Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El bobo habla sin pesar, pero el listo escucha. ¿Me hablas conmigo? ¡Está en el cachón! Demiés tu cosas que vosotros no queríais. Por favor, no falo, por mal hecho. Y si no me escuchas, ve a ti al infierno. Anda, alegrame el día. Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes a Cinema La Gresca. Benvinguts i benvingudes al programa del Satè Art, on parlem, durant 50 minuts, del cinema i allò que tot l'envolta. Estem aquí una setmana més a Ràdio Molins de Reis 91.2 FM i al 98.ufm Ràdio d'Esvern. També en segueixes a Ivox o a Spotify. El meu nom és Daniel Leme. I això està a punt de començar, però abans, Raül Navarro, bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Com estàs? Molt bé, la veritat és que, guai, un divendres més aquí a les comandaments i a la taula en les comandades de cinema. Doncs sí, la veritat que moltes ganes per arrancar programes ho fem amb aquesta fantàstica música. Comencem. Cinema La Gresca, amb tots vosaltres, benvinguts. I arranquem el programa, com sempre, amb la secció de les pel·lícules que hem vist aquesta setmana, que són poques, però a vegades ho breu. Com és allò? Com és allò? Exacte, ho breu. Això te'ls posa al pelo de la lleta, no? Perquè... Jo crec que aquestes setmanes, tu com jo, que estem aquí com en mig col·locades, i és com una presentació molt... Estem aquí. Hola, la tarda. És una rancada ràpida, perquè sabem que després arriba a la ciutat de les estrenes, i en aquesta secció sempre ens entrevenquem, i estem mitja hora, i llavors intentem... Tant i tant. Tant i tant. Sí, sí, sí. Intentarem, intentarem. Bueno, avui volem de fer bé perquè tenim públic. Avui ens acompanya un ullent, un amic de la casa, que escoltant el programa des de Sant Just, ens ha escoltat i ha dit, vinga, va, que avui vull venir i vull escoltar-vos en directe. Andrés, Martínez, bona tarda, com estàs? Bona tarda, bona tarda, todos los excientes de Cinema La Gresca, aquí, espanyando al Lani y a Raúl. Molt bé. I a la que hacen. Vos mira. Sí, sí. Amb moltes ganes de tenir-te aquí. Sabem que tu també ets cinefil, que t'agrada el bon cinema? Sí, però el tema que tocais avui no... No soy muy experto, pero bueno. Bien, bien. Hay que aprender algo también. Claro. Cinema clàssic, no? Potser més, Andrés o què? Sí, sí. Això és bo, això és bo. Sí. També. Aquest veient amb el capitge. I l'Andrés també és molt fanàtic de la bona música, per tant, la música és una cosa que ens acompanya sempre els programes, de principi a fi. Ara, per exemple, aquest George Baker, The Little Green Back, aquesta cançó que començava a ensetar a la pel·lícula de Tarantino Reserve Wardogs. Exacte. Calcionaca. Un pel·lículón. I pel·lículón. I la música és imprescindible per a les bones pel·lis i per a les pel·lis en general, això és... És básico. Si no es música, no hay nada, casi. Totalmente, totalmente. Gràcies, Andrés, benvingut. I quan vulguis parlar, ja saps, aixeques la mà. No és... Vinga, som-hi. Doncs la veritat és que aquesta setmana, Raül, he vist una pel·lícula que tu ja havies comentat en el programa anterior, però jo vull tornar-la a comentar per dir que s'oscric el que vas dir, que estic molt feliç per haver vist aquesta pel·lícula. A més, dublada al català, i estic parlant de ret, aquesta pel·lícula. Al final has vist-la. Sí, dublada per la nostra estimada laya Vidal, la fantàstica laya Vidal, que ens ha acompanyat durant aquestes cinc temporades aquí al programa. I, bueno, ara aquests... I m'ha menjat. És una vacances, no? Com vas fer tu a principi de temporada. Ha fet com un break, que també està bé, per dedicar-se al nivell professional, que això és perfecte. Estan al red també t'alumetes qüestió, i veus en aquest tall, eh? Està dit que si tu has agafat mitja temporada de vacances, laya agafa, com que he caigut l'altre netxa, vol dir que el següent sap jo, que amb totes les vacances, que em passen cinc cants d'aquí, no feia ni problema, eh? Que vaig plegar i vaig trucar des de casa. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Raül. Això tenen raó, i la veritat és que, bueno, ho contemplarem, però de moment et dic que no està... Era continuat, no? La baixa no està contemplada. Sí, és per intentar-lo, però no... Però crec que no, que no cola. Bé, has vist el red? Sí, he vist el red, la veritat és que està superbé. En va agradar molt la pel·lícula, que és una pel·lícula que tots es poden sentir identificats, això ja a Pixar ja ho fa sempre, però trobo que és, no sé, és pur allum, pur color, el dibuix també és veritat, que te'n plaça molt aquell primer cormatratge, el cormatratge de Bau, que va veure allum amb aquest cormatratge. És una temàtica, sí, sí, sí, tal qual, és com una continuació. Sí, és com una continuació, no? I la veritat és que és una pel·lícula molt, molt xula, amb una música, també, doncs, que et pot recordar a mi el grup de música que sona, no? És... la noia està com enamorada d'un grup de música, no? La protagonista. Una boyband. Una boyband que em recorda molt, a mi em remet molt, els Backstreet Boys, no sé per què, però jo tota l'estona que veia la pel·lícula, ja són els Backstreet Boys, però amb miniatures, és com molt divertit. La veritat és que el que és la pel·lícula està feta, perquè els nens es sentin, doncs, en un espai totalment, que es poden sentir identificats, i els que hem sigut nens, que som la majoria, no? La veritat és que també, doncs, la gaudeixes moltíssim, perquè des de principi a fi, a més, està fet molt ben fet el doblatge en català, que a vegades, a les pel·lícules doblades al català, a vegades et xirria una mica, dius, estres, i la veritat és que, bueno, tots els doblatges, en general, s'ha d'adaptar a aquell d'allò, no?, però, en aquest cas, està molt ben doblada, la música està molt ben feta, està molt ben treballat. Una cosa que sí que em va semblar molt curiós, és que el doblatge era en català, però tots els gràfics que es veien, per exemple, clar, jo què sé, textos, tal, tot era en castellà. Ja és moment que Pics s'adapta a les seves creacions, s'adapta als diferents idiomes, i sí, clar, ha de doplar o triplicar els idiomes, per tant, és feina. Clar, clar, perquè els textos, per exemple, jo què sé, agenda escolar 2022, en comptes de... Bueno, agenda no, perquè s'escriu igual en català, que en castellà, però és un exemple... No, l'exemple ha sigut molt dolent, però, per exemple, l'un és en comptes de dilluns, saps? Sortida, sortida. Exacte, són coses que, a la pel·lícula, no han doblat pel que diu el Raül, perquè és més feina, més costos, etcètera, etcètera. Però, bueno, la pel·lícula està superbea, els personatges són molt divertits, ella és meravellosa, la protagonista, la d'haig hagut de fer una feina... L'altre dia ho parlàvem amb ella, que em va estar explicant que ha hagut de fer una feina de personatge bastant heavy, que ha vist d'humor molt bèsties, aquest personatge, i la veritat és que, no sé, em va anar moltíssim, la vaig gaudir molt, i crec que és una molt bona pel·lícula, i amb ganes que llegir molt d'èxit amb la cinta. Sí, la veritat és que funciona molt bé. És a dir, a mi ens recordàvem molt quan l'estava veient... Tinc Wolf, de Michael J. Fox, un nou mallop, en comptes d'un nou mallop teníem un pan de vermell llegant, però la temàtica és exactament la mateixa, així que ell intenta reprimir el seu llop que porta dins, el mallop que porta dins, l'institut, final, això li dona la fama... Sí, exactament, és Tinc Wolf. No sembla diferent. Sí, sí, sí. Poden jugar a milers de comparacions. I això, jo crec que el que parlava la setmana passada, jo crec que hi ha un moment que comença a caure en la miqueta, però jo crec que és bàsicament per a el que és d'ella, perquè no té lliure, no té sorpreses, sinó que t'està explicant una situació, val, sí, fantàstica, tot el que vulguis, però t'està explicant una situació, com ja sabem quan m'acabarà, se'ns fa com una miqueta llargueta a la més. Però potser no, molt, molt bé. La veritat és que sí, i... El tot que té a dir molt, el té ben agafat. Sí, sí, molt bé, molt contents, la veritat, amb aquest ret que podem veure a Disney+, per tant, ja sabeu, al final no s'ha estrenat de cinemes, però sí que podeu veure la plataforma de Disney, i tant, doncs, a gaudir-la. I tu, Raül, què has vist aquesta setmana? Jo, mira, em quedaré, perquè no he tingut molta feina, he estat molt ficat en el cinema, perquè estic treballant unes cosetes que ja us parlarem ben aviat, però me n'heu d'aconsumir productes bastant poquets. Em quedaré amb una sèrie que m'ha semblat molt curiosa, que he trobat a Netflix també, que és la sèrie de Cuphead. No sé si l'has vist. No. La sèrie de Cuphead són una mena de mini-comatratges, és una sèrie, té una trama, diguem, però ni es pot estir d'aquestes comatratges de la Disney clàssics, del Mickey, de la Donal, tot aquests tipus de comatratges. I totes les curtes. Sí, són... Això, autoconclusives, sí. Comencen acabant, són capítols de 15 a 20 minuts, com a molt. I, d'acord, té aquesta, inclús l'animació, la il·lustració, aquest to de cinema clàssic, dels clàssics de Disney, de Mickey, com deia, amb la Pluto, la Donal. Sí, és molt... Però, amb això que... amb la... publicitat dels personatges, es diuen Cuphead i Mac Mint, que són dos tases, tases de cafè, són dos nens en cap de la tasa de cafè. O sigui... És molt, molt perillós, és molt divertit. Que viuen amb un... amb un encià, un home més gran, que és una tetera. Tot això, a partir d'aquí, estan intentant salvar el seu món, i van passant tot aquest tipus d'aventures. És interessant, si més no. No me la veritat és que... a partir d'aquí divertida amb aquests... Té una pinta graciosa, i, a més, té pinta com que... que tingui, com, 50 anys. Sí, sí, és que... en aquest tipus de comateixes, perquè és que ha venut, pel qual l'animació, i el to, el ritme, és tal qual aquest tipus d'animació. I se sembla molt el Mickey Mouse, no? Sí, sí, ja et dic, en aquesta comparació. La sèrie de Cuphead es diu? De fet, ha funcionat bastant bé, i ja estan treballant a la segona temporada. Això és que ha funcionat. La sèrie es va estrenar, si no equivoco, fa una setmana o dues, no? Ja fa, ja fa una setmana, sí. La qüestió és que encara segueix amb el número 10 de Netflix en el top 10, en el número 10 en l'infantil d'avui. Si està aguantant aquesta sèrie, està donant de parlar. Doncs, d'això, anem a veure què més podem donar a parlar de les noves estrenes. La ciutat de les estrenes. I arranquem la programació d'estrenes d'aquesta setmana, com sempre, amb les estrenes de cinema, i la veritat és que ho fem amb l'Alla Vidal, encara de protagonista. Sí, veu que ha sigut proposadilla? Sí. No dues més, i escolta primer un petit taig que tinc preparat. Si us plau. Endavant. Todo el mundo oculta algún secreto. Este es el mío. Salve y ahora mismo y ponte a cantar. M'amoro Hosoda, torna al cinema amb aquesta pel·lícula, veu amb una dura dos hores el director de pel·lícules, com Mirai, mi hermana pequeña, o la xica que saltava a través del tiempo, torna amb una pel·lícula d'ànime. En aquest cas, la Lla Vidal està en l'equip de doblatge, en llengua castellana, i la veritat és molt content de tenir-la aquí amb nosaltres, amb el doblatge, per poder-la sentir. I molt feliços que participi en aquesta producció. També és per per ella, en el sentit que... Aquesta pel·lícula es va presentar a Sitges, entre els altres festivals, però nosaltres no vam poder veure-ho de Sitges. L'hem volgut escopar de la seva banda, això sí que és veritat. Però recordo que l'Aya va sortir encantadíssima d'aquesta sessió, d'aquesta pel·lícula. Sí, bueno, de fet, amb la mateixa conversa que vaig tenir fa unes setmanes, que em parlava de ret, també un altre dels punts de conversa va ser aquesta pel·lícula, i ella em deia, és que... és que, clar, jo quan vaig arribar a l'estudi, jo no sabia quina pel·lícula anava a doblar, i a mi m'havien dit que eren molts takes, però no sabia el que. I quan vaig començar a veure que eren dibuixos ànimes, clar, jo em vaig començar a pensar, que serà això, i va anar allà, a la tril, va llegir el títol de la obra, que anaven a doblar, quan va veure Bel, va saltar l'alegria i va esclatar amb mil emocions, perquè amb ella li feia molta il·lusió doblar aquesta pel·lícula. Ah, clar, però això deia que sí, que quan va sortir d'Aya de Sitges, és que li ha agradat tant, ni un any pensava que seria la veu de la protagonista. No, la veritat és que és una pel·lícula que va triomfar molt a Sitges, no només a nivell de crítica, sinó també de premis, va rebre algun premi en el festival. Per tant, és una pel·lícula que està triomfant a festivals, que jo crec que també triomfarà a Tequilla, i quan hi hagi l'oportunitat de veure-la en plataformes, jo crec que també ho farà, més aviat en plataformes. Són pel·lícules que plataformes, normalment, acostumen a triomfar més que no pas en sales, perquè en sales sempre costa més a l'anime. Hi ha un target molt concret, no? Sí, i és que Mamo és un dels directors d'anime més respectats del món, i és cofundador de l'Estatut Xirlo. Es va quedar molt comprès quan va fer Fatéums, va llegir aquest conte de fades, que és la veia i la bèstia, perquè això no deixa de ser una adaptació de la veia i la bèstia, en un to molt més tecnològic, en un to més actual, amb una mena de multivers, o el que dic, amb multivers, a la vida real, amb aquestes xarxes i amb aquest sabatat, amb aquesta vida virtual, i de veritat és que aconsegueix explicar una història que et passa molt més enllà. Totalment, totalment. Jo crec que no només anar a la història de persones que es coneixen en un joc de rol, perquè és el que és una realitat virtual, un joc de rol, on les persones decideixen adoptar uns personatges fora de la seva vida real, dins d'aquesta plataforma poden ser unes altres persones, poden ser persones completament diferents. I jo crec que això també té la seva gràcia que treballin des d'aquesta premissa, i és una premissa amb la que ha treballat molt i molt bé a Mamoru, i amb la que s'està jugant molt bé en aquesta pel·lícula de fet. A més, d'aquesta premissa, ajunta la història, aquest conte de fades, que comentaves de la vella i la bèstia, que és preciosa la manera de plasmar aquesta història, juntament amb una... No sé, el contingut és el de sempre, diguéssim, però el continent és com una història més moderna, més partint de la història clàssica, però amb un empequetatge totalment modern. Sí, sí. A mi m'agrada molt també l'especte visual de la pel·lícula, aquests colors, d'aquesta manera de jugar amb l'animació, va semblar molt bonica. Incluso el títol, ja el diria n'hi ha bé, però aquesta vellesa veiem en pantalla, amb aquesta música i amb aquesta luminositat, que després transforma la història, que sigui una mica més fosca. Sí, totalment, perquè hi ha una part molt fosca que no només està dins d'aquesta realitat virtual, sinó que traspassa aquesta realitat virtual. Llavors, no només estem parlant d'una pel·lícula d'ànime, que les pel·lícules d'ànime ja ho tenen de per sí, però és una pel·lícula d'ànime que té incorporat aquesta crítica social, aquest moral·leja final, les pel·lícules d'ànime ja normalment ho tenen, i la història de la bestia també té aquest valor afegit. Llavors, quan unim aquestes dues coses, surt bel, i surt aquesta història amb aquesta crítica social, amb tot el trasfons que hi ha, i que és tan meravellós, i que molt joves es sentiran identificats, moltes de les vides dels joves d'avui dia, d'aquí de Molins de Reis, de Sant Just, d'on sigui, són molt similars a les d'aquests dos joves, que la veritat és que l'Asusu, que és la protagonista, la nostra Raja Vidal, que doble la pel·lícula, com comentaven en el personatge d'Asusu, jo crec que és com això, que es poden sentir molt referenciats als joves. Doncs sí, la veritat. Així que no veuré l'oportunitat de poder veure l'encinema, que val la pena, en una pantalla gran podria gaudir aquesta pel·lícula d'anime, com deies, no estem acostumats amb veure-ho en sales tan sovint. Correcte, amb d'elles, que el millor de la pel·lícula per tu era el tema de l'animació, com Hosoda tracta la belleza, aquesta còsmica, i el pitjor que hauries de destacar. Jo, doncs, no ho sé, jo crec que a vegades es perd una mica en donar-li massa explicacions o massa temps a segons quins punts. I llavors, a partir d'aquí, però res que hem votat la pel·lícula en aquest sentit, ni molt menys. Bé, doncs, ja sabeu, si voleu veure la pel·lícula, teniu l'oportunitat de fer-ho a molts dels cinemes de Barcelona i el Valls Llobregat, però és que, aquest cap de setmana, aquest dissabte 26, a la 6 i mitja, teniu un passi molt especial al cinema baix, perquè cinem baix fan un passi a dos quarts de set de la tarda, com deien, aquest dissabte 26, on podreu veure la presentació en exclusiva del dublatge en castellà de les dues sanfeliuenques, la Llaia Vidal i l'Illiana Rodes, que són les dues dubladores de... No, a més, la coneixem. Ha sigut una de les nostres convidades a la temporada passada. Exacte, en l'especial del dublatge. Per tant, la Llaia i la Llaia estaran presents per fer aquesta presentació sobre el dublatge en castellà, a dos quarts de set, com comentàvem, a la 6 i mitja, el dissabte 26. A més, la Llaia em va dir que si us voleu fer fotos amb elles, que ella estarà allà al cine baix, encantada, per estar amb tots vosaltres. Per tant, aneu a veure la pel·lícula, que ho diu d'ella, que de la boca la disfrutareu molt. Nos la volem dir que s'estrena per això. Que s'estrena més. S'estrena més coses, perquè la veritat és que aquesta setmana ens venen diferents pel·lícules... Que vols comèdia, una mica... Potser sí, no? Potser tu que dir comèdia, no? Potser tu que dir comèdia, vinga, va. Aquesta pot ser interessant. És que hi ha un temps que es veia escoltant de la pel·lícula de Carme de Café. No sé si recordeu aquesta sèrie de principis del 2000, a la televisió, que ha passat tot davant d'una màquina de cafè en una oficina, en el que els seus treballadors, és la part d'esquetsos allà, que sempre treien una mica de somniure abans de sopar, que sempre estava bé. Doncs arriba per fer la pel·lícula, dirigir en aquest cas per Ernesto Sevilla, que no és el director, ni molt menys de la sèrie. Però sí que amb l'apartiment de sempre, amb l'artud d'Ovall, el Carlos Chamarro, l'Anna Milán, Carolina Zelezuela, Joaquín Mareges... Tot un grapat d'actors que s'han tornat a juntar, perquè si van fer les defens o han fet el Harry Potter, perquè no poden fer en Carme de Café amb una mica més de tots d'aquí, amb una comèria comerant aquestes queixos, no? És una pel·lícula que ajuda... Bé, se s'equiplen 90 minutets, superadient per aquest tipus de pel·lícules, i, com que han passat 17 anys des que aquesta sèrie es va metre per primera vegada, i Ernesto Sevilla tampoc ha oblidat aquests bons moments que va tenir a costat d'aquests personatges, per tant, aquest 25 de març s'estrena, i avui s'estrena aquest Carme de Café la pel·lícula. Doncs vinga, a veure-la tots, els cinemes que de ben segur també d'aquí poc la tindrem a plataformes digitals, però fins que no arribi el moment la podem veure als cinemes. Seguim amb altres pel·lícules, perquè aquesta setmana s'estrenen més cosetes, oi? Sí, perquè una de les pel·lícules que ens porten és aquesta setmana també, o que portem aquesta setmana és Llegaron de Noche, una pel·lícula espanyola també, però en aquest cas amb una durada de 107 minuts, i és un thriller històric, amb Juana Acosta, Carre Lehalde i Carmelo Gómez, com a... Carmelo Gómez, feia temps que no veiem... Ja feia temps que no el veiem. La veritat és que jo ara el llegir el seu nom, dic, ostres, Carmelo Gómez, no li he recordat d'aquella pel·lícula que van fer el Método Gronghorn, el Método. Ah, sí, el Método. Bueno, moltes, surt, però jo... Sí, va tenir el seu moment de gràcia, evidentment, en els 90 va fer pel·lícules molt bones, va fer actuacions boníssimes, i per això no hem perdut l'altot. Doncs aquesta pel·lícula parla sobre la matança del 16 de novembre 1989, en la Universitat Centroamericana de San Salvador, en la qual un escamot de l'exèrcit va assassinar a 6 lliçudetes espanyols i a dos de les dones que treballaven amb ells. Va convocionar a tota la comunitat internacional. La Tegeria va cridar l'atenció, especialment a Imán Olívi, que és el director d'aquesta pel·lícula, també és un director que teníem no oblidat ni molt menys, però sí que havia tingut també el seu... un energit i per sort el mantenim. Doncs això, en aquest cas van arribar la nit, es compta des de la perspectiva inèrita de la Lúcia. De fet, el fum, s'havia de titular inicialment la mirada de Lúcia. Doncs aquella és la Lúcia l'únic testimoni de la Massacre, forçada al Falts Testimoniatse, per això, perdó, i a l'exili per al seu propi govern i per a la CIA. De fet, el gos del matratge de la pel·lícula s'acenten les interrogatòries que Lúcia i el seu marit van sofrir durant la seva... la tensió a Miami, la regància a la recreació de la sal d'humicida per al final del matratge. Doncs aquesta pel·lícula ha estat en el Festival de Malaga, que s'està aduant a terme durant aquesta setmana i l'anterior. Per tant, amb ganes de veure la... i, a més, quan surt Carrelle Jalde, Carmelo Gómez, quan a costa, vull dir, tenim un reportòric bastant... bastant extents i bastant interessant, per tant, amb ganes de veure aquesta pel·lícula. I passem a Plataforma, si et sembla bé, ja que hem donat alguna pel·lícula de cinema, anem a Plataforma. Una notícia és que a la Amazon Prime, de l'especte també dels seus passigis i per uns dels més festivals, arribarà a la vuela. Sí, una pel·lícula de terror fantàstic de Paco Plata, el director de Verónica Rec i moltíssimes més, però que... Quina hierromata. Quina hierromata, que també ens va deixar impressionats, Verónica, que també és una de les seves pel·lícules més recents, que també ens va deixar molt bocavedats, per aquella estètica del Madrid, d'Amerios del Silenci, és com una persona que agafa les bandes sonores d'aquella època mítiques, d'aquelles cançons mítiques i les estampen. En el cas de la vuela, és molt curiós, tinc una anècdota d'aquesta pel·lícula, perquè, on estic treballant jo, em ve una vegada a la setmana, el David de... Estopa! Ah, vale. El David Munyot. El David Munyot, i és client d'allà. I quan es va estar en la pel·lícula, jo la vaig anar a veure a la setmana de l'estrena, i me'n recordo que a setmana següent li vaig dir, Ei, David, que t'he escuchat en el cine! Clar, em va dir, sí, ja me l'han dit, jo me l'han dit, però està bé la pel·li o no? Està bé la pel·li, i jo, bueno... Bé, a veure-la, bueno... A mi me gusta escuchar-te, tal com diem. A veure, la veritat és que la pel·lícula... A mi em va agradar molt escoltar, em va fer molta gràcia, perquè, a més, és la cançó mítica dels Estopa, la raja de tu falda. Per tant, jo crec que va ser una molt bona tria sempre al Pagoplaza, mirant amb aquests detalls tan... tan meravellosos. A mi la veritat em va decepcionar molt, perquè l'estètica Pagoplaza hi és, però és una pel·lícula que, a part de ser lenta, a part de ser rebesada i rebuscada, té un enllum bastant... Tu, que ets molt sensible amb el tema de les llums, que sempre, quan estem veient alguna pel·lícula, dius, aquesta llum no és natural, o aquesta llum no sé què, no, és una de les coses que sempre marques molt de la llum. Jo crec que defraudarà bastant, a mi, com a mínim, a la gent que vaig anar a veure la pel·lícula, van dir, hòstia, és veritat que la llum està molt cara, i no la volen encendre. Has imaginat els comentaris que feien el cinema? Una pel·li molt fosca. Sí, una pel·li molt fosca, i, a més, és que no treies res en clar, era com molt... No sé, a mi em va saber greu, perquè jo li tenia com molt de... No la vas veure a la Sitges, aquesta. No la vaig veure, no vaig poder aconseguir-la. No vaig intentar, ja, de totes maneres, però no la vaig poder. Vaig aconseguir en Paco Plaza, un paio de vegades, però la pel·lícula no la vaig poder veure. Clar, nosaltres vam tenir des de cine amb l'agrès que fa 3 anys, crec. Sí, 3 anys, vam tenir l'oportunitat d'entrevistar a Paco Plaza, i va ser una cosa molt guai, perquè la veritat és que és un directorazo, i és una persona molt agradable, molt simpàtica, i es dona molt als mevis els mitjans, una persona molt oberta, i que t'explica molt les coses, les anècdotes. Tu, a més, fa poc, vas també viure l'experiència de rec, que d'ell també és una part important de la pel·lícula. I clar, la veritat és que la abuela a mi em va defraudar bastant. Va defraudar pel fet que et deia, que vaig trobar que hi havia molts elements que no em casaven, llavors no vaig entrar en cap moment en la pel·lícula, no vaig entendre molt... Això és veritat sempre, és el mà que té aquest sentit. Tu no he de saltar el jet d'aquesta pel·lícula, simplement. Aquesta pel·lícula no va dirigir de tu. Tothom s'ha afegat a la pel·lícula. La cosa és que no sóc la única persona que pensi. Sí, sí, sí, no, no. He escoltat amics de diferents edats, i la veritat és que tothom m'ha dit el mateix. La pel·lícula no ha acabat de funcionar. A veure, per sort, la tenim amb la front branca, la tindrem per poder jutjar-la. Correcte, i per qui vulgui saber més o per qui vulgui veure la pel·lícula, que sapigueu que la història va sobre la Susana, que ha de deixar la seva vida a París, que ella està amb el tema de la moda, perquè és moderna, etcètera, etcètera, i ha de deixar aquesta vida perquè s'ha d'anar a cuidar la seva avia a Madrid, però passen uns fets i uns aconteixements que la cosa es trastolca totalment l'àvia, començar a fer coses molt rares, molt macabres, i llavors és... que no sap què fer, perquè ella vol tornar a París, perquè, evidentment, aquest tipus de feines que són més artístiques, si ho deixes algú, qui en sé fuiria, per dius-ho sí, ja. Llavors, ella doncs està preocupada per la feina, però en aquest punt també està preocupada per l'àvia, perquè està fent coses molt estranyes, etcètera, etcètera. Bueno, un thriller de terror i fantasia, que també té bastanta fantasia, situada a Madrid, per tant, també, doncs, és una altra de les històries que situa a la capital espanyola. I, bueno, si la voleu veure, em fa un prank vídeo. Doncs molt bé. I parlant de terror, anem amb més terror d'un altre tipus de desgràcia més realista, amb un documental que arriba a Netflix, de la mà de Elias León Siminyani i Ramon Campos, que són... és 800 metres. 800 metres. 800 metres és la distància que van recordar la furgoneta a les rambles, una furgoneta en el 2017, el 17 d'agost del 2017, una furgoneta que va creuar a tanta velocitat les rambles de la Salona, deixant 15 morts i 60 mofelits. En aquest documental, Elias León Siminyani i Ramon Campos volen intentar anar fins al fons d'un cas del qual mai s'havia parlat en profundament i en tant detall. I no és únicament en relat dels fets, sinó que, a més, els creadors prometen endavant en quin nou grup de joves s'ha donat la seva mera per donar a Causat Erodista. Ostres, de la boca, quan has començat amb l'argument, amb la història, m'ha posat com la pell de gallina, perquè tot s'ho van viure, saps? Sí, sí. Ara m'ha ajudat els nostres clients, hem viscut en algun espai o en algun altre, en aquesta situació, perquè és així. I clar, el títol és esfarallador, 800 metres, que es titula així, el documental és com... Bua, que bèstia, no? La veritat és que sí, és contundent. Bé, l'atendeu a Disney+, i ara anem a Netflix, i a Disney+, canviem tota la meva gesta i ens quedem una mica d'animació, una mica més de... estic una mica de mal cos, sí. I anirem en una nova aventura dels Ice Age. Doncs mira, Ice Age, les aventures de Buck Wilde. De fet, aquesta pel·lícula d'animació, en 82 minuts de dorada, està dirigida per Kathleen Shurge, i per John Docking, i la història que explica aquesta pel·lícula és les hilarants aventures d'un dels mamífers favorits de la prehistòria. Després d'un distanciament amb la seva germana gran, Ellie, els germans Crash i Eddie apareixen a la recerca d'un lloc propi, però ràpidament acaben atrapats per en una caverna subterrània, i l'aventure Buck Wilde cuidarà el seu rescat, i junts hauran d'enfrontar-se als dinosaures del món perdut. Pels que heu vist Ice Age, pels que us heu menjat totes les pel·lícules senzeres, sabeu d'aquí estem parlant, són uns personatges molt entrenyables, i a mi la veritat és que em remet molt a la meva infància, i també a la adolescència, perquè com que vam fer tantíssimes pel·lícules... Vol dir unes quantes, no sé si jo en... 4 o 5, sí, sí, sí, i estem votant una sèrie que també ens ha d'apropar a setmanes d'Iplus, o sigui, que anem una mica més sumant en aquesta aventura. Amb l'escrat, amb l'escrat. Sí, que també està donant molts problemes de l'escrat pel tema de drets, el tema de Disney, perquè això és... Si no m'equivoco és un material... Blue Sky. Sí, correcte, Blue Sky. Llavors, clar, és un material de Blue Sky que ara d'entrar a Disney+, etcètera, està donant uns problemes bastant bèsties. Doncs parlant de problemes, et deixo una següent pel·lícula, perquè sé que tu l'has vist, jo no l'he vista, per tant, no puc matitzar molt més, que són los ojos de Tommy Faye, i també l'ha vist. Correcte, l'Andrés també l'ha vist, o sigui... Que faci... Explica'ls. A veure, Andrés, tu has vist los ojos de Tommy Faye amb Jessica Chastain, Andrew Garfield. Què tal, la pel·lícula? Jessica, com és? Jessica Chastain. Molt bona, em sembla, el papel que fas és un papelazo. De fet, està nominada, la l'Òscar. Molt bo. Un pel·lícula en general no m'acaba de... Molts quilos de maquillatge. Molts quilos, però molts, és una passada. A més, està fet en una clau com un de broma, no? Sembla com que és de broma. Un falso d'augmentar, a l'Òscar. Sí, una cosa així. Demasiado sobre acá. Bueno, és com un Jotònia. A veure, que és un apollent personal. Sí. Sí, i tant, s'ha de tenir en compte. La pregunta principal, que és ella, és brutal. És molt bona. Com deia, m'està nominant l'Òscar i ja he d'aclarar que no passarà per la catifa vermella i no anirà a buscar l'Òscar. O l'Òscar, o la nominació. L'empada i no restricció. No hi ha ni d'haver. No hi ha ni d'haver, perquè està totalment desacord, que precisament en categories com el maquillatge s'hagin fet de la gara d'aquest any. De la gara. Aquestes, i 8 categories. On s'ha anat allà, en com un matratge, és d'augmentar. És brutal. Tot això ho han fet per donar-li més gent a la gara. Si necessito una mica més per feina, no tinguis aquest problema. Doncs això, i a més, els problemes que estan tenint amb la gara, està sent bastant polèmic tot. No, no, la veritat és que és bastant dramàtic. Qui també està nominat, en aquest cas de millor actor, és Andrew Garfield, que també comparteix repartiment en aquesta pel·lícula amb Jessica Chastain. És el seu any, si ens dubta, després d'haver fet Spider-Man, després d'haver fet un fotiment de pel·lícules més que ha anat fent, però que ha anat com donant bots per Hollywood, ha anat fent de tot, ha fet pel·lícules bèl·lics, pel·lícules dramàtiques, comèdia, i ara, jo crec que aquest any ha atarrat amb el seu any de glòria, que és aquest 2022, que ha fet un parell de pel·lícules per la que està nominada el millor actor, que és Tic-Tic Boom, i en aquest cas, els ojos de Tommy Fai també. Per tant, la veritat és que Déu n'hi do el recorregut que porta aquest any. De què va aquesta pel·lícula que teniu a Disney Plus a partir de ja? Doncs els anys 70, 80, Tommy Fai i el seu marit, Jim Baker, van posar en peus, van posar en pràctica, diguéssim, una espècie de programa televisiu en el que es feia això de coses religioses, de aspecte de la religió catòlica. Llavors van començar a crear programes amb temàtica religiosa catòlica, i a partir d'aquí van obrir una cadena de temes de religió, es van van fer amb els diners un malús i llavors a partir d'aquí van haver-hi les conseqüències, i la pel·lícula t'explica des dels inicis fins al final d'aquesta trama. La pel·lícula està bastant interessant sí que és veritat que una mica lenta i una mica com sobrecarregada de tot, però el que ell és els protagonistes estan exquisits, estan molt bé, molt ben treballats. Doncs dit això, ja tenim la carta lliga. Doncs ara que ho toca, s'haurà de fer una rapesca. Som-hi! I arranquem com sempre aquesta rapesca. Regul, tot teu avui que ens portes. Doncs la setmana passada ens havíem quedat amb estifenquem, amb la seva obra en general, amb les seves adaptacions al cinema i en especial a les TV-movies. I us vaig parlar i us va estar aixecada que avui volia entrar una mica en el món de hip. No sé si ja hauria fet alguna rapesca. Després de cinc anys, no sé si ja hi ha un moment que no sé si em depateixo o no. Jo crec que hem parlat, però com que també hem fet col·laboracions en altres programes, ara no sé en quin moment. En qualsevol cas, de 1986 que estic parlant de la novel·la, és una de les nomelles més aclamades d'estifenquem, el mestre del terror, del que venim parlant les darreres setmanes, aquest autor va crear un dels fesses misteriòfics de tots els temps, el payaso de hip, el payaso Pennywise. L'interessant és que Pennywise és només una de les diverses manifestacions de hip. Aquesta entitat còsmica es desperta cada 20.000 anys per alimentar-se de fòbies i por dels nens de la ciutat de Derry i els Estats Units. I avui volem conèixer l'horitzem de la terrorió payaso Pennywise. Ho coneixem com a Pennywise o de Dancing Clown, però en la novel·la es refereix a si mateix com Roder Grey o Bob. Estic en quin mai ho ha confirmat, però es creu que l'autor es va inspirar i fins i tot directament, indirectament per a un famós assassí en sèrie que va semblar el terror dels Estats Units entre els anys 70 i 80. John Wayne, Bacy, ha conegut com el payaso assassino. Bacy va ser acusat de tortura i assassinava més de 30 nens, cuidant-ho. La brutalitat en la qual l'assassí en sèrie va atacar les seves víctimes va conmocionar el món en aquella època. Bacy sumia a sumer la identitat d'un payaso benomenat Pogo i fins i tot visita la festa als infantils amb una trella de l'atenció de nens petits. A més, quan Bacy va ser capturat per la policia, va passar hores fent dibuixos de payasos macabres dins de la seva cel·la, tot un personatge. Bacy va estar assentenciat pel seu crim, pels seus crims. No estem això, Ken comenta que la veritable idea que la creació de Pennywise va ser una vegada que anava caminant per un pont de frusta i l'autor immediatament va recordar les seves històries dels trots que s'oculten sota els ponts per menjar-los els nens. Amb aquesta idea, Ken va canviar els ponts de frusta per goders i la figura de l'autor per què? Perquè l'autor dels payasos són pels seus nens estranys i atarribós. A més, hem de tenir en compte que en l'època en què es va escriure aquesta novel·la, la figura dels payasos es va demanar com dèiem, entre John Wayne Wacy i el Joker, per exemple, que estava triomfant en els còmics i en sèries. La por als payasos té un còmic d'un còmic, un còmic d'onfòbia, un còmic d'onfòbia. Però per què esteu a les persones amb la colorida i amb mascadades? El psicòleg Frank McCann va realitzar un estudi amb 1.341 participants que va tractar d'identificar les característiques que fan que algú vulgui terror. Va descobrir que causen por en què causen por en què viuen en situacions inapropiades, portant-ho a l'estranya, tenen profundes ulleres o la pell pàgida. Un artefactor és la falta o la exageració en la mostra d'emocions. A més, els homes solen considerar-se molt més amenazadors. Els payasos es donen tots aquests trets en un sol personatge com en aquest payaso. La novel·la té un gil inesperat a l'estil Glovecraft quan la vela de veritat plaudiaixen del terrible Pennywise. La criatura va venir de l'espai, d'una altra dimensió coneguda com el Macroverse. La història del gil comenta que It no és una entitat demoníaca, com es creia, sinó una criatura antica que va caure a la terra fa mil hendis. Originalment, aquesta entitat evitava en el Macroverse. La criatura era de la tronoscola de King, probablement coneixent la connexió entre aquestes dues novel·les igual que les referències que tenien en aquestes dues històries. L'entitat coneguda com a It ha estat latent durant segles en el nostre planeta, esperant que els humans es emergessin per alimentar-se de les seves pors. El primer registre de It data del segle XV, per cert, era que la ciutat d'Aerli hauria estat creada per per que els seus habitants poguéssim fer-hi els nens com a sacrificis. O sigui, i tot, molt més endevassat. Aquesta teoria s'ha conegut pel comportament tan inusual dels habitants d'Aerli que semblen ignorar per complet la desaparició i desesperació dels nens durant el segle d'activitat de Pennyways. Si fixeu, els aeros ningú fa res, que tenen constància d'aquell país. Boníssim, l'utípic de les pel·lícules d'aquella època, o les que estan envidades en aquella època, allò de la llet, que posa en la cara del nen desaparegut en el cartró de la llet i surt allà el nen desaparegut en el cartró de la llet, i aquestes coses. Sí, per això, per això. Per això. Doncs això es fixeu en la pel·lícula, sembla que els adults no veuen a Pennyways, o que no se n'anenen dels païs del seu voltant. Això és perquè, segons el llibre, Pennyways és capaç de controlar l'animent dels adults. De fet, una de les explicacions per les quals els nens, per exemple, soren en el seu cau, tu també en flotades, la teoria té a veure amb el llibre, i és que, ell té les seves víctimes en una zona que es defineix entre el ser i el infern, com una mena de llum. Per això els nens soren. Pennyways és el nom donat a la manifestació de 8 en forma de payaso. Aquesta és la transformació favorita, però val la pena recordar que té el poder si es fa per als mallors tenuts de les seves víctimes, cosa que significa que pot assumir diferents identitats. Com vam veure en el llibre i la pel·lícula, va ser una vegada on la pros, una mallor, una mòmia, el monstre Frankenstein, un tauló de la pel·lícula Spiegel. Estem detectant una criatura còsmica que va venir d'un lloc on les formes són totalment diferents a les de la terra. El seu cos original és tan perturbador per a la mena humana que no podem assimilar-ho. Per tant, la imatge és pròxima al que realment seria i es representa com a una aranya gegant. A veure si algú dels nostres uents solen això d'alguna cosa, d'alguna altra criatura fantàstica de la literatura i del cinema que després hi tornarem. Allà de l'Història, en què peni guai se soma, no estan això en el llibre, trobem que la criatura va posar diversos sols dels quals vindrien els seus descendents, responsables de l'estruït a tota l'humanitat. No significa que ahir sigui femení, molt menys masculí, sinó més aviat, unisadibrit i extremament complex. Aparentment, l'entitat de l'estrucció és capaç de reproduir-se depenent de la necessitat. No em diuen que no s'ha sonat de res el tema de la multiforme d'ahir, que no tingui una forma concreta sinó que es pugui transformar en el que vulgui o engoucar més, però et faci a tu. Sí, em sona molt, però em sona molt. Moltes persones associen a la natura, i s'ha de peni guai en una de les criatures més movables de la franquissa de Harry Potter, en el Bogart. A l'altre dia, el J.K. Rowling diu que el Bogart és una criatura metaformada, és a dir, capaç de canviar i, com a mínim, el Bogart només pot ser anotat si un li té por, si un no li té por, perdó, perquè al món estàs alimentant de les fòbries i de les seves víctimes, de les fòbries i de les seves víctimes. És el Bogart una criatura còsmica que ha caigut en el món màgic de Harry Potter, just quan pengueix Batman a Andèlie, molt per por parlar, que se n'hi ha així, però hem d'estar d'acord que les similituds entre ells són interessants. La veritat és que sí, hi ha moltes similituds en el món fantàstic i, de fet, a part d'agrair-te la secció, també convidar els nostres ullens que vegin les pel·lícules d'Aid, que vegin el telefilm o la sèrie, no sé com haig d'anominar-lo, qualsevol d'elles i la novel·la, que per curiositat he mirat quantes pàgines té. Saps quantes pàgines té? 1.504 pàgines. És una de les més convontents. Estem parlant d'això, eh? Sí, i és la segona novel·la que vas creure. Sí, sí. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. A veure què ens expliques de les notícies de la setmana. Gràcies, Raül. Ara sí, les notícies de la setmana. Som-hi! Doncs crec que, com no podia faltar aquesta setmana, hem de fer un petit repàs a les pel·lícules que estan nominades els Òscars d'aquesta setmana, que seran la matinada de l'Hemlinja, el dilluns. Per tant, quan ens llevem el dilluns, ja tindrem notícies sobre els Òscars, qui ha guanyat, qui ha xecat l'estatuet, qui s'ha enfadat, etcètera, etcètera. Aquesta nit dels Òscars serà una nit molt especial, perquè tornem a una gala el més normal possible. I, de fet, serà la gala que podrem veure a una parella d'Espanyols nominats, un matrimoni d'Espanyols nominats, que és Javier Verdín i Penelope Cruz. Per tant, és una de les coses curioses que passen en aquesta gala, una de les anècdotes, però anem a entrar en matèria, perquè les pel·lícules nominades a millor pel·lícula són Belfast, Coda, Drive My Car, Dune, El Método Williams, Licoritz Pizza, que és una de les pel·lícules romàntiques de la dècada, per molta gent, jo encara no l'he vist, per gent que està flipant en la pel·lícula. De fet, aquest any he vist poques coses de les que estan mirades. Sí, sí, jo també, però... La mínima de les catacolies... principal. El que hi ha com les armes perdides, aquesta nova pel·lícula de Guillermo del Toro en aquesta... en aquesta categoria de millor pel·lícula, el poder del perro i huesa història tanquen aquestes nominacions. Sembla que la preferida pel que he llegit en alguns dels blogs podria ser el poder del perro. Sí, també ho està com a preferida, per quasi totes les catacolies que estan nominades. Però tothom està allà, allà, allà. Kenneth Branagh no es queda de costat, perquè també està nominat com a millor director per Belfast, la direcció de Drive My Car també ha estat nominada, com també ha estat la de Paul Fomes Anderson per Lícoris Pizza, gent campió per el poder del perro i Steven Spielberg com no, per West Side Story, el seu West Side Story. Això també és important remarcar-ho. A millor actor tenim, com dèiem, Javier Verdem, nominat per Los Ricardo, també Benedict Cumberback, Andrew Garfield, Will Smith i Denzel Washington, respectivament per les pel·lícules i l'únic pic-boom, El Método Williams i Macbeth per Washington. I, a millor actriu, com comentàvem abans, a los ojos de Tommy Faye, nominada Jessica Shastain, Penelope Cruz també ho hem mencionat a l'inici de la secció per Madres Paralleles, aquesta nou film del Modover. I, en el cas de Nicole Kidman, també nominada per Los Ricardo, Olivia Coleman, com no pot faltar en aquesta categoria, la hija oscura i Cristina Stewart per Spencer. Una categoria que està bastant renyida, tot i que se senten els favoritismes de Penelope Cruz, també, perquè guanyi la statueta. Clar, en els blocs espanyols, en els blocs espanyols, la preferida és Penelope Cruz, com no. Però, si marxem a fora, Cristina Stewart també està sonant molt com a preferida per la pel·lícula Spencer. Tot i que Jessica Shastain també està per allà, també està per allà. I ens anem a fer una petita pinzallada, perquè ja hem de tancar programa, però no podem deixar de valorar la gran feina que he fet Ariana Debose per Wesa History, Judy Dench per Belfast, Christian Dunst per El Poder del Perro i altres actrius a la categoria de millor actriu secundària. I bé, doncs, aquí sí, acaba el programa, hem fet aquesta petita pinzallada de les nominacions. Esperem que vagi molt i molt bé aquesta setmana. I, com sempre, no us ennuegueu amb les crispetes. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...