Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El bobo habla sin cesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¡Estoy en el cachón! ¡Déjame tus cosas que vosotros no queríais! ¡Pero bueno, más mal, más males! ¡Y si no me escuchas, vete al infierno! Anda, alegrame el día. ¡Bona tarda! Ui, perdón, perdón! M'he accedit massa, potser, en la motivació que ens aporta aquesta entradeta de la cinquena temporada. Ara sí, bona tarda a tothom. Benvinguts, benvingudes, un cop més, una setmana més a Cinema Alegresca. En realitat és igual si dic bona tarda, bon dia, bona nit, bona matinada, perquè ens podeu escoltar quan vulgueu a través de les nostres plataformes, així com més de diferit de streaming. Estem a Spotify, a e-box, també es podeu escoltar a partir de la ràdio de Molins de Rei, el 91.2 i també el 98.1 de ràdio d'Esvern. A cada cop ens estem expandint més i això ens encanta perquè a nosaltres ens agrada molt parlar del cinema, de com veiem nosaltres aquest setè art de les nostres impressions, de les nostres opinions, els nostres punts de vista i això compartir-ho amb la major part de la gent possible. No estic aquí sola, com cada setmana m'acompanya el meu estimat, Raül Navarro, molt bona, Raül, què tal? Molt bona tarda. No és molt bé, m'has trencat les ulleres. És que m'he motivat molt, avui. Ja ho veig, ja ho veig. L'entrada, sí, sí, sí, no sabíem posar-te. Si algú estava escoltant la ràdio, estava mig adormint o estava ja adormint, segur que la meva entrada ha sortit de despertadors. Jo només desitjo que no estiguessis escoltant amb maudiculars. Ja, clar, això és un altre. Això ja no podem controlar nosaltres, però avui ets home de les mil tecles també. Recordem que la setmana passada va estar aquí la nostra convidada, l'Anna, de fet. Ja heu vingut a fer pràctiques. Sí, anirem venint de tant en tant. Jo crec que es va portar una bona impressió. A mi també em va agradar molt com ho ha portat ella. Per ser una primera vegada va estar superbé. Ara avui estem nosaltres. Sí, avui estem nosaltres, com sempre. I aquí ho esperem. I aquí us esperem també a tots vosaltres, si voleu venir com a col·laboradors en algun programa o bé com a públic, només per veure'ns en acció, en directe. Doncs aquí estem cada setmana. Ens podeu trobar sense cap mena de problema. Ara sí, comencem programa benvinguts. I benvingudes a Cinema Alegresca! I bé, comencem programa, com sempre, parlant de les pel·lícules. Aquelles pel·lícules, i de fet no són només pel·lícules sinó colmatratges o sèries que estiguem veient en aquest moment, o que haguem vist a llarg de la setmana. Vosaltres també ho podeu comentar. A través de les nostres sessions socials, que m'he oblidat molt, que és el programa de les pel·lícules, que és el programa de les pel·lícules. I també ho podeu comentar. A través de les nostres sessions socials, que m'he oblidat de mencionar abans, a Roba Cinema Alegresca us podeu trobar tant a Twitter, com a Instagram, com a Facebook i també a l'estudi. A tot arreu, realment. Doncs bé, Raül, tu què t'expliques? Aquesta setmana he vist unes quantes cosetes. Em quedaria amb una, faria una petita teoria. Us vull parlar de les últimes supervivientes. És una pel·lícula del 2015, que podem trobar a la plataforma Netflix, una monatxa i una paròdia de l'eslasher. Crec que fa passar una bona estona els amants d'aquest tipus de pel·lícules. No faré molt més que recomanar-la. De l'eslasher, que vas dedicar-hi alguna refresca? També, correcte. I no faré molt més, com deien, de recomanar-la, perquè crec que és molt millor veure sabent el mínim possible. Però les últimes supervivientes, que és com es diu la pel·lícula, en certa plena dedicar els seus primers minuts a crear una connexió emocional, amb l'espectador i amb els personatges. I és cert que no és especialment gran millor, una gran pel·lícula a nivell que sigui brillant, ni molt menys, però dona tot allò que passador després i que aconsegueix mantenir la curiositat de l'espectador i que no ens mostra aquest guió enginyaós de meta-cinema. No dic molt més. No té res a veure amb la sèrie aquella que es deia El Último Superviviente, que era d'un senyor que anava per diferents espais, a sobreviure i menjar-se bitxos i coses. Aquí hi ha diferents espais, però diguem a una banda i a l'altra a la pantalla. I no us ho explico amb res. És divertida, s'ha entratinguda. A Netflix, dius que està. A Netflix. Les últimes supervivientes. Molt bé, no ens ho apuntem. I tu, que has vist? No. Així anem per feina, avui, que sempre ens queden sense temps. Sí, avui estàs un que vens a caure, eh? Vaig a tope, avui estàs a tope. És que era massa, saps? Per fer un programa en 10 minuts, jo acabo avant. Perfecte. Doncs... Doncs jo he vist també una pel·lícula, el cinema, que m'agradaria recomanar, que és Buscant la màgica d'Oremí. Una pel·lícula que van començar, ah, sí, que va d'estrenar fa bastants, ja. Perdona, és d'Oremí o d'Oremí? D'Oremí, d'Oremí. D'Oremí. Són les paraules. D'Oremí, no? Clar, clar, d'Oremí fa soles 3 d'oches. D'Oremí. Exacte. És... No és exactament una pel·lícula sobre l'anime que hi havia aquí en el seu moment, el Super3 i el 3xL i tot això. Però sí que és com un homenatge, de fet. Passa uns anys després, i en aquesta pel·lícula, la màgica d'Oremí és una ficció, també. És una sèrie de ficció, igual que en el nostre món. I són 3 noies que no es coneixen de res, que discutin la seva vida, però estan en un moment vital, com que estan una mica perdudes, que no saben molt bé què fer, que els hi passen les seves vides, ni com continuar. I aleshores, per una casualitat del destí, els coneixen, veuen que tenen en comú que els agraden les 3, la màgica d'Oremí de petites, i a partir d'aquí comencen a viatjar a diferents llocs de Japó, que es van inspirar, o sigui, que van servir d'inspiració per certs moments i certs localitzacions de la sèrie. Ahà. I bé, és una pel·lícula que, si heu vist la màgica d'Oremí, o si us agradava, té molt de referències, hi haurà coses que pillareu molt, que són entretingudes, que són molt mones, però és una pel·lícula... és una pel·lícula divertida, però té molts moments random, com diríem. Random, en el sentit de... com... ficats allà, perquè sí, perquè no té gaire a veure amb la trama, o perquè succeixen molt ràpid, o que es podrien haver desenvolupat d'una manera com més profunda. Aleshores, això em va traslladar una miqueta fora de la pel·lícula, i estava com, estres això, que m'estàs explicant, no pot ser, perquè és una pel·lícula tendre, podríem dir. Però a part d'això, doncs això, tendre i random, serien les dues paraules que faria servir. I et veig una mica ocupat, Raül. Ui, ui, ui, ui! Què és això que ets passant? Què ha passat? M'he perdut alguna cosa? Ai, ai, ai, ai... Perdona, perdona. Espera, espera, espera. És que tinc una trucada. Ah! M'han trucat. A veure què et sembla. Perfecte. Hola, hola, amb qui estem parlant? Hola. No pot ser! L'Alla Vidal. Fantàstica la vida. Portes tant de temps, fora de la ràdio, que jo no sé si ni parlar, eh. Estic passant per un tronet. Escolta, L'Alla. Digue'm. Que estàs a la ràdio. Sí. Ah, vale, vale, no, és que... Sí, ens pilles en un mal moment, la veritat. No entenen, directe. És que no porten de temps que no véns, ja no saps ni els horaris que fèiem. Sí, no, no, no, és que saps què passa? Que... A veure, com t'ho diria jo? Que resulta que... que ara tinc els divendres lliures. I m'havia... No sé, havia pensat que potser podria venir a donar un cop de mà, perquè sincerament estic escoltant els podcasts i a veure... Una mica fluixet, no? Ja estàs aixecat, això, no? T'està gustant una mica de portar això, L'Alla. Tu creus, tu creus? Tu creus que has de trucar per dir que estàs vagant a les... No, no, no, més que res, perquè t'estimo. Tu dic perquè t'estimo, si no t'estimes, no t'ho diria, saps? Però... Però no sé, L'Alla... Bé, hauries d'haver pensat millor que jo ara sóc la conductora d'aquest programa i això vol dir que prengui les decisions de si hi ha gent que s'hagi de reincorporar el programa o no calgui. Mira, jo ara mateix, L'Alla... Mmm... Serés incest, estic desesperat, necessito tornar, necessito tornar perquè... Llavors has començat malament, eh? Hauries d'haver començat amb nosaltres paraules. Sí, ho sento. Mira, saps què dic? Encara que sigui per moure les tecles, encara que sigui per escombrar l'estudi, però si us plau... Escombrar l'estudi? Escombrar l'estudi et val. Sí, sí, sí. Jo em deixaria venir només per això. Jo, de moment... De moment t'accepto per netejar l'estudi. Ja? La resta ho anirem veient. Veus? Bueno, i quan pots... Sí, sí, sí, però una minisacció de 5 minutets, com en els viejos tempos, no? Sí, d'aquelles que potser no... Exacte! Podríem posar el com si jo t'havien una escova de los sirics i així, mentre es compro, faig la secció... Perdó, nois. Estem en directe. Quan podries venir? Dona'm... Obre'm la porta. Però, escolta, com has fet per arribar tan ràpid? Doncs res, que has de fer un perfum en artístic per un cafè. Ah! I ara has apregut aquí de cop a l'estudi? Sí, sí, ja està. Però que no m'he anat amb màgia negres a press, durant la teva absència. És que he estat a Hogwarts. Sí, sí, em van agafar a Hogwarts i al Dumbeldore d'altre dia es van prenyar. Em prenyen a mi i em va dir, ara fots el camp. I res, aquí estic. No, la veritat és que estic molt feliç. He après moltes coses a Hogwarts durant aquests mesos. I la veritat és que... no sé... m'he fet molt amic de l'Enric. Quin Enric? L'Enric Potter. A veure, anem al gra. L'Enric Potter. Per què has apregut així de cop i què has estat fent durant tot aquest temps? Doncs mira, l'Alla. He aviat volat pels carrers, per la penombra. Jo pensava que m'aniria d'aquest programa i em plaurien les ofertes, però no ha sigut així. I, clar, jo ara mateix... Tenia expectatives. Estava esperant. Tenia el telèfon guardat de Radio Flashback, de Recu, de Tele-Taxi, inclús, perquè diria que a veure com a mínim ningú no et trucarà, però ningú em trucarà, i al final havia de trucar jo, que soc el Dani, qui ets qui, i al final he dit que no sé què m'entorno, que per Radio molt insats, que allà s'està bé i el cafè la veritat és que és bastant bo. Però vas a faltar més el cafè que nosaltres. Sí, perquè recordem els ullets i els que hagin entrat nous a aquesta temporada, aquell... Ell és el Dani Martínez. Els motius pels quals ens va vendre. Ara posaràs un trac, o alguna cosa. Ell és el Dani Martínez, l'antic conductor del programa, però tornem a ser 3 per fi, en entenc, en altra vegada. Però bueno, ens vas deixar... ens vas deixar penjats en els últims espacials de la temporada de passada, en aquests cafè amb finals, amb una bona raó, ja ho vam explicar en aquell moment, i aquella raó... T'has sentit ser rencor de cap mena, eh? No, no, no. I d'altres coses, la raó era... La raó de cap mena, eh? La raó era que mamamia havia arribat a la teva vida, no? Sí, mamamia. M'ha encantat, eh? Mamamia. Sí, de fet, l'any passat em van oferir el paper de director en un projecte, no? Dirigir l'espectacle de mamamia en la façana d'un edifici, va ser com un repte molt... Jo vaig anar a veure'l després. Ai, què et va semblar? Jo crec que no he parlat amb tu del projecte. En cap moment. No he tingut temps. Després del programa parlem, perquè vull saber la teva opinió. Però molt original, seria la proposta. Gràcies, gràcies. La proposta va ser des de... un principi, una proposta molt humil. El que passa és que després van creixent. Però la veritat és que, bueno, a partir d'aquí, d'aquest espectacle que vam fer a la façana de l'efici de Can Ginestar, de Sant Justes Bern, es va formar una companyia teatre, ma de meva companyia, i a partir d'aquí, doncs, ma de meva, van creixent... Hem fet tres espectacles. Pensa que ma de meva era una moletilla, en plan. No, no. Es diu així, ma de meva companyia, és el nom de la companyia. El que passa és que la fem servir també de moletilla. Però, perquè també és una de les paraules que fem, és una de les frases que fem servir més a la companyia. Perquè sempre, com que fem projectes molt ambiciosos, acabem... als assajos sempre diem, ma de meva, ma de meva, ma de meva. Ben escollida. Ben escollida també. De fet, això tu vas fer el Juliol, per això, en els últims programes, no vas poder assistir. Correcte. Després la vas repetir al setembre, que va ser quan jo vaig anar-la a veure, diria? Octubre, sí. O sigui, octubre? És o menys? És o menys, sí. I tens pensat tornar a fer alguna cosa semblant o tornar-la a estrenar? Bé, vam fer dos espectacles més, vam fer el Xipi. El Xipi, sí, sí. I després vam, bueno, crear un espectacle cabaret, també basat en el patrimoni cultural de Sant Just, i després vam fer un espectacle de Nadal. I a partir d'aquí, doncs ara estem ja amb la programació del 2022, amb un espectacle que, si tot va bé, s'estrenarà a finals d'abril, que encara no puc dir en antena. Doncs gairebé per setmana santa, no? Sí, finals, després de setmana santa. Encara, per antena, no puc comunicar res, perquè... Però que els clients estiguin pendents de les vostres xarxes. Sí, sí, que podem... Estem preparant un espectacle molt, molt xulo. I després, per festes majors, havíem, si podem, fer alguna altra coseta, també allà, al nostre municipi, a Sant Just, i... Diguem, en municipis colindans, o en Molins, Sant Feliu. És un projecte que, a nosaltres, a mi m'agrada enfocar-lo, és una companyia que tot i està registrada a Sant Just i tot i tenir la seu a Sant Just, és una companyia que jo sempre dic que és una companyia del Baix Llobregat, perquè tots els seus... Perquè no us tanqueu a res. No, i perquè, a més, els actors i les actrius són del Baix Llobregat. Sant Joan d'Espi, Sant Feliu, Sant Just, Esplugues, Sant Vicenç, Baix Llobregat, unit en aquest projecte. Sí, són Baix Llobregatins tots, i això és bastant... Baix Llobregatins. Sí, Baix Llobregatins, i Baix Llobregatines. Baix Llobregatines, també. Sí, sí, i Barcelona Units, també, i algun... La cosa és, doncs, fer pinya i tirar el projecte endavant. I ara, doncs, vaig haver de deixar, com veieu, el programa per aquests motius i per motius de feina, evidentment, i ara, doncs, que tot sembla que s'està com tornant a situar i posant-se tot allò, m'han quedat les tantes lliures, jo tenia moltes ganes de tornar, perquè us vaig deixar molt apena, perquè a mi em feia pena, perquè és un projecte que realment és els tres, saps? I és una cosa que havíem creat els tres i quan crees algú amb més gent, doncs no sé... Fa pena, fa pena, evidentment. I la veritat és que... Has vingut a fer, has vingut de visita? No, no, et quedes una miqueta. T'ho he vingut per quedar-me, com a mínim tota la temporada. Potser volies que t'exactiquis. Tota, tota mitja. La mitja, el que queda. La cosa és que jo no vinc a treure del paper a ningú, ni a trepitjar res. Vull dir, jo sé que hi ha un... No, no, això ho tenim claríssim. Tu has de començar des de baix, com tots. Des de baix, des de baix. La cosa és que la funció ja ha començat i aquí fins que no baixi el taló, la funció ha de seguir. Sóc com un personatge secundari que ha aparegut a mig de la obra de teatre. Sóc com... L'alumne nou que apareix a mitjà de curs, no? Sí, sí, sóc com l'alumne nou, saps? Alumne nou i misterios. I en aquest sentit, doncs, he vingut aquí per... Doncs mira, per fer la meva secció... Molt bé. Farem una coseta. Ja que avui estem de benvinguda i de més, rapescaré una miqueta, el que feia, crec que era... A la segona temporada, que al principi del programa em donava un tema i al final del programa havia de presentar aquest tema, aquesta, la pesca. Si s'havia d'anar a tercera temporada, eh? La tercera, però sóc. Doncs això, pren nota, buscat d'algú que explica-nos d'aquí al final del programa. Ah, que li apliques a ell, no? No, no, no, no, no, no, no. Li aplico en vell, li aplico en vell. Vinga, va, el marronazo, patir. Les coses tornes el que té a ser vacari. El vacari de si anem a la gresca. Totes tornes en bucle. I d'aquesta manera, tu et deixes la estoneta per poder anar a la teva ciutat. M'en vaig a la ciutat de les estrenes. A veure, Dani, com és, com és el fons? Un deu, un deu, un deu, un deu, un deu, un deu... L'entrenaves a la música, i el estava... M'ha cantat aquí, no? Molt bé, això és molt bé, donant força. Sí, està motivat. L'Aya, què ens presentes avui? Que puguem veure a cinemes d'entre. Correcte, perquè comencem amb cinemes, després anirem cap a plataformes, com estem fent en aquesta temporada. I a cinemes m'agradaria destacar dues estrenes. Bastant esperades. Una d'elles és Anxarthet, és una pel·lícula vinguda dels Estats Units, i per a diversos productors, moltes d'elles són de videojocs. Ara entendreu per què? Bueno, hi ha pel títol, pels qui conegueu una miqueta al mundillo, ja ho sabreu. Però es veu que és una pel·lícula que està basada en el videojoc, enxarthet, per això hi ha moltes productors de videojocs implicades a la pel·lícula. Un altre productor és també Ari Ara, que és productor de pel·lícules com Iron Man del 2008 o Ghost in the Shell del 2017, i productor de diverses pel·lícules com Marvel també. Per què està Tom Holland, com a repartiment principal? Doncs podria ser. Potser, potser. La distribuidora en aquest cas és Sony Pictures, i és una pel·lícula d'aventures d'acció i fantasia, igual que el seu videojoc, dura dues hores, i la direcció està vinguda a la càrrec de Ruben Flecher, és el director de les pel·lícules de Bienvenides a Zombilan, i Zombilan mata i remata aquesta segona part, que es va estrenar el 2019, i també de la pel·lícula Venom, i en principal, a part del Tom Holland ja anteriorment mencionat, també hi trobem Marc Wolberg, és un actor que ha sortit a les dues pel·lícules de Ted, per exemple, però també a Todo el Dinero del Mundo o a Milla 22. També apareix Sofia Ali, actriu a la pel·lícula Verdad o Reto, a la pel·lícula Toast, Queremos algo, i a la sèrie The Wilds. I per últim també hi fa un paper, Antonio Vanderas, que va fer Dolor i Gloria, per exemple, i va fer la capta Mira, com la vida Misma... I és el Gato con botas de... El Pidata de Gópez Ponja. El Pidata de Gópez Ponja també és... Ah, això no ho sabia, mira, mira. Que curiós. Sí, mira que ha fet coses, Antonio Vanderas. Sí, sí, però recordem per aquest... El Torro Mítico, també. Doncs bé, com deia, és l'adaptació de l'exitosa sèrie de videojocs creada per una productora, que és una de les que participa també en aquesta pel·lícula, que és Not It Dog, que és la precoela de la saga, en la qual els més fans descobriran els detalls de com el jove protagonista, Casa Recompensas, Nathan Drake, que és el Tom Holland, va arribar a conèixer el seu mentó i amic, Victor Sullivan, dos personatges que són, com ja he dit, importantíssims en aquests videojocs, i s'explicarà una miqueta, doncs, els origens de com es van conèixer, aventures, les primeres aventures que van viure junts, i això servirà d'explicació per als videojocs. També s'estrena una altra pel·lícula molt esperada, que és, no sé com es pronuncia, Lícoris Pizza, vincuda dels Estats Units també, produïda per Gold Hardip Film Company, la productora, per exemple, de Lilo Invisible, pel·lícula que li encanta el Dani, i Magnolia. Cada fe, aquestes dues pel·lícules estan dirigides també pel director, que és Paul Thomas Anderson, que ha dirigit molts videojocs curiosament de la protagonista, que és la Alana Haim, d'aquesta pel·lícula que és una pianista, guitarrista i vocalista d'una banda nord-americana de Pop Rock, que es diu Haim, i també és el director de pel·lícules com Lilo Invisible, Porovicio, Magnolia, Pozos de Ambición, entre d'altres pel·lículons d'aquests. La distribuidora en aquest cas és Milametro Golden Mayer, i es tracta d'una comèdia drama... Què passa, què passa? Milametro, Milametro. Sí, Milametro. Sí, sí. Milametro Golden Mayer. Milametro. És que és una malmalada. Milametro. És una comèdia dramàtica i romàntica adolescent ambientada en els anys 70, dura dues hores i quart, més o menys, i a part d'aquesta música tan internacional, trobem Coper Hoffman, que és el que fa de Coper de Unistar a Cinta, i és el seu primer paper, curiosament. També una curiositat que m'agradaria saltar de Licorispitza, és que és la primera el rànquing de film affinity de millors pel·lícules del 2021, amb un 7 amb 5. Per tant, ara que s'ha estrenat a Espanya, la gent que la vagi a veure podrà valorar si realment els sembla la millor pel·lícula d'aquest any 2021. Però no només això, sinó que també els festivals estan tenint numeroses nominacions i premis. Per exemple, els Oscas estan nominades a millor pel·lícula, millor direcció i millor guió original. Els Globos d'Or estan nominades a millor pel·lícula de comèdia, actor, actriu i guió. Però, a més, també ha guanyat diversos premis a millor pel·lícula, direcció, actriu, revelació i guió en algunes associacions i sindicats internacionals. Per tant, està creant sensació i si l'aneu a veure el cine, doncs també ens agradaria que estiguéssiu la vostra opinió, el respecte de què has assemblat i tot. Explica'ns una mica de què va la pel·lícula. Sí, us pico en context. Com que hem dit, és una pel·lícula dels anys 70, de l'ambientació, vull dir, i segueix la història d'un dels estudiants de l'Institut de Sant Ferran Vali, que és en Gary. A la Gary és aquest protagonista que somia amb conquerir l'amor d'una noia que és un anys més gran que ella, que es diu Alana, original. Tot canviarà, però, quan en Gary es converteix en un actor famós a partir d'un paper de teatre importantíssim que el fa superbé, és un èxit brutal i el catapulta a la fama. Aleshores, donant la pel·lícula, en Gary haurà de fer l'impossible per intentar equilibrar la seva anterior vida, que no vol perdre amb la seva nova vida de fama, d'èxit, de moltes oportunitats, de molts interessos, també, per part de la resta de gent, i, a més a més, de voler aconseguir l'amor de l'Alana, que això no ho deixa a la banda. Doncs sí que té coses a fer. Per últim, m'agradaria resaltar que he fet alguns envíons d'aquesta pel·lícula. Ja no ho has donat. Això és una cosa ligerita. Llavors, punt positiu pel so d'aquesta pel·lícula, no només perquè puguem sentir les veus de la Laia, sinó perquè també la banda sonora és brutal amb cançons com, per exemple, David Bowie. Per tant, podem sentir temazos en aquesta pel·lícula. Temazos. Temazos és el que es ve també amb altres estrenes de cinema. I passen ràpides de cinemes? Fes-les, però que tinguin els Netflix. Ah, vale, vale, vale. Avui estic... Sí, sí, avui estàs acceleradíssim. Més que jo, bueno, ja em va bé. També a cinemes podeu trobar Un Amor Intranquilo, un drama familiar de Bèlgica, Luxemburg i França. També tenim De Roya El Game, un drama sobre el nazisme i els escacs, curiosa combinació. També tenim Viaje a Alguna Parte, un documental biogràfic sobre metacinema experimental d'Espanya. Una... una bastant curiosa. I també Taylor, el Sastre, una comèdia dramàtica de Grècia, Alemanya i Bèlgica. Ara passem ja a Netflix. A Netflix, que tenim una pel·lícula de Jean-Père Jeanette. És que jo... Quina està veu de la Laia? Jo no sabia que estava fent un nou pel·li. Sí, sí, sí. A Netflix ja posaven fa uns dies que entraria en el seu catàleg directament. I avui hi ha vist el... Però hi ha el mig. Ho he posat a veure perquè no tenia temps, però ho ganes tinc. És que la fotografia i tot i l'ambientació com està fet i els efectes sembla que té molt bona pinta, la veritat. Però d'aquest temps parlant, estem parlant de Big Buck, o Big Back, no sé com es pronunciarà. Big Back, una pel·lícula que s'ha estrenat efectivament. El director i co-gionista també és el Jean-Pierre Jeanette. Per què ens interessa tant? Perquè és el director d'Amélie. Aquesta pel·lícula que ens agrada tant... Delicatèsen. Amélie, delicatèsen. La Ciudad de los Unios Perdidos. Moltes altres pel·lícules. En aquest cas, Big Back és una comèdia amb tocs de ciència ficció. Ara entendreu perquè, quan us expliqui la sinopsis, que dura 1 hora i 50 minuts. I en el repartiment principal s'hi troben actors i actrius francesos, com Elsa Silverstein, Albert Lenoir, Isabel Nanti i Josef Hagdy. Bastant reconeguts a França. I us explico una miqueta de què va. Bastant reconeguts a França? Jo no sé ni qui són. En el teu to, sin tu, hi ha una mica això, eh? No, no, no, mira, per exemple, Isabel Nanti ha sortit a verano del 85, a les sagues de Les Tuts i Les Puffs, que són també bastant reconegudes allà. I per exemple, Josef Hagdy, ha sortit a Celavi, una pel·lícula del 2019, que també vam portar aquí a la cartellera, i la xaqueta de Piel de Cierbo, una pel·li que vaig veure a Sitges i que és brutal. Sí que realment un repartiment important. I tant. Explico una miqueta de què va. Big Back. Ens trobem a l'any 2045. Si un futur... No te'l llunya, un futur... Home, si els anys passen com aquests dos últims... Doncs imagina't. Ja en un no res. Ens trobem a l'any 2045. I les intel·ligències artificials s'estan encarregant de gairebé totes les feines de casa a totes les cases d'arreu del món. Per tant, els humans no s'han d'encarregar d'aquestes tasques tan... farragoses. La nostra protagonista, Lali, té una casa molt antiga, però això no suposa que problema, perquè les intel·ligències artificials puguin complir també aquesta funció a casa seva. Com aquesta mena de pèl i sol passar, els robots es revelen i els androides, que treballen a la casa de l'Alis, decideixen protegir-la. Però quina és la manera que tenen de protegir-la? Doncs, tancar-la ella i els seus convidats a casa seva perquè no puguin sortir de cap manera pel seu propi bé, però d'una manera bastant radical. Tenint en compte que són robots i que no tenen en compte sentiments humans i tot això. Això juguen en avantatge. No tenen debilitats en aquest aspecte. Doncs això va Big Back, també amb ganes de veure-la, a Netflix, la podeu trobar. També podeu trobar a Netflix a partir d'aquesta setmana Tully, a partir del dilluns passat. És una comèdia dramàtica sobre la família i la maternitat del 2018. També tenim Cana i los Dioses de octubre, un anime de fantasia, drama, mitologia i atletisme, també curiosa combinació, que es va estrenar Dimarts. També, a partir de Dimecres, tenim Mamma Mia, una i altra vez. Tenint en compte que aquí tenim el Dani, ens ve superbé aquesta estrena. I què més? Ah, també s'estrena Tal Girl 2, on hi faig un personatge molt guai, que és la Farida, que m'encanta, i és la meva... és la meva niña bonita d'aquesta pel·lícula. Doncs si vau veure Tal Girl 1, que sapieu que teniu Tal Girl 2, a partir d'avui també Dimarts. I si no pots fer un marató aquesta nit i veieu les dues? És una bona idea, efectivament. Comèdia així, dramàtica i romàntica, adolescent, per passar a l'estona. Sí, d'institut, d'amor... Exacte, està entretenguda. I bé, i la següent... I la següent estrena, que vull destacar, hi ha última, de la cartellera EB de HBO, HBO Max, que es diu Kimmy. És una pel·lícula vinguda dels Estats Units, també estrenada avui, a Dimecres 11. I és un thriller dramàtic i criminal que veu amb internet i les xarxes socials. És curte, dura un hora i mitja, pròximadament. I el director en aquest cas és Steven Soderberg. És el director d'algunes pel·lícules d'Oceans, Oceans 11, Oceans 12, Oceans 13... Com a poeta. Exacte. També de Solaris, Contagio, Magic Mike, la sortello Slogan, i entre moltes d'altres pel·lícules. I la protagonista de Kimmy és Zoe Kravitz. És un actriu que ha sortit a la saga de les bèsties fantàstiques i on trobar-les, per exemple. També a la sèrie... Bèsties fantàstiques. Com el Condor. Us en recordeu del Condor? El Voltó. Això és dels inicis. És el primer programa de temporada. Jo crec que és el primer gag de la temporada. La nostàlgia, ara mateix. També surta la sèrie de Big Little Lies, que la podeu trobar també a HBO. A la saga Divergent, a la pel·lícula Mad Max, furia en la carretera, entre moltes d'altres. I la pel·lícula va del següent. Donen la pandèmia de la Covid-19, que allà... Apareix a la pel·lícula... No està d'una anxixa, no? Doncs donen la pandèmia de la Covid-19 a Seattle, una de les empleades d'una empresa que es pionera en tecnologia, descobreix proves d'un crim que s'està donant a terme en l'empresa on treballa. Però quan ella decideix denunciar aquest crim, es troba amb múltiples obstacles i molta burocràcia per mi, que quan intenta informar la seva empresa i que intenten buicotejar el fet que ella intenti denunciar aquest crim. A causa de la situació, la protagonista començarà a patir agorafòbia, és a dir, fòbia de sortir a fora, a l'exterior, i haurà de superar les seves post tractant que es faci justícia. I per últim us parlo una miqueta d'estrena, si és superbreus d'altres plataformes, ni Netflix, o HBO, o no us han interessat, a Disney+, podeu trobar senyor i senyora Smith, aquest thriller d'espies amb acció comèdia romans del 2005, amb l'Angelina Jolie i el Brad Pitt, quan encara es portaven bé. També tenim Vida o Culta, un drama romàntic bélic i biogràfic sobre el nazisme i basat en fets reals. També a Prime Video s'estrena Homestay, un thriller dramàtic fantàstic i romàntic vingut del Japó, que es va estrenar ahir de fet, i tenim Quiero Que Vuelvas, una comèdia que s'estrena avui dels Estats Units. I per últim a la plataforma Filming, que per últim però no menys important, tenim dues estrenes també destacades, que serien, en La Casa de Alado, un thriller de terror sobre cases encantades vingut de Suecia, i per últim, per aquí els agradi el cinema de Buñuel, el cinema surrealista en general, també tenim un documental biogràfic sobre Buñuel, d'Espanya, que es diu Buñuel, un cineasta surrealista. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Jo no sé què m'agrada més. T'ha agradat aquesta marató d'informació que ha quedat? Molta, però el que et deia, no sé què m'agrada més. Si sentí la teva veu, o sentí les notes d'Ennio Morricone sonant, o les dues coses, sentí la teva veu i... Quines notes d'Ennio Morricone, si ara són això? Ostres, canviem la secció, ja està. Vei, vei, veri, veri, veri. No té raó, què ens parlaràs avui? No té una mica de raó, que amb la matemàtica que us porto avui, no pinta massa bé aquesta música, així que a tothom no posa bé, n'hi ha molt ricó. Ah, m'encanta molt, ricó. Deixem així, que ha sigut molt ricabru. Aquesta rosa ha quedat, que t'estem mimant. Aquí hi ha aquesta música de força. I amb aquesta música... Tu has sentit la música informació, Anna. I amb aquesta música comencem de la pesca. Anirem bastant al gra perquè, com a tota aquesta temporada, us presento un subgenre al principi de mes, tot i que ens hem menjat una setmana, i avui entrem en què us posa una situació. Estem al febrer. Cada 14 de febrer és record de Sant Valentí per a tots els enamorats. El 14 de febrer s'envien postals als enamorats, perquè segons la creença medieval procedent de l'Anglaterra i França, aquell dia, a mitjans del segon, més de l'any, tots els suceis escollen la seva parella. Amèrica del Nol van adoptar el consum del costum de celebrar aquest sant a principis del segle XVIII. Actualment, aquest és un dels sants més coneguts del món. A més, aquesta és una de les festivitats que s'han comercialitzat més des de l'església catòlica. Tot i això, molts desconeixen l'origen d'aquest sant. El papa Gelacio va establir el 14 de febrer per donar-se en Valentí al voltant de l'any 495. Casi no. Amb un llavall. Sabíeu que van existir tres sants de nom valentí? Doncs en antigues escritures s'esmenta la data del 14 de febrer, el 14 de febrer, almenys tres sants sota aquest nom. Això es va posar al Sant Valentí a aquesta data? Sí, tots ells martis, evidentment. Però en vull entrar en un que és el que dona origen en aquesta tradició. Va ser un sassardot de Roma que posava en risc la seva vida per unir les parelles en matrimoni. L'emperador Claudio II ho va prohibir perquè el seu pare, el solter sense fills, eren millors soldats. Sant Valentí, considerat un injust, ho va desafiar. Aquest va ser detingut i enviat a Pablo Amparador el prefecte de Roma. Qui em veu de tots els seus esforços, em veu que tots els seus esforços per fer-ho renunciar de la seva fe eren ineficaces van enviar caldecapitècims. Quina història més trànsita. Aquest és el Sant Valentí més popular i el que està dedicat a aquesta festivitat. Però la llegenda és més explícita i dona més motius per anomenar-lo, perdó, patro de l'amor. Sant Valentí caçava soldats amb les seves promeses a les masmorres de les pressions de l'imperi en el temps en què el cristianisme va ser prohibit per a Claudio II. Com deien, en assabentar-se dels seus vots matrimonials que realitzava el Sant, va anar a capturar-lo i portar-lo davant seu perquè s'escosés. Pel que sembla, Claudio no tenia més intenció que només reprendre'l, però per influència d'altres els funcionaris vam anar a captar a Sant Valentí. Com tots els capitats. Els dies que va... És l'esplor de la decapitació. Els dies que va estar esperant a la pressió per a la seva secució va veure que la filla del jutge de la pressió era cega. No oblidem que és una llegenda o que, en qualsevol cas, és el que anava en escriptures bíbliques. Sí, que pot haver-hi coses... Més o menys igual, eh? Sobre naturals. Correcte. Doncs bé, tenint això en compte es diu que va pregar, demanant adeu, que la jove tingués la felicitat de poder veure. Durant el seu trasllat a la plaça pública va, per la seva secució, Sant Valentí li va regalar un paperet a la jove perquè el llegís. Ella, sense entendre el motiu, ja que era cega, va obrir el paper i, per primera vegada, va aconseguir veure i va llegir una frase que deia Tu, Valentí. Com a forma de comiat. Alguns històradis historiadors, que recorden aquest relacte com únic i veritable, asseguren que Valentí es va arribar enamorada de la jove. Per la qual cosa, el seu simbolisme, com a Sant de l'Amor, va ser més gran. Ah, per saber dir tu, Valentí. Des del punt de vista popular, la festa de Sant Valentí s'interpretarà com una oportunitat de celebrar l'amor i l'afecte. I dependentment de la religió que es profeixi, o sense pertanya, a una, necessàriament. Les celebracions van anar avariant amb els segles, sent la de mitjana, el periodat, on quedaria impregnat Sant Valentí com l'Amor Cortés, on s'expressava el sentiment d'afecte d'una forma sincera, noble, amb unes declaracions poètiques romàntiques i les seves referències al cor que es deuen romar a Copido. Sí, típic del medieval. Correcte. A anys més endavant, es va incloure l'amistat com una propietat de Sant Valentí, i des de la revolució industrial, afitjant a mitjans del segle XX, el marketing del capitalisme va crear numerosos productes relacionats amb el Sant Valentí, permetent que la festa arribi a jocs on no es practica el questionisme, i on ni tan sols són presents les costums occidentals. Actualment... Estic deixant anar molt de rotllo, però continuo, que vaig aquí... Vaig a algun lloc, ja us ho dic ara. Però això sempre arreglo. Actualment, el mateix nom de dia de Sant Valentí es diu també dia dels enamorats, o dia de l'amor i l'amistat. Perquè un amic és algú que ens coneix, però s'estima de totes maneres. De totes maneres, és com que... Tens les teves coses, però jo t'estimo, saps? Ja coneixes. Quan necessites parlar, desfogar-te, passar-ho bé, riure, viatjar i encertar l'aventura, o fer un programa de ràdio cada setmana. Sentir-te viu, doncs definitiva. Aquí passem molt l'amor. Que els jassos amb els teus amics són, se'ns dubta, els més inceses que tens, ja que es creen per pròpia decisió, no? No tria la família. Això no vol dir que no els puguem estimar, evidentment. Però sí que tries els amics. Tot i que no totes les relacions són perfectes i hauràs tingut més d'un fragment amb ells, segur. Doncs, independentment del que us pugui passar, aquesta relació tan única i necessària es veu reflectida en l'art de maneres molt diverses, cançons, quadres, però també pel·lícules i sèries que rendeixen un homenatge a l'amistat. En totes les seves vessants. Relacions únicas i inolvidables que es creen en contextos de vegades difícils. Dones, homes o fins i tot animals i éssers extraordinaris. Ete, per exemple, seria un dels més clars, no? Tots ells ens van emocionar en el seu moment. Van créixer fins i tot amb alguns. Qui no ha assumit tenir una amistat tan forta com la de Harry, Ron i el Mion? Inseparables, no? Es van veure evolucionar al llarg dels set gibres i posteriorment a les pel·lícules. El que ens van demostrar a aquestes relacions és que el flechazo existeix encara que moltes vegades aquestes amistats no eren, en principi, predictibles. Doncs aquest mes de febrer us vull posar sobre la taula aquelles pel·lícules que ens van ensenyar una amistat que ens era familiar o que desitjàvem, o fins i tot que ens van fer valorar molt més les que teníem. M'encanta que hagis encarat el mes de febrer com em semblentia amb l'amor i tal, o d'una altra manera, perquè hi ha molts tipus d'amor, realment. Per això, tu veus així i jo veig com que... Bé, no m'he ficat allà en el jaume. Ara m'has fet plantejar com deu passar el semvalentil. Ah, doncs mira. Seria una bona pregunta. Avui hem de mirar. En su casa. Tu no hi he telèfon. Ben vist. Doncs bé, per això us proposo, a vosaltres dos en particular, i a tots els nostres uents en general, que us creu les nostres xerres socials, que us feu amics nostres, si encara no us sou, clar, i ens parleu d'aquelles pel·lícules, sobretot d'amistat, que us van agradar tant, o que van significar molt per a vosaltres. Us llegirem al llarg d'aquestes dues setmanes, i en els dos programes següents intentaré parlar-ne d'aquelles amistats de pel·lícules que us van emocionar a la pantalla. Em podeu parlar dels Gunis, em podeu parlar de Harry Potter, de Quintana, de Tels Mals, de Hans-Soli, de la amistat de cinema. Si en els mesos posteriors, els subgèmines que us vaig portar, tenien una etiqueta, un nom, com els Westerns, o les Spooth Movies, que es van ser les últimes, aquest subgèmina també el té. Aquestes pel·lícules de col·legues, que són aquelles pel·lícules que mostra l'amistat entre dos protagonistes, com la principal relació a la trama, doncs es coneixen com això, com pel·lícules de col·legues. de col·legues, budi-films, budi-movies, doncs això, dit això, us em plaço a que això ens segueu a xafxar, si ens digueu quines pel·lícules d'amistat us han agradat sempre. Doncs m'encanta la proposta, realment, Raül. Sí, no? Sí, llevo una pinta. Pots donar joc, pot donar joc. Sí. I la setmana que ve, ara perquè, o podrem dir-ho ara, però és que no he pensat en això. Pujar un exemple nostre, d'alguna pel·lícula que també ens hagi agradat. I ja que tenim aquí el Dani, ja l'introduim i a veure que... Sí, que no hagis vingut amb va, només com a espectador. Has tingut temps per preparar una secció? Espera, que jo l'he preparat, i inclús, sintonia. Ostres! Mira, parlant d'amistat, també tenim el Soliban i el Mike Guazowski. Mike Guazowski. Guazowski. Mike Guazowski. Sí, sí. Vinga, Dani, què ens presentes? Doncs us porto moltes coses, perquè aquesta setmana han passat moltes coses. Ui, moltes coses, doncs ja acabem el programa, vinga! No! Aquesta setmana han passat moltes coses i han de passar moltes coses a nivell cultural i cinematogràfic, perquè és el que diem, quan s'aixequen les restriccions del Covid, cada vegada més, doncs anem prenent encara... Bé, fins ara han sigut només com uns mesos o unes setmanes, com de certa naturalitat, fins que ens han tornat a tancar, però esperem que això, un dia, aquesta inercia, acabi. Això va canviant, va convant, no es sap com aniran els propis de setmanes. Exacte. I faig, jo crec que la millor manera de començar és per l'inici de setmana, vam començar aquesta setmana amb una notícia que a tots ens va flipar, i és que Tom Holland va venir a Barcelona a dir-nos, hola! Sí! I a dir, potser... Gengrabant tic-tocs i tot això, esclar! Sí, a dir, Força Barça! Estic davant del Tom Holland! Sí, Força Barça! Va dir també, Barcelona és molt maco! És molt maco, sí! És molt maco, és molt maco! Sí! Hola, em dic Tom Holland! Barcelona és molt maco, va dir! És molt maco! Molt maco! Molt maco! Bueno, el Bacus és el que hi ha aquí al costat... La Bacus, no? La Bacus! La Bacus, també! Bueno, la cosa és que Tom Holland va visitar Barcelona per fer la promoció d'Auncharted, un film que ens ha presentat al principi del programa. També ha estat, si no m'equivoco a Roma, fent la promoció, però Barcelona era un enclau molt important per la pel·lícula, ja que hi ha diferents espais de Barcelona que surten al film. Aquests espais poden ser, com per exemple, la Sagrada Família, el Manac, la Montaña de Montjuïc i la Vasílica de Santabaria del Pi. Entre d'altres, també tenim alguns gags, de fet, algunes col·laboracions, com per exemple de l'El Rubius, perquè el Rubius també té un petit cameo a la pel·lícula. Ai, si és veritat que va penjar un anunci de que acabo de conèixer el Tom Holland, m'han enviat una carta i tot. Ja són col·legues, eh? Són col·leguíssims, ja! L'Aquí hauria estat Tom Holland Vivinandorga, també. Està supercontent el Tom Holland de venir aquí a Barcelona, de fet, el Lludella, que era com la seva casa lluny de casa. Segona casa, sí, això, casa seva lluny de casa. Sí, i després aquest Força Barça que ens ha fet molta gràcia a tots. Amb ser trencada les dues, eh? Cuidò. Sí, sí, poca broma, poca broma. Jo també he flipat amb la seva trencada. Ojo, eh? I a més, doncs va ser com molt impactant, no? Perquè el castell del Manac i tot el que són les fons màgiques de Montjuïc es van guarnir amb aquesta catifa vermella i amb el fotocoll per donar la benvinguda als actors, i sobretot a Tom Holland. I els medis, doncs, el van atendre... ell va atendre els medis amb molta generositat i molt carinyo, és un noi molt afable, no?, molt així. Doncs comencem amb aquesta notícia, però no és l'única, perquè tenim més cosetes com, per exemple, també m'agradaria destacar dos premis importants que tenim aquest mes per una banda tenim, bueno, de fet, aquests dos mesos, febrer i març, són mesos de premis, de gales de premis, començarem amb els premis Goya Damma, Damma Disapta. Correcte. Disapta XII, tenim el... Des de València, aquest any, eh? Premis Goya, des de València. Això, per algun motiu, o què? Bueno, cada any va canviant. Sí, el principi no va canviar, va. I, a partir d'aquí, fa uns anys, han començat a moure'ns. Sí, sí, Dani de la Torre serà el director de la ceramònia que tindran assistència ja confirmada Penelope Cruz, Javier Barden, Antonio Banderas, entre d'altres, i aquesta vegada serà una gala que no serà telemàtica, sinó que serà en vivo i en directo, i això doncs està molt i molt bé. Per tant, doncs, esperant amb ganes aquestes premis Goya Damma a València, i per altra banda ja tenim les nominacions als premis Òscars, una cosa que també ens esperem en cadavetes, que són les premis de Janer Fabrec, quan es diuen les nominacions. I, de nominacions, tenim coses molt interessants. Tenim un endriugarfil que opta a l'Òscar, el millor actor. Amb tic-tic-bum. Tic-tic-bum, papelazo que fa endriugarfil per... És que sabies que ho havies vist a la pel·li. No, no. És que és meravellós la feina que ha fet a nivell electoral. A més, ell no sabia cantar, i en un any ha pres a cantar per aquesta pel·lícula, i el que fa a nivell vocal és molt bèstia. No he educat, ha estudiat... A nivell vocal... No, és brutal. Després, a nivell de pel·lícula, Belfast de Kenneth Branagh també opta a millor pel·lícula, entre altres nominacions, com per exemple, el millor direcció. Però també tenim USA Story, la nova de Steven Spielberg, que també té diverses nominacions. Cada qui poc estarà al Disney Plus, crec. És preciosa. A mi em va encantar. Jo la vaig veure fa unes setmanes i em va encantar. I ara que he vist l'original, la veritat és que comparant les dues, la de la nova, després també tenim un callejón de les almes perdides de Guillermo del Toro, que a mi em va lessebre una mica, però és una aposta bastant arriscada del director. Ostres, si tinguéss de veure la vera, quan podem comparar? Sí, seria interessant. Entre les altres cosetes també destaca una pel·lícula que... És d'animació o aquesta reia? Sí, és veritat, sí, sí. I després també, entre les altres pel·lícules, tenim una que a mi em va agradar força, l'altre dia la vaig veure i em va sotar, que es titula... A veure si em surt el títol, que ara no... Bueno... Los ojos de... de... de Tommy Fai. Ah, de Tommy Fai, los ojos de Tommy Fai. De fet, Jessica Chastain està nominada a millor protagonista femenina. Sí, aquesta la vam presentar la setmana passada, crec. Sí, los ojos de Tommy Fai. Molt interessant la pel·lícula, i a més que està nominada a millor actriu. Molt bé, Dani, doncs em sento tallar-te, però és que ens quedem... O sigui, ja hem acabat el programa. Sí, de fet, m'agradaria fer un petit... un petit testet, i és que tenim la banda sonora de Lluyent, que avui el Lluyent que l'ha triat és l'Adrià... De Ready to Play. I ens ha demanat que posem, de fons, al final del programa, bajo el mar de la sirenita. I aprofito per dir que la infacció ja està quasi a punt. S'estrenarà el 26 de maig del 2023, i ja està... Encara queda. Però ja està gravat, es va acabar de gravar aquest estiu. Vull dir que ja està a punt en el sentit. Sí, que necessiten perfeir els efectes especials. I tindrem a Javier Bardem com a rei Tritón, i a Melissa McCarthy com a Úrsula, i en el cas de la sirenita a Halliballi. Caldra veure-ho com ho fan, però de moment nosaltres hem arribat al final del programa fins aquí, que tal com t'has sentit en aquest primer test de la teva tornada. Molt content, com si estigués bajo el mar, la veritat. Molt bé, doncs així acabem el programa d'avui. Moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres, per haver-nos escoltat fins al final. Nosaltres aquí acabem una setmana més, i no us ennuegueu amb les crispetes! I ara jo heig de fer allò de... Hola, tots ho fan! Tornem a la sirena! Tornem a la sirena! Tornem a la sirena! Feeling of the spirit, always present as mine. One direction, one vibration. That's the message, let us try. Keep moving, yeah. Keep the feeling of the spirit, always present as you climb. One direction, one vibration. That's the message, you can make it if you try. Straight ahead, moving straight ahead. Let's go. Let's go. Keep the spirit high, and your heart in love. Keep the spirit high, and your heart in love. Keep the feeling of the spirit, always present as mine. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just.