Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¿Está de cachambe? Hemos tu cosas que vosotros no queríais. Por favor, por favor, por mal hecho. Y si no me escuchas, vete al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Una setmana més, jo sóc la Laia Vidal i aquí estem. Per parlar de totament de cinema, el cinema que hem vist, el cinema que s'està metent en els cinemes. Valga la redundància. El cinema que trobem a les plataformes i el cinema que estan els nostres records i totament a de cinema. Benvinguts i benvingudes una setmana més al nostre estimat programa. Des de Molins de Rei, on es podeu escoltar, també des de Ràdio d'Esvern, hi ha les nostres plataformes Alibox, Alis Potify, que estem en aquesta cinquena temporada, com veig ja sabeu. I com totes les setmanes, com no, no estic sola. Company Raül Navarro, que també està com a home de les mil tecles. Què tal? Raül, com estàs? Molt bona tarda. Molt bé. Estic molt bé, molt animat, i aquí jugant amb els botonets. Proven sempre, no? Sí, sí, sí. Noves coses? Sí, sí. Així no m'ho vejo, les altres rendes... Hi ha programes que funcionen, però després sempre tens mal lliure. Aquí no hi ha ningú que tringeixi. Això és bo, això és bo. Moltes gràcies. Ni a tu ni a mi. Estem aquí tan panxos, però realment com si estiguessin parlant en no cafeteria o en un bar, normalment. I així volem que se sentin els extraterrestrients, també. Sí, jo crec que aquestes són una mica la clau que hem mantingut des de sempre, inclús començant per el mateix nom. Fa uns dies ho explicàvem on anem de vista, que ens feien el ràdio Castellà, una salutació des d'aquí. Està guai, això, eh? Que s'interessin per programes d'altres ràdis locais. Sí. Si no, ho havia vist mai. Sí, jo crec que l'acusament entre uns 6 altres és important. Finalment, nosaltres també ho fem, no? Ràdio Molins, ràdio Esbel, fem aquesta germano també una mica. Exacte. Llavors, que ens obrin les portes... M'interessa que també altres ràdis estiguin interessades, així ens donem suport entre tots. I tant. Doncs això... Jo aprofito per dir que ja estic millor del confinament, perquè he tingut Covid, però ha estat una setmana per descansar, realment. Jo pensava, sense tenir Covid, perquè l'únic bo d'agafar-ho és els dies que et pots prendre de descans, perquè estàs a casa i tot això, i pensava, aprofitaré per fer un munt de coses, per veure pel·lis, per ser productiva, per fer un munt d'activitats. Però realment, quan ho pilles, no et ve de gust fer res. O sigui, realment, és que depèn de com et pilli, dels símptomes que tinguis i tot això, però és això que no em venien ganes de fer gaire coses, sobretot els primers dies, i també per descansar, i després ja ho has fet, però realment, com estàs allà tancada, no pots fer gran cosa tampoc. No condeix, no? No. O sigui, que ara sí que ja es dic, sempre ser inmunitzada amb moltes ganes de gresca, de moltes coses, i hi ha moltes ganes del tema que parlarem avui, perquè avui ja us avanço que no serà un programa convencional. No, intentarem fer una estructura diferent, és una cosa que ens hi hem fet moltes vegades, aquests especials monotemàtics, i a tempurals. En realitat, cada programa de nostre el podeu escoltar, és igual si no és a la setmana, o sigui, podeu descobrir pel·lícules noves i diferents, encara que s'hagin estrenat ja fa temps als cinemes, i ja es tinguin a plataformes o nois, i us heu d'esperar, però no passa res, perquè realment us podem dir, bona tarda, bona nit, però això ho vull escoltar quan vulgueu, ho deixem a e-books, Spotify, i tot això, i també estem a les xarxes socials, a Róla Cinema La Grisca, tant a Twitter com a Instagram com a Facebook, que els podeu trobar. Doncs sí, i avui, com deia, és una miqueta més especialet, perquè jo crec que és un dels pocs programes, sempre donem la nostra opinió de les pel·lícules i de més, però jo crec que avui és un dels tres programes en què aprofundim en la nostra opinió, en les nostres conjetures. Sí, les nostres experiències, els nostres punts de vista, respectar la situació com està actualment, com la veiem en el futur, més o menys va per aquí la cosa, no avançarem fins que comencem el programa, però més o menys sí, va per aquí. I estem molt emocionats de presentar un cop més, senyors i senyors, un altre nou programa de cinema a La Grisca! Gràcies! Oh, que nostàlgic! M'encanta! La veritat és que ha sigut una mica a sols, eh? He triat una de les que tenim de fons sempre, ja m'han anat bé, a tu també, perquè a mi sempre ens agrada. Sempre ens ambienta! És una de les meves bandes, una de les fetices, i la veritat és que era emocional. Realment sí. Doncs bé, volíem presentar aquest tema, perquè em sembla molt interessant dedicar un especial. Bé, realment, nosaltres en el programa presentem pel·lícules actuals, que s'estrenen els cinemes, les plataformes, és cine que podem veure actualment, en els últims anys, es parla de la història del cinema, de com ha anat evolucionant el cinema a llarg de les dècades, i de clàssics que podem recuperar, i tot això. Però hi ha un tema que hem parlat per sobre, en diversos programes, però no hem dedicat un 100% d'un programa a indagar el respecte, i és sobre el futur, que espera... que ell espera el cinema en el futur, en els darrers anys, com a mini, com a mitjà i com a llarg, i com veiem nosaltres el programa, cap on va, i què és el que podríem, inclús, imaginar-nos en plan de ciència-ficció. I bé, ens semblàvem un tema força interessant per debatre, i per tractar diversos punts en un sol especial, oi? I tant, és un tema molt interessant, que ja hem parlat moltes vegades, molt per sobre, però sí que voldríem dir una mica el fet que no parlarem del cinema com el CTA, com les pel·lícules en sí, sinó com el cinema més aviat, com a... com a moviment, o com a experiència, per dir-ho d'alguna manera, no? Com a element cultural. Això mateix, com a element cultural, i no tant el cinema com es fa, o es deixa de fer el cinema. No tant a nivell tècnic, com es representa les pel·lícules, tal com són, en sí mateixa, o en general, com a experiència, com a moviment nosaltres, per això, diem que és un programa com més subjectiu, en aquest cas, on ens explàiem la nostra opinió, la nostra punta vista, i tot això. Resumint-lo molt, molt és la diferència, diguem, entre el cinema i una sala de cinema, doncs volem parlar una mica més de 15 del futur d'aquestes sales de cinema, o maneres de disfrutar d'aquest cinema, de gaudir d'aquest disfrut. Exacte, i jo crec que podríem començar, a veure, comparant la situació actual amb com estava el cinema pre-pandèmia, com ho vivíem abans, perquè realment tampoc ha canviat tant, tant, tant, tan extrem, però jo sí que he notat una diferència a l'hora de consumir cinema, i com es veu el consumir cinema com estava abans, a com està ara. Jo, per exemple, com estic posant nostàlgic amb la música, m'acompanya, però jo crec que anirà bé. Sí, sí, jo crec que també. M'agrada la sensació. Jo, per exemple, recordo que el 2019 va ser una molt bona època per mi, en quan a viure el cinema, perquè va ser l'any on més vaig anar al cinema, i tant per mi mateixa, tant sola, que jo recomano molt a la gent anar sola al cinema, que hi ha com un estigma que no sé per què està, que la gent li fa vergonya en el sol al cinema, o perquè no sé, o perquè està malament vist, o perquè està associat com que no té a ningú... Tristesa, no? Sí, en tristesa, que no té a ningú amb qui veure una pel·li, i per això va sola a sola, i és com... No, sigui, jo hi ha pel·lícules, no sé si et passa a tu, Raül, però jo hi ha pel·lícules que veig els trailers, o sé les sinopsis i això, i penso, ostres, aquesta m'agradaria anar-la a veure amb tal persona, o amb tal companyia, o amb tal amic, o amb la meva parella i tal. O aquesta l'avui sol per mi. Sí, exacte, si a mi em passa, jo veig pel·lícules que penso, ostres, m'agradaria molt anar a gaudir, de veure-la, però realment no trobo a ningú, o és que l'avui ha disfrutat per mi mateixa, i per què no puc anar-hi, saps? I em fa molta ràbia la gent que no es dona l'oportunitat, i això per això, jo ho recomano molt. I jo el 2019... Jo sempre ho vaig fer, però... El 2019 va ser com... coincident amb els Òscars i tot, que em volia posar super en sèrio, no sé, recordo com que hi anava un parelló cops per setmana, sempre, o un dia mínim, i normalment dos, i era com, no sé, una... una activitat quotidiana, dins del meu dia a dia, i no per això deixava de ser especial, realment, jo gaudia sempre d'anària. I no sé, i era una experiència que m'agradava i tot, i aleshores va venir la pandèmia i es va aturar tot, i després de la pandèmia, és com que... vull seguir fent tu, però no sé per què és més difícil. Com que... No sé. També les vides han canviat, tenim altres rutines, tenim altres activitats, les ganes no deixen de ser allà, però és com que... no sé, és com que... l'esperit ha canviat d'alguna manera, i no parlo només per mi, sinó en àmbit general, ara costa més trobar el moment d'anar al cine, i és com que tinc la impressió que en el cine s'ha convertit en una experiència com més... més ocasional, i més com de celebrar, com... Ostres, avui vaig al cine, és un dia de celebració, és un dia de... que no puc fer-ho tots els dies, quan abans sí que podia fer-ho tots els dies, i per això era com més comú. No sé tu com ho has viscut, però... Aquesta és la meva experiència, almenys. Sí, sí, jo estic bastant de cosa amb el que dius. També fa el fet abans deia anar sol, estar com estigmatitzant, d'alguna manera, i jo crec que és una qüestió de cultura social, perquè al final el cinema com neix, de una experiència col·lectiva, de veure un projector acompanyada amb molta més gent. En canvi, la tele, que era el contrari, la pantalla petita, era més individual o més amb la família, en cert moments... Sí, i al final el que reunia a tota la família, la televisió, sí que hem trobat que és un punt com més social. Llavors, en el moment en el que va sol, que jo també ho acompanyo molt, que també és profitós, perquè al final estàs una estona amb tu mateix. Sí, exactament. A vegades... i per l'endemà avui passarem per aquí, per aquest punt, i per vegades el cinema ens dona la opció de coses que no podem fer a casa, en el sentit de podem veure la mateixa pel·li, si avui dia podem veure les mateixes pel·lícules, gairebé podem gaudir de la mateixa imatge, avui dia gairebé també, no és exactament així, però gairebé també, d'això també, llavors que podem tenir diferent, doncs mira, avui dia, si ens centrem en la societat actual, doncs un telèfon mòbil, per exemple, a casa estàs i no aguantes tota la pel·lícula, potser sense agafar el mòbil, o mirar qualsevol cosa, o fer qualsevol altra cosa que no sigui estar per la pel·lícula, en canvi, si vas a una sala de cinema, només estàs per la pel·lícula. No sé que sí, és una persona mal educada, i facis servir el cinema en mig de la sala, o tinguis la sort d'estar sol a la sala, que també malauradament passa més freqüentment que abans de la pandèmia, i... si estàs a dins d'una sala, és com que saps més greu, no? Sí, les condicions, a més, també és pagat per l'entrada i tot, llavors saps més greu, també és veritat. Doncs això, i a final, això que és una activitat social, a final està vist diferent del que vagis sol, però és totalment recomanable. A final és el de sempre, millor sol que m'ha d'acompanyat, no? Exacte. I tu has notat també diferència en el teu cas de... He notat moltíssima diferència, també. Però la manera com tu consumeixes, sí. Sí, sí, he notat una diferència abismal, també. A mi em passava més o menys el mateix, no? Sempre he consumit molt de cinema, molts productes audiovisuals, en general, i... Des que portem a fer-ne el programa, potser ens els obliguem encara a consumir molt més, no? Però... als últims anys, aquest 2012-2019, com deies abans, potser hi havia hagut un gran boom, passaven moltes hores, que molts dies no hi havia, potser hi havia una setmana que no no és el cinema, en el meu cas, però... Però a tu s'escompensava. Era molt més regular, sí, perquè a vegades entraves a la primera sessió i surtes a l'última. Sí, també, també. Però clar, era... com més habitual, no? I jo he de reconèixer que des que... va començar la pandèmia, fins al dia d'avui, he d'onar d'asala de cinema, sí, que he tornat, però, bàsicament, he tornat a festivals, o... o en ocasions molt, molt, molt, molt contades... I dia són tres, molt, molt, molt més. Molt puntuals, sí, com els cinemacotradics, no? Correcte, sí. Però, això dic, en aquests dos anys, però d'alguna manera, en aquests dos anys que portem de pandèmia, he anat tres vegades al cinema, si no conden els festivals de sitges, molins... També et dic que no he tingut en compte abans una cosa, que és que jo sí que he notat que abans de la pandèmia no em forçava, no vull dir forçava perquè jo ho anava pregust, però com que em sortia més a anar més regularment al cinema perquè allà hi trobaves trenes que no podia veure d'una altra manera, si no eren aquell mateix moment, i a més que traies païs lliures i tot això, i en canvi la pandèmia ha incentivat una cosa que hem parlat molts cops, que és que les plataformes, cada cop més, estan apostant per portar material que abans de la pandèmia només hauria estat primer a cinemes, que de fet ara es fa la doble fórmula de portar, d'estrenar-les directament a plataformes i també uns dies previs en cinemes o simultàniament en cinemes uns dies, perquè la gent que vulgui experimentar-la això en primera instància, en una sala gran i sense distraccions i com a l'experiència de la cine, tal i com la coneixem, però que jo recordo abans de la pandèmia que, per exemple, si volia anar a veure Netflix, era per veure una sèrie que només estava a Netflix o ve una pel·lícula que només feien a Netflix, però que no tenia tímtes cinematogràfics. Ah, hi ha hagut contingut molt més...molt més a mi, o molt més de la pesca en la pel·lícula antiga. Sí, sí, exacte. No érem estrenes com a tal actuals. Si no tenies aquests blockbusters, no? No. Que només estan ara a plataformes. I en canvi, ara sí que és veritat que, per exemple, des del 2020 o des dels dos cas de l'any passat, ja s'estan començant a plantejar tenir nominades pel·lícules de plataformes, que això no havia passat fins al moment. Això no es podia a les bases dels càrrecs. No, no es podia, i ara mateix és impensable no agafar pel·lícules o de Netflix o de Disney Plus, perquè són produccions que realment se les estan currant molt per estrenar-les només a plataformes. Per tant, la comoditat de veure estrenes, que realment tenia ganes de veure abans només en cinemes, ja que les estrenen només a plataformes, doncs penses, doncs ja la veuré a casa, saps? Ja, ets una mica més selectiu. En el moment en què tens les dues opcions, doncs aquesta ja la veuré a casa, aquesta la veuré al cinema. De vegades ni tan sol et donen l'opció, sinó que ja directament les trenen a plataformes, i aleshores ja no pots decidir, o penses, ostres, si tinc la plataforma, si estic suscrita a la plataforma, encara que la facin al cine, doncs si la puc tenir uns dies després gratis entre cometes, doncs ja... Gratis, no, però sí. Sí, entre cometes, m'ho he dit ja. Sí, a veure, al final, quan enten en joc aquestes productores, perquè són productores al final, de continguts, que al final són les que estan ficant tota, no tota, però la gran majoria de la pasta... Sí, no hem d'oblidar que el cinema no deixa de ser un negoci. Sí, però això dic, sempre s'ha de mirar per aquí, i les empreses faran servir les estratègies de marketing i que creguin millor la gent que vagi a veure aquelles pel·lícules que generin més números. Clar, i ara el cinema s'ha quedat com pels romàntics, pels nostàlgics. Pels que ha quedat l'experiència d'entrar en una sala de cinema. Amb una experiència ja t'ho comentàvem, com més concreta és en un moment concret i especial. Que, al final, aquestes etapes, el cinema ja l'ha viscut, no? Al final, on parla molt de vegades, tot és cíclic, una mica, i per aquestes fases també ha passat el cinema anteriorment, no? Per exemple, en els anys 50 o en els anys 70, millor dit, una típica sessió que podria mostrar a partir dels anys 70, no en els anys 70, sinó a partir de fins al dia d'avui, que podria tenir una sessió típica, o podria tenir una sola pel·lícula, uns trailers davant, algun es pot, i poc més, i ja està. I trailers tampoc tants, perquè ara són de trailers a punt de pal. I, originalment, les pel·lícules venien precedides d'algun acte de varietats, d'una actuació, de la sala i de més. Sí, era com més en directe a tot. Sí, però més tard, inclús, es van canviar pels colmatratges davant de la pel·lícula. Normalment era una pel·lícula, anys més tard serien dos, però era una pel·lícula. Aquí a Espanya volem reconèixer quan posaven el nodo davant, que d'informatiu, d'alguna manera. Clar, és que el cinema es va adaptant segons el context on es troba, i l'època on es troba, també. Clar, final, no deixa de ser també un... anava a dir un control de masses, però tampoc és això. No és exactament això. No, un entreteniment. En el cas del nodo sí que ho era, però al final era una mica això. Al final era l'entreteniment, però ha enfocat en un cert públic concret. Després del nodo, per exemple, també tindríem les típiques comèdies que posaven aquells colmatratges còmics del Gord i del Flaco, davant de la pel·lícula, de... O d'animació, fins i tot. Sí, del Tom & Jerry, dels YouTube, dels Disney. També es va fer els serials, que feien els Estats Units. Aquí no sé si s'ha arribat a veure el tema dels serials, però feien Frans i Gordo, ni de més, no? Perquè això que et va ser, als anys 50 s'acabava el blogbooking, que és el que deia... es deia blogbooking aquests colmatratges obligatoris davant de cada pel·lícula, que a cada pel·lícula havia de tenir un colmatratge concret davant de la seva pel·lícula, i normalment de la mateixa temàctica que a cada pel·lícula, això, al final, als anys 50 s'acaba. Tot i que Disney i Pixar ho segueix fent, en el seu espècie, en cina, almenys. Sí, però, bueno, aquí estàs fent autonomoció, una mica així. La finalitat era diferent. En els anys 50, també, per arribar a la televisió, aquesta popularitat de la tele fa que... les sales de cinema es buiden, que aquí és on volien arribar, i aquí apareixen la doble sessió, per exemple. Tu faries dos pel·lícules pel preu d'una. En algun moment, inclús, era triple sessió. Sí, que al final és el que està fent ara, també, al cinema actual. Sí, hi haurà estratègies per no perdre el seu públic. Correcte. I per adaptar-se a les circumstàncies, que el cap i a la fi, això és el que fa qualsevol mitjà i qualsevol moviment. Negó, sí, al final, no? Sí, que és el que van comptar, per exemple, a Radio Castellà, en el seu moment, que... Alguna gent es preguntava, ostres, tu que vas estudiar comunicació divisual, feia molta ràdio, i jo comentava, hi havia molta gent que pensava que la ràdio es moriria amb les noves tecnologies, amb les xarxes, amb internet i tot això, i jo no crec que realment mori la ràdio, sinó que s'adaptarà com tot. I jo crec que amb el cinema passarà el mateix. Sí, jo he fet, posant aquest exemple de la ràdio, jo crec que la ràdio, inclús, és una opció personal, que s'ha rebifat amb aquests moviments tecnològics. Amb el tema pot, quasi, tot això, perquè la gent ho pugui fer des de casa i... I tenim plataformes com a Storytel, com a... milers de coses d'Audiol llibre. Totalment. Que, al final, no deixa això una mica ràdio, no? Que és l'audioficció, la noficció, els crudames, i això. Si vols veure-ho com que la ràdio, tal i com era abans, morirà, doncs, potser sí, però la ràdio, com a concepte, no morirà. Si no que s'adaptarà i evolucionarà. Clar, al final serà una oferta audiovisual, com d'això que estem parlant, més a la carta, més personalitzada, amb molt més tàrget, al final tens molt més diversitat. Sí, com a més gent puguis arribar, més diversitat obtens. Clar, que aquests, una mica, l'ubó que volíem exteure de... Podríem exteure moltes coses bones, també. No només dolentes. Del cinema i d'aquesta evolució, sigui, ara tenim molt més tàrget, molt més variedat per poder anar a un producte concret. Ja veus, hi ha de totes les temàtiques i per tots els gustos, realment. Sí, jo crec que a tots ens ha passat, que està, com deia, davant d'una plataforma, i dius, què veiem? De vegades tens tantes opcions que no t'assideixis per res, i al final acaba sense veure res. Dies, dues hores, mirant l'agista i... Més estona, escollint, que veient la pròpia cosa. Clar, i això, si us fixeu, també és cicle, perquè abans anaves al cinema i anaves al cinema, i què veies? És que no podies anar en bucle, i si tu entres a la pel·lícula, a mitja pel·lícula, t'esperaves i ja veies el principi després. Com que vas a un museu i hi ha una projecció, que dura 3, 5, 10 minuts, i al final s'acaba repetint constantment. Exactament igual. Vull dir, en 80, 90, hi van les... els multicines, les multisales, i a partir d'aquí tenim el dilema de què veiem. Exacte. Tenim dues opcions a Cartallera cada setmana, noves. Clar, i això ho hem anat multiplicant cada vegada més. Aleshores és el que comentàvem, que en aquell moment generaven estratègies per incrementar la gent que vingués allà, com la doble sessió, i en aquest cas, com podem veure això? Ara, amb les repesques de clàssics en la gran pantalla de pel·lícules que no van poder veure gent que ara els agrada molt. En el cinema en el seu moment perquè no havien nascut, o perquè era molt petit, o perquè en el seu moment se la van perdre, i ara volen recuperar aquest sentit de nostàlgia, perquè hi ha molt de nostàlgia. Aquests romàntics, que jo ho inclueixo, aquests romàntics que ja hi anàvem abans, en el cinema. Ostres, us fa gràcia, no ho podeu veure. Jo crec que he perdut el cinema. No l'he vist mai a casa, no vaig al cinema. O també incrementant les sessions, que això jo he vist que abans no passava en temps de pandèmia, abans era molt difícil agafar una sessió matinal del cinema. També. Només podia ser en moments molt concrets, i en pel·lícules d'animació, sobretot, infantils, per anar amb nens, amb la família i tal. Però des de la pandèmia, jo he notat que ser cinemes a Barcelona, que abans... En obert, no? Sí, en obert sessions a les 11, a l'1,5, abans l'explau feia, per exemple, però era un dels pocs casos molt, molt específics, i en certes pel·lícules concretes, ara amb qualsevol mena de pel·lícula, i en molts cinemes també fan sessions així matinals. Clar, al final, el que han de buscar és això. Al final, el cinema, igual que ha de fer... Més oferta per abarcar més gent. Clar, com dèiem abans, de l'any 70, 50, 80, i tot aquest moviment social, han fet que el cinema, com a tal, es vagi adaptant a buscar el públic, que de vegada més, a rescar-lo, no? I és una mica el que s'està buscant, ara. Ara què passa? Que tots tenim aquestes plataformes, que estan molt bé, que tenen molt de contingut, que ja tenim, inclús, aquests vostres blockbusters que havíem avançat, aquests bombazos que tenen propis de cinema, ara els tenim també a plataforma. Llavors, el cinema, com a tal, ha de buscar la via per poder trobar... Per diferenciar-se d'aquesta consumició a casa. Clar, perquè al final ha de ser una oferta cultural, el cinema, com a tal. Les sales de cinemes s'han d'oferir com un lloc cultural i poder buscar diverses opcions. És important pensar en una dualitat que té a veure amb això, que és el fet que ara en els cinemes... Cada cop més això ja passava a pre-pandèmia, però ara s'estès també, anar a aconseguir la màxima comoditat en els cinemes, en el sentit de poder agafar butiques molt més còmodes, que això és com la menys dins de tota aquesta escala, però també que hi hagi sales que permeten tenir cambrers, que tinguin, que et portin menjar durant la projecció, que tu puguis demanar qualsevol cosa, que no et fiquin peges en aquest aspecte, com incrementar el restaurant, com dins del cinema, no només pots menjar snacks o crispetes, sinó que et pots demanar un sopar sencer. I també visc cinemes amb llits i tot. Jo sí que m'adormo al cinema ja de primeres, però imagina't si et tingues un llit. Per això em quedo a casa. Això és una mica l'arma de doble fil, al final una mica, perquè els que ens agraden gaudir l'experiència del cinema, ostres, al final, ja no estic parlant d'aquell etern debat, crispetes i crispetes, però estem parlant de coses molt més enllà. Allò ja es queda molt baix. I al del costat estigui sopant, o estigui en un llit d'aquells, i jo volen gana, ja. Que tinguis olor a pepperoni de pizza, no? I al final hem pagat tots per veure la pel·lícula, i jo vull veure la pel·lícula. Estic aquí per veure la pel·li, no per fer activitats que podria estar fent a casa. Això em va portar a pensar, quan estava pensant en punts i tal per tractar el tema d'avui, això em portava a pensar, ostres, realment, si et fiquen totes aquestes facilitats, ara, en una sala de cine, si vols gaudir de totes a l'hora, que pots decidir algunes i altres, però si vols de totes a l'hora, penses, ostres, realment, l'únic que diferencia en el cine d'estar a casa és que la pantalla és més gran, però sí que la sonoritat és millor i tal, però si tens un bon equip a casa, si tens un bon projector, uns bons altaveus, una bona sala insonitzada amb una pantalla molt gran i tot, i tens un sofau, tens un llit, pots agafar les coses de menjar des de casa, i pots pausar i tot, realment, què diferencia veure-ho a casa, cada veure-ho al cine. Aleshores, m'agrada el punt de vista que m'has comentat abans, que podem parlar-ho també. El punt de vista, perdona? Del contrari, que és el que potser el que et volen fer, les sales de cine per diferenciar-ho, és donar-te ja la comoditat de tenir-ho tot fet. Clar, final és això, una mica el que no hagis de fer bé, i el que estiguis allà amb un servei, és el que intenta en aquest tipus de sales, de butaques, d'aquelles extra reclinables, catapultes, que acabes de disparar cap al sostre. Mil coses d'aquelles... Sales en Junior, també, que no sabia que existien sales per nens, que fan com descansos... Jo perdona'm a mi, però jo vull diferenciar molt bé les coses en aquest sentit. A veure, si vaig al cinema, vaig al cinema, per molt que... No em posis tu gans al costat, perquè els nens s'estiguin saltant, perquè per això sí que em quedo a casa. Si vas a una sala d'aquestes, ja saps el que vas. Per tant, és per gent que ja s'espera que hi hagi nens on passaran els teus gans. Evidentment, evidentment, evidentment, sí. La sala tan concreta sí, la sala tan concreta sí. No ho feu de raó. Però, al final, estem barrejant tant per poder trobar on rascar, que, bueno, mira, jo crec que si fas amb aquestes diferenciacions, doncs si vas aquí, vas a veure això, i tu vas a aquest ambient, i aquí tu vas a aquest alt. Exacte. Encara, perquè al final és una oferta que estàs donant a qualsevol. Ja em sembla bé. El problema és quan la gent també a vegades es pren la confiança de dir que si en aquella estic saltant i estic tirant-me pel dubó en aquesta, que no és una sala... O sigui que també dir allà la consciència individual de cada persona d'haver pagat per una cosa i després aprofitar o no el que has pagat. Sí, el que passa és que, al final, et tornem al mateix. És un exercici social que estàs fent en comú amb molta més gent que no et coneix o que no, i que no té per què aguantar-te, o que t'aguantin a tu, no? Exactament. No, no, per això dic que, al final, jo crec que s'han de diferenciar les coses. Però igual que això, en qualsevol altre àmbit, ja sigui cultural o no cultural. Exactament el mateix. Parlo del mateix del que està en la sala d'espera del metge i està cridant allà, com es veu. Clar, clar, evidentment. Si vés aquí, vés allà a fer una activitat. Jo crec que realment l'apadèmia també ha incrementat que la gent que anem al cine, com ja hem comentat, que som romàntics i tot això, ja sabem el que anem. Per tant, generalment, serà més difícil trobar-te una persona que no falti el respecte o això. Serà com més impuntual, no? Bueno, vull pensar això. Vull pensar això. Vull pensar això. I el que has comentat com experiència cultural que s'ha convertit al cinema, m'ha recordat també una notícia que he descobert, també, investigar una miqueta sobre el tema, que cada cop més hi ha com el cinema concebut com no només anar a la sala, sinó fer activitats a posteriori o pre-pel·lícula, per si dir-ho, per gaudir-t'ho d'una experiència com més completa i més diferenciadora del que podríem veure a casa. Una experiència molt més immersiva. Exacte. I aquí vindrien... És que aquí hi ha un munt de coses per tractar, però aquí vindrien, per exemple, com les 4Dx o el cinema de 5D, que encara no està del tot implementat en pel·lícules d'estrenes com a tal, però és que tu quan em vas parlar que hi havia estrenes que es podien veure amb els seguents movents, amb olors, amb canvis de temperatura, com que et sents directament en la pel·lícula, jo vaig flipar. Jo pensava que això només es quedava en certs curmatratges que fan expressament. Per exacte. Sí, pensats expressament per aquesta mena de funcionalitat, i que no trespassaven les pel·lícules blockbases com a tal, d'estrenes, de cinema i tal. I quan em vas explicar això, m'haig de quedar, ostres, estem fent el futur. No, al final, donem una mica de la mateixa. Aquestes tecnologies són tecnologies que ja existeixen, que en pares d'atraccions porten anys i anys de portant-les. Però és això, com que estaven només al marge de l'omèndium, com més, com a atracció, com a base en part d'atraccions, i vas a fer això, però no com a activitat de cinema, com a tal. Sí, però evidentment la tecnologia cada vegada està més a la mà i la tenim més controlada. La tenim més alt en el dia a dia. Clar, i hi podem haver, va fer aquest tipus de combinacions o conjuncions, entre tot. Exacte. I les sales com aquestes 4TX que tenen aquestes funcionalitats, al final, el que estan fent és implementar aquelles tecnologies. I... Hem parlat del 4TX en concret moltes vegades, perquè tenim una sala bastant a prop, unes sales condicionades per això. Home, és una experiència, és una experiència. El problema de tot això és el mateix de sempre. Si el cinema ja era carta, però sí, no? Ja, evidentment. Estava vivint a ser una mica prohibitiu. Clar, si en un moment en què enfriquem aquestes tecnologies, això acaba sent molt més prohibitiu, perquè després puja, evidentment. I al final... Sí, perquè si ja el cinema... L'estem veient com una experiència puntual, imagina't si hi afegim més elements. Clar, clar. Quan no sé parlar del 4TX de les pel·lícules que he anat a veure, sempre s'ho diu el mateix. Ostres, és un cinema per cada dia o cada setmana. No. Sí, sobretot de gèneres concrets, també. Sí, evidentment. D'acció, més d'acció, d'aventures... Sí, però bueno, ja... No veure un drama romàntic. No, però és que ja directament no l'extracten aquestes sales, ja directament les descarten. Clar, clar. Agafen l'estena de la setmana que pugui ser adient per aquest tipus de sistemes. Exacte. I encara i així hi ha algunes que quadren més i algunes que quadren menys. Perquè al final d'així, aquí, no deixem de pensar que un equip de tècnics que està acondicionant perquè la pel·lícula no està arrodada de pensar en això. Clar, clar, que això és un altre. No està arrodada de pensar en aquest tipus de sistemes, sinó que hi ha uns tècnics, uns... Hi ha un equip de darrere. Un equip de darrere que està col·locant cada moviment, cada acció on toca i com toca i estudiant bé cada sequència de la pel·lícula. És molt interessant el que has dit que no estan pensades en això. És com quan... quan es va implementar el 3D per TVCOP, que només hi ha com 3 o 4 o 5 pel·lícules al llarg de les contades que van estar pensades expressament per ser en 3D una d'elles a batar, que jo recordo molt bé l'experiència, però després hi ha hagut altres que estan... Ara ja no tant, no veig tant 3D. El cinema 3D ha caigut. El cinema 3D ho ha intentat milers de vegades. Portem des del 60, 70, intentant el cinema 3D. Sí, amb el stereoscòpic i de més. Sí, sí, sí. Ho he intentat moltes vegades, però al final és una qüestió que el sistema, per exemple, que existeix avui dia per fer 3D, és un sistema que funciona i funciona molt bé. Però tornem al mateix. Sí, per al públic que va a la sala, és car, imagina't com és de car produir una producció en 3D, perquè han de ser unes càmaras especials, s'ha de tenir una planificació molt concreta. I al final el cinema es fa molt diferent. Estan segur que funcionarà. Tenint aquesta certeza. Tenint un prestigi al darrere i tot és més fàcil. Llavors, per a les productores, era molt més fàcil fer la pel·lícula tal qual, com s'havia fet sempre, digital, com que tu vulguis. Llavors li pots fer un 3D i ja està. I fer una adaptació més fàcil. Això per mi és un fiasco, perquè al final no dona la profunditat que ha de donar. Aquí tenim un altre... Clar, per això dic. I aquí tenim un altre problema, que hi ha gent que amb certes no s'hauria dit. Si en mi ho havia dit. No sé què. Hi ha gent que és capaç de veure les profunditats en 3D. Clar, és veritat. Per segons quin tipus de ulls, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, clar, al final... Llavors, això tinc capacitat d'haver una pel·lícula que potser en altres circumstàncies l'hauries gaudit. Clar, clar. Llavors és que realment és tanta gent i són tantes variants que s'han de tenir en compte, que al final optes per a lo general, pel que saps que et funcionarà i per això, precisament, si et fixes per això, estan obrint diverses experiències, diversos tipus de sala. Ens parlaves del 4DX, però també tenim l'Xcreen. El Xcreen, són 3 pantalles a la sala. Tenim una frontal i dos laterals. Que ja només faltaria una al sostre, una al terra i una altra al terrera per tenir l'experiència completa. Sí, el que passa és que aquesta... No l'he provada aquesta, l'experiència Xcreen aquesta, però... No l'acabo de veure del tot. I l'ús de mi, jo pensava, ostres, el que estan fent és deformar el fotograma. No, he estat indagant sobre el tema, no deformant el fotograma, sinó que la pel·lícula es veu tal qual com una sala normal, només a la pantalla frontal. Però a les dos laterals, només en algunes escenes, només en algunes escenes, diguem que... s'amplia... El fons s'amplia, però ja passa de res que tingui val evància en els costats. És només per a un plimatge. Caprici, entre cometes, per respectador, per sentir-se una mica més immersiu en certes escenes i tot això. És només en certes escenes, i només per un plimatge. No, em sembla bona idea, la veritat, perquè si haguéssim de deformar, sí que seria una mica també... El que sí que em sembla molt interessant, i a vegades hem parlat d'això, fa un temps, crec que fa un parell de temporades que us vaig presentar, ho vaig parlar molt per sobre, del cinema inmersiu. No sé si heu escoltat d'aquest tipus de... el que deia a l'Alla, d'aquest tipus de sessions de cinema en què et donen un espectacle i una ambientació posterior i anterior. Sí, jo també vaig saber d'això gràcies al Raül, perquè tampoc en tenien idea, i quan vaig saber la idea vaig pensar com ho faria fer això algun cop. La veritat és que sí. Com el que hem comentat també a alguns de vegades del cineforum, nosaltres, que això es fa molt, realment, i no és una cosa d'ara, també s'ha fet en el passat, de veure una pel·lícula i després comentar-la amb la gent que l'ha vist, amb el director, amb el productor, amb la gent del cinema que ha organitzat i això del cinema immersiu, la veritat és que és una cosa que tinc al cap, ja ho saps, que fa molt temps, de poder fer alguna cosa. Però... És molt interessant, aquí en Espanya només es fa Madrid, de tant en tant, són sessions contades, de tant en tant. Ara mateix s'està fent a Madrid desafió total. Llavors tu entres, són unes quatre hores d'event, per dir-ho d'alguna manera, en l'actiu. És un event. És un event en el que entres en una mena de doport que portarà al mar. Parlem de la pel·lícula de desafió total. Tot ple amb actors, tot decorats, una mica ambientat, una mica bastant ambientat. Com perquè et sentis part de l'ambientació, de la pel·lícula. Està pensat per això? A més a més, et projecten la pel·lícula, durant la pel·lícula també tens actors d'actuació, també d'actuacions. Això crec que també és una de les coses que han estat intentant. I d'aquí, sense anar més lluny, de festivals també. El festival de Molins, per exemple. Sí, però una cosa són les performances entre pel·lícula i pel·lícula. Sí, i una altra cosa és dins la pel·lícula. Clar, i ara el que us deia d'actuacions que el que fan és que tens una pel·lícula, està en marxa, per exemple, que està encara tenent la pel·lícula, o un troes d'una mena com a taxa, pel·lícula de Terminator 2, o Terminator, no sé si 2, 3 o 25, de Terminator, i hi ha ser els moments de la pel·lícula en què els actors surten de la pantalla, interactuen per dins de la sala i tornen a entrar a la pantalla. Però això forma part de la narrativa de la pel·lícula. Sí, que no et treu de la pel·lícula, al contrari, t'hi margeix encara més. És com que surten de la pantalla per interactuar davant teu. Això l'únic dolent que té és que només es pot fer en pel·lícules molt específiques i molt concretes. Per exemple, recordo que em vas parlar que això ho van fer també amb Titanic. Amb Tiburón. Ho veien dins d'una mena de llac. Exacte, això. I no sé quina més. També ho han fet amb Diru Tirancin. També. Aquí a Barcelona també s'ha fet alguna vegada. També. I són experiències molt més immersives. Sí, amb ambentacions astrafalàries, ja sigui del passat, d'ambientar el passat, o bé futuristes, o bé històpiques, que no podem trobar tant en el costumrisme del dia a dia. Clar, i a la vegada és el que deies. És una cosa més ocasional, més com el teatre, que el fas de tant en tant, quan pots. Que en el teatre també tic, tampoc hauria de ser alguna cosa tan... No, tornem a la mateixa. Tornem a la mateixa, exactament. No hauria de ser tan ocasional. Clar, clar. Però les coses tan com estan i... Doncs això passarà una mica amb aquest cinema, doncs podràs escollir entre anar a una sala de cinema a un teatre. Finalment és una mica això. Volia parlar també... Has trobat alguna cosa de cinema en Uber, o sigui, en 360 graus. L'única realitat virtual que he trobat ha estat en situacions molt concretes després d'anar a un museu que també ho tenien, o bé en pas d'atraccions, però ara hi ha la opció de tenir la realitat virtual a casa teva, també, jugar jocs en realitat virtual. Que això també és un tema que volia tractar aquí, de manera breu això, que els vídeos jocs cada cop més estan present a les nostres vides i com això afectarà en el món del cinema, perquè ja està clar que la indústria dels vídeos jocs ha superat des de fa anys a la del cinema i com el que comentaves abans de pel·lícules que no estan pensades per ser vistes d'una manera com per exemple la M3D, cada cop més estan fent productes sí pensats per veure d'una certa manera com són les pel·lícules interactives amb realitat virtual, amb realitat augmentada que s'acosta una mica més el món del vídeo joc i el que comentaves del cinema immersiu, de sentir-te a part de la pel·lícula que això és el que aconsegueixen els vídeos jocs aconseguir una perspectiva molt més subjectiva de la història, perquè realment estàs controlant-ho la història tu prens la decisió, no? Exacte, amb molts vídeos jocs i sentir-te un habitant un participant més de l'experiència jo crec que això també cada cop més s'anirà veient en cinemes i ho anirem veient a les sales Sí, a les sales s'ha intentat a les sales pensava que és bastant complicat a plataformes, si ho tenim, perquè a final tenim molt més... Tampoc tant, jo espero que ho vagin i fiquen més Sí, anirà ampliant-se suposo, perquè a final això és com una mena de vídeo joc però a casa tens més estris també et dic que hi ha moments i moments a mi la idea de poder prendre les teves pròpies decisions i decidir l'aventura i descobrir diferents finals jo m'apassiona, m'encanta Però això és qüestional, no em facis escogir sempre clar, clar, escogim la història Hi ha dies que et ve de gust ser passiu total i que et donin una història ja m'estagada o veure una cosa que no et faci pensar gaire hi ha moments i moments Sí, i amb això del cinema interactiu passar una mica el mateix que ha passat amb el 3D també, al final una mica això la primera pel·lícula considerada cinema interactiu és Quinautomat que és una pel·lícula xeca que es va presentar el 67 a Montreal l'Expo de 67 a Montreal i la sala disposava d'un sistema de got cada butaca amb un butó verme i un altre verb s'havien de fer servir cada vegada que el protagonista sortia a escena i demanava consell al públic què fem, fem això fem allò, era una mica igual aquesta vegada entre el teatre i el cinema clar Bueno, Quinautomat Quinautomat, ah, com es deia Quinoautomat volia fer pensar que les nostres decisions comptaven però no era així de fet el final era sempre el mateix perquè és un cinema, és molt més complicat Sí, perquè pot haver-hi bifurcacions però després poden desenvolupar-se i com discuteixes amb les 200 persones de la sala tu què li has donat, com ha sortit aquella opció si jo li he donat aquesta, tu també i això també té a veure amb la dificultat de quan fas una pel·lícula pensada d'aquesta manera, ha d'haver-hi una sala pensada perquè es pugui doater-me amb les butaques, amb ficar els botons i és tot un sistema que no és fàcil d'implementar de la nit al dia i avui dia encara seria una mica més fàcil de com ho van intentar a aquella expo per fer l'espectacle ja estava bé era més performàtic però és ara, a nivell digital quan es pot arribar a fer allò de fer-te amb la revivada del DVD això s'acaba de aconseguir podries collir una mica per on va cada història També et dic que el fet que les coses evolucionin no implica que sempre hagin d'evolucionar en una línia recta vull dir que hi ha idees que són molt bones però que en l'època que van sorgir, o fins i tot ara no es poden implementar per les condicions o perquè la gent encara no està preparada o perquè no hi ha una consciència de consumir els productes d'aquella manera que es pretén i sempre hi ha fiascos però això no vol dir que es descarti totalment o que si ha tingut èxit es mantingui per sempre i això consisteix en diversos punts de vista diverses idees, diverses provocacions i en això consisteix a adaptar-se a evolucionar, a veure el que funciona que no en certs moments després provar-ho més endavant quan es tenen els recursos necessaris o quan el punt de vista sigui diferent són molts factors a tenir en compte clar, una mica és això i el que dèiem, hi ha productes que no són bona idea tampoc funcionen com alguna cosa perquè no, jo vaig al cinema perquè m'expliquessis la història no per fer-me la jo, per fer-me la jo, me la faig per fer-me la jo em poso a dormir i em poso a somiar i m'apunto als omnis i a plataforma si voleu provar ja em dic que sempre sobretot a Netflix a Netflix podeu trobar alternatives i a mi em faltaria per exemple a Muffin Prime o a Disney Plus o a HBO però tot arribarà, jo crec no hi ha pressa tampoc al final són productes, són opcions que van sorgint i bueno per acabar, jo crec que podrien perquè ja ens està acabant és el dolent de quan estem aquí xerrant si que realment podríem estar perdent un muni i a vegades i per acabar, una mica com veus aquest futur perdó, t'agradaria una mica el que tu deies abans anem a somiar una mica sincer ficció com t'agradaria que fos el futur d'aquestes sales de cinema o d'aquesta experiència del cinema a mi m'agradaria que el fet d'anar a una sala de cine de gaudir d'una bona pel·lícula no es perdés, aquest esperit romàntic que ens manté, que es seguís encara que sigui d'una manera diferent encara que sigui consumint o diferent que aquestes ganes de consumir cinema no s'envegin realment i a mi el tema de la immersivitat dins d'una pel·lícula serà un moltíssim el fet que cada cop més puguis sentir-te a part de la història sobretot si està ben explicada si hi ha molts elements que puguis gaudir fet de olorar el que aquell personatge està olorant a quin moment o sentir-ho també et dic que en cert moments en certes escenes que siguin més narratives com de dolor o el que sigui potser allà no ho preferiria tant però jo crec que el cinema és un bon futur que s'adaptarà bé a tot i les circumstàncies ja ha passat en anteriors vegades la pandèmia no crec que sigui la destrucció la destrucció del cinema jo crec que això és molt radical igual que el que comentàvem abans de la ràdio tot això si jo realment el futur que li veig al cinema és molt positiu, hi ha moltes coses que no ens imaginem perquè és que ni tan sols ens hi cap a dins el nostre cap encara jo estic molt interessada en el que ens ve per endavant i amb moltes ganes de veure-ho molt positiva jo també ho comparteixo totalment a aquesta visió futurista i vull pensar que això igual que s'han sortit moltes altres vegades potser és més que el que vull pensar que el que espero però igual que s'han sortit moltes vegades hi ha una altra punt d'inflexió que ha una evolució una adaptació i tornarem a estar parlant d'això doncs d'aquí tant de bo puc estar parlant de nosaltres però d'aquí 100 anys estaran parlant o d'aquí 10 anys 10 anys han canviat un munt de coses imagina't en els propers 10 anys com haurà canviat sempre ens podem juntar i tornar a explicar exactament, això no hi ha cap impediment molt bé doncs m'ha agradat molt parlar d'aquest tema amb tu Raül realment dona per molt d'especulació i de tot i m'encanta debatre els diferents punts de vista de com veien nosaltres el cinema actualment en el passat, en el futur, és pasat present i futur en el cinema això és el que resumiria el programa d'avui i en aquesta temporada esperem portar més especials a temporals així, d'altres temàtiques i que vosaltres també ens compartiu els vostres punts de vista a les nostres xarxes estaria molt guai poder generar un debat col·lectiu entre tots en aquest esdeveniment social que comentàvem com és el cinema moltes gràcies per haver escoltat el programa per haver arribat fins aquí per suportar-nos una setmana a la setmana i nosaltres estem encantats d'estar una setmana més a Cinema Alegresca i adeu-siau adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu