Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¿Estás de cachada? Vemos tus cosas que vosotros no queríais. Por favor, por favor, por mal hecho. Y si no me escuchas, vete al infierno. Anda, alegrame el día. Hola, benvingut. Ja he tornat a fer-ho. Hola, benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca. Alegresca és que no puc evitar, és que entro supermotivada fer els programes cada setmana. Ho sento si us peto les orelles, però no és una cosa que faci a propòsit. El que sí que fem a propòsit és preparar el programa, com cada setmana esteu benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca, el millor programa de cine del món mundial, o almenys el que intentem. Almenys del vas llobregat, n'estem totalment convençuts. Jo sóc la Leia Vidal, ens podeu escoltar a través de la Ràdio de Molins de Rei 91.2, de la Ràdio de Desvern 98.1, també a partir de les plataformes de streaming d'audio, com són e-box i Spotify. A e-box ja portem des de la primera temporada, de fet, no? I a Spotify, doncs, estem a partir d'aquesta cinquena, com ve, ja deveu saber. I si és la primera vegada que ens escolteu, doncs també, sigueu molt benvinguts i benvingudes al nostre programa, el nostre... Benvolgut programa tan especial de cinema, que ens agrada tant parlar del CTE Art i de les nostres pel·lícules, que ens agrada en la sa punta vista i de tot. I en aquesta ocasió, doncs, no ho faig sola com cada setmana. Tenim, com sempre, el Raül Navarro, molt bones. La pregunta és si l'has fet sola alguna vegada. De moment, no. Ja et va costar veure una pel·lícula sola dins d'una sala de cinema. Ruf, ja ho sé. Té una mà sola, també és complicat. Des de les hores m'ha tornat a passar en un parell o tres de cop. Va ser supercomplicat començar, però després ja... Això és com anar amb bici, una vegada comences, ja... Sí, exacte, exacte. Costa arrancar, però després... No, com no costa. Dit això, hola. Hola, Navarro. Hola, Navarro, com estàs? Molt bé, molt bé. Estàs motivat, també? Sí, i tant, amb molta fosa. Encara que t'hagi patat una mica a les orelles. Últimament amb tot un esbotx, perquè quan et baixo em puja. Ostres, és una molt caugeria. És que no puc, avui, però tot sigui això. Millor que... hola, benvinguts, benvinguts a la cinema a la Gresca. Ja ho plantejaré una altra, també. Això sembla programada a matinada, una mica, eh? Una cosa... Escolta, tu no pots parlar... A mi, quan se'n presenta... Que encara no t'he presentat. A mi, quan se'n presenta és que, clar, una mica respecte al Padre Fundador, saps? Vull dir, una mica de... A mi, quan se'n presenta, quin és aquest programa? I, Padre, avui... Ara ja no vull parlar, ara, per les tu. Presenta't tot el teu. Ja estem, ja estem. Laia Vidal, bona tarda, com estàs? Vols tornar al teu mut de presentador? Ho trobes a faltar, eh? No, no trobo a faltar, perquè... Ja t'ho dono en cantada. Falta agilitat, aquí, no? No te'ns que falta agilitat. És que, clar... És que saps què passa? Laia... Ja, ja ho noto, ja. M'han segnat les orelles per tercera vegada, aquests més consecutives. Laia... Sí, les tres vegades que he fet de presentador davant teu, s'han segnat les orelles. Sí, ho fas molt bé, eh? Jo no dic que no, eh? Heu sentit que jo dic que sí que ho fas molt bé, Laia. Felicitats, eh? Però presenta'm, ja, d'una vegada! Vaig poder-me'n veure la cara. Daniel Navarro Martínez. ¿Qué tal? ¿Qué tal? ¿Qué tal? Daniel Martínez Cortés. Ara sí. Són famílies perquè compartim el segon, no el primer. Exacte, no ho sé. És que al final em mereix el cap i... Hola, Laia, bona tarda. ¿Cómo estás? Laia Jiménez, de los no sé cuántos. Como el Jaime Jiménez. Ja trobes a faltar, no? Molt, el teu tiet, des d'aquí una salutació al Jaime Jiménez. Una cosa, eh... Com estàs, jo? D'acord, doncs m'espero. Com estàs? Ja puc respondre? Sí, ja puc respondre. Molt bé, moltes ganes de parlar de cinema, com sempre, i de comentar, doncs, aquelles notícies que us porto moltes ganes que ha passat moltes coses al món de cinema, aquesta setmana. Ah, sí? Doncs ja ens explicaràs, però en la teva secció. Ara aquesta no és la teva secció. D'acord, ja m'espero. Una cosa que no sabem si intervindrà o no, però ha vingut aquí un aullent fan del programa de públic, que és la Lícia, no sé si vol dir alguna coseta. Hola. Però de moment això és el que dirà, que ha vingut aquí a veure'ns en acció, com diem sempre, al final ha donat resultat, el que diem de que s'ha volgut venir al programa a participar-hi o ja sigui de públic o d'aullents, en directe o el que sigui, doncs pot venir sinsecament a de problema. I aquest ha estat el cas, però... Com en gent s'agrada sempre podem fer un canvi entre nosaltres. També, escolta, potser s'anima i ve més cops. Però cubri baixes. Que ja em voleu fotre fora una altra cosa, és que de debò no porto ni tres programes i jo esteu pensant en substituir-me, saps? Vull dir, és que això és lleig. A veure, calla ja, cadenem a començar el programa. Vinga, va, ara sí, comencem, programa com cada setmana, una altra cosa, benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca. I ho s'hauria sigut jo, eh? I no et queixis que ja en prou feines has de agrair que et deixem parlar, eh? Que et podem mutejar al mig, però en algun cas vol moment, eh? Estic mutejat, no, ara no. Jo sóc supercontent, eh? Estar aquí al programa, a veure, que no vull que se m'interpetin les meves paraules, eh? Que jo estic molt content que tu hagis agafat les regnes. Les regnes, has dit? Està vendit les regnes? Les regnes. Que molt bé, la ja, felicitats. I bé, doncs ara... Això ho fas bé. Això ho fas jo, exacte. Potser podràs reprendre les teves belles costums properament, molt bé, doncs vinga, domina'l bé. Ja que vols parlar tu, parlen primer de les pel·lícules que has vist a llarg d'aquesta setmana. Has vist alguna? Doncs mira, aquesta setmana he vist un documental sobre la vida de David Bowie, que m'ha semblat molt interessant, perquè a mi és un personatge que m'agrada molt i que, doncs, coneixia, però no... Saps allò que no havia entrat dins de la discografia, dins de la... Saps qui és, en la sentit de parlar, s'ha escoltat a tuig ser un parell de tres de cançons o més, però no has indagat en la vida. Exacte. I aquests documentals d'enxerreixement per això. I doncs hi ha un documental... I per dormir, per dormir. Clar, depèn del moment del dia, d'allí de la temàtica. Clar, clar, clar. Doncs hi ha un documental que es diu Bowie, The Man Who Changed the World, el home que va canviar el món, i la veritat és que el podeu trobar Netflix. Creus que va canviar el món? Aviam, jo crec que són títols que va canviar el món. Sí, sí. Sí, és allò de dir, rebaixem una mica, de poc els flipem, saps? És que ha de cridar l'atenció per vendre. Sí, ha de cridar l'atenció, i evidentment, crec que David Bowie va ser com un personatge a destacar, no? Però no sé, cada cosa al seu temps, i cada cosa en el seu moment, crec que va haver-hi altres personatges de la seva època, Elton John, Freddie Mercury, que també van fer una tasca brutal d'estil glam, etc. Ell, el que va fer, va aportar també el glam rock, aquest glam, aquest estil glam, el món, i va aportar, a nivell de moda, unes directius... Sí, no era només la seva música. Correcte, era un estil de vida. Sí, exacte, l'estil, la seva essència, el seu... La imatge que venia d'ell. Clar, era un estil de vida. Ha estat per uns altres cantants i autors, diguem, que no eren tan coneguts, i ahir va ser el que ho va potenciar. Exacte. No va ser el creador, tampoc, eh? Exacte. És que és molt difícil ser el creador d'alguna cosa avui dia. Bueno, és aquella presa meravellosa que diu que tot està inventado, no? És la forma de fer allò per arribar a la gent, que és el que marca la diferència, però el que és el fet, ja normalment ja ho ens ho trobem, tot bastant fet. I, en aquest cas, la pel·lícula mostra que la vida de David Bowie i com passar d'una família bastant xunga, una família que tampoc li va posar fàcil, a menjar-se el món, no? Que això també és... Això és interessant de veure el procés de com ha passat. Sí, a Amèrica, als seus inicis, tampoc li van posar molt fàcil. Quan va arribar a Amèrica per fer la seva primera gira, tampoc li van posar molt, molt fàcil, perquè la veritat és que li van dificultar molt, però a partir d'aquí ja va ser com... Ostres, la gent volia més David Bowie, no? I la veritat és que ara... Va crear hype, va crear expectatives. Ara és un referent, i no només referent, sinó que es fa servir en moltes disciplines i la disciplina cinematogràfica és una d'elles. Les cançons de David Bowie s'han fet servir per milers i milers de pel·lícules. Tenim pel·lícules com, per exemple, la més destacada o l'escena més... Camim, amb el cap, és la de la pel·lícula que tu hi participes, Jojo Ràbid, que el seu final, el final de la pel·lícula acaba amb la cançó Heroes. Amb la cançó de Heroes. Fem final, és brutal aquell final. És brutal. És preciós aquell final. I que acabin amb aquella cançó en concret, em sembla genial. Ara mateix també tenim en cinemes Licoritz Pizza. També? No l'he vist encara, però el trailer, per exemple... O també hi surti? Sí, fent ambients, és veritat. Doncs en aquesta pel·lícula podem sentir en el seu trailer l'iPhone Mars, que també és una de les cançons de David Bowie. Per tant, hem d'entendre que aquí hi ha un precedent. I parlant de cançons i de música, volia explicar una anècdota que m'ha passat aquesta setmana, i és que he anat a fer l'animació de Carnestoltes a una escola de nens petitons. És veritat, aquest cap de setmanes, Carnestoltes. Aquest cap de setmana de carnival i tot això. Doncs he anat a fer una animació i els hi vaig preparar com moltes activitats als nens, perquè estiguéssim com animats i tal, i feia una mica com una petita rua de Carnestoltes amb els nens. I una de les activitats que els hi vaig preparar... I et vas disfressar de David Bowie. No, no, no vaig disfressar de David Bowie. Però una de les activitats que em vaig preparar vaig pensar, a veure si ho enganxen o no ho enganxen, referent amb la música. Vaig dir, per què no els hi faig un petit cinemaprix amb bandes sonores? Ja que no vaig fer el programa, no? Tu prometo, els hi vaig agafar bandes sonores de pel·lícules que ells poguéssim conèixer i els hi vaig posar, doncs va ser el moment que més ho van gaudir. Tu prometo, perquè els nanos... Clar, perquè jugaven, estàvem tots allà a la pista, a la pista, perquè... És que tothom li agraden els concursos, realment. Eren com 200 o 300 nens per passe, i llavors estaven allà els nens eufòrics esperant. I tenies els 200, 300 nens allà pendents de... Sí, llavors posaves la música i clar, tots cridant el títol... La cirereta, la cirereta! Clar, perquè es colliquen sons, doncs... Bajo el mar, no sé què, hi ha un amigo amb mi de teva història, també a nivell dels alumnes, els més grandets, doncs ja els hi vaig posar més difícil, evidentment, els vegadores, Star Wars, coses que... Més reconeixibles, no? Més reconeixibles. I la veritat és que per lligar una mica aquest petit comentari de David Bowie i tal, tenien en compte que la música és molt important en el món del cinema, i que marca un precedent i que marca un referent en les nostres vides, i això, doncs, és molt guai. Només cal veure les bandes sonores que nosaltres posem de fons pel programa, que sempre ens ajuden a ambientar... Ah, pensava que no vas a dir que sempre són els nostres mateixes. Sí, també, però és que nosaltres tenim les nostres preferències, també. I ens ajuden a inspirar-nos-ho molt, sobretot a nosaltres, que som gent tan creativa i tot, i suposo que la gent que també tingui aquest punt d'imaginació i aquest punt de creativitat, doncs ens podrà entendre en aquest respecte. I tant. Doncs jo respecteixi molt breument el respecte a pel·lícules que he vist aquesta setmana, no va passar com la setmana anterior, que no vaig veure absolutament res. Aquesta vegada he vist dues pel·lícules al cinema, he revisionat Scream, la nova en la qual també hi participo i tot això, i aquest cop la vaig veure amb el meu millor amic, que justament és un dels majors fans de la saga de tots. Aleshores no l'havia vist, havia evitat tot a mena de spoilers, però ja tenia moltes ganes de veure-la, aleshores el vaig anar a acompanyar. I va ser molt interessant la visió de com es veu una pel·lícula amb gent totalment que desconeix les pel·lícules anteriors i tot com va ser la meva família, la primera vegada, i veure-la amb algú que sap que coneix totes les referències, que té unes expectatives, que es veu que s'espera les coses o no i això. I realment jo no vaig canviar molt la meva perspectiva, així que és una pel·lícula molt entretinguda, està superbé, però potser per alguns fans crea inconveniencies en alguns moments, hi ha d'altres que sorprenen, que no els esperen, llavors és una pel·lícula que no deixin indiferent a ningú i que cadascú la podrà interpretar a la seva manera, amb la qual cosa si us agrada en els eslàxers, pel·lícules de comèdia, que es fica també amb Satírica, amb ella mateixa i tot això, i un bon entreteniment així de terror distendido, podríem dir, us la recomano molt com l'altra vegada. I també vaig anar a veure el cinema Spider-Man, la que es va trenar el desembre, l'any passat, l'haig d'anar a veure amb l'Elícia, el cinema, el No Way Home, i he dedicat tot i que em vaig adormir en un punt, que era bastant crucial on explicaven certes coses, que encara no m'han quedat molt clares. No, evidentment, si t'has quedat adormida, molt clares no et quedes. No, però després me les vas explicar una miqueta. Van ser els 5 minuts més importants de la Penny, on es va adormir. Però no ho vaig fer a propòsit, eh? No, home, és que si no no tindries raó. Però a part d'això, una pel·lícula molt guai sense fer spoilers, no de sabrà ningú, és una pel·lícula que ja, amb dos mesos i picobista després d'haver-se estrenat, ha contentat a molta gent, s'han fet les coses molt bé, s'ha treballat molt bé la continuïtat de l'univers cinematogràfic de Marvel, la participació, el cameu, millor dit, del doctor Estrenx, una miqueta al rol del Tom Holland com a Spider-Man, que madura una mica respecte a les dues pel·lícules anteriors. Ja li tocava. Sí, sí, ja li tocava. Més aviat tard que mai, podríem dir. I bé, és una pel·lícula que vam gaudir moltíssim, i se'ns va passar ràpid, no es passa lenta. Passa amb totes els pel·lis de Marvel, que el ritme és molt accelerat, ja ho busquen així. Però és una pel·lícula força efectiva i que ens va agradar molt. No sé què opino. Molt bé, molt bé. Sí, a mi em va agradar molt. Molt bé. I tu, Raül, què ens expliques? Jo, mira, avui us porto una proposta d'aquestes una mica estranyes. És una pel·lícula que podeu trobar a Prime Video. Comencem per aquí. És una pel·lícula de molt baix pressupost. Estem parlant d'una pel·lícula tipus antenna 3, el migdia del cap de setmana. És a dir, podeu, inclús, sentir la textura que té la pel·lícula. En plan, el títolo. Passión inesperada. En aquest cas, el títol és The Fail. És una pel·lícula del 2018, dura 82 minuts. Són hores i 10 minuts, hores i 20 minuts. I té una premissa que a mi em va semblar bastant interessant. Com no vull fer spoilers, perquè té una volta així guai, us explico. Us explico. O sigui, lleixo la sinòpsis perquè no he preguntat aquí un moment. D'acord. La clienta, llamada Penny, sube a su taxi. Harris comienza a parlar con ella, mientras duda la carrera. Pero cuando desaparece sin dejar gastro del asiento trasero de su vehículo, la confusión se convierte en realidad. Tras poner el contador del viaje a cero, Harris vuelve justo al momento en el que Penny se subió por primera vez a su taxi. Atrapados en un viaje sin fin, ambos comparten secretos y distintas verdades que cambiarán para siempre la vida de Harris. És una pel·lícula en la que està... Tota, tota, bueno, hi ha dos petits flashes, com el que diu que surten fora, però està tot arrodada dins del taxi. Sempre dins del taxi. Aquestes pel·lícules ens molen. Dins del taxi, només en una cabina o en un cotxe. A mig d'una o res. No espereu que estigui a la ciutat. No, no, a mig d'una o res. I aquesta és la clau, precisament. Perquè està en el taxi i dins del taxi. També, segons la sinòpsis, hi ha viatges en el temps o m'ho ha semblat? Convido que la veieu, perquè és una pel·lícula que... Ja ho dic, interpretativament dolenta. A nivell de producció dolenta. A nivell de tot un d'imatge de fotografia. Sí, aspectes tècnics i d'aquests valorats... No espereu a gran pel·lículó, a nivell tècnic. Però la premissa de la història en va ser resultat bastant interessant. Veu un 5,2 en el film... A film? A film i no a film, a finalitat? A film o a finalitat? No ho sé, la veritat és que no ho sé. Imagino que serà a film a finalitat. O potser sí. Hi ha vegades que comparteixen pel·lícules... A veure, menys estàs provada. Algú és alguna cosa. No espereu res de l'altre món, però simplement perquè tingueu una idea de la història. Més que de tota la producció. Molt bé, després d'aquestes recomanacions per part de nosaltres 3, que podeu veure en qualsevol moment a plataformes o pel vostre compte. També us volem dir recomanacions, però en aquest cas de pel·lícules estrenades avui divendres 25, perquè viatgem directament a la meva ciutat, la ciutat de les estrenes. Molt bé, avui, com cada setmana, us porto dues estrenes destacades de cinema i dues estrenes de plataformes. Comencem amb una pel·lícula de cinema, de la qual tenim una opinió, una crítica, perquè el Dani ens ha revelat que la va veure fa un temps, potser t'interessa revisionar-la en el cinema, depèn del que et vas assemblar, però ara ens comentaràs una miqueta, què va semblar competència oficial. Una nova pel·lícula vinguda de Espanya, però també en coproducció argentina, produïda per Mediapro, que és una productora de Barcelona, i distribuida per Buena Vista Internacional, una distribuidora que ha distribuït pel·lícules com Operación Camarón, Machabel o Glass. És una comèdia dramàtica amb una miqueta de meta-cinema, una cosa que generalment ens agrada també, que hi hagi com aquest joc de meta-cinema, dura dues hores gairebé una hora i 54 minuts i ja està dirigida i cogeonitzada per dues persones, que són dos directors argentins, que són Gastón Duprat i Mariano Kohn, de produccions del seu país, com per exemple el Ciutadano Il·lustre i la sèrie Teràpia Alternativa, entre altres produccions. El repartiment no és argentin, en aquest cas només hi ha un argentí, que és el Óscar Martínez. Ha sortit per exemple pel·lícules espanyoles com Toc Toc, però en el repartiment principal, si troben dos actors que no necessiten representació, que són Antonio Banderas, com la vida mísma. La nova d'Enxart també apareix Dolor i Glòria, l'última d'Almodóvar. Lo ves ponja. També, Cato con botas. Cato con botas. I la Pelerope Cruz també apareguida Dolor i Glòria, todos lo saben, o a les recentes madres paraleles que podem trobar a Netflix des de la setmana passada, com ja vam comentar, doncs tots aquests i apareixen a competència oficial. És una pel·lícula que es va estrenar prèviament al festival de Venècia del 2021, que se celebra el setembre, a la secció oficial a concurs, i per això el Dani la va poder veure, ens explicarà una miqueta millor, però també es va preestrenar el festival de Sant Sebastià de l'any passat. I bé, aquí tenia les inòpsis una miqueta explicada, però no sé si tu vols explicar una miqueta de què va, perquè ja que l'has vist, ens ho podràs muntar millor i després el que et sembli, però diu el Raül que no te'n rollis. Bé, coctet. Anem a agrair. Estem parlant de Mariano Kohn i Gastón Dupart, els mateixos que ens van portar Ciudadano i Nostre, que és una pel·lícula que us recomano molt veure que comença a Barcelona, la seva trajectòria, fins que se'n va... És una pel·lícula molt peculiar del Ciudadano. Ah, sí. De què va competència oficial? Però per conèixer una mica el cinema de Gastón Dupart i Mariano Kohn, ens va molt bé aquesta pel·lícula del Ciudadano i Nostre, i també per conèixer el seu protagonista, que és Oscar Martínez. I anant-nos més a competència oficial, que és la pel·lícula que ens porta avui a Carteller de la Lalla. Sí, és que venim aquí. Vale, sí, d'acord, però m'estan trencant i tot. Bueno, que em trenc la jaqueta. És que la competència oficial és una pel·lícula que, com comentaves, va de metacinema, dos actors, una directora. En aquest cas, la directora és la PNP Cruz, i els actors són Antonio Banderas i Oscar Martínez, en els seus respectius personatges. Un actor que és l'Oscar Martínez és l'actor, diguéssim, com un actor que lluita més des de la dramaturgia, més teatral. Sí, més teatral i, a més, també busca... És com un erudit, és com un intactual del món del teatre, i l'altre és... És com és clàssic. Exacte. I l'altre és el típic actor de blockbusters, un rotllo en mario Casas, de rotllo en mario Casas, que triomfa i té allà... Doncs aquests dos perfils, no? Sí, que són molt abusats, realment. Correcte, que són una directora molt exigent per fer una pel·lícula que ella vol que sigui com el seu gran èxit i la pel·lícula molt tal. Llavors, l'inici de la pel·lícula és bastant curiós, perquè és un tio que és empresari, que es dedica a... Bueno, té la seva empresa, és un tio molta pasta, i va al seu assessor i li diu, escolta, què puc fer? Perquè, clar, tinc molts diners, tal. Pots, home, hauries d'empatir-lo. No, no, no. L'altre. L'Oscar Martínez. No, aquests dos són... Ah! Vale, vale. Sí, aquest empresari va part. Sí, és l'inici de la pel·lícula amb aquest empresari que va al seu assessor, i clar, parlen per veure què fan en funció. Ràpid, Dani. Sí, estic intentant anar ràpid. Però... i això. I ell va saber a veure què fa amb aquests ingressos, amb aquests diners. Llavors, clar, una de les coses per invertir és el típic que inverteixen la gent a dinarada, que són els pons, aquí a Espanya, que es fan pons i coses. I l'altra cosa és una producció cinematogràfica. També el mercat de les criptomonedes. El mercat de les criptomonedes. I ell inverteix en una producció cinematogràfica que és aquesta. Llavors, és una història molt deliran, perquè és la relació entre aquests tres personatges, no? I com tot es va enradant la dificultat que és estar amb un personatge, amb un actor que és més de blockbusters, amb un bastes, amb un erudit, i amb una directora que és molt intel·lectual, també, i aquestes relacions, com es van forjant, i els piques que hi ha als roses fins al Gran Drama, que l'heu de veure per ser a quin és. Veient el trailer, em va recordar el to, una mica, de no mirar s'arriba, potser. Bueno, sí, és molt satèl·lica. Sí, és molt satèl·lica, i parla molt de la professió i de la importància que li donem als premis, quan en realitat els premis no són tant, no? No són tant, llavors és... És molt interessant, és molt interessant com ho aborda i com ho explica. Jo crec que mirar-se veient film a Finity, film a Finity, que li han posat un 6,6, crec que és una nota bastant justa per la pel·lícula... per la pel·lícula que ens ofereixen el Mariano Cone i el Gaston d'Oparc, crec que és una pel·lícula que és molt valida i que és molt interessant que la pugueu anar a veure. A tu aniràs a veure el cinema? Molt probablement, perquè em va agradar molt i crec que és aquest humor negre que tenen ells, ja el veiem al Ciutat de l'Ustra i la tornem a veure qui és un humor molt negre, molt satíric, molt ranci i que durant tota la pel·lícula es va portant. A més, no es fa gens pesada, no és com aquesta crítica que s'està fent eterna pels nostres pacients, sinó que la pel·lícula es fa molt amena i molt entretinguda. Perfecte, Dani, moltes gràcies per les teves paraules. Ara no tornis a parlar fins a la teva secció. És broma, és broma. És que sóc cruel, sí. A veure m'he presentat la següent pel·lícula de cinema, que és una pel·lícula que em fa especial il·lusió, perquè és una pel·lícula que he pogut doblar a la seva protagonista. Estic parlant d'Aimbo, la guerrera de l'Amazones, una pel·lícula d'animació, d'aventures, fantasia i comèdia, distribuï de part flints i pinícules, que és una distribuïda de cinema independent d'animació. Ha portat per exemple els lionàtics del desembre. I és una pel·lícula que ve de Perú, però també està produïda pels Països Baixos i als Estats Units. Durarà un hori i mig, aproximadament, i la direcció ve a càrrec de José Celada. És un director per Ua, i és la seva primera pel·lícula. Però també ve a càrrec de Richard Klaus, que és un director alemany, que ha dirigit dues pel·lícules prèvies, que són el principal de los ladrones al 2006 i el pequeño vampiro del 2017, les dues d'animació. Per tant, tenim una marreja de director novel·l amb un director que ja té una miqueta més d'experiència en el camp. A contraposar falses. Exacte. Aleshores, us explico una miqueta que va així, ràpidament. Tenim l'Ambou, que és una nena que viu en el més profund de la selva amesònica, i després d'haver-li passat un esdeveniment traumàtic per ella, aquesta jove arquera emprendrà un viatge per salvar el seu poble i la seva llar del poder destructor de l'home blanc, perquè és una pel·lícula molt a favor, és molt ecologista, molt en contra del canvi climàtic, molt de preservar la natura, de no contaminar, en contra de la desforestation. Aleshores, haurà de salvar el seu poble de l'arribada d'aquests que volen desforestar l'Amazones. I en aquesta aventura, però... Otàpica juntes? Una miqueta semblant, sí. Seria com la filla de la Pocahontas. Però té elements, jo que l'he doblat a la nena, a l'Ambou, i he pogut veure en la seva majoria la pel·lícula, té aspectes molt diferents de Pocahontas, evidentment, perquè si no seria la mateixa pel·lícula. Però té un aspecte familiar, infantil, però a l'hora tendre i divertit i molt entretingut, que és guai de veure, és molt entretingut, és molt divertida. Però en aquesta aventura no estarà sola, l'acompanyen els seus dos guies espirituals, que són un armadillo exacte, un armadillo que és petit i també molt entramaliat i divertit, i un tapir, que és de allò més també... també cachondo, i recorda una miqueta el Timón i el Pumba. Clar, o això, o el compareix amb el LOS-92, el Mapatxe i el Colibri, que estem parlant d'una altra manera. Els dos parlen per això. Però aquestes són les dues estrenes destacades del cinema, però si us interessen altres gènere, tenim per exemple Superquien, que és una comèdia paròdica d'acció de superherois, i també en molt metacinema de trencar la quarta paret i això. Vinguda de França, que té molt bona pinta també. També s'estrena les il·lusions perdides, una altra pel·lícula que també ve potent, en aquest cas es tracta d'una comèdia dramàtica ambientada en el segle XIX, també vinguda de França, i per últim us presento Great Freedom, un drama de la presó, d'amor homosexual i basat en fets reals, vingut d'Austria, perdó, i Alemanya, i per últim de Medium, un fals documental de terror sobrenatural. Això perfectament pot haver estat el Festival de Sitges. Va estar, Festival de Sitges, va estar amb lins, i ha estat amb un desig. Ara la teniu a cinemes. Amb opinions contraposades, com sempre, però bastant canyera en tots els festivals. Exacte, pel·lícula asiàtica perquè ve de Tailandia i de Corea del Sud. I ara passem a les plataformes, perquè la part de cinema ja està fin i quitada, i parlant de plataformes, us presento primer una pel·lícula que és un documental de Netflix, que em va semblar força interessant, com està plantejat, que és sobre, que es diu, 11M. Evidentment va sobre els atentats de l'11M que va haver-hi a Madrid, l'11 de març de l'any 2004, explicat per un grup conformat, tant per supervivents de la tragèdia, com per experts que analitzen aquest atemptat terrorista que va passar. Exacte. Després de la crisi política que va desencadenar, fins a buscar o especular una miqueta, aquí van ser els possibles culpables d'això. I em va agradar molt com està plantejat, almenys en el trailer, i per això la vull destacar avui, és una estrena que la teniu des de 11M disponible a Netflix, és una producció espanyola, juntament amb el Regne Unit, i dura, més o menys, un hori i 22 minuts, 92 minuts. I és la direcció de ve a càrrec de José Gómez, que és un director també d'un documental, que es diu Not a Game, de l'any 2020, que és un documental a més streamers. Per tant, ha canviat una miqueta de... De registre, podríem dir. Sí, sí, sí, no, Déu n'hi do. La veritat és que després de tot el que va passar, sempre s'interessant veure aquest tipus de reflexions. Sí, veure'm amb una altra perspectiva. I a vegades també és complicat, eh? A vegades també és complicat, eh? La situació sí, eh? Sí, de fet, si mireu el trailer, es veu a gent realment dolguda i realment afectada, quan explica les coses sobre tot del supervivent. És impactant, però em va semblar molt curiós com està plantejat. I després, altres estrenes que veu trobar a Netflix, són per exemple un curmatratge d'animació interactiu, que es diu El Gato Caco, vingut dels Estats Units, que el teniu disponible des del dimarts passat. També s'estrena des del dimecres Obni, un drama romàntic vingut de Turquia, i també tenim una comèdia, avui, estrenada del dimecres 25, el regreso a casa de Madea. I a part de Netflix també tenim noves novetats, per mi val la redundància. Val la redundància? A Filmin, per qui tingueu la plataforma Filmin, us interessa saber que s'estrena la pel·lícula La Roleta de la Fortuna i la Fantàcia, que la vam mencionar fa unes quantes setmanes quan es va estrenar Drive My Car, una de les pel·lícules que està nominada als Oscars d'aquest any, perquè el guió i la direcció d'aquesta que us presento avui, La Roleta de la Fortuna i la Fantàcia, ve a càrrec del mateix director i unista de Drive My Car, que és Risuke Hamaguchi. Exacte. S'estrena avui, justament divendres a Filmin, pel·lícula vinguda del Japó, és una pel·lícula pisòdica, no segueix una mateixa trama, sinó que són tres històries, independents, per això són com episodis, i dura dues hores, concretament dues hores i un minut, però podríem dir dues hores més o menys. I es va prestrenar el Festival de Sant Sebastià, també de l'any passat, el setembre de l'any passat, i bé, com us dic, és una col·lecció de tres episodis protagonitzats per tots són personatges femenins, i les històries de totes elles tenen a veure amb les eleccions que fan a la seva vida, i han de tenir penediments en aquestes decisions. No els surt gaire bé la cosa. I aquestes tres històries són un trianglamorós inesperat, un parany de seducció fallida, i una cita que s'origen a partir d'un malentès. I a partir d'aquí, i tindrà a veure també un toc de realisme màgic, perquè per això es diu la realitat de la fortuna i la fantasia. Però si aquesta pel·lícula ja l'heu vista, o us interessen unes altres temàtiques, doncs també us podeu veure oscura. Verdat és un thriller d'error sobre la maternitat. També estrenat a Filming, al mateix Filming podeu trobar des del dilluns passat, Brian Wilson Longed Promise Road, és un documental sobre música, amb personalitats de la música com Nick Jonas, Elton John, Bruce Springsteen, Brian Wilson mateix, l'indeperristic page entre molts d'altres, i per últim, una pel·lícula també força interessant, un altre thriller d'error, estrenat avui, justament divendres 25, dels Estats Units i Regne Unit titulat, Debeta Test. Déu-n'hi-do, bé calgada, eh? Sí, sí, sí, Filming és de les... de les que té més estrenes avui, eh? I en les últimes setmanes també. Les altres estan una miqueta avuides, però bé, igualment, tenen estrenes. Prime Video. Prime Video estrena La Casa, un thriller d'error de molta comèdia negra, sobretot perquè jo la vaig veure al cinema amb la meva família, i la meva família va quedar una miqueta, perquè pensava que era un thriller seriós, i que va, és comèdia negra total, i es va quedar amb una cara una miqueta d'un que està mosvindo. Però si us agrada aquesta... Si us agrada aquest gènere i aquest registre, us agradarà la casa. També s'estrena la Patrulla Canina, la pel·lícula, pels més menús. Aquesta també s'ha de vol, no? No, és sobrenatural, sobretot. Sí, sí, sí. I per últim, a Disney+, podeu trobar The Kingsman, la primera emissió, que no és la primera pel·lícula de The Kingsman, és la precoela. No sé per què fan aquestes coses. Bueno, a Disney la veritat és que m'agrada bastant, és una saga que sóc bastant fan. Parlo dels títols, eh? Ah, sí, sí. Explica'ns els origens. Els origens sempre agraden a tothom. La pel·lícula de Disney 23, la teniu a Disney+. També teniu el sexto sentidó, aquesta pel·lícula tan estimada pel Dani, que li haig de fer spoiler del final. La pel·lícula de Cool de terror sobrenatural, thriller i drama. També s'estrena en la Tormenta. Un altre thriller, avui és cartellera de thrillers, dramàtic sobre segrestes i desaparicions d'aquesta any de l'any 2022. I per últim, a HBO tenim una estrena, només una estrena destacada que és Crymacho, l'última pel·lícula de moment del Clint Eastwood, Roadmovie dramàtica més o menys de l'any passat. Doncs aquesta la tinc pendent, o sigui que no me la deixaré perdre. Si tens HBO, aprofita'm. Doncs... Déu-n'hi-do. Tot cargadet, així que... Us deixareu de... Mare meva. Mare meva. Oh, oh, oh, quin color. Volem continuar amb la... Quin color. Sí, molt bé, molt bé. Us he tancat així ràpid l'ambient, una mica. Vale. Per poder acabar, ja, amb aquest mes de Sant Valentí, no? Sant Valentí una mica estrany, amb aquest... Pots pandèmic. Amb aquest mes de faure, amb el que us he votat... Calla, calla, calla, veri, veri. Amb el que us he votat una mica, aquest Valentí, diguem, d'amistat diferent. De cop i volta, estem a Mordor, saps? Bueno, a Mordor no, estem a la comarca. Estem més pendents de les músiques que de la secció. Mira si s'importa la música. Doncs mira, com diem, és aquesta tercera i última entrega d'aquest Sant Valentí atípic que vaig obrir a principis de febrer amb la molt com amistat, amb les Woody Movies o Woody Films, aquestes pel·lícules de col·legues al cinema, en el cinema. La setmana passada obríem aquest, no sé si ens recordeu que obríem un submaló dins d'aquest subgènere, que eren les Woody Cop films. Correcte. Aquelles pel·lis en les que aquests dos protagonistes, aquests dos col·legues, són policies, detectius o bé, que tenen com a objectiu combatre el crim i, generalment, amb personalitats mercadament opossades. En alguns casos, a més a més, sent de diferents ènies o cultures, que així fan una mica més típics aquestes diferències entre ells. Ja us feia un petit spoiler de l'antèdios rapés que el precursor més clar d'aquestes històries és la pel·lícula japonesa El Perro Ravioso, de 1949, del gran Aki de Kurosawa. El Perro Ravioso, m'he posat una pel·lícula... Que no el poder del perro, no? Demano disculpes per les meves erres, que són superguais. Doncs no et busquis. El Perro Ravioso és probablement només semblant el Big Bang de les pel·lis d'amics i policies. Aquest clàssic de Kurosawa ha presentat tots els estadiotips. El verterà que s'associa amb el novato, per exemple, la fricció, a mesura que profunditzen, en un cas que no entenen l'aixó guèl, per la que tots dos estan desconcertats, però prometen protegir. Ambientant en la prosguerra japonesa després de la Segona Guerra Mundial, Muro Kamik, la protononista, un jove detectiu d'Homiseries, per la seva pistola dins d'un autobús, en el trajecte d'un autobús. Això al principi de la pel·li. I Sato, el baterà de la seva unitat, l'ajuda recuperable en un viatge frenètic que els portarà els més baixos fons de Tòquio. El poder visual dels encuadres que selecciona el director Nippon genera una gran tensió a pantalla. Les escenes de persecució són innovadores per l'època. Estem parlant del 1949. El perro en ràbia s'ho mostra amb la realitat de les conseqüències d'un país derrotat a la guerra. La guerra de les galàxies. No estem molt per parlar de guerres últimament, sisplau. Queda surt endavant amb la política de la Quartilla de Racionament. Encara que sempre existeixen persones que s'aprofiten de la inocència i la desesperació, i estem veient el que estem veient, tornem al mateix. Només un número reduït de realitzadors són considerats mestres del cinema. Si ens dubta aquí del cas Osawa, és un d'ells. Amb aquesta pel·li crea un nou concepte dins del cinema negre. Una contribució que continua vigent, perquè són nombrosos, els títols americans, que van prendre aquesta pel·li com a referència al llarg de dècades. Aquests dies hem estat parlant d'algunes d'elles. La llista de bodicops movies és tan ampla i llarga que serà difícil poder nombrar totes. Algunes inclús tampoc caldria, que també... Si han hagut de crear un subgènere dins d'aquest subgènere, vol dir que no només hi ha tres pel·lis contades. Correcte, això vol dir que és important. Però sí que farem un salt dels anys 40, com dèiem, als anys 80, quan aquestes pel·lis van tenir un gran baby-boom, van promifagar. Sí, fent un petit incís, això sí, en una parella d'amics de cinema que ens van donar moltes estones de bufetades i viures als anys 70. Vots pensen i tenen segil. Tenen segil. També en algunes d'elles eren policies, com en dos superpolicies, d'una pel·lícula de 1977. I fins aquí, aquest punt, que volia incloure. Tornem als 80 i als 90. I és que, igual que passàdiam el perler ravioso de Cruz Agua, només apreciaria poc abans de la seva mort, aquesta pel·lícula. Hi ha poques pel·lícules que aconsegueixen canviar el món. I les que ho fan, mai es roden amb aquesta intenció, evidentment. Quan el guionista de 23 anys, Shane Black, va debutar amb una inofensiva comèdia d'acció dirigida per un dels homes més produsos de Hollywood en aquell moment, com era Richard Donner, el director de Superman, d'Esgunis, es conformava en cobrar un bon sou i assegurar-se feina per més endavant. Simplement. A més de ser un èxit de taquilla i de crítica, va transformar el llenguatge del cinema comercial. La tal no s'assemblava a la resta de pel·lícules d'acció de l'època. Teníem un Satsenaga, un Estalon, que presentaven personatges infranquejables que es comunicaven amb gruïdors, com el macho Alfa. I com molt amb un mig somriure. Sí, sí, precisament jugaven en això. I aquesta és la diferència. Teníem a Mel Gibson, en la seva primera pel·lícula, en la seva primera pel·lícula després de la trilogia de Mad Max. I un Danny Glover, sortit del teatre i conegut pel color púlpura. La novetat estava en uns personatges que parlen tota l'estona, que parlen moltíssim. Monòlegs continuos en una cinta d'acció. Això estava fora de l'endemà. Esclar, això de primeres, ho penses i penses. Esclar, potser la frase més mítica de la pel·lícula és Estudia Massado Viejo para esta mierda. No només és la frase més mítica, sinó que és una declaració d'intencions. Els dos tipus duros, com deies tu, no aguanten massa temps. Els charlatans que es limiten a fer la seva feina, sense associar-ho, se arriben a casa, a la sopa. I aquesta és la clau. D'aquesta frustació, neix l'humor. La comèdia marca, transforma la parella de policies en nomes sensibles, i aquí m'ha dit que la primera innovació de la pel·lícula, que és el que tu deies. Richard Donner va dir en una ocasió que va trigar dos hores a engegar el guió i que va tenir clar que ho faria, que faria aquesta pel·lícula, perquè va trobar matisos i viatges en on ell no la seria vist mai, en una pel·lícula d'acció. Va trobar llà amb les nimes on no existien abans. I, com més important, va trobar una relació. Sí, va trobar matisos, quan normalment no se l'han trobat en pel·lí d'acció, però això devia ser quan ja sabia que tenia el paper. Perquè imagina't que encara no li havien donat el paper. La reacció, estem parlant de Richard Donner. Doncs imagina't que no és el director i es queda, ostres, quin apeli més guai i tal, i després diuen, no, no, però... No la fas, clar. Durant anys, dutxones de pel·lis, que clarament havien aconseguit financiació, gràcies a, jo crec que amb un PowerPoint que començàvem al Poster de Maletal, posant situacions productors, van esgotar en aquesta fórmula, amb la mateixa rapidesa en què un cotxe tropeia en xiringuito de fruit, aquest típic que surten aquestes pel·lícules, saps? Que sempre se'l porta en per davant. Però us dic que algunes de les pel·lícules de les 80 i 90, i entrenen els 2000, que comencen a veure algunes variants una mica diferents. Us podria parlar de límite 48 hores, que és del 1982, és uns anys ara. És el 1987, i aquí tindríem 82. Aquesta pot ser, potser, una de les, també, primeres pel·lícules de BudiCop, Movies o Films, però el que tenia d'espacial era el debut cinematogràfic d'un jove Eddie Murphy en 21 anys, amb tal energia còmica que la pantalla es podia contenir-ho. També tenia un sortir en Ignolte, que era l'altre protagonista, de fet, el protagonista, tècnicament. Ja que Eddie Murphy és tècnicament el segon d'aigua de la pel·lícula, però es menja la pel·lícula i solet. Tenim després, el 1988, el 1988, els nostres senaguis i gens veus si farien d'enco color rojo. També les diferències culturals, en rus, en una màdica, un tio així molt fort, amb un més normalet per viure d'alguna manera. Tindríem un tango i caix, que va ser un desastre de pel·lícula amb Silvestre Estalón, per això diem que aquests personatges, aquests actors intentaven entrar en aquesta dinàmica. És una pel·lícula que va ser un desastre, un caòtic, un set caòtic per... Si no hi havia un punt mig, era un autèntic èxit o era un fracàs absolut. Aquest tango i caix va tenir diversos directors i productors que van ser acomiadats d'una rodatge. Un membre de l'equip va dir que des del primer dia que comencem, ningú sabia què dimoni s'estaven fent. Era una bogeria absoluta. Teníem també en el 89 Sòcios i Sabuesos, amb un Tom Hanks, que abans de fer el cinema més seriós, feia aquestes comèdies estambòtiques. Sí que no era conegut, ell. Sí, sí que era conegut, però encara... No en el registre que el coneixem ara. No en el registre d'ara, sinó només en aquestes comèdies, sinó només en aquestes comèdies estambòtiques. De fet, fa poc vam fer una sèrie Disney Plus, també, d'aquesta pel·lícula de Sòcios i Sabuesos. Tenim, evidentment, dos policies rebeldes al 95, amb Will Smith i Martin Lodens, que ens... Que Will Smith, en aquest moment, estava fent el Príncipe de Belé, o ja ho havia fet? Jo crec que ja ho havia fet. I que va anar d'allà també. I això hi va ser també un gran bomba, una bomba que tothom va jugar una mica a les mateixes normes. Sortint una mica d'aquests registres, podríem trobar 7, que també, amb molt de prima, nit del pit, tot un referent de... Però ja no parlem de comèdia. No parlem de comèdia. Parlem de pel·lícula d'acció, que no comèdia, en tothom que tingui tocs, amb la Roca, amb el Nicolas Cage, i el Sean Connell, que també són una pel·lícula de policies, que en aquest cas és un policia i un lladre, que junten forces per poder... lluitar contra el crim, per dir-ho d'alguna manera. I no diuen a més voltes, us deixo... una estoneta perquè penseu, per exemple, en noms de negre, fins a 4, i consisteix una mica en el mateix, aquesta parella de policia... És com la quarta de pirates del carinyo, no? Aquesta parella de policies, a final, és el que us venia a parlar, tot aquest més. Doncs mira, ja acabem amb en Menin Blac, això és... Sí, m'encanta com has portat el tema de Sant Valentí, com li has donat la volta, i no tractant-ho amb romanticisme cursi, que no va amb tu. Hi ha moments de tot, hi ha moments de tot. Exacte. Doncs, dit això, podem passar... Ara sí, deixarem una miqueta el Dani parlar, que el pobre estava... Una miqueta serà dos minuts. Estava contenint-se una mica. Doncs vinga, va, som-hi. Ah, et vingui aquí. Va ser un efecte... Et vingui aquí. No et vingui aquí. Ah, amic sonat. Oh, quina bogeria, avui. Vinga. Oh, un altre com l'alarma. Ara, ara. Sí, sí. Doncs sí, arranquem avui la nostra secció més... No sé com dir-ho. Més animada, no? Mai millor dit? No sé si acollat encara, però el nom de pantera rosa m'agrada. La secció de la pantera rosa... No, però el volem buscar. Ja, també és veritat. Però jo soc com la pantera rosa, saps? En plan, faceta rosa, notícies, així... Vinga, fot-li, que tenim dos minutets. Us porto consells interessants. De fet, com ja sabem, del 6 al 16 d'octubre tenim l'edició, la 55 era l'edició del festival de Sitges, i d'aquest... Del 6 al 16. Del 6 al 16 d'octubre del 2022. I aquest dimarts, dia 1 de març, obrim obre un període d'inscripció de llargmatratges, documentals i curmatratges, per tots aquests cineastes que estiguin interessats en presentar les vostres... les vostres parts més artístiques, les vostres pel·lícules, llargmatratges, etcètera. Ho podeu fer a partir de l'1 de març i fins al 15 de juliol. Altres cosetes que passen al món del cinema tom Holland anuncia que retira temporalment l'actor que ha protagonitzat un xàrter, entre altres pel·lícules. Com, per exemple, com comentava en Fontestona, Spider-Man, era el nostre últim Spider-Man, s'ha acomiada, s'en va, del món del cinema, però això ho farà després de gravar una sèrie que té per Apple TV. Quan faci això, doncs, es retirarà... Es retirarà del cinema durant una temporada. Altra notícia, una furia, la furia, bueno, tots estem furiosos aquests dies. Més que menys, la veritat és que no ens falten temes per estar furiosos, però és que l'acadèmia de Hollywood no posa fàcil. Els professionals s'aixequen contra la decisió d'excloure categories de la gala dels Oscas. No sé si ho sabeu, però a dins de la gala s'ha decidit, a l'acadèmia del cinema, ha decidit que excloure algunes categories es faran després de la gala, aquesta entrega de premis. Es podria haver distribuït de manera totalment diferent. És horrible, és horrible, i els professionals s'estan aixecant en contra aquesta decisió. Un altre coset que també està succeint és que d'aquí poquet s'estrena la nova Batman amb el nostre estimat Robert Pattinson. Has dit que has estimat? El nostre estimat Robert. He estimat. Robert Pattinson arriba a la gran pantalla al 4 de març, però és que Matt Rips ja confirma que s'estan conversant ja les negociacions per la sequela. O sigui que encara no s'estan anat la primera i ja estem parlant de la sequela. I per últim, ja per acabar les notícies cinematogràfiques de la setmana, volem recordar que avui s'està projectant en aquests instants a la Penny, la crònica francesa, a càrrec de Cineclub Hall 2002, salutacions als nostres amics, però al divendres 11 de març a les 9 també a la Penny. Tenim algun patron, la pel·lícula que ha guanyat Premis Goya, com per exemple el millor pel·lícula i actor. Déu n'hi do. M'ha agradat molt aquest espring de notícies. L'últim que has fet, Dani, sento que no hagis pogut parlar gaire en la teva secció o en el programa. Ara tinc bones notícies per tu, perquè podràs parlar més, perquè no ho he dit fins ara, però aquest és el meu últim programa de la temporada, de moment, sí que aniré a participar... Estàs el dius així? Sí. Sí que aniré a participar. És que estem quedant sense temps, igual que per agotar el Dani, doncs jo puc fer el mateix simultàniament, però de moment deixaré el càrrec el meu estimat Dani que ho trobava a faltar. Això ha estat tot el programa d'avui de cinema alegrès, que esperem que ho hagiu gaudit molt, amb molta gresca, com sempre, i recordeu, Amigos del Masellà, acabem amb així el programa, m'encanta amb aquesta cançó que m'agrada tant. Com et quedes al Masellà? De Tiana, jo sap, això. M'ho acabo de convocar amb la Uija, com fem nosaltres a Masellà. Sí que hi puguem invocar de tant en tant. Molt bé. Doncs això ha estat tot, moltes gràcies, per haver vingut, espiritualment escoltar-nos, i, que ho diu, molt del cinema, us trobarem molt a faltar, però... No tindràs temps de trobar-nos a faltar, ja ho hauràs... Per nosaltres sempre seràs la fantàstica, la Llàgia Vidal aquí, Adéu, Siau. Adéu. Tu madre te ha mangoneado, y tu hermana y tu hermano. I'm so tired of falling in love, finding it easier to fall out. I can't deny it, I feel it inside, I'll keep its fire. I can't deny, I'm falling in love again, ain't nothing I can do, falling in love again. This time it's with you, when I fall, it's always the same, and I'm so tired of playing this game. I've been so long now, since I gave up my heart, I've kept it light now. I don't wanna get it hot, so let me tell you now. I just wanna be sure that you won't hurt me, until you promise me that falling in love again, ain't nothing I can do, falling in love again. And this time it's with you, when I fall, it's always the same, and I'm so tired of playing this game. I just wanna be sure that you won't hurt me, until you promise me that falling in love again. I just wanna be sure that you won't hurt me, until you promise me that falling in love again. So give me that promise, hold on, and I'll never let you go. I gotta have something to go on, oh, I'm letting you know now. Falling in love again, ain't nothing I can do, falling in love again, girl. And this time it's with you, when I fall, it's always the same, and I'm so tired of playing this game. Falling in love again, falling in love again. Falling in love again. I'm falling in love again. I'm falling in love again. I'm falling in love again. I'm falling in love again. Eh, Business School, patrocina, aquest espai. Juliana, bona nit.Caran d'ell, bona nit. Com estàs?Bé, bé. A mi tinc un tirón a l'esquena, ara que demanes. És que estàs fent gyms.