Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¿Está en el cachón? Vemos tus cosas que vosotros no queríais. Por favor, por mal, por maler. Si no me escuchas, vete al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Primer de tot, feliç any 2022, aquest és el nostre primer programa de l'any. Ja després d'haver fet aquest peron, aquest descans, que ve marxíem tots i totes. Espero que vosaltres també hagueu passat dins d'aquesta situació tan estranya que hem viscut en els últims dies en les festes i tal, que hagueu gaudit el màxim possible del que hagueu pogut. Nosaltres estem aquí un any més de fet, anava a dir una temporada més, a fer la temporada ja va començar el setembre, que realment estem aquí un any més per portar-vos el millor cinema, les millors opinions de cinema, les millors perspectives, volem compartir tot el que veiem, tot el que sentim, tot el que estimem el setè art i tot el que té a veure amb el cinema amb tots vosaltres. Nosaltres som l'Aya Vidal i Raül Navarro, que està aquí al darrere a les tecles. Molt bona tarda, molt bona taula, molt bona taula, molt bona taula. Molt bon bon any i molt benvinguts. Molt bona rancada d'any que estem aquí supermotivats. Sí, sí, moltes ganes, com sempre, ja hem anat bé, com deies tu, aquest peron, amb aquesta cara legada de piles. Exacte, hem pogut abadir-nos una miqueta i tornar més energia com a fill. I això és el més important. Estem a Ràdio Múlins de Rei, també ens podeu trobar a Ràdio Sant Just i a les nostres xarxes Alibox, al Spotify, En el moment que vulgueu, no cal que sigui en directe, o sigui... Nosaltres diem, bona nit, bona tarda, bon dia... I agafem el que vulgueu, eh? Tot el que sigui. Fico el seu, mira. Exacte, això és com una plataforma. Correcte. I res, i estem aquí, doncs, per tornar un any més, amb molta motivació, molta energia, amb molta compartida, també ens podeu trobar les xarxes socials a robacinema.legresca, tenim Twitter, tenim Instagram, des de allà ens podeu contactar, si algun dia voleu formar part del programa, si voleu venir de públics estaria molt guai, segur que us agrada molt. La gent que ha vingut sempre de públic li ha agradat molt l'experiència, o sigui que si en algun moment teniu ganes, doncs esteu més que convidats i convidades. I si voleu també contactar amb nosaltres, ja sigui comentant el que es comenten al programa, o respondent les preguntes que fem, proposant bandes sonores pel final dels programes, doncs també esteu convidats a fer-ho sense cap mena de problema. Nosaltres us estimem molt, i tenim moltes ganes de començar el programa. Ja, o sigui que no em demoro més, benvinguts i benvingudes un altre cop a l'any 2022 de cinema a la Gresca! I bé, després d'aquesta intro tan motivadora, que de fet és el que ens indueix la nostra entrada, aquesta entrada tan a tope! Ara doncs us velem per una miqueta del que hem vist aquestes festes, i també preguntar-vos a vosaltres què és el que heu aprofitat per veure durant les vacances, o si no he tingut vacances, és igual si heu aprofitat per veure alguna sèrie, una pel·lícula, per revisar algun clàssic que sempre en aquestes dades va bé. O si potser també és vàlid haver vist alguna de les pel·lícules per aguantar el Raül, d'aquestes de Nadal, volentilles, entre cometes d'anècdotes, exacte. Doncs també, tota cosa és vàlida, nosaltres estarem encantats de saber el que heu vist, mentre tant nosaltres us expliquem aquesta situació per per nostre. Què és el que tu has aprofitat per veure, Raül? Doncs jo crec que ha caigut una mica de tot, perquè en unes festes en les que no sou vosaltres, però jo he estat més recluïdeta a casa, més tancada a casa. És igual, eh? Molt semblant. Jo crec que a final, més o menys tot, hem sigut bastant obedeïns. Sí, a final hem tingut bastant obedeïns i amb tant tot. Donava com coseta, com vida més activa i més social. Sí, sí. Sí que han estat uns Nadals relaxats. Sí, tranquil·lets, la veritat és que sí. Vins de tot, tranquil·lets. I, bueno, he vist com deies tu la revisió, he vist una sèrie que m'ha quedat l'atenció, però posaré un... Què és el que ha estat? Un revisionat, que han amidonat aquests dies en xarxes i en pengen el paquet. Però, bueno, a casa vam veure, van parlar d'escrits, i van... Vinga, va, els nens no l'havien vist. A l'original? Sí, el Cifeia Gràcia del 96. Vinga, va, anem a provar-la, anem a veure-la. I, bueno, vam veure l'escrits. I dies després, he començat a veure per totes les xarxes socials, tothom veient escrits revisionant, escrits... I tu, ostres, ens hem alineat tots. Ha continuat una tendència que no sabies, saps? Que entenc, el paquet. O l'has començat, també. Clar, que agrada, també, també. I, bueno... Què podries estar relacionat amb més endavant? Més endavant, sí, sí, sí. Ara veureu. Jo crec que sí, amb diverses coses d'alturament. I, a part d'això... Comencen les sorpreses. A part d'això, doncs, bueno, he pogut veure algunes de les pel·lícules que estan nominades als logos d'euro, també. Així que, entre altres, per exemple, destacaria 3, que no l'havia vist fins ara. I, ostres, no era bastant. S'ha guai. La de 3? Sí, és original. Aquesta va ser a Sitges, no? Va ser a Sitges, sí. És que ara t'ha fet vent en un munt d'estrenes de Sitges. Jo crec que estàvem comentant abans. I aquesta de 3... Bueno, té una premissa bastant original i està bastant interessant. Quina és? Jo no me'n recordo de què anava. És una muntadora de so. Ah, sí, ja sí. Que té un delay de 3 segons. 3 segons de... s'adalanta el so, no? Que la vindrà. Ja una mica. Sí, sí, sí, sí. Però, bueno, és interessant. No, no, s'ha estat xula, eh? Em recorda també una que està a Sitges, que no va tant de delay de so, sinó de la dels dos minuts. Ah, sí? De dos minuts. Sí, sinó de les dos minuts infinitos. Exacte. També l'he vist. També la vaig veure. Ostres, que jo quan vaig veure el trailer pensaves que era curiosa, però sembla, tipo, de baix pressupost, que no ha tingut gaire d'això. I, realment, les entrades es van escoltar en res. Sí. Estava supersolicitada. No passada. I no les pudeu veure, però de cap manera. I ara no sé si... I no l'has vist? No, no l'he vist. Ostres, doncs l'has de veure. L'has de veure. Sí, sí, sí. De fet, li vaig comentar al Roger, perquè ho va penjar a Stories. Sí. Que tenia el Blu-ray tal i ostres. Aquesta pel·li la volia veure a Sitges, i no vaig poder-hi dir, ostres. Si vols, et deixo el meu Blu-ray, i jo... Ah, no, no, no, ja la buscaré. El meu problema. No, no, tu jo no aquí de nada. No me'n feia cosa. I tant, i tant. No, no, que amb el Covid no es pot aquí... Ja, ja, ja. No, perdona, perdona. Que jo no l'he passat encara. Per això, per això. No, no, jo crec que encara ens anem librant, malauradament... Sí, sí, ni tu ni jo l'he passat, vull dir. Un bombazo, estàs fent un bombazo en aquest sentit, i està cayent tothom. Millor no cantar a la sort. No, i caurem igualment, eh? Sí, sí, sí. Un moment... Tard o d'hora passarà. Un moment, en fi. Anem xiulant i disimulant una mica, i veuràs si passarà. M'acaba de recordar, no té res a veure amb el que estem parlant, però vaig veure un tuit latadia que deia, la pandèmia ha demostrat una cosa, que és que si hi hagués un apocalipsis zombie, moltíssima gent amagaria que té la mort de dura. I tant, ja t'ho dic, eh? Amb el que està passant, amb l'Òmicro, ni tot. Sí, sí, tot el dillí, disimulant. Sí, ja deus. I tant. I tu què has vist? Doncs mira, parlant de com no, de la pandèmia, he aprofitat per veure una pel·lícula que em cridava molt l'atenció, que la vam comentar aquí les últimes setmanes, perquè es va estrenar cinemes, i després es va estrenar Netflix, i tenia moltes ganes, però fins fa poc no la vaig poder veure. Fins a principis d'any, ha estat la primera pel·lícula que he vist a l'any, que és la de no miri s'arriba. Ah, també l'he vist. Sí, també la podríem comentar. No l'he acabat de veure. No? A mi m'ha encantat. A mi m'agradava molt. Em va semblar superfresca, super... que fa una comparació, no només amb la situació com s'ha gestionat amb la pandèmia, sinó també... Com es gestiona la societat i la humanitat en general? I com funciona la humanitat en el sentit que si passés alguna catastrofa d'aquesta manera ens auto-destruiríem. Sí, per tontos. Sí, bàsicament. I bé, es fa molta... Hi ha moltes bromes internes que es van repetint, i que em causava molta gràcia. I realment m'agrada molt les actuacions i tot, i la situació com es porta. És una pel·li que té molt darrere fons, molt... criticar molt el capitalisme, també és veritat. I no sé, crec que se li poden treure moltes interpretacions, és una pel·li més profunda del que ensenya aquesta part, doncs això, més crítica, més satírica, i més això que és el que es veu a simple vista, però crec que m'agrada molt les coses i és molt profunda. Em va agradar molt. I després, bé, a part d'això, ja deixant davant de més profunditats, vaig revisar una pel·li de Ghibli, que és la de Kiki, l'aprendit de Bruja. Que és una pel·li d'aquestes... No sé com es diu exactament, però una Comfort Movie. Seria com una pel·li d'aquestes que la veus, perquè et sent, no sé, com que et fa sentir còmode. Sí, simplement et vol relaxar, i ja està, no vols pensar en res més, i vols passar una bona estona, igual que va ser per mi en Guizani, la sèrie de Netflix en Guizani, és una Comfort Serie, doncs aquesta seria una Comfort Movie. És una pel·li d'aquestes que no passa res exactament, és com molt mundana, és molt quotidiana, però el personatge, no sé, em sent identificada en diverses aspectes, i sí que és veritat que el que em va passar la primera vegada que la vaig veure, em va tornar a passar aquesta segona vegada, és que tinc la sensació que es queda a mitges, sí que van passant com diferents sucessos, perquè és una nena de 13 anys, que és Bruja, que és una estona que tota la seva vida ha viscut envoltada en un ambient on és màgic, i els 13 anys fan un viatge en recerca d'un poble on es necessiti la seva màgia. Aleshores, viatgen un poble, doncs això, un poble molt que em va recordar... És com el codastre, una Bruja. Bueno, sí, vols veure-ho així. Però em va recordar, el poble em va recordar de Luca, era molt així, molt italiano, molt de l'agòstic italiano, no sé si era italiano, però bé, era molt així, molt rústic i tal. I bé, i viatge allà, i s'instal·la allà, i va fent recados a la gent, va ajudant, no sé, és una pel·li que... Ah, furaste, ja t'ho dic, ja està molt bé. Furaste versió en Bruja. I res, i va fent aventures, i al final, d'una de les aventures, doncs ja s'acaba la pel·li, és com... Però ja han quedat coses en el aire, que s'estaven desenvolupant i no han tingut una resolució. I això és el que em festivia, que sembla que hagin volgut fer una segona part, i mai l'han arribat a fer, i aleshores ha quedat allà com anés tan bé. Vés a saber, s'hauria d'investigar, potser. També és guibli, que guibli té... Tenia almenys la fama de començar l'animació quan en Carlos Guions no estaven acabats. També, també. No seria d'estrany. Molt bé, i ja està. Segur que sí, però bé, això és el que l'estàs fent. Més recent que tinc, el que més estacaria. Molt bé. Doncs si et sembla bé, aquí, a partir d'aquí, podem entrar a la teva ciutat. Sí, exacte. Entrem a la meva estimada ciutat que ja trobava a faltar. Benvinguts, benvingudes, i la ciutat de les estrenes. I bé, potser et preguntes, Raül i Guions, què és el que ens porta avui, la ciutat de les estrenes? No ho faig una altra cosa des de que ha començat l'any. Saber què podem veure a partir d'ara. Què podem veure als cinemes, a les plataformes, i a tot arreu. Doncs avui es porten estrenes interessants. Clar, pensem que si... Cada vegada ens tiren més temps a casa, per evitar segons què, que a vegades estem aquest català que veiem infinit, que a vegades més petit. Sí, realment, avui, en quan a cinema, no hi ha gaire coseta. No, però s'ho dic. És més a les plataformes, però bé. Igualment, hi ha estrenes destacades, i hi ha dues estrenes que em fa molta il·lusió comentar avui, a cinemes, i m'agradaria començar fent referència a una menció que ja hem fet, fa res en el programa, perquè és allò que has comentat dels teus fills que volien veure la primera d'Escrim. Sí. Doncs potser estan contents en saber que hi ha una nova entrega. Oh! A partir d'avui. Això és el que... perquè totes les xarxes volíem amb Escrim, no? Exactament. Perquè la gent ha aprofitat, per fer-se mal a tot, de les anteriors, per tenir una mica més fresca aquesta nova entrega. De fet, jo al principi no sabia si era una continuació, perquè al principi renunciaven com a Escrim 5, però es veu que no és Escrim 5. Tampoc és un rebut, no tornen a recrear l'original, sinó que és una mica de tot. Ah! Tenim tots guiós. És un retornament a l'original, però a l'hora també té part de sequela. I ara us explicaré millor a les sinopsis, però de moment anem a parlar una miqueta de la fitxa tècnica d'Escrim. Escrim, com no, una pel·lícula que ve dels Estats Units, distribuïda per la Paramount Pictures, és un thriller slasher de terror, sàtira i comèria negra, segueix amb la mateixa... La mateixa línia. Sí, la mateixa línia que les seves anteriors. De fet, l'anterior es va estrenar l'any 2011, per tant fa 11 anys ja. Bueno, sí que es volia estrenar a principis d'aquest any, però més o menys portaria 10 anys. Des que no hi ha una nova entrega d'Escrim, els fans incondicionals de la saga estaran contents. Tenim una pel·lícula que dura una hora i gairebé dues hores, una hora i 54 minuts, realment. I en la direcció em crida molt l'atenció, perquè en la direcció hi ha dues persones, dues homes, que són Matt Bettinelli, Olpin i Tyler Gillette, com les... Això, com les... Com les màquines de feita. I amb causa de gràcia, perquè aquests dos directors sempre dirien que dirigeixen junts. Sí, sí, i en aquest cas no han fet una excepció. També han dirigit junts la pel·lícula d'Escrim Nova, i en els seus anteriors atreballs s'hi troben. Filaràveu, perquè estem parlant de pel·lícules interessants, eh? Sí, sí, sí, de fet, és el que t'anava comentant. Directors de, per exemple, UBHS, en barres entre mig, El heredore del diablo o Noche de bodas. Que Noche de bodas diria que és la que té el Tom es semblant en aquesta nova d'Escrim. Sí, potser, sí, clar. Que és una que va estar així, i tot. Sí, que teniu a Disney Plus. A Disney Plus, correcte. De fet, la vaig veure al cine i m'agrada moltíssim. És molt interessant, la divertida. I en el repartiment principal s'hi troben per... És com... És el que et deia, que és com sequela, però també tornen els inicis, per què? Perquè en el repartiment s'hi troba tant gent, ja coneguda, gent de les anteriors atreigues. Exacte, i David Arquette. Ah, mira, que David. El repartiment, bé, ja. Exacte, surten aquests tres. Que són la Gail Waders, la Sydney Prescott i el Dwight Riley, i les anteriors atreigues. Però també hi ha un repartiment nou, un repartiment més jove, que en aquest cas seria, per exemple, la gent nortega i la Melissa Barrera, que són les dues que fan de germanes a la pel·lícula, de germanes protagonistes. També ha sortit a series com Jane the Virgin o Yu. També ha sortit al dia del cia a la pel·lícula The Fallout. I després, Melissa Barrera és una actriu mexicana, que ha sortit a la sèrie Vida, però també a la recent, en un barri de Nueva York, la de... In The Heights. Ah, vale. Aquesta que es va estrenar... Sí, el novembre, oi? No, no, no, ja fa. Sí, sí, a l'estiu, més o menys. El juny o el juliol, així diria. Se m'ajunten els dies, m'ha imaginat. Al final, ja, el 2020 i 2020, jo és com una maldama de vies barrajats. I bé, ja em fa molta il·lusió comentar-ho, perquè jo, de fet, surto a la pel·lícula Descrime, en el dublatge, correcte. Ah, tu saps qui és la Sassí. Ah... Realment, no... ni confirmo ni desmientos, perquè el personatge que faig és precisament de la gent nortega, que la gent nortega és la que apareix al principi de la pel·lícula rebent la trucada del Ghostface. Vale. Per tant, sí que té una escena molt intensa, el principi molt, molt, molt interessant. O sigui, quan posa difícil, has hagut de cridar. Uf! No, i, de fet, t'explicaré l'anècdota. El tuteló d'aquí. T'explicaré l'anècdota, perquè això ho vam gravar, em sembla que a cap octubre o així, i, de fet, jo no sabia per què era ni res, i em van citar a les 9 del matí. I aleshores, entro a la sala i em diu el director. Molt bé, entro i em diu... Ai, escolta, aquest... aquest saient és el suficientment còmode per tu i jo. Però sí, però sí, jo mai m'assec, no? Per doble, quina pregunta és aquesta? I diu... Ah, no, no, perquè la pel·li comença amb una escena teva, i vull que vegi la escena sencera abans de començar-la a doble. Per tant, posa't còmode i com si estiguessis al cine. I jo... Que guai! Sí, sí, i em va portar una cadira supercòmode per seure, i la vam veure... Ja et vas fer un laia vida, l'ha passat un... No, no, només faltaries. I vam estar al tècnic, el director, i jo, mirant tota l'escena, que és llarg, és intensa. Sí, perquè té molts matisos i tot. Una conversa molt tensa per telèfon i després per les coses que passen. Sí, no donis més detalls. No, no, ja està. I res, i va ser com... La meva passada. I a mi sempre em passa que en aquestes escenes tan intenses vaig veient els matisos que va adquirir el personatge, els tons de veu que fa els crits, i penso, ai, mare, com podré fer això, mare. Ja m'estic començant a espantar. Però després, a mesura que... No em va costar gaire entrar en el paper, i de fet vaig acabar plorant, fins i tot. Fent-lo, amb els crits de l'angoixa que m'anava generant per dins, i va ser un paper molt gaudit. Suposo que el poder veu del primer... m'ajuda, no? Sí, sí, sí, perquè ja et posen situació de cap a on va tirant l'escena, i et pots anar fent una idea de com és el personatge, també. Coses que normalment no podeu fer. Que va, que va. No, en cines sí que... Sí, és més pausat, sí, sí, sí. Perquè donen més marge, però en una sèrie, per exemple, sí que has d'anar a Pinyón. I depèn de quines sèries també et donen més ritme que d'altres. Clar, i que no t'entenes ni de què estàs doblant. Exactament. Jo en què veniu. I també depèn del director, la director, si volen posar en situació, si et diuen... El teu personatge és tal, sí que és veritat que al principi t'expliquen una miqueta l'argument, així per sobre, el teu personatge comés i tal, però sí que hi ha directors que diuen vinga, take, no sé què. Hi ha l'aventura, sense dir-te res, i has d'anar mig intuint cap on va, d'on ve cap on va i tot això. Però en aquest cas, dublar va ser una gozada, dublar aquest personatge. Que guai, que guai. I ja no dirà res més, perquè ja, si voleu anar a veure la pel·li, ja descobrireu per vosaltres mateixos. Sí, sí, millor ens expliques que va on va aquesta pel·li. Exactament, us explico això, perquè hi ha aquest cast antic i després el més recent. Tenim una pel·lícula que passa 25 anys després dels brutals assassinats de la primera pel·lícula, és a dir, és com un retornament a la primera, però des de la perspectiva de 25 anys després. Per això, els personatges de les primeres entregues apareixen un altre cop per tornar a combatre aquesta manassa, aquest nou ghostface, que torna a les endades per venjar-se. Però, a l'hora, hi ha aquest casting nou dels 25 anys després, el qual li està afectant que el ghostface hagi tornat a les endades a assassinar. I, de fet, d'això va, o sigui, d'això va, o sigui... No, simplement és un grup d'adolescents, un grup d'amics que fan la seva vida i de cop, el ghostface doncs apareix a les seves vides i mata algun d'aquests. També ingeno per a mi esperar que aquestes pel·lícules tinguin més argument que aquest. Però, això, també et dic que això és el que es pot dir de primera. Després passen més coses i ja et dic que el que he vist és molt... I a partir d'aquí, la màgia del cinema. Exactament. Però m'agrada perquè és una pel·lícula molt divertida. Més enllà de... de... de tot el contingut que la xerca té i la tensió... Té escenes de tensió brutal. La escena inicial és brutal en aquest aspecte. Però sí que... És molt guai que es burla. No té... No té cap problema en dir. Ostres, vam fer coses ridícules en les anteriors entregues i ara ens en riem. I, a més, ho adaptem en els temps d'ara. Fem referències a pel·lícules de terror actuals. És com... no sé... És un mix entre les originals i un soplo d'aire fresco molt guai. I en el nivell de com fa servir l'humor i tot, doncs, també molt xulo. Se sap riure de si mateix i això és important. Perfecte, per començar un bon test de pel·lícula. Que, a més, m'estàs donant el peu perquè jo continuï després de la meva rapesca. Però, mentre tant, ens parlades de buscar la màgica d'Oremí. Sí, que aquesta és una pel·lícula que, almenys, a la gent de la meva generació, li ha agradat molt que s'anunciés a aquesta pel·lícula, perquè és un animal... A mi em sona molt el nom i no sé si tu volen què. No? La màgica d'Oremí. És un d'aquests animes que estaven al C3, al 3XL, en el seu moment, quan estaven al línu i aixa, al detective Conan. Bueno, són un grup de noies que són bruixes que són un conjunt de bruixa d'un color. I bé, i la seva màgia regia en unes veretes que tenien unes voles. I cada vegada que feien servir un desig amb aquesta vereta, una de les voles desapareixia. I va anar a tenir aventures. I era una sèrie molt colorida, molt dolça. Sí, ja la situo, ja li poso cara. Veia el títol i li deia, que em sona moltíssim, no sé de què. El que passa és que és una pel·lícula d'anime, però no va dels personatges de la màgica d'orremí. Això és el guai. Ara t'explicaré per què. És una pel·lícula d'anime, les hores bé de Japó. La productora que porta la pel·lícula és la mateixa que l'anime en sí, és Toy Animation, en aquest cas està distribuïda per selecta visió. Aquesta distribuïdora, a part d'altres gènere i altres pel·lícules, porta moltes d'anime. Sí, gairebé tot, exactament. I, igual que l'anime en sí, es tracta d'una pel·lícula de fantasies, aventures d'acció i també amb toques de comèdia, dura una hora i mitja, i en aquest cas la direcció hi ve a càrrec de Junichi Sato, que és un director bastant reconegut de sèries d'anime com Sailor Moon o el Sergent Queroro, i també la pel·lícula d'anime recent de Netflix a Mordegat. I per últim també en la direcció s'hi troba Aruka Kamatani, que l'ha ajudat, a veure prima, com a directora. Ah, molt bé. I bé, per què dic que realment els personatges de la Màgica de Remy no hi apareixen en aquesta pel·lícula? Doncs bé, perquè es veu que en l'univers de la pel·lícula, la Màgica de Remy és un element de ficció, és un anime també, si no és que estiguin en l'univers de la Màgica de Remy, si no, o de moment això, és el que es deixa entreveure en les sinopsis i en els trailers. Però es veu que és un anime també, doncs en el seu món també. I les protagonistes en aquest cas són tres noies, que no tenen tampoc res a veure amb la sèrie, que són la Miri, una oficilista de 27 anys, que torna al Japó després d'haver viscut a l'estranger. La Yesi. La Miri, la Yesi. La Yemi. Però no serien noms molt japoneses, també et dic. No, no, no. En primer lloc tenim aquesta la Miri, també tenim la Sora, que és un estudiant de 22 anys, la Reica, que té 20 anys i treballa a temps parcial en una botiga de pizzes japoneses. Casualment, les tres llueixen similar a les tres protagonistes principals de la Màgica de Remy, però això no tenen res a veure. Cadascuna té el seu camí a la vida, però l'única cosa que les uneix entre elles és que són dues coses, que és que una, estan vivint una vida que no les acaba de complaure i que no és com l'havien imaginat en la seva joventut. I després també comparteixen que van creixer veient la sèrie de la Màgica de Remy i són molt fans. Aleshores que passa que un dia les tres troben una gemma màgica, una d'aquestes boletes que et deia, una gemma màgica que les porta a coincidir inesperadament a la botiga on, a la sèrie de la Màgica de Remy, les bruixes protagonistes s'olvien reunir-se. Aleshores es troben aquestes tres en aquesta botiga i es diu a nostre si aquesta botiga era la de la Màgica de Remy, que fort, i es coneixen entre elles i comparteixen aquest gust per la sèrie. I, com desconeixen que són fans de l'anime, no dubtan en realitzar un recorregut per fer un tour en tots els llocs associats de la sèrie, en tots els llocs que apareixen a la sèrie. A veure si troben més gemmas màgiques d'aquestes i a veure si la màgia existeix i pot canviar les seves vides amb les quals no hi estan del tot conformes. Per això la pel·lícula es diu buscant la màgica de Remy i no té res a veure amb la Remy i tal. Si jo és una mica de metacinema enanime. Sí, sí, sí, exactament. Per això l'argument crida molt l'atenció i em fa il·lusió perquè de fet les tres protagonistes... Les fas tu. Les tres protagonistes estan dublades per amigues meves de dublats. De fet la Irene Miras que va venir és una d'elles. Després hi ha la Clara Suars i per l'última hi ha la Mireia Alonso. Sí, que són tres noms bastant reconeixants de dublatge que han fet molt bon dublatge en català. Que guai. Doncs dit això tenim unes altres estrenes per avui per aquesta setmana. Correcte. No hi ha gaire estrenes més per cinemes com ja ho hem dit però almenys tenim unes quantes més. Tenim per exemple que aquest dimarts dia 12 es va estrenar Macbes i avui la teniu disponible a Pelt TV, per la gent que tingui a Pelt TV doncs teniu aquesta nova adaptació del drama Shakespeare en aquest cas en blanc i negre i donat per... Denzel Washington. Sí, Denzel Washington i Francesc McDormand. Per tant, un molt bon repartiment. També tenim Lleonàtics, un altre pel·lícula d'animació infantil de fantasia i d'aventures vinguda de Alemanya i després tenim Pajaros enjaulados entre parèntesis un drama romàntic de Alemanya també amb Suïssa basat en fets reals. Déu n'hi do. Tenim alguna cosa? Sí, tenim varietat. Ja sabem que el cinema va baixant Sí, busquem més varietat de fet. Ara passem a les plataformes i com no comencem amb la plataforma estrella que portem sempre, que és Netflix. Doncs comença. Sin pudor. Sin pudor, exactament. Aquesta és Màsteres les paraules de la boca, Raül. Doncs aquesta pel·lícula s'ha estrenat ahir, justament al 13 de gener. Una pel·lícula dels Estats Units es tracta d'un thriller romàntic i dramàtic que dura una hora i mitja. La directora en aquest cas és Monica Mitchell i em fa molta gràcia perquè no ha dirigit que jo hagi vist cap pel·lícula tipo thriller, sinó que és expert en dirigir pel·lícules d'aquestes de Nadal que vas comentar tu una miqueta de Netflix de usar-hi i tirar, entre com ets. Les de Halmax, sí. Com, per exemple, una noche vieja real, navidad por contrato, el caballero de la navidad, totes aquestes. Però es veu que s'ha cansat de fer aquest gènere i ara ha passat al thriller. Que té bona pinta la pel·lidés, sin pudor. Sí, de tanta veu aquest tipus de pel·lícula li han entrat ganes de matar. Em dius, mira, ja no ho aguanto més el meu esperit sàdico i necessito treure-ho. Exacte, totalment. I en el repartiment principal s'hi troba Alissa Milano, sortida a seris com, per exemple, Insatiable o Meia Muerl. També a la pel·lícula Noche de Fin de Anyo, sí, tipo Nadalenka. I el Sam Pech, també, és que és molt curiós, perquè tant la directora com el repartiment tenen a veure en pel·lícules nadalenques d'aquestament. El Sam Pech, per exemple, ha sortit a Pidem de Séu, la consejera de l'Amor, a part de les pel·lícules nadalenques anteriorment s'han mencionat, así que és un repartiment nadalenc, però que s'han unit tots per dir, mira, no tenim més esperit nadalenc, ara volem fer un thriller, totalment. Si s'han unit, només per participar tots junts en aquest projecte. Imagina que un deien a ser els dinars o els sopars d'abducció, no? Ja estem una mica cansats d'això. Ja hem fet deu pel·lícules d'aquestes, toca canviar una miqueta, no? No, es repartim els mateixos, però fem una altra cosa. Exacte, mira, així és totalment. Doncs bé, aquesta pel·lícula està basada en la novel·la titulada Atrapada, de Nora Roberts, i tracta del següent. Tenim a la Grace Miller, que és la protagonista, és una escriptora de novel·les de misteri que acaba de perdre la seva germana perquè ha estat brutalment assassinada i no se sap com. No obstant això, la Grace, com és molt expert en això, en buscar trames de misteri per les seves novel·les i tal, té un pressentiment sobre el motiu de la mort de la seva germana i qui ha pogut ser el responsable i farà tot el possible per la seva mà basant-se en la seva experiència, això, d'escriptora de novel·les de misteri, per resoltar el cas de la seva germana. No té gaire més. No, no té més. No, però realment té una pinta a la pel·lícula. Està bé, està bé. I sobretot pel camí de magista. Sí, exacte. No per una cosa o d'altra, si no perquè canvia, està bé. No, no, totalment. I tenim més extremes de Netflix. Sí, de Netflix. Podem trobar, per exemple, pel·lícules com La Fotocopiadora, un altre thriller, en aquest cas, un thriller feminista d'Indonesia, de fet. Esperem que no siguin d'aquells títols que fan spoiler, eh? No, no, en teoria que estava d'una noia que, un dia a borratge, li fan unes fotos i les difonen per internet i després això. Les fotocopien també per l'institut, per al seu lloc d'entorn de treball, això. I per això es diu així, La Fotocopiadora, bàsicament. També tenim una comèdia negra mexicana titulada El Comediante, que s'estrana també avui de ventres 14. I per últim tenim River Dance, l'aventura animada, una pel·lícula d'animació de fantasia, del regne... Salut! Salut, eh, gràcies. Del regne unit, Idirlanda, que també s'estrana avui de ventres 14. I per últim, us vull una estrena bastant curiosa de Prime Video, que és Hotel Transylvania Transformania, que es veu que aquesta pel·lícula s'anava a estrenar cinemes, però... no sé quan la van cancel·lar, suposo que per tema de... Complicacions, de gata, de... De Covid i tot això, doncs van decidir només penjar-la a Amazon Prime. I aleshores s'estrana avui. Diguem que seria la quarta entrega? La quarta entrega, correcte, sí, sí, la tercera era la de Hotel Transylvania Normal, la segona no me'n recordo com es deia, la tercera era les vacances en un creuer... La segona era la dos, la tercera era la tres. La tercera era tres, no? I aquesta era la quarta. Però no té el quatre en el títol, l'estima. Però bé, en aquest cas, una pel·lícula dels Estats Units Com No, produïda per Sony Pictures, Columbia Pictures, i altres productores. En aquest cas, s'acuela com no, d'animació familiar de fantasia i de comèdia, que dura 1 hora i 40 minuts, i també en aquest cas tenim Dereck Dreimon, és un dels directors de la sèrie de Gatigos, de Mítica, i d'un curt que és d'Hotel Transylvania amb escotes monstruoses, si que realment aquest no ha portat els pel·lícules... No ha entrat a la franqui, si ha dit nou, sinó que aquest ja ha fet cosetes per Hotel Transylvania. Sí, però només un cur, o sigui, vull dir que les altres pel·lícules no les ha dirigit ell. Però bueno, almenys tenia el cap una miqueta ficat. Igual que l'altre director, que és Jennifer Kluska, que també va participar en el mateix curt, en el de Míscotes monstruoses, però en quant a pel·lícula és la seva òpera Prima, com a directora. Avui tenim dues directors que co-dirigeixen una pel·lícula com a òpera Prima. Està bé, eh? Sí, curiós. És una bona manera de començar. Sí, de començar. No t'has de tirar la piscina a tu solet? No, i a més en produccions tan importants, en aquest cas, com a Hotel Transylvania o buscant la màgica de Remy. I bé, us explico una miqueta de què va, que és bastant bé, molt senzill, d'argument. Tenim quarta i última entrega, segons diuen, per tant, en teoria després d'aquesta no n'hi haurà més. Fins que no s'ho pensin? Exacte. De fet, a l'estiu també hi havia rumors que hi hauria esrec 5, que estaven pensant en fer-ho i això. Fins que no s'ho pensin? No, i de fet vaig tornar a veure esrec. Felicitats per a sempre, que és la 4. Sí, sí, sí, per veure si deixaven pistes, però realment la tanquen tota, o sigui, la intenció de la pel·li era tancar-ho ja, o sigui que realment un esrec 5 em trontollava una mica, però després... El supe eso si el cine supe obren tot, no pateix. No, però després es va confirmar que era un fals rumor, vull dir, que encara no s'està... que s'ha sàpiga, que potser després ens sorprenen, qui sap. Si la fan bé, escolta. Doncs bé, en aquesta quarta i última entrega, tenim el vampir protagonista de la franquícia, que és en Drag, que s'enfrontarà a les situacions més aterridores, viscudes fins al moment a la seva vampírica existència. I és que quan el misteriós invent d'un dels monstres que viu amb ell, que és el Van Helsing, es torna a total nínfor de control, que és el ratx monstrificador, què passa? Doncs que hi ha un intercanvi de cossos, un intercanvi de roles, que és que els protagonistes són tot de personatges d'això de Dracul, la Frankenstein, el hombre invisible, la Mòmia, tots aquests que vas presentar tu... Sí, després de la Hallow. Exacte, no, i durant el mes d'octubre també. Doncs tots aquests, i després està l'Uma, que és el que es compromet amb la filla del vampir i tal. Doncs hi ha un intercanvi de roles. L'Uma es converteix en un monstre, i els monstres es converteixen en humans. I aleshores, viuen cadascú a aquestes vides diferents des de l'altra perspectiva, i bé, tot es torna a un caos, i aleshores hauran de decidir si realment es volen cadascú així o volen tornar a les seves vides anteriors. Exacte. Molt bé, doncs una proposta d'animació més. Exacte. En aquest cas... Amazon Prime, però no és l'única estrena d'Amazon Prime i de la resta de plataformes, així superràpid. També Amazon Prime, des del dilluns 11, teniu la última gran estafa, un remake de Western, de comèdia i meta cinema dels Estats Units. A Disney Plus, passant a una altra plataforma, des del dimecres 12 teniu Eternals, aquesta pel·lícula de Marvel, de l'MCU, que també es va estrenar el novembre, crec? Sí, al principi de novembre, a partir del dimecres passat, la teniu a Disney Plus. Igual que des d'avui, a Disney Plus també teniu Jojo Rabbit. Oh, molt bé. Aquesta pel·lícula li tinc un carinyo especial. Aquesta sí, eh? Aquesta sí, dirigida per Taika Waititi, de comèdia satílica i dramàtica sobre el nazisme i la Segona Guerra Mundial. I per última filmin, podreu trobar dues pel·lícules, si teniu aquesta plataforma, que es va estrenar una, el dimarts 14 i el dimarts... el dimarts 11. El dilluns 11, perdó, era dimarts 11. Doncs el dimarts 11 també a filmin, podeu trobar un drama argentí titulat Yo Niña, i després una pel·lícula que em provoca... que em causa atenció, segons el seu títol, que és Danzas Macabras, Esqueletos i Otres Fantasías, que s'estrena avui i és un documental sobre pintura, vingut de França, Portugal i Suècia. Ostres, però sí, són interessant, eh? Sí, sí, és xulo. I, a més, per a vostè i tot, deim molt bona pinta. M'has posat en el veig, podau? Ja el veuré. Ja pel títol l'intveixes, me'n mira. Doncs s'ha de veure que podem veure a tots aquests dies, i a veure que podem comentar la setmana que ve, mentre tant, ara vaig jo. Sí, sí, et deu tornar. Molt bé, doncs... Molt veri, veri. Veri, veri, veri. No ens cansarem mai d'aquest veri, veri, veri. No, no, la veritat és que no. Ens motiva encara més. Encara em fa més gràcia. Sí, sí. Després de tant, sense escoltar-lo, no? Sí, sí, sí. Sembla que estic entrant al supermercat de la casa meva, però em dono una alegria. Sí, et dono un subidon, realment. Sí. Eh, bueno, doncs, sempre que es comença un any, es desitja que el nou sigui millor que l'anterior, i portem un parell d'anys... No és tan difícil, tampoc. No, no, això, i portem un parell d'anys que ho desitgem amb més força. Sí, exacte. En aquests casos, fins i tot justificadament. Però havent-hi opinions i situacions de tota mena que n'hi ha que el miraven davant per provar de posar bona cara tot allò que ens espera. Evidentment, sempre miraven la cara positiva. Correcte. Sempre tentàvem d'aprendre del passat, i fins i tot en la massura del possible. Sobretot en la massura del possible, perdó, remarquant molt el cas i respectant les situacions que hagi tingut que descogegui aquests dies i que pugui tenir tot el respecte. Sí, sí. Però violents de tot allò que abans hem fet en tota la dignitat del món, perquè l'humor i la pedòdia de nosaltres mateixos també ho és. Això ens fa relaxar-nos per a les seqüeles que han de venir i potser fins i tot per a asseguir-les més. Si tot això es pot establir a la vida, esclar que sí, però, evidentment, també al cinema. L'any passat vam veure com de debò o no podia ser el cinema de terror, el western, la fantasia, el cinema nadalenc, tot aquelles propostes que ho vaig posar a la Pesca. Exacte. Després de llenar, avui començàvem un subgènere que m'ha agradat ser qualificat moltes vegades de cinema dolent o absurd, que crec que és molt necessari, perquè no hi ha res més sàcara que arribes d'un mateix i fins i tot per a un llarga. La rei defineix el tema pedòdia com a imitació burblesca, esclar, d'una obra d'art, d'un tema d'actualitat o pràcticament de qualsevol cosa que se'n sacudeixi. Sí, pot fer faròdia d'exactament tot. Perquè hem fet paròdia a la perfecció de la ironia amb què hem après arribar-nos de tot. Això sí, sense intentar entrar en conflicte, no? Mm-hm. Que puc moure aquesta friaies i de vegades que escageixen, malauradament. Sí, això són més necessàries. Per això tenim infinitat de programes de televisió que parodien sèries, programes, persones, etcètera. Però en aquest mes de repés que vull trobar aquesta llista de paròdies que envergues feta a la base de pel·lícules de diferents gènere's o el que es coneix com el gènere de l'espoof-movie. No sabia que ja tenia un nom a això, eh? Doncs sí. I m'agrada perquè aquesta temporada estàs enfocant la teva secció als subgènere's. Sí, moltes vegades parlem dels gènere's, però en coses més enllà hi ha diferents categories. Es pot encercleu una miqueta més. Un espoof-movie, o una pel·lícula de paròdies, és una pel·lícula de comèdia, de estructura, és un pastig d'altres gènere's cinematogràfic. Els convèncis principis d'aquest gènere poden ser paròdia a altres pel·lícules o escenes de pel·lícules serioses, el sarcasme, la violència sense conseqüències per accions dels personatges, és a dir, aquestes d'hàstic, que també ho han parlat alguna vegada, els grans estereotips, per exemple, el policia dur. Sí, com exagerar-los. Farem broma sense cap tipus de propós, si t'inclus, bromes molt absurdes. Broma només perquè broma. Generalment, gairebé, tots els personatges fan bogeries, i fins i tot els que juguen el paper de debò, de debò s'equivoquen. Fins i tot més que els altres. Humor gestual, escenes aratxar amb moltes capes, un molt de fons. Vull dir que en el primer pla no hi ha una acció x, còmica o no, és igual, però en el fons de la imatge succeixen accions inclús més còmiques que la principal. A mi fins i tot una mal personatament és un dels aspectes que més boig em torna i que més gràcies em fa de aquests tipus de pel·lícules. Perquè fa que puguis descobrir la pel·lícula cada vegada que la veus, en un argument que en coses com són, no aguanta dos revisiones. Ja veus. És general ideal si esteu cansats de plorar amb o que estés perquè realment heu vist masses pel·lícules dramàtiques o estàs atribat de la sèrie de torn, que sembla que no acaba mai. Fa que t'oblís de les teves preocupacions cotidiones i t'attinguis a riure i a la cònia, inclús a la no-gràcia de no entendre tanta absurditat a la pantalla. Les esportmulvis o pel·lícules de paròdia es pertanyen a un subgènere de les comèdies cinematogràfiques que, com el seu nom indica, paròdia no imiten sempre el clau d'un món, evidentment, a qualsevol gènere cinematogràfic. Sol ser habitual que després de l'èxit comercial d'una temàtica concreta o una saga, aparegui la seva versió o se cuela paròdian-la. I encara que amb molts crítics no els hi prestin molta atenció i sigui un subgènere bastant injudiat, hem de dir que solen ser pel·lícules força rendibles a tequila. Solen funcionar bastant bé. Això passa molt, realment. Pel·lícules que no tenen gaire trasfons o que no els hi han donat gaire el coco per fer-les. El final és que és el que estava pensant abans. Hi ha d'haver de tot, realment. I el cinema, en general, serveix per avedir-te, per entretenir-te una estona, per oblidar-te dels teus problemes de la teva vida personal. Però hi ha dies que et ve de gust no pensant res. I no donar-li el coco, i no veure pel·lícules que et facin sentir humum de coses, sinó simplement deixar-te'n portar a posar una estona mentre t'entretingui i ja està. No passa res. A mi una clau d'aquestes sempre és los Simpsons. Quan estic satudat, los Simpsons. Deixem-ne. Que uno que Simpsons, ojo, que tenen episodis molt rat. No, no, sí que sí, però és com que em permeten deixar aquesta pau que deies estudiant a mi. Simplement asseure't i no pensen res, i ja està. I per això la gent li serveix molt. Per això suposo que són rentables, aquestes pèrdues. Doncs això, i també és habitual, dins d'aquest subject, subgènere, les pel·lícules creades a partir de la imitació de diversos títols de temàtica comuna. És el cas, per exemple, d'Espànish Movie, del 2009, la primera pel·lícula espanyola del gènere de padòries dirigida per Javier Ruiz Caldera, que és el director de Superblopped, per exemple, Anacleto, i escrita per Paco Cabezas. La pel·lícula, estrenada al 2009, com dèiem, perodiava èxits de taquillespanols com los otros, Rec, Elofanato, Manadentro, Alatriste, Lavento del Fauno, tot aquest... Sí, sobretot perodià moltes del gènere de terror i fantasia, no? Una mica de tot, una mica de tot. Però sempre amb aquest cinema espanyol, no? Sí, amb això, si no es diria Espànish Movie. Sí, el mercat cinematogràfic internacional són molt més habituals, les padòries, i al llac dels anys hem pogut gaudir de títols tan divertidíssims com a terrorista com ho pugues. Una padòria de les pel·lícules de Catastrofes que van estar d'amor al 70, o Escari Movie, plena que seria aquesta padòria d'aquestes escrims, no? Escari Movie, que n'han fet unes quantes? Sí, plena de clichés i referències en clau d'humor del cinema de terror i el cinema de slasher. Incameliente, padòria de la saga vampírica que busco. També, los muertos de l'ambre, de los jugos de l'ambre. Però em fa gràcia la gent que critica aquestes pel·lícules... Els jugos de l'ambre saca, eren, algo així, eren, també. També, també. Però em fa gràcia la gent que critica molt fortament aquestes pel·lícules, dius que és dolenta perquè té clichés, i és com... Realment és el que busca, no? És el que busca, que té clichés i tot. També teníem, per exemple, somres tecteïmes oscures, una padòria de la xiconaguda, 50 somres de dill. 50 somres, ja és una padòria de per sí. Sí, a vegades és una mica perillós. Com a curiositat, també cal dir que moltes de les companyies responsables dels títols originals també estan darrere de les pel·lícules que els caurien. Ho tenim beneficis, diguem, de manera... Per partida doble. Per partida doble, amb aquesta mena de subproducte. Encara que tot s'avigueu de les pel·lícules que us parlo, us poso un exemple, us poso exemples d'amunt de la taula que hem de recordar-les o apuntar-les i si alguna no hem tingut l'oportunitat de veure-la, mirar-la, i sí, hi ha de pitjors, hi ha de millors, però això dels gustos va una mica per tots. I això no vol dir que les recomani totes, però que sí que és interessant veure-les en un moment d'això. Sí, al cap i a la fil, hi ha un tipus de pel·lícules que la gent diu placer culpable. Jo no crec que t'haig de sentir culpable per voler veure una pel·lícula en algun punt o perquè t'intri al mut realment de veure aquesta mena de cinema, perquè realment és el que et vingui de gust en el moment. I si a tu et ve de gust, doncs això no pensa en res, i riure-te una estona amb plans absurds i amb esquechos ridículs, doncs mira, doncs no té res de dolent. No té res absolutament de dolent. Doncs com deien, us presento... Perdona, és que estava aquí amb les músiques, que se m'han perallat aquí una mica. És més difícil del que sembla, està locutant i ser l'home de les mil tecles. Sí, perquè sonava alguna cosa estranya, hi ha hagut de canviar de pista. Doncs això. Una de les més rendibles i duradores seria la pantalogia d'Escari Movie. Va arribar l'any 2000, i amb ell els germans guanyans van crear una padòria en què ells hi donissaven els clàssics del cinema del terror. Amb una història base, la combinació d'elements de diferents pel·lícules de gènere, encaixaven com a peces del mateix portler, i és clar, que després de l'èxit de la primera entrega d'Escari Movie, en van arribar 4 més. Per tant, el que deies abans, n'hi ha unes 40 més. A partir de la segona van caient la qualitat... Però això passa sempre, no només amb aquests tics de pel·lícules, i va caient la qualitat fins a tancar la saga amb l'Escari Movie 5. Tindríem, per exemple, també Super Hero Movie, que es tracta d'una padòria d'Espiderman. Tots les acabades en movies. Si no fos per l'exagradació de moltes de les seves escenes, podria passar per una pel·lícula de comèdia normal. Això és un punt a favor, ja que es tradueix com que està força ben feta. En ella també apareixen els X-Men, els 4 fantàstics, Superman, una mica de Super Hero. És igual Marvel o de Zeus, realment. Aquí s'hi val tot. Aquestes pel·lícules ho vols que s'hi val tot. Exacte. Tindríem també Paranormal Movie. El creador d'Escari Movie, Marlon Wayans, que també pot agonitzar aquest film, Paranormal Movie, va voler padòria les pel·lícules de Paranormal Activity i de Rebel Insight, amb la característica que segueix la línia de rodatge d'aquestes amb un fotatge o un metge trobat. Com que amb aquesta primera es va quedar amb ganes, de més, a la sequela, parodiava a Experient World. Dents Movie, tenim un altre més. Aquestes porfumovies parodia les pel·lícules de ball que existeixen fins a aquell moment. Però la trama principal s'acenta en un jove i un ballerí, de Street Dents, que s'uneixen per la seva passió pel ball, fet que els porta a participar a la competició de ball més important del món. No és un argument que hagi m'escoltat més donat, eh? Realment. I si parlem de quantes pel·lícules combinen en aquesta paròria, la llista és més que llarga. Disney Negro, Food Loose, Step Up, Dirty Dancing, Flashdance, Heavspray, Fama, Dreamgirls, i podríem seguir perquè hi ha moltíssimes més. Hi ha també Epic Movie, Disaster Movie, Date Movie, tot Movies. Aquí a Espanya es van traduir algunes pel·lícules als 80's i 90's d'aquest tipus de cinema i les van traduir. Bé, però no tenia res a veure amb la màltitud original, però a tots li posaven la coletilla de Com Puedes, a terroritzar com Puedes, agarrar-lo com Puedes, mafia, estafa com Puedes, a saltar com Puedes, aprendre com Puedes. La precursora va ser la de la primera que has dit? A terroritzar com Puedes. A terroritzar com Puedes? És una d'elles, és una d'elles. Totes aquestes són les que van venir a la cua d'Escari Movie aprofitant el seu èxit, però com us deia abans, abans del 2000, ja es feien aquestes paròries, les quals coneixerem més a partir de la setmana que ve, on veurem la història de l'Espulf Movie en el cinema. Tevepareu les crispetes i, si podeu veure alguna, això que t'havia guanyat. Escolta, doncs que guai, que ens introdueixis el tema i ja la setmana que ve anem als orígens, això està guai, és com veure una pel·lícula i després tenir una precoela. Doncs sí, realment. Doncs bé, doncs, m'ha agradat molt tornar a la temporada, no, a l'any de cinema a la Gresca, tant que ens hem enrotllat, tant que ja no dona temps de res. O sigui, ja hem d'acabar, realment, però continuem amb aquesta tradició de portar-vos les recomanacions de vosaltres, els ullens de les bandes sonores, amb les quals voleu que acabi el programa. En aquest cas tenim una banda sonora que ens demana la biblioteca Miquel Martí Pol, de Sant Joan d'Espí, que, de fet, ara estan allà, bueno, ho pots explicar? Sí, estan fent el cinefòrum que fan una vegada al mes de la mà de la Omigonega. En aquest cas, aquest mes toca pel·lícules dirigides per dones. Aquest trimestre, sí, és una pel·lícula més. Ara mateix estan, o acaben de veure, la pel·lícula de Ladybird, i ens han demanat la cançó Fred Esther d'Adambrook. Doncs aquí ho deixem. Aquí ho deixem per aquesta setmana. Moltes gràcies per haver-vos quedat fins aquí per escoltar-nos setmana-rera, setmana. I no us unegueu amb les crispetes i ens escoltem la setmana que ve o quan sigui. Adéu! La ràdio d'Espèl, si t'units la ràdio d'Espèl, la ràdio de Sant Just, d'una ràdio d'Espèl. I a l'esquadra d'empregostes, de la ràdio d'Espèl, de la ràdio d'Espèl. I a l'esquadra d'Espèl. But it's much too late for goodbyes Yes, it's much too late for goodbyes Time has come to stop being with you And we've been starting to fly Now it seems you don't care for me I don't understand why But it's much too late for goodbyes Yes, it's much too late for goodbyes Ever since you've been far away I've been wanting to fly Now I know what you meant to me I'm the one who just cried And it's much too late for goodbyes And it's much too late for goodbyes Yes, it's much too late for goodbyes Ever since you've been leaving me I've been wanting to cry Now I know how it feels for you I've been wanting to die And it's much too late for goodbyes Yes, it's much too late for goodbyes I'm the one who just cried And it's much too late for goodbyes I'm the one who just cried I'm the one who just cried I'm the one who just cried I'm the one who just cried Bona nit, Roger, com estàs?Molt bé, i tu? Bastant bé, bastant contenta Fantàstic! Marta, bona nit! Esteu tornant a flir-te ja una altra vegada? No! Sí! Marta, la història del Roger és aquella història No té final! No és intermitent!