¿Has bailado con el demonio a la luz de la luz? El gobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¿Estás de cachandras? Vemos tus cosas que vosotros no queríais. Por favor, por mal, por mal hecho. Y si no me escuchas, vete al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca, el millor programa de cinema del bas llobregat de Catalunya, que és un programa de TV3. És un programa d'Espanya, d'Europa, del món, de l'univers, o això és el que nosaltres intentem, almenys amb aquesta bona vibra i aquesta motivació que ens dona la nostra nova cinto de la 5ª temporada, que sempre ho dependim cada setmana, però és que s'ha de valorar la feina que va fer el Raül en fer aquest muntatge de les frases i tot que ens motiva setmana a setmana a setmana. I també s'ha d'anar a la ràdio Molins de rei i els divendres al 91.2, també a ràdio Desvern al 98.1 i també en diferit, tant a les plataformes d'Espotify, d'Ebox i ens podeu contactar a les nostres xarxes socials, a Robacinema Alegresca, tant a Instagram, com a Twitter, com a Facebook. Ens podeu contactar. Si algun dia voleu venir aquí a l'estudi a fer de públic a participar en algun dels nostres programes, ja sigui un especial, d'alguna temàtica concreta o algun programa normal que fem de... de les setmanes arries de setmana. O sigui, estem aquí convidats sempre a l'estudi i nosaltres us rebrem amb els gràcies oberts. Ja veieu que ja estic supermotivada per començar el programa, però, evidentment, no estic sola, com cada setmana tinc aquí el Raül Navarro. Molt bona taula. Que avui... Veig aquí que estàs convidant i convidant a gent i que avui no em conviden, conviden i a mi. Home, escolta, no et convidem perquè ja donem per suposat que estàs, però, si no, evidentment, estàs convidat a tot. I avui estic molt il·lusionat perquè, a més... T'ho podem veure. Estem almenys d'un metre. Almenys d'un metre, no? Això no es pot dir? No, no, no. A dos metres. Estem a dos metres i separats per una mampada, eh? Correcte. Estem separats per una mampada. No, però em fa molta il·lusió perquè tornem a la mateixa taula amb la que vam començar, aquest programa, en la primera temporada. Tu tornes al teu lloc. Jo, en el meu, tenim aquí la carida del Dani, que encara està a continuar avui d'en aquest sentit. I em fa molta il·lusió que t'ho podeu tornar aquí. Com és que estàs afliregut i no estàs a les tecles? Qui està controlant la música i qui està controlant els sons que estem escoltant de fons? Doncs avui tenim... Hola, veus? Avui tenim... Una persona en pràctica, es diguem... Avui tenim una convidada! Ah! Una convidada d'aquestes que diuen que se'n demana que vinguem. Doncs avui s'ha complert el nostre mandament. Que a més, en sentit de la piscina, diuen una convidada, ostres, tenim públic avui. Va, fica't a l'estudi i fes de tècnic. No ha sigut idea seva. Hem estat nosaltres que... És el jo que li he dit. Vull tenir el raül al davant, per un cop, davant a dos metres de distància i no separat per una finestra només. I ara fiquem el marrón d'estar... De totes maneres, el que presentem és l'Anna Martínez. Ens ha acompanyat en algun programa, en alguna candelera, inclús, i avui que tornàvem en aquesta setmana de candelera, era carient. Ha volgut visitar-nos a la nostra cotidianitat. A més, ens farà el favor de fer-nos de tècnica. Que més que aplaudir-li i donar-li la benvinguda. Fem-nos-les alguns efectes d'això. Perquè així te manitzem una mica la feina, també. I tant, i tant. I bé, res més, nosaltres ja estem preparats, estem ready per començar ja aquest nou programa de cinema alegresca. Així que benvinguts i benvingudes a una nova edició, un nou programa de cinema alegresca. Oh, t'he controlat i tot, clar. Sí, sí, ja ho té per la mà, eh? No és com que s'hagi estat aquí 5 hores practicant i res. M'agradaria que la gent pogués veure com s'està rient. Això passa bé. És que en aquest programa ens ho passem bé tots. Sí, perquè és gresca tot. O sigui, ja ho diu el programa. Passem bé, veiem pel·lícules, veiem cinema, pel·lícules, sèries, documentats, o que sigui. Qualsevol cosa, qualsevol producte audiovisual dels que sempre els parlem aquí. I aquesta setmana no és menys, no? No sé si aquesta setmana has vist molta coseta. No he vist gaire coseta. Doncs passem a la següent secció. Ah, no, escolta, escolta. Fem patir a l'Anna. Ah, Ana, tu tens alguna cosa a dir? No, pel·lis, que has vist d'això. No he vist alguna coseta, no? He tornat a veure Encanto. Has tornat a veure Encanto. Sí, perquè... Es va deixar desencantada la primera vegada, ho d'acord? No em vaig deixar desencantada, però... Un cop més em va deixar dormilada, aleshores... Hi havia escenes que no recordava, cançons que no recordava. Un cop em van fer una referència... Sí, com a dos sorollites. Jo vaig quedar amb una cara de... Com ho quedo, sorollites? Aleshores la pel·lícula em va dir... Tia, dos sorollites, com la pel·li d'Encanto... I jo, puf, que estava allà en el quinto suello. Sí. Jo t'admet que no m'he assegut a veure-la. A casa de la meva família sí que l'ha vist. Els agrada molt. Però no m'he assegut a veure-la. Però sí que he vist més o menys, però una vegada cosa. I em va fer molta gràcia fa... No té la teva estona, eh, però... Ah, no, no, que és una estona per nosaltres. Vaig llegir l'altre dia... Una cosa que em va fer molta gràcia, perquè, per l'ho poc que he vist així per sobre, ho vaig veure molt relacionat. I és que comparàvem Encanto... amb One Division. Amb la sèrie de... És veritat! Jo vaig veure també un tuit al respecte. I la veritat és que... Des de la... Quan expliquen la synopsis sí que és veritat, que és molt semblant, realment. Des de la ignorància del que no s'ha assegut... A veure-la en calma, eh, i en carinyo. A mi em va semblar bastant semblant. Ara, quan expliquis el que has vist al llarg de la setmana, poscaré el tuit aquest i el llegiré, perquè realment sí que té moltes semblances, així explicat de manera simple. I... O sigui, la vaig tornar a veure i em va sorprendre per una banda, i em va deixar igual que l'última sensació per l'altra. Sí, hi havia coses que no recordaven algunes cançons, algun... algun gir de trama, o la part del clímax m'imaginava diferent a com... que havia vist el cinema, i pensava que aniria per una banda i em vaig saltar com el tros més important de la pel·li, per tant, jo vaig sortir amb una sensació de... Ja no vas començar bé. No, no, no. Va començar sí, començar. Va començar, esperta. Però a partir de la mitja hora de pel·li, ja vaig començar com a clocar els ulls una mica i aquí ja vaig començar a perdre info. I anava veient la pel·li a trompicones. Què passa que... Vaig acabar la primera vegada de veure la pel·li amb la sensació d'ostres. Està guai, les cançons són... són molt... enganxen. En l'especte artístic i visual és supercolorit, és supervistós, està superbent fet. Però la història sí, és com que es queda curta, es queda com simple. I realment, a segona vegada, que la vaig tornar a veure, sí que és veritat, que no va ser tan simple, com la recordava, però igualment, hi ha com coses que no sé, podria ser una història més elaborada, podrien haver indegat més en les personalitats dels personatges i es queden com una mica per sobre, que això és molt de vegades el que passa amb una pel·lícula amb el poc temps que hi ha, realment, que una sèrie, per exemple, podria explorar molt més aquests aspectes. I a vegades massa, també t'ho digues? Sí, també és veritat, també és veritat. El problema de les sèries és que a vegades massa. Està guai que deixi com coses una miqueta de l'aire o sense explorar, perquè així es poden explorar també en futures produccions, una sèrie, una segona pel·lícula o el que sigui. I, de fet, abans de tornar a veure la pel·lícula, vaig llegir a Twitter també una reflexió que es feia sobre que molta gent havia tingut aquesta sensació de ser una pel·lícula que havia agradat molta gent, però després per altra banda, era com això, com molt senzilla, la manera de resoldre-se i tot com que es quedava curta. I és que, realment, hi ha com un viatge de l'heroi acostumats a veure 1.000 produccions cada dia, però que era un viatge de l'heroi que no s'acabava de realitzar del tot. Aleshores, quedava com la sensació de d'ostres. No tens el retorn, diguem-ne. No, no, és que no hi ha retorn. Això dic que no tens el retorn. Clar, sí, hi ha viatge de l'heroi, en aquest cas de l'eroïna, que és la Maribel, la prota. Però, com tota la pell li passa a la casa, la Mirabel, no Maribel. És la Mirabel, això. Perdó, perdó. La costum d'escoltar el nom aquí, de Maribel, al lloc de la Mirabel. Doncs la Mirabel, la prota, totes les aventures que li passen estan a dins la casa, d'on viu. Aleshores, és com que em va molt aquesta reflexió, perquè és com, ostres, sí que és veritat que fa un viatge, una mica físic en alguns aspectes, però sobretot d'ella mateixa, psicològic, i de la família, i de l'espai físic, és com que no acaba, està viatjant, però no acaba de viatjar del tot. Aleshores queda com a mig estinta, és una mica. I sí que és veritat que vaig tornar a tenir aquesta sensació. Però bé, és una pel·lícula, és xula, és xula, però em quedaria amb d'altres. Però veus amb aquesta explicació que acabes de donar, ja estàs explicant One Division, no? Sí, sí, és cap de fet, ara mentre expliques que has vist tu, però bàsicament és això, és el que acabes d'explicar. Mira, jo aquesta setmana us volia parlar d'un parell de cosetes. Per a una banda, sabeu que últimament estic veient una mica més de sèries, li estic donant una mica més de temps, això? Sí. Tot i que a vegades tu deies amb una sèrie, es pot aprofunditzar més amb els personatges, amb la drama, amb la història, també et dic a vegades massa. Estic veient una sèrie, i és el cas del que abans parlàvem ara. Sí, estic veient una sèrie que encara n'han acabat, que és el Xivo 81, està a Netflix, està produïda per James Wan, però tant... Wan? Està molt bé, la producció està molt bé, la idea està molt bé, la drama està molt bé, m'agrada, inclús l'ambient, com ho crea aquests... Quins l'ambient, o sigui, en quin context passa tot? És com una mena de viatges en el temps, com a través d'unes cintes de vídeo, que s'ha quedat tot el format dels cinemes, dels vídeos, i també amb pel·lícules de Mini TV. O sigui, tot un... També veiem... Com és analogic, també? Sí, aquest artista que recupera aquestes pel·lícules analogiques per poder recuperar aquestes imatges. Però va fer un viatge en el temps del mateix personatge, uns altres personatges, d'unes altres dimensions. Està molt bé la proposta, però sí que és veritat, que com passen moltes vegades en les series, a vegades li donen tanta profunditat que els capítols com que es dispersen una mica, i d'objectiu principal que tindria a la sèrie. I dels dosos, o capítols francès, que es fan tediosos precisament perquè vol donar una pausa d'un ritme que potser necessitaria una mica més per allò que m'estàs donant, perquè al final ha acabat sent una línia en què el capítol és bastant linear, diguem, et dona un clifranger final i te l'acaba aquí i tens ganes de saber el següent, però tornes una altra vegada una línia plana. I li acaba, i falta una miqueta. Saps el que li passava aquesta mateixa estructura? Que has dit que l'estupro de la plana durant l'episodi, però després, clifjant que era el final que et fa tornar a continuar, a voler continuar la sèrie, The Walking Dead, això ho feia, sobretot en les últimes temporades. Ahà, correcte. Exactament el mateix. Les últimes temporades de The Walking Dead passen exactament el mateix. Això és per a una banda. He començat a veure també, que tampoc ho he acabat. Estem molts, que és una sèrie que no em quedava molta atenció, perquè és aquest món... M'he sentit a parlar, és coreana, no? És un món molt semblant a Tento Bosán. Ahà. Dins d'un institut, un apocalipsis zombie dins d'un institut. Interessant, però bueno, tinc tot aquí a l'aire, que aquí hi ha cosetes molt bones, cosetes que, bueno, estan molt vist, però... I sobretot és la... Tot dins del paràmetre dels zombies, que ja sigui real, hi ha moltes coses... Bueno, i real, però depèn de com ho fas. Sí, per això, però... Clar, hi ha una situació en aquesta sèrie que és... No calia... És que... Ha entrat un zombie dins d'una habitació, d'una classe en la que estaven tots tancats aquí. O sigui, però el passeig és el transplent. Plents. No vols dir que no és millor que acabis amb aquest zombie, o el facis fotre el tis per la finestra, el que vulguis, i continues estant a salvo, al dins de la classe. No, anem a canviar la classe, i dius, vamos a ver. Si més hi ha un en contra de 500... Correcte, no, és que... Anem a posar els personatges en situacions... Límit. Però que serien il·lògiques, també. Com ficar-los a l'extrema. Tot i així... Es pot entretenir un... I... Després del programa... que hem fet aquests dies, sobre aquests anys que podem sobrepature, i a més, he vist també... crec que també està Netflix, de l'Humanitat 8. Una pel·lícula francesa, una comèdia francesa, sobre el confinament. Sobre el confinament en concret. És un... El confinament com l'hem viscut? Com l'hem viscut. Sí, que té com una part de... Sí, tal qual. És una comèdia. És una comèdia. Una comèdia del Danny Boone, d'un actor típic francès, un típic actor francès que ens coneixen a moltes altres pel·lícules. Té moments molt divertits, però, al final, és com que es fa una miqueta llarga, també, perquè fa dues hores i deu, una cosa així. Jo crec que per a una comèdia és massa... Sí, és una comèdia que hi ha gent... Però és curiós perquè ens ensenya que aquesta pandèmia s'ha viscut igual a tot arreu. Sí, sí, realment. I aquests mateix estereotips els hem viscut a tot arreu. Absolutament tot. Tots els tòpics que hem trobat aquests dos anys, es trobem en aquesta sèrie, en aquesta pel·lícula. És que realment la pandèmia ens ha afectat a nivell global en general i som humans tots. Vull dir que és normal que ens hagi afectat de maneres similars encara que sigui en països diferents, cultures diferents. És un esdeveniment que hem viscut molt iguals, molt a la part. I acabo amb el Tweet. Vinga, som-hi, perquè ja no tindrem temps a més. A veure què et sembla. Fica, que el Tweet té 33.000 agrades faps i 6.000 retweets, o sigui, cuida-ho. Després de que... Estan castellà, però el tradueixo. Després de que el seu marit és brutalment assassinat de bandella, una dona fa servir màgia que no entén per construir un allar, sotmetre a un poble sencer, i viure una vida idílica amb la seva família superpoderosa, encara que això signifiqui cultar coses a la seva família per tal de conservar-los. Tal qual, guanda visión. És tal qual, guanda visión. I és tal qual, encanto, també. Et diuen aquestes sinòfries i realment no saps si s'estan referint a una o una altra, o a les dues. Sí, és com moltes vegades hem parlat, no? Si t'expliquen les sinòfries i tampoc juntes i debatats. Doncs és exactament igual. És exactament el mateix. I bé, amb aquest apunt, amb aquesta curiositat, acabem aquesta primera part del programa. Ara anem a la meva estimada ciutat, que tant m'agrada visitar cada setmana. Us dono la benvinguda a la ciutat de les estrenes. Trenes! Has vist que la Nat té més... més... més... més carinyo. Tenies que no hi ha... que jo faig més... Mira, allà va, amb la transició... Més delicatament. Com s'ha de fer, com s'ha de fer, eh? No, que l'escute la seva manera. I si jo estigués allà, no faria d'un altre, totalment. Doncs ara estem aquí a la meva ciutat de les estrenes, la meva estimada ciutat, que em dona tant de ritme per presentar-vos les noves estrenes que hi ha hagut allà d'aquesta setmana només al cinema, sinó també a les plataformes digitals. Comencem amb el cinema, amb la pel·lícula Moonfall. És una pel·lícula de ciència, ficció i acció distribuïda per Lionsgate. És una distribuidora que porta moltes pel·lícules així, acció, ficció... Hola, que has tant el límit moltes vegades, sí, sí. El límit per què? El límit de què? En sèrio? Sí, ha anat flosejant tota l'estona. Però sí, però el va salvar i va sortir. Va, va fer, perquè de tant en tant va treure pel·lícules. Doncs com en el cas de Moonfall. És una pel·lícula que dura dues hores exactes, dirigida i també en participació una miqueta en el guió de Roland Emmerich. És el director de pel·lícules com Independence Day, el dia de mañana, 2012, Midway... En general és director de... Totes dones, eh? És el cinema de catàstrofes, en general. I aquesta pel·lícula no és per menys. De fet, la trama recorda una miqueta, no mire s'arriba. Ara explico. Sí, ben principals, hi troben gent, també, un reconeguda en aquest tipus de produccions, com és el cas de Hellberry. Ha sortit... Ah, hi ha fet de Tormenta, la saga i Quismen. També ha sortit a Kingsman, el círculo d'eoro, entre d'altres pel·lícules. També tenim a Patrick Wilson. És el late Warren, del matrimoni Warren, de la saga Expediente Warren, per exemple. També hi apareix John Bradley. És el Samuel Tarly, a la sèrie Juego de Tronos. Oh, l'has passat. Per la gent que l'hagi vist. La persona m'ha dit per això. Exacte, jo també, però així, per ubicar una miqueta. També hi apareix Michael Peña. Ha sortit, recentment també a pel·lícules, com Dora i la Cida Perdida, Fantasy Island, Tom & Jerry, entre d'altres. I bé, la sinopsis, és que, com és una pel·lícula de catàstrofes, la catàstrofa en aquest cas és que una força misteriosa acaba de colpejar la lluna fora de la seva hòrbita i l'està enviant en xoc directe contra la Terra a tota velocitat. És a dir, enlloc de ser un comet en aquest cas, és la pròpia lluna que se'n fa directament a col·licionar a la Terra. Aleshores, unes setmanes abans de l'impacte, quan ja s'està a punt d'extingir la Terra, l'executiva de la NASA i ex astronauta, jo, Flower, que és la prota, està convençuda de tenir la clau per salvar el planeta. Però només un astronauta, que és el Brian Harper, que és molt conspiranoïc, la creuen. Els altres diuen, oh, està loca i tal. Com passa amb molts científics que et varteixen de desastres i ningú els creu. Quan no hauria de ser així. És una mentira. És un costipau. És un costipau, ja. La meva gripe. Dos anys costipau. Exacte. Llavors, vista aquest panorama, només hi ha tres persones que estan disposades a salvar el planeta, muntaran una missió impossible a l'espai, deixant enrere tots els seus éssers estimats, part del daterrar a la superfície de la Lluna i intentar desviar-la, i així, salvar l'humanitat. Una missió, bé, en el que fan cada dia, no? Sí, sí. Què hi cal fer aquí? Déu-n'hi-do. Bé, fotre la mano i no algo. I aquesta és la sinopsis, si us interessa les pel·lícules de catàstrofes, que sabeu que teniu un múnfol, a partir d'avui, divendres al cinema. També tenim una altra estrena que vull destacar, que és Drive My Car, que és una pel·lícula, també força interessant, vinguda del Japó, produïda i distribuida per Bitters End, és la productora de Parasite, per exemple. També tenim The Match Factory, productora de la pel·lícula, una pel·lícula que es diu Victoria, no sé si ho sona, que és una que està gravada amb la Laia Costa, que està gravada en pla secuència de fa uns anys o així. Doncs és d'aquesta productora fet, també aquesta pel·lícula. També tenim Elàstica Films, és una productora valenciana i creada per l'exòsit d'una altra productora, que és Avalon. Un munt de productes aquí. I també filmin, i està implicada a la pel·lícula. Per tant, probablement d'aquí poc la tindrem a film. El cas és que tenim una pel·lícula, que no hi ha diners per subvencionar. Vinga, va, posem 50 euros cadascú. Aquesta és la traducció. Exactament, hi ha un munt de productes, però només he posat aquestes. També tenim el gènere de la pel·lícula, que en aquest cas és un drama romàntic. És llargeta, durant quasi 3 hores. Durant 2 hores i 50 minuts. És intensita, és llargeta. En la direcció, a més, hi troba la persona que està una miqueta involucrada en el guió, que és Riu Suque, Riu Suque Hamaguchi. És director japonès de pel·lícules japonèses. També amb títols en anglès, com Happy Hour o Heaven Is Still Far Away. Aquestes són algunes de les pel·lícules que ha dirigit abans aquest director. En el repartiment principal, hi trobem també actors i actrius del Japó, com són Hidetoshi Nishijima. Ha sortit una pel·lícula que es diu El Cocinero de los Últimos Deseos, que la vaig veure al Caixa Forum l'any passat. I està superbé. Vaig veure una pel·lícula que no tenia molta esperança. La vaig veure aquí per passar una tarda. Vaig anar amb una miqueta i em va emocionar moltíssim. Va acabar plorant els dos. No era però superbem feta. La recomano moltíssim. No sé on la podeu trobar, però El Cocinero de los Últimos Deseos recomanadíssima i apareix un dels actors de la pel·lícula. També tenim Toko Miura. Ha sortit a les versions japonèses del ser i Sherlock, que jo no sabia que les versions japonèses de Sherlock. Però mira, aquí tenim... Molt divertit, perquè no ho has dit, però aquestes versions japonèses diu Choco Dieta. No, no, no. Aquesta és una altra pel·lícula. M'ha semblat aquí. Està posat així. Perfecte, perfecte. I després tenim Reika Kirishima. Ha sortit a una minisseria que està a Netflix. També es diu El Petito Feu, que surco a Los Tielos. Com a curiositat, us diré que les pel·lícules de l'any 2021 ha filmat Finity amb una nota de 7,5 de mitjana. Déu-n'hi-do. Superada per Spiderman Farf, No Way Home, que quan es va estrenar tenia un buit i pico. I ara, amb el pas dels dies, com més gent vota, menys puntuació, més baixa. I en aquest cas, aquesta està la segona en el moment de fer aquest programa. Déu-n'hi-do. És una pel·lícula que també ha estat en diversos festivals. Ha estat preseleccionada com a millor pel·lícula en llengua estranger als Òscars del 2022 i d'aquest any. O sigui que segurament la trobarem. Si no m'equivoco, està dins de... la cagaré com la vaig cagar fa un bon pari de setmana. Però està dins del festival de cinema ciàtic, o estava dins, perquè és acabat, del festival de cinema ciàtic. El que vam anir a la setmana passada. No, la setmana passada no, l'anterior. La patinaria en altra vegada, però sí que sí, que està dins del festival. Doncs potser perquè és una pel·lícula millor de del Japó. Després ha guanyat a millor pel·lícula de parlar en anglès en els globus d'or. I també ha guanyat a diversos festivals internacionals en les categories de millor pel·lícula, millor pel·lícula estranger, millor guió, millor direcció i millor actor. Sí que realment portem un bon bazo en la cartellera d'avui. I us explico una miqueta de què va aquest drama romàntic entre cometes. Tenim el Yusuke. El Yusuke, perdó, que és el protagonista de la pel·lícula. I és actor i director d'obres de teatre. Ell està casat amb la Focaco, que també és una dona que està relacionada amb el món de l'art. I que més, no només està relacionada amb el món de l'art, sinó que també escriu els llibrets de les peces de teatre del seu marit. Per tant, els dos estan molt vinculats en la seva feina i suporten bastant bé. O sigui, tots dos manteran un matrimoni força feliç, o això és el que sembla de primeres. Perquè el que passa és que un dia la Focaco desapareix sense motiu, sense visat ni res. I no hi ha cap mena d'explicació. De Sant Andreia, doncs, moltes incògnites. Passen dos anys i en Yusuke segueix amb aquesta incògnita i no ha tingut més remei que seguir endavant amb la seva vida. Aleshores, en aquesta situació actual, accepta una feina com a director d'un festival de teatre, seguint amb la seva feina. I de camí Airoxima coneix la seva xófer privada, que és una dona molt reservada, que és la Misaki. Així, doncs, mentre van transcorrent els dies al costat d'ella, la Misaki, que és superreservada de primeres, s'anirà obrint al llarg de la pel·lícula. I en Yusuke anirà descobrint certs aspectes de la seva vida que havia oblidat per complet des de l'abandonament de la seva dona. Gràcies a entablir aquesta relació amb la xófer. No n'hi ha, no n'hi ha. És una pel·lícula potent, com deies abans, per poder veure a cinemes. I molt ràpidament, perquè ens quedarà poc temps moltes més estrenes que tenim a cinemes. Així podem parlar una mica de plataformes. Tenim, per exemple, Los ojos de Tammy Faier. Una pel·lícula d'Estats Units és un drama biogràfic, musical i televisió i religiós enviatat en els anys 70 i 80. O sigui, té molts llenars involucrats. Però te unitjat per la Jessica Chastain és una pel·lícula d'Andrius Garfield. L'Andrius Garfield, que està on Faier, està en moltes pel·lícules, realment. També tenim una comèdia francesa i que parles de comèdics franceses. També s'estrena una, aquesta setmana, que és El Brindis. I també tenim Canto Còsmico, un documental biogràfic sobre la música del niño de Elche, com no. I també s'estrena un drama biogràfic i religió sobre Petra de San José, que es diu Petra de San José. Perquè li has de canviar el títol. Molt més a veure si volem fer una mica de resum. En el resum. Sí, sí, jo vaig a full. Jo vaig a tope. Comencem per a Netflix, per al timador de Tinder. El timador de Tinder. És un documental de suspens sobre les xarxes socials, com no sobre Tinder. Com ha cregut molt l'atenció, realment. S'estrena aquest mateix dimecres 2 de febrer. Un documental del regne unit, que dura gairebé dues hores. Dirigit per Felicity Morris. És la seva primera pel·lícula com a directora. Però és una productora de televisió britànic. És una productora de televisió britànica. I bé, realment, aquest documental ens parla que el protagonista és el conegut timador de Tinder. I és, basat en fets reals, un home que està buscat per la justícia en diversos països per haver seduït i ha estafat grans quantitats de diners vingudes de moltes dones arribant fins i tot als milions de dòlars. Sí, és una de les notícies que hem sentit últimament a tot arreu. Són les dones que s'han unit per fer el documental i per explicar quines van ser les seves experiències amb aquest estrany individu i decideixen aquestes ambnivera part. I la segona part del documental és que entre les tres ponen un d'acord per venjar-se i per fer-ne una investigació per poder trobar la identitat d'aquesta persona. Déu-n'hi-do. Sí. Més estenes que tenim a Netflix. Tenim mi gran amiga Anna Frank, un drama d'amistat sobre la Segona Guerra Mundial, ja que Anna Frank està involucrada, dels Països Baixos i d'Hungria, que es va estrenar aquest passat dimarts. Aquest passat dimarts també es va estrenar Hombres de Negro II, la seqüela aquesta desinfecció comèdia exili fantasiada a la saga de los Hombres de Negro. I també Noches de Fuego, i també sobre desaparicions vingut de Mèxic. També tenim una comèdia romàntica adolescent vinguda d'Espanya, que és a través de mi ventana. Veient una miqueta del trailer em va recordar 3 metros sobre el cielo, versió en 2022. Una veritat d'aptació, no semblant? Sí, molt semblant, realment. Molt bé. I a Amazon també tenim novetats. A Amazon tenim una estrena titulada Se terminó el tiempo. Una miqueta, sí, exacte. Se terminó el tiempo, va? Que ni pintava, estava tot pensat. Una pel·lícula que s'estrena avui, divendres 4, vinguda de França, Bèlgica i els Països Baixos, es trata d'un drama romàntic de dues hores gairebé, un hòrit 45, 48 minuts, aproximadament, en la direcció s'hi troba Elisa Amoruso, la qual també hi ha participat una miqueta en el guió, que és directora del documental Bellissime i de la pel·lícula Maledeta Primavera. No, Primavera, perdó. Perquè ve una miqueta també de diet d'Itàlia. Jo no t'anava a covegir, eh, tampoc. En el repartiment principal s'hi troba un actor i un actriu, en aquest cas l'actriu és Bella Thorne, ha sortit a sèries de Disney Channel, a la sèrie de Scream, a Amor a Medianoche, a les pel·lícules de Baby Sitter... Que divertida. Estaven a Netflix, doncs que sapió que aquesta és la protagonista. I, curiosament, el Benjamín Mascolo és l'altre cop protagonista de la pel·lícula. Aquest és el seu primer paper. No ha sortit amb més. Aquesta és la seva primera participació en una pel·lícula. I bé, us explico una miqueta de què va. Tenim la Vivien i en Roi, que són dos joves amb caràcters superoposats. Per una banda, ella és un estudiant amb talent apassionada per la física i que ella vol treballar en una prestigiosa universitat als Estats Units. És una noia supermatemàtica, unament supermatòdica, molt, molt lògica, que es pensa que tot està regit per les matemàtiques. Per altra banda, tenim en Roi, que és un jove problemàtic tormentat pel seu passat fosc, que sembla que no pot accedir els seus somnis per culpa d'aquest passat turbulent. Fins que, al final, com passen aquestes pel·lícules, s'acaben coneixent i això canviarà les seves vides per sempre. Les seves personalitats i tot això. I després, per si no teniu aquestes plataformes o voleu veure algun altre contingut, que sapieu que Amazon Prime també teniu MiHo, que és un remake de thriller dramàtic sobre desaparicions que es va estrenar al passat dimarts. També a Disney+, han incorporat el Club de la Lucha, aquesta pel·lícula de culte del 99. Filer dramàtic, s'ha atirat comèdia negra, drama psicològic, ho té tot. Sí, el Club de la Lucha, sí. Exacte, i també tenim The Guardian, un drama d'acció i d'aventures marines vingut dels Estats Units pel·lícules del 2006. Acbeo també s'ha estronat dues pel·lícules destacades, que són El Esquadron Suicida d'aquest any passat del 2021. I Maligno, un thriller de terror sobrenatural i criminal. I ja està. I tenim fet aquí un mix al final, una correguda aquí. És que realment hi ha un munt de coses per destacar. Inclus que t'has deixat filmar. M'he deixat filmar, però és que si no no et deixo temps. Tranquil·la, tranquil·la. Anna ja ens va preparant la meva sirena. Ja està aquí des de la mitjana. M'he deixat filmar. M'he deixat filmar. És diferent des d'aquí. Se sent diferents. Comencem. Comencem o continuem. Perquè al principi, el mes de gener, reprenem el tema que havies començat ja. I també el tema que he fet. El tema que he fet és el subgenre. Que és el que estic fent aquesta temporada. Que són molt interessants. M'agrada molt la llàmica que has creus. Què passa que a vegades anem tenint sals pel mig? Vull ser la temàtica de gener. Ja hem fet un salt i hem menjat una setmana. La setmana passada teníem el pregó. Les festes de candalera. Tot i així, saltem una setmana. No vull deixar aquest subgenre tan coix. Tots els avanços que anava dient... Però després ja ens readaptem. Doncs per això. Tot i aquest salt reprenen allò del que s'havia promès. Portàvem tot el mes de gener parlant de les esportmovies. Començàvem amb escari-movies. Les escari-movies, millor dit. I de més pel·lícules de principis del 2000 fins avui. Després us vaig tornar enrere per anar a l'Odigen d'aquest tipus de paròdia, del cinema. Però deixàvem-ho enfadat en el mig que avui ompliré amb el que ja us avantava. Va ser el gran punt d'inflexió d'aquest subgenre. Us parlaré dels FAAF. Coneixeu els FAAF? Els què? FAAF. SETA A SETA. És un trio de creadors que són guionistes, productors, que es fan un tuit d'entretaniment més millor dit d'entretaniment. Deia que aquestes paròdies tenen comiques en aquest sentit. Comencem pel nom. Aquest trio, el FAAF, es coneix així. I de què ve el FAAF? El CETA, el CETA. Doncs ve de Jim Abrams i els germans David i Jerry Zucker. Per tant, deixem-me Abrams, que es quedien en mitges, i es van fer dir al Estat. Sí, perquè A-Z-Z o Z-Z-A... No sona igual, no sona igual, la veritat. Aquests tres amics es coneixen des de nens. Bona, dos dies es van conèixer des que van néixer, clar? Clar, clar. No sé què fessin, que fossin gemelos, si parau se'l nacer, coses així. Doncs van estudiar en la mateixa escola, tenien diferents els dos germans, però van estudiar en la mateixa escola, i van compartir el Jim Abrams, com un dels seus amics. Van anar a la Universitat Junts, allà van crear un grup de teatre, que van anomenar Kentucky Freight Theatre. Això va putar el nom, el seu primer guió pel cinema, que seria de Kentucky Freight Movie. Ja comencem amb les movies. Exacte. Això va ser el 1977, dirigida pel John Landys. Ja el venia de sèrie. Sí. Ells només van escriure el guió, la va dirigir John Landys, que és doncs poca cosa. Tot i que la pel·li va funcionar, no va ser tampoc un gran èxit, però suficient perquè aquests 3 nois s'enlaidesin en les seves carreres amb Airplane. I m'he millor dit, enlaidesin, no? Sí, sí, sí. Aquí va ser traduita, ja ho sé parlar d'aquestes setmanes, com a terrorista com ho podes. Això va ser en el 1980, i que avui dia continua sent el gran punt alt d'aquest tipus de comèdies absurdes basat en l'abslàstic. No van ser els pioners, realment? Sí. No, però perquè ja us explicava fa una setmana que no van ser els pioners, però sí que van crear el gran punt d'inflexió d'aquest tipus d'inflexió. Els que van generar el boom. Correcte. Els sals, els sals, costa, guarden moltes similituds amb els Monty Python, com l'anarquisme, la línia de negativa, i els esquexes, els esquexes que es relacionen entre ells, d'una forma arbitrària, de qualsevol manera. Però també tenen una diferència fundamental. Hi ha on els Python tenen un fons cultural, els sals s'alimenten de les hores i hores de televisió que consumien. A terrorista com ho poden seria, com deien, la seva bandera de cinema, però també Paul Leslie Nielsen, que seria el seu gran revolsiu, el seu actor revolsiu. Un actor ja consagrat, però no les baixes, i sobretot un actor seriós. Un actor seriós, o sigui, no feia comèdia. Vull dir, sensar això, sensar ser un actor de comèdia, però que el van fer rabifar i transformar-se en un actor festitge per la comèdia americana, i a partir d'aquí el veu dient sempre sent un dels grans reconeguts del gènere. És que a veure, si no et donen les oportunitats d'estacar en altres gènere, com sabràs si realment funciona? No, i a més, funcionava molt bé d'en comèdia. Va ser un exemple de pel·lícula sorpresa, un títol que ningú s'esperava res, però que va sorprendre tothom pel seu innovador sentit de l'humor. Potser haureus dels germans Marx, la diferència entre els Marx i els Thad, és que Greucio Harpo i Chico estaven basats en l'enfrontament d'altres individus de Sant Frenats contra una societat sèria o normal, i, per dir-hi d'alguna manera, els Thad tenen una comissitat baixada al contrast precisament dels seus personatges, en què tots, absolutament, tots els personatges són excèntrics sense excepció, inclús els que surten de fons. La societat està boja totalment. Aquesta anomalitat i els gags no els monopolitzaven els protagonistes, sinó, com diem, tots els actors del repartiment, encara que es fossin extras. Què guai, això? La primera pel·lícula dels Thad va motivar una sequela, aeroplano 2, la sequela, en 1982, però sense cap interrupció per part dels 3. I això es va notar amb la seva fallida. Ah, clar. I si no sabien de l'existència, o no ho van aprovar, perquè, clar, era una idea seva. Sí, però al final... Potser ho van aprovar, però no van intervenir. I si la seva primera pel·lícula no va comportar també elgreat memòria, i això ho va posar a l'any 1982. La segona pedodiava el cinema bèl·lic i despies. Arribava Top Secret, posant també en escena un mòlg jove pel Pilmer. Potser és la única de les seves pel·lícules que aquí no es va traduir al títol. Les altres, com diuen, aeroplane braxe, com pot ser, tot es va traduir al seu títol. Títols que aquí sabem com es tradueixen. I aquesta no, aquesta es va mantenir com Top Secret. En ella també apareixen grans aferents del cinema seriós, com Omar Shadi o Peter Cushing. Aquest últim, en una de les millors escenes de la pel·li. Jo crec que és una escena rodada al revés. És a dir, amb una actuació invertida, caminant enrere, per exemple. I parlant també al revés o no? Sí, també, també, també, també. Per tant, la mateixa fórmula, amb un mateix èxit, inclús superior, això va gustos, això és més veritat. Per mi, aquesta de Top Secret m'agrada molt més, inclús. Parlar de l'història d'un cantant americà infiltrat, com Espia, a Berlín, durant la Segona Guerra Mundial, i per mi té molta més gràcia que no... que no t'heu vist com ho podries, que també la té, eh? Top Secret, que es podria haver titulat, guarda el secret com ho podries. Sí, segurament ho hauria d'entraduir aquí, així. La seva tercera pel·lícula va ser un projecte més convencional i, de menys de percussió, sortint d'aquest esport-movi, per tant, no hi entrem, la pel·lícula és, por favor, Maten a mi mujer, una comèdia més a l'ús, massada en el cinema negre, per tant, no entradients d'aquest esport-movi. Més tard, comptarien amb Leslie Millilson, de nou, per tornar a l'absorpt d'Enny Ketgan, que aquí es va trobar com agava-lo com ho podries, en 1988, que donaria peu a una trilogia en la que l'actor es parodiava a sí mateix, en una antiga sèrie de telefilms de la 160, en el que el tinent Frank Devlin, que era ell mateix, que l'havia interpretat seriosament en general, es parodiava ell mateix, sí que en aquesta sèrie. Que guai riure's d'un mateix, realment. I tant, és la gran clau. Els sats ja havien portat aquesta història en una miniseria de televisió amb el mateix plantejament policíac, així que arribarien, agargar-lo com ho podries, dos i mig, i agargar-lo com ho podries, no, 33 i un terfiu. M'encanta. El insult final. Això era una broma, no? Sí, és com... Si no tenies res a veure amb la pel·lícula, ni res. Bueno, en una manera anumadant, comptes de un, dos i des, eren dos i mig, 33 i un terfiu. Em sembla superoriginal. I tant. Encara que aquestes dues seqüeles serien realitzades tan sols per David Súker. Hi ha noi en els sats, sinó un de la. Una seta, només. Una seta. Per tant, això vol dir que, cuidado, perquè després d'això, els sats arrenquen camins diferents fent anades i tornades al subgènere, per exemple, a Jerry Súker, el germà de David, faria, el 1940, faria Ghost, un clàssic romàntic del cinema. Sí, sí. Va ser director de la pel·lícula. Va ser director, guionista i director. Amb aquella famosa escena del Torno del Ferreto, amb Demi Moore i Patrick Swies... Que bé. El que no sabia el Jerry Súker és que el seu germà, David, el parodiaria a la segona pel·lícula de l'Agarra Com Puega, parava. Jo crec que va fer la pel·lícula esperant-se ja que hi hagués la peròdia. I tant, i tant. A Jerry ja no tornaria més en aquest cinema de l'absurd, tractant de revaloritzar el seu cinema més seriós sense arribar a l'èxit aconseguir per Ghost, per exemple, no? Va fer l'últim caballet, doncs, de Jerry, de Sean Conn i de més, però no va revaloritzar tant. Moltes funcionem per èpoques, vull dir, hi ha èpoques on ens crida més l'atenció de fer unes coses, de tres unes altres, i és totalment lític. I tant. Per una altra banda, Jim Abrams, la A, dels Sals, es quedava sol per posar en marxa dos cintes mítiques també de les spolfmovies. Crearia la teoria de biologia, Hot Shots, en el 1991 i en el 1993, la segona part. Rebifan també a un Charlie Sheen i un Joey Bridges, de nou en comèdies de paròdia, en aquest cas, de les pel·lícules, però hi ha pel·lícules com Rambo o Top Gun, i aquestes tindríem aquestes Hot Shots que també van tenir un èxit a Brumador. Tant o més que Top Secret. Ara que és Top Gun, em sembla que l'any passat s'havia d'estrenar una nova entrega. Fa dos anys que s'estrenarà una nova entrega. Sí, exacte. I crec que s'estrenarà el maig de l'escrivia. Sí, d'aquí ho veig. No sé que l'ha tornat endarrere. Segur. Tant o més ho veig. Tant com va la cosa, ho trobarem a Amazon qualsevol dia. Dèiem, teníem a Jim Abrams fent Hot Shots, que va ser un gran boom, però Abrams faria alguna pel·li més com Mafia. Aquí es va traduir com a divino, va. Es pia com... no, no, Mafia no... Algú amb la Mafia. Aquí es va mantenir la Mafia... Mafia... Mafiat, no sé. Aquí es va mantenir la Mafia, però s'hi va posar una mena de subtitud. Mafiate de mí. Ostres, ostres, ostres. No, es va dir Mafia Estafa, com ho podes? Ah, Estafa, ah, clar. Estem en una racha en què tot el que està acaba com ho podes a la seua, o sigui, s'ha de posar sobre la taula. Clar. Doncs aquesta pel·lícula, 1998, i d'aquesta manera no tornaria a trobar-se amb David Zucker fins als escari-movies dels que us parlàvem al principi d'aquest mes. L'hi us passaríem del com ho podes, al movi. Correcte. Sí, sí, és de Cregalen, que és el que us parlàvem en el primer pas d'aquesta rapesta. Com deia amb els escari-movies, es van trobar en escari-movie 4, en el 2006. Després David Zucker dirigiria també la 3, va dirigir la 3, es van retobar a la 4, i també va fer David Zucker, va fer també la 5, o sigui. Aquestes movies eren més en els 2000, no? Sí, a partir dels 2000, que és el que us parlàvem al primer programa d'aquest subgenre. O sigui, diríem que els com ho poden desgrenar de l'època dels 90. 80, 90, 90, i el movi, a partir dels 2000. Sí, així ho podríem resumir una mica tot el que he portat d'aquest mes de gener. I ara faltaríem l'època del 2010, al 2020. A veure què ens ha parat tot. Per tant, jo també aprofito per tancar el meu cercle del mes de gener, tot i que ens haguem menjat una setmana del febrer, com dèiem. I nosaltres també estem a principis de febrer, vull dir, que de poques no tot. I us convido de nou a viure, a passar una bona estona, amb aquest cinema absurd, que ens alliberi de les tancions del dia a dia, sense haver de pensar gairebé en res. Clar que sí, i ara més en l'època, que no sé tu en el teu entorn, però el meu entorn està caient la gent per Covid, com a xurros. Jo encara em vaig aguantant, em vaig aguantant, però costa, costa. Per això que en aquesta època hem de mantenir l'humor i la comèdia el més que m'agrada. I sobretot el que hi ha d'abans, feies el petit punt, aprendre a viure d'un mateix. Exactament, aquí està la clau de la comèdia. Doncs anem presentant la cançó amb la que acabarem avui. Sí, de fet ja estem. Sí, perquè recomanacions, podem fer recomanacions tenim. La Candelera podrem estar, però ja ja estem, no? Exacte, ja que estem aquí amb la nostra estimada Anna, que ens ha fet aquesta tan bona feina com a tècnica en el primer programa de la temporada, en el que està. Doncs presentem la cançó amb la qual volem acomiadar el programa, cançar la proposatella, que és... Nosaltres ens hem encantat. Sí, sí, sí, sí, realment ens hem encantat tots 3. Sí, que realment m'encanta l'elexia que has fet, Anna. I ja l'estem escoltant, és la nana de l'Abrinto del Fauno, Aricula de Guillermo del Toro, que va estrenar una pel·lícula fa poc, també que la vam presentar aquí a la Candelera. Jo també la tinc ganes de veure, i quan la veiem doncs la comentarem aquí, com sempre. Doncs fins aquí el programa de la setmana, espero que els que us hagueu quedat fins aquí, doncs hagueu caudit de les nostres opinions, de les nostres divulgances, de les nostres recomanacions. Ja és que hagueu marxat, però ja sopareu. Ja, exacte. Bueno, sempre esteu convidats a tornar i a venir. I tant, no som tan curosos, no som tan curosos. No, no, què va fer? Nosaltres estem aquí fent la nostra, i qui vingui doncs qui vulgui. I res més, per part nostra, nosaltres ja ens acomiadem amb aquesta cançó, tan meravellosa, gaudiu molt del cinema, i ens escoltem a la propera. Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu!