La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esberna. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Comper els teus comerços de sempre, ara, online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comper a Sánjust, sense serà més lluny. Sánjust Market. Més informació a la plataforma Sánjustmarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sánjust d'Esberna. Vinga, vamos, abrenos. És papa Noel. En serio no pretendo ofenderos. Pero es que toda esta época navideña es estúpida, estúpida, estúpida. No quiero otra familia, no quiero tener familia, la familia es una mierda. Tu quédate ahí, todo mágico y genial. Eh, lo siento, Hans, no es correcto. Somos Santa Claus y su fuerte. Molt bé, doncs anem a l'agresca una setmana més. Mare meva, ha canviat la intro d'una manera no m'ho esperava per res, perquè això és obra del nostre òtima plana, Raül Navarro, que avui et presento ja. Ja l'ha entrat aviat? Escolta, m'ha encantat. T'ha agradat? M'ha agradat molt. Una mena d'espacial de Nadal, no? Sí, sí, home, ja encara no estem a Nadal, queda la setmana que ve, però així ja ens posem, ja estàvem en el munt, doncs ara ens posem encara més. I a més està la sintonia de com teníem l'entrateta. Sí, sí, sí, sempre ben agafat la nostra intro i he fet la versió nadarenca. La versió nadarenca. Amb pel·lícules, solo en casa, el cungle cristal, el rinx, una mica tot. Clar, perquè la cungle cristal és molt de Nadal. Evidentment, després ho maurem, llogudes. Molt bé, doncs aquí estem una setmana més a Cinema Alegresca. Portem programa normal, com sempre, que l'entrateta no us hagi enganyat, perquè estem aquí introduint-nos en el Nadal. Tenim moltes coses per parlar de Nadal, però avui portem un programa com cada setmana. Jo sóc la Làia Vidal, ens podeu escoltar a través de Ràdio Molins de Rei, també a Ràdio Desvern, i també estem a Plataformes Digitals de Sò, com són Spotify i Evox, on ens podeu escoltar el sigui i l'hora que sigui. Ara ens podeu escoltar en directe, però qualsevol hora del dia és correcta, tant el matí, a la tarda, a la nit, o fins i tot a la matinada, quan no podeu dormir, i tingueu ansies de cinema, doncs ens escolteu nosaltres i així us encomanem una miqueta d'energia. Potser, no sé, si esteu amb soni i necessiteu despertar-vos davant matí, doncs també nosaltres, amb aquesta energia que tenim, doncs ho aconseguim. I tant. I res, es venim aquí a parlar de cinema, com sempre, i jo crec que ja podríem començar. Som-hi. Estem a la xarxa Arroba Cinema La Gresca, el Twitter, a l'Instagram, podeu interactuar amb nosaltres. També, si voleu venir de públic, estarem encantats de rebre'uns i que col·leureu en el programa. A vegades ens deixen ja cada vegada més. Sí, perquè ara, amb tot l'augment de contagi, doncs la gent està més paranoica, que és... Més que abans, quasi. Sí, sí, però és normal, perquè ja portàvem un temps amb una mica de peron en aquest aspecte, ara retorna amb el fred, amb l'època, amb el fet que en Nadal ens ajuntem tot amb la família, amb els nostres éssers estimats, i és normal que la gent vulgui tenir més cura en aquest aspecte. Però bé, això no ens impedirà no gaudir de les vacances, del Nadal i d'aquest programa que ens espera avui divendres 17 de desembre. Benvinguts, benvingudes, a Cinema Olo Gresca! Avui ha sonat molt fort, no?, en aquest cop final. Ja, ja, eh? Tinc tot molt pujadet, per aquí. Molt motivador, molt més que normalment. Sí, sí, sí. I... Espera, que em vagi una miqueta, les notes corto amb el guia. No, si no, ja puc projectar la veu tant, eh? Ja, ja, ja, no ho sé, no ho sé. Hola! Però després em disparen aquí a mi els pics i diuen, uu, uu, és una bogeria. Cert, que, bueno, com que la setmana, però potser hi ha gent que no sap, el Raül és també l'home de les mitjans. Sí, aquesta temporada es fixa, ja. Sí, sí. Ja no em deixen descansar. No és una cosa nova, no tenim el nostre estimat munti. Doncs, dit això, comencem per les pel·lícules, sèries, que és el que vulgueu que hem vist d'aquesta setmana. Exacte, així fem una recuperació de tot el que hem vist, tant coses bones, no cones, coses que ens han agradat més, coses que ens han agradat menys, i a èpoques on podem veure més que amb cada altres. Jo, per exemple, aquesta setmana només he pogut veure una pel·lícula, per tant, us en parlaré d'ella. Però bé, algo és algú, no? Dins del que cap? I tant, i tant, i quina és aquesta pel·lícula que s'ha fet? Doncs aquesta pel·lícula és una pel·lícula d'anime, d'aquestes de Japó, que és del director de pel·lícules com la xica que s'acabava a través del tiempo, los niños lobo, el niño y la bestia, doncs l'última que va a estrenar... M'amoro, no? Què? M'amoro. M'amoro Hosoda, correcte, aquest és el director. Doncs... Eh, molt bé, què t'ho saps, eh? I tant, i tant. Doncs és... Vaig conèixer, sí, aquest any. Sí? Sí, sí, sí. Ah, és veritat? Jo també, que vam anar a veure Bel. Sí? Doncs, abans de Bel, va estrenar una pel·lícula del 2019, que és Mirai, mi germana pequeña. Ah, sí? Que jo no la tenia vista. No? D'aquest director només havia vist Bel en el seu moment a Sitges, després la xica que s'acabava a través del tiempo, i los niños lobo, que és la meva preferida del director. Però Mirai, no sé per què mai l'havia vist, o perquè no em va coincidir en el cinema, o pel que sigui. En coses que t'arriben, coses que no t'arriben, coses que t'arriben, i no t'hi tenen en cada moment. Sí, o que t'interessen, però no pots en aquell moment. També passa de tot, exacte. I què t'ha semblat? Doncs, a mi la més fluixeta de totes. De les cartes. Sí, perquè sí que és veritat que la cinematografia d'aquest director es basa sobretot en realisme màgic. O sigui, són històries que tenen com un punt de fantasia, però no és fantasia pura i dura, sinó que són punts concrets. Sí, per dits toques. Pinsallades. Pinsallades, per això és realisme màgic. I en aquest aspecte sí que passa, però potser no vaig acabar d'empatitzar gaire amb els personatges. És veritat que la Mirai apareix poquet a la pel·lícula. Sí. Sí que és molt transcendental en el sentit dels temes que tracta, tractar la família, la maduresa, el fet de viure quan ets petit i com vas creixent fins a tornar-te adult, com et canvia això mentalment, i és com una pel·lícula més adulta en aquest aspecte. Sí. Però al mateix temps se'n va fer una miqueta repetitiva en la seva estructura. És això, els personatges tampoc no vaig acabar d'enganxar amb ells. Exacte, no em va acabar de trepar. I també la història que tracta és, és tipus pel·lícules com Estiu 1993, que no tenen un objectiu concret a la pel·lícula. Que expliquen una situació? Un moment. Sí, o sigui, la pel·li tracta del germà petit, del germà gran, que és la petita, que és la Mirai, i és una miqueta príncipe destronado, l'argument. És molt humà i és una feina molt real i molt comú, que tenim germans, ens hem sentit així en algun moment, i ell se sent desplaçat per la seva germana, es pensa que els seus pares ja no l'estimen, i és una miqueta el dia a dia d'aquesta família, des del punt de vista del nen, que també va fent viatges en el temps, a través del jardinet de casa seva, que sempre que hi va cap allà, és com que la realitat canvia, i el va visitar la Mirai del futur, per això la pel·lícula es diu Mirai, la meva germana petita, i en el post era pareix ella de gran. I és això, és curiós, però de totes no em va acabar de convèncer. Exacte, totalment. Ja ho tens? Sí, sí, ja dic que només he vist aquesta única cosa. Ja està bé, ja està bé. I tu, Raül, què t'expliques? Mira, últimament he començat a ficar-me aquí amb les sèries, que tenia algo molt pendent, perquè a vegades necessites molt més temps. De fet, aquí no parlem de sèries, però perquè tenim el programa de cinema. A mi m'agrada tot de productes audiovisuals, i seguint mentals, o sigui més sèries. Sí, però jo crec que fins ara portem una temporada molt... que no veia massa sèries, perquè al poc temps que tenia ho dedicava, vols dir, ja tinc una estoneta, tinc una taula, veig una pel·lícula, no em quedo a mitja, saps? I ara, jo estic donant una miqueta més de joc. Per tant, us parlaré de caminantes. No sé si us heu sentit parlar de caminantes, però a vegades, els caminantes de The Walking Dead, l'únic. No és el mateix tipus de caminantes. No és el mateix tipus. Encara que també va sobre supervivència. Caminantes és una sèrie espanyola, és una mena de... la teniu a Disney+, ja us ho adavanto. Són capítols, una sèrie de 8 capítols, conclusiva, episodis de 20 minutets. És corteta. És lleugereta. Només té una temporada. Va sobre d'aquí el nom de caminantes, va sobre un grup de nois que fan el camí de Santiago, i està també típica. I tota la sèrie està gravada amb mòbils. Amb mòbils, en el sentit que són ells, que es van gravant durant tot el camí, i això són gravacions trobades. Els mòbils trobats en el midat del bosc. Que la història s'explica quan ells ja han desaparegut. Correcte, han trobat aquells mòbils, comença així, que trobaven aquest mòbil, comença amb un noticiari de la visió, en el que estan parlant, que han trobat uns cossos, uns mòbils... No és que estiguin desapareguts, sinó que ja han trobat els cossos. Mòbils, han trobat els mòbils. I això, i a partir d'aquí, es van posant donant el play de tots els vídeos que van trobar amb els diferents mòbils, cap a tot el cadascú. I van fer com una reconstrucció de la història. Sí, és una mena de bruja ble, per dir-ho d'alguna manera, amb aquest fum-fotatge de tot el que trobaven. És una unitat de sang. La veritat és que l'ego l'he dit bastant, és bastant divertida. Ja està, la estructura, com l'expliques, és curiosa. Sí, sí. És poc convencional. Sí, i després té aquest gil cap al gènere, amb aquesta... Home, ja només parla història, ja sembla tipus thriller, no? Intriga... Fins i tot, és una història de fricció, no? Però va fent perquè és per crir petits tocs cap al gènere. I alguna cosa més has vist? Estic a mitges de veure El Fos. El Fos a Netflix, una pel·lícula, una sèrie també. També de Minutets, cada capítol. Molt de la Lenca, en aquest sentit, perquè són El Fos del Bosch. I és curiós perquè és una mena de Gremlitz. I són El Fos assassinos. Ahà! I és una sèrie d'Athel Fos. Sí, és una sèrie d'Athel Fos. I la vida està bastant detinguda, la veritat. Doncs et pots creure que acabo de caure en una altra cosa que havia vist, a la mateixa? Ah, sí? No sé per què. La setmana passada vaig parlar de històries per no dormir, dels dos primers episodis, i vaig acabar veient els dos últims, que en realitat són els dos primers de la sèrie, però no de tot que no tenen relació amb això. Sí, no tenen relació amb això. Vaig veure a Fredi i a la Broma. I què tal? Si et sóc sincer, a la Broma no me'n recordo. A la Broma és el més fluix de totet, totes. Sí, és el més fluixet. És el de Rodrigo Cortés. És el més fluixet dels quatre. És el més fluixet. És el més fluixet. Jo també estic totalment d'acord. Sí, és que de fet, és que ho estava pensant i no me'n recordo. Bueno, enganx de la parella... L'Eduard Fernández és molt brumista. Sí, és veritat. L'Eduard Fernández cofeia superbé, que a més que el suport sonatge que hi ha fatal. Era com superirritant, tota l'estona fent bromes i rienta, problemes pesades, que era com estàs callat ja una mica. I després Fredi m'agrada. Fredi, sí. Fredi està molt chula. Fredi, sí. Perquè a més, bueno fact, rollo humana directa al Chichibane Serrador i tot, no? Carlos Iglesias, no? A la coro, el comdan del lector. No, però sí que fa referència a la sere original, al creador i tot. I fa com aquest joc de ventriloquia, amb una mica fredi anava a dir, Chucky, una mica Chucky i tot. Sí, sí, sí, una mica així. I jugar molt mental. O sigui, es thriller psicològic. Sí, i aquesta és la Paco Plaza. Sí, aquest és Paco Plaza correcte. Sí, que sí, és molt chula aquest. Sí, en general dels quatre, que a més em va agradar, jo diria que va ser l'esfalto. L'esfalto i fredi per mi són els més forts. Sí, per mi també. Després estaria el doble, que tampoc està malament. Sí, està bé, està bé. Està molt bé. Si fredi i el doble estan una mica a la part. Però el doble canvia una mica de registre. Sí, potser es fa una mica més lent. És com la més sediosa de... per dir-ho d'alguna manera, eh? És la que menjo molt, eh? Sí, perquè fredi també té ses tocs. I després la broma, doncs, és el més fluixat. Sí. I les sensacions, també. I, a més, la història, com que es queda molt... molt... Sí, sí. Correcte. Pel cap. Doncs això. Doncs això. Mira, abans de passar la teva secció, he trobat aquí... una banda sonora d'aquesta sèrie d'elfos. No sé si l'has escoltat. No. Però té el seu toc... No ve del damunt, és una modificació d'una dala coneguda. Vols que la fiquem per introduir la ciutat de les estrenes? Sí, la canviem. Sí, sí. I aquesta onada de l'Enx. Sí, avui estem per experimentar en el programa. Doncs... Doncs ara donem pas a la meva secció. Benvinguts i benvingudes a L'Eia Vidal i la ciutat de les estrenes na de l'Enx. Uau, que xula! Queda-me guai. A mi m'encanta quan vas rege'n gèneres que no tenen res a veure. Sí. Sí, perquè això és una etmolna de l'Enx, òbviament. Sí. Però també amb aquest toc... Molt negre, molt fosc. Sí, sí, molt, molt fosc, molt de terror. Sí. I m'agrada molt quan fan aquestes barreges. De veritat que sí, però això em va resultar clau, és a dir, que l'escoltarem. Sí, i m'ha recordat molt a toques de Dani Elfman, per exemple. Sí, sí, és veritat. Molt tipus fantasia, i tot m'ha agradat. Ha estat xula aquesta entrada a la ciutat de les estrenes na de l'Enx. I en aquesta ciutat de les estrenes, d'avui divendres 17 de desembre, tenim... Una estrena de les més esperades de l'any. Sí, sí, sí. De finals d'any, jo diria que la més esperada. Sí. I de fet us diré una curiositat després d'aquesta pel·lícula quan parlem d'una altra de... de les que us vull destacar. Doncs ara mateix estem parlant d'una pel·lícula que es va estrenar ahir, justament. No sé si en premier, perquè en segon del que he buscat a internet, sí que es va estrenar ahir, però ja va haver premiers i tot això. I estic parlant de la nova de Spider-Man. Spider-Man No Way Home, aquesta del univers cinematogràfic de Marvel amb el Tom Holland. És pel·lícula que ve dels Estats Units, com totes les de Marvel, produïda per Pascal Pictures, que el Pascal em sembla que és el que fa de Mandalorian, no? Ostres, ara m'has matat. Doncs em diria... diria que és el seu estudi. Després també, Columbia Pictures i Marvel Studios, distribuïda per Columbia també, i Sony Pictures Entertainment. Es tracta de la tercera seqüela de fantasia, acció, sense ficció i aventures, un munt de coses que passen. Basada en els còmics de Marvel, el que passa és que ja sabeu que les pel·lícules de l'univers cinematogràfic de Marvel es prenen els còmics una miqueta lliures. Sí, sí, sí. No fan versions, adaptacions més o menys fidel, sinó que... No, s'acafen la joca que els interessa en cada moment. L'univers, l'expandil, l'univers i el multivers, que ara començarem amb aquesta fase i tot, i que comença amb aquesta pel·lícula. Avui us adverteixo que les quatre pel·lícules que us vull destacar són llargetes. Avui tenim pel·lis llargetes. Deu n'hi do. Aquesta dura dues hores i mitja, més o menys. Per començar. Per començar, un petit testet i ja està. I està guai perquè el director de les dues anteriors de Spider-Man, el cinema cinematogràfic de Marvel, també és el que dirigeix aquesta tercera entrega, que és John Watts. I m'ha semblat curiós que, abans d'això, només consta que ha estat director de videoclips, de molts videoclips musicals. Però de pel·lícules va començar a més Spider-Man Homecoming. I va continuar amb Far From Home, i ara continua amb No Way Home. No és una mala entrada, començar amb videoclips. Mira Bayona, el director dels videoclips de UBK. Ostres. Per això et dic. Em passarà una banda a l'altre, tranquil·lament. Tranquil·lament, exactament. I, com he dit abans, és l'espider-man del Tom Holland. Per tant, tenim el Tom Holland com a protagonista. També tenim l'Alacent Daya, fent a l'American. Ha sortit al Gran Showman, de la nostra entradeta. També a la serie d'Eufòria, a Dunn, com a Última. També tenim a Benedict Cumberback, que fa el Dr. Strange, a l'Universitat Cinematòrica de Marvel, i, per tant, apareix també en aquesta pel·lícula. Com a Dr. Strange? Com a Dr. Strange, i té un paper bastant rellevant, també. I, com a curiositat, també apareix a El Poder del Perro, una pel·lícula que es bestrana fa poquet, i que té papeletes d'entrar als Òscars, segons l'escoltat. O sigui que ja veurem. I també apareix, com a un dels dolents d'aquesta nova entrega, el Dr. Octopus, interpretat per Alfred Molina. Alfred Molina, sí, sí. Que el vam poder veure, per exemple, a pel·lícules com Una Juvent Proveniment de Dora, d'aquest mateix any, o El Vicio del Poder. Indiana Jones, també, per exemple. Duda-t'ho. Duda-t'ho. Sí, però sóc volt. Exacte, bueno, mira. I bé, us explico una miqueta, o si tu, en quin punt es troba aquesta pel·lícula, perquè així sabeu una miqueta la cronologia. Tenim la pel·lícula que transcorre després, justament després dels esderiments de Far From Home. Per tant, si no heu vist Far From Home, doncs ara mateix ho sento, seré Spoiler. Però es veu que el dolent d'aquella pel·lícula, que és el misterio, va revelar la identitat de l'Espiderman a tothom en l'anterior entrega. En una de les escenes pels credits es veia, que posava unes pantalles d'aquestes anormes que hi ha per les ciutats, sobretot de Nova York i tot això, unes pantalles anormes, per tots els carrers, que allà sortia la cara del Peter Parker, del Tom Holland. Espiderman és Peter Parker, i la seva cara allà superanorma. Aleshores, el Peter Parker... Peter Parker se casa. Si el veiem, feliciteu-lo. Es converteixen tota una celebritat, i ja no el deixen tan tranquil pel carrer, que no pot fer la seva vida normal, d'adolescent, d'institut i tot. I aleshores està desesperat per tornar a la normalitat tranquil·la que gaudia abans, perquè ara és completament incapaç de separar-te en la seva vida normal i personal, com la vida de superheroi, i això l'està trastocant. Aleshores, per aquest motiu, demana ajuda al doctor Estrenj, i aquí va bé la intervenció del doctor Estrenj, perquè desfasi aquesta situació, li diu, escolta, jo no puc més, si pots, tornem enrere en el temps i evitem que això passi, que desveli la meva identitat. Aleshores, el doctor Estrenj, en un primer moment, s'hi nega perquè diu, els absolutistes amb el que fa a ell, que els poden agafar per unemploy 이러cció, i agafar les positives lime, i tant comparar-s'hi molt tilt. Aleshores, la teva dèfica el doctor Estrenj vist i l'última del het recorregut, i ho heмовifter jugat al doctor Estrenj perquè estf Sever다� del doctor Estrenj. Estras i diu que sols... regular que, per quiltar el doctor Estrenj, queierung pegad taste el doctor 44 de lloc. d'alguna cosa sortirà malament dins d'aquesta situació, i aquí és on entra també el tema del multivers, i és que el multivers es convertirà en una cosa que captiva l'atenció, però a l'hora que serà una gran amenassa pel Peter Parker, la major amenassa, de fet, en la qual s'ha enfrontat fins al moment. I aquí tenim el dilema i el dubte de si apareixen els altres espidermans que també s'han representat a la pantalla gran. No se sap si això es va estrenar ahir, justament, hi ha molta gent que ja l'ha vista. Jo vull saber si apareix també Spider-Ham. Sí, i els de Spider-Verse i tot allà. Un mix de tot. Per cert, la Spider-Verse es va rebalar el segon trailer de la segona pel·lícula, que serà, em sembla que, finals de 2022. No, perquè hem d'espadar un anyet més. Encara queda. En sort. A veure com va tot. Doncs sí, a veure. Però de moment això, i sí que hi havia gent que es queixava, que per exemple a Twitter, la gent que té això a socials i sobretot a Twitter, i ha vist la pel·lícula, és molt punyetera, i posa molts spoilers. Ja només acaben d'estrenar-se la pel·lícula, però això és una cosa que passa des de sempre. Sí, que la gent no filta. I m'ha fet gràcia, perquè en les últimes setmanes, com que veia, o en els últims dies, millor dit, de l'estrena, de la gent coneguts meus i tot que la volien anar a veure, i deien, ja he silenciado todas las palabras relacionadas con Spider-Man. Spider-Man. U-C-M-E. Spider-Man se'n va separat. Tot això. Perquè no els hi sortissin tweets amb spoilers. Que tot així escolta algú. Alguna vegada, perquè hi ha gent molt, això, molt punyetera. Però bé. Doncs s'haurà de veure aquest Nadal. Ja tenim plan. Ja tenim una primera pel·lícula per poder veure sales de cinema. Anem per una altra segona, que és la història de mi mujer. No de la meva en concret, sinó de la que ens s'ho explica de l'any. Exacte, exactament. Ens trobem davant d'una pel·lícula que ve d'Ungria, però també d'Alemanya, Itàlia i França. En aquest cas és un drama romàntic històric. Ja veu, completament diferent, a l'anterior pel·lícula. Així teniu varietat. També llarguet. És la més llarga de totes drogues. Hi ha haver 3 hores. 2 hores i 50 minuts. Que té història, aquesta dona. Sí, és una dona molt complexa. Té moltes hores a l'explicar. I en aquest cas està dirigida i guionitzada per una directora hongaresa que es diu Ildiko Enjedi. Que no és Enjedi. Enjedi. Que ha dirigit pel·lícules com En Cuerpo i Alma, Simón, El Mago, la Série Teràpia. Entretot amb dos directors més hongarèsos. O sigui, ha fet molta producció de hongaresa. Exactament. I en el repartiment principal, aquí sí que hi ha noms més reconeguts en certa part. Escolta, no m'ha dit. L'Ia Sidhu és una actri francesa que ha sortit a... Jo la vaig conèixer a la pel·li de l'Angosta. Del George Lancers. Que fa com de noia boja, de principi... No ho sé, si heu vist la pel·lícula segurament ho sonarà. I posa 10 cara. Exacte. També ha sortit a l'Acnònica Francesa, del Guy Sanderson. També ha sentit temps per morir a la nova pel·lícula de la gente 007. Ah, vale, vale, vale. També apareixen Gigi Naber. És un actor holandès. Ha sortit a pel·lícules holandeses, com la leyenda de Red Bad o Baby the Desire or the Grap. I, per últim, també apareix un actor francès, que és Louis Garrell, o Louis Garrell, que és el que fa del marit de la Joa Mujercitas, de la Greta Kirkwick. I també apareix l'oficial i l'espia, per exemple, entre altres pel·lícules. De fet, aquesta, la història de mi mujer, va estar a la secció oficial del festival de Cannes d'aquest any, del 2021. I ens parla de la següent història. Tenim en Jacob Thor, que és un capital d'Omexer i un capital marítim holandès, que és molt, molt, molt treballador. Però, com és tan treballador, no té temps per res més. I això significa que la seva vida morosa és un desastre. I, com diríem, no va vent en popa, ja que és un marit de... Badups. Ja, ja, ja. No te'l tenia preparat, ja te'l preparo per el següent. No passa res, ja l'hem fet nosaltres. Però, un dia, ella està en una cafeteria i està amb un amic parlant i s'aposta amb aquesta amic que es casarà amb la primera dona que entri en el local. Sí, sí, li va la marxa total. Una tal Lizzie és la fortunada de ser la primera en entrar i ell, doncs, al final, no acaba aconseguint, fixa-t'hi, no se sap com, haurem d'haver-hi la pel·lícula per això, però, contra tot pronòstic, aconsegueix el seu objectiu i es casen. Però, conforme van passant els anys, en Jacob es pregunta si la seva dona li és infidel amb una altra, és a dir, com que comencen a sortir els rencors i les faltes de confiança, i en lloc de parlar les coses, que és el que s'hauria de fer i hauria d'haver-hi comunicació, decideix investigar pel seu compte sense sospitar per això que cada abans que realitzi provocarà que a la seva vida cada cop estigui més en perill. Potser per culpa de la dona, que també estarà fent les seves triques iñueles, o no? No se sap. Interessant aquesta... la història de mi mujer, la dona de mi, la meva, aquí també és necessitat d'un xin-xin, saludar-se amb un bon ser i a l'entrada. Tenim més estrenes per a les cinemes, com de Pedro. Tot ho va salir bé. Exacte, això és un documental en forma de concert. La setmana passada es bestrana també dos documentals en forma de concert i aquest cop no és per menys. També és un documental que ve d'Espanya. També s'estrena una pel·lícula espanyola, un remake en aquest cas d'una comèdia familiar dirigida de part Dani de la òrden, que en aquest cas es diu Mamà o Papa. I el protagonista és el Paco León. Sí. I la protagonista és la cafeia de Soraya a Aida. Ara mateix no em recordo del nom. I Vaguden. És que té un nom estrany. No sé què i Vaguden. Exacte, doncs aquests dos són els protagonistes. També s'estrena un drama i comèdia romàntica que ve d'Itàlia, França i Estats Units, que es diu una llibreria en París. També tenim un drama familiar, basat en fets reals, que es diu Cerca de Ti. I també dues pel·lícules d'animació, que són El Valle de les Linternes, una pel·lícula d'animació infantil i de fantasia, vinguda del Canadà, que té una animació molt peculiar. Si mireu el trailer, és una animació curiosa. Com de 3D, però a l'hora en plastilina, no sé, és com raro. No la veig, no? Sí, una barreja. I després també tenim Traix, que és una altra pel·lícula d'animació infantil d'aventures. També s'estrena Gora Automaticoa, una altra pel·lícula d'animació de comèdia, en aquest cas, Basca, que també em sembla que es va estar en els golles d'aquest any, i no sé si va guanyar això, però almenys està nominada. Doncs també la teniu a partir d'avui també als cinemes. I també s'estrena Noche de Paz, que és un pare el Mundo, que és un drama musical sobre el Nadal, com no basat en fets reals. Doncs molt bé, i a partir d'aquí tenim plataformes, com cada setmana. Exactament, i les plataformes de les quals us vull parlar avui, són Netflix i Disney+. Dues estrenes destacades de cadascuna d'aquestes. Comencem per Netflix? Comencem per Netflix, com sempre. La que porta més contingut. Més contingut. Exacte. Que en aquest cas ens porta una pel·lícula que es diu Fue la mano de Dios. Una pel·lícula... Perdó. Salut. Una pel·lícula que s'estrena justament ahir. No, el dimecres 15 de desembre. Aquest dia és de Nadal. Bueno, no sé si és de Nadal, d'aquesta fina d'any, és com que discutim com una seva estrena, perquè vol davant els altres. Exacte. I tota just abans de Nadal. Sí, i per això. Perquè ja en el dia de Nadal pugui s'escollint, tots busquen el seu vacunet. Que passa que aquesta no és de Nadal, precisament. Ara us explicaré per què. És una pel·lícula italiana, també en col·laboració d'estats units, podria dir Apartment, però també el el propi director Paolo Sorrentino és el que produeix la pel·lícula. La produeix, la guionitzat i l'ha dirigit. Si ha fet les tres coses. I és el director, per exemple, d'altres pel·lícules italanes com la juventud o la gran belleza. Tenir una forta repercussió en els dos cas del seu any, del 2014, diria. Sí. Doncs en aquest cas ens porta un drama i un drama còmic, una comèdia dramàtica també podríem dir, biogràfica d'ell mateix dels anys 80. I dura dues oretes i 10 minuts. És la més curteta de les que us porto avui. Bé, no, i deu nidó. I que te'n posés curteta, precisament, però el pas sèptic. El protagonista, el que encarna el mateix Paolo Sorrentino és Filippo Scotti, que és un actor que només ha sortit a una sèrie, que es diu Lunanera, i aquesta és la seva primera pel·lícula. I després la resta del partiment també és d'Italià. En aquest cas són Toni Servilo, ha sortit a pel·lícules com El hombre de l'Aberinto, 5 és el número perfecto, també pel·lícules italanes, totes són italanes. També tenim Luisa Ranieri, la música del silenci, una polivelata eternament joves, són algunes de les produccions on ha participat. I també Teresa Saponangelo, que ha sortit a Blanco i Negro, la vida de otros, o Gramingna. Doncs... aquests són el repàtiment i tenim una sinapsis. Sí, però curiosament, us vull explicar una coseta que també té a veure amb Spider-Man, que és que m'ha semblat molt curiós que mirant l'informació d'aquesta pel·lícula surt que en el top de film afín i que crea automàticament a partir de les notes, calificar la gent a les pel·lícules. Aquesta, precisament, la de Fuela Mano de Dios, que és com es diu aquesta pel·lícula, és la segona en el top de pel·lícules amb més puntuació del 2021. Sí, és la segona de totes. No, no. I s'estrena avui. O sigui que ja això deu ser de la gent que ho ha vist, en estrena d'Itàlia o així. Amb un 7 amb 6. I la primera és Spider-Man. És aquesta nova que s'estrena. Tot queda a casa al final. Exacte. Aquesta té un 8 a mu de moment. Aurem de veure si es manté la mateixa nota, o si es manté la supera. La supera, o bé... Es manté una miqueta cap a baix. Ja es veurà. Doncs bé, la pel·lícula, en Arre, com el Maradona, el jugador Maradona, va salvar indirectament el director Sorrentino d'una mort que hauria estat segura, a la vida real. I és que a ell li va passar que amb 16 anys, ell va perdre els seus pares en un accident a les muntanyes durant un viatge. Normalment acudia amb ells. Cada any, durant una època de l'any, anaven a les muntanyes de vacances. I justament aquell any, quan va passar l'accident, el Maradona tenia un partit molt important i el director es va decidir quedar a la ciutat natal a Naples per veure el partit de futbol en lloc d'anar-se amb els pares. I justament aquell any va ser quan va tenir l'accident i va perdre'ls. Però a l'hora també es va salvar. Clar, no? Aleshores, el Sorrentino, en aquesta pel·lícula, explica una miqueta, aquesta història, una miqueta des de la seva experiència, des de les seves vivències, encarnat des d'un altre actor, i tornar a la ciutat de Naples que el va veure creixer per explicar aquesta història més personal. És un relat sobre el destí, la família, els esports i el cinema, l'amor, però també com superar la pèrdua. Que hauria de ser molt... Dura. Sí, molt dura en aquell moment. I tant. I aquesta la podeu trobar a Netflix a partir de... De 15, sí. A partir d'abans d'ahir la podeu veure a Netflix. A part d'això també tenim altres estrenes, com són unes navidades en Nigeria, aquí sí que... Qui anem a l'escalmak? Movis aquestes? Sí, exacte. Unes navidades en Nigeria, una comèdia romàntica de Nadal, de Nigeria, com no? I també de Nadal, tenim navidades en California, a més, a més. Una sequela de drama romàntic de Nadal. I també s'estrena Globo i les maravilles de la Recife. En navidades. Això no és Nadal, però és molt interessant. És un documental sobre el mar, sobre els peixos, que si mireu el trailer, té molt bona pinta perquè estàs tot supergravat, tot superbent gravat, amb tot de colorines i tot. I són unes més molt presentes. A més que els documentals aquàtics, per dir-ho d'alguna manera, sempre són llamatius, que al final, ho has de fer molt bé. Si no fas unes bones imatges, llavors no val la pena que facis el documental. Fas una i tota la flora que es pot trobar sota el mar. No és fàcil per això. Jo crec que deuen ser de les pitjors condicions per votar. Sí, i com més profund vas, menys llumiar, i és molt més xungo. També està molt ben gravat i té molt bona pinta perquè ens interessa el món marí i els documentals i tot. També, exactament. I ara passem a Disney Plus, la següent plataforma que volia destacar avui, amb una pel·lícula que no és pròpiament del Disney Plus, però que es va estrenar fa molt poquet als cinemes, i ara, a partir també del Dimecres, la teniu a Disney Plus, i la volia destacar. És El Último Duelo, dels Estats Units i del Dreg Neunit, produïda per la Twenties Century Studios, entre altres productores. En aquest cas, és un drama d'intriga i històric de la edat mitjana, concretament del segle XIV, basat en fets reals. Dura dues hores i mitja, també. És, ja us dic, que totes les pel·lícules d'avui eren llargues. Són bon dondents. I en la direcció s'hi troba Ridley Scott, que és el director de pel·lícules com La Casa Gucci, que es basant en el fa molt poquet també. La Deitor, Marte de Marxan, el Matt Damon, Prometheus, Alien Covenant, Exodus... Doncs, en aquest cas, tenim El Último Duelo. En el repartiment principal li trobem el Matt Damon, també. Ha sortit a Marte de Marxan, o a Thor Ragnarok, a Le Mans 66, una pel·lícula que va estar en els Òscars, i em sembla que ha participat en el guió de la pel·lícula. Juntament amb el Ben Affleck, que també hi apareix. Ben Affleck, de pel·lícules com Argo, la Liga de la Justícia, Delszake Snyder, Perdida, entre moltes altres pel·lícules. També apareix l'Adam Driver, el Kylo Ren, de la tercera tril·ligia d'Estar Wars, però també apareix La Casa Gucci, o la Història d'un matrimoni, amb un paper molt més dramàtic. I per últim tenim Jody Comer, que és un actriu que també va sortir a l'Estencio de Skywalker, però també a la sèrie Killing Eve, o Free Guy, que també és bastant recent, aquesta estrena. Doncs veus, explico de què va l'último duelo. Tenim que està ambientada a la França del 1386, per això us deia, a segle XIV. La pel·lícula Narra, l'enfrontament, que va haver-hi, suposadament, real, l'enfrontament entre un cavaller i un escuder. El cavaller John de Cagó, Jack Legui. Que sí, és de una igualitat. Molt semblants. Doncs es veu que el... Per què hi ha aquest enfrontament? Doncs es veu que el cavaller ha acusat l'escuder d'haver abusat de la seva dona, que és la Magyri de Carrua. I el rei del moment, que és el Carles 5e6e, decideix que la millor manera de solucionar aquest conflicte no és parlar en les coses, sinó amb un duel a mort. A espadazos. A espadazos, a muerte. Aquesta és la solució. Exacte. I el que passa és això, que fan el duel, i el que guanyi, el que sorti Victurios, doncs, serà qui ha guanyat, i l'únic que queda viu, però a sobre hi ha un petit afegiment, que és que si guanya l'escuder, la dona del cavaller també haurà de ser cremada com a càstig per haver fet aquestes falses acusacions. Déu-n'hi-do. Llavors, ho tenen una mica complicats tots, eh? Sí, sí, sí. A partir d'aquí, doncs es liara la troca. Déu-n'hi-do. I parlant de Disney+, ja per últim, per acabar la meva secció, tenim altres estrenes, com són Rondona Error, una pel·lícula d'animació que també es va estrenar fa... Sí, que ja ens havies parlat tu mateixa. Sí, perquè jo faig els enviants en català, que passa que hi ha hagut moguda perquè han ficat la versió castellana només, i la catalana no, a Disney+. Cosa que és raro, perquè venien fent... Ah, sí, que ara tenim un moment d'estar en una cosa, d'un moment... Venien fent això amb les anteriors pel·lícules de Disney, i això que sí que ficava en la versió catalana, i en aquest cas no l'han ficat. Però no sé si haurà estat algun error, o... Ah, veia com està la cosa. I també s'estrena Independence Day contra Tàquia, que l'ha setmana passada s'estrena Independence Day, doncs ara tenim la segona part, i també perdona si té ja molt amor aquest remake de drama romàntic del Federico Motsia. Déu-n'hi-do. Doncs em sembla que tenim un munt de coses per acollir aquests dies, i podeu veure-ho amb calma. Moltíssim. Amb molta calma, que són llengües, eh? Sí, sí, i això quan estrenes d'avui, que també tenim les estrenes de les setmanes anteriors i pel·lícules que vosaltres vulgueu veure per les contes. I català, català, català, i català. Molt, molt, molt. Per tant, anem a la repesca, i jo us parlo de pel·lícules una mica més antigues. ... ... Aquesta no té versió de Nadal, eh? No, no, no, no. No t'emparo tot. M'estic content. ... M'ho pensaré, m'ho pensaré. No t'ho dic que no. I tant, i tant. Bueno, anirem una mica de cada barraca amb aquest sí-cambient Nadalen, que començàvem la setmana passada. Per tant, Ustó no ha canviat, i aquesta va ser un ambient més Nadalen, amb les pel·lícules Nadalenques, per dir-ho d'alguna manera, tot aquest brot d'acupar catàlegs de plataformes, i, a més, amb aquesta d'escalma de movies, crismes, que Netflix s'hi sumava a la jugada. Sí, amb tots aquests portades superiguals entre ells. I tant. Bé, doncs, amb aquest recorregut per Nadal, a Sant Andreu, gairebé el mateix origin del cinema, a finals del segle XIX, el 1895 vam projectar per lliure la primera cinta de la història, i només tres anys més tard van estrenar primer esdevaniment del Nadal, que seria la vida i passió de Jesucrist. Uau! Així començàvem. Em podem destacar el tot teatral, en què les escenes estan separades com si fossin independents. De fet, la següent pel·lícula que farien sobre aquesta dramàtica seria Vida i passió de Cristo, de 1903, que va mantenir aquesta mateixa estètica que recorda aquestes hores teatrales. Ja que només facis una pel·lícula on Crist tingui rellevància, ja serà de Nadal per què, clar? Sí, sí, és que tenim Nadal o Semana Santa, no? Exacte. Aquí al punt el tenim bé. Doncs això, la continuïtat visual de la trama arribaria aviat. Només una dècada després trobem la cinta Cristo al 1906. I les primeres de Nadal realment anaven sobre Crist i sobre Nadal. Sí, totes, correcte. La diferència de la qual ja és molt evident, a poc a poc es van anar desenvolupant la tècnica i les produccions es van popularitzar com a espectacle de masses, amb millors recordats, recursos i estrelles de Hollywood. Encara que aquestes arribarien sobretot a les dècades dels 40, 50 i 60, Reide Reyes del 1961 són una de les millors mostres d'aquesta etapa. Les pel·lícules de Nadal que podem veure avui, distant molt de les primeres narracions, no només en la forma sinó en el contingut, les protagonitzades per el Paranoel i les comèdies romàntiques són les més nombroses, la influència del món anglo-saxó i concretament dels Estats Units ha estat essencial. I això s'ha fet com va començar realment, o...? Clar, aquí va. Aquí és quan entren jo que aquest esparit Nadaleng, amb aquesta influència dels Estats Units, que comencen a recollir algunes pel·lícules ambientades en aquesta època de l'any, sense dubtes, sense... Ens va a la mirada cap a les moltes adaptacions del conte Nadal, de Charles Dickens, aquí estarien, a mi, aquest origen. Una de les pel·lícules, una de les històries nadalenques que més ha influït en les nostres tradicions contemporànies, com diem, és la idea de les reunions socials, els sàpats, familiars, i amb amics... Sí, el tornar a reprendre'ns amb la família. Correcte, o la solidaritat davant de l'egoisme i materialisme. Això en un moment de navidad, no té molt. Clar, avui dia ningú no dubta que tots aquests valors són senyes d'identitat del Nadal. La primera d'aquestes versions, data del 1901, i és Escuch o el fantasma de Marli, que és com es titulava, darrere se'ls han estrenat mons d'adaptacions, la versió del 1928, manté el nom de l'ancià protagonista, Escuch, encara que la que més exigit va acollir en el seu moment va ser la de 1978 titulada com el llibre original, Cuento de Navidad. Només uns anys més tard, en 1946, es va estrenar una de les produccions més recordades del cinema, que és Què Vejos Vivir. Ah, ja veia que anava del Nadal. Sí, tant que va del Nadal. La sinternebrada ha historiat d'un home altruista que està a punt de suïcidar-se a la nit del Nadal, i que a causa de les audacions que els veïns del poble fan per ell, demanant la seva felicitat, rep la visita d'un angel de la guarda. Serien tot cas una versió inversa del contra del Nadal. Sí, sí, en realitat, clar, perquè serà bo, no? I tant. Aquesta màgia i fantasia del contra del Nadal seguiran presents en les pel·lícules dels propers anys. La Mujer de l'Odyspo, en 1947, continua les reflexions vitals barrejant-les a malament sobretnatudals i humor. En aquest cas, un visbers sèptics, rep la visita d'un angel de la guarda, també. Aquests àngels de la guarda o aquests fantasmes es repeteixen en freqüència en el cinema Nadal. I parlar d'això i d'humor ens obliga a parlar d'una altra cinta que es va convertir en tot un èxit, com és de il·lusió en también se vive, en 1947. Una història del cinema Nadal que ens dirigeix fins a uns grans mercats sems, en Nova York, on l'Òmac Rencarna al Parà Noel ha de ser substituït per trobar-se per estar borratxo, i qui ha de ser el nou figurant, doncs, Doris Walker, una executiva del Magatzems, decideix contactar un ancià transseund, que passa per allà davant. Casualment, no. Sí, que pot provar el paper. La seva sorpresa i la de tots arriba quan mostra una simpatia i carismes extraordinaris tant que dubtaran del que podria semblar una bogeria, que ell mateix és Santa Claus. Això ja es notava. I tant. Pocs moments del calendari es presten tant els bons propòsits com aquestes setmanes. I és veritat, tots estem d'alguna manera més generosos i empàtics en cada que sigui per cultura i per tradició. És que sí, a la percontrària de gent que odia el Nadal, i a les hores tot això, veu tant de felicitat i tanta solidaritat en tothom, ja és com buf. I tant. Quina mandra. El cinema, la comèdia blanca navidad de 1954, ens presenta de manera mena dos veteran soldats que són artistes en una de les moltes actuacions coneixen dues germanes que es dediquen al mateix que ells. I quan van a parar a un hotel, descriveixen que el seu amo és un antic cap de l'exèrcit. Ells ajudaran que la situació financera de l'Hotel Millori, potser en un altre moment, no ho farien, però es nararà, i clar, ho acaben fent. A Espanya, el tractament que donem al Nadal, aquestes dècades és menys comercial. Com a exemple, trobem Plácido en 1951, una pel·lícula que conterà el típic espèrit Nadaleng, però afegeix una dura crítica social. Ens situen una petita ciutat on sugeix una iniciativa solidària per convidar persones amb menys recursos al sopar de la nit de Nadal. I a partir d'aquí, podem trobar pel·lícules per descontar com la gran família, en 1962, un clàssic del cinema espanyol de Nadal, que ens explica els medievalismes que afronta una família amb ni més ni menys que 15 fills. Ja m'ha obviu només de pensar-ho. Moltes recordaran segur la legendària escena en què un d'aquests nens, en Tchenxó, es perta a la plaça Mayor de Madrid, mentre se'n senten Nadal·les. Amb bones dosis d'humors, d'humor podríem destacar també Felices Pascua, en 1954. Ah, i aquest és Nadal. Sí, en què una família compra un xai per menjar la nit de Nadal, però els nens s'encanyen amb vell i... Ah, ja, ja, no volen. També tindríem, per exemple, Ser Molt Berén, en 1970, en què un cap allà, ja en sià, és destinat a una paròquia en un dels obres de Madrid. Aquest seria el cinema de Nadal que feien, el fem, el feien aquí a Espanya. A partir d'aquí volem fer una mica de repàs a les dècades del 70, 80 i 90, englobant-les una mica més en el subgenre, les començant per un cinema més cristiano, després de l'estrena de Jesucristo Superestar, en 1973, el director italià Franco Cefidieli va voler donar una imatge més fidel als Evangelis, i fruit d'aquesta intenció del treball per materialitzar-la, es va fer Jesús de Nazaret, en 1977, potser una de les obres més explotades sobre la figura de Jesús, que és més com ho potser veure la setmana sense Nadal, però bueno, aquí la tenim. Però depèn de com la enfocis també. Sí, però és el tema de l'humor. Les comedies amb modalitat tornen a ser clau a l'hora d'entendre aquesta època. Queda pel paper que a les famoses històries de Navidad, en 1983, en què un nen vol un rifla com el regal, i els seus pares intenten convèncer-ho que és una mala idea. Que seria d'Estat Units, no? I ara que tenim el cas de fantasmes a cinemes, que ens vas presentar la setmana passada, i que tu es veuràs en l'altre dia, i l'he gaudit molt, és obligat parlar de los fantasmes atacant el jefe, en 1988, una divertida versió de l'esfantat contra Nadal, de Charles Dickens, protagonitzat per Bill Murray, i que Nadal seu peculiar toc a la trama de fantasmes. És per això que tot i que el seu títol original és cruxet. Ah, com és crux, no? Sí. Aquí a Espanya s'intentava fer el marketing, aprofitant amb el doble sentit de l'èxit que quatre anys abans havien tingut els cas de fantasmes. I com l'havent titulat? Los fantasmes atacen el jefe. No sé si té molt a veure. Sí, home, hi ha el jefe dels cas de fantasmes, el Bill Murray, en aquest sentit. Hi ha el jefe dels cas de fantasmes, el Bill Murray. Ah, amb aquest joc, que guai. Sí, també tendríem Socorro i es Navidad, que ens presenta els intents desastosos d'un pare de família intentant sorprendre a tothom. I del cinema tenim també Soloncasa, per exemple, és un clàssic, o vaja Santa Claus, que ha tingut fins a dos cerquelles després. També tenim un fotre d'aquest cinema, que ha quedat religiós o d'humor. Ens dirigim a altres enfocaments completament diferents, ambientades en aquestes dades, però en cintes que va regeixen suspense, terror o acció. Podem recordar els gremlins del 1984, o la jungla de Cristal, que abans parlàvem, del 1988. Correcte. Dins d'això, a partir dels anys 2000, la cosa va continuar amb el Grinch, per exemple, o Familimant, que també seria una mica aquest cinema de Nadal, d'Àngels, de la Guarda i de més. M'encanta que hagis dit entre tot això d'Àngels de la Guarda i tot el Grinch. Sí, sí. I per acabar, evidentment, tenim l'ofacle i de més. Tenim tot el munton, però també tenim el Krampus, per exemple, que són més sangrients, que són més avocades al terror. Sí, com la d'Elfos. Sí, sí, sí. Tenim el... És cert que és una sèrie d'Elfos. I tenim pel·lícules que parlen dels regals de Nadal, com Polar Express, Còniques de Nadal... Oh, sí, Polar Express. I Klaus, per exemple. També, de les més recents. Aquests regals de Nadal. I nosaltres també ens volíem fer una mena d'autorregal de Nadal, aquest any. Sí, perquè ja sabeu els que... Normalment escolteu els nostres programes des de fa temps, a les temporades anteriors i tot. Sabíeu que sempre fem especial de Nadal pel 25 o per la nit bona del 24. També fem el especial de Nadal de les campanades, de Cap d'Any i tot això. Però aquest any hem decidit que, igual que vosaltres també, necessiteu vacances i gaudir del Nadal i tot això, i nosaltres també. Hem decidit que aquest any ens seguireu tenint aquests programes, però als anys anteriors. Sí, farem una mena de... Volia fer un remember. Farem una mica de refregit d'aquests 5 anys que putem en antena, que estem contentíssims. Però, com deia Laya, necessitem també una mica de descans i de recolocar idees i recomançar projectes. De tornar a començar el 2022 amb més força. Amb molta més força. I que ens tingueu aquí a l'altra banda. Exactament. Doncs espero que vosaltres passeu un bon Nadal, unes bones festes, un bon Cap d'Any, que inicieu l'any 2022 amb molta més energia que mai i estan amb la família, amb els estats estimats, amb la gent que vulgueu gaudir del cinema, no deixeu de gaudir del cinema, encara que esteu de vacances i estem en festes i tot, i per per nostre res més ens seguim escoltant l'any que ve. Molt bones festes. Bones festes. Que vagi molt bé i bon any. Exacte. Adéu. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant l'8.1.