Feliz Navidad, tío. Va, paparrochas. Anda, vamos, abrenos. ¡Es papa Noel! En serio no pretendo ofenderos. ¡Pero es que toda esta época navideña es estúpida, estúpida, estúpida! No quiero otra familia, no quiero tener familia. La familia es una mierda. Tú quédate ahí, todo mágico y genial. Lo siento, Hans, no es correcto. Somos Santa Claus y su fuente. ¡Yú pica allí, hijo de pe... Molt bé, doncs veu aquí el cinema a la Gresca. Una setmana més. Mare meva, ha canviat la intro d'una manera no m'ho esperava per res, perquè això és obra del nostre Ústima Plano, Raül Navarro, que avui et presento ja. Ja l'ha entraded. Escolta, m'ha encantat. M'ha agradat molt. Una mena espacial de Nadal, no? Sí, sí, home, ja encara no estem a Nadal, queda la setmana que ve. Però així ja ens posem... Ja estàvem en el munt. Doncs ara ens posem encara més. I a més està la sintonia de com teníem l'entradeta. Sí, sí, sí, sempre ben agafat la nostra intro i he fet la versió Nadalenca, amb pel·lícules, solo en casa, el cungle de cristal, el línx, una mica tot. Clar, perquè la cungle de cristal és molt de Nadal. Clar, evidentment. Després ho veurem, ja ho veus. Molt bé, doncs aquí estem una setmana més a cinema a la Gresca. Portem programa normal, com sempre, que l'entradeta no us hagi enganyat, perquè estem aquí introduint-nos en el Nadal, tenim moltes coses per parlar de Nadal, però avui portem un programa com cada setmana. Jo sóc la Laya Vidal, ens podeu escoltar a través de ràdio Molins de Rei, també a ràdio d'Esvern, i també estem a plataformes digitals, de Sò, com són Spotify i Evox, on ens podeu escoltar l'hora que sigui. Ara ens podeu escoltar en directe, però qualsevol hora del dia és correcta, tant el matí, a la tarda, a la nit, o fins i tot a la matinada, quan no podeu dormir i tingueu ansies de cinema, ens escolteu a nosaltres i així us encomanem una miqueta d'energia. Potser, no sé, si esteu amb Sony i necessiteu despertar-vos de bon matí, nosaltres amb aquesta energia que tenim ho aconseguim. I res, es venim aquí a parlar de cinema, com sempre, i jo crec que ja podríem començar. Estem a les xarxes Arroba Cinema a la Gresca, al Twitter, a l'Instagram, a tractuar amb nosaltres. També, si voleu venir de públic, estarem encantats de rebre-us i que col·leureu en el programa. Hi ha gent que es deixen ja cada vegada més. Sí, perquè ara, amb tot l'augment de contagis i tot, la gent està més paranoica. Més que abans, quasi. Sí, sí, però és normal, perquè ja portàvem un temps amb una mica de perdon en aquest aspecte, ara retorna amb el fred, amb l'època, amb el fet que al Nadal ens ajuntem tot amb la família, amb els nostres éssers estimats, i és normal que la gent vulgui tenir més cura en aquest aspecte. Però bé, això no ens impedirà no gaudir de les vacances, del Nadal i d'aquest programa que ens espera avui divendres 17 de desembre. Benvinguts i benvingudes a Cinema Hallo Gresca! Gresca! Avui ha sonat molt fort, no?, en aquest cop final. Ja, ja, eh? Toc molt pujadet, per aquí. Molt motivador, molt més que normalment. Sí, sí, sí. I, a veure, que em va xerrar una miqueta, les altres corto amb el guia. No, si no, ja puc projectar la veu tant. Ja, ja, ja, no ho sé, no ho sé. Però després se'm disparen aquí a mi als pics i ho veu, guu, guu, és una pujadilla. És que, bueno, com cada setmana, però potser hi ha gent que no sap, el Raül és també l'home de les mil tècniques. Sí, aquesta temporada es fixa, ja. Sí, sí. Ja no em deixen descansar. No és una cosa nova, no tenim el nostre estimat munti. Doncs, dit això, comencem per les pel·lícules, sèries, o el que vulgueu que hem vist d'aquesta setmana. Exacte, així veiem una refinació de tot el que hem vist, coses que ens han agradat més, coses que ens han agradat menys. Hi ha èpoques on podem veure més que d'altres. Jo, per exemple, aquesta setmana només he pogut veure una pel·lícula, per tant, us en parlaré d'ella. Però bé, alguna cosa, no? Dins del que agaf? I tant, i tant. I quina és aquesta pel·lícula? Doncs aquesta pel·lícula és una pel·lícula d'anime, d'aquestes de Japó, que és del director de pel·lícules com La Chica, que teva tres del tiempo, Los Niños Lobos, El Niño y la Vestia, doncs l'última que vas trenar... Mamoru, no? Mamoru. Mamoru Hosoda, correcte, aquest és el director. Doncs... molt bé, que ets avui, eh? I tant, i tant. Doncs és una... Vaig conèixer, sí, aquest any. Sí? Sí, sí, sí. Ah, és veritat? Jo també, que vam anar a veure Bel, doncs abans de Bel, vas trenar una pel·lícula del 2019, que és Mirai Mirmana Pequeña. Ah, sí? Que jo no la tenia vista. No? D'aquest director només havia vist Bel en el seu moment a Sitges, després La Chica, que se teva tres del tiempo i Los Niños Lobos, que és la meva preferida del director. Però, Mirai, no sé per què mai l'havia vist, o perquè no em va coincidir en el cinema, o pel que sigui. En coses que t'arriben, coses que no t'arriben, coses que t'arriben i no t'arriben encara al moment? Sí, o que t'interessen, però no pots en aquell moment. També, també. També passa de tot. I què t'has semblat? Doncs... A mi la més fluixeta de totes. Sí, perquè sí que és veritat que la cinematografia d'aquest director es basa sobretot en realisme màgic. O sigui, són històries que tenen com un punt de fantasia, però no és fantasia pura i dura, sinó que són punts concrets. Sí, petits toques. Petits toques. Pins allades, per això és realisme màgic. I en aquest aspecte sí que passa, però potser no heu acabat empatitzar gaire amb els personatges. És veritat que la Mirai apareix poquet a la pel·lícula. Sí. Sí que és molt transcendental en el sentit dels temes que tracta, tractar la família, la maduresa, el fet de viure quan ets petit i com vas creixent fins a tornar-te adult, com et canvia això mentalment i és com una pel·lícula més adulta en aquest aspecte. Sí. Però al mateix temps se'n va fer una miqueta repetitiva i la seva estructura és això. Els personatges tampoc no vaig acabar d'enganxar-me amb ells. Exacte, no em va acabar de trepar. I també la història que tracta és... és tipus pel·lícules com Estiu 1993, que no tenen un objectiu concret a la pel·lícula. Està explicant una situació? Un moment. Sí, o sigui, és la pel·li tracta del germà petit, mentida, del germà gran, quan és la petita, que és la Mirai, i és una miqueta príncipe d'estronado, l'argument. És molt humà i és una para que és molt real i molt comú, que tenim germans, ens hem sentit així en algun moment. I ell se sent desplaçat per la seva germana, es pensa que els seus pares ja no l'estimen, i és una miqueta el dia a dia d'aquesta família i sobretot des del punt de vista del nen, que també va fent viatges en el temps, a través del jardinet de casa seva, que sempre que hi va cap allà, és com que la realitat canvia, i el va visitar la Mirai del futur, per això la pel·lícula es diu Mirai, la més germana petita, i en el pòstir apareix ella de gran. Sí. I és això, és curiós, però de totes no em va acabar de convèncer. Jo he de veure tot. Exacte, totalment. Ja ho tens? Sí, sí. Ja dic que només he vist aquesta única cosa. Ja està bé, ja està bé. I tu, el que t'expliques. Mira, últimament he començat a ficar-me aquí amb les sèries, que tenia algo molt pendent, perquè a vegades necessites molt més temps. De fet, aquí no parlem de sèries, però perquè tenim el programa de cinema. Correcte. També ens agrada tot de productes audiovisuals, mentals, cinemes, sèries... Sí, però jo reconec que fins ara portàvem una temporada molt... que no veia massa sèries, perquè al poc temps que tenia, heu de dir que, ostres, tinc una estoneta, tinc una taula, veig una pel·lícula... Exacte, em passa que també el mateix. No em quedo a mitja, saps? I ara, doncs, estic donant una miqueta més de joc. Per tant, us parlaré de caminantes. No sé si us heu sentit parlar de caminantes, és una sèrie espanyola. Els caminantes de The Walking Dead. No és el mateix tipus de caminantes. No és el mateix tipus. Encara que també va sobre supervivència. Caminantes és una sèrie espanyola sobre... és una mena de... la teniu a Disney+, ja us adavanto. Són capítols... és una sèrie de 8 capítols, conclusiva, totalment conclusiva. Episodes de moments... Episodes de 20 minuts. És corteta. No ho sé, és un capítol per assumible. És llogereta. Sí, sí, només té una temporada. Només té una temporada. Va sobre d'aquí el nou de caminantes, va sobre un grup de nois... que fan el camí de Santiago. I està també típica. I tota la sèrie està gravada en mòbils. En mòbils, en el sentit de... que es van gravant durant tot el camí, i això són gravacions trobades en els mòbils, trobats en el midat del bosc. Ah, o sigui que la història s'explica quan ells ja han desaparegut. Correcte, han trobat aquells mòbils, comença així, que trobava en aquest mòbil, comença amb un noticiari de la visió, en el que estan parlant, que han trobat uns cossos, han trobat uns mòbils... Ah, no és que siguin desapareguts, sinó que ja han trobat els cossos. Mòbils, han trobat els mòbils. I... i això, i a partir d'aquí, es van posant... donant el play de tots els vídeos que van tovant amb els diferents mòbils, cap a l'altre cadascú. I van fer com una reconstrucció de la història. Sí, és una mena de bruja ble, per dir-ho d'alguna manera, no? Ah, amb aquest fum-fotatge de tot el que tovaven. És molt interessant. A mi la vida és que l'ego l'he dit bastant, és bastant divertida. Però hi ha part de la estructura, com l'expliques, és curiosa. Sí, sí. És pop convencional. I després té aquest gil cap al gènere, amb aquesta... Com a gènere, només parla la història, ja sembla tipus thriller, no? Sí. Intriga, ni que sí. Sí, sí. Inclus, gràcies, no, estic en xerricció, no, però... Va, va fent una pel·li que és per crir petits tocs cap al gènere. I alguna cosa més, has vist? I estic a mitges de veure El Fos. El Fos a Netflix, una pel·lí... Una sèrie també. També de Minutets, cada capítol. Molt de la Lenca, en aquest sentit, perquè són El Fos, del Bosch. I és curiós perquè és una mena de Gremlitz. És a dir, són El Fos assassinos. Ahà! Molt bé. I és una sèrie d'El Fos. El Bosch dels Elfos. Sí, és una sèrie d'El Fos. I la vida està bastant detinguda, la veritat. Doncs et pots creure que acabo de caure en una altra cosa que havia vist a la mateixa? Ah, sí? Sí, no sé per què. La setmana passada vaig parlar de històries per no dormir, dels dos primers episodis. Sí. I vaig acabar veient els dos últims. Ahà. Que en realitat són els dos primers de la sèrie, però jo la vaig veure... Bé, tot i que no tenen... Sí, no tenen relació, això. Vaig veure Freddy i la broma. I què d'ara? Si et soc sincera, la broma no me'n recordo. De què anava? La broma és el més fluix de totet, tots. Sí, és el més fluixet. És el de Rodrigo Cortés. El del Rodrigo Cortés, exactament. Sí, és el més fluixet dels quatre. És el més fluixet. Sí, és el més fluixet. Sí, és que de fet... Vostè estava pensant i no me'n recordo. De què va? Bueno, en Gange, de la parella i... Ah, sí, sí. Es diu la broma perquè un dels protagonistes, l'Eduard Fernandes, és molt brumista. És veritat. L'Eduard Fernandes, que feia superbé. Sí, sí, sí. A més que els personatges, que hi ha fatal. Sí. Era com superirritant. Tota l'estona fent bromes i riena. Però bromes pesades, que era com m'estàs callat, ja una mica, no. I després, Freddy m'agradarà. Freddy, sí. Freddy està molt sola. Sí. És una fac... Roiú, humanatge directa al... al Chichurrani Cerrado, i tot, no? Sí, sí. Carlos Iglesias, no? Carlos... No recordo el... No, però sí que fa referència a la sèrie original, al creador i tot. Sí, al creador. I fa com aquest joc de ventriloquia, amb una mica de... bueno, Freddy, anava a dir, xuki. Una mica xuki i tot. Sí, això de mica així. I juga molt mental. El thriller psicològic. Sí. I aquesta és la de Paco Plaza. Sí, aquest és Paco Plaza, correcte. M'agrada molt. Sí, és molt sola, aquest. Sí, en general, dels quatre, el que més em va agradar, jo diria que va ser l'esfalto. L'esfalto i Freddy, per mi, són els més forts. Sí, per mi també. Després estaria el doble, que tampoc va estar malament. Sí, està bé, està bé. Està molt bé. Si Freddy i el doble estan una mica a la part... Però el doble canvia una mica de registre... Sí, doncs es fa una mica més lent. És com la més sediosa de... Hi ha alguna manera, és la que menjo molt. Sí, perquè Freddy també té ses tocs. Sí. I després la broma, doncs, és el més fluixet. Sí. Perquè intenta ser graciós també. I, a més, la història, com que es queda molt, molt... Sí. Sí, correcte. Totalment correcte. Doncs això... Doncs això, mira, abans de passar la teva secció, he trobat aquí... la banda sonora d'aquesta sèrie d'elfos. No sé si l'has escoltat. No. No. És una modificació d'una de la coneguda. Vols que la fiquem per introduir la ciutat de les estrenes? Sí, la canviem. Sí, sí. Aquesta és la de l'Enc. Sí, avui estem per experimentar en el programa. Doncs... Doncs ara donem pas a la meva secció. Benvinguts i benvingudes a Laia Vidal i la ciutat de les estrenes nadalenques. Uau, que xula! Queda molt guai. A mi m'encanta quan barregen gèneres que no tenen res a veure. Sí. Sí, perquè això és una etmolna de l'Enc, obviament. Sí. Però també amb aquest toque... Molt negre, molt cru, molt fosc. Sí, sí, molt fosc. Molt, molt fosc, molt de terror. Sí. I m'agrada molt quan fan aquestes barrejos. De veritat és que si per això m'han resultat que ho és, em dic que l'escoltarem. Sí, i m'ha recordat molt el toques de Dani Elfman, per exemple. Sí, sí, evidentment. Molt tipus fantasia i tot m'ha agradat. Ha estat xula aquesta entrada a la ciutat de les estrenes nadalenques. I en aquesta ciutat de les estrenes, d'avui divendres 17 de desembre, tenim... Una estrena de les més esperades. Sí, jo crec que sí. De finals d'any, jo diria que la més esperada. Sí. I, de fet, us diré una curiositat després d'aquesta pel·lícula, quan parlem d'una altra de les que us vull destacar. Doncs tothom ha deixat tot teu. Ara mateix estem parlant d'una pel·lícula que es va estrenar ahir, justament. No sé si amb Premier, perquè en segons el que he buscat a internet, sí que es va estrenar ahir, però ja va bé Premier's i tot això. I estic parlant de la nova de Spider-Man. Spider-Man No Way Home, aquesta del univers cinematogràfic de Marvel amb el Tom Holland. És pel·lícula que ve dels Estats Units, com totes les de Marvel, produïda per Pascal Pictures, que el Pascal em sembla que és el que fa de Mandalorian, no? Ostres, ara m'has matat. Doncs em diria que és el seu estudi. Després també, Columbia Pictures i Marvel Studios, distribuïda per Columbia també i Sony Pictures Entertainment. Es tracta de la tercera seqüela de fantasia, action, sense ficció i aventures, un munt de coses que passen. Basada en els còmics de Marvel, el que passa és que ja sabeu que les pel·lícules de l'univers cinematogràfic de Marvel es prenen els còmics una miqueta lliures. No fan versions, adaptacions més o menys fidel, sinó que... No, s'acafen la joca que els interessa cada moment. S'haurà d'expandir l'univers i el multivers, que ara començarem amb aquesta fase i que comença amb aquesta pel·lícula. Us adverteixo que les quatre pel·lícules que us vull destacar són llarguetes. Avui tenim pel·lis llarguetes. Aquesta dura dues hores i mitja, més o menys. Per començar. Per començar, un petit tesset i ja està. I està guai per aquell director de les dues anteriors de Spider-Man, del d'univers cinematogràfic de Marvel, també és el que dirigeix aquesta tercera entrega, que és John Watts. I m'ha semblat curiós que abans d'això només consta que ha estat director de videoclips, de molts videoclips musicals. Però de pel·lícules va començar més Spider-Man Homecoming i va continuar amb Far From Home i ara continua amb No Way Home. No és una mala entrada al començar amb videoclips. Mira Bayona, el director dels videoclips de UBK. Ostras. Per això et dic. Em passarà d'una banda a l'altra tranquil·lament. Tranquil·lament, exactament. I com he dit abans, doncs és el Spider-Man del Tom Holland. Per tant tenim el Tom Holland com a protagonista. També tenim la La Cent d'Alla fent a la Mary Jane, ha sortit al Gran Showman, de la nostra entradeta. També la serie d'Eufòria, a d'un, com a última. També tenim a Benedict Cumberback, que fa el Dr. Strange, a l'Universitat Cinematòrica de Marvel, i per tant apareix també en aquesta pel·lícula. Com a Dr. Strange. Com a Dr. Strange i té un paper bastant rellevant també. I com a curiositat, també apareix a El Poder del Perro, una pel·lícula que es bestrana fa poquet, i que té papeletes d'entrar als Oscars segons l'escoltat. Sí que ja veurem. I també apareix com a un dels dolents d'aquesta nova entrega, el Dr. Octopus, interpretat per Alfred Molina. Alfred Molina, sí, sí. Que el van poder veure per exemple a pel·lícules com una jovent polamentadora d'aquest mateix any, o El Víctor del Poder. Indiana Jones, també. Indiana Jones, sí. Pel·lícula de aventura. Duda poc, duda poc. Sí, però sóc. Exacte. Bueno, mira. I bé, us explico una miqueta o si tu, en quin punt es troba aquesta pel·lícula, perquè així sabeu una miqueta la cronologia. Tenim la pel·lícula que transcorre després, justament després dels esdegriments de Far From Home. Per tant, si no heu vist Far From Home, doncs ara mateix ho sento, seré spoiler. Però es veu que el dolent d'aquella pel·lícula, que és El Mysterio, va revelar la identitat de l'Espiderman a tothom en l'anterior entrega. En una de les escenes pels credits es veia. Que posava unes pantalles d'aquestes anormes que hi ha per les ciutats, sobretot de Nova York i tot això. Unes pantalles d'anormes, per tots els carrers, allà sortia la cara del Peter Parker, del Tom Holland. El espiderman és Peter Parker, i la seva cara allà superanorma. Aleshores, el Peter Parker... Peter Parker se casa. Si el veiem, feliciteu-lo. És clar, es converteix en tota una celebritat, i ja no el deixen tan tranquil pel carrer, que no pot fer la seva vida normal, d'adolescent, d'institut i tot. I aleshores està desesperat per tornar a la normalitat, tranquil·la, que gaudia abans. Perquè ara és completament incapaç de separar-te en la seva vida normal i personal, com la vida de superheroi, i això l'està trastocant. Aleshores, per aquest motiu, demana ajuda al doctor Estreny, i aquí va bé la intervenció del doctor Estreny, perquè desfasi aquesta situació. Li diu, escolta, jo no puc més. Si pots, tornem enrere en el temps i evitem que això passi, que desveli la meva identitat. Aleshores, el doctor Estreny, en un primer moment, diu que no està bien jugar, con el tiempo y con la realidad, es alternativas y todo eso. Però, finalment, accedeix a ajudar-lo. No diria res, doctor Estreny. Endavant ja té un poc, home. T'ho ha dit una mica, si tot WhatsApp pots borrar la... El comentari, el missatge que has fet abans. Com no podrem esborrar els demaniments de la vida, i, a més, sent un bruxot suprem. I, al final, accedeix a ajudar-lo. Per ajudar-lo, a buscar-lo. Però, òbviament, alguna cosa sortirà malament dins d'aquesta situació. I aquí és on entra també el tema del multivers. És que el multivers es convertirà en una cosa que captiva l'atenció, però, a l'hora, que serà una gran amenassa pel Peter Parker, la major amenassa, de fet, en la qual s'ha enfrontat fins al moment. Oh! I aquí tenim el dilema i el dubte de si apareixen els altres... Sí, de si apareixen els altres... Sí, i l'Andrew Garfield, els altres espidermans que també s'han representat a la pantalla gran. No se sap si això es va estrenar ahir, justament, hi ha molta gent que ja la vista. Jo vull saber si apareix també Spider-Ham. Spider-Ham? Sí, i els de Spider-Verse. Spider-Verse i tot. Allà hi ha un mix, un mix de tot. Per cert, la Spider-Verse es va revelar ja el segon trailer de la segona pel·lícula, que serà, em sembla, finals de 2022. Vos hem d'esperar un anyet més. Encara queda, exacte. Amb sort, a veure com va tot. A veure, a veure, però, de moment, això, i sí que hi havia gent que es queixava, que, per exemple, a Twitter, la gent que té xarxes socials i sobretot Twitter, i ha vist la pel·lícula, és molt punyetera, i posa molts spoilers. La pel·lícula que van d'estrenar-se la pel·lícula. Però això és una cosa que passa des de sempre. Sí, que la gent no filtra. I m'ha fet gràcia, perquè en les últimes setmanes, com que veia, en els últims dies, millor dit, de l'estrena, veia gent coneguts meus i tot que li volien anar a veure, i deien, ja he silenciado todas las palabras relacionadas con Spider-Man. Spider-Man. U-C-M-E. Spider-Man s'ha separat, i tot això, perquè no els hi sortissin tweets amb spoilers. Tothé així escolta algun, alguna vegada, perquè hi ha gent molt... molt punyetera, però bé. Doncs s'haurà de veure aquest Nadal. T'he de tenir en plant. Vinga, ja tenim una primera pel·lícula per poder veure sales de cinema. Anem per una altra segona, que és la història de mi mujer. No de la meva en concret, sinó de la que ens s'explica de l'any. Exacte, exactament. Ens trobem davant d'una pel·lícula que ve d'Ungria, però també d'Alemanya, Itàlia i França. En aquest cas és un drama romàntic històric. Ja veu, completament diferent, a l'anterior pel·lícula, així teniu varietat. També llargueta, és la més llarga de totes drogues, ja ve 3 hores, 2 hores i 50 minuts. Sí que et ve història, aquesta dona. Sí, sí, és una dona molt complexa. Té moltes altres coses a explicar. I en aquest cas, està dirigida i guionitzada per una directora húngaresa que es diu Ildiko Engedi. No és Engedi. Que ha dirigit pel·lícules com En Cuerpo i Alma, Simón, el Mago, la Série Teràpia, amb tots els directors més húngaresos. O sigui, ha fet molta producció de húngaresos. I en el repartiment principal, aquí sí que hi ha noms més reconeguts, en certa part. L'Iacidu és una actriu francesa que ha sortit a... Jo la vaig conèixer a la pel·lí de l'Angosta, del George Lanz, que fa com de noia boja, de principi... Si heu vist la pel·lícula, segurament ho sé. Exacte. També ha sortit a la crònica francesa, d'Albus Anderson, i també ha sentit temps per morir a la nova pel·lícula de la gente 007. També apareixen Gigi Gitch Naver, és un actor holandès ha sortit a pel·lícules holandeses, com la leyenda Derret Bat o Baby the Desire of the Grap. I, per últim, també apareix un actor francès, que és el que fa del marit de la Joa Mujercites, a la nova de Mujercites de la Greta Gerwig. I també apareixen l'oficial i l'espia, per exemple, entre altres pel·lícules. De fet, aquesta, la història de mi mujer, va estar a la secció oficial del festival de Cannes d'aquest any, del 2021, i ens parla de la següent història. Tenim en Jacob Thor, que és un capità... un capità marítim holandès que és molt, molt, molt treballador. Però, com és tan treballador, no té temps per res més, i això significa que la seva vida amorosa és un desastre. I, com diríem, no va vent en popa, ja que és un marit... va dubts. Ja, ja, ja. No te'l tenia preparat, ja te'l preparo per el següent. No passa res, ja l'hem fet nosaltres. Però, un dia, ella està en una cafateria i està amb un amic parlant que s'aposta amb aquesta amic que es casarà amb la primera dona que entri en el local. Sí, li va la marxa total. Una tal Lisi és la fortunada de ser la primera en entrar, i ell, doncs al final no acaba aconseguint, fixa-t'hi, no se sap com, haurem d'haver-hi la pel·lícula per això, però, contra tot pronòstic, aconsegueix el seu objectiu i es casen. Però, conforme van passant els anys, en Jacob es pregunta si la seva dona li és infidel com que comencen a sortir els rencors i les faltes de confiança. I, en lloc de parlar les coses, que és el que s'hauria de fer i hi hauria d'haver-hi comunicació, decideix investigar pel seu compte sense sospitar per això que cada abans que realitzi provocarà que la seva vida cada cop estigui més en perill. Potser per culpa de la dona que també estarà fent la seva estric i llueles, o no? No se sap. Interessant aquesta... la història de mi mujer, d'on no dir, no la meva, aquí també ens necessita un xin-xin, salut al seu bon ser, ja s'ha entrat. Dediquem el programa. Tenim més estrenes de cinemes com de Pedro. Tot ho va sortir bé. Exacte, això és un documental en forma de concert. La setmana passada es bestran dos documentals en forma de concert i aquest cop no és per menys. És un documental que ve d'Espanya. També s'estrena una pel·lícula espanyola, un remake en aquest cas d'una comèdia familiar dirigida a part Dani de la òrden, que en aquest cas es diu Mamá o Papa. I el protagonista és el Paco León. Sí. I la protagonista és la cafeia de Soraya a Aida. Ara mateix no em recordo del nom. I va a Guden. És que té un nom estrany. Sí, no sé què hi va a Guden. Exacte, doncs aquests dos són els protagonistes. També s'estrena un drama i comèdia romàntica que ve d'Itàlia, França i Estats Units, que es diu Una Libreria en París. També tenim un drama familiar basat en fets reals, que es diu Cerca de Ti. I també dues pel·lícules d'animació, que són El Valle de les Linternes, una pel·lícula d'animació infantil i de Fantasia, vinguda del Canadà, que té una animació molt peculiar. Si mireu el trailer, és una animació curiosa. Com de 3D, però a l'hora en plastilina, no sé, és com raro. No la veig, no? Abans parlàvem de Spider-Man i el multiverso de l'animació. I després també tenim Trash, que és una altra pel·lícula d'animació infantil d'aventures. També s'estrena Gora Automaticoa, una altra pel·lícula d'animació de comèdia, en aquest cas basca, que també em sembla que es va estar en el Goya d'aquest any i no sé si va guanyar això, però almenys està nominada. I avui també hi ha els cinemes i també s'estrena Noche de Paz, una cançó per a El Mundo, que és un drama musical sobre el Nadal, com no basat en fets reals. Doncs molt bé, i a partir d'aquí tenim plataformes, com cada setmana. Exactament, i les plataformes de les quals us vull parlar avui són Netflix i Disney Plus. Dues estrenes destacades de cadascuna d'aquestes. Comencem per Netflix? Comencem per Netflix, com sempre, perquè és més contingut. Que en aquest cas ens porta una pel·lícula força interessant també, que es diu Fue la mano de Dios. Una pel·lícula... Salut! Una pel·lícula que s'estrenarà justament ahir, el dimecres 15 de desembre. Que aquests dies de Nadal, bueno, o sigui, Nadal, d'aquesta final d'any, és com que discutin com una seva estena perquè vol davant dels altres, aquesta batalla. Això és de Nadal, perquè ja en el dia de Nadal pugui s'escollint a tota l'oferta que hi ha. Tots busquen el seu raconet. Que passa que aquesta no és de Nadal, precisament. Ara us explicaré per què. És una pel·lícula italiana també, en col·laboració d'Estats Units. Podia dir Apartment, però també el propi director Paolo Sorrentino és el que produeix la pel·lícula. La produeix, la guionitzat i la dirigit. Si ha fet les tres coses. Ja ho n'hi do. I és el director, per exemple, de la pel·lícula italiana és com la juventud o la gran belleza. Que la gran belleza va tenir una forta repercussió en els Òscars del seu any, del 2014, diria. Doncs en aquest cas ens porta un drama i un drama còmic, una comèdia dramàtica també podríem dir, biogràfica d'ell mateix dels anys 80. I dura dues oretes i 10 minuts. És la més curteta de les que us porto avui. I deu n'hi do. Aquesta és curteta, precisament. El protagonista, el que encarna el mateix Paolo Sorrentino és Filippo Scotti. Que és un actor que només ha sortit a una sèrie, que es diu Luna Nera. I aquesta és la seva primera pel·lícula. I després la resta d'arpartiment també és d'Italià. En aquest cas són Toni Servilo. Ha sortit a pel·lícules com El hombre de l'Aberinto. 5 és el número perfecto, també pel·lícules italianes. Totes són italianes. També tenim Luisa Ranieri, la música del silencio, Napoli Velata, eternament joves. Són algunes de les produccions on ha participat. I també Teresa Saponangelo, que ha sortit a Blanco i Negro, la vida de otros, o Gramingna. Doncs... Aquests són els apartiments. Sí, però curiosament us vull explicar una coseta que també té a veure amb Spider-Man. Que és que m'ha semblat molt curiós que mirant l'informació d'aquesta pel·lícula surt que en el top de film affinity que crea automàticament a partir de les notes que la gent a les pel·lícules aquesta, precisament la de Fuela Mano de Dios, que és com es diu aquesta pel·lícula, és la segona en el top de pel·lícules amb més puntuació del 2021. Sí, és la segona de totes. I s'estrena avui. O sigui que ja això deu ser de la gent que ho ha vist, estrenar d'Itàlia o així. Amb un 7 amb 6. I la primera és Spider-Man. És aquesta nova que s'estrena. Tot queda a casa al final. I ara, com que és tan pit, la mateixa nota, és la supera. La supera o bé... es manté una miqueta cap a baix. Ja es veurà. La pel·lícula, en Arra, com el maradona, el jugador maradona, va salvar indirectament el director Sorrentino d'una mort que hauria estat segura a la vida real. I és que a ell li va passar que amb 16 anys ell va perdre i els seus pares en un accident a les muntanyes durant un viatge. Un viatge on normalment acudia amb ells. Cada any, durant una època de l'any, anaven a les muntanyes de vacances. I justament aquell any, quan va passar l'accident, el Maradona tenia un partit molt important i el director es va decidir quedar a la seva ciutat natal a nàpols per veure el partit de futbol en lloc d'anar-se amb els pares. I justament aquell any va ser quan va tenir l'accident i va perdre'ls. Però a l'hora també es va salvar. Aleshores, el Sorrentino, amb aquesta pel·lícula, explica una miqueta, aquesta història, una miqueta des de la seva experiència, des de les seves vivències, encarnat des d'un altre actor, i tornar a la ciutat de nàpols que el va veure creixer per explicar aquesta història més personal. És un relat sobre el destí, la família, els esports i el cinema, l'amor, i també com superar la pèrdua, que hauria de ser molt dura en aquell moment. I tant. I aquesta la podeu trobar a Netflix. A partir d'avans d'ahir la podeu veure a Netflix. A part d'això també tenim altres estrenes, com són unes navidades en Nigeria, aquí sí que... Unes navidades en Nigeria, una romàntica de Nadal, de Nigeria, com no? I també de Nadal tenim navidades en Califòrnia, un ceste de la ciutat, una sequela de drama romàntic de Nadal, i també s'estrena Globo i les maravilles de la Recife. Això no és Nadal, però és molt interessant, és un documental sobre el mar, sobre els peixos, que si mireu el tràiler, té molt bona pinta perquè estàs tot supergravat, per ben gravat amb tot de colorines i tot, i són imatges molt impressionants. Els documentals d'aquàtics, per dir-ho d'alguna manera, sempre són llamatius, que al final ho has de fer molt bé. Si no fas unes bones imatges, llavors no val la pena que facis el documental. És que tota la fauna i tota la flora que es pot trobar sota el mar... No és fàcil per això. No és fàcil per això. Sí, i com més profund vas, menys llumiar i és molt més xungo. Però aquest està molt ben gravat i té molt bona pinta, perquè uns interessin el món marí i els documentals, i tot, doncs el tenim també. I ara passem a Disney+, la següent plataforma que volia destacar avui, amb una pel·lícula que no és pròpiament del Disney+, que a partir del dimecres la teniu a Disney+, i la volia destacar. És El Último Duelo, una pel·lícula dels Estats Units i del Regne Unit, produïda per la 20th Century Studios, entre altres productores. En aquest cas, és un drama d'intriga i històric de l'edat mitjana, concretament del segle XIV, basat en fets reals. Dura dues hores i mitja també. I ja us dic que totes les pel·lícules d'avui eren llargues. I en la direcció, si troba, Ridley Scott, que és el director de pel·lícules com La Casa Gucci, que es va estrenar fa molt poquet també. La Deitor, Marte de Marcia, el Matt Damon, Prometheus, Alien Covenant, Exodus, Rius i Serres, un nom de pel·lícules. Doncs en aquest cas tenim El Último Duelo. Per partiment principal hi trobem el Matt Damon també. Ha sortit a Marte de Marcia o a Thor Ragnarok, a Leman 66, una altra pel·lícula que va estar en els Òscars. I em sembla que ell també ha participat en el guió de la pel·lícula, juntament amb el Ben Affleck, que també hi apareix. Ben Affleck de pel·lícules com Argo, la Liga de la Justícia, del Zack Snyder, Perdida, entre altres altres pel·lícules. També apareix l'Adam Driver, de la tercera tril·l·l·luïcia d'Estradwos, però també apareix a la Casa Gucci o a Història d'Un matrimoni. Amb un paper molt més dramàtic. I per últim tenim Jody Comer, que és un actriu que també va sortir a l'Estensa d'Escoy Walker. Però també a la sèrie Killing Eve o Freed Guy, que també és bastant recent, aquesta estrena. Doncs veus-ho, explico que va l'último duelo, que està ambientada a la França del 1386, a la segle XIV. La pel·lícula Narra, l'enfrontament, que va haver-hi suposadament real, pasat en fets reals, l'enfrontament entra un cavaller i un escuder, el cavaller Jean de Cagó i l'escuder Jacques Leguier. Gràcies, Déu, un igual de tot. Molt semblants. Doncs es veu que el... Per què hi ha aquest enfrontament? Doncs es veu que el cavaller ha acusat l'escuder d'haver abusat de la seva dona, que és la Marguerite Carua, i el rei del moment, que és el Carles VI, decideix que la millor manera de solucionar aquest conflicte no és parlar en les coses, sinó amb un duel a mort. A leches. A final. A espadazos. A espadazos a muerte. Ja està. Aquesta és la solució. O tu o jo. Exacte. I el que passa, doncs això, que fan el duel i el que guanyi, el que sorti Victurios, doncs ara aquí, qui ha guanyat. I l'únic que ha de viure. I el que no, no. Exacte. Però a sobre hi ha un petit afegiment, que és que si guanya l'escuder, la dona del cavaller també haurà de ser cremada com a càstig per haver fet aquestes falses acusacions. Déu n'hi do, llavors ho tenen una mica complicat tots, eh? Sí, sí, i a partir d'aquí li ara la troca. Déu n'hi do. I parlant de Disney+, ja per últim, per acabar la meva secció, tenim altres estrenes, on Ron dona error, una pel·lícula d'animació que també es va estrenar fa... Sí, que ja ens havies parlat tu mateixa, sí. Sí, perquè jo faig els enviants en català. Ha passat que hi ha hagut moguda perquè han ficat la versió el castellana només i la catalana no, el Disney+. Cosa que és raro, perquè venien fent... Ara tenim un moment on estan les coses en un moment. Venien fent això amb les anteriors pel·lícules de Disney, i això que sí que ficava en la versió catalana, i en aquest cas no l'han ficat. Però no sé si hi hauràs tot algun error o... Ah, mira com està la cosa. I també s'estrena Independence Day contra Atac, que ja que la setmana passada es va estrenar Independence Day, doncs ara tenim la segona part, i també perdona si té llam o amor aquest remake de drama romàntic del Federico Mozia. Déu n'hi do. Doncs em sembla que tenim un munt de coses per escullir aquests dies i poder veure-ho amb calma. Moltíssim. Amb molta calma, que són llargues, eh? Sí, que també tenim les estrelles de les setmanes anteriors i pel·lícules que vosaltres volem veure. Catàleg, catàleg, catàleg. Molt, molt, molt. I tant, anem a l'abra pesca i jo us parlo de pel·lícules una mica més antigues. Bery, bery, bery, bery, bery, bery, bery, bery, bery. Aquesta no té versió de nagarem. M'ho pensaré, m'ho pensaré. Territmo eh. I tant, i tant. Aneem una mica de cada barraca amb aquest sí-camviem de nagarem que començàvem la setmana passada, però tant, us torno a canviar i aquesta vas en un enviant més nagal. És molt dràstic, ho sé, però, com deia, la setmana passada parlavem de pel·lícules nadalenques, per dir-ho d'alguna manera, tot aquest robot de copar catàlegs de plataformes i a més, amb aquesta d'escalmak, movies, crismes, que Netflix s'hi sumava a la jugada. Sí, amb tots aquests, aquestes portades superiguals entre ells. Bé, doncs, amb aquest recorregut per Nadal, aquest recorregut ens remonta a Força, Transenrera, gairebé al mateix origen del cinema, a finals del segle XIX. El 1895 vam projectar, per dir, la primera cinta de la història, i només tres anys més tard van estrenar el primer esdevaniment del Nadal, que seria la vida i passió de Jesucristo. Així començàvem. En volem destacar el tot teatral, en què les escenes estan separades com si fossin independents. De fet, la següent pel·lícul, no la següent pel·lícula, la següent pel·lícula que es farien sobre aquesta dramàtica seria, Mira i Passió de Cristo, de 1903, que va mantenir aquesta mateixa estètica que recorda aquestes hores teatrales. Ja que només facis una pel·lícula on Crist tingui rellevància, ja serà de Nadal, perquè clar... Sí, sí, després tenim Nadal o Semana Santa. Aquí el punt el tenim bé. Doncs això, la continuïtat visual de la trama arribaria aviat. Només una dècada després trobem la cinta Cristo, el 1906. Les primeres de Nadal realment anaven sobre Crist i sobre Nadal. La diferència de la qual ja és molt evident. A poc a poc es va anar desenvolupant la tècnica i les produccions es van popularitzar com a espectacle de masses, amb millors decorats, recursos i estrelles de Hollywood. Encara que aquestes arribarien sobretot a les dècades dels 40, 50 i 60, Rey de Reyes del 1961 són una de les millors mostres d'aquesta etapa. Les pel·lícules de Nadal que podem veure avui, distant molt de les primeres narracions, no només en la forma sinó en el contingut, les protagonitzades per el Paranoel i les comèdies romàntiques són les més nombroses. La influència del món en un groc sexó i concretament dels Estats Units ha estat essencial. I això s'ha fet com va començar, realment? Clar, aquí va. Aquí és quan entra en joc aquest esperit naral·lent amb aquesta influència dels Estats Units que comencen a recollir algunes pel·lícules ambientades en aquesta època de l'any, sense dubtes, sense... Ens va la mirada cap a les moltes adaptacions del conte de Nadal, de Charles Dickens, aquí estarien, a mi, aquest origen. Una de les pel·lícules, una de les històries nadalenques que més ha influït en les nostres tradicions contemporànies, com diem, introduïm la idea de les reunions socials, els sàpats, familiars, i amb amics... Sí, el tornar a reprendre'ns amb la família. Correcte, o la solidaritat davant de l'egoisme i el materialisme. Això, un punt de navidad, es nota molt. Clar, avui dia ningú no dubta que tots aquests valors són senyes d'identitat del Nadal. La primera d'aquestes versions, data del 1901, i és Escuch o el fantasma de Marley, és que és com es titulava, darrere seu s'han estenat munt d'adaptacions, amb la versió de 1928, manté el nom de l'ancià protagonista, Escuch. Encara que la que més ha exigit va acollir en el seu moment va ser la de 1938 titulada com el llibre original, Cuento de Navidad. Només uns anys més tard, en 1946, es va estrenar una de les produccions més recordades del cinema, que és Què Vejos Vivir. Ah, no hi havia que anava del Nadal. Sí, tant que va del Nadal. Aquesta és la primera vegada història d'un home altruista que està a punt de suïcidar-se a la nit de Nadal, i que a causa de les sodacions que els veïns del poble fan parell demanant la seva felicitat, rep la visita d'un Àngel de la Guarda. Serien tot cas una versió inversa del contra de Nadal. Sí, sí, en realitat, clar, perquè serà bo, no? I tant. Aquesta màgia i fantasia del contra de Nadal seguiran presents en les pel·lícules dels propers anys, en 1947, continuen les reflexions vitals barrejant-les a malament sobrenatudals i humor. En aquest cas, un visbord sèptic rep la visita d'un Àngel de la Guarda, també. Aquests Àngels de la Guarda o aquests fantasmes es repeteixen en freqüència en el cinema Nadal. I parlar d'això i d'humor ens obliga a parlar d'una altra cinta que es va convertir en tot un èxit, com és de il·lusió també en ser viva, en 1947. Una història del cinema Nadal que ens dirigeix fins a uns grans mercats sems, a Nova York, on l'Òmac Rencarna al Paranúel ha de ser substituït per trobar-se per estar borratxo. I qui ha de ser el meu figurant, doncs, Doddys Walker, una executiva del mercat sems, decideix contractar un ancià tan segund que passa fa aviat davant, que pot trobar el paper. La seva sorpresa, i la de tots, arriba quan mostra una simpatia i carismes extraordinaris, tant que dubtaran del que podria semblar una bogeria, que ell mateix és Santa Claus. Això ja es notava. Pocs moments del calendari es presten tant als bons propòsits com aquestes setmanes. I és veritat, tots estem d'alguna manera més generosos, empàtics, encara que sigui per cultura i per tradició. És que sí, a la part contrària, de gent que odia el Nadal, i a les hores tot això, veu tant de felicitat i tanta solidaritat en tothom, ja és com buf, quina mandra. Sí, sí. El cinema, la comèdia Blanca Navidad, en 1954, ens presenta de manera mena dos veteran soldats, que són artistes, en una de les moltes actuacions coneixen dues germanes, que es dediquen al mateix que ells, i quan van a parar a un hotel, el Guamu és un antic cap de l'exèrcit, ells ajudaran a la situació financera del hotel Millori, potser en un altre moment no ho farien, però es narali, clar, ho acaben fent, no? Espanya, el tractament que donem al naral, aquestes dècades és menys comercial. Com, exemple, trobem Plácido, en 1951, una pel·lícula que conterà el típic esperit nadaleny, però afegeix una dura crítica social. Ens situen una petita situació que ens sugeix una iniciativa solidària per convidar persones amb menys recursos al sopar de la nit de Nadal. I, a partir d'aquí, podem trobar pel·lícules per descontar com la gran família, en 1962, un clàssic del cinema espanyol de Nadal, que ens explica els medievalismes que afronta una família amb ni més ni menys que 15 fills. Ja m'agoviu només de pensar-ho. Molts recordaran segur la llegentària escena en què un d'aquests nens, en Txenxó, es perta la plaça Mayor de Madrid mentre se'n senten nadales. Amb bones dosis d'humors d'humor podríem destacar també Felices Pascua, en 1954. Ah, i aquesta és un nadal? Sí. En què una família compra un xai per menjar la nit de Nadal, però els nens s'encanyen amb vell i... Ah, ja, ja, no volen. També tindríem, per exemple, ser molt berent en 1970, en què un cap allà, ja en sià, està estinat a una paròquia en un dels segurs més de Madrid. Aquest seria el cinema de Nadal que fèiem aquí a Espanya. A partir d'aquí volem fer una mica de repàs a les dècades del 70, 80 i 90, englobant-les una mica més en el subgenre, les començant per un cinema més cristian. Després de l'estrena de Jesucristo Superestar, en 1973, el director italià Franco Cefi Delli, va voler donar una imatge més fidel als Evangelis, i fruit d'aquesta intenció del treball per materialitzar-la, es va fer Jesús de Nazaret, en 1977. Potser una de les sobres més explotades sobre la figura de Jesús, que és més com potser veure l'Ansemana Santa, que no és Nadal, però bueno, aquí la tenim. Depèn de com l'enfoqui, també. Però és el tema de l'humor. Les comedies amb modalitat i la sensació que es veu, alhora d'entendre aquesta època, queda pel pàplic a les famoses històries de Navidad, en 1983, en què un nen vol un rifla com el regal, i els seus pares intenten convèncer-ho que és una mala idea. Que seria d'Estat Units, no? I ara que tenim els cases fantasmes a cinemes, que es va presentar la setmana passada, i que tu es veuràs en el cotredic, i que l'he gaudit molt, és obligat parlar de los fantasmes atacant el jefe, en 1988. Una divertida versió de l'esmandat contra Nadal, de Charles Dickens, pluralitzat per Bill Mulroy, i que de Nadal, el seu peculiar toc, a la trama de fantasmes. És per això que tot i que el seu títol original és cruget. Ah, com és cruget, no? Aquí a Espanya s'intentava fer el marketing, aprofitant amb el doble sentit de l'èxit que, 4 anys abans, havien tingut els cazafantasmes. I com l'havent titulat? Los fantasmes atacan el jefe. Ah, bueno, no sé si té molt a veure. Sí, home, el jefe dels cazafantasmes, el Bill Mulroy, en aquest sentit, era el jefe dels cazafantasmes, el Bill Mulroy. Ah, i aquest joc, que guai. Sí. També tindrien Socorro i es Navidad, que ens presenta els intents desastosos d'un pare de família intentant sorprendre a tothom. I del cinema, tenim també solo en casa, per exemple, és un clàssic, o vaja Santa Claus, que ha tingut fins a dos següeles després. Sí. També tenim un foda d'aquest cinema que ha quedat religiós o d'humor, ens dirigim a altres enfocaments completament diferents, ambientades en aquestes dades, en cintes que mereixen suspense, terror o acció. Podem recordar els remlins del 1984, o la jungla de Cristal, que abans parlàvem, de 1988. Correcte. Dins d'això, a partir dels anys 2000, la cosa va continuar amb el Grinch, per exemple, o Family Man, que també seria una mica aquest cinema de Nadal, d'Àngels, de la Guarda i de més. M'encanta que hagis dit, entre tot això d'Àngels, de la Guarda i tot el Grinch. Sí, sí. I, per acabar, evidentment tenim l'Àqua i de més, tenim tot el munton, però també tenim el Krampus, per exemple, Navidad Sangrienta, que són més avocades al terror. Sí, Copla d'Elfos. Sí, sí, sí. Tenim el... la sèrie d'Elfos, i tenim pel·lícules que parlen dels regals de Nadal, com Polar Express, Còniques de Milà, i Klaus, per exemple. També, de les més recents. Aquests regals de Nadal. I... Nosaltres també ens volíem fer una mena d'autorregal de Nadal, aquest any. Sí, perquè ja sabeu els que... Normalment escolteu els nostres programes des de fa temps, a les temporades anteriors i tot. Sabíeu que sempre fem especial de Nadal pel 25 o per la... la nit bona, del 24. També fem el especial de Nadal de les campanades, de Cap d'any i tot això. Però aquest any hem decidit que igual que vosaltres també necessiteu vacances i gaudir del Nadal i tot això. Nosaltres també. Aleshores, hem decidit que aquest any seguireu tenint aquests programes, però els de... els anys anteriors. Sí, farem una mena de... Vull fer un remember. Sí, farem una mica de refegit d'aquests 5 anys que podem en antena. Exacte. Estem contentíssims. Però, com deia Laya, necessitem també una mica de descans i de recolocar idees i recomançar plietes. De tornar a començar el 2022 amb més força. Doncs espero que vosaltres passeu un bon Nadal, unes bones festes, un bon Cap d'any que inicieu l'any 2022 amb molta més energia que mai i estan amb la família, amb els estats estimats, amb la gent que vulgueu gaudir del cinema. No deixeu de gaudir del cinema, encara que esteu de vacances i estem en festes i tot. I per per nostre, res més, ens seguim escoltant l'any que ve. Molt bones festes. Que vagi molt bé i bon any. Exacte. Aureu! I va estarció una bona cantada, i jo ho estic 잘못. És la primera vegada que heu anat satisfies, i ho heu trobat el cap. Iinfòrgraf. Ipeu, I have got you under my skin, I've got you deep in the heart of my heart. I have got you under my skin, I have tried so not to give in. I've sent to myself this affair, never gonna go so well. But why should I try to resist? Well baby I know so well that I've got you under my skin. I would sacrifice anything from what might for the sake of holding you near in spite of a warning voice. Comes in the night and repeats and shouts in my ear. But each time I do just the thought of you makes me stop before I begin. Cause I've got you under my skin. I would sacrifice anything from what might for the sake of holding you near in spite of a warning voice. Comes in the night and repeats and shouts in my ear. I would sacrifice anything from what might for the sake of holding you near in spite of a warning voice. I've got you under my skin. A tot arreu. Bona nit Marta.