La justa, el magasí matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les motges, el funk, el so, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Si busques alguna cosa en concret, deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sant Just Market, sense anar més lluny. Comper els teus comerços de sempre, ara online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comper a Sant Just, sense anar més lluny. Sant Just Market. Més informació a la bla de forma, Sant Just Market.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. No en toquis els ous. No en toquis el calamar. No en toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El bombo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Me hablas conmigo? ¿Estás de cachambe? Vemos tu cosas que vosotros no queríais. Por bueno o por mal. Y si no me escuchas, ve a ti al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, bona tarda. Benvinguts i benvingudes. A un programa més, una setmana més de cinema. A l'agrés que el millor programa de cinema del univers. O potser ens estem flipant una mica, o potser no. Perquè almenys nosaltres ho sentim així. I estem supercontents de tenir-nos una setmana més per parlar-vos de tot el cinema, de tot el setè art i de tot el que ens encanta tot aquest món. Jo sóc la Laya Vidal, la presentadora de la cinquena temporada de cinema. Com bé, ja sabreu els ullens més fidels. I si és la primera vegada que estàs escoltant aquest programa, espero que t'agradi, que el gaudeixis, els 50 minuts que ens esperen parlant de diferents facetes i diferents seccions d'aquest món, d'aquest món que ens agrada el món del cinema. M'acompanya com no, com totes les setmanes, el nostre estimat també, Raül Navarro, molt bones. Molt bona tarda, Laya, amb la simple força que... La motivació que ens dona, que ens dona la intro, aquesta intro que ens agrada tant, i també Home de les Mil Tekles, com sempre. Ja és la teva dualitat d'aquesta cinquena temporada. La presentadora de la cinquena temporada, jo sóc el tècnic de la cinquena temporada. Exacte, i a part d'això anem parlant. Un dia canviarem, un dia canviarem, hi hauràs. Un dia canviarem. Farem un switch, a veure com surt aquell programa. No confio molt, però... No, no, jo no confio en mi. Nosaltres ens agrada tot aquestes coses. Aquesta és el nostre... És la nostra escència. Sí, i el nostre pecat, el no tenir por. Ens podeu escoltar des de Radio Mullins de Rei, també des de Sant Just, d'Esvern, també a partir del Spotify i de Libox, també tenim els nostres programes allà penjats, per si ho saps més còmode, si no els podeu pillar en directe, que sapigueu que ens podeu escoltar, sigui de dia, sigui de nit, sigui de la matinada, sigui a la posta de sol, en qualsevol moment del dia, estem aquí per oferir-vos contingut, tot el contingut que vulgueu. També ens podeu trobar a les xarxes, a robes cinemalagresques, estem a Twitter, a l'Instagram, al Facebook, també. A l'Instagram, què ens han caigat? Sí, havíem d'explicar això. Un breu escori-time. Avui ens hem adonat que ens havien ha caigat el compte. No sé com, perquè el nostre compte és SuperLight, SuperFamily Friendly, realment. Només estem allà per penjar les promos, per mantenir-vos actualitzats, i el dia ja està pendent dels mostres missatges que vulgueu participant, amb les bandes sonores de l'Ollent, al final del programa, o bé en propostes que us oferim, i realment... Aquests dies heu hagut algun tipus d'interacció... Estranya, per part del compte d'Instagram de cinemalagresca, doncs que s'ha de saber què és per això, perquè jo volia entrar un moment per mirar una cosa, i de fet m'ha expulsat de cop, i ja no m'ha deixat entrar, perquè diu, potser s'ha canviat la contrassenya i jo. Potser s'ha canviat, l'he intentat ficar i no es podia. Aleshores li he preguntat el Raül, tu has canviat la contrassenya per algun casual? No tindria molt de sentit, perquè la nostra contrassenya abans ens encantava i era un clàssic. I no, no, ell tampoc l'havia canviat i li ha passat el mateix. Aleshores no sé com ho has fet. Bueno, m'he barallat una mica amb tot. Ja hem recuperat el compte. Ja hem recuperat el compte, sí que ja no patiu per si rebeu missatges misteriosos. I ara, de procedència estranya, que sapigueu que hem estat nosaltres, intencionalment. Ara sí, ara sí, benvinguts i benvingudes. Ah, cinema, ah, la Gresca! I s'havia quedat clar que he menjat, eh? Es va apuntar a fer-ho jo, eh, en fatal. No, no, no, no, no, no. Falsa la mà, falsa la mà. Doncs som-hi, una setmana més, parlem amb els vostres... De tot el que hem vist. ...entre nosaltres i amb els vostres ulleres. Allà de la setmana, exacte. Aneu pensant vosaltres també què és el que heu anat veient, si heu vist alguna cosa, si poca cosa, si hi ha molta cosa, què us ha agradat més, què us ha agradat menys. Potser sou d'aquestes persones que qualsevol pel·lícula o sèrie, que veieu l'Aneu puntuant a Film Affinity, o a Letterbox, o aneu fent fills de Twitter, explicant una miqueta les vostres opinions, les teves pel·lícules. Nosaltres som de com en termes així, a la ràdio. És el nostre estil, el que ens agrada. Mira, si sóc sincer, jo sóc de... Sempre, cada setmana, em preparo, bueno, de què parlaré aquesta setmana i tal. Aquesta secció la portem des del principi del programa, des de la primera tempurada, i mai me la preparo. Quan arriba aquí, dius, oi, és veritat, és veritat, jo que veig aquesta setmana, ai, ai, ai, ai, ai. El que hem vist a llibertat. El primer punt és com, ai, ai, ai, ai, espera, espera. Que no hem preparat això. És que jo crec que depèn del mut que tinguis aquella setmana, no? Sí. Has vist moltes coses i totes t'han impactat, o potser has vist un munt de coses i algunes estan posant més de percebudes que altres, també estàs per altres coses, hi ha setmanes que tens més ocupades, setmanes que només et ve de gust, veure una pel·lícula en concret, i aleshores la recorda superbé. Sí, sí. Depèn de la setmana. Mena en blanc. Quan et diuen, explica'm un acuditius. Uf! Que posa molt nerviosa en aquesta situació. És igual, posa una mica el mateix. Jo soc molt dolenta amb els acudits. Encara així, tu que has vist aquesta setmana. Jo he vist només una cosa, però la cosa que he vist, tenir unes ganes de veure-la ja. Mare meva. I el que he vist és una pel·lícula que vam anunciar la setmana passada, que és una... No és una sequella, realment, ni tampoc un remake. Sí, jo vas poder quedar al vostre any. Sí, és una cosa estranya. És com tornar als origens, però amb cares conegudes, però amb cares noves. Un remix de tot una mica. I estic parlant de la nova entrega d'escrim. De la saga d'escrim. Que ara va ser escrim 5, però al final li van canviar el 5 i li van treure, i ara és només escrim. Escrim del 2022. És un escapal familiar. Sí, sí. Realment feia molt de temps que no anàvem amb els meus pares a veure una pel·lícula, i va ser una experiència molt guai, perquè sobre veure-hi és escrim a la nit. És com que t'impacta més, no? En ser una pel·lícula així, com de terror, encara que té tocs molt còmics, i tocs molt divertits i molt entretingudes. Una de les coses que més em va agradar de la cinta va ser l'autocrítica que es fa. I que se sap riure molt de si mateixa. Fa un parell o tres d'autorreferències a la saga, no només referències de elements o de petits detalls, petits histèrics que van apareixent ja a les anteriors entregues, que el saps captar, encara que no les hagis vist, però no els acabes d'entendre perquè és això, perquè s'han de veure a les anteriors. Sí, realment és una pel·lícula que es pot gaudir sense haver vist les anteriors, però sí que pels fans de la saga, en sí, hi ha molts detalls que estan pensats per a aquestes persones que ja han vist les anteriors i està molt guai. El que passa que a part d'això té uns moments on critica el cinema de terror actual, el cinema de terror de com es feia abans, els clichés... Això és el que has jugat, va esclar ben al principi amb aquesta saga d'escript. Doncs aquí ho manté, realment. És que només he vist la primera, l'original i fa moltíssim temps, o sigui que he de tornar a veure... L'avui tornar a veure aquesta nova. Però abans de veure la m'agradaria que la saga, un altre cop... Bueno, per primer cop, perquè no l'he vista. I així podré captar més aquests detalls que se'n van escapar la primera vegada. Com aquells que s'escapen, sempre que són aquests 3 actors que surten a totes les places. Sí, sí, el que passa que ha de dir que molt guai l'aparició d'aquests 3 personatges... I que no els matin mai, no? I molt interessant com juguen a ells en aquesta cinquena entrega. No diré res per no disponir-les, però hi haurà coses inesperades. Jo sí que algun spoiler serà casual, perquè no l'havia vist absolutament d'aquesta última pel·lícula, però l'altre dia ho parlàvem una amiga i precisament jo crec que aquests sobreviuen, perquè han de ser els que mantinguin la saga, no a nivell de saga, sinó a nivell de assassins. Jo crec que tot està muntat per ells 3. De cada entrega, tornen a les endades perquè tenen alguna cosa a veure amb aquests 3 protagonistes del principi. Si es moren, o si ja no estan, ja no té sentit que hi hagi assassins. No diré res respectats a l'assassí en qüestió, però... Òbviament, és una pel·lícula molt entretinguda, que val molt la pena si t'agraden les pel·lícules de terror. Té una escena en qüestió que juga amb les portes, d'una manera amb les portes i amb el so. És això que hem comentat algun cop de crear l'atenció a partir de la música i silencis, que això es fa servir molt en el cinema de terror, realment. Et piquen la música molt alta, un moment d'atenció, la persona va obrir una porta i no hi ha ningú, i aleshores hi ha un silenci, es gira, i hi ha la persona en qüestió, l'assassí. Aquí juguen amb això, però al extremo. I està molt ben muntat, aquella escena va ser super guai, va ser molt tensa, i no et creuràs raó la que ens va passar. Segurament no. Va tenir la sala per a nosaltres sols. Què dius? Un altre cop. Per als 4 sols. Va anar a un cine que jo no coneixia realment, era on abans hi havia el Tinesa de cornellar, que és un centre comercial on hi ha un herós que està al costat del llobregat. Doncs allà abans hi havia un Tinesa, perquè aquest Tinesa el van tancar i han fet servir les mateixes instal·lacions per obrir un altre cinema, que es diu Odeon Cinema. Ah, vale, és de la cadena Odeon, ara. Sí, exacte. Però les instal·lacions són exactament les mateixes, no han canviat ni modificat res, sinó que és exactament el mateix recorregut. I realment és un cinema que està molt bé, a nivell de preus, a nivell del que t'ofereixen desnax i tot això, i és molt recomanable. I realment nosaltres vam anar-hi una setmana després d'haver-se estrenat la pel·lícula a les 10 i mitja, va ser aquesta sessió. Sí. I sóc conscient que l'anterior sessió que era les 9 i mitja, o les 9.45, i la següent, que és la que vam anar a nosaltres, les 10 i mitja, no hi havia ningú a cap de les dues. I són unes hores on, realment... Sí, a què passa? Ja parlarem una mica de comerci i de més, però en el moment que vau dir que es plau aconsellar, li va treure tot aquest llobreagat centre, inclús els cinemes. Les sales de cinemes les van passar cap als plau. I a partir d'aquí, si que vau dir cinesa, com dius tu, el moviment de foda de gent que es mou pel dins d'aquest centre comercial és més aviat baixet. Sí, que passa que jo realment recordo que anava al cinesa d'aquí del llobreagat, que sí que s'omplia, realment. Sí, sí. Potser era per les sessions d'una nava. Però suposo que també influïix... ja no influïixen moltes coses, però suposo també el fet de que... de que hagin tancat un temps, tot això... Ja, això també influïix. Jo, per exemple, no tenia ni idea que havia andreu veu. Doncs ara ho saps, i la gent que us interessa, realment, de preus estar superbé, no només els dies de cada dia, que normalment sí que solen haver-hi no només això, sinó els divendres propis de les estrenes, i els caps de setmana, que normalment els cinemes hi ha com... costen com 9 euros, 10 euros, així, es flippen bastant amb els preus. En aquest cas, no. En aquest cas, mantenen uns preus bastant xulos. Per tant, és un bon cine, un bon... sembla que els estigui fent publicitat. Sí, eh? Però és que m'agrada molt l'experiència, potser perquè estàvem els 4 sols també i vam poder estar allà comentant la pel·li tranquil·lament. Em veu alta i tot. No, veus? És que tot influeix, realment, la vaig gaudir molt. Els meus pares, potser no tant, perquè no estan tan ficats en escrim, en la segona escrim, el meu pare, sobretot. La meva mare sí que la vaig gaudir més, tot i que hi havia escenes bastant fortes, a nivell de gore i això, i aleshores havia de girar el cap. Però jo, com m'ho prenia a riure, doncs... Doncs me la vaig gaudir. Molt bé, molt bé. Una bona experiència, llavors. Sí, sí, realment. Aquí, m'he enrotllat, que vamos. Molt bé, molt bé. Jo continuaré a la saga d'una mica el que venia fent últimament i us parlaré d'una altra sèrie. Una mini sèrie, en aquest cas, és de Netflix, és una mini sèrie sueca. Sobre, és policiaca, però es diu persones ansioses. Allà, no l'he vist. Si no l'he vist, entre tinguures són 8 capítols d'uns 20 minuts cadascuna, és molt, molt assumible, i és una mica una... Sí, en dues hores, un parell d'hores o dues hores i mitja de la... Sí, i inicia la història amb una mica de de gata cristi, com que aquí ha sigut, on està, i tal. És una mica un atacament en un banc, l'atracador es fica en un pis de venda com estan venent, estan mostrant al públic. En aquell moment, hi ha un munt de gent que està veient la casa aquella per comprar-la, perquè és com un dia de potos obertes, i en el moment que, després de moltes hores de la sagrestia i de més, entre avui amb reients, bueno, entre avui amb reients, amb les que estaven allà, una vegada rescatant els reients i la policia aconsegueix entrar al pis, no hi ha, no se sap res, de l'altre cas. I els propis reients no saben tampoc. I els propis reients estan amagant tota algú. Llavors tota la sèrie, això és un primer capítol, tot, i a partir d'aquí, la sèrie és el policia, el guó que té i el que amagaran, mira, aquestes sèries és el... normal que són els personatges, normal que són els personatges, que te'ls volies trobar com a veïns. Correcte, que no són els típics coapetes, que no sé què, no, no, no. De fet, les policies són... com si fosin dos monillos, o sigui, són pare i fill, i són dos personatges, o sigui, però... És interessant. Però és que realment la gent habitual que ens trobem en el nostre dia a dia són tots són personatges, realment. Sí, tots són personatges i normalitzes el que més. A la nostra manera, exacte. Doncs això. Com que és curiós, m'ha agradat. A mi la veritat és que m'ha agradat... A més que una temporada per això. Sí, sí, de fet, és que estan que tranquil·lament. Ah, vale, per... És miniseria, és miniseria. Si no es planeja a fer cap més... No ho crec. Doncs mira, una coseta lleugereta de sèrie, si voleu una sèrie corteta així, doncs ja teniu recomanació del Raül, i per part nostra, ens anem a la meva estimada ciutat, així, amb totes les estrelles i tot, però no és que no són estrelles, sinó que són estrelles, perquè us dono l'habit vinguda la ciutat de les estrenes. Doncs avui us porto estrelles força interessants, eh? Sí, jo la primera em crida molt la tensió, ja fa unes setmanes que la vinc seguint, i tinc moltes ganes de tornar a retrobar-me amb el gran del toro. Exacte, que és la primera pel·lícula que us vull mostrar en aquesta cartellera de la setmana, és la última pel·lícula del Guillermo del Toro, aquest director de altres pel·lícules com El Abrinto del Fauno, que ens agrada tant el Raül i a mi, La Forma de l'Agua, la Cumbres Carlata o Hellboy, creador de totes aquestes pel·lícules, doncs tenim El Callejón de les Almes Perdides, pel·lícula dels Estats Units produïda per Searchlight Pictures distribuïda per Walt Disney Pictures, m'encanta la música que has posat de fons. En aquest cas, es tracta d'un remake d'una pel·lícula del 1947, per tant, ja calia un remake, és un d'aquests casos on un remake està justificat, perquè després, i més si és per Guillermo del Toro, després et trobes remakes que són de pel·lícules que es van estrenar l'any passat, que és com una cauca. No calia. De la qual parlaré després que és com, no, però què estàs fent? Ja està bé amb una, que la gent la gaudeixi i la descobreixi. Clar, quan fas remakes de pel·lícules molt distanciades en el temps, es pot veure la diferència. No, i es pot veure'l entendre, perquè al final sempre s'ha fet, els remakes, absolutament sempre. Però, això, estan distanciats en el temps, i si hi ha històries, estàs buscant un públic nou, però quan és d'un nen per a l'altre, com el que viu, dius, no cal. El públic és el mateix. Com el que vam fer, per exemple, amb la de Maïl Vagabundo, que vam fer un remake fa poc, que aquesta és una pel·lícula del 60 o del 50, de la de Maïl Vagabundo. En aquest cas estaria més justificat o el llibre de la selva, per exemple, que han fet diversos remakes, però remakes, per exemple, del rei León, es podia esperar una miqueta més, fer-lo demulant, per exemple. Però bé, això ja és una altra història. En aquest cas, estem parlant, exacte, d'un thriller psicològic i dramàtic que dura bastant. És de dues hores i mitja, la veritat, és llargueta. No ho hauria dit mai. Venint del to, la veritat. I el repartiment, doncs, és força interessant, també tenim noms coneguts com Bratley Cooper, actor en nacida d'una estrella amb la Leïdi Gaga, les últimes pel·lícules del Clint Eastwood, també a Juego de Armas, va aparèixer. També tenim la Kate Blanchett, és un actriu que surta a la casa del reloj de la paret, per exemple, i a la recent No Mirés Arriba, de Netflix també apareix. També tenim Rony Mara, que ha sortit a pel·lícules com Carol, Leion, Agost, Story, Herr, Maria Magdalena, entre d'altres. I per últim també apareix Toni Colet, és un actriu que ha sortit a punyales por la espalda o estoy pensando en dejarlo. En aquest cas, El Caillagón de les Almas Perdides és una pel·lícula que ha estat en diverses nominacions i diversos diversos tops, que se diu. Per exemple, estan al top de les 10 millors pel·lícules del 2021, per dues organitzacions, que són El National Board of Review i l'American Film Institute. Així no, és superprostitut. I sobretot com en noms, eh? Realment? És que si ho dius tot en anglès, no en sona. I després també té diverses nominacions. Per exemple, els Critic Choice Awards en té 8 nominacions. També el sindicat d'actors va rebre una nominació a l'actriu secundària per la Kate Blanchett. També l'associació de crítics de Chicago li va donar dues nominacions i per últim l'associació de crítics de Los Angeles li va donar també una nominació que va donar més nominacions a millor design de producció. Per tant, diverses categories en les quals hi destaca aquesta pel·lícula. Va servir-te, va servir-te. Realment sí. Es va posicionar. Exacte. I ara us explico una miqueta que va. Sí, sisplau. Si heu vist cartells, ara per tot Barcelona, està tot ple de cartells d'aquesta pel·lícula. Ah, sí? A l'any 30, als Estats Units, entre els 30 i els 40, i té com a protagonista un noi, que és l'Estanton, que és el Bradley Cooper. L'Estanton és un home que intenta forjar-se un futur de llomés prometador, és un home superambiciós, i vol un futur super prometador per ell mateix. El seu primer destí és treballar en un círc. I allà coneix tota mena de personatges que són de llomés peculiar, el més singular que vista la seva vida. Aquest círc es tracta d'un lloc que reculla a gent de tota mena i amb diferents talents, diferents com poders, per si dir-ho, poders, talents, magia, una miqueta... El típic círc de frics. Sí, exacte. Doncs ell s'instala allà en aquest círc i, amb el temps, l'Estanton aprena com treure partit de tots aquells talents. Ell no té talent, però sí que aprena gestionar els talents de les altres persones. I aprena el seu talent. Realment, el seu talent no ha aprofitat talents, com qui diria. Com en el cas d'un exemple de noia que estarà allà en el círc, és la Molly, que és una jove extraordinària amb la qual acabarà tenint un vincle bastant fort i, amb ella, marxarà cap a la ciutat per crear el seu propi espectacle a banda del círc. A part del círc. Però, un cop faci això, no s'ha tins fet, perquè l'Estanton ja dic que és un home superambiciós, més tard se li ara també una dona misteriosa que es diu Lilith. Per què se li ha a ella? Ell té l'objectiu de crear un perillós entremat que li serveixi per aconseguir encara més èxit. Tot és amb l'objectiu de aconseguir el més èxit possible. Quina mà, quina mà. I realment és una pel·lícula que vaig veure al trailer i em agrida molt l'atenció a l'ambientació que té, sobretot. Els efectes especials com estan integrats, després això, l'ambientació així de fric. Exacte, l'ambientació d'època, de círc, tots els personatges allà del círc com treuen partit els seus poders i realment és una pel·li que a banda d'això no em crida l'atenció, però com més en parlo d'ella i més en llegeixo d'ella, més ganes de veure-la. Exacte. Doncs l'apuntem, l'apuntem amb ganes i apuntem alguna més com el mètode Williams. Correcte, que el mètode Williams com a curiositat ahir va venir a l'Hormiguero el Will Smith. Una altra vegada, vols dir. Una altra vegada, sí, perquè ja són coleguilles. Doncs el mètode Williams és una pel·lícula que està protagonitzada pel Will Smith, per això l'he mencionat. Dirigida per Reinaldo Marcos Green és un director afroamericà director de pel·lícules com Monsters & Men, Joe Bell, la sèrie d'Esquadra. És un director que té molt a veure amb pel·lícules que enhalteixen o intenten defensar la raça negra dels Estats Units. Aquesta pel·lícula és molt d'aquest estil també. Produïda en aquest cas per diversos productors interessants, com són el cas de Starthrower Entertainment és la productora de los archivos del Pentown, per exemple. També tenim la productora fundada pel matrimoni del Will Smith i la seva dona, Wesbrook Studios Overbrook Entertainment que és també productora de pel·lícules d'Alguni Smith, com Karate Kid o en busca de la Felicitat i també per la Warner, que també és distribuïdora en aquest cas juntament amb HBO Max que si és distribuïdora això vol dir que la tindrem. Tindrà Poquet. Poquet en els cinemes, la trobareu a HBO properament. És un drama biogràfic i familiar sobre el tenis. També és llargata, dura dues hores i quart, aproximadament. És ja el que tenim sempre. Ja és el que estem habituats. Realment és un biòpic sobre Richard Williams, que és el pare de la Venus, Williams i la Serena Williams, que són dues de les tenistes més reconegudes que hi ha hagut a tots els temps. Realment explica la història de la visió de futur que tenia aquest pare sobre les seves filles i servir-se de mètodes poc convencionals a la seva pròpia manera va aconseguir elaborar un pla d'èxit que portaria a totes dues filles seves des dels carrers de Compton, California on van néixer fins a l'esport de l'Olim convertint-les en les dues icones legendàries que són avui dia. Després d'això no només es queda aquí la història, no només és un del punal, el punbé de com van passar de la modèstia no precarietat, però de la vida normal a ser campiones d'èxit, sinó que després d'això el pare també, a partir de gràcies a aquest pla que va fer es converteix en una figura pública que s'explicarà una miqueta les conseqüències que va tenir per ell tot el ser també una figura pública mediàtica i tal i així la Peli ens explica la influència que va arribar a tenir aquest pare sobre les seves filles des de la infància fins a convertir-les en les esportistes de lit que són avui dia. Encara. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, un biopic dels més condondents, últimament. Sí, un biopic intens, té pinta. Però tenim unes altres estrenes també a cinemes interessants, que ens pot destacar. Correcte. En aquest cas trobem El Casso Villa Capritze és un drama francès i belga del 2020, que s'estrena ara. També tenim la estrella de Los Simios, és una pel·lícula d'animació infantil que ens ve de Suecia, Noruega i Dinamarca. I per últim tenim dues pel·lícules més destacades que són agentes 355, és un thriller d'acció i d'espionatge vingut dels Estats Units. A mi em va recordar molt a Ocean's Eight, segons el trailer. I el que em va fer una miqueta ràbia del trailer és que t'ensenyen surten pel·límpic cruz i la Lupita Nyong'o també. Sí, la Lupita Nyong'o exacte. Hi ha 4 o 5 dones o 6 que venen de diferents parts del món i totes són espies i s'uneixen per fer, per donar termes, portar termes una missió. Doncs la Penelope Cruz és la espia colombiana, que és com... Ostres, però si de colombiana no té res. Que costava ficar-la com a espiac espanyola. No ben igual. No, i a més, ara m'encanto que està en el seu èxit. Volien aprofitar això. Una dada que em va semblar força curiosa. I després tenim també un documental sobre cinema de terror que es diu Mi Adorado Monster. Molt interessant. Jo li puc veure molt, molt bé. Ja té pinta que t'agradaria. I saps a qui vaig pensar que també li agradaria? És de la hormigonera. No sé per què. Sí, i tant. Jo crec que és el seu estil de cine. Per tant, si ens estan escoltant, doncs que sapigueu que Mi Adorado Monster té una recomanació que us fa el Raül. Jo crec que s'han ficat a tu amb ells en el sac, però sí. Exacte. Doncs ara passem a les plataformes, perquè sapigueu que ja des de l'any passat no portem només pel·lícules de cinema, sinó també les plataformes, no les marginem. En aquest cas comencem per Netflix, com la plataforma vermella, sempre ens porta un munt de material. I en aquest cas ens porta una pel·lícula que s'estrena avui també, Divendres 21, que és Múnic en vísperes d'una guerra, una pel·lícula del regne unit però que està en Alemany, amb un repartiment alemany també i austríac també, que és el George McKay. Va sortir a la miniseria 22.11.63, que no és molt coneguda, però jo us la recmo en un munt. També una pel·lícula que li agrada molt el Dani, que és el secreto de Marvel. I si encara no l'acabeu d'ubicar, és un dels dos protagonistes del 1917, el Ros. També tenim Janis Nguoner, no sé si es pronuncia així, però un cognom bastant estrany, apareix a pel·lícules com el Casso Colini, Cortex i la miniseria El Desertor. I per últim, un... Aquest més conegut? Sí, aquest sí, més conegut, és el Jeremy Irons. Ha aparegut a pel·lícules com Gorrion Rojo, la miniseria Watchmen o la Casa Gucci, que es bastona fa poquet, també. Doncs bé, us porto una pel·lícula que és un thriller dramàtic i despionatge, també, parlant d'espió és un altre cop, dura dues hores, en aquest cas, i el director és Christian Schwarzow. Schwarzow, Schwarzow. Schwarzow, Schwarzow. Schwarzow, Schwarzow. És Christian, exacte. Collega Christian, quan vulguis venir al programa estàs més que convidat. És un director alemany de pel·lícules també alemanyes del seu país, que és com també la sèrie Batmanx, que és com a director als pel·lícules una fortuna perigrosa o l'elecció de alemany entre moltes d'altres pel·lícules en alemany. És una... Aquesta Mónica hem vist prou d'una guerra, és una pel·li que es va pre-estrena, perdó, al Festival de Londres del 2021 i us posa una miqueta en situació respecte de què va. El context és la tardor del 1938, és a dir, que Europa es troba a la vora de la Segona Guerra Mundial. Sí, sí, exacte. Mentre en Hitler es prepara per envahir Chocos Lovakia, el primer ministre britànic, busca desesperadament una solució pacífica que a li està costant trobar, la veritat. Mentre tot aquest panorama es va escalfant, com ve delles, al mateix temps un funcionari britànic jove, que es diu huge, viatja amúnic per una conferència d'emergència i allà, casualment, també s'hi està dirigint un diplomàtic alemany que es diu Paul. Que, casualment, aquests dos van ser excompanys de classe d'Oxford i en aquesta reunió, cadascú amb la seva emissió, es troben. La qüestió és que mentre en huge i en Paul tracten d'esbrinar, si es pot evitar d'alguna manera aquesta Segona Guerra Mundial i si és així, a quin cost hauria de ser, mentre ho intenten esbrinar, els dos amics s'acaben trobant, sense voler, potser les seves pròpies vides acaben en perill. Doncs, s'haurà d'aveu, s'haurà d'aveu. A mi m'intensa també cèl·lica. La veritat és que sí. A mi m'inclus per el context. A més així, també tenim més pel·lícules de Netflix, que és on està la mare. Correcte. Tenim, per exemple, El violín de mi padre, un drama sobre música de Turquia, també s'estrena a Mandla, un drama sobre crim i màfia i Canadà, una combinació curiosa. Sí. I després, Escape From Spider-head. És un thriller de ciència-ficció amb el Cris Hemsworth, com a protagonista al Tor. Sí, sí. I després, una de les coses que ja comentava abans, això dels remakes, que era... s'estranya una pel·lícula que es diu Perfectos Desconocidos en el Líbano. Us sona una miqueta aquest títol. Sí, sí, sí. Tenim Perfectos Desconocidos en el Líbano, que vaig veure el trailer i vaig pensar que sí, Perfectos Desconocidos, la que van fer aquí. Vaig veure el trailer i és que és calcat. Bueno, igual que en altra, si hi havia un... en aquell temps també hi havia un altre. Sí, sí, sí. Jo pensava que Perfectos Desconocidos, l'espanyola era com l'original, però realment és un remake d'una de l'italiana, de l'original, que de fet s'havien anat com un parell d'anys abans. Ostres, però és que quina necessitat! No entenc. I aquí estem, aquí estem. Realment sí. Després d'unes quantes estrenes, bueno, després d'unes estrenes a cinema i a diferents cineforums i demás, arriba a filmar Benedeta. Correcte. L'última estrena que us vull destacar avui és Benedeta, pel·lícula de França, Bèlgica i els Països Baixos. És un drama biogràfic, religiós, homosexual i eròtic d'època. Sí, quina combinació. També dura dues hores i 10 minuts aproximadament en la direcció i també part del guió, si troba Paul Veroben, és un director dels Països Baixos, força reconegut. És el director de pel·lícules com RoboCop, per exemple. RoboCop, desafió total, El hombre sin somra, el libro negro o el que és una de les més recents. Aquí és poc. Realment sí. I en el repartiment principal, si troben bastantes persones també, és Virgín Efires, la protagonista, ha sortit de pel·lícules com El Reflejo de Civil, la Polís, que és francesa, i Madeleine Collins, estrenada recentment, crec. També apareix Charlotte Rampling, ha sortit al destino d'un final, Agorrión Rojo, un altre cop, o a Dunn, també de l'any passat. I també apareix Lambert Wilson, actor de pel·lícules com La Clàssia de Piano, los traductores o la nova Matrix Resurrections, que no ha tingut gaire èxit. No, pel que he escoltat. No l'he pogut veure encara, però el que tinc escoltat sí, és bastant així. Doncs aquesta pel·lícula Benedeta va estar a les accions oficiales del Festival de Cannes del 2021 i de l'any passat, i ens porta a la història d'una monja del segle XVII que viu a Itàlia i que des de petita va començar a tenir visions estranyes sense cap mena de motiu. Això no la va impedir ser monja, i ella té una vida de llò més tranquil·la, però arriba un moment on aviat es veu perturbada amb la mena de visions que té que la comencen a perturbar cada cop més i li acaben produint mals sons que són tan religiosos com eròtics, i això li perturba la ment en ser una monja. A mi també m'ho faria. Realment, no cal ser una monja per perturbar-te amb això. Més tard, per si això fos poc, aquesta monja comença una relació romàntica amb una de les monges del convent. Per afilar més la troca, i això causarà uns quants problemes i un conflicte bastant important en ella i en el convent en sí. Es tracta d'una adaptació d'una novel·la que té un títol força curiós que és Actes i Modestos, la vida d'una monja lesbiana a l'Itàlia renaixantista estudis a la història de la sexualitat. Que amb aquest títol de novel·la ja està, ja sí, saps la història, ja està. Sí, no cal explicar-nos més. És que era un títol molt llarg per ficar-li a la pel·li, per tant, va ficar ben edeta. I és com es diu la monja principal i ja està, exacte. No el més directe i encara tens una mica de curiositat de què va això. Amb aquest títol ja s'ha acabat. Amb aquest títol ja s'ha acabat. Per què escrius un llibre si ja l'altítol ho expliques? I bé, i realment Filming ens porta també estrenes força interessants, com són Lizzie, un thriller biogràfic d'època del 2018. També tenim una comèdia de terror de crim i metacinema espanyola que es corten. També s'estrena Ratones y Zorros, una relació infantil de comèdia de la República Checa, França, Slovakia i Polònia. I Ice Road, un thriller d'acció, catàstrofes i supervivència que també avui curiosament s'estrena a Prime Video. I ja per acabar superràpid. Fem una passa a les que queden. Sí, tenim Disney Plus, que també ens presenta pel·lícules com Birdman, aquesta pel·lícula que va guanyar a l'Òscar el 2014 o el 2015. Birdman, comèdia negra, satèrica amb realisme màgic dels Estats Units. També s'estrena la comèdia dramàtica espanyola perdiendo el norte. Jo la veig més demàtica que comèdia. Sí, oi? Sí, sí. I després tenim Acveo, que també ens presenta la pel·lícula nova de Space Jam. La de Space Jam, noves leyendas. Que també és una mica demàtica, també t'ho dic ara. Demàtica, sí, oi? I també ha estat un èxit brutal, o sigui. Ja, ja. Ha estat com màtics, realment. Doncs dit això, tornem a la pesca, ara marxem de la meva ciutat i tornem a la teva. La teva ciutat, que és molt més estrembòtica. Sí, avui he arribat a l'estrofa i tot. Sí, sí, sí. Avui tenies ganes que l'escoltessis. Sí, sí, sí. Doncs bé, la setmana passada entràvem en un nou terreny dels subgèneres, com els esportmovies, que us parlava de les escoles. I aprofitant la seva estena, aprofitant l'estena d'escrín, que ja saps. Correcte, exacte. Seguirem una miqueta en la línia, no? Sí, continuem amb aquestes escolesmovies i també la setmana passada vam començar pel revés i us fixeu. I amb aquestes subgèneres, el que farem és fer una mica això. Hem començat al final, ara anirem al principi i la setmana que ve us explicaré el que hi ha al mig, que és per mi, el més potent i interessant. Què guai. Ha dit això, la setmana passada vam repassar una mica l'esportmovi a partir dels anys 2000, el Mascari Movie, i totes les seves movies, movies, movies, i variants. Exacte. Vam obrir aquestes seqüeles i derivacions de movies i que no havien inventat res, que encara que sí que és veritat que ho van saber tornar a posar sobre la taula, no els van ser els creadors. Tampoc ho van ser els germans, els altres germans i l'influç dels quals us parlaré la setmana que ve, que són aquest projecte que creixen al mig, que són els creadors de terrorisme, com ho pudes, veig la gran aventura d'aquest astonàutic, aeronàutica, perdó, de Dèsli Nielsen. Els grecs ja escrivien obres peròdiques lient de la seva própria mitologia i dels seus propis herois. Ho va fer també el Quixot i feia el cinema mut, també, i gairebé sempre comptàvem el plàssit del públic disposat a veure el que tenen, l'èxit del que té al seu costat. Els grecs hi ha anat tot, doncs que et són dos. En el 1905 es va rodar de Little Train Roberti, una paròdia de la gran Great Train Roberti. També he fet a part S-Porter, per tant, rodada per la mateixa persona, però en aquest cas interpretada només per menys. Aquesta era la mateixa història, però només amb el tren petit. De quin any és aquesta? De 1905. Més de 100 anys enrere. Però fins i tot, depenent on voldria posar la línia de l'esport movie, podíem ficar fins i tot el gran dictador de Chaplin. Podria ser una esport movie, encara que un dels fets històrics en comptes d'una pel·lícula o d'un gènere. El gènere també es fa munta fins als anys 40 quan a Boticostelos trobaven a les seves judicies còmiques amb Frankenstein Bodieskabloff, L'Hombie Invisible, Mister High, La Mòmia, la plana major dels monstres d'universal de tots aquells que van parlar a l'octubre amb aquells espacials de la pesca. Que ara estan a Hotel Transilvònia, la nova Amazon Prime. També. Un altre clàssic d'aquest duor, a Boticostelos, les mines del rei Salmonete, mirant de les pel·lícules d'aventures. Fins als anys 40 ens van portar l'Oquilandia, una paròdia del cinema clàssic de Hollywood. Als anys 60 i als 70 van polir els esports obres tan irregulars com Casino Royale amb David Niven, Woody Allen, Peter Sellers i fins i tot Ozone Wells, una vegada en aquest univers de James Bond, incluso. O la valenta Saiglain Movie, amb la qual Mel Brooks va ser una pel·lícula muda per al públic generalista després d'anys de saquera. Va ser precisament Brooks, Mel Brooks, juntament amb els seus habituals, Jim Wilder i Don de Luis, qui va convertir el gènere en el seu estandard. A través del jovencito Frankenstein, en la qual no entraré gaire bé, perquè ja em vaig parlar en una rapesa anterior, i evidentment va ser la mercaria el camí de les esports movies posteriors. També va fer altres menys famoses en aquell moment, com Hike and Shitty, que és una paròdia dels fins de Hitchcock i Spaceballs, que és la paròdia. Aquí es va traduir com la loca història de les galàxies, en el 1987. Una paròdia de la saga d'Estar Wars, encara que també inclou referències altres pel·lícules com Star Trek, Alien, o el Puentes de la Liga White. Sí que té nom de paròdia, eh? Mel Brooks també actua en aquesta pel·lícula. La pel·lícula és una absoluta comèdia amb infinitat de referències d'Estar Wars, on Bespa substitueix dignament a la princesa Leia, l'Ones Tars i Bomito fan el seu torn amb Hansol i Chewbacca. Bomito, Bomito. Bomito és un gos llegant molt gran. Wow, wow, wow, com el Clifford. Sí, correcte, més o menys. Més o bastit, en mono de la feina. Ostres. O el Malbak Darth Vader, que es converteix en casco oscuro. Cascos oscuro. Amb un casc gegant. Home, realment sí. També podem gaudir de la versió femenina de C3PO o el Mestre Jogurt. Mestre Jogurt. Jogurt en comptes de Yoda. El Mestre Jedi. L'agrada dels Jogurt, no. Ara hauria de ser l'èrgica, la lactosa, però no sé si en algun gag potser ho diu. No ho sé, ara no ho sabria. A l'hora, els Monty Python s'ho demana a l'altra banda de l'Atlàntic o per els mestres que van aconseguir tancar i la gambarada de l'espuf. Així vivim la vida d'Abraia, en el sentit de la vida, els caballers de la més acuadrada. Com no hi podien faltar els... Els 2000 van entrar en joc tota aquesta franquícia de movies de què parlaven la setmana passada entre el terror cinematogràfic i un grup de reproductibles cineastes. Es va devia anar sobre segur i a crear unes petites joies que amb aquesta ànima de l'espuf movie, però amb una mica més d'estil, com Edward Wright i el binòmide, sinó Simon Peck i Nick Frost, van ser els responsables de Zombies Party. Això no és dret. Sí, crec que sobre canviar-li el nom a Zombies Party. A un nom en anglès, quan ja tenia el títol en anglès. Després també van fer Alma Fatal, aquí es va dir com a Alma Fatal, original més hot-fof, parodiant del cinema de Zombies i del cinema policial, respectivament, encara que, com dèiem, amb un estil molt diferent. Més aviat, amb estil. Amb l'estil que no tenien les altres o un estil que no... diferent. Sí. Com dèiem, la setmana que ve, us convido a que pugueu entrar en el món de fast. Zuckers. Que curiós. Van fer el gran boom d'aquest tipus d'espuf movies en l'època de les 80-90. Quinoa més curiós, de veritat. Segurament seran les que tothom recorda. Doncs ja tot això queda per la setmana que ve. Ens creies aquí el hype. No ens podeu perdre el programa de la setmana que ve. No sé quant de temps ens queda per això. Ens queda el temps perfecte per fer tranquil·lament la recomanació que no podem fer cada setmana. Sí, perquè avui estàs molt breu, el teu. Avui estàs relaxat una mica. Perquè és veritat que sempre ens enrotllem amb tot i no ens dona temps mai de fer cap recomanació cultural. I en aquest cas, tenim una recomanació cultural també que us interessarà sobretot de la gent de Molins i de Sant Feliu, sobretot. Perquè us presentem la mostra o el festival en aquest cas de cinema asiàtic del cine baix d'aquest any. Que tindrà lloc del 27 al 31 d'aquest mateix mes, del mes de gener. I obre una finestra única cap a les cultures, conflictes i costums del continent asiàtic des d'arribant des de l'Índia, perquè asià no és només la Xina, Japó i tot això, sinó que des de l'Índia fins al Japó. Fins al Japó. Exacte. Per omplir amb unes jornades, en fet són dos setmanes, doncs sembla, dos setmanes de pel·lícules i films no només actuals, que són la gran majoria, però sigles repascant també pel·lícules santigues. Ja diem, des del dia 27, fins al dia 31 a la tarda cada dia, tindreu una pel·lícula dins d'aquest festival de cinema asiàtic en el cine baix de Sanfaliú. Sí, sí, de fet, estic veient que el dia 27 hi ha només una pel·lícula, perquè és quan comença el festival, o inauguren aquesta mostra amb Last Film Show, una pel·lícula que comença a les 7 i mitja, però després els altres dies sí que hi ha com 3 o 4 pel·lícules, realment el dia 28 n'hi ha 3. Sí, no l'havia vist bé, sí, sí. El dia 28 n'hi ha 3, el dia 29 n'hi ha 3, cada dia n'hi ha 3, excepte el 27, que és quan comença la mostra, que només n'hi ha aquesta inaugural, la resta teniu una pel·lícula cada dia, des del 28 fins al 31, a les 4 i mitja, a les 6, 45 o a les 6 i mitja o a les 7, i després a les 9 i mitja o a les 9, realment més o menys són aquests trams. Sí, com es nota que tu dones la carta, perquè jo m'ho he patllet tot, que són 2 setmanes. No, que va, que va, si és només 4 dies, realment. Si no us voleu perdre alguna, us heu de donar pressa, perquè és que només la faran un dia, realment. Hi ha una hora concreta. Potser és que aquest punt no presento ni la banda sonora, la poso com a molt. Voleu saber molt més coses quines pel·lícules es trenaran? Allà, per exemple, hi podré trobar aquesta inaugural, l'est film, això, però també tindreu la mujer de l'espia, The Great Indian Kitchen, que aquesta té pinta de la seva índia, perquè sí que és la Indian Kitchen. També tenim un héroe, Running to the Sky, un segon d'o... Un segon de la fan dos cops. Mira, la fan el dia 30 a les 9 i mitja i el dia 31 a les 7. També tenim My Childhood, My Country, 20 Years in Afghanistan, una pel·lícula té pinta d'Afghanistan, també la mujer de l'espia. Teniu un món. També fem pel·lícules clàssiques com Usuthala, també ho fan. Fem aquestes noves i fan una mica de tot. Si voleu saber més informació, ja sabeu, us podeu ficar a la web del cine baix i allà trobareu tota la informació pertinent. I per últim tenim la banda sonora de Lluyent, que és com aquesta temporada ens agrada comiadar cada programa setmanal amb una banda sonora que ens proposeu vosaltres mateixos, a partir de les nostres xarxes socials, a roba cinemalagresca, com hem comentat ja des del principi. En aquest cas, l'Alicia Aguacate ens demana la banda sonora del gran showman en general. En general. Però... T'ho dic jo. T'ho dic jo. T'ho dic jo. T'ho dic jo. T'ho dic jo. T'ho dic jo. T'ho dic jo. Una mica redundant. Has d'agafar un altre track diferent... Vaig tornar de pat metro. Aquest cas el raó l'ha decidit fixar stubborn et. Penseu que sí que tots es demanarán a la nostra llista de Spotify Correcte. Volen ser una mica així, tant intentem que síguIN echtet. La banda sonora sí que es pot repetir tempes, perquè n'hi ha molts d'opcions, dins la banda sonora. Però sempre fiquem Lao. Us deixem amb The Other Side, esperem que t'agradi, Alicia, i a tots vosaltres també, i que gaudiu molt de cinema, com sempre, com us diem cada setmana. Mireu molt de cinema, també mireu sèries, ens podeu comentar el que vulgueu, a partir de les nostres xarxes, on nosaltres en persona, com vulgueu, i ens escoltem la setmana que ve. Adeu-siau! I put the other side, I don't wanna chase you down, I know you see it, you run with me, and I can catch you free, out of the touch, with your walls you keep in. So trade that typical for something colorful, and if it's crazy, live a little crazy, you can play it sensible, a king I'm conventional, so you can just get on with me. Don't you wanna get away from the shame, oh, but you gotta play, cause I got what you need to come with me and take a side, it'll take you to the other side, cause you can do like you do, or you can do like me, stay in the cage, or you finally take the keys. Oh, damn, suddenly you're free to fly, it'll take you to the other side. Hey, my friend, you wanna cut me in, blink to tell me, but it just won't happen. So thanks, but no, I think I'm good to go, cause I quite enjoy the life you say I'm trapped in. Now I admire you, and that'll show you, you're onto something, really it's something, but I live among the swells, and we don't pick up peanut shells, I'll have to leave at a 2. Don't you know that I'm okay with this uptown part, I get to play, cause I got what I need, and I don't wanna take the ride, I'm gonna need to see the other side, so don't do like you do, I'm good to do like me, ain't in the cage, so I don't need to take the key. Oh, damn, I'll get to see the other side, I'm gonna need to see the other side. No. I'm sure he's been a billy of macro-buddy And he's played ugly to me And I wonder if he's ever had a day of fun in his whole life That we are drinking beer at noon on Tuesday And the bar that faces a giant car wash And the good people of the world are washing their cars on their lunch break Homes and excrevenants vests, they can and skirts and suits They drive their shiny dots with the Buicks Back in the phone company, the record store too Well, there's nothing like billy and me, cause all I wanna do is have some fun I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun Until the sun comes up of the Santa Monica Boulevard I like a good beer buzz early in the morning And billy likes to peel the labels from his bottles of blood He shreds them on the bar that he likes every match in an oversized pack Letting each one burn down to his thick fingers Before he's blowing and cushioning them out He's watching the bottles of blood as they spin on the floor And a happy couple inches apart Dangerous, they're close to one another The bartender looks up from his one ass But all I wanna do is have some fun I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun Until the sun comes up of the Santa Monica Boulevard I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun I got a fever, I'm not the only one All I wanna do is have some fun I got a fever, the party has just begun All I wanna do is have some fun All I wanna do is have some fun I won't tell you that you're the only one All I wanna do is have some fun Until the sun comes up of the Santa Monica Boulevard Until the sun comes up of the Santa Monica Boulevard La cadera buida Bastant bé la veritat