos tus cosas que vosotros no queríais. Por favor, no vale, no vale. Si no me escuchas, vete al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca, el millor programa del bas llobregat de tota Catalunya, d'Espanya i d'Europa i d'arreu del món. O almenys això és el que nosaltres intentem des d'aquí, des de la nostra humil amizora. En aquest cas és Ràdio Molins de Rei, també estem a Ràdio Desvern, i també ens podeu trobar, com no, a les plataformes digitals de streaming, en quant a òdio, que són Spotify i Evox. Nosaltres som Cinema Alegresca, us portem un nou programa, com sempre, cada dia entres, o si no, el dia de la setmana, qualsevol que ens esteu escoltant. Aquí no els nostres programes són atemporals perquè parlem de tot i més, el que ens va acudint i respectar els nostres gustos, de cinema, actualitat, història i tot el que es vingui. Jo sóc la Laia Vidal, però, òbviament, com cada Tivendres, no estic sola, i m'acompanya el meu estimat i entrenyable, Raül Navarro, com estàs? Molt bona tarda, doncs molt bé, amb aquesta entalleta que sempre fas, que dona aquesta vitalitat. És que tenim una entradeta, tenim una entrada, aquesta temporada, que m'encanta, que em dona una energia brutal i jo estic supercontenta. No, però està molt bé, perquè, a més, en aquesta entrada, dones una informació, vinga, agafa-te-la tota, no tens excusa per no escoltar-nos perquè saps on ho podem fer, ja l'han entrat. No, no, i m'ha faltat dir que també esteu a les xarxes. Imagina't, imagina't. De robes, si anem a l'agres, que ens podeu trobar, tant a Twitter com a Instagram i a Facebook, també. Doncs sí. I a YouTube, que també tenim canals de YouTube. Sí, sí, que no l'hem emocionat, però des de fa... Des del Tarot Molins. Sí, des del Tarot Molins, correcte, des de mitjans de novembre, aproximadament fa un mes, ja, tenim canals de YouTube, allà podeu veure, per exemple, el programa que vam fer dels jocs de taula, dels horror games, correcte. El podíeu escortar tal qual, però si ens voleu veure les cares mentre estem allà entrevistant la gent que va venir, doncs ens podeu trobar el YouTube amb Cinema La Gresca. Doncs busc el Cinema La Gresca i ja està. Ja esperem que aviat puguem ficar més contingut. Més material, més contingut i tant. Nosaltres sempre estem creant, sempre tenim aquesta ment que ens caracteritza portant nou contingut, amb nou reptes i noves experiències. I res, però avui us portem un programa normal, com sempre, parlarem de cartellera, de la repesca del Raül, també del que hem vist al llarg de les setmanes, escritarem formació sobre algun festival o algun event que vulguem destacar al llarg de la setmana, això sí d'una temps, esclar, però bé, per això, si d'una temps, doncs hem de començar ja de ja. Benvinguts i benvingudes a Cinema La Gresca! No em cansadera de dir-ho, però sóc superfant del contrast que fan les nostres entrades. Sí, no. I més el... uaaah! I després... Sí, passem d'una supermotivació, una tranquil·litat xil. Sí, tant. Estem fent amb munyaball. Exacte. I després ha arribat el Bdb i ha arribat el Bdb, i ja és com avui. Òbviament, perquè hem de mantenir canvis constants de ritme. Sí, tant. És la gran clau. Òbviament. Doncs comencem per què hem vist aquesta setmana. No sé si tots he vist molta coseta. Jo he vist un parell de coses i a sobre les coses que he vist són dirigides pel Rodrigo Cortés. Ostres! Bueno, no, mentida, perquè he vist una cosa que sí que pertany a una de les coses que ha dirigit el Rodrigo Cortés, però no he vist la cosa dirigida pel Rodrigo Cortés. Ara m'explico. Sí, esclar. Estic parlant de... que he vist una miniseria que està fent un prime, que tu ja vas veure a Sitges, que es diu Històries per no dormir. Perfecte. I les has vist totes menys la seva? No, menys la seva no. He vist dues. Sí, he vist la meitat de la miniseria. És aquest tipus Black Mirror per la gent que no sàpiga de què va. És un remake d'una miniseria que ja existia en els anys 60. Em sembla que és dels 66. M'atreviria a dir. I bé, són quatre episodis tipus Black Mirror, perquè són episodis independents en personatges que no tenen res a veure, amb històries completament diferents. Autoconcluents, sí. Però que mantenen la mateixa essència i el mateix to, més o menys, i dirigit per diferents directors i tot això. I vaig veure el més... Justament vaig veure el més llarg i el més curt. Ah, mira. Sí, perquè vaig aprofitar per fer-ho en streaming, perquè bé, jo tinc el canal de Twitch, i com està associat amb Amazon Prime, de vegades es poden veure amb una opció que es diu Watch Parties, a través dels teus seguidors, i tot això podeu veure tot junts una pel·lícula, una sèrie, i tal, que es trobi Amazon Prime. I això és el que faig de tant en tant. Per fer-ho amb històries per a no dormir. I vaig veure l'asfalto, l'asfalto i el doble. Molt bé. El doble va ser primer i l'asfalto va ser després. Bona decisió, perquè l'asfalto va ser el més random de tots dos. Per mi, el que té, encara, la major essència de la història és per a no dormir. Per a mi, tot i que és una mica una mena de la cabina, tot i que em faig, per a mi també està essència. És que l'asfalto és comèdia de l'absurdo. Sí, sí. Em va semblar. Comèdia tampoc, però... És que jo vaig estar rient tota l'estona. Bueno... No a carcajades, però... Però sí que... Era com riure de... Que divertit, no sé com... És molt simpàtic. És simpàtic. Sí, aquesta seria la paraula exactament simpàtica. I l'asfalto, de fet, és amb el Dani Rovira i la Ima Cuesta, el que passa és que la Ima Cuesta, en aquest cas, no té gaire protagonisme, el protagonista és el Dani Rovira. I bé, la història és molt senzilla, és simplement un senyor que treballa en una empresa d'entregar domicili de menjar, una menjar com... Un blog, un delíbol... Exacte. I aleshores, doncs, està fent el repartiment a la set en punt de la tarda, ha d'arribar a un compromís amb la seva dona, que l'estan repartint constantment això al llarg de l'episodi, i ella està repartint, i en un moment determinat està en el carrer i l'asfalto, com que el deixen ganchat a terra. El comencen gullir, sí. I el comencen gullir com si fossin arenes movidistes. Sí. I no només a ell, sinó també a la bicicleta, on porta el repartiment i tot això. I però bé, més enllà de la comèdia absurda que representa, també em va agradar molt la crítica que fa... Clar, és que parla molt més. No és una comèdia, tal qual, sinó que parla moltes coses. És una situació absurda, perquè vulguis o no que t'angolleixi l'asfal del carrer, és com... És com realisme màgic una mica, també. Sí. Però m'encanta perquè passava això i ella estava com... Eh, eh, que algú m'hi ayude i la gent passava de llarg. Sí, hi havia gent que li va agradar molt un moment, que estava com angollit només de les cames, i apareixen dues agents de policia, i diu, d'on he perdut les piernes? I és... No, no, no, no, no he perdut, que no m'he pogut mover. I ella, anda, anda, salga de aquí, que està molestant del tráfico. I ell, que no puc, que no puc, vinga, vinga, vaja a ser, i se'n va, i no l'ajuda, mires. És com... no sé, m'agrada molt el to que té de... Eh, però, bé, ja està aquí, no sé què, i després es fa tot com una bombolla gegant, mediàtica i tot. Sí, sí. Em va agradar molt. Una molt bona crítica a l'invisible que potser arriba a ser, i dels bombos que s'havien de fer de segons quines coses, no? Sí, exacte, i que també hi ha un moment determinat on... On ho vull que a Twitter, sigui ell diu, em ve que he d'enganxar-te'l, i es fa viral, i la gent, bueno, retuiteja i tot això, però a la vida real no l'ajuda ningú. Sí, que també fa una crítica de tu pot ser molt influent a les xarxes socials, però després, si a la vida real no influeixes, de què serveix? Correcte. I després vaig veure el doble, que el doble sí que té un caire més seriós, més tipus thriller. Digui per un altre Rodrigo, Soro Goyen, en aquest cas. Sí, en aquest cas el Rodrigo Soro Goyen. L'altre estava dirigit per Paula Ortiz, el de l'esfalto. I l'altre és el de Rodrigo Soro Goyen, amb el David Bardaguer, i l'altre noi no me'n recordo qui era, però també és un actriu bastant reconeguda. I aquest també molt xulo, la veritat, em va agradar. Sí, té un to així, amb clones, amb dobles, per això es diu el doble, de l'any 2045, és a dir, és en un futur no tan llunyà, de fet, el 2045 tampoc ha estat tan lluny del que em pensava. Cada vegada menys. Exacte. Però això, no sé, és també una història curiosa. Sí. Va, m'agrada molt. I ara em falta veure el Freddy i la Broma. Que també estan molt bé. Ja les veurem i ja comentarem la setmana que ve. Doncs sí. I a part d'això, vaig veure molt ràpidament l'última pel·lícula del Rodrigo Cortés, aquesta que també vaig participar en el doblege en un petit paperet, que és El amor en su lugar. I aquesta pel·lícula em va sorprendre, perquè ja era una data que sabia, però se m'havia oblidat, i quan, a la mesura que anava veient la pel·lícula, pensàveu si això m'ho va comentar el director, que és una pel·lícula que transcorre en temps real. És a dir, si la pel·lícula dura gairebé una hora i 40, aproximadamente, l'acció real és una hora i 40. Perquè bé, la pel·lícula va de la Segona Guerra Mundial, amb els jueus que estaven en guetos, i això. I hi ha un grup de jueus que volen, si o sí, representar un obra de teatre musical, per tal de fer avedir a la gent que estiguin al públic de tota la situació que estan vivint tots. I durant tota aquesta obra de teatre, es van veient darrere de càmeres, en aquest cas darrere escena, en els camerinos, que és el que va passant, i tot a mesura que va passant també la escena dins l'escenari i tot. Sí, és com una dualitat entre el que passa dins l'escena i el que passa darrere a l'escena. Amb dos personatges amb amor, que tenen i tot. És una història que està molt ben explicada, amb els plans. Sembla que ha sigut molt pla secuència tot. Ja hi ha destans talls, però com està rodada, sembla que sí, pla secuència. Clar, en temps real, diguem. I en aquest cas, l'ambientació i tot el que s'explica, la història d'amor, està molt ben actuada, tendinces molt en la història. És una pel·lícula molt ben rodada i molt ben feta. Sí, la recomano molt. Doncs la posem a la llista. Exacte, i tu què, Raül? Jo poso una alta a la llista, indudablement. He vist els cazafantasmes. Ah, és veritat, que l'amor s'ha de veure en quatre dies. Sí, he vist els cazafantasmes i m'ha encantat. Va sortir el cinema... Va sortir? Marvellat. Sí, la veritat és que sí, és un bon tancament per les pel·lícules originals del 80. Han fet una bona feina. Sí, perquè és com un cant d'amor, d'amor a les cazafantasmes. Sí, molt de carinyo. A més, és com una despedida també del Harold Rammys, que és de cazafantasmes que... O el actor, que va fer unes cazafantasmes que va morir. És veritat, que feien com un cameo, també, no? Digue-li cameo, digue-li FGi, clar, evidentment. Ah, clar. Però sí, en part dels cazafantasmes originals, també fan el seu cameo i demés. És una pel·lícula que funciona molt bé. És una pel·lícula, diguem, amb aquest espedit d'Amblin, dels 80, de Spielberg. Sí, podríem dir que es barreja com un nostàlgia, però també coses actuals, no? Sí, sí, sí, de fet, és en l'actualitat i tal, però, ja dic, amb aquesta, amb aquest, també, que ja tenim ara de moda, no? Que us atuva als 80, Stanger Things, tot això. Sí, sí, de fet, els protagonistes són dels Stanger Things, també. Són els Stanger Things, ja ho vam comentar. Però, ja dic, molt, molt, molt recomanadíssim, la pel·lícula que m'agrada moltíssim, ja dic. I haver-la vist en 4DX, què? Bueno, igual que una de les altres vegades, us deia, ostres, veure, veure, en 4DX, està molt bé, és molt divertida i tal. En aquest cas, sí, no li restava, tampoc, perquè la pel·lícula ja és bona, ja està bé. Llavors, no li restava, però tampoc era... Una experiència... Una experiència molt més resta. Sí, com superdiferent... Clar, igual que us comentava la temporada passada, sobre... Quina ha estat com la més diferenciada que has vist? En aquest sentit, potser és com la més diferenciada que has vist. En aquest sentit potser és com la més diferenciada que has vist. Perquè si l'hagués vist en televisió, en cinema normal i tal, potser hauria sigut una més així, del montón d'exorcismes i de més, que ara que està bé. Però el veu de l'en 4DX, augmenta l'experiència, no? I en aquest cas, no el resta, però tampoc li suma més. I també hi ha unes ideals que no vegis. Crec que era de l'estrès, la que més té efectes especials i la més gran dilucuent en aquest aspecte. Sí, però també influeix això, el moviment de càmera... Sí, exacte, exacte. Aquesta, ja et dic, no li resta, però tampoc suma especialment. Molt bé, doncs, recomanació per part del Raül. Ja sabeu, si teniu pensat veure l'en 4DX, doncs, podeu veure altres opcions. També, si teniu moltes ganes de veure l'en 4DX, doncs no esteu tots les cares, oi? Sí, sí, no ho resta, no ho resta. No ho resta ni molt menys. Exacte. Doncs, dit això, ja podem anar a la meva estimada ciutat de les estrenes, on us portaré la cartallera d'avui. Bona tarda! Com m'agrada aquesta música. Sí, no, ben escollida. Exacte, així. Música ben escollida i, a sobre, com molt nocturna, igual que els horaris que fem nosaltres, de programa. Correcte. Doncs... Som a boca, molt, a parlar-vos de les primeres estrenes d'aquesta setmana, que són de cinema, recordem que us porto tant estrenes de cinema com de plataformes, i sempre comencem amb cinema com, no és per menys. En aquestes dades, jo crec que ha de ser bastant més planet que la ple, que la resta de l'any, les estrenes van sorgint una mica més. Sí, o sigui, en aquest cas, no hi ha tanta diferència, com amb d'altres... No, en general, en general pel mes, vull dir. Exacte, o sigui, ara al mes, òbviament, estrenes de Nadal n'hi haurà a tot i ple. A mesura que ens anem acostant, en l'època de Nadal, que encara estem a pre Nadal. Si queda poquet, ja la setmana que ve comença, però... no, la setmana que ve, no. Queden dues setmanes, encara. Per això ho deia. Però bé, mentre tant, tenim una estrena bastant esperada, que jo no sabia de la seva existència, i m'he enterat i estava força bé. Doncs per qui l'esperi, perquè jo tampoc sabia de ella, ha caigut l'Evan Hansen, no? L'Evan Hansen, correcte, és una una pel·lícula, és un drama musical, aquest li agradaria molt el Dani. Mentre estava preparant la cartellera, pensava, estres, aquesta pel·lícula és Dani total. Segur que li encanta. Però sí que té molt bona pinta, pel trailer i tot, una pel·lícula de drama musical sobre l'adolescència, l'escola, l'institut, també sobre malalties, sobre el suicidi, o sigui, tracta temes bastant forts. És una pel·lícula distribuida i produïda per ningú de d'estats units. És llargueta, dura dues hores i quart. Bueno, és llargueta. Realment, la duració és tàndard, no? Sí que va bé, sí, sí. En aquest cas està guionitzada i dirigida per Stephen Shpowsky, és el director de Wonder, té un to molt Wonder, molt tipus per i Wonder, i les ventajas de ser-ho marginado, el qual també és l'escriptor del llibre. És molt complicat de vegades, no? Exacte, i de fet, només ha dirigit aquestes pel·lícules i que, querido, Evan Hansen té molt d'aquest to de pel·lícula d'institut, però així com amb valors de superació i tot això, tot només que se li han afegit aquest estil musical, perquè dins la producció i la composició de les cançons i tenim els compositons de l'Alan i de l'Aman. Per tant, també és una producció gran diluqüent i no és per menys tenir en compte que estem a la ciutat de les estrenes, l'Alan i la ciutat de les estrenes. En el repartiment principal hi trobem gent com Ben Platt, que és el protagonista i en aquest cas no és tan actor, sí que ha sortit en algunes pel·lícules, com per exemple d'Andola Nota part 1 i part 2, que és una pel·lícula musical, com més destaca és com a cantant i com a compositor. I han escollit aquest noi per fer de protagonista de la pel·lícula. Després tindríem a Julian Mur, reconeguda, reconegudíssima actriu que ha pregut a pel·lícules com Carrie, siempre Alice o la mujer en la ventana, la seva pel·lícula més recent. També tenim Colton Ryan, que ha sortit a pel·lícules com Adam, Mithio Frank o a la sèrie Little Boys. També tenim una actriu molt reconeguda, que és la Amy Adams. També ha sortit a la mujer en la ventana, juntament amb Julian Mur, però també va participar pel·lícules com La llegada o El vicio del poder. I per últim hi apareix Caitlyn Debert, és la protagonista per exemple de Super Empollones, pel·lícula que també s'estrena avui a Filming, com a dada curiosa. I també hi apareix una pel·lícula que es diu Beautiful Boy, sempre seràs mi hijo, que podeu trobar Amazon Prime amb el timotitxalament com el protagonista. I aquesta pel·lícula hem de dir, sí, sí, hi ha alguns actes que estarem on fallen. Doncs bé, aquesta pel·lícula, querido Evan Hansen, es va prestrenar el Festival de Toronto d'aquest any del 2021 i a partir d'avui es la teniu als cinemes. De què va aquesta pel·lícula? Primer heu de saber que aquesta és l'adaptació cinematogràfica d'un musical de Broadway, per això és una pel·lícula musical amb tant de renom que va ser composta per Bench, Pasek i Justin Paul. Es va estrenar l'any 2015, o sigui, no és un musical superantic, és bastant recent, de fet. I ha tingut tant d'èxit que l'han googlat adaptar ja de ja. Per tant, només han passat 6 anys. És molt ràpid, tot. És molt ràpid, sí, sí. I més tenint en compte el temps que deu haver acostat a adaptar les cançons, gravar la pel·lícula i la producció. I de fet, suposo que l'han adaptat tan ràpid, perquè també va guanyar premis Toni i Gràmic, que són premis de música importants. Per tant, quina música més de terror. Sí, eh? Doncs bé, amb aquesta música tan peculiar presento la sinopsis de la pel·lícula que em diu així. L'Evan Hansen és el protagonista d'aquesta història, per això la pel·lícula es diu Querido Evan Hansen, i està a punt d'obtenir el que sempre ha desitjat, una oportunitat per encaixar. És típica pel·lícula, com ja hem dit, ventaja estacionomarginado, wonder, que va sobre un protagonista que no encaixa dins de l'institut o dins dels paràmetres socials de la seva edat. I al llarg de tota la pel·lícula, mirarà de buscar el seu lloc en el món. Doncs bé, tenim l'Evan Hansen, que és un estudiant d'última any de secundària, que té ansietat social i aleshores, per recomanació del seu terepeuta, s'escriu cartes a ell mateix per tal de tractar aquest trastorn. Això es diu, querido Evan Hansen, perquè ell s'escriu les cartes a ell mateix, dient-se, querido Evan Hansen, i així arrenca la pel·lícula. Què passa? Que una d'aquestes cartes la descobreix un company de classe seu que mai havien parlat, però mira, d'un tot per una, sense cap mena de motiu, se li apropa i comencen a fer-se amics. Però l'altra descobreix una de les cartes que s'escriu el Evan Hansen a ell mateix, i a partir d'aquí, l'altre noi s'assuicida. I els seus pares, aquest amic que s'ha suïcidat, els pares pensaven que no tenia amics i descobreixen que en el suïcidi està involucrat sentimentalment l'altre, el Evan Hansen. Aleshores, els pares parlen amb l'Evan Hansen, a veure quina relació tenien amb el seu fill, i a partir d'aquí, tota la pel·lícula és com un auto-descobriment del Evan Hansen, d'ell mateix, com encaixa dins de la societat i dins de tot l'institut, i amb el seu entorn i tot, i també descobriment de què és el que va provocar el suïcidi d'aquest noi, de l'altre amic. Déu n'hi do. Déu n'hi do que ens embolic tu. Sí, és una pel·lícula complexa, en aquest aspecte. I tot això amb música. I tot això amb musical. I tot això també t'ho dic. Però té molt bona pinta, el trailer. No pots perdre ni un moment, ni un to. No pot ser jo de mirar cap a dalt. Com la samer pel·lícula. La samer pel·lícula també és bastant complexa, però és molt curiosa i també té aquest toc d'absurt. El que comentàvem de l'esfalso que és una miqueta d'absurt. Ara veuràs per què. És una pel·lícula que es diu d'arriba, per això em deia el reu aquesta referència. Pel·lícula dels Estats Units, distribuïda per Netflix, perquè en aquest cas la pel·lícula estarà disponible a la plataforma a partir del 24 de desembre, a partir de la nit abans de Nadal. No n'hi do. Però s'estrena cinemes abans, si la teniu a partir d'avui, els cinemes per si la voleu veure abans. O no teniu Netflix. També en aquest cas es tracta d'una comèdia dramàtica i satílica amb ciència ficció. Ara entendreu que és aquest gènere. És més llargueta que l'anterior dura dues hores i mitja. N'hem pujant la posta. N'hem sumant. Per l'argument, jo crec que t'he sentit. Que li falta de temps i tot o què? No sé, quizà. Però ja veuràs. La direcció està portada a terme per Adam McKay. També és el guionista de la pel·lícula i és director de pel·lícules com la gran apuesta i el vídeo del poder. És una pel·lícula que manté el mateix to. Ja veuràs. En el repartiment, si troben Jennifer Lawrence, la protagonista de la saga dels llocs de la fam, de la pel·lícula Madre, Gorrion Rojo, entre moltes d'altres... Sí, té un repartiment que... Sobren les paraules. Molt extents la Jennifer Lawrence. També tenim Leonardo DiCaprio, un altre gran, un altre repartiment, era ser una vez en Hollywood i el Renacido són les últimes pel·lícules on hi ha aparegut i és protagonista. També apareixen Rob Morgan, és un actor que hi apareix pel·lícules com Imperdonable, que imperdonable és la pel·lícula aquesta que vaig dublar amb la Núria Trifol, com la directora, i a partir d'avui la teniu a Netflix. Això és interessa. Va passar el mateix que amb aquesta, i també hi ha una pel·lícula que va ser a Netflix. També hi ha aparegut la sèrie de Punisher i Stranger Things. El cercle es va tancant. A part d'això, també hi apareix molta altra gent reconeguda com Meryl Streep, Timotitz Salamet, Tyler Perry i fins i tot la cantant Ariana Grande. Fent un paper d'actriu. Uns humans, els altres... Bé, doncs us explico una miqueta de què va la pel·lícula, perquè és, ja us dic, és com condomenos curiosa. Tenim la Kate, que és una estudiant de posgrau d'astronomia, que és la Jennifer Lawrence, i el seu professor, el Leonardo DiCaprio, és el doctor Randall. Tots dos acaben de descobrir un esdeveniment que és molt sorprenent, però a l'hora superperillós. És que es veu que un cometa de la mida de l'Everest es troba en hòrbita dins el sistema solar i es dirigeix directe cap a la Terra i no hi ha res que l'aturi. No obstant això, malgrat tots els intents que fan tots dos per advertir el govern dels Estats Units i la població en general, de que tot això és un perill i que està posant en perill en humanitat, sembla que ningú està disposat a prendre-se en sèrio i tothom s'ho pren en la broma i no els hi fan cas de cap manera. Aleshores, en vistes d'aquesta situació tan frustrant, agafen l'ajuda del doctor Ogald Thorpe i tant la Kate com el Randall emprendran una gira mediàtica per tots els Estats Units que els portarà des de la Casa Blanca fins al programa matinal més boig de la televisió nord-americana per tal de tractar de conscienciar el món sencer que tothom està a punt de morir i ningú s'ho pren en sèrio. No ho heu dit mai. L'agument de què anava. És que si veus el trailer és curiós també. Té bona pinta en aquestes coses. I tenim més estrenes, no? Exacte. Quan a cinema tenim estrenes que s'estrenen tant dijous tant ahir com avui. El dijous s'han estrenat dos documentals que són curiosament documentals de concerts, un sobre capop i l'altre un documental en forma de concert espanyol. Però les estrelles més destacades que voldria destacar de cinemes són el Lodo. És un thriller espanyol també a Raul Arevalo i Pat Vega com a protagonista. És molt semblant a l'isla mínima. M'entenc la mateixa estructura i el mateix esto. També tenim la família Bloom. És un drama australià i dels Estats Units sobre discapacitat amb Naomi Watts i Andrew Lincoln. També s'estrena Zeroes & Ones. És un thriller dramàtic amb Ethan Hawke com a protagonista. Vingut dels Estats Units amb la família Regna Unit Itàlia. També tenim una comèdia dramàtica d'aquí nacional que es diu Alegria. La vida era això. Un drama nacional també amb Petra Martínez i Ana Castillo. I per últim també m'agradaria destacar una estrena que em va semblar molt tendre que es diu Valentina. És una pel·lícula espanyola també d'animació infantil i musical on la protagonista és una nena amb síndrome de daun i d'això també. Sí, em va semblar supertendre. El trailer es veu i si us interessa es diu Valentina. L'apuntem, llavors. I apuntem a veure si podem apuntar en algunes maneres de les plataformes en aquest cas de Netflix. Correcte, de Netflix us porto una pel·lícula típic adolescent per matar una mica el temps que es diu Anònima. És una pel·lícula mexicana que s'estrena avui, comèdia juvenil que dura una hora i 40 minuts. En aquest cas està dirigida per una directora que es diu Maria Torres és una una directora que ja ha dirigit una pel·lícula anteriorment que es diu Conocés a Tomàs, que és una comèdia dramàtica sobre l'autisme i l'Espirger del 2019. I més o menys manté el mateix el mateix top, també, alhora de fer aquesta pel·lícula que passa que en aquest cas és més comèdia. En el repartiment, curiosament, hi trobem dos que no són actors, sinó que són influencers. Comencem malament. Ja comencem amb els influencers. Ja portem un temps. Ja, ja, ja. En aquest cas són una noia que es diu Ani Cabello és una noia que té més de 80.000 seguidors a Instagram i el noi es diu Ralph i, jo no el coneixia, però es veu que té 3,8 milions de seguidors a Instagram. Jo soc molt. I és el primer paper per tots dos. És la primera vegada que apagui actors. I bé, com ja us he dit és una pel·lícula així, molt desenfadada que se senten en la història de la Valeria i l'Àlex, que són dos adolescents que s'enfronten al repte de madurar que comporta la adolescència mentre es troben en una relació a dues cares. Per una banda, els dos s'envien missatges de text sense conèixer la identitat l'un de l'altre i es guarden l'un a l'altre com Anonimo i Anonima i és com si tinguessin un amic per correspondència, però que no coneixen qui és. A la altra banda, els dos van desenvolupant una amistat que va anant més enllà en la vida real, el que passa és que no saben que estan parlant entre l'un i l'altre. Un argument tampoc molt original. No, però bueno, pel·lícula curiosa també. I també la manera com està explicada té bona pinta. Sí, a vegades no és tan la història que s'hi ha d'explicar i com ho expliques. I bé, a Netflix a partir d'aquesta setmana també podeu trobar pel·lícules com Fantasy Island, un thriller d'aventures, fantasia i terror que es va estar anant diumenge passat. També tenim la versió extendida de veritat o reto, que... L'hem d'estendre més? La versió l'hem d'estendre, però jo li he buscat a Netflix i dura el mateix que l'original. Per tant, no sé en què és extendida. No sé què hem fet aquí. Sabíeu que també la teniu a partir d'aquesta setmana a Netflix. També s'estrena parlant de pel·lícules de Nadal, una que es diu David I los Elfos, una comèdia de fantasia familiar i nadalenca, com no, de Estats Units i de Polònia. També teniu Imperdonable, com ja hem accedit anteriorment, i no es volguem a casa. Una pel·lícula d'animació de comèdia familiar vinguda dels Estats Units i Austràlia. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Les plataformes van un primer als seus catàlegs, de Nadal, com deien. Després us parlo jo més d'això, també, i els dic ara. Hem avançat. Anem amb una altra plataforma, com és Amazon Prime. I acabem aquesta cartellera de la setmana amb Amazon Prime, que ens porta Encounter. És una pel·lícula vinguda del Regne Unit i dels Estats Units es tracta d'un thriller de ciència ficció. La setmana passada també us vaig portar un thriller de ciència ficció. I ara aquest cas no és per menys. Dura un hora i 48 minuts, i també dues hores. En el guió i la direcció s'hi troba Michael Pierce. És un director que ha dirigit pel·lícules com James Joyce Woman, Initiation o The Beast. I en el repartiment principal s'hi troben Riz Ahmed, és un actor que ha pregut a series com D o A. També a les pel·lícules Sound of Metal, que és bastant nominada als oscars de l'any passat, d'Amazon Prime. També ha sortit a los hermanos sisters que tenien Octavies Spencer, actriu que també és bastant reconeguda que ha pregut a figures ocultes, el seu tenó de mà o la forma de l'aigua. I bé, la pel·lícula, aquesta pel·lícula en counter ens parla del Malik Khan, que és un ex-mariner que després de molts viatges que ha fet a zones de guerra, torna a casa, però en torna a casa se s'aventa que es veu que una espècie alienígena d'insectes s'està podrant dels cossos de les persones, però aquestes persones mantenen l'aparença normal tot i que tot està poseïdes per aquests insectes alienígenes com mutants. Es davant d'aquest panorama tan extravagant que no s'esperava per res, doncs el Malik s'embarcarà en una emissió de protegir els seus dos fills petits d'aquesta amenaça. A mesura que vagi passant aquest camí de salvació i es vegi un plin de cada cop més perills, els nens hauran d'anar deixant enrere la seva infància i afrontar un futur on res tornarà a ser com abans i que ningú s'esperava. Crida l'atenció, és que avui porto pel·lícules curioses, és la paraula. Més el que dèiem abans, estem tirant una tempuradeta, que podem veure fa fred, no sortim de casa, anirem a veure pel·lícules i tenir... Això ha variat, es porto de tot. I per si no en teniu suficient, també us porto una altra estrena d'Amazon Prime, que és Cuidado Con Lo Que Deseas, una comèdia de fantasia familiar i de Nadal, com no, vinguda a d'Espanya. I també, si no teniu cap d'aquestes dues plataformes o no us interessen, també tenim a Disney+, altres estrenes, com són Independence Day, aquesta pel·lícula estadounidècnica de scienceficció i acció amb extraterrestres sobre la fi del món, com seguim amb els extraterrestres. També és estrena Ciudades de Papel, aquesta route-movi de comèdia dramàtica, romàntica i suspensa, sobre l'amistat que es va estrenar l'any 2015, i també tenim un thriller criminal que es diu La Niebla i la Doncella, vinguda també d'Espanya. Déu-n'hi-do, completet, completet, completet. Ja us...Doncs... T'ho penses que ho fos tant, eh, realment? Sí, eh? Però dient-ho? Realment sí que hi ha molta varietat. I tant. I fins aquí ho tenim tot. Bé, segur que t'has deixat coses... coses al dintre, perdó. Ah! No, és que... No ho hem mencionat, però el Raül és l'home de les mil tecles. Ah, bueno, sí, però això és molta. Doncs... També faig unes altres coses. Vaig a parlar més de plataformes com tu... Has començat. Perí, perí, perí, perick, perí, peri... Peri, peri, peri, perie, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, 沉 tinc, segur que et Willy23aph presenti. Peri, peri, ter Gentle, peri peri, peri, peri, peri... Peri peri, peri, peri, peri, wave, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, peri, Ens parlaràs d'ous de pàscua potser? No, però va per aquí, va per aquí la cosa. En certa manera també ho és, també ets d'údic. Hi ha una prova irrefutable de que el Nadal se costa. No em diguis, no m'he fixat amb tots els llums de Nadal que hi ha ara per Barcelona? Alguns més que ho tres cada tres. Evidentment, en els carrers es nota, en els separadors es nota, a les cases es comencen a notar. I sobretot, també, quan les cadenes de televisió i ara també les plataformes comencen a torturar-nos als espectadors en pel·lícules no-dalenques. Són tan mítiques i ens ancestrals que moltes, quasi, han perdut el color i ens la sabem de memòria. Són una evidència de la màgia nadalenca que molta gent continua gaudint, faltaria més. Anem una mica amb retraci tot, perquè el Comptembrera comença ja el novembre. Tot just acaba, acabem de veure l'altre gran event o Tungata cinematogràfica, que és el Halloween. És que hi ha gent molt forta, o sigui, hi ha gent que acaba el Halloween i l'1 de novembre ja està amb l'esperit Nadalenca. Per això dic, per això dic. Deixa un pobre novembre, deixa que sigui un mes com a intermit. Deixem descansar. Doncs això. I, a més, per les paraules, això. Dèiem que no cal sintonitzar més que antena 3. Per exemple, un 17 de la tarda, o els menys analogis, com diem, consultar les novetats a Netflix, com tu ens portes cada setmana. Les pel·lícules del cap de setmana a la tarda, ara ja són, ho dic perquè a casa es veuen. Ah, mira. I ja es comencen a ser en una navidad entrenyable. Veus? Doncs així véns al meu terreny i t'explico una mica, us explico. Oh, no, per si no em tinc prou. Per on va la cosa. Tu també t'ho coneixes, Raül. I tant, i tant, jo m'ho neixo. Doncs això, inclús plataformes com Netflix, s'han unit en la infernal tradició dels telèfons nadalets. I per molts, com deia, més un plaer... Films, podríem dir. Sí. I per molts, com deia, més un plaer culpable al setembre. Què té d'adolent? No hi ha res d'adolent, al contrari, aquesta és la gran màgia del cinema i dels gusts, n'hi ha per tots els públics. L'adolent seria per la gent que és una mica carins del Nadal. I aquí vaig. Però tampoc hi ha d'haver res d'adolent en què no sigui així, de que siguem una mica més grins, com dius tu, i que en realitat es tracta d'alguna cosa, d'alguna cosa més. Mentre que la majoria del món sembla seduït per les ineritables cançons de Maria Carre i Brinc Crosby, una altra... Doncs una altra part, pateix un repunt d'estrès, d'agut precisament per l'obligació de celebrar... de celebrar les festes de la Lenca, no? Hi ha gent que ha de treballar les botigues. Per exemple. Per exemple. Doncs això fa un parer any, una enquesta feta d'Estat Units, revelava que el 38% dels encastats tenia pics densitat a aquestes dades. En especial, en les últimes setmanes de desembre, que ve una part de la programació televisiva i plataformes d'estímim es consenten al fenòmic. La reacció sembla provocada per una cosa tan simple com l'udu i complicat d'assumir que tot està bé gràcies a un arbre, un passebre, el sopar i les reconciliacions forçades. Tot això... Tot el que han comportat això amb els mitjans en la nostra vida, vull dir, sempre ens hem unverdejat en nostres, el Nadal, l'època idílica, l'audi familiar i tot, i no tenen en compte els diferents contextos de la gent i les reaccions laborals, econòmiques, personals que pot estar vivint tothom. Doncs per això, però tot això, que pot provocar precisament el que diem, l'efecte contrari. Els participants d'aquesta enquesta mencionaven que moltes vegades al Nadal, el que tu deies, els recorda que tenen una manca de temps o de diners per celebrar unes festes de manera com el s'agradaria o com està estipulat socialment o culturalment. Sí, com està estipulat socialment diria millor. Per això, com si això no fos suficient, els seus decorats meticulosos, espectaculars i subint luxosos provoquen la sensació que la celebració de les dates depèn de allò que puguis comprar, consumir o en tot cas gaudir de forma material. A veure, no hem d'oblidar que el Nadal s'ha convertit en la nostra societat capitalista, com en un negoci, com el Diaz en Valentí, per exemple. Sí. Doncs això, i sembla insòlit, que un producte en aparença a un infantil, com un film de l'Enc, pugui provocar aquesta reacció. El cap i a la fi, les pel·lícules, sèries, podcasts, el contingut web, el que sigui relacionat amb aquestes dates són un punt de referència més cavàl·lit per analitzar l'experiència personal i comparar, tendia a comparar, no? Un fenomen que, a sovint, passen qualsevol situació relacionada amb la cultura pop, com que diries tu, el Sant Valentí, o el que sigui, no? De manera que els cruts no estava del tot equivocat d'una banda a l'altra, que, a chance de la bona voluntat de l'Enc, però sobretot d'aquesta voluntat molt mentanya. Sí, hi ha gent que... prena el Nadal com excusa, en plan. Ha de ser bo, ara, no? Clar, sí que és veritat que... que sí que està bé que, si no, et reuneixes molt amb la família, doncs sempre estan aquestes dates que... Fins d'excusa. Sí, tens l'excusa, encara que pugui ser una mica obligació, t'obliguen, en el bon sentit, com a... retrobar-te amb la família i tot. Però, clar, sí que és veritat que... sí que hi ha gent que només s'ho pren en sèrio, aquestes dates, i després la resta de l'any que s'han oblidat totalment. Totalment, totalment. I encara que l'obra de díquens no és la única pública del segle XIX, que té com a tema central el Nadal, i l'abundat dels perítomes, sí que resulta obvia la manera que va canviar, per sempre, la seva forma de com es percebia la festivitat, que fins a les hores continuava tenint un cert robust pagar. A poc a poc, és evident que Hollywood reflexa les mateixes preguntes que la cultura de masses ja es feia respecte al Nadal i la seva importància. Són moltes les pel·lícules emblemàtiques que van començar a insistir sobre el fet que el Nadal és molt més que un opulent moment comercial. Però també va resultar molt fàcil crear una fórmula en què el Nadal fos un paquet de situacions que havien de succeir de manera casi exacta. Tenim un sorpresa per, per exemple, tenir sorpresa per una vida, o una vida per sorpresa. Blanca navidad, o una navidad per recordar. El mateix del títol és molt petit, però distingibles, són tan iguals que mai saps quines d'aquestes pel·lícules estàs veient. Quines has vist? Te les deixes de veure? Sí, o si t'has quedat adonit i segueixes veient la mateixa, aquestes veient un altre diferent. Vostres plàcils, per si has enginallista. Per això, per això, imagina't. No se'n mirarà, ni thrillers, ni comedies. Us parlo d'aquestes pel·lícules nanalenques que ja són gent en si mateixes, on les junts brillen molt, mentre que l'originalitat ho fa per la seva absència. Tot és molt idílic, realment. Neu, parelles que visiten pares i sobres, durant un cap de setmana, retrobament semàntics amb molts, molta roba meva i verda, i algun mirac la cursi. Això és una pel·lícula nanalenca de les que omplen les perilles televisives i els catàlegs d'extriming, com us deia al principi. D'aquelles que si en algun moment penses, oh, sorpresa, segurament no serà per un gir del guió. La manca d'originalitat fa que la gent les vegi encara que se la sàpiga de memòria. És un alicient... tenir la certesa que amb les primeres imatges de la pel·lícula ja saps el que passarà, fer-se una migdiada, despertar i confirmar-ho. Amb un mínim esforç, una capçada i una visita al bany, el buddler es compon fàcilment. Et fa pensar, incluso, oh, meu, soc un crac, que quin guionista brillant estic fet, que sé com quedaria la pel·lícula. Tots els gis de guiós pillo, m'agrada. Clar, clar. Dona molta satisfacció a controlar així l'argument. Que en realitat està ple de clichés. A més, després de tant menjar copiós, necessitem una història senzilla, això també és veritat. Ja, això sí que és veritat. I ara ha d'existir de tot. I després hi ha els paraïns d'aquestes produccions. Aquests actors i actius que veus de sobte a la tele i t'entusiasmenten que gairebé t'empenguin a grilar. Ostres, segueix viu. Aquell actor segueix viu. Famosos que es van convertint en joguines trancades, però que continuen treballant per sopes a tothom. Els trobes allà i dius, ah, aquell actor. Sabeu tots aquests que han triomfat més de petits, no? Sí, una mica de tots. Sí, sí, sí. Sí, correcte. Doncs sempre hi ha hagut aquestes pel·lícules nadalenques, però des de fa uns anys la impressió que els obscèneres està tornant més i més massiu i reiteratiu... No sé si tenim aquesta sensació, eh? És bastant evident. No en totes les pel·lícules nadalenques, però a vegades en totes les pel·lícules. Però quan el tipus de gènere que estàs tractant, sí. I aquí vaig. Vaig a centrar-me en aquest tipus de gènere. O es poso com a deures per casa o un repte, com vulgueu enfocar-ho, eh? Obriu una plataforma com a Netflix, que serà un dels exemples més clars per exemple. Aneu a buscar i escriviu Nadirà... Vaig a fer-ho ara mateix. Perfecte. Doncs aneu al buscador i escriviu Navidad o Crismes, com vulgueu, eh? I vaudeu que és divertit. Mira, vaig a buscar Navidad. Pels ullens que no disponin de la plataforma, que no pateixin. Us posem a les nostres xarxes, a l'Instagram, per exemple, un exemple de lo que us vaig a parlar, eh? Una captura. Vaig a fer cap... Mira. Fico uns quants exemples que surten. He posat Navidad. Vinga. Primer que surt. Soltero esta Navidad. Navidad es en California. Cròniques de Navidad. Navidad loca Navidad. Cròniques de Navidad, dos. Família, la família Klaus. Navidad en casa. Un príncipe de Navidad. El chico que salvó la Navidad. Erentia navideña, safari per Navidad. Doncs vida. Tenint en compte això, i ara que tens en pantalla, l'olivertíc seria que compteu quantes caràcters de pel·lis us surten totalitzades per una parella gairebé invariablement heterosexual, blanca, ell de verd, ella de vermell. Ostres, ja ha dit, ell de verd, ell de vermell, ell de contrar i surt. Ell de vermell, ell de verd. Bueno, pot variar. En algun atac d'originalitat es pot arribar a la dia. Però quasi sempre va per aquí. Junts envoltats per una recargada ureola d'onaments festius, inclús amb algun instrument de guarniment des del marc, i una paraula sobre un peça foc, que és Crismes. Normalment, molt generalment, amb una tipografia concursiva. I aquí, t'en sols, podeu veure un petit testet, perquè a Netflix tot just arrenca en aquest mercat del que és referent l'empresa Hallmark. Us sona l'empresa Hallmark? Ni idea. Segur que sí, encara que no sigueu del tots conscients. Es tracta d'una ben establerta companyia nut-americana a la venda de tarjetes de felicitació. Ostres. Felicitacions de Hallmark, us sonen una mica més, són més coquiriants. Si en veies una imatge segurament sí. Segur. Com es dius? Hallmark. Hallmark. Hallmark. Bé, en qualsevol cas, aquesta empresa fa uns anys que s'ha anat expandint el seu negoci a la televisió, amb dos canals que emeten pel·lícules d'aquelles de sobretaula, les conegudes aquí com les pel·lis d'entena 3 del dimens de la taula. Ja, ja, aquí em surto. He buscat Hallmark i em surt de les caràtules. Les caràtules que jo et veia, no? Sí, exacte. Perfecte. Doncs això, aquesta empresa s'ha espalissalitzat, en aquestes apensialitzacions al món audiovisual, amb dos canals que emeten aquest tipus de pel·lícules de sobretaula. Ostres. Però les emeten 24 hores al dia. Uau. Això només el Nadal o tot l'any? Tot l'any, tot l'any. Aquesta cadena va experimentar un boom en els ingressos, gràcies a les friccions nadalenques, produccions superbarates, que posen des de principi del novembre fins a principis d'any, i que, per algun motiu, convencen les audiencies nationals d'estats units amb un bon grapat de visionats aparentment diferents, en el fons, igual de tòpics i familiars. Aquest nou ritual de l'empresa en qüestió, en aquestes dades, col·loca àrmac com una de les cadenes per cap a més espectadors mensuals. I les instal·lacions d'emocions i felicitats familiar són veïques perfectes per als catàlegs donalets de les grans empreses, com explicava al principi. La cadena va guanyar l'any 2017, 390 milions de dòlars en ingressos publicitaris en mitges d'aquelles pel·lícules. Ostres. I 600 milions en l'any 2018. És a dir, un any després ho va duplicar. Sí, la gent que aixanta... Ostres, és que no es fan pel·lícules originals i tot, però després, mira, la gent també li agrada les pel·lícules menys currades. I tant. En menys d'una dècada han passat de fer 6 telèfils, una de l'enx, a 40. Uau. Com hem vist, sempre hem fet servir la mateixa plantilla per composar els cartells, per exemple. Sí, sí, és que es veu un patró, realment. Clar. La conseqüència és un desig d'altres empreses de capitalitzar aquest nivell d'èxit. Aquest nivell d'èxit. L'any 2015, Netflix només va fer una pel·lina de la Lenca, però el seu creixement ha estat progressiu fins a 16 propostes al 2019. I no sé quantes porten aquest any, però segur que acaben més. Un empatge, com diem, de 6 verds i vermells, com mai ja havíem vist. Jo crec que amb el que portem d'any, potser s'han estrenat 5 o 6 pel·lis mínims. Ja esperem. Sí, sí. I encara estem a 10 de desembre, vull dir. Per això. El cas és que Halmack mai no ha volgut fer cinema de qualitat. El seu nínxul sempre ha estat el que és. El que pot preocupar és que, en aquesta decisió de les plataformes, que sí, que s'han acostat a productes de prestigi, comencen a descartar les grans produccions per ser massa costoses i decideixin volcar-se en allò que no deixa de ser un fenomen común a l'entrenariment frímium. Com passa amb l'aprens a clickbait o als videocassuals, que s'inviteix poc en cada producte, però es practiquen en massa per veure quin és el que finalment dona el perotazo i fa que rendebilitzi totes les altres. Cosa que porta a un monocultiu creatiu i que tots copien les fórmules que veuen que han estat d'èxit. I el que és igualment preocupant és que el model que encaminen els Hallmark Christmas Movie, que és com es diuen, és que no veure la pel·lícula pels actors, el seu director o el seu argument, sinó perquè és el que toca veure en aquesta data concreta. En qualsevol cas, us convido a que els propers dies us diguiu a les nostres xarxes per dir-nos quines són les vostres pel·líces d'anada preferides, aquelles que us porten a quan eren petit o aquelles que us desperten la tendresa d'ara que sou grans. Jo, per la meva part, la setmana vinent us faré un repàs de la història, del cinema, cinematogràfica, del Nadal i esperem poder compartir les vostres opinions en un especial Nadaleng el divendres 24 de desembre. Doncs sí, és que tenien com tequis divendres, que no tinguessin res per afitar. Doncs sí, i dit això, podem anar tancant la banda sonora de Lluyent, si vols. Ja hem fet el programa. Ja hem fet, sí, sí, sí. És que ens enrotllem aquí, podríem estar parlant molt de temps. Doncs bé, la banda sonora de Lluyent, en aquest cas no té res a veure amb Nadal, malauradament, ja hi haurà temps per això. Ja avui acabem el programa amb la banda sonora de Rome Julliet, en aquest cas la pista, el track I'm Kissing You, demanada pel Xavi Soler, el Xavi PCX, el nostre estimat Xavi, soc el Xavi a les xarxes socials. Doncs la dediquem a tu, aquesta cançó, gràcies per haver-la proposat i res més per la nostra part ens la convidem ja. Doncs escoltem la setmana que ve en un nou programa de cinema a l'agresca. Adéu! ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...