Cinema a la Gresca del 16/3/2022

Itú, si tu no podés... Ai, que arregla todo el báfar, ey tú, si tú no podés faltar que la laia no hi és vosaltres els ullens. Hòstia, però no sona malament això, eh? Deu n'hi do, com es han crancat avui, no? Home, és que hem de començar a lo grande, perquè és que ets de copa dos cadires a la meva i a la de la laia, i això em resulta bastant... Que t'has engraixat en aquests temps que no els vinc molt, no? M'he hagut de posar al personatge, com ho fa Joaquim Fènix, que menja o menja o no sé què cony fa per engraixar-se i per aprimar-se, i aquí està jo, ja ja estava tu! Doncs aquí estic, i no sé, la veritat és que moltes ganes de començar aquesta nova etapa, la temporada 5.2 de cinema a la Gresca. A veure com ho portem, això. I volíem començar-ho amb la banda sonora de la Din, però no l'hem trobat, hem trobat, la banda sonora de Batman, de Robert Pattinson, que s'assembla molt a la Din, que té parecidos molt destacables, però la veritat és que com la nostra sintonia res, benvinguts a cinema a la Gresca! Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Me hablas conmigo? ¡Está negachando! Vemos tus cosas que vosotros no queríais. Por bueno, por padre, por malero. Y si no me escuchas, vete al infierno. Anda, alegrame el día. Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes, ullents de ràdio d'Esvern, ràdio Molins de Rei i gent dels voltants. Això és cinema a la Gresca i tornem amb un punt de permís, perquè hem fet un parèntesi el nostre cinquena temporada, amb aquest 5.2, que de fet m'agrada molt, perquè mai havíem fet cap cosa similar, i ara, de cop i volta, ens trobem que estem tots dos, per tant, 5.2 té bastanta lògica, perquè estem tots dos, només l'Alla. Sí, abans també estàvem dos. També estava vosaltres dos, però només amb l'Alla. És curiós, això no estava guionitzat? No, si haguéssim hagut de guionitzar la temporada hauria sigut bastant complicat. Sí, home, la veritat és que la temporada número 5 està alçada del que estem vivint en la societat, una mica, sí, és un reflexa totalment primer de Covid, ara a la guerra, o sigui que és tot com... Nosaltres aquí no estem tenint guerra en l'estudi, però gairebé a vegades la veritat és que tenim ganes de llançar-nos els micròfons pel damunt, però no arribem a les mans mai, perquè som gent de pau i ens agrada el cinema, ens agrada l'art, per tant, si us plau, respecta, entre nosaltres també i entre els ullens, perquè ens agrada molt que ens escolteu, en el 98.1 FM, quan sonem a ràdio desvern i el 91.2 FM, quan sonem a ràdio Molins de rei. I aquí estem una vegada més per parlar del cinema, que és el que ens agrada. Aquesta setmana, però, us expliquem com funcionem a partir d'ara, que funcionem exactament igual, només totes les veus, que sonaran la del Raül, l'entrenyable Raül Navarro i la meva Nenireme Punto Tardaga, que sona aquí a la ràdio nostra, la ràdio vostra, també, com sempre, Spotify i ibox. Per tant, ens podeu sentir a tot arreu quan vulgueu. Comencem? Comencem. Benvinguts. I ara, com sempre, quan sona George Baker de Fons, és el moment de parlar de les pel·lícules que hem vist aquesta setmana. Ja tu, Raül, em consta que no has vist només una pel·lícula, sinó que has viscut una experiència. He viscut una experiència, una experiència molt recomanable. Sí, i això és el que us volia aportar avui, perquè si ja ho heu vist, ja teniu molt per la mà, veureu el cinema, que mai cansa, que sempre hi ha coses noves a veure, que tal, una experiència diferent. Fa uns programes i, de fet, la setmana passada ho recuperaven, perquè vam tenir programes tècnics, no vam poder fer programes, vam recuperar un programant de riu, i parlàvem precisament de què ens portaria el cinema en un futur, després d'aquesta pacèmia, totes aquestes dificultats, i parlàvem dels sistemes com el quaterí, una experiència en el cinema. Doncs jo, aquesta setmana, aquest diumenge passat, he viscut un altre experiència diferent amb el cinema. Us explico. Es tracta de Rec.U, ja que estem parlant de punts, Rec.U Live, que és un espectacle que va estar a Barcelona del 3 al 6 demà, un espectacle de la companyia de la Fuda dels Baus, que va realitzar aquest espectacle de cinema de terror que es viu com amb primera persona. Es funcionaven per una banda de la Fuda dels Baus, que jo crec que és una garantia segura, m'han sentit de espectacle, i després ja una bala, que no? Amb la pel·lícula Rec, que et junta amb Paco Plaça, van dirigir, no sé si és el 2001 o el 2003, no ho sabia dir. Jo crec que és 3, ara ho investigueu. Perfecte. Doncs 2007, és possible? No, no, no, no. Rec és del 2007, correcte, ni 3 ni 1. 2007, sí, sí. 2007, tu deia en memòria, però de ves. Que la podeu veure Netflix, per cert. Correcte. I tindreu ganes de veure després de patir aquest espectacle. Totes dues termes, en Utopia 126, que és un carrer, una antiga fàbrica modernista del poble nou, una fàbrica antiga fàbrica, jo crec que era una imprenta, però bueno, és una fàbrica que està totalment com si fos abandonada, a partir d'alguna manera. El projecte proposa a l'espectador una experiència col·lectiva que barreja les salses cèniques i el cinema. L'aventura comença com una convencional sessió de cinema a l'aire lliure, aquest cinema serà fresca, aquest tenim tant acostumats, en el pati d'aquesta fàbrica, i els espectadors s'han obligat a entrar a la foscor de l'antiga fàbrica, i aleshores la pel·lícula, diguem que es desborda físicament de la pantalla. És a dir, estarem dins de les fosces, dins de la fàbrica envoltat d'aquesta pel·lícula i d'aquests personatges que viuen entre amics nostres. Ostres, això fa por, però és que, a més, és boníssim, perquè ho poses a internet i et surt en la Google Maps, et surt com rec. Jo tenen com a fincat, ho tenen com a fincat, i a més em comentaves que n'ha hagut de llargar, n'ha hagut de fer més sessions. Clar, sí, sí, el fet és que només estaven programats per la setmana passada, del 3 al 6 de març, i, com han tingut tan d'èxit, doncs avui, que ja no estareu a temps, i demà, perquè és una sessió per dia a les 8 de la nit, dura, em torna, les dues hores, o hora i mitja, més o menys, que és el que dura real la pel·lícula, perquè projectarem la pel·lícula en directe i en aquest temps que dura la pel·lícula en viu, en temps real, s'haurà de passar a succeir a tot, a dins d'aquella foscor. Jo dic que és una experiència que jo reconeu molt, que em va agradar moltíssim, que vaig tenir la sort de poder gaudir-lo gràcies a el Molins Terror, perquè van fer un concurs, que en el que soltegeven unes entrades, i em va tocar, per sort. Vaig poder compartir amb el meu amic Imran, que el vaig convidar allà també, i allà em vaig trobar també a Juan Antonio Barrosa, de l'Omiconera, que també anava convidat per a una altra banda, però tant, ho vaig poder gaudir entre amics, i la veritat és que una experiència a mi m'agrada moltíssim, de veritat, a tots aquells que ho han viscut, ho recordaran segur, perquè és un cinema immersiu, del que moltes vegades hem parlat, com la setmana passada, com deia, amb la Laia, és un tipus de cinema així molt inmersiu, que moltes vegades hem parlat, i que és una experiència... que és el punt 2 que estàvem trobant, que estàvem buscant. Sí, no, no, molt bé, la veritat és que aquestes coses sempre motiven, i pel que em comentes és una barra d'entrant, anar a veure la pel·lícula i una subvaig del zombie, és una mica... Sí, no hauria de ser una subvaig, perquè tu no has de fugir, bueno, és que tampoc pots, però... No pots fugir perquè estàs mig tancat. No vull fer spoilers, però no tens per on fugir, però no és una subvaig, però sí una experiència en viu, totalment. Clar, clar. Sí, sí. Doncs mira, la veritat és que pel·lícula com a tal, avui no volia comentar-te, sinó que et volia comentar... una experiència també que vaig tenir a nivell més televisiva, l'altre dia fent zàpig, vaig arribar amb el llop, amb un programa del llop, d'Avençal Llàcer, que han estat durant aquesta setmana a TV3, fent aquest programa, i em va fer molta il·lusió veure el foment cultural i artisti, perquè està gravat aquí a Sant Feliu, en Molins de Rei, a pocs metres de la ràdio, de fet. No, paret amb paret, no? I em va fer molta il·lusió poder veure l'espai del foment, i, a més, allà on hem viscut tantes coses amb la ràdio com vam fer els premis. Molins de Rei, i també, ara, últimament, amb la Penny. Ah, i amb la Penny, amb el festival, perquè també es fa la Penny, també celebra aquí, aquest any, que s'ha celebrat en els dos espais, el festival Terror Molins, que és un festival molt guai. I això vull enllaçar, perquè avui, el foment cultural i artístic, quan vaig veure això del llop, em va rebetre moltes coses. Em va remetre el que comentàvem, els premis, em va remetre també el festival de Terror Molins, i vaig veure una pel·lícula aquest any, el Terror Molins, just en aquesta sala, el foment cultural i artístic, que em va agradar moltíssim, i avui en parlarem al programa, a les estrenes. O sigui, que tinc moltes, moltes ganes de parlar d'aquesta pel·lícula, i us faig aquest lligam, per lligar-ho ja, per després, per la Carteller, o sigui que si et sembla, ens anem... Som-hi. Bueno, es deia la Llavidal, ara és Raül i Daniel, la ciutat de les estrenes, comencem. Som-hi. Doncs arranquem, com sempre, la Carteller d'aquesta setmana, que és la segona setmana de març, amb la programació que està establerta per estrenar-se avui dia 11 de març, una setmana molt marcada per moltíssimes coses, com, per exemple, el Dia de la Bona, que també vam tenir la celebració el dia 8, i avui dia 11, doncs, també és molt marcat, perquè els divendres s'estrenen coses. Llavors, a nosaltres, ens fa molta il·lusió, també. I perquè, mareurement, un divendre, o sigui, un 11 de març, també vam tenir la Gràcia, que vam tenir, i això és una de les topostes, també, d'aquesta setmana. És una de les topostes cinematogràfiques. A veure com atarrem això de les estrenes, seran tattoos 2, perquè, clar, això de feina que feia ella, i ho feia molt bé. Ho feia molt bé, i ho feia sola, saps? Ella sola, ara som dos, però jo crec que també ens anirà bé, perquè ni nosaltres dos sabem capaços d'arribar al nivell d'ell, estic convençut, però ho intentarem. Per tant, si et sembla, una tu i una jo, saps? Vinga, si vols, començo jo perquè... Arrenca, arrenca. Precisament per això, perquè una de les topostes que votem aquesta setmana és... Vinga, espera't, és que jo estic bé. Ho farem malament, ho farem molt malament. Comença tu. Arrenca, si vols, amb la pel·lícula que ens volies comentar, que és una pel·lícula... Vinga, ho faré jo, però l'arrenco jo, i així de malament ho faig. Exacte, arrenca, arrenca. Perquè tenim una miniserie que és el desafió del 11M, que és una miniserie documental, que és el que ha fet l'Oscar Carles Sagulló, que posa del focus en els esdeveniments mai vist que van envoltar el terrorisme a la Tacta de la理enda a l'11 de març de 2004, ja hi foten anys, eh? Sí, sí. En el qual, els serveis d'emergència i els satanals de dois, anònims, van col·laborar per ajudar les víctimes de la temptat, i van convertir en un exemple de deshabilitat, garantia i unió ciutadana. La dococèria comptara amb els testimonis de supervivents, a més d'entrevistes amb periodistes de renom, jutges, els cabres de la policia, líders polítics i d'estimuals badis, que oferiran la seva visió personal de les delinguts durant l'atac a una de les ciutats més concorregudes d'Europa. Per tant, ho han fet coincidir amb el dia, no? Onze de Mar? Sí, sí, sí, per això deia que abans ho he fet de fora de la Cartallera, més altadot, però precisament perquè anava a agulació una mica. És perfecte començar amb això, perquè ja que hem arrancat també la secció comentant una mica aquesta efemèrida, doncs també està molt bé que arrenquem així, amb Amazon Prime, però de moment ho deixem aparcat, d'aquí no es tornarem amb un parell de propostes molt interessants que tenim d'aquesta plataforma, però ens anem amb el cinema, perquè els cinemes tenim estrenes a destacar molt interessants, arrenquem amb una pel·lícula que porta per nom a Escape Room, una pel·lícula que la veritat és que ha moltes ganes de veure la pelfet de que era una obra de teatre d'en Joel Joan i d'Ector Clara de Munt, que fa molt poquet que, com comentàvem, doncs s'havia preparat la pel·lícula i fins ara es trena d'aquesta setmana. Però fins ara ha sigut l'obra de teatre que jo crec que ha tingut més èxit dels últims anys, una obra de teatre catalana que ha tingut molt d'èxit en el panorama català, estat a teatres com el Teatre Condal, el Teatre Goya, i el grup Focus ha estat en aquest parell de teatres amb sol tauts, la gran majoria de dies, ha tingut molt d'èxit, molt d'èxit l'obra de teatre i jo encara no he tingut oportunitat de veure-la, però amb passat actors com Joel Joan, Roger Coma, entre d'altres amb els diferents papers de... Estan a Madrid, a Txemla també, a Txendantla, sinó a Quivó, Coal, Bielduran i a més. O sigui, és una obra, una seguretat que ja porta a sobre de les taules molt de temps. Correcte, una comèdia catalana amb 90 minuts de durada, una de les frases de la promoció de la pel·lícula és la comèdia catalana de l'any i potser també la única, no? I és una... Sí, també és veritat. Està molt bé aquesta promoció que han fet, perquè jo crec que és real, i també és una de les crítiques que sím presentim en els discursos de l'acadèmia, del cinema català, quan es fa una comèdia... Es fan projectes seriosos i molt ben fets, com estan veient últimament, però també falta una comèdia i tant. Sí, la veritat és que sí, i amb Escape Room ho tindrem. Tindrem riures assegurats amb Joel Joan, Ivan Massagué, Paola Vives, Mónica Pérez i Ferran Carvajal. La cinòms és ben senzilla, 4 amics, una habitació, molt secrets i una única via de sortida. La veritat, una comèdia que posa potes en l'aire els plans de dues parelles disposades a passar una gran nit en un Escape Room. Si volen sortir d'aquest joc tan imprevisible com es buja rat, hauran de posar a prova la seva amistat. Però ells ha arribat l'hora de la veritat. Déu-n'hi-do, la veritat és que tinc ganes, eh, de veure. Sí que em crida molt l'atenció. No he pogut veure l'obra de teatre i de pel·lis, jo crec que en algun moment la veuré segur. Aquesta setmana també tenim els cinemes, tenim els nazidos, per fi. Per què ha trigat tant? No ho sé, feus la pregunta a l'aire, eh? Sí, sí, perquè això són aquelles burogràcies o problemes, o dificultats per arribar a una pantalla. I, inclús, en els temps que estem, hauria de ser contingut suculent per anar a cinemes, però costa, costa. El cas és que, després de dos anys de la seva prestrena a Sitges, arriba per fi mal nazidos a cinemes, aquesta setmana, avui mateix, és una pel·lícula, un thriller de terror, durant la guerra civil, espanyola, i tot això va rebre amb zombies. D'aquí el mal nazido és amb Zeta. És una pel·lícula dirigida per Javier Ruiz Caldera, que és el director de Superlòpez, Dona Cleto, mira el que has fet, la sèrie d'Alberto Romero, i també d'Alberto de todo, que, si no m'equivoco, si no m'equivoco, sisplau, és la seva operada prima, en aquest cas, amb Javier Ruiz Caldera, que té un bon espàbric, un bon ajudant. El repartiment, Miki Esparve, Aura Garbido, David Maldouth, un món més d'actors, que segurament ens faran riure i passar una bona estona. I la sinopsis ens parlarà precisament d'això. Durant la guerra civil espanyola, mesos de segons de combats han deixat després de ser mil milers de molts en les trinxeres. Jean Lozano, capità de la cinquena brigada, que ho pressioné. L'única possibilitat d'escapar la sentència de mort és fer front a una missió impossible en camp en amic. Però un perill major de l'esperat obligarà als bàndols, rivals, a unir-se contra un nou i conegut en el adversari. Hauran de deixar de costat l'odi mutu i així evitar convertir-se en infectats. Mal navidors, sí, sí, sí. Tenim moltes ganes d'aquesta pel·lícula que s'estrena també avui. Com també ho fa, Firano, aquest nou drama biogràfic, que ens ve del Rick Neunid, una pel·lícula de Joe Wright, que el coneixem de films, com l'orgullo prejuicio del 2005, o l'instante más oscuro del 2017. Dit això, en el repartiment trobem a Peter Dinklage, conegut per, per exemple, Juego de Tronos, o a l'anunci d'estrella Damm, que també ho va fer fa uns anys, i també ens va resultar molt entrenyable. Llavors, dit això, tenim la Synopsi, avançat al seu temps, Firano de Bergerac, interpretat per Peter Dinklage, com comentàvem, en llibertat, en qualsevol, enfrontament, tant com amb el seu esmulat enginy barral, com amb la seva punxant espasa en duel. Però, convençut que la seva aparència, el fadigna de l'amor, de la seva gran amiga, l'abrilant Roxanne, a Firano no es decideix a declarar-li els seus sentiments, fins que ell s'enamora a primera vista de Christian, un altre dels personatges d'aquest film. És un musical en majúscules, un musical clàssic, com aquells de la metrogoldenmaier, que abraçaven les cançons platòrics. És un musical, sobretot, per aquí els agredint els musicals. Mira, no sabia que era musical, aquesta pel·lícula. Per tant, més ganes de veure-la, evidentment, i té molt bona pinta pel que veus, imatges i tal. A més, Firano és un... Firano és un personatge que sempre ha tocat molt de ple, no? I la veritat és que és molt, molt interessant. Has estat alguna vegada, el Zerac? No. Doncs és una ciutat molt bonica. Per on està? Quina zona de França? A França està tirant el sud, no està del tot al sud, està a mig camí, diguem. Casi tocat al Pirineu català, potser, o...? No, més amunt, més amunt. És de... no sé si està a part del midi, no? El midi pirineu és on va, una mica més amunt. Això és una ciutat molt bonica, a mi em va agradar molt. He estat un parell de vegades i tenen tota la ciutat, diguem, avocada, precisament a Sidano, a Sidano, a Bergerà. A més, una de les vegades que vaig estar eren les festes d'allà, i precisament eren les festes en veus a Sidano. I veus totes les carrers per a les que passejava aquest personatge, moltes representacions en els carrers, una ciutat que, quan antigament el riu pujava, diguem que era una mica que s'enfonsava en el riu, la ciutat. És molt bonica, la veritat. No, la veritat és que estic veient a la imatge també... Més que de l'espai cinematogràfic, exacte. I té molt bona posició. Sí, no sé si està d'algú d'allà, però... És molt bonica, aquesta ciutat. Bé, continuem, si em sembla bé. Si et preguntaves si has vist alguna vegada a Bergerà, et preguntaves alguna de les pel·lícules d'aquesta franquícia, que és Jacàs, i pujo l'atenció. Sí, però molt, eh? Jacàs. Qui és? Has, té algú a veure? No, no té res a veure. No té res a veure. D'acord. Bé, avui s'estrena també Jacàs Fodeba, és una comèdia negra dels Estats Units, d'uns 96 minuts, dirigida pel Jeff Tremain, que és el mateix director i creador d'aquesta franquícia de Jacàs. Algú que a tots us sona. Són d'aquells... Bueno, digue-li pel·lícula, però realment com un... fàgid, com un conglomerat d'aquells tipus reptes d'internet, i no ho vull dir al delcube i de glaçons, o coses més... Gàsties. És a dir, a fer-se mal, de... Quedat aquí, i a veure què passa si el toro dona una coronal. O sigui, és una mica més extrema, tot. Però, doncs això, 10 anys després de l'absolta equip de Jacàs, torna l'acció amb aquest quart lliurement, per això et deia si havies vist alguna cosa d'aquestes pel·lícules, o programes de televisió que també hi tenien. Tornen les pensades de les bromes, els trucs i proves més boges a la gran pantalla de la mà d'aquest grup de amics. L'equip de Jacàs s'ha tornat, com deien, per la seva quarta i final apedició, per dir-ho d'alguna manera, amb Johnny Knoxville i Stifall, i la resta de la colla, de la banda de Jacàs, que tornen amb aquests salvatges i absurds reptes, sobretot perillosos. Jo crec que, en el moment en què estem de xarxes, és més que adient el temps que ets acobent. Doncs ens queda constància aquesta pel·lícula que també suma en quarta i final de vista. Doncs falta ritme, eh? Jo crec que el patirem amb la quarta lliure. L'Alla, si en algun moment veus que has de tornar a tauna, eh? L'hi podem posar ràpidesa, si vols, perquè ara... No, podem posar un mas d'os, d'aquells de... Com a WhatsApp, no? Acabem les estrenes de cinema amb la protege d'aquest thriller d'acció vingut dels Estats Units amb 109 minuts de durada, amb Martin Campbell, com a director, amb Michael Keaton, com a actor, Samuel L. Jackson, etcètera, etcètera, en el repartiment. I, quan no he de més que una nena, diu la sinopsi, Anna va ser recollida per Modi, un legendari a assassí el seu mentor i figura paterna. 20 anys després, Anna s'ha convertit en una de les assassines a sou més àvils del planeta. Quan Modi és brutalment assassinat, Anna jura benjança. I per això se li ha emrembrant, aquí el quiten, un enigmàtic assassí, i a mesura que creix l'acostament entre tots dos, la confrontació es va tornar més i més perillosa. Bé, doncs tenim aquest film que també s'estrena. Aquesta setmana de protege i ja ens anem ara sí, a les plataformes comencem amb la plataforma vermella. Jo crec que s'ajunta una mica al... No és el ritme, el to que li donem, que no és el que tenim, el que té la laia, evidentment, perquè nosaltres i precisament no ho volem fer igual, però jo crec que s'ajunta amb aquesta música que hem posat avui, que és la mateixa, et dic, amb la que hem començat. És la banda sonora de Batman. Ser, ser, seguim amb Batman, que per cert m'has dit que era de Michael Capuchino, i dic jo sempre de Michael Capuchino. Jaquino, que fins ara, doncs, jo no l'havia sentit com tan... tan abrós, no?, i ara, doncs, amb aquests acords, amb aquestes notes més logobres, doncs ens deixem aquest regust batmàtic. I tant, ja haurem de veure aquesta pel·lícula que es va estrenar la setmana passada, i el programa no van poder parlar d'ella, i a veure si la podem veure a cinemes properament. Ganes, ganes, ganes de veure-la, però, com comentàvem, tenim moltes pel·lícules sobre el tinter, i llavors, no sé si es donarà primer el sou per anar tant al cinema, i segon el temps, doncs, per invertir-lo. Ara sí, això sí, com que la gran majoria paguem cuotes mensuals de plataformes, que això és una buja, i ara, bueno, el que està molt bé és, entre amics, pagar cadascuna, i així, com a mínim, et solta una mica rentable. Clar, s'han de posar ofertes i s'ha d'aprovar les plataformes. Perquè, si no, les tens allà penjades i a vegades ni la mires, i en plataformes que li mires, però, bueno... Mira, ara que hem parlat moltes vegades de filmi i això, us aviso, ja fem promoció també, que ha fet una oferta per el dia del pare, que amb una oferta per tot l'any. El dia del pare, com filmin. Un filmin. Doncs, dit això, aquesta pausa publicitària, faré res, una pinçalla de molt ràpida Netflix, perquè crec que la gent ho té a parlar tot. Vull dir que la gent sap i pot saber ràpidament quines estrelles poden trobar ja a partir del dia 8. Aquesta setmana, a Netflix, tenim el DC en mi, aquest drama musical de Polònia, dirigit per Catarrisa Clímica i Guirkevics, i, bueno, una història sobre la Polònia dels anys 60, parlant d'una peça icònica del cinema i la música. Però també tenim una Sombra en Nioho, una pel·lícula bèlica dramàtica de Dinamarca. Jo crec que és algo que la situació que estem actualment... Potser no ens ve de gust. Potser no ens ve de gust, sinó que a tot el contingut veurem que va enfocat cap allà. Sí, pot ser, pot ser. I, a més, si tu obres de qualsevol d'aquestes plataformes i de les pel·lícules primeres que et venen, m'agrada. També és l'algú d'im aquest, depèn del que hagis vist, però... Sí, correcte. En aquest cas, en situen la Segona Guerra Mundial. Per tant, doncs també és una forma de viatjar en el temps. Per fer-ho, per veure que estem cometent els mateixos errors que cometien fa tants anys. El projecte d'Adam potser és la pel·lícula com més destacada de la setmana a Netflix, una pel·lícula on podem veure Rajen Reynolls entre d'altres actors i actrius, i com, per exemple, en Marc Rufalo, que també està en el repartiment. Jo sóc serganya, també. Una pel·lícula de ciència ficció, fantàstica, vinguda dels Estats Units. Per tant, bueno, amb ganes, viatges en el temps, una mica de tot, no? Passem ja ràpidament a Doctor Petyot, que també és un altre dels films que ens presenten. Una pel·lícula francesa, dels anys 90, o què? Correcte, ens anem als anys 90, que ja sabem que a vegades això els plataformes t'amofan en agafant pel·lícules. I serà aix, eh? Jo, a vegades, ho veig, eh? Sí, sí, super, super. I per últim, gigantes de plata, que també entra en el... en la saca, no? Entre en la saca de Netflix, amb aquesta repesca, d'any de l'any 78. Per tant, ens anem encara més lluny amb una pel·lícula com aquesta, que és una comèdia de crims. Un Michael Kane, un civil xep, sí, sí. I ara sí, marxem cap a Amazon Prime, que li tenies tantes ganes, ens has fet aquest testet del desafió, però encara tenim un parell de propostes més interessants. Ara em meto a que he fet aquest salt abans, a part de que venia a col·lació el que estàvem parlant, perquè hi ha perdut dos fulles del guió. Sí, també, però... Això si no ho haguessis dit ningú s'hauria donat compte. No, ja, ja. Ha quedat molt guarnit, molt de lloc. A mi m'agradava ser més elegant, Raül. Els errors no cal, tampoc. Remarcar-los. Ja sé que t'agrada, és remarcar els errors, però no cal, home. Ha quedat tot molt elegant. Si no després vindrà l'Alla dirà, ho veus? És que sense mi no feu res. Jo també li dono, però és que... A mi no em van donar la pesca. Portem 5 anys que... Un plan irresistible, Raül. Vinga, va, dona-me'l. Dona-me'l. La pròpia pel·lícula és un plan irresistible, eh? Sí, per això. Si tu passaves alguna cosa per avui. Si vols, però no sé, jo crec que tens plans, no? Sí, avui sí. Bé, un plan irresistible. El tenim a Amazon Prime, com dèiem. És una pel·lícula del 2020, una comèdia a Estats Units, d'uns 102 minuts de dudada. Dirigirà per John Stewart, i al repartiment d'entre d'altres tenim a Steve Carell. És meravellós, aquest acte. A mi no m'agrada tant, veus? A mi m'agrada molt, Steve Carell. Jo crec que és un dels actors més polifàstics i excèntrics que tenim junts a ser. A les paraules de policia fàstics hi ha molts millors, però excèntric i polifàstic n'hi ha pocs. Ah, va bé, el consens i aquestes dues... Sí, exacte, perquè és molt excèntric. Perfecte. Doncs aquesta pel·lícula t'acta sobre una estadega demòcrata, que ajuda a embatarar la tidada, ha postulat-se l'alcaldia d'una petita i conservadora ciutat del mitjà uest americà, que sol votar sempre als republicans. Per tant, si tenim una comèdia política... Jo crec que és una mica el que hi ha en els talediaris, però... Aquí tindré una altra versió. Doncs sí, perquè no, vinga. I, a part d'això, arriba en Amazon Prime... Ojo, en Amazon Prime i d'altres, arriba la... la... la pel·lícula que abans ens havies promès. Sí, la veritat és que sí. Hi ha una pel·lícula que l'hi tinc molt de tirin i molt de carinyo, perquè la vaig veure al foment cultural i artístic d'aquí de Molins de Reis, i arriba ara ja sí a plataformes. No ha passat per cinemes o no ha passat molt destacada. Sí, ha passat per cinemes. Ha tingut aquestes últimes setmanes destrenes a cinemes, però a cinemes molt puntuals, eh? Però jo crec que tenen una estratègia divertida, la que hem fet servir aquests... aquests creadors, no? La Lombard de Films, que són els creadors de la pel·lícula, que, bueno, pots dir el títol, i així com entenc... Sí, l'últim tren, el rock'n'roll. Perfecte. Doncs aquest últim tren, el rock'n'roll, és una pel·lícula... que és la continuació d'una web sèrie que es diu de l'escolt. Va sobre una banda de roquers de 40, diguem, o no tant, que ha sigut finalista, una batalla de bandes... per trobar una... la millor banda del seu poble, de la seva ciutat, de poc i molt més. Per un programa de taula i visió i de més. Continua aquesta web sèrie amb aquesta pel·lícula, però, ojo, no és indispensable que hi hagués la sèrie per poder ajudar la pel·lícula, per què? Es pot veure de manera independent, tòtica, tindreu ganes de poder entrar a veure aquesta web sèrie, que és molt recomanable i molt divertida, tant com la pel·lícula. Dèiem que havien tingut estrenes en cinemes, però el que han tingut de curiós aquesta gent és que han fet les estrenes des de... Jo crec que van estrenar Sitges, per primera vegada, Crec, el festival. I a partir d'aquí van recordar tots els festivals de cinema, tenint un èxit a Tronador. Aquí, Molins, com deies, també van estar. I ara entraven a les cinemes molt puntualment, perquè és com que, com aquell que diu, que portaven la pel·lícula sota el braç. Ells venien tot al repartiment, als actors, venien, posaven la pel·li, reien amb tothom, amb tots els espectadors i després s'estrenaven a portar la pel·lícula. Sembla bon amic, això. I ara, per fi, la tenim a plataformes. La tenim a Amazon Prime, com tu ve deies. La tenim a Filming i la tenim a Flixol, eh? O sigui, que han fet un complet. Això està molt bé. I la veritat és que els hi donem la benvinguda a les nostres llars. L'ocell no és de la nostra casa, perquè ja la podeu veure a casa aquest. L'últim tren, el rock and roll. I ràpidament, perquè no vull que et quedis sense temps, Raül, i no vull quedar mai sense temps, perquè avui encara ens queda una estona de programa, vull fer una petita pinzallada a altres estrenes que ens arriben, com per exemple a Filming, que ens porta un documental esportiu dels Estats Units que porta partit un no podréis matar a David Arquett, que, bueno, explica la història d'un buxegador de lluita lliure, o un jugador de lluita lliure, no sé com es diu, que després de guanyar un molt controvertit campionat mundial de peç pasant, intenta un difícil retorn a l'esport, perquè es va estancar amb la seva carrera de Hollywood, etcètera. És una història de... Hollywood, no reconeixes qui és David Arquett? No, no, no. No sé qui és. David Arquett ha tornat al cinema amb escrim. Ostres. És el policia d'escrim. Aquest actor és el que va acabar fent lluita lliure i ara ha tornat en aquest documental. De fet, en el documental d'aquest esportiu, podem trobar Conny Cox, Patricia Arquett, Rosanna Arquett, les seves germanes, Woodberry, molt de actius i actors famosos, reculsant aquesta iniciativa. Doncs mira, una més que suma les esquenes David Arquett, i ara sí que acabem amb Disney+, i altres plataformes que també ens arriben cosetes, però de Disney+, volem destacar USA Història, que ens va arribar fa una setmana amb aquesta nova versió de Stephen Spielberg, una versió molt bonica, molt interessant. Tinc un moment en cada veu. Doncs et convido de que ho facis, perquè crec que està molt i molt bé a més set nominacions, incluint millor pel·lícula i direcció als Premis Òscars, i la veritat és que la història de Sant Tom, Toni i Maria, aquesta història basada en Romeu i Julieta de Shakespeare. I ens anem també a Full Monty, que arriba a la plataforma de Disney+, una pel·lícula en la comèdia que tots coneixem, va guanyar l'Òscar a millor banda sonora, comèdia o musical, per tant, bueno, quatre nominacions més, etcètera, etcètera. Té premis a les seves esquenes. I també hem posat aquí una cosa que no acostumem a fer, que és a sèries i coses així. Aquesta mini-sèrie que hem fet, hem parlat de Amazon Prime, però coses molt concretes. Però m'ha fet gràcia que s'estrena una nova temporada de Brain Games, no sé si heu vist alguna vegada de Brain Games a Disney+, que ho has vist, no? És una sèrie documental, molt divertida, que posen en experiència, a partir d'alguna manera, les teves percepcions visuals i psicològiques, diguem-ne, o d'alament, no?, posen el teu servei a treballar. Hi ha tota una manera molt visual, una manera de programa d'educació, per dir-ho d'alguna manera, però que és molt interessant i molt divertit, perquè en moltes vegades et quedes amb la boca oberta de dir, hostes, jo ho veia això, jo veia això, o no m'he donat que han canviat les coses de banda, perquè el meu servei ha omplert els fudats. Doncs mira, que bé. Molt interessant, molt interessant. Doncs ens ho apuntem també aquest Brain Games on the road, aquesta nova temporada, i, com no, ens porta una nova pel·lícula d'animació, en aquest cas de Pixar, dels Estats Units, ret aquest film que va sobre una nena de 13 anys, una mica estranya, però segura de si mateixa, que es debat entre ser la filla obedient, que la seva mare vol que sigui i el caos propi de l'adolescència. Bueno, Disney Plus també ens dona una pel·lícula dels més d'animació infantil, que també esperàvem, la veritat, amb ganes de Pixar sempre ens porta una coseta. Clar, i en aquest cas no entra pel cinema, sinó que entra directament a la seva plataforma. Correcte. I ens anem ràpidament a la plataforma de Movistar, que també ens arriba la mujer de l'espia, una pel·lícula japonesa que té molt bona pinta, Kudosawa com a director. I, esclar, de la Segona Guerra Mundial, tornem amb la Guerra Mundial, una altra cop amb els vèrtics de tot el que està passant, doncs també amb aquest Simnobs i aquest film. Doncs curiós que has dit Kudosawa, però no és aquí de Kudosawa, com tothom podem parlant, sinó que és Kiyoshi Kudosawa, que no té res a veure amb l'altre director famós i clàssic, sinó que és el realitzador que va fer Sweet Home al 1989, que és una pel·lícula de la qual va néixer la inspiració per fer Resident Evil, els videojocs de Resident Evil. Oh, doncs mira, molt interessant. No és qualsevol director, tampoc. Molt bé, doncs mira, ens queda clar. A part, com deien, aflicçòlia de l'últim tren al rock and roll, i també tindrem a HBO, entre aquesta setmana, o entre aquesta setmana, el metrador Richard, que és una pel·lícula biogràfica sobre el pare de les tenistes, interpretat per Will Smith, que està nominada també a 6 Premis Oscars, entre ell és millor pel·lícula i millor actor per Will Smith. La veritat és que també amb ganes de veure-la, ara que sabem que la tenim a HBO, doncs més opcions. Gràcies, Raül, per aquesta secció, però no te'n vagis, ens toca anar-nos a la rapesca. I arranquem amb energia, com sempre, amb aquest veri, veri, veri, veri. I amb el veri, veri, veri, veri, avui us vinc a parlar d'un format que va aparèixer els Estats Units a principis dels anys 1978. A principis de l'any 1978, per incentivar a les audiències televisives a veure a casa una pel·lícula equivalent als esmetratges exhibits en les sales de cinema. Estic parlant dels telefilms, o les TV-movies. Són una pel·lícula realitzada per a setmanes exclusivament per a televisió. Els telefilms solen comptar amb un pressupost molt, molt més petit que les pel·lícules realitzades per al cinema, però comptaven amb el nombre de gènere i temes tan amplis com els tevais cinematogràfics. Sovint, els telefilms es concebien com a episodis espaciars de series de televisió en curs, amb la intenció de treure més audiència de la sèrie, o bé com a seqüeles d'esmetratges de cinema. En freqüència es roden com a telefilms els episodis pilots de les series de televisió, també. En alguns països, com Dregna Unid, es produeixen numerosos telefilms per anys, sobretot en cadenes importants. La televisió, en els seus començaments, va començar produint informatius televisius i projectius informatius. Amb el transcurso del temps i el desenvolupament dels efectes tecnològics, s'hi van anar incorporant a la televisió característica que van fer possible que el telefilm sortís a l'aire de manera positiva davant dels espectadors. La ficció és la base per a construir un telefilm. Poden ser històries creades per a un guionista o basades en un fet verídic, que és quasi el més habitual. Però, en tots els casos, mostran situacions ficcionades. El tractament estètic del telefilm es va fundant a manera similar al cinema. Crec que la majoria de telefilms no estaven gravats en supòs cinematogràfics, la qualitat d'imatge tenien l'anterioresa d'una pel·lícula. El tractament i les edicions de filtres de producció per intentar assimilar aquesta textura. El moviment de càmera eren característiques dels cinemes, entre ells els dàverins, sobreviers, grus, estericants... El tractament d'art i fotografia era molt detallat i diferia en tot aspecte amb el de una telenovela, per exemple. El tractament de l'il·luminació sonografia, vestuada i maquillatza denotaven una gran feina que enriquia el producte final, fins a punts mai vistos a la televisió. A més de totes aquestes característiques, excretes del cinema, el telefilm, té uns serveis de talls televisius. La creació del guió és diferent. Està pensada per als talls publicitaris. Això feia que el guionista hagués de col·locar en els moments justos abans de cada tall publicitari un punt d'atenció o atracció, perquè el televident no canvies de canal. Això ho feia encara més difícil. De totes maneres, avui dia hi ha alguns clars exemples de telefilms, però tot està molt més difuminat, perquè en l'entrada en joc de les plataformes digitals, gairebé no es distigueixen per aquestes fecles. Si no, més aviat per una simple inversió de pressupost inicial. Però segur que fa uns anys tot era molt més marcat. Segur que a molts dels nostres ullens recorden també el format de la pel·lícula distribuïda directament per a vídeo, aquella que es publicava directament en el mercat audiovisual per al consum domèstic, sense ser distribuïda previamente en cinema, sobretran més en televisió. Han format vídeo, per exemple, historiàament, al BQS, o més actualment en el dvd. O, inclús avui dia, per ser descarregat en internet. Va haver un temps en què estrenar directament per a vídeo era com un càstig o una sona, generalment justificada per la por de la baixa qualitat del producte i el seu poc prestigi, o directament per la por que afeca, positava l'acompanyament productor del resultat final d'un projecte, el que havien avustat. Estanevan en vídeo per cobrir per dues, però no estaven disposats a deixar sales a mitges, o ser objectes de les crítiques del públic. Va haver un temps en què, per desprestigir una pel·lícula, es feia servir al qualificatiu de telefilm o pel·lícula feta per a televisió. Això era, com dir, aquestes de més baixa qualitat, no? A Mèxic i Latinoamèdica, aquests tipus de pel·lícules són conecudes també amb l'anglicisme de videohom. A vegades, algunes seies de televisió, seqüeles, de pel·lícules, van ser distribuïdes al cinema, com deien, i es distribuïen d'aquesta manera per no haver aconseguit el suficient èxit esperat per finançar un pressupost. També a un mitjà de distribució per a directors o productors independents, o petites companyies de producció. Aquest tipus de distribució de llargs, de llenmetratges es va fer més popular a la fi dels anys 90 i durant els 2000, quan Walt Disney Studios, com Entertainment, va començar... de l'any 2000, va començar a distribuir diverses pel·lícules que servien com a seqüeles directes d'alguns llenmetratges populars. Alguns exemples eren Mulan II, el rei Leon II, el rei No de Simba, o la ventafox II. Aquestes pel·lícules es caracteritzaven per presentar un estil d'animació amb poc pressupost davant d'altres produccions. I a passar, que van ser exitoses, en general, la gran majoria no va rebre molt bones crítiques. Aquesta va ser el retorn de Jafar, la seculada de la DIN. En el 1994, l'universal estudi, també va començar la seva llarga llenya de seqüeles en busca del Valle Encantado. Des d'aquest mateix any, en el 1994, fins avui, ja ha tingut 14 pel·lícules. O sigui, que t'he unidó. Ells s'ajudin a llibertaments directes al vídeo. També es feien per pel·lícules que no es podien mostrar en cinemes a causa del seu contengut polèmic. La gran majoria de les pel·lícules pornogràfiques són d'aquest tipus. Ja que es feien directament per al consum de vídeo. De tant en tant, un estudi que fa una pel·lícula que va ser preparada com una pel·lícula de directe a vídeo, s'estrenen en cinemes en l'últim minut, degut l'èxit d'una altra pel·lícula, amb un tema similar. Ostres, que mira que aquella n'ha estrenat, aquella pel·lícula, que parla sobre guerres, i nosaltres tenim una pel·lícula de guerres on telefim, ostia, estava pensada per a vídeo, que va ser actualment a cinema. I provem, agafem el rebufo d'aquella d'èxit de l'altra pel·lícula. O també perquè algú fa canviar els plans. Com va fer Nolan, que és Tofer Nolan, el veurà Toni Rarco, que va ser originalment programada per ser un llançament directe a vídeo, però Nolan la va veure prèviament a un festival en el que ell mateix presentava a Memento també, i la va impulsar perquè es veies a cinemes. Després va ser fallida a cinemes, a tequilla, però el format domèstic li tornaria a txacar com una pel·lícula de culte. Altres vegades, un directe a vídeo de la pel·lícula pot tenir una proyecció en cinemes i limitada amb la finalitat de crear entusiasme per agiverar-la directament a vídeo, com va fer en 2013 en Xanado. Has vist Xanado?No vi re, un estres de uní. I per suposat, al llarg de la història del cinema, o de la televisió, han aparegut telefilms o directes a vídeo, que van ser un gran èxit i farien que directors desconeguts donessin el gran salt a la gran pantalla. O pel·lis concebudes per televisió, que inclús avui, es recuperen per fer-ho límics a cinemes o plataformes. I, com aquí, us puc dir, per exemple, el Diables sobre Héroes. El Diables sobre Héroes és una pel·lícula del 1971 d'Estívina Espílio, la primera pel·lícula que va fer, que era un TV-Movie, era un telefilm, estava preparat per televisió. I davant de la seva brillantò estètica, intrigant per aquest pols narratiu que tenia, va ser convertida en un film d'aculta. I, al final, va donar l'oportunitat a Espílio d'arribar a on estem arribant, que va parlar-nos de un western-story, un western-story, una pel·lícula de TV-Movie, una pel·lícula de TV-Movie. I va parlar-nos d'un western-story presentat, dirigir a per ell. També, un altre exemple, seria, per exemple, el tema de It. La pel·lícula de It. Sí, correcte. Doncs, en 1990, Tommy Lee Wallace dirigia aquesta adaptació del clàssic de Stephen King. Amb Tinc Carri, no? Amb Tinc Carri, correcte. I aquí us obro el meló d'aquest més. Les adaptacions de Stephen King al cinema, de televisió o el vídeo, el que vulgueu. Degut a moltes, a que a moltes les hem vist de cinema, però la gran majoria van néixer com a telefilms. Així que us escolto les xarxes i si teniu aquestes recomanacions o crítiques d'adaptacions de Stephen King a cinema o a telefilms, en aquest cas, us ho feu saber i la setmana que ve continuem. Vinga, va, o sigui que aquest més el dediquem als telefilms o a la seva forma, tot el que ens arribi o tot el que ens doni. De Stephen King, sobretot. Correcte. Perquè el telefilm, la veritat, és que és un tema molt, molt interessant i la veritat és que està molt bé que l'hagis tocat. Ara m'hi venia el cap, el típic telefilm suec, no, que posen a la primera televisió espanyola les dimensions a la tarda, però això distria molt del tipus de telefilm del que volem parlar aquí. Sí, o no, estem parlant d'un mateix, però ara ho encaro cap als telefilms de Stephen King. Perfecte. Doncs endavant, aquestes setmanetes ens podeu dir per Instagram, a Roba Cidemagresca, les pel·lícules de Stephen King que us han agradat o els llibres, que s'han adaptat en el telefilm. O sigui que estem pendents. I ràpidament, Raül, si em deixes, t'agradaria que tinguéssim una altra part de notícies de cinema. Som-hi. Vinga, doncs arrenquem perquè a Disney Plus ens ofereix el 31 de març l'estrena de Obi-Wan Kenobi, la tercera sèrie de Star Wars, i ja té trailer, ja està a YouTube i a tot arreu, on podem veure com Iwan McGregor torna a la pell del mític personatge. També a altres cosetes que m'agradaria comentar, és com, per exemple, les pel·lícules que podeu començar a veure ja dels Oscars. Us recomanem que mireu les diferents plataformes per veure pel·lícules com, per exemple, el poder del perro, que ja tenim a Netflix, és de fa... No, què? No et agrada? No m'agrada, gent. No l'he vist, encara. No, no. No m'acaba. No, però els ullens, que tenen l'oportunitat de veure-la, i també Iwan, que potser són les més nominades, la primera amb 12 i d'un amb 10 nominacions, en aquest cas de la segona, a HBO Max. I ens anem ràpidament a una última recomanació, i és que hi ha un bar de Barcelona que es diu Polaroi, que fa projeccions de pel·lícules, els diu Menjes, mentre et menges un frànfor. Oh! Està supergüei, tinc moltes ganes d'anar-hi i no he anat mai, però tinc moltes, moltes ganes. Calle Codols, 29, de Barcelona. Comparteix, comparteix. Sí, sí, Polaroi té molt bona pinta i fan cicles de cinema i sopar. Per 5 euros tens el teu testet de beguda i entrepenet, i veus la pel·li gratis. En aquest cas, aquest cap de setmana fan Blu-Belt-Bet, a les 9 del vespre, perquè aquest mes l'estan dedicant a David Lynch. Llavors, estan fent pel·lícules. Aquesta setmana passada van fer Headshed Head, i aquesta setmana l'ha dedicant a Blu-Belt-Bet, que per mi és un pel·lícul on. Per tant, us recomanem que visiteu Polaroi a Barcelona. I, dit això, ens anem, marxem, perquè la setmana que ve tornarem amb més moltíssimes gràcies, i, com sempre, no us anuegueu amb les crispetes. Adéu! Aquí agafava una moto vella que tenia per cada el carrer Casp, i anava moto fins a la diagonal. I sempre percaves el Casp, el carrer Casp? Carrer Casp, sempre. Menjo una vegada que, llavors, quan ja van canviar les rutes del bus i tal, i vaig aparcar a un carrer, i llavors vaig estar molt temps sense nari, i quan vaig anar-hi ja no hi era la moto. No! M'enganxin a aquella de... No, ni enganxina, ni moto, ni vi a res. I jo pensant, però si vaig aparcar aquí... i em pensava que havia de pintar i te la vam posar a un altre carrer. Ah, bé, final feliç. Vaig trobar-la, vaig trobar-la. Doncs aquesta introducció de 6 minuts... Era només per dir que quan anàvem moto, sí que tenia el costum de mirar els cotxes, a veure quina misora portaven sintonitzada, per saber si escoltaven un Rack 105, o Catalunya Ràdio, o Flashback, o què escoltaven. I com ho veus amb la cara? Perquè ho veus en apuntat, en el tablí de del cotxe, veus si posa Rack 105, posa Racko, posa Catalunya Ràdio... I llavors he perdut molta mania quan entro a un cotxe a veure on té memoritzades la gent a la ràdio. A l'ú que hi tenen, el dos que hi tenen, el tres. Ah... Que hi ha gent que fa bestieses, que a l'ú posen ràdio R.M., a l'ú. Jo tinc la cabania per d'efecte. Ah, sí? No he tocat mai. Com jo amb la tele. I tinc Catalunya Ràdio en el tres. Llavors hi ha gent que els hi peta el cap, si, per exemple, el cinc, no hi posa Rack 105, que és com... No passa res, si ja té de taxi. Hauria de ser 105 al canal. Rack 105 al 4... No, no, no, el 4 a Ràdio 4. Bueno, ja, no passa res. Ràdio 4 encara existeix? Sí, Ràdio 4 encara existeix. I la Ràdio Estel, què passa després? Ràdio Estel, el dia està al número 1 sempre. Ràdio Estel, a davant de tot, sempre. És el camí que ens guia. L'ajudit de Sant Sabador de Guardiola té una pregunta. Hola. Hola. Vosaltres sou d'aquelles persones que us tireu pets només el vàter? Ostres. O a tot arreu? Ah, bueno, hi ha un punt mig. Hi ha un punt mig. Ostres, una hora del vàter. No, sí, sí. Com a millor el vàter, no? A veure... Però, Peyu, tu t'has tirat mai un pet aquí? Aquí? No, aquí no. Aquí no, perquè no hi ha ambientació, no hi ha... No hi ha com rebaire. Per la lliure, clar, tu també estàs sol. Però algun vàrci, algun vàrci. En un vaire? En un vaire, deixa'm pensar. Sí, en un vaire també. Un va profitant, profitant... Sí, és que... Jo tenia una amiga que tenia problemes de pèntre. De pets. I llavors, en comptes de tirar el pet amb nosaltres, quan estàvem de festa, se'n anava a fer una volta, es tirava el pet en un altre lloc i tornava. I després veies tota aquella gent... Oh, que passat! Ostres, pets podents, eh? No, ara la nostra professora de música de l'Esall Amant Lleu, Mercè Carrera, ens va explicar una anècdota amb un pet, que era una senyora que estava en una botiga, i hi havia gent a la botiga. I de cop li va venir moltes ganes de fer un pet, diguéssim. I no t'ho has d'aguantar, jo? I no t'ho pots aguantar, en aquell moment i tal. I la senyora, a part de simular el pet, va voler fer... Ai, ai, ai, ai, ai... Però no va coordinar, aquest és el problema. Que va fer... Es va girar a tothom i llavors... Oh, puteta! El tanto, el tanto. Els nens, els nens temes i passen que destiden molts pets. Què vols dir, pet, en pregunta? Què vols dir, pet, en pregunta? Estic abans, cap amunt. I penso... Que algú contesti, em porto de pet, també. Pet, en signes d'interrogació. Exacte. Com us agrada l'escatologia, Marranos, però que faci soroll sempre és molt ensenyat. A partir de quina edat el pet deixa de fer gràcia. O sigui, jo ara tinc una filla de 3 anys i mig, diguéssim. I estira pets i quan estira un pet... Ai, tothom. Ai, s'ha atrat un pet, mira. Quina és el límit, no? S'ha quedat un pet, home, aviam. Si us plau, Jordi. Si us plau, no te'l tiris aquí davant de tothom. Pets i rotx i... Però, clar, en té el límit. No ho sé, jo una vegada... Fins a 5 anys fan gràcia. Una vegada, en una convenció, hi havia una mica de friquisme i col·leccionisme, vaig veure un senyor molt gordo, que es va tirar un pet terrorífic, que va tremolar tota la cadira, i quan hi ha molta carn, el pet busca la sortida. Sí! I llavors va fer molt de sent, vaig viure molt. Clar. Llavors, quan et jubilat, ja, però jubiles, eh? Sí, llavors ja no, eh? Llavors la gent es tira pets, ja ho he vist. Llavors el cuidador sempre fa la mateixa broma. Sempre, que és. Sembla que trona, eh? Sembla que trona! Bueno... Bueno... Hi ha un moment que jo tinc un amic fiso de repeuta que m'ho havia explicat, això, que... Com un moment de girar-se, tiris cap a la dreta. Clar, i s'ha de fer... I també en Francesc també es fa, eh? En Francesc, m'ho diuen. Ah, sí? Sí, sí, tots. Com ja sembla que trona, en Francesc? Jo recordo que ho feien, però ja està. Com tenen els pets, i... respecte, respecte. La gent que no se'ls pot aguantar. Exacte, exacte, respecte per aquesta gent. Pets. Mira. Arriba una notícia d'últim hora. Està dient més estona parlant de pets, perquè segur que ens agrada, però... Ja... Passem d'atendre l'actualitat. Mà les notícies esportives des de Girona. Avui hem pogut saber la dissolució oficial del club Bàsquet Sant Josep Girona. Els problemes econòmics que fa molts anys que rossega han fet impossible la continuïtat de l'equip, i han obligat l'Ajuntament Directiu a fer un pas enrere i disoldre el club. Com tot sabeu, el club Bàsquet Sant Josep Girona va participar durant molt de temps a la Lliga ACB, i fins i tot va quedar en cinquena posició, en la fase regular, en una ocasió. Sí, sembla que fos ahir, tu. A causa dels problemes econòmics, els jugadors hi van anar per dents posicions. A dia d'avui l'equip únicament participava de la Lliga EVA, que no sé quina és, la Lliga Eva. Però ni així ha pogut fer front al deute. Nosaltres ho deixem aquí i tornem, com sempre, a les 10 de la nit, al Búnker, a Catalunya Ràdio. Adéu-siau! Temps de calçotades. Serem dos, serem quatre, serem sis o potser deu. Els que toqui o no farem. Al camp, al jardí, al terrat, al menjador, a la cuina, una cosa és segura. Tot arreu, salsa de calçots ferrer, l'autèntica, gaudiu de la calçotada, mantenint vives les tradicions, conserves ferrer, més de 50 anys cuinant al teu costat. E-A-E, business school, patrocina, aquest espai. Juliana, com estàs?Molt bé, i tu, Roger? També. Un punt cansada, però a tot el carrer. Home, no vol que vinguem de començar. Marta, com estàs? Doncs més nostàlgica que mai, si et vaig a dir la veritat. Nostàlgica?Sí, recordant molta...