Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Me hablas conmigo? ¿Estás en el cachón? Vemos tus cosas que vosotros no queríais. Si no me escuchas, ve de ti al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, benvingudes a Cinema Alegresca. Alegresca és que no puc evitar, és que entro supermotivada fer els programes cada setmana. Ho sento si us peto les orelles, però no és una cosa que faci a propòsit. El que sí que fem a propòsit és preparar el programa com cada setmana. Esteu benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. El millor programa de cine del món mundial, o almenys el que intentem. Almenys del vas llobregat, n'estem totalment compensats. Sóc la Laya Vidal, ens podeu escoltar a través de la Ràdio de Molins de Rei 91.2, de la Ràdio de Desvern 98.1, també a partir de les plataformes de streaming d'Audio, com són e-box i Spotify, a e-box ja portem des de la primera temporada. A Spotify estem a partir d'aquesta cinquena, com ve, ja deveu saber. I si és la primera vegada que ens escolteu, doncs també sigueu molt benvinguts i benvingudes al nostre programa. Benvolgut programa tan especial de cinema, que ens agrada tant parlar del Ctr i de les altres pel·lícules que ens agrada en la sa punta de vista i de tot. I en aquesta ocasió no ho faig sola com cada setmana. Tenim, com sempre, el Raül Navarro, molt bones. La pregunta és si li has fet sola alguna vegada. De moment no. Si tens una pel·lícula sola dins d'una sala de cinema, fer-te una mà sola també és complicat. Des de les hores m'ha tornat a passar en un parell o tres de cop. Va ser supercomplicat començar, però després ja ho fem sol. Això és com d'on anem bici, una vegada comences. Exacte, exacte. Costa arrancar, però després no costa tant. Dit això, hola, bona tarda. Molt bé, molt bé. Estàs motivat, també? Sí, i tant, amb molta força. Sí, últimament em tornen els bots, perquè quan et baixo em puja, sí, quan... Ostres, és una moica bogeria. És que no ho puc evitar, però tot sigui això. Millor que... hola, benvinguts, benvinguts. Ja ho plantejaré una altra. Això sembla programada matinal, una mica. Escolta, tu no pots parlar. A mi quan se'n presenta. Que encara no t'he presentat. A mi quan se'n presenta és que, clar, una mica de respecte al Padre Fundador, saps? Vull dir, una mica de... A mi quan se'n presenta aquest programa. Ara ja no vull parlar, ara parles tu. Presenta tu mateix. Ja estem. L'Alla Vidal, bona tarda, com estàs? Vols tornar al teu mot de presentador? Ho trobes a faltar, eh? Ja t'ho dono en cantada. Falta agilitat, aquí, no? És que, clar... És que saps què passa? Que vas abandonar sense donar cap mena d'explicació, i aleshores ningú em va ensenyar i vaig haver de prendre jo sola a fer-ho. Ja, ja ho noto, ja. M'han segnat les orelles per tercera vegada, aquest més consecutives. Sí, les tres vegades que he fet de presentadora davant teu s'han segnat les orelles. Ho fas molt bé, eh? Jo no dic que no, eh? Heu sentit que jo dic que sí, que ho fas molt bé, L'Alla. Felicitats, eh? Però presenta'm ja d'una vegada! Daniel Navarro Martínez. Què tal? Però cantit, Navarro és ell? Què tal? Daniel Martínez Cortés. Ara sí. Són famílies perquè compartim el segon, no el primer. Exacte, no ho sé. És que al final em mereix el cap i a tot la boja. Hola, L'Alla, bona tarda, com estàs? L'Alla Jiménez, de los noses cuantos, saps? Com el Jaime Jiménez. Ja et trobes a faltar, no? Molt, el teu tiet, des d'aquí una salutació al Jaime Jiménez. Una cosa, eh... Pregunta jo com estàs? D'acord, doncs m'espero. Com estàs? Ja puc respondre? Sí, ja puc respondre. Molt bé, moltes ganes de parlar de cinema, com sempre, i de comentar, doncs, aquelles notícies que us porto moltes ganes que ha passat moltes coses al món de cinema, aquesta setmana. Ah, sí? Doncs ja ens explicaràs, però en la teva secció. Ara aquesta no és la teva secció. D'acord, ja m'espero. Una cosa que no sabem si intervindrà o no, però ha vingut aquí un aullent fan del programa de públic, que és l'Alícia, no sé si vol dir alguna coseta. Hola. Però de moment això és el que vindrà, que ha vingut aquí a veure'ns en acció, com diem sempre, al final ha donat resultat, el que diem de que es vol que vulgui venir al programa a participar-hi o ja sigui de públic o d'aullents, en directe o el que sigui, doncs pot venir sincerament a de problema. I aquest ha estat el cas, però... Com en gent s'agrada, sempre podem fer un canvi, no?, entre nosaltres. També, escolta, potser s'anima i ve més cops. Però obri baixes. Que ja em voleu fotre fora un altre cop, és que de debò no porto ni tres programes i jo esteu pensant en substituir-me, saps? Vull dir, és que això és lleig. A veure, calla, ja, cadena-me a començar el programa. Vinga, va, ara sí, comencem, programa com cada setmana un altre cop. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. Li hauria sigut jo, eh?, del meu... I no et queixis que ja en prou feines has d'agrair que et deixem parlar, eh? Que es poden mutejar al nit, però en algun cas vol moment, eh? Estic mutejat, no, ara no. Jo supercontent, eh?, d'estar aquí al programa, a veure, que no vull que se me'n interpretin les meves paraules, eh?, que jo estic molt content que tu hagis agafat les regnes. Les regnes, les diuen, està ben dit, les regnes, les riendes... Les regnes, sí, que molt bé, la ja, felicitats. I bé, doncs ara, no, que això ho fas tu. Això ho fas jo, exacte. Potser podràs reprendre les teves velles costums properament, però, mentre tant, aquí sóc jo la que domina el cotar. Molt bé, doncs mira, domina el cotar. Ja que vols parlar tu, parles primer de les pel·lícules que has vist al llarg d'aquesta setmana. Has vist alguna? Doncs mira, aquesta setmana he vist un documental sobre la vida de David Bowie, que m'ha semblat molt interessant, perquè a mi és un personatge que m'agrada molt i que, doncs, coneixia, però no... Saps allò que no havia entrat dins de la discografia, dins de la... Saps qui és, en el sentit de parlar, s'ha escoltat, potser, un parell de tres de cançons o més, però no has indagat en la vida. Exacte. I aquests documentals, doncs, serveixen per això. Doncs hi ha un documental... I per dormir, per dormir. Clar, depèn del moment del dia, de la temàtica. Clar, clar, clar. Doncs hi ha un documental que es diu Bowie, Demand Who Changed the World, el home que va canviar el món, i la veritat és que el podeu trobar Netflix... Creus que va canviar el món? Aviam, jo crec que són títols que estan una mica inflats, vull dir, a veure. Explica-hi. Sí, és allò de dir, rebaixem una mica, de poc els flipem, saps? És que va cridar l'atenció per rendre. Sí, ha de cridar l'atenció, i evidentment, crec que David Bowie va ser com un personatge a destacar, no? Però no sé, cada cosa al seu temps, no? I cada cosa en el seu moment, crec que va haver-hi altres personatges de la seva època, Elton John, Freddie Mercury, que també van fer una tasca brutal, sense parlar d'aquests àxons, etcètera. Ell, el que va fer va portar també el glam rock, aquest glam, aquest estil glam, el món, i va portar, a nivell de moda, unes directius... Sí, no era només la seva música, sinó també... Correcte, era un estil de vida. Sí, exacte, el seu estil, la seva essència, el seu... La imatge que venia d'ell. Clar, clar, era un estil de vida. Ho ha donat per uns altres cantants i autors, diguem, que no eren tan coneguts, i ahir va ser el que ho va potenciar. Exacte. No va ser el creador, tampoc. És que és molt difícil ser el creador d'alguna cosa avui dia, també. És aquella frase meravellosa que diu que tot està inventado. És la forma de fer allò per arribar a la gent, que marca la diferència, però el fet ja normalment ja ho trobem tot bastant fet. I en aquest cas, la pel·lícula mostra persones en testimonis reals, doncs la vida de David Bowie i com passar d'una família bastant xunga, una família que tampoc li va posar fàcil a menjar-se al món, no? Que això també és... Això és interessant de veure el procés de com ha passat. Sí, a l'Amèrica, els seus inicis tampoc li van posar molt fàcil. Quan va arribar a l'Amèrica per fer la seva primera gira, tampoc li van posar molt, molt fàcil, perquè la veritat és que li van dificultar molt, però a partir d'aquí ja va ser com... Ostres, la gent volia més David Bowie, no? I la veritat és que ha... Està dalt va crear hype, va crear expectatives. Ara és un referent, i no només referent, sinó que es fa servir en moltes disciplines i la disciplina cinematogràfica és una d'elles. Les cançons de David Bowie s'han fet servir per milers i milers de pel·lícules. Vull dir, tenim pel·lícules com, per exemple, la més destacada o la sena més... camí amb el cap és la de la pel·lícula que tu hi participes, Jojo Ràbit, que el seu final, el final de la pel·lícula, acaba amb la cançó Heroes. Amb la cançó de Heroes. Un final, és brutal aquell final. És brutal. És preciós aquell final. I que acabin amb aquella cançó en concret, em sembla genial. Ara mateix també tenim en cinemes l'Icoritz Pizza. També? No l'he vist encara, però el trailer, per exemple... O també hi surt. Ah, sí, també. Doncs en aquesta pel·lícula podem sentir, en el seu trailer, l'iPhone Mars, que també és una de les cançons de David Bowie. Per tant, hem d'entendre que aquí hi ha un precedent. I parlant de cançons i de música, volia explicar una anècdota que m'ha passat aquesta setmana, i és que he anat a fer l'animació de Carnestoltes a una escola de nens petitons. És veritat, aquest cap de setmanes, Carnestoltes. Aquest cap de setmana de Carnival i tot això. Doncs he anat a fer una animació i els hi vaig preparar com moltes activitats als nens, perquè estiguéssim com animats i tal, i feia una mica com una petita rua de Carnestoltes amb els nens. I una de les activitats que els hi vaig preparar... Et vas disfressar de David Bowie? No, no, no vaig disfressar de David Bowie. Però una de les activitats que vaig preparar vaig pensar a veure si ho enganxen o no ho enganxen, referent amb la música. Vaig dir per què no els hi faig un petit cinemaprix amb bandes sonores. És un programa, no? Tu prometo, els hi vaig agafar bandes sonores de pel·lícules que ells puguessin conèixer i els hi vaig posar. Va ser el moment que més ho van gaudir. Tu prometo, perquè els nens estàvem... Clar, perquè jugaven, estàvem tots allà a la pista, a la pista, perquè... És que a tothom li agraden els concursos. Eren com 200 o 300 nens per passe, i llavors estaven allà els nens eufòrics esperant. I tenies els 200 o 300 nens allà pendents de tu? Sí, sí, llavors posaves la música i clar, tots cridant el títol... Clar, perquè es colligan sons bafants fàcils. Bajo el mar, no sé què, hi ha una amiga amb mi de teva història, també a nivell dels alumnes, els més grandets, doncs ja els hi vaig posar més difícil. Evidentment, els becadores, Star Wars, coses que... Més reconeixibles, no? Més reconeixibles. I la veritat és que, per lligar una mica aquest petit comentari de David Bowie i tal, tenien en compte que la música és molt important que un precedent i que marca un referent en les nostres vides, i això doncs és molt guai. Només cal veure les bandes sonores que nosaltres posem de fons pel programa que sempre ens ajuden a ambientar. Ah, pensava que no vas a dir que sempre són els nostres mateixes. També, però és que nosaltres tenim les nostres preferències també. I ens ajuden a inspirar-nos un munt, sobretot a nosaltres, que som gent tan creativa i tot, i suposo que la gent que també tingui el que ens podrà entendre en aquest aspecte. Doncs jo, respecte així molt breument, respecte a pel·lícules que he vist aquesta setmana, no va passar com la setmana anterior, que no vaig veure absolutament res. Aquesta vegada he vist dues pel·lícules al cinema, he revisionat Scream, la nova en la qual també hi participo i tot això, i aquest cop la vaig veure amb el meu millor amic, que justament és un dels majors fans de la saga de tots. Aleshores no l'havia vist, havia evitat tot a mena de spoilers, però ja tenia moltes ganes de veure. Aleshores el vaig anar a acompanyar i va ser molt interessant la visió de com es veu una pel·lícula amb gent totalment que desconeix les pel·lícules anteriors i tot com va ser la meva família la primera vegada, i veure-la amb algú que sap que coneix totes les referències, que té unes expectatives, que es veu que s'espera les coses, o no, i això. I realment, jo no vaig canviar molt la meva perspectiva, si és una pel·lícula molt entretinguda, que està superbé, però potser per alguns fans crea inconveniencies en alguns moments, hi ha d'altres que sorprenen, que no s'esperen, llavors és una pel·lícula que no deixa indiferent a ningú i que cadascú la podrà interpretar a la seva manera, amb la qual cosa, si us agrada en els eslàxers, pel·lícules de comèdia, que es fica també amb Satirica, amb ella mateixa i tot això, amb el terror distendido, podríem dir, us la recomano molt com l'altra vegada. I també vaig anar a veure el cinema Spider-Man, la que es va estrenar el desembre, si ja l'any passat, l'haig d'anar a veure amb l'Elícia, el cinema, la de No Way Home, i he dedicat tot i que em vaig adormir en un punt, que era bastant crucial, on explicaven certes coses, que encara no m'han quedat molt clares. Evidentment, si t'has quedat adormida, molt clares no et quedes. No, però després me l'explico una miqueta. Van ser els 5 minuts més importants de la pel·li, on es va adormir. Però no ho vaig fer a propòsit, eh? No, clar, clar. Però a part d'això, una pel·lícula molt guai sense fer spoilers, no de sabrà ningú, és una pel·lícula que ja, amb dos mesos i pico vista, després d'haver-se estrenat, ha contentat a molta gent, s'han fet les coses molt bé, s'ha treballat molt bé la continuïtat de l'univers cinematogràfic de Marvel, la participació, el cameu, millor dit, del doctor Estrenx, una miqueta al rol del Tom Holland com a Spider-Man, que m'adura una mica respecte a les dues pel·lícules anterior. Sí, li tocava. Més aviat tard que mai, podríem dir. I bé, és una pel·lícula que vam gaudir moltíssim, i se'ns va passar ràpid, no es passa lenta, passa amb totes les pel·lícules de Marvel, que el ritme és molt accelerat, ja ho busquen així. Però és una pel·lícula força efectiva i que ens va agradar molt. No sé què opinava. Sí, a mi em va agradar molt. Molt bé. I tu, Raül, què ens expliques? Jo, mira, avui us porto una proposta d'aquestes una mica estranyes. És una pel·lícula que podeu trobar a Prime Video. És una pel·lícula de molt baix pressupost. Estem parlant d'una pel·lícula tipus en TN3 el migdia del cap de setmana. És a dir, podeu inclús sentir la textura que té la pel·lícula. En plan, el títol Pasión Inesperada. En aquest cas, el títol és The Fail. És una pel·lícula del 2018. Duda re, en 82 minutets. Són hores i 10 minuts, hores i 20 minuts. I... El que sí que té una premissa que a mi em va semblar bastant de sang. Com no vull fer spoilers, perquè té com una volta així guai. Us explico, ¿vale? Us explico, us lleixo la sinópsis perquè m'he d'apuntar d'aquí un moment. Quan una encanta de la clienta llamada Penny sube a su taxi, Harris comienza a parlar amb ella mentre dura la carrera. Pero cuando desaparece sin dejar el gastro del asiento trasero de su vehículo, la confusión se convierte en realidad. Y cuando tiene el contador del viaje a cero, Harris vuelve justo al momento en el que Penny se subió por primera vez a su taxi. Atrapados en un viaje sin fin, ambos comparten secretos y distintas verdades que cambiarán para siempre la vida de Harris. Es una pel·lícula en la que está... Tota, tota... Bueno, hay dos... Flashbacks, como que digo, que son tan fora, pero está totalidad a Dins del Taxi. Siempre a Dins del Taxi. Aquestes pel·lícules ens molen. I els que són només en una cabina o en un cotxe. Amb mig de no res. No espereu que estigui a la ciutat, amb mig de no res. I aquesta és la clau, precisament. Perquè està en el taxi i dins de... També segons els sinopsis, hi ha viatges en el temps o m'ho ha semblat? Us convido que la veieu, perquè és una pel·lícula que... Ja et dic, interpretativament dolenta. A nivell de producció dolenta. A nivell de... de tot un d'imatge de fotografia. Tècnics i d'aquests valorats... No espereu a gran pel·lículó, a nivell tècnic. Però la premissa de la història em vas resultar bastant interessant. Veu un 5,2 en el film... A film? A film i no a film i no? No ho sé, la veritat és que no ho sé. Home, si és de preiví, imagino que serà a film i a film. O potser sí. Hi ha vegades que comparteixen pel·lícules, però... No espereu res de l'altre món, però simplement perquè tingueu una idea de la història. Més que de tota la producció. Molt bé, doncs després d'aquestes recomanacions per part de nosaltres tres, que podeu veure en qualsevol moment a plataformes o pel vostre compte, també us volem dir recomanacions, però en aquest cas de pel·lícules estrenades avui divendres 25, perquè viatgem directament a la meva ciutat, la ciutat de les estrenes. Molt bé, doncs avui, com cada setmana us porto dues estrenes destacades de cinema i dues estrenes de plataformes. Comencem amb una pel·lícula de cinema que, de la qual tenim una opinió, una crítica, perquè el Dani ens ha revelat que la va veure fa un temps, o sigui, potser t'interessa revisionar-la en el cinema, depèn del que et vas assemblar, però ara ens comentaràs una miqueta que et va semblar competència oficial. Una nova pel·lícula, vinguda de Espanya, però també en coproducció argentina, produïda per Mediapro, que és una productora de Barcelona, i distribuida per Buena Vista Internacional, una distribuidora que ha distribuït pel·lícules com Operación Camarón, Machabel o Glass. És una comèdia dramàtica amb una miqueta de meta-cinema, una cosa que, generalment, ens agrada, que hi hagi com aquest joc de meta-cinema. Dura dues hores gairebé una hora i 54 minuts, i ja està dirigida i cogeonitzada per dues persones, que són dos directors argentins, que són Gastón Duprat i Mariano Cón, de produccions del seu país, com, per exemple, el Ciutadano Ilustre i la sèrie Teràpia Alternativa, entre altres produccions. El repartiment no és argentí, en aquest cas només hi ha un argentí, que és el Óscar Martínez. Ha sortit, per exemple, pel·lícules espanyoles com Toc Toc, però en el repartiment principal són dos actors que no necessiten representació, que són Antonio Banderas. La nova d'enxart també apareix Dolor i Glòria, l'última d'Almodóvar. ¿Va a ver Fonja? Sí. Cato con botas. Y la pel·lícules pecrud també apareguen Dolor i Glòria, todos lo saben, o a les recentes madres paraleles, que podem trobar a Netflix des de la setmana passada, com ja vam comentar. I apareixen competència oficial. És una pel·lícula que es va estrenar prèviament al Festival de Venècia del 2021, que se celebra el setembre, a la secció oficial a concurs, i per això el Dani la va poder veure, ens explicarà una miqueta millor, però també es va preestrenar el Festival de Sant Sebastià de l'any passat. I bé, aquí tenia les inòpsis una miqueta explicada, però no sé si tu vols explicar una miqueta de què va, perquè ja que l'has vist, ens ho podràs comentar millor, el que et sembli, però diu el Raül que no te'n rollis. Un peu, un peu. No, aviam. Anem a agrair. Estem parlant de Mariano Kohn i Gastón Dupart, els mateixos que ens van portar a Ciudadano i Nústere, que és una pel·lícula que us recomano molt veure que comença a Barcelona, la seva trajectòria, fins que se'n va... És una pel·lícula molt peculiar. Breu, Dani. De què va la competència oficial? La competència oficial. Però per conèixer una mica el cinema de Gastón Dupart i Mariano Kohn, ens va molt bé aquesta pel·lícula del Ciudadano i Nústere, i també per conèixer el seu protagonista, que és Òscar Martínez. I anant-nos més a competència oficial, que és la pel·lícula que ens porta avui a Cartallera i la Laia. Sí, és que venim aquí, eh? Venim aquí, venim aquí. Vale, sí, d'acord, però m'estan trencant i tot. Bueno, que em trenc la jaqueta. La qüestió és que la competència oficial és una pel·lícula que, com comentaves, va de metacinema, dos actors, una directora, en aquest cas la directora és la Peleneu P. Cruz, i els actors són Antonio Vanderas i Òscar Martínez, en els seus respectius personatges. Un actor que és l'Òscar Martínez és l'actor, diguéssim, com un actor que lluita més des de la dramaturgia, més... Més teatral, no? Sí, més teatral i, a més, també busca... que és com un erudit, saps? És com un inteactual del món del teatre i l'altre és... És com és clàssic. Exacte. I l'altre és el típic actor de Blockbuster, un rotllo... Sí, de coses mainstream i tot això. De rotllo Mario Casas, que triomfa i que té... Allà... Doncs una mica aquests dos perfils, no? Sí, que són molt abusats, realment. Correcte, que són una directora molt exigent per fer una pel·lícula que ella vol que sigui com el seu gran èxit i la pel·lícula molt tal. Llavors, a l'inici de la pel·lícula és bastant curiós, no? Perquè és un tio que és empresari, que es dedica... Bueno, té la seva empresa, és un tio molta pasta, i va al seu assessor i li diu, escolta, què puc fer? Perquè, clar, tinc molts diners, tal... Pots, home, hauries d'empatir-lo. Què et quines, Antonio Manderas? L'altre, l'Òscar Martínez. No, aquests dos són fàndactors. Fàndactors, aquests dos de la pel·lícula. La pel·lícula amb aquest empresari que va al seu assessor i, clar, parlen per veure què fan en funció. Ràpid, Dani. Sí, estic intentant anar ràpid, però... i això. I ell va a saber a veure què fa amb aquests ingressos, amb aquests diners. Llavors, clar, una de les coses, doncs, per invertir és el típic que inverteixen la gent a dinarada, que són els pons, aquí a Espanya, que es fan pons i coses, i l'altra cosa és una producció cinematogràfica. El mercat dels criptomonedes. I ell inverteix en una producció cinematogràfica que és aquesta. Llavors, és una història molt deliran, perquè és la relació entre aquests tres personatges, i com tot es va enradant la dificultat que és estar amb un personatge, amb un actor que és més de blockbusters, amb un erudit i amb una directora que és molt intelectual, també, i aquestes relacions com es van forjant i els piques que hi ha als roses fins al Gran Drama, que l'heu de veure per ser a quin és. Allà en el trailer em va recordar el tau una mica de no mirar s'arriba, potser. Bueno, sí, és molt satílica. Sí, és molt satílica, i parla molt de la professió i de la importància que li donem als premis, quan en realitat els premis no són tant, no? No són tant. Llavors, és clar, és molt interessant, és molt interessant com ho aborda i com ho explica. Jo crec que, mira, està veient film a Finity, film a Finity, que li han posat uns 6,6, crec que és una nota bastant justa per la pel·lícula que ens ofereixen el Mariano Cone i el Gastón Dupart. Crec que és una pel·lícula que és molt valida i que és molt interessant que la pugueu anar a veure. Et tornaràs a veure el cine? Molt probablement, perquè em va agradar molt i crec que és aquest humor negre que tenen ells. Ja el veiem al Ciudad en l'ústria i la tornem a veure qui és un humor molt negre, molt satíric, molt ranci, i que durant tota la pel·lícula es va aportant. A més, no es fa gens pesada. No és com aquesta crítica que s'està fent eterna pels nostres clients, sinó que la pel·lícula es fa molt amena i molt entretinguda. Perfecte, Dani, moltes gràcies per les teves paraules. Ara no tornis a parlar fins a la teva secció. No, és broma, és broma. És que sóc cruel, sí, de debò, sóc cruel, sóc cruel, estic passant. T'he presentat la següent pel·lícula de cinema que és una pel·lícula que em fa especial il·lusió, perquè és una pel·lícula que he pogut doblear a la seva protagonista. Estic parlant de AIMBO, la Guerrera de l'Amazones, una pel·lícula d'animació, d'aventures, fantasia i comèdia, distribuïda per Flins i Pinícules, que és una distribuïda de cinema independent d'animació. Ha portat, per exemple, els lionàtics del desembre. I és una pel·lícula que ve de Perú, però també està produïda pels Països Baixos i als Estats Units. Durarà un hori i mig, aproximadament, i la direcció ve a càrrec de José Celada. És un director Perú A, i és la seva primera pel·lícula. Però també ve a càrrec de Richard Klaus, que és un director alemany, que ha dirigit dues pel·lícules prèvies, que són el príncipe de los ladrones, el 2006 i el pequeño vampiro, el 2017, les dues d'animació. Per tant, tenim una marreja de director novel, amb un director que ja té una miqueta més d'experiència en el camp. A contraposar falses. Exacte. Aleshores, us explico una miqueta que baixi ràpidament. Tenim Limebook, que és una nena que viu en el més profund de la selva amazònica. I després d'haver-li passat un esdeveniment traumàtic per ella, aquesta jove arquera em prendrà un viatge per salvar el seu poble i la seva llar del poder destructor de l'home blanc, perquè, bé, és una pel·lícula molt a favor del... És molt ecologista, molt en contra del canvi climàtic, molt de preservar la natura, de no contaminar, en contra de la desforestation. Aleshores, haurà de salvar el seu poble de l'arribada de aquests que volen desforestar l'Amazona. I en aquesta aventura, però... Otra pocajontes? Una miqueta semblant, sí. Seria com la filla de la pocajontes. Però té elements, jo que l'he doblat a la nena, a l'AIMBO, i he pogut veure en la seva majoria la pel·lícula, té aspectes molt diferents de pocajontes, evidentment, perquè si no seria la mateixa pel·lícula. Però té un aspecte... Té un aspecte familiar, infantil, però, a l'hora, tendre i divertit i molt entretingut, que és guai de veure. És molt entretingut, és molt divertida. Però, en aquesta aventura, a la nostra sola, l'acompanyen els seus dos guies espirituals, que són un armadillo exacte, un armadillo que és petit i també molt entremaliat i divertit, i un tapir, que és de allò més també... també caxondo, i recorden una miqueta el Timón i el Pumba. Clar, o això, o el compades amb l'O92, el Mapatx, i el Colibrí, que estem parlant d'una altra manera. Els dos parlen per això. Les dues estrenes destacades del cinema, però, si us interessen altres gènere, tenim, per exemple, Superquien, que és una comèdia paròdica d'acció de superherois i també en molt metacinema de trencar la quarta paret i això. Vinguda de França que té molt bona pinta també. També s'estrena Les Il·lusiones Perdides, una altra pel·lícula que també ve potent. En aquest cas es tracta d'una comèdia dramàtica ambientada en el segle XIX, també vinguda de França. I, per últim, us presento Great Freedom, un drama de la presó, d'amor homosexual i basat en fets reals. Vingut d'Austria, perdó, i Alemanya. I, per últim, de Mèdium, un fals documental de terror sobrenatural. O sigui, això perfectament pot haver estat el Festival de Sitges. Basta, Festival de Sitges. Basta, Festival de Sitges. I ha estat en munt de ciocs. Doncs mira, ara la teniu a cinemes. Com sempre, però bastant canyera en tot el festival. Exacte, pel·lícula asiàtica perquè ve de Tailandia i de Corea del Sud. I ara passem a les plataformes, perquè la part de cinema ja està finiquitada. I, parlant de plataformes, us presento primer una pel·lícula que és un documental de Netflix que em va semblar força interessant, com està plantejat, que es diu 11M. Evidentment va sobre els atentats de l'11M que va haver-hi a Madrid, l'11 de març de l'any 2004, explicat per un grup conformat tant per supervivents de la tragèdia, com per experts que analitzen aquest atemptat terrorista que va passar. Exacte, des de la crisi política que va desencadenar fins a buscar o especular una miqueta qui va ser els possibles culpables d'això. I em va agradar molt com està plantejat, almenys en el trailer, perquè això la vull destacar avui. És una estrena que la teniu des de 11M, disponible a Netflix, és una producció espanyola juntament amb el Regne Unit, i dura més o menys 1h 22 minuts, 92 minuts. I la direcció ve a càrrec de José Gómez, que és un director també d'un documental que es diu Not a Game, de l'any 2020, que és un documental a més streamers. Per tant, ha canviat una miqueta de... Sí, sí, sí. Deu nido. De tot el que va passar, sempre s'interessant veure aquest tipus de reflexions. Veure amb una altra perspectiva. I a vegades també és complicat. A vegades també és complicat. Sí, sí, sí. De fet, si mireu el trailer, es veu a gent realment dolguda i realment afectada quan explica les coses sobre tot el supervivent. És impactant, i és molt curiós com està plantejat. I després altres estrenes que veu trobar a Netflix són, per exemple, un curmatratge d'animació interactiu que es diu El Gato Caco, vingut dels Estats Units que el teniu disponible des del dimarts passat. També s'estrena des del dimecres Obni, un drama romàntic vingut de Turquia. I també tenim una comèdia avui estrenada de divendres 25, el regreso a Casa de Madea. I a part de Netflix també tenim noves novetats. Val de redundància. Val de redundància. A Filming. A Filming. Per qui tingueu la plataforma Filming, us interessa saber que s'estrena la pel·lícula La Roleta de la Fortuna i la Fantàcia. Que la vam mencionar fa unes quantes setmanes quan es va estrenar Drive My Car, una de les pel·lícules que està anomenada als Òscars d'aquest any, perquè el guió i la direcció i la fantàcia ve a càrrec del mateix director i unista de Drive My Car, que és Risuke Hamaguchi. Exacte. S'estrena avui justament divendres a Filming, pel·lícula vinguda del Japó, és una pel·lícula pisòdica, això vol dir que no segueix una mateixa trama, sinó que són tres històries independents. Per això són com episodis i dura dues hores, concretament dues hores i un minut, però podríem dir dues hores més o menys. I es va prestrenar el Festival de Sant Sebastià, també de l'any passat, el setembre de l'any passat, i bé, com us dic, és una col·lecció de tres episodis protagonitzats per tots són personatges femenins i les històries de totes elles tenen a veure amb les eleccions que fan a la seva vida i en tenir penediments en aquestes decisions. O sigui que no els hi surt gaire bé la cosa. I aquestes tres històries són un trianglamorós inesperat, un parany de seducció fallida i una cita que s'origina a partir d'un valentès. I a partir d'aquí hi dindrà veure també un toc de realisme màgic, perquè per això es diu la realitat de la fortuna i la fantasia. Però, si aquesta pel·lícula ja l'heu vista o us interessen unes altres temàtiques, doncs també us podeu... tu podeu veure oscura, verdat, és un thriller de terror sobre la maternitat. També estrenat a filmin, al mateix filmin podeu trobar des del dilluns passat Brian Wilson Longed Promise Road, és un documental sobre música, amb personalitats de la música com Nick Jonas, Elton John, Bruce Springsteen, Brian Wilson mateix, l'indeperristic page entre molts d'altres. I per últim una pel·lícula també força interessant, un altre thriller de terror, estrenat avui justament divendres 25 dels Estats Units i Regne Unit, titulat The Beta Test. Déu-n'hi-do, bé cargada, eh? Sí, sí, sí, filmin, és de les que té més estrenes avui, eh? I en les últimes setmanes també. Les altres estan una miqueta buides, però bé, igualment, tenen estrenes. Prime Video. Prime Video estrena La Casa, un thriller de terror de molta comèdia negra, sobretot perquè jo la vaig veure al cinema amb la meva família, i la meva família va quedar una miqueta perquè pensava que era un thriller seriós, i que va, és comèdia negra total, i es va quedar amb una cara, una miqueta, que està mos vindo. Però si us agrada aquesta, si us agrada aquest gènere i aquest registre, us agradarà La Casa. També s'estrena La Patrulla Canina, la pel·lícula, pels més menús. Ah, aquesta també s'atabou, no? Sí, sí, aquesta té tota la feina, sí. Terror sobrenatural, sobretot. Sí, sí, sí. I per últim, a Disney+, podeu trobar The Kingsman, la primera missió, que no és la primera pel·lícula de Kingsman, és la precoela. No sé per què fan aquestes coses, és que... The Kingsman, la veritat, és que m'agrada bastant, és una saga que soc bastant fan. Parlo dels títols, eh? Explica'ns els origens, els origens sempre agraden a tothom. Doncs des del dimecres passat aquest dimecres 23, la teniu a Disney+, també teniu al sexto Sentido, aquesta pel·lícula tan estimada pel Dani, que li haig fet spoiler del final, pel·lícula de cult de terror sobrenatural, thriller i drama. També s'estrena en la tormenta. Un altre thriller, avui és cartellera de thrillers, dramàtic sobre segrestos i desaparicions d'aquest any de l'any 2022. I per últim, a HBO, tenim una estrena, només una estrena destacada, que és Crymacho, l'última pel·lícula de moment del Clint Eastwood, Roadmovie dramàtica, més o menys, de l'any passat. Doncs aquesta la tinc pendent, o sigui que no me la deixaré perdre. A HBO aprofita'm. Doncs... Déu-n'hi-do. Tot cagadet, així que... Us queixareu de pensions. Mare meva. Mare meva. Bari, bari, bari... Volem començar... Estem a continuar amb la... Amb la Sintop. Sí, molt bé. S'ha d'enganxar, Diza. Ho he fet així ràpid, l'ambient una mica. Per poder acabar ja amb aquest mes de Sant Valentí, que em deia chaina... Post-pendèmic? Aquest més de favorer, amb el que us he votat... Caja, caja, caja, veri, veri. Amb el que has suportat una mica aquest valentí... Diguem, d'amistat, diferent... Estem a Mordor, saps? Bueno, a Mordor no, estem a la comarca. Estem més pendents de les músiques que de la secció. Mira si és important la música. Doncs mira. Com dèiem, és aquesta tercera, la tercera i última entrega d'aquests amb valentia típic que vaig obrir a principis de febrer, amb l'amor com a amistat, amb les Woody Movies o Woody Films, aquestes pel·lícules de col·legues al cinema. La setmana passada obríem aquest... No sé si ens recordeu que obríem un submaló dins d'aquest subgènere que eren les Woody Cop films. Correcte. Aquelles pel·lis en les que aquests dos protagonistes, aquests dos col·legues, són policies, detectius o bé, que tenen com a objectiu combatre el crim i, generalment, amb personalitats mercadament opossades. En alguns casos, a més a més, sent de diferents ànimes o cultures, que així fan una mica més típics aquestes diferències entre ells. Ja us feia un petit spoiler de l'antèl·lio rapés que el precursor més clar d'aquestes històries és la pel·lícula japonesa, el Perro Ravioso, de 1949, del gran Aquí de Curosawa. El Perro Ravioso... M'he posat una pel·lícula... Que no el poder del perro, no? Sí, sí, sí. Demano disculpes per les meves erres, que són superbrais. Doncs no et buscis. El Perro Ravioso és probablement només semblant el Big Bang de les pel·lis d'amics i policies. Aquest clàssic de Curosawa ha presentat tots els estadiotips. El batallet que s'associa amb el Novato, per exemple, la ficció, la fricció, a mesura que profunditzen, en un cas, que no entenen la show girl, per la que tots dos estan desconcertats, però prometen protegir. Ambientant en la prostguerra japonesa després de la Segona Guerra Mundial, Mudo Kami, que és la protononista, un jove detectiu d'Homiseries, per la seva pistola a dins d'un autobús, a l'altre lloc d'un autobús. A la pel·li. I Sato, el batallar de la seva unitat, l'ajuda a recuperar-la en un viatge frenètic que els portarà els més baixos fons de Tòquio. El poder visual dels encuadres que selecciona el director Nippon es genera una gran tensió a pantalla. Les escenes de persecució són innovadores per l'època. Estem parlant del 149. El Perro Ravioso mostra amb la realitat les conseqüències d'un país derrotat a la guerra. Hi entriem guerra, i aquí hi ha una altra cosa. La guerra de les galàxies. No estem molt per parlar de guerres últimament, sisplau. No. I queda sort endavant amb la política de la quartilla de racionament. Encara que sempre existeixen persones que s'aprofiten de la inocència i la desesperació. I estem veient el que estem veient. Tornem al mateix. Només un número reduït de realitzadors que són considerats mestres del cinema. Si ens dubta qui diu que és Usawa, és un d'ells. Amb aquesta pel·li crea un nou concepte dins del cinema negre. Una contribució que continua vigent, perquè són nombrosos els títols americans que van prendre aquesta pel·li com a referència al llarg de dècades. I aquests dies hem estat parlant d'algunes d'elles. La llista de bodicops movies és tan ampla i ja que serà difícil poder nombrar totes. Algunes inclús tampoc caldria. Si han hagut de crear un subgènere dins d'aquest subgènere vol dir que no només hi ha tres pel·lis contades. Correcte, això vol dir que és important. Però sí que farem un salt dels anys 40, com dèiem, als anys 80, quan aquestes pel·lis van tenir un gran baby-boom, per dir-ho d'alguna manera, van plorifagar. Sí, fent un petit incís, això sí, en una parella d'amics de cinema, que ens van donar moltes estones de bufetades i viures als anys 70. Vots pensen i tenen segil. Tenen segil. També en algunes d'elles eren policies, com en dos superpolicies, d'una pel·lícula de 1977, i fins aquí, aquest punt que volia, incloure. Tornem als 80 i als 90. I és que igual que passàdíem al perro ravioso de Codos Agua, només apreciaria poc abans de la seva mort, aquesta pel·lícula. Hi ha moltes pel·lícules que aconsegueixen canviar el món. I les que ho fan, mai es roden amb aquesta intenció, evidentment. Quan el guionista de 23 anys, Shane Black, va debutar amb una inofensiva comèdia d'acció dirigida per un dels homes més poderosos de Hollywood en aquell moment, com era Richard Donner, el director del Superman, dels Gunis, es conformava a encobrar un bon sou i assegurar-se feina més endavant, simplement. Ho va aconseguir amb armar-me-la tal, a més de ser un èxit de taquilla i de crítica, va transformar-li en quarts del cinema comercial. La tal no s'assemblava a la resta de pel·lícules d'acció de l'època. Teníem un Satsenaga, un estalon, que presentaven personatges infranquejables que es comunicaven amb gruïdors, com el Batxó Alfa. I com a molt amb un mig somriure. Sí, sí, precisament jugaven en això. I aquesta és la diferència. Teníem a Mel Gibson, en la seva primera pel·lícula, amb la seva primera pel·lícula després de la trilogia de Mad Max, i un Danie Glover, sortit del teatre i conegut pel color púlpura. La novetat estava en uns personatges que parlen tota l'estona, que parlen moltíssim. Monòlegs a continuos, en una cinta d'acció. Això de primeres ho penses i penses, això no pot funcionar. La frase més mítica d'aquesta pel·lícula és... No només és la frase més mítica, sinó que és una declaració d'intencions. Els dos tipus durs, com deies tu, no aguanten massa temps. Els serratants que es limiten a fer la seva feina, sense solucionar, se arriben a casa a la sopa. I aquesta és la clau. D'aquesta frustració, neix l'humor. La comèdia marca, transforma la parella de policies en homes sensibles, i aquí radica la primera innovació de la pel·li, que és el que tu deies. Richard Doner va dir en ocasió que va trigar dos hores a engegar el guió i que va tenir clar que ho faria, que faria aquesta pel·lícula, perquè va trobar matisos i viatges en on ell no les havia vist mai, en una pel·lícula d'acció. Va trobar llànimes on no existien abans. I el més important, va trobar una relació. Sí, va trobar matisos, quan normalment no s'hi solen trobar en pel·lis d'acció, ja sabia que tenia el paper, perquè imagina't que encara no li havia donat el paper. La direcció, estem parlant de Richard Doner. La direcció exacta. Imagina't que no és el director i es queda, ostres, quina pel·li més guai i tal, i després diuen, no, no, però... No la fas, clar. Durant anys, dutxones de pel·lis, que clarament havien aconseguit financiació, gràcies a un powerpoint que començava amb el postre de maletal, per posar en situacions productors, van esgotar en aquesta fórmula, amb la mateixa rapidesa en què... un cotxe tropeia en xiringuito de fruit, aquest típic que surten aquestes pel·lícules, saps? Que sempre és el port en port de vent. Però us dic algunes de les pel·lícules de les 80 i 90, i entrenen els 2000, que comencen a veure algunes variants una mica diferents. Us podria parlar de límite 48 hores, que és del 1982, és uns anys ara, estem parlant que la maletana és del 1987, i aquí tindríem 82, aquesta pot ser... potser una de les... també primeres pel·lícules de Budikop, Movies o Films, però el que tenia d'especial era el debut cinematogràfic d'un jove Eddie Murphy en 21 anys, amb tal energia còmica que la pantalla apenas podía contenir-ho. També tenia un sortí en Ignolte, que era l'altre protagonista, o bé, de fet, el protagonista, tècnicament. Ja que Eddie Murphy és el... tècnicament és el secundari de la pel·lícula, però es menja la pel·lícula és solet. Tenim després, el 1988, el nostre senyor Guillens Belussi faria en Danko Colors Rojo, també les diferències culturals, en un rus, en una mèdica, un tio... així, molt fort, amb un més normalet, per dir-ho d'alguna manera. Tindríem un tango i caix, que va ser un desastre de pel·lícula amb Silvestre Estalón, per això diem que aquests personatges, aquests actors, ja intentaven entrar en aquesta dinàmica. És una pel·lícula que va ser un... un desastre, un caòtic, un set caòtic per... Si no hi havia un punt mig, era un autèntic èxit, o era un fracàs absolut. Aquest tango i caix va tenir diversos directors i productors que van ser acomiadats d'una rodatge. Un membre de l'equip va dir, que el primer dia que comencem, ningú sabia que dimoni s'estaven fent. Era una bogeria absoluta. Teníem també el 89 Sòcios i Sabuesos, amb un Tom Hanks, que abans de fer el cinema més seriós, feia aquestes comedies estambòtiques. Seguim que no n'he conegut ell. Sí, sí que n'he conegut, però encara... No en el registre que el coneixem ara, no? No en el registre d'ara, sinó només en aquestes comedies bogers, tipo big, no? De fet, fa poc que vam fer una sèrie a Disney Plus, també, d'aquesta pel·lícula de Sòcios i Sabuesos. Teníem, evidentment, dos policies rebeldes al 95, amb Will Smith i Martin Lorenz, que ens... Que Will Smith, en aquest moment, estava fent el Príncipe de Belher, o ja ho havia fet? Jo crec que ja ho havia fet. Si no estava allà, també. I això hi va ser també un gran bomba, que tu anava a jugar una mica a les mateixes normes. Sortint una mica d'aquests registres, podríem trobar 7, també, amb molt gran prima, anirat pit, tot un referent de... Però ja no parlem de comèdia, eh? No parlem de comèdia. Parlem de pel·lícula d'acció, que no comèdia, en tothada que tingui tocs, amb la Roca, amb el Nicolas Cage i el Sean Connell, que també són una pel·lícula de policies que... Bueno, en aquest cas és un policia i un lladre, que junta en forces per poder lluitar contra el crim, per dir-ho d'alguna manera. I no diuen a més voltes, us deixo una estoneta, perquè penseu, per exemple, en noms de negre, que hem tingut fins a 4, i consisteix una mica en el mateix, no? Aquesta parella de policies... La quarta no sé si esteu molt en compte. És com la quarta de pirates del carim. Sí, per això. Aquesta parella de policies, que al final és el que us venia a parlar, és un moment en blanc, això és... Sí, m'encanta com has portat el tema de s'envalentir, com li has donat la volta, i no tractant-ho amb romanticisme cursi, que no va amb tu. Hi ha moments de tot, hi ha moments de tot. Exacte. Doncs dit això, podem passar... Ara sí, deixarem una miqueta el Dani parlar, que el pobre estava contenint-se una mica. Doncs vinga, va, som-hi. Va, vinga, aquí. Va, vinga, aquí. No, vinga, aquí. Ah, amico. Ah, ha sonat, ha mits sonat. Oh, quina bugèdia avui. Vinga. Oh, un altre com l'alarma! Ara, ara. Sí, sí, sí. Doncs sí, arranquem avui la nostra secció més... no sé com dir-ho. Més animada, no? Mai millor dit? No sé si acollata encara, però a mi el nom de pantera rosa m'agrada. La secció de la pantera rosa... Si no és la música de la pantera... Ja, també és veritat. Però jo sóc com la pantera rosa, saps? En plan, faceta rosa, notícies, així... Vinga, fot-li, que tenim dos minutets. Us porto cosetes interessants. De fet, com ja sabem, del 6 al 16 d'octubre tenim l'edició, la 55er edició del Festival de Sitges. El 6 al 16, has dit? Del 6 al 16. El 6 al 16 d'octubre del 2022. I aquest dimarts, dia 1 de març, obrim obre un període d'inscripció de llarg matratges documentals i curmatratges per tots aquests cineastes que estiguin interessats en presentar les vostres... les vostres parts més artístiques, les vostres pel·lícules, llarg matratges, etc. Ho podeu fer a partir de l'1 de març i fins al 15 de juliol. Altres cosetes que passen al món del cinema Tom Holland anuncia que retira temporalment l'actor que ha protagonitzat un xàrter, entre altres pel·lícules. Com, per exemple, com comentàvem, una estona Spider-Man, era el nostre últim Spider-Man, s'ha acomiada, se'n va, del món del cinema, però això ho farà després de gravar una sèrie que té per Apple TV. Quan faci això, ha retirat... Ha retirat el cinema durant una temporada. Altra notícia, una furia, la furia. Bueno, tots estem furiosos aquests dies. Més que menys, la veritat és que no ens falten temes que estan furiosos, però és que l'acadèmia de Hollywood no posa fàcil. Els professionals s'aixequen contra la decisió d'excloure categories de la gala dels Oscas. No sé si ho sabeu, però a dins de la gala s'ha decidit a l'acadèmia del cinema, ha decidit que excloure algunes categories es faran després de la gala aquesta entrega de premis. Es podria haver distribut de manera totalment diferent. És horrible, és horrible, i els professionals s'estan aixecant en contra aquesta decisió. El que succeïn és que d'aquí poquet s'estrena la nova Batman amb el nostre estimat Robert Pattinson. Has dit estimat? Eh? El nostre estimat Robert. Estimat. Robert Pattinson arriba a la gran pantalla el 4 de març, però és que Matt Rips ja confirma que s'estan conversant ja les negociacions per la seqüela. O sigui que encara no s'estan anat la primera i ja estem parlant de la seqüela. Per l'últim ja per acabar les notícies cinematogràfiques de la setmana volem recordar que avui s'està projectant en aquests instants a la Penny, la crònica francesa a càrrec de Cineclub Hall 2002. Salutacions als nostres amics, però al divendres 11 de març a les 9 també a la Penny. Tenim algun patrón la pel·lícula que ha guanyat Premis Goya, com per exemple Millor, pel·lícula i actor. Déu n'hi do. Correcte, doncs m'ha agradat molt aquest espring de notícies que has fet, Dani. Sento que no hagis pogut parlar gaire en la teva secció o en el programa. Ara tinc bones notícies per tu perquè podràs parlar més, perquè no ho he dit fins ara, però aquest és el meu últim programa de la temporada de moment, sí que aniré participant-hi. Ostres, si ho dius així, va, pitada, bé. Sí, però per aquest no m'ha agradat. Estem quedant sense temps, però ho li anuncia perquè els ullents no els hi sembli estrany. Sí que en algun moment hi apareixeré igual que per agotar el Dani, doncs jo puc gaudir de moment, però de moment deixaré el càrrec el meu estimat Dani, que ho trobava a faltar. Això ha estat tot el programa d'avui de cinema a la Gresca Esperem que ho hagiu gaudit molt, a molta Gresca, com sempre, i recordeu, Amigos del Masellà, acabem amb així el programa. M'encanta, amb aquesta cançó que m'agrada tant. Com et quedes al Masellà? De Tiana ja ho sap, això. I em va pecar. Em quedes al Masellà. Sí que puguem invocar de tant en tant. Molt bé, doncs això ha estat tot. Moltes gràcies per haver vingut, per haver estat aquí, per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Espiritualment escoltar-nos, i gaudiu molt del cinema, us trobaré molt a faltar, però... No tindràs temps de trobar-nos a faltar, ja ho veuràs. Per nosaltres sempre seràs la fantàstica, la llevidal. Moltes gràcies. Us aprecio molt. I molta sort en tota la feina. Moltes gràcies. Adéu, si hi hau. Adéu. Tu madre te ha mangoneado. Y tu hermana y tu hermano. I'm so tired of falling in love. Finding it easier to fall out. I can't deny it. I feel it inside, I'll keep its fire. Oh, you can't hide. I'm falling in love again. Ain't nothing I can do, falling in love again. And this time it's with you, when I fall. It's always the same, and I'm so tired. I'm playing this game. Been so long now, since I gave up my heart. I've kept it like that. I don't want to get it on. So let me tell you now. I just want to be sure that you won't hurt me. I can't promise me that. Falling in love again. Ain't nothing I can do, falling in love again. And this time it's with you, when I fall. It's always the same, and I'm so tired. I'm playing this game. You gotta tell me if you're gonna break my heart. Cause I don't want to take a chance. And if it ain't true, all it's gonna be is nothing but a forego. So give me that promise, so hold on. I'll never let you go. I gotta have something to go on. Oh, I'm letting you know now. Falling in love again. Ain't nothing I can do, falling in love again, girl. And this time it's with you, when I fall. It's always the same, and I'm so tired. I'm playing this game, yeah. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Falling in love again. Ah, ah, ah!