Harry Potter está muerto! Y ahora es el momento de que yo estoy en un fiel. ¿Todo esto es real? ¿O solo está pasando en mi cabeza? La puliosidad no es un tocado, Harry. Además, lo estás diciendo mal. Es leviosa. No leviosa. Venid i uníos a nosotros. Además, ¿qué es la vida sin una pizca de riesgo? Molt bona tarda, gran viados! Molt bona tarda, Barcelona! Benvinguts i benvingudes al programa especial de Cinema Alegresca. Tots vosaltres estarem aquí al llarg d'aquest 50 minuts gaudim del boi millor, del cinema, del boi millor, de Cota Carolina i de la saga Harry Potter. Estem aquí als de Cinema Alegresca. Ens podeu escoltar a Radio Molins de Reis, 91.2 FM, Radio Desfer, 98.1 FM, i a Evox. I a Spotify, sí senyor. Moltes i moltes gràcies per estar aquí nosaltres, els que ens esteu escoltant en directe des dels cinemes. Filmes de Gran Via 2! Ole, ole, ole! Vaya cinema chulo! Ai, com sempre tenim els nostres estimats, i ja, bueno, la gent que mou aquest programa. A la meva mà esquerra, ella és la fantàstica. La llavidal! Sí senyor, la llavidal! Pensa plaudiment. Bona tarda, laia, com està? Molt bé, molt emocional. La màgia és a dins dels nostres benes. Sí, la màgia no pot faltar mai. No, no, gent, gent, gent. El que és una mica amàgil, però només a vegades, quan està fora de l'estudi, és el nostre entrenyable Raül Navarro! Hola! Com ja són, això? Sí, sí, sí, sí. Sona molt, sona molt. No cal dir que quan estàs dins de l'estudi, fas màgia amb les teves tecles. Perquè ets el tècnic de sol. Llavors no és amàgil! Per això només és amàgil quan està fora. Ah, d'acord. Quan estàs dins de l'estudi és un mac, però en tota regla. De tant en tant hi ha hagut algun lèvi o sap. Però sí, sí, sí. Ho vaig fent. Molt bé. Quines ganes que tinc d'aquest programa, perquè, a més, ens tornem a unir els tres, que en aquesta temporada hem tingut pocs moments on hem estat els amics amogudes. Sí, sí, sí. Quants notivaixos. La veritat és que és genial, genial, molt bé carregat de sorpreses, carregat d'emoció i carregat de Harry Potter, de la aquesta sàcara tan meravellosa de la que parlarem avui. I animals fantàstics, sobretot. Animals fantàstics. Bèsties fantàstiques. Bèsties fantàstiques. Pensar que hauria de ser ambasque, també. Sí. Jo també pensava. Bé, doncs, si tenim a punt el tamari, que ja el tenim a punt, tenim a punt els micròfons, tenim a punt l'estudi, tenim a punt el cinema, tenim a punt els respectadors, ho tenim tot a punt. Benvinguts i benvingudes a Cinema Alegresca! I arrenquem, arrenquem el programa d'avui, com sempre, que fem els programes amb una pregunta. En aquest cas, la pregunta és clara. De quina casa sou? Hem de començar. Jo crec que hem de posar nom de sedents que la segona temporada van fer un programa especial de Harry Potter. Però cal dir això? Cal dir-ho, cal dir-ho. Cal dir-ho. O m'han passat tres anys, eh, d'això? Sí, d'un i dos. En aquest programa, el tenies clavat espineta allà dins, perquè no havies vist l'esperit encara. Ho hem redit, sí, senyors, tots els que som aquí. Fa tres anys no havia vist tota l'esperit. És veritat. Al confinament, et vingueu moltes coses bones, entre elles, temps per poder veure tota la saga. Que m'he posat el dia, vamos. Per poder endinsar-te en aquesta meravellosa saga, i en aquest meravellós univers. Que ens en moltes. No, estic molt massa clara, perquè he tingut disfressat de Gandalf. Sí, que confosa amb el senyor de les anis, però bueno... Potser... També puc, abans, no? Potser després ho podem ensenyar aixeixes socials... Aixeix, aixeix, aixeix, aixeix. Aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix. Aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix. Aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix, aixeix. No, perquè la gent et vegi, perquè abans t'has ficat una barba enorme. Una barba. Una barba prominent. Sí. No sé si se'n semblaves, el Dan Veldor o el Gandalf. El Gandalf. Sóc un Gandalf. M'acabes de dir Gandalf. Oh, t'acabo de dir... L'aia. L'últim et Dani. Sí. Una cosa, esteu esquivant la meva pregunta. De quina casa de Harry Potter sou, o de quina casa de Howard sou més ben dins? Reivan Klo, fins la mort. Tu ets Slytherin. Jo sí. Ah, molt bé. A mi em diuen que sóc Reivan Klo. La veritat és que no tinc clar. Però no has fet el test. Tu ets més de la casa de Howard. Jo el test i el test. El d'Antigens, sí. El d'Antigens el porto fet. Porto el test, d'Antigens fet. I porto el passavor Covid també al dia. En regla, no? Sí, sí. M'he fet el test. I el barret seleccionador te l'has picat o no? No, no. Eh, que per cert, la nostra amiga, la Mireia, jo, té aquí un barret seleccionador, que després en pararem, perquè tenim la nostra companya de la botiga Encantos, de Happy Freakies, d'Hospitalet del Llobregat, que també està aquí en els estants, que tenim en el hall. Has tingut contactes d'uns quants estants? Hem decidit, per la gent que no ens pugui veure en aquest moment, i que ens poden venir. Així donarem també el seu petit espai, perquè podem conèixer-los, i que ens convidin a... Bueno, que ens convidin. Que ens convidin, sí. Sí, bueno, que ens convidin a res, però que ens convidin a veure... Amb la seva presència en el nostre estat. Exacte, laia, molt ben resol. Sí, sí, sí, això, això. Això és que ho compro. Sí. Doncs sí, la veritat és que, és cert, ja havíem fet un programa de Harry Potter... Com era? Harry Potter... No tornem una mica. Sí, sisplau. El meu resol d'això, com es pronuncia? Harry Potter. Harry Potter. Potter. Potter. Com Potter, la Potter d'un animal, doncs Potter. Harry Potter. A més, a final. Harry Potter. Harry Potter. Harry Potter. Harry Potter. Ja està. T'has fet un whisky o algo. Enric, hauria de ser enric potter, no? Enric, enric. Enric, sí. Enric Potter, la saga. Ja ho sabia, enric potter. Enric potter. Potter, sí, sí. Potter. Saps una mica estrany, eh? M'estem arreglant. Clar, clar. Bé, per feina. Sí, sí, sí. Anem per feina, anem per feina. Comencem. Jo voldria saber quin va ser el teu primer contacte amb el món de Harry Potter, laia. Ostres, doncs jo crec que va ser amb les pel·lícules. Abans que m'allibra? Sí. Concretament, jo recordo molt veure la meva infància a la tercera pel·lícula. Pamela. La tercera, la mítica del prisioner d'acabant dirigida per Cuarón. Sí. Aquesta, justament, era l'única que tenia a casa per veure en un... Bé, un OBS, d'aquest. Que no m'ha venut. Bé, a Quesa, no? Bé, a Quesa. Bé, a Quesa. A Quesa. I gravat directament de TVE, que la van fer una vegada, i la talla gravada, i la vella embucle, i... A més, a Quesa, pirata. Sí, sí, a Quesa. Sí. Molt bé, no? Bé, no. En aquests moments que hi havia uns, però... A més, me'n recordo que en aquella misió, justament, es van aquí un canú fragment on estaven parlant amb el Hagrid, l'Armióna, l'Armióna, l'Armióna, el Harry, el Roni Getts, que estaven parlant amb el Hagrid, i de cop a cop veu com una mena d'error en la misió, i van començar a parlar en francès. Com? Jo juro, durant dos minuts o així, i després va tornar a parlar en castellà, i aleshores, sempre, doncs, m'ho sabia de memòria. Dic, ara començaran a parlar en francès, i començaran a parlar perquè, clar, era aquella cinta l'única que veia. Aquella cinta té un preu... I te la dono exactament, que sí, eh? Si el poses a Gualapú, i ho petes. Segur, segur. En error de TVE. Aquesta va ser la primera pel·li, després ja em vaig adonar que el cinema feien com la quarta, la cinquena, i aleshores, val més que vagi a veure la primera i la segona. Aleshores ja em vaig començar dins en l'univers de Harry Potter, de la Harry Potter, em vaig començar a interessar en els llibres, i a partir d'aquí, però va ser a partir de la tercera pel·lícula, d'aquesta gravació tan especial. Jo sé que sempre he fet la mateixa pregunta de tu, Laya, però, en aquell moment, mai podries imaginar que podries formar part d'alguna manera d'aquest univers de J. Cabau. Totalment. Perquè tu s'ha paragut en les dues hores que s'han de dir, d'animals fantàstics. De bèsties fantàstiques, sí. De bèsties fantàstiques. Els noms, s'han de dir, de la manera correcta. Fantàstic beast, no? És en anglès. Exacte. Fantàstic beast. And how to find them. Viure-hi en debits. Bueno, si parlem de la Bèstia, ja hem parlat molt, però no és el cap. Sí, sí, nana. Ah, i una altra empresa de contacte que vaig tenir amb el món de Harry Potter, va ser amb el videojoc de la Harry Potter i la Pedra Filosofal de PlayStation 1. U. Que la gent de la meva generació i de més endavant haurà jugat aquest joc i recordarà molta nostàlgia als gràfics que tenia aquest joc. No sé si l'heu jugat vosaltres. No ho tinc pressupost. Doncs mira, mentre parleu vosaltres vaig a buscar imatges d'aquest joc i trobareu... No, no. Han sorgit memes a partir de com eren els dissenys d'aquests personatges perquè és que veureu moltes cares que ja veureu. Ja, ja, ja, ja. Sí que em sona, ara que ho diu, em sona de regències. Ja a nivell PlayStation 1, anys 2000, pixels... Sí, sí, sí. Computadora, però computadora d'aquella manera, saps? Ja, mentre ho busques, Laya, jo vaig a explicar la meva anècdota. És que flipareu amb les cares. La meva anècdota Harry potensa, perquè... És necessari, tot això, sí? Sí, perquè a més tinc clau a tu, aquesta anècdota. El meu primer contacte a un Harry poter així que tinc com més fresca el element és quan jo, ja petit, deuria tenir uns 6, 7 anys el Raül, que per cert, els 12 uïns que no sàpiguen és el meu cosí, el Raül va organitzar a casa seva una trobada, tant recordes, una marató a totes les pel·lícules que hi havia en aquella època, no sé si eren 5, no me'n recordo, 4 o 5, estem parlant del 2008-2009 i vas decidir muntar un marató i clar, com que jo, jo de petit era molt desastre, molt sapastre, llavors em feien molts traus al front. Jo tinc molts traus al front, i sembla una mica el Enric poter. Però és una mica la vereta del ron a la segona pel·li, no? Sí, una mica, em falta el pelo al cap i ja està. Però la qüestió és que aquell dia vas decidir fer un marató, tu em vas venir a buscar la superdora, que potser eren les 8 del matí però per mi en aquella època era molt d'hora i em vas venir a buscar d'hora a casa i em vas portar a casa teva i vam muntar com una espècie de passats del terror de Harry Potter, sí, sí. Però això jo era superpetit i és com el meu primer contacte a Harry Potter. Mira, jo n'hi recordava. Quants anys tenies aquí més o menys? 7, 8 anys, com a molt. Sí, sí, que vam fer un menú per tota la família. I vas tenir aquesta presa de contacte i ja només, fins que vas veure les pel·lis. Tots ens vam menys... I si es passà? De Harry Potter, de Harry Potter, de Harry Potter... La Anna, que alguna vegada s'ha acompanyat al programa, va fer la miuta de la llodona, que la vam ficar al bany només a plorar, que ell tenia 7 anys, i explicava al bany a plorar. Tu t'han de que llorar. I em vaig disfressar de l'Obi. Ah, sí? Amb la meva ambalgadura em vaig disfressar de l'Obi. Jo això no recordo de l'Obi. Sí, sí, sí. A més, revia jo els convidats, els feia passar... I hi havia fotos d'això? Jo que hi havia fotos. Sí, amb un anicon, d'aquelles que no volen caure. No les penjarem, elles m'ubiquen. En petit comitè, no? Amb mitjons a les solelles... Sí, sí, molt, molt cutret. Però va quedar molt guai, va quedar molt guai. Sí, jo tinc molt record. Abans que el Raül expliqui la seva presa de contactes, ensenyo les cares que tenien els personatges d'aquest videojoc. A veure, per fer-vos una idea, uiens nostres, són com globus, dibuixats. Són com si fossin globus d'aquests inflats d'Eli, però pintats. Sí, sí, sí. Igual, igual. Està molt guai. Doncs tots els personatges i tots els gràfics eren així. Era un joc brutal, com estava fet. A més era molt fidel a llibre, perquè sortien escenes que no hi havia a la pel·lícula. Clar. Van ficar tot el material que hi havia en el primer llibre, en aquell videojoc, que era brutal. Clar, aquí en tema, el tema de les adaptacions que deien, sempre, que són llenguatges diferents i permeten adaptacions molt diferents. Clar. A veure, si veig que jo estic obligat, jo ho acabo de veure ràpid. Jo vaig pensar en sentir, però té el primer llibre, el primer llibre, inclús el vaig sentir molt de passada, molt lluny. Però la meva dona, li van regalar els dos primers llibres, li van encantar, li van allà de feina en treball, a l'hospital, li van regalar els dos primers llibres, una pacient... Ella no els va demanar, sinó que... Li van regalar. Li van regalar. Va ser uns regals. I els van agudar, li van encantar, i llavors vaig aconseguir la resta de la saga per poder regalar-li, i, estàs, a partir d'aquí, ha sigut un no parar. Ella és una gran fanàtica. Va ser a partir dels llibres. Sí, però en el segon temporada, el programa de temporada que dèiem abans, la primera temporada, va venir ella. Hi ha vinguts a una estona? Sí, deu estar per l'idea de les sales. A sala 4DX, que després en parlarem d'ella, aquesta tecnologia. Però què maco, quin record? Doncs entrem una mica en Malèria, una mica, parlem de l'estrena d'avui, que són animals fantàstics, la tercera entrega, no sabem si de les 5 van durmetre o, al final, canvia una mica de plans. Potser fan igual que Harry Potter, avui t'entreigues. Sí, una mica sí. I, diem això, que animals fantàstics i càrregues forters són dins del mateix universe. Màgic, encara que en èpoques diferents, tenen moltes diferències, però també moltes similituds. Per exemple, totes dues estan botanitzades per dos personatges que no acaben d'encaixar en el seu ambient i que van una mica per viure. Tots dos tenen problemes amb les autoritats respectives molt sovint en el seu món. Tenen un amic tot peigraciós, que ara es condeix, tenen una amiga amb molta talent, que també és d'aquesta companyia. És que ho deixeu vosaltres. I han debatre un mac superpotadors que cadascú en el seu moment. És que jo crec que van pensar que aquesta premisa tan fàcil d'aquest protagonista amb aquesta amiga amb talent, amb aquest noi sapastre gracioset, que han de derrotar un dolent, és una fórmula que ha funcionat. És una molt bona fórmula. És una bona fórmula senzilla i perfectiva. I van pensar, amb aquesta segona saga que fem dins aquest mateix universe, que farem seguir la mateixa fórmula. Al final és una mica el que veiem. D'altres parles moltes vegades que ho tenim en Harry Potter, o tenim en Star Wars, o tenim en Señor de las Anillos, o tenim absolutament en tot. A vegades penses, en tomates de fritos, també tenim en aquest viatge heroi. Una mica sí, també. És molt més agafat per penses, però també es pot pensar. El que veiem, clar, al final, aquí tens una comparativa audiós, quan fas el mateix la mateixa base que pots fer una cosa molt diferent, o quedar-te amb això i fer exactament el mateix. A vegades funciona i a vegades no. En el cas dels animals fantàstics, té molt menys recorregut, per exemple, que a Harry Potter ja té un joc. A més, té un joc emblemàtic, que hi identifiques, com si fossin un personatge més. En canvi, animals fantàstics, va canviant de localització, és dins de l'univers del món Magel, el món que vivim tots, en aquest sentit. I Harry Potter és com un món a par, un món màgic. És veritat que tal com el Harry es va fer un gran, va començar a entrar més en el món Magel i les pel·lícules cada vegada són més fora de Hogwarts que dins. Però, a final... Sobretot si comparem la primera amb l'última. La primera era sobretot entrar del món màgic, entrar del món de Hogwarts i de tot aquest ambient que l'envoltava. En canvi, l'8N ja és... no està encentrada en aquest misticisme i en aquesta fantasia que representa el castell de Hogwarts, sinó enllà de... ja de rotar el dolent que porta 8 pel·lícules ja. Ha de haver-hi una primera ubicació del llenguatge, com funciona el llenguatge de la història, de la saga... Introducció de personatge, introducció de la història, del conflicte, de la localització... Tot i que en aquestes per no poder ser, que són fantàstics, moltes vegades les crítiques diuen que no és comparable, però no, simplement... Jo crec que estan passant a l'efecte Lucas, a l'efecte de George Lucas, el que li va passar a George Lucas amb el capítol 2 i 3 de Star Wars, que han passat molts anys, han passat en aquest cas 20 anys, ara tinc més meris, tinc més producció i puc fer moltes més coses. Clar, què passa que... L'espectador de cinema, en general, però en general és molt conservador, li agrada que... Sí, més ideal a l'obra original, no? Clar, i que no tenguis les rebes normes que t'has muntat, i a final, això agafes els límits molt justets. Clar, jo crec... És que és així, no. Jo el que anava a comentar és que la gràcia d'aquesta saga, la gràcia de tot el que es va crear a partir dels llibres de Kotakarrolling per a l'espectador, és que això es conservi, que les règles de joc segueixin així, perquè és el màgic, no? És el que et fa a estadins o a fora. Les normes que va instaurar per crear tot aquest univers. Correcte, i si les trenques en una saga, doncs, quina gràcia té? Clar, què passa? No em doblirà que la cogionista de les pel·lícules d'animals fantàstics és la mateixa Kotakarrolling. Quina diferència tenim, per escriure o desenvolupar el món fantàstic, el món màgic, si va estar 5 anys. Ja no per escriure les normes, sinó per muntar tota la estructura de aquell món màgic. Totes les normes que regia en aquest món. Correcte, i si va estar 5 anys. És que és un procés lent i amb molts canvis i has de donar el coco moltes vegades de què funciona, a què no. I encara que tinguis un univers molt ben muntat i molt ben estructurat, en el moment que t'agafen i et diuen que tens 12 dies per presentar-me un guió. És que no és un i dues setmanes, m'agafo. Per on l'agafo, no? Clar. I encara i així ho fa. Ho fa, no? Què ha estat la diferència? Hem de tenir la balança, els 5 anys de treball d'un món, els 12 dies, les rectificacions i tot del guió, però el primer bo fet, és 12 dies per fer un guió. Jo anava comentant justament això, que jo crec que les dues sagues tenen dues avantatges diferents. La primera és que en Harry Potter va ser tot nou. No tenia cap base estructurada, no se sabia si funcionaria o si no, si tindria èxit o si no, si la gent li agradaria o si no. Però era una cosa nova, que la gent va agafar amb moltes ganes, amb pressura i tot, un món que atreia, perquè és un món que atreu. En canvi, animals fantàstics, es parteix amb l'avantatge que ja està tot això creat per agafar aquesta base i, a partir d'aquí, crear les seves pròpies pel·lícules dins aquesta saga. Això que comporta de dolent, comporta el que ha comentat abans el Raül. Hi ha comparacions que són inevitables de fer. A veure si ens aconseguirà sorprendre tant com vas fer a Harry Potter en el seu moment. Totalment, això és una cosa que sempre hem de tenir en compte, sobretot quan hi ha llibres de per mig. No és que estigui fent king. Animals fantàsticos sí que té llibre. El que passa és que no és un llibre amb estructura narrativa. Si no, amb estructura teatral potser? No, de fet, és un bestiari. És un bestiari. Vestis fantàstiques com trobar-les, perquè és com si fos una besadari de tots els animals fantàstics que pots trobar. Sí, vas creure els animals fantàstics i la guia de Quíritx. Les vol publicar. Hi ha una pel·lícula, una saga de llibres, que es deia Les Croniques de Spider-Wick. Sí, clar. Jo tinc a casa també un llibre d'aquest tipus bestiari, on hi ha bocetos dels animals fantàstics que apareixen allà en la pel·lícula i en tota la saga i tot. És com si fos un quadern de camp. Realment és un quadern de camp. És molt guai, perquè les pàgines estan com en plan amarillenta, com si hagués passat el temps, com lletres escrites a mà i tot això. Sí, que realment els animals fantàstics, com trobar-nos, verteix com de la mateixa base, en realitat, en aquest concepte, en aquesta idea. A mi m'agrada gràcies, que inclús el mateix mitja saga d'animals fantàstics també ha acabat perdent la balança en el mateix títol, no? Perquè per això teníem sempre el subtítol, d'animals fantàstics, d'animals fantàstics, i ara els secretos d'Anvelto. Jo crec que és inevitable, perquè a final és que estàs explicant diferents històries, això és fixat. En primera pel·lícula ens presenta la miuta Escamander, com el gran futabonista, però al final es acaba perdent perquè hi ha una sub-drama de Anvelto, de los Cury, i de més que acaben portant-se el pes. I al final... I això de segon es veu més. Clar, i en aquesta torcera, segurament, quan acabem d'aquí del programa, I tant. I això, però segurament, evidentment, el d'aclama... Això mateix està bé perquè no podem fer spoilers, perquè encara no hem vist la pel·lícula. La diferència de ritmes i de conceptes. El tema que les pel·lícules de Harry Potter, per exemple, anaven cap a la Fuscó, tot i que hi ha algun salt pel mig, però van anar cap a la Fuscó, i aquí tornem a la llum. Però tornem a fer el mateix, aquest tracte de gut cap a la Fuscó. Sí, sembla que sí, sembla que la llum. Perquè, clar, en la primera pel·lícula d'animal... La segona ja ho tenim. A la segona hi ha d'acompanyar el Madre. És com si estiguessin veient una pel·lícula familiar. Harry Potter i el Pokémon, que hem d'estar caçant els animals. S'han perdut i els hem de tornar a recuperar. Sí, és una mica Pokémon, sí. I al final de la segona ja tenim aquella baralla èpica de Grindelwald... I crec que és el tema principal que tothom ens crida, no? Aquell moment que allà comença a veure-se... Sí, perquè el cap i a la fi són personatges que ja han aparegut en la saga principal i la nostàlgia, doncs ja sabem que ven. I a la gent li interessa saber molt els orígens d'aquests personatges tan estimats que, per exemple, tenen tot. Sí, o com, per exemple, també Grindelwald. Què ha passat amb l'actor cafella de Grindelwald? El Johnny Depp, que tenia amb la... Johnny Depp. Ah! Bueno, aquí podem fer una... Johnny Depp. Aquí podem fer una... Què ha passat? Bueno, què ha passat? Ja s'ha apanyadat més el que ha passat. Què ha passat? Però aquí tenim un joc que no només Johnny Depp ha fet aquest personatge. Linda Wolch, si no teniu bé. El Colin Favela, la primera pel·lícula. Correcte, la primera pel·lícula. Perquè és Colin Favel, que es transforma en Johnny Depp, i ara el tenim en Matt Michelson. Matt Michelson. Matt Michelson. Que ve de fer una altra ronda, una pel·lícula premialíssima, els Òscars de l'any passat, i que ho ha petat amb tots els premis, i, de fet, un actor que ara cada vegada més està exponencialment pujant. Va fer anival també, la seria anival. Exacte, i va a tope, vull dir, va... A part totes, aquest actor Matt Michelson, que la veritat és que a mi, personalment, m'agrada molt. Crec que és una persona que... un actor, el que té taules per fer el personatge de Linda Wolch, i que pot treure molt de suc, aquest personatge més fos. No, i jo crec que, a més, aquest personatge, que vagi canviant de to, també té el seu joc. Sí, és veritat. Si pots posar un canvi a formes per dir per ell mateix. I no és la primera vegada, per exemple, que Colin Favel... i jo aniré fent el mateix personatge en una sola pel·lícula. És més, en aquesta pel·lícula que us diré, també hi ha un lò, que el tenim aquí, com a Dumbledore, també fa el mateix personatge. I no només això, sinó que... Hugh Ledger, que és el Joker del Caballero Escuro, també fa el mateix personatge, sí que tenim 4 actors de primera línia que estan fent el primer, el mateix personatge. Que entenc que és protagonista, el personatge. I és l'imaginari del doctor Pernasus. No sé si l'heu vist, aquesta pel·lícula. Em sembla molt. És la pel·lícula que estava rodant Hugh Ledger, quan va morir. Li van enganxar en mitja rodatge, es van quedar en mitja pel·lícula gravada. Com ho solucionem? La vida de gravar només ell. Entrauria-s'hi. Entrauria-s'hi. El seu personatge també se'l feia. Què passa? Que es van quedar amb el matratge a mitges. Què fem? Què fem? Dos, tres actors més coneguts, que vagin passant, i en aquella pel·lícula vas passant d'un actor a l'altre, fent el mateix personatge. Sense justificació. No ho expliquen. Per què? Sí, té la seva explicació. Però en tota la pel·lícula tu estàs canviant de personatge a tota l'estona. I has d'entendre que és el mateix personatge. O no, estàs canviant d'actor, i has d'entendre que és el mateix personatge. Però és una pel·lícula en fantasia? Sí. Ah, va bé. És una pel·lícula de mort. És com si de cop anem a fer un programa a la setmana que ve, i en lloc del Dani parés una altra persona, i dins del Dani, saps? Ah, sí, sí, sí. Vaig pensar que em mena... Sí, sí. Em feu por, em feu por. Em feu molta por. Doncs també... No és la primera vegada que passen aquestes actes, perquè també havia passat... També el... Sí, ho dic bé. També el Dor també va passant, que va morir l'actor. No sé si va fer dos pel·lícules. Sí, no me'n recordo, però... Va sortir a les dues primeres, i a la tercera ja van canviar. Correcte. Doncs això, que no és la primera vegada que passa. En aquest cas, no parla d'afensió, però sí que va... Les ha agafat mala ida en aquest aspecte. Sí, sí. I bé, a mi m'avançant amb la temàtica, perquè crec que ara ens toca d'entrar-nos una mica també el que he vingut aquí, amb aquest event, que s'està duent a terme aquí, els cinemes, filmes de gran viadors, que cada cop s'estan omplint més, la veritat. Sí, eh? Doncs quan s'acosta en les hores punta, ja veiem que s'anima, la gent, perquè és quan comencen els passis, i la veritat és que està sent una jornada on la gent s'està interessant, s'està encuriusint també per aquests estants que tallen aquí al foc, per l'ambient, i també per la pel·lícula, perquè tenim tres opcions de veure la pel·lícula aquí, els cinemes, filmes. Tenim la sala ScreenX, que és una sala on podem veure la pel·lícula frontalment, però també els laterals. Sí, omplim la vista, la visió, una mica, de forma lateral, perquè jo parlo de la via, l'ojo, que ens dona la profunditat, la sensació d'estar dins del fotograma, dins de la pel·lícula. És una opció molt interessant, jo he tingut l'opció d'aprovar-ho, i és espectacular. Però per espectacular, una altra sala que tenen també, 4 d'X, que és una sala que deu ni duret la única que hi ha aquí a Catalunya, és l'únic lloc on podeu gaudir d'ella, i jo m'estic molt endavant, espero que avui sigui el dia reúd. Ah, jo puc tres temporades... Clar, jo puc unes quants programes, unes quants mesos, recomanant l'experiència d'aprovar el 4 d'X, perquè és espectacular, és una experiència més dins d'una sala de cinema, que bé com ve parlàvem fa uns programes amb laia, és una mica com aquella evolució forçada, no? En què consisteix el 4 d'X, Raül? 4 d'X és... Posem-ho en un terreny ràpid, la típica atracció... la típica atracció... del parc d'atraccions, de cinema... On hem a Ímax, no? No, que Ímax és diferent, eh? És diferent, aquí tenim una pantalla normaleta, una qualitat de les que tenim aquí, però de debat, és a dir, els cellents tenen moviment, tenim sensacions de fred, de calor, de neu, de pluja, de sembre, de fum, una mica de olor, una mica... No pot venir refredat, tens un botonet per apagar l'aigua, si veus que et mulles massa... Es potencien els 4 sentits a part de la vista? La pel·lícula tenim més moviment, més coses que d'altres, jo he vist aquí en 4 d'X, que és tota l'aigua, que és on el vaixell hi ha l'aigua, i tota l'estona. Després acabo enxupet. Avui has vingut amb menjador. I pels més clàssics, també tenim les sales clàssiques, aquí hi ha els filmes de Gran Viadors, on podeu veure la pel·lícula, com l'hagués vist, Charles Chaplin. Charles Chaplin, no, precisament. No tenen la piadona. La neta de Charles Chaplin. Tant de bo, la música directa, eh? Sí, seria brutal, eh? Seria brutal. Hi ha gent de filmes que posin... La música directa, eh? Al final tindran 10 maneres diferents de veure una pel·lícula. Sí, sí, sí. I a part d'això, tenim aquí, com veieu, tot aquest ambient amb els estants, i de més, que durant tot el cap de setmana, lliurem-les, dissabte i jo menja, es podeu gaudir, podeu visitar-los, i podeu veure les pel·lícules en aquest sistema tan potent, com veiem. I ara, d'aquí una estona, farem aquesta passada pels estants, aquesta petita ronda de reconeixement. Sí, un plaix, perquè el programa que vam fer en els horror... en els horror games, com dirà? Horror games del terror Molins, correcte. Exacte. Farem aquesta passada dels estants, però abans també, dit, que si veniu, durant aquest cap de setmana, veure la pel·lícula, abans de la pel·lícula, hi ha una experiència immersiva que està prou bé, eh? Sí, ja no és suficient ben immersiva. Sí, no és suficient immersiva. Sí, per tu, molt immersiva, perquè ha sigut el creador del formatratge que va abans de la pel·lícula, però és que, a més, hi ha un petit show màgic. Surpeses. Surpeses. Per tant, us convidem a tots a venir a veure aquesta pel·lícula, no només, sinó a viure una experiència al complet. Com diu la frase, la frase emblema d'aquesta trobada, verites preparades. Fas tu una, que les tenim a punt, les veretes. Sí, sí. I ara començarem amb aquesta ronda de veretes. Sí, perfecte. Doncs mira, el Raül era s'aixeca perquè donarem pas a aquests fantàstics convidats que vindran... Que ens estan acompanyant, també, en aquest ambient tan meravellós. Sí, sí, correcte, correcte. Venen, de fet, des de Pornallà del Llobregat i ens porten una experiència també molt immersiva en el món de Harry Potter i en el món de Dumbledore. Ells són l'Alex, com no, que el tenim aquí. Hola, bona tarda. I recorden el nom de la teva companya? La Belén i l'Alex, que ja estan aquí per explicar-nos la història del seu més que negoci de la seva llar. Aquest rum, escape, que teniu a punt a Cornallà per la gent que vulgui, no? I tant. Sí, sí, com us dieu? Com es diu, el esquerro? L'esquerro, més, l'Asminu Cornallà? Sí, on us podem trobar? Ah... bueno, a tota la red, o sigui, a la Instagram, a la socials, Instagram, Facebook i a la web, a la nostra web, per poder fer la nostra cosa. Doncs jo, les xarxes socials, com és? L'Asminu Cornallà. D'acord. Tant cor, tot juny. Instagram pot ser. Això, Instagram, Twitter, imagino, no? Facebook. Tiktok. Tot laus. Sí, sí, sí. En algunes més cadres. Sí, sí. Ens fa molta il·lusió que estigueu aquí al programa, perquè de fet, abans, hem fet una ronda de reconeixement per saber què ens portàveu aquí als estants. I vosaltres, clar, teniu un projecte molt especial, que va començar abans de la pandèmia. Com és començar un projecte abans de la pandèmia i que et pilli a la pandèmia? Un finament. Quin procés hi ha hagut? Explica, Belén, explica. Sí, sí, explica. A veure, la història és una miqueta llarga. Va començar molt abans de la pandèmia. Quin any concretament? A mesos... Potser 2014-2015. Ostres. Ostres. Ja gairebé deu anys, eh? Pràcticament. Vuit anys. Sí. Clar, perquè us havia de documentar, no? No sé per què nosaltres vam jugar, ens va agradar, vam dir que va viatjar a Madrid i va tornar supercomensut que havíem de muntar una salada de esquivo. I res, allà vam començar a donar-hi voltes, no teníem els mitjans. Clar. Llavors, clar, havíem d'esperar fins a tenir els mitjans que van arribar després. És que és difícil començar un projecte així des de zero. Van tenir un cop de sort, vam aconseguir diners d'una manera superextraordinària, i van dir, ara... Màgicament, màgicament. Pràcticament, màgicament. Sí, sí, quasi, quasi. I en aquell moment van dir, no n'hi ha cap de Harry Potter. Vosaltres, si ens queda bé, podríem ser revolucionaris, no? Els primers que ho fan de Harry Potter. Sí, sí, sí. Han passat anys del mig que no ha sigut el cas. Però, bueno, ho hem aconseguit, que és molt més important. Al final funciona, és un projecte de parella per nosaltres que era molt important, i ha sortit bé, al final ens hem menjat la pedena, però... Bueno, com tothom. Com tothom. Però sí, molt bé, estem contents. Era anar-nos a viure junts o muntar el negoci, i vam muntar el negoci. Bueno, fer un parèntesi en la relació per després poder anar més enllà, tenir nostre negoci. I tot es pot fer en temps a temps. I tant, i tant. I sí, resumidamente, això és... En lo comptàvem amb la pandèmia. Ah, no, clar. Sempre podeu viure allà dins, que és com una... És un allà. És com si fos a la nostra casa. I en què consisteix la sala, el joc? La sala és com un esquerro més o menys convencional. Vull dir, no té cap més, sèrio. Un esquerro més... Tu tens una introducció teatralitzada, perquè sigui una experiència immersiva, 100%, se t'explica les normes bàsiques, entres en ells, quedes tancat, és l'essència de l'esquerro, ja has d'anar solucionant tots els animes que et trobes dins, jocs, proves de tot tipus, fins que aconsegueixes sortir, tens un temps màxim. I les proves tenen a veure amb... haver vist les pel·lis o haver llegit els llibres de Harry Potter? O és més l'ambientació, com a tal? És sobretot l'ambientació. A nosaltres ens encantaria fer proves que... Com a material. Sí, que tinguessin a veure... O una mica de tot, un títip títip. El que passa és que hi ha vosaltres retalles molt de públic, és molt difícil. No cal saber res sobre la saga, si t'agrada o m'ho disfrutes molt més, naturalment. Tu passes molt millor. Pobretes els guinyos. Sí, totes les capilles només, i no coneixes la saga. I les proves no són molt complicades, però li has de donar voltes. I algun guinyó també a animals fantàstiques hi ha? De moment no. En aquesta no. Però el senyor de Salenci? El senyor de Salenci. Hi ha un petit district, petitet, petitet de Magat. Són friquis de les dues sagues i ho volíem posar una coseta. Doncs compta que ara d'aquí, d'aquí els teus es trenarà la sèrie? Home, si té èxit, no ho descartem, eh? Era una de les idees, muntats. Una segona versió també podria ser. Sí, sí. Ja estem. Doncs per la gent que us vulgui seguir, que ja hem mencionat les xarxes, com funcionaries? Quanta gent pot caure de forament? Les sessions de joc són d'un minit de dues persones fins a sis persones. Fins a sis. Nosaltres no recomanem sis persones, perquè és molta gent i jugues menys, potser, no? Sí. Però bueno, pots venir sis, cap problema. Que bé. No ho sé. No seria entre tres, quatre persones? Sí, però pel nostre, en general, hi ha qualsevol. A la nostra experiència. A la nostra experiència. Sí, perquè vosaltres heu fet molts skaterooms? Sou 300. 300 skaterooms. 300 skaterooms? Sí, jo l'ha meitat, el 150. I al més ho diu tan panxos. 300. Sí, uns 300, més o menys. I et quedes així, home? Home, és una xifra bonica, per això. I, de més, és una pel·lícula, 300. També. Està bé, està bé. Molt bona. Seguiu anant skaterooms, ara? Sí. Si no he perdut el ritme... No, no, no. Al revés. L'única diferència és que ens juga tots els altres de por i de terror i tal. I jo, d'això, passo. Jo no m'hi passareu malament. Però no descartem muntar un de reg. Això no es dirà que no puguem crear alguna cosa de terror. Exacte, exacte. Ja una balagaró i Paco Plata. Preparats. Preparats. Potser sí, estàs dins la creació. Exacte. Tant i tant, tampoc, perquè ja saps què passa. Jo ho he fet. Està les que m'he espantat molt. He sortit, però després m'han durat l'occió d'espantar-nos amb ells. I m'ho he passat sopar. D'una por no és el mateix. Exacte, exacte. Espantar és molt divertit. Espantar és molt divertit, que t'espantin no tant. Que bé, doncs moltíssimes gràcies per passar per aquí. Ara ens acomiadem de la gent de les minuts, però passem a un altre dels estants, que també ens vindrà a explicar la seva història. Quina meravella, Raja, quines ganes d'esquerra. Que guai. M'acaben d'entrar. Em passa com amb els horrorgames. Cada vegada que ens parlen del seu projecte, em ve de gust jugar-hi. O provar-ho, participar-hi. A més, l'abans parlàveu del combatratge que he fet per davant de la pel·lícula. Si no t'hagués sigut per les minuts com allà, tot hauria sigut molt diferent. Ja ho dic ara, eh? Sí, sí, sí. Ja he donat una encana al combatratge, a la peça. Perquè vueu gravat allà, a la sala. Està gravat allà, està gravat allà. Molt bé. La presentació està ben feta. Si veniu aquí i veieu el combatratge abans de la projecció, veu com són les instal·lacions d'aquest escape room, i potser us donen ganes de jugar-hi. És una bona idea. Molt bona idea, de fet. Molt bé. Mentre el Raül ens aconsegueix la nostra següent convidada, anem a posar una mica de fil a l'agulla a tot el tema, perquè la veritat és que ens morim de ganes de veure la pel·lícula, han sorgit molts rumors i han sorgit moltes notícies, i la veritat és que tenim moltes i moltes ganes de veure el film abans, però, de fer aquests comentaris sobre la pel·lícula. Anem a parlar... Doncs especulacions, millor dit, perquè no hem vist. Sí, especulacions, perquè no n'hem vist. Anem a parlar amb la mestressa. És que és maco el nom de mestressa. La mestressa. Oh, my God. És un català. Sí, hi ha la jefa en castellà, no? Però la mestressa. Bueno, m'agrada més la boss. La boss. La boss. Sí, sí, la boss. Mireia, Mireia, vull ver? Mireia. Mireia. La Mireia de Encantós. Són només luxors, no? La boss. La boss. La boss. El Hugo boss. Exacte. Doncs sí, sí. La Mireia boss. De hospitalet de llobre, que té Encantós, aquesta botiga de frics. Que no té a veure amb la pel·lícula Encantos, no? No, no. No, no. Bueno, quan ens vam entrar, vam dir, hòstia, ens feta una pel·lícula nostre. Li falta una O, però és la nostra. Perquè a vosaltres, els vostres logos són dos ulls, que són les Os, no? Encantós. Ah, sí. Molt bé, que guai. Què podem trobar, primer, a la botiga? Bueno, a la botiga podeu trobar Harry Potter. Harry Potter. Podeu trobar Jurassic Park. E.T. Sèries com Joc de Trons, Stranger Things, tema manga... Sí, tot el considerat... Briti? Això mateix. Això mateix. Com mola, no? Mola manga, Monde Disney, figures, rèpliques, cosetes més tan bé per nens. Ahà. Sí. Ja de tot, sí. Nosaltres el que volíem és que fos un lloc on vinguéssim pares i fills, i els dos trobessin el seu espai. Exacte, això mateix. Això mateix. Llavors està molt bé, a vegades es converteix en un Chicky Park. Teniu un pare de voles o alguna cosa... Però està molt bé, està molt bé. Que bé, que bé. Molt guai. A l'Hospitalet del Llobregat, al carrer Pérez Galdés, número 8. Galdós. Galdós. Galdós. Galdós també amb dos ulls, eh? No, no, no. Galdós. Galdós. Galdós. I avui, aquí, a la paradeta que has muntat per aquest cap de setmana, ens portes, evidentment, marxantatge de Harry Potter. La Harry Potter és molt màgic. Que guai. Harry Potter, una miqueta d'animals fantàstics, però sí, sobretot, Harry Potter, perquè no és que no m'agradi animals fantàstics, m'agrada. Però el meu cor és de Harry Potter, always, sempre. Que guai. Totalment, totalment. Bueno, si dius que el teu cor és de l'univers de Harry Potter, també inclou vestides fantàstiques. Ah, exacte. Queda tot inclòs i... Exacte. El món màgic, sí. El món màgic. El món dels no magals. Exacte. Sí, sí. Que bé, que bé. Però a la tenda, a la porta, tenim un cartell que hi fica Bienvenido Smuggles, que també són benvinguts. Que bé. No es discrimina ningú aquí. Però no és fantàstic. No, no. Jo em sembla que a tu no tens de preguntar de quina casa de Howard Chetz. No, perquè ja... Sí, perquè és benvingut. Per la gent que ens ho veu gutant, direm que és Half-n-Pas, com el Newt Scamander. Exacte. A això mateix. És que crec que és una casa que no es parla. O sigui, està com una mica... És una de les més inspeccionades. Sí, la veritat, i em fa molta pena. O sigui, ara, amb la saga d'animals fantàstics, sí que... Potsenciats una mica, eh? Sí, sí. Però tothom que entra a la tenda, Grifindor, grifindor a tope, grifindor a tope. Grifindor, los buenos, es lícer y los malos. Exacte, son como los más famosos. Reventador, listos. I ja fa el pub, l'ho imaginaos. Ja fa el pub ni existeix a vegades. Ja fa aquí. Anem a donar-li una miqueta de representació aquí a la casa de Jafelpa. Doncs perfecte, moltíssimes gràcies per passar per aquí. Esperem que vagi molt bé aquests dies amb l'estan. Esperem que vagi molt bé a la botiga. I volia apuntar a la web. A la web? També. Com es diu la web? La web és www.encantosambdosos.com Exacte, enviem a la parínsula i a les filles. A la web no fiqueu l'emoji dels dos ulls, sinó que és amb dues oles. Exacte. Sí, perquè buscar l'emoji allà... Clar, i ficar-lo de web no seria molt pràctic. No seria molt pràctic. En la tenda física, com si voleu veure segons quines peces, que a vegades també ens agrada molt anar a la tenda i mirar-les. Hi ha coses que he comprat per internet, no tenen la mateixa gràcia, oi? Això mateix, això mateix. I després tens a web per aquelles compres que dius, això ja ho he vist, el qual ja sé, i tu portem a casa. Perfecte, doncs moltes gràcies, ho tenim en compte. I ara sí, seguem amb la següent paradeta. Ens anem a parlar amb la paradeta de Wizarding Props. Tenim aquí a la Winona, ja a punt, a l'estudi, i abans comentàvem, fèiem la referència a la pel·lícula, que ens morim de ganes de veure-la, i la més probable és que la Winona també tingui ganes de veure la pel·lícula. Winona, molt bona tarda. Com ho portes? Portes tot el dia aquí amb la paradeta. Sí, ben matí. És el primer d'hora, ja muntant. I que tal, tot bé? Sí, tot bé, està molt bé, perquè és molt chulo veure la gent que li agrada el mateix món que tu, i és molt guai. Ganes de veure la pel·lícula? Sí, moltes. Que bé, que bé. La veritat és que a la Winona han preparat un estam, la veritat, molt guai, perquè tenen també collars amb els... Moltes gràcies. Amb els elements aquests... Ah, els horro crux. Els horro crux, això. Ja han tirat temps, i hi ha el jurament, també, de... de Vildum. Si aquí sí que hi ha, de les dues sagues, no? Sí, agafem els dos vots. Bueno, és un sol món, però de les dues... Sí, sí. I també veiem baretes, que la veritat és que són molt vistoses, i... Són altes ganes, eh? És que nosaltres de bareta tenim un pal, que sembla que són els palitos aquests de... La vaca que ri, eh? Els palitos aquests que et menjaves amb el formatge. Sí, sí, però en comparació amb el Raul, la Winona s'ho ha currat una mica més, i porten aquestes baretes atesanes, que la veritat és que fan molt de joc, molt de joc. Sí, sí. Doncs la veritat és que ara, poques hores de veure la pel·lícula, tu, no? Entenc que la veuràs avui, o no? La veuré avui, però la última hora. Última hora. Ara ens queda una estona, aquí. Sí, sí. Doncs que vagi molt bé la tarda, que vagi molt bé el cap de setmana, i espero que pugueu vendre molt, i que pugueu gaudir d'aquesta experiència. Moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies. I ara sí, ens toca fer la visita al últim estant, si ens dona temps, i si no, comentarem per aquí, per entendre això, el que ens digui l'home de les mil tecles. Com ho tenim, això, a nivell de temps? Sí, unes tardes. Unes pastissos, ho veig, ho veig. Sí, veig aquí els nostres companys de la botiga... Estan ganant una mica aquí, perquè ja és hora una mica de... De la botiga de dolços, de l'espanyol de dolços. Del hónidux. Hónidux, que els podeu trobar, esplugues del llobrecat, per cert. I també tenim ullens, que hem vingut a veure'ns. Sí, també, cal destacar. Li donem una... Vols venir? No? Que siguin, que siguin. Clar, evidentment. Doncs sí, sí, ai... Com m'ho ha de fer el programa amb ullens, amb un espai, amb un centre comercial. Tu saps on estem? Que estem el gran dia 2, saps? No, i que se s'escolti en tot teu, i que per tu parles de pensar que n'hi ha vergonya. Hola, bona tarda. Hola. Què tal, com et dius? Ricard. Ricard, aquí a punt per parlar una mica, per comentar-nos què t'ha portat aquí. Sí. Sí, explica'ns, que ets seguidor del programa, de la Laya, perquè recordem que la Laya fa Twitch. Sí, correcte. És aquest cas, seguidor de Twitch. Fa temps que la segueixes per Twitch, t'agrada el continu que puja? Sí. Bueno, tant en tant. També escolta el programa. Ah, també escolta el programa? Sí, sí. A tope on l'escoltes? A tope el podcast. I ara que tinc una feina, que em deixen escoltar el podcast. Sí. Em deixen escoltar coses amb el que treballo. Aleshores em poso un auricular i... I vas treballant? I vaig escoltar el programa. Que si no, no hagués sabut que... que estaria aquí. Ostres, doncs, que bé, que bé. Sí, perquè ho hem dit per xerrar-se, però també m'he comentat el programa. Correcte, vam fer un programa on ho vam mencionar la setmana passada, i la veritat és que és super, super guai, perquè la gent ens escolta, ens ve a veure... Sí, ho fem en un espai diferent, que no és tota l'estona en l'estudi. És un cinema. Sí, sí. Perfecte, doncs moltes gràcies, Ricard. Gràcies per seguir-nos. Espero que ens pugui seguir escoltant a la feina. Espero que no et diguin res. I que si no és la pelta que t'agradi molt. Això, que vegi la pelta, oi, oi, oi, oi, però que ja he vingut aquí, bona tarda. Què dius? És per nosaltres? Hola! Moltes gràcies. Parles català, eh? Parles català? Ostres, que bé, tu. Digues, presentes, com et dius? Em dic Debbie i tinc una pastisseria. Esplugues que diuen vivients de lait. Ostres, vivients de lait, que bé, i que en la pastisseria et dediques a fer pastissos d'aquest tipus que veiem aquí, i tot del món friqui de Harry Potter, o d'altres mons també. De tot. Sí, bueno, friqui, normals, pa... Normals també. No, però sempre ho és. Harry Potter és el que més... És bé, és bé. També tenim xuches friqui, bueno, tenim de tot. Pastissos, cupcakes... Tot el món dolç, no? Tot el món dolç, el tenim aquí. Que guai, ostres. Doncs a la meva mare li agradaria, perquè la meva mare té molt hobby, també, en reposteria. Ah, mira. Jo vaig a fer un tast, jo vaig a fer un tast en directe de la red velvet. Això és una red velvet, no? Sí. I l'altra de xocolata, no? Déu-ne-ho, Déu-ne-ho. Oh, Déu-ne-ho. Oh. Oh, que bona gastada. La red velvet està boníssima. Gràcies. Felicitats, que bona. Nosaltres la fem diferent, li posem una mica de framboesa. Ah, framboesa. Molt bé, perquè a vegades es fan remolatja, no? La red velvet també. Puguéssiu veure, són supercol·lurits, eh? Sí. El d'Oreo no tant, perquè és color... Lament d'Oreo, però el red velvet fa un goig increïble. Una cosa, això sembla ja... Jo perdoneu, però això sembla salva meva, ja, eh? Que estem aquí branant, estem branant a mig dels programes, sembla salva meva, ja, eh? Molt bé, molt bé, està brutant. M'heu parlat l'altre. Està bé, el d'Oreo? El d'Oreo. En català és d'Oreo, no? D'Oreo. Jo sóc fan del red velvet. A veure? Més que el d'Oreo. El d'Oreo és molt bo. Ah, però està molt bé, també, el d'Oreo. Escolta, em... Hola. Està brotant la seva creació. Està brotant, un aplaudiment, sisplau, perquè... Aquesta dona fa màgia, però no com el Harry Potter, fa màgia a la cuina. Fa màgia gastronòmica. On us podem trobar les plugues? El carrer 8 de març, el número 90, el local 1 i 2. El 1 és el de les xuches i el 2 és la pastisseria. Oh, que bé, que bé. Fem tallers, per nens, burços, per adults, ara amb les mones, en Jordi, per les coses. Sí, sí, bé, una mica guai. Sí, anem a la firarada t'acuparti, que és a la farga, i després una d'Estar Wars, que és en Fontana. En Fontana. També fas delços d'Estar Wars. Sí, de tot. Que bo, que bo. M'encanta, m'encanta. Ens hem de passar allà. Sí, hem d'anar-hi, hem d'anar-hi. Teniu parbrenat també o no? Sí, també fem cafès, tematxa... Fem de tot, fem de tot. Hem d'anar a l'allà. Fem cafès amb dibuixet. Sí, sí, sí, som baristes. Home, una cosa, programa en directe. Jo proposo un programa en directe des de la pastisseria. Ah, sisplau, sisplau, fem-ho, fem-ho. Sí, com a final de ta porada o alguna cosa, no sé, demanem a qui tots els menys i anem allà, i fem programa. Doncs pasqua, també. Pots, pasqua. Ah, això sí, pasqua. Pots, pasqua, sisplau, que estem amb les mones ara. Sí, molta feina, no? Això és bo, això és bona. I a xarxes us podem seguir, en avui lloc? Sí, estem a Instagram, com Vivians de Light, a TikTok també, i tenim web vivians de light.com. Vivians de light.com i com no, expliques el llobregat. Moltíssimes gràcies per venir. Moltes gràcies per venir. Que bo, que bo, que bo. Que bo, que bo. Està tan mal pelador. Sí, sí, sí, no, i a més que és molt simpàtica. Per tant, ho tens tot. Està guanyat, això. Això està guanyat. La Jaret és impressionant. Sí, sí. Molt bé, doncs ara sí, haurem d'anar concloent el programa. L'Àia Vidal. Moltes gràcies. Anem a estimar Tani. Anem a demanar. Em fa tan feliç tenir-te aquí. Raül, anem a demanar, això semblarà que estiguem resant. A la taula, a la taula, eh? Sí, sí, no. Gràcies al Dambaldor. La força del Dambaldor. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible aquest programa. Roger Belso, I love you, no sé si estàs. Perquè deu estar per allà. Deu estar treballant de sala en sala. Deu estar treballant de sala en sala animant el públic. També, gràcies al públic que ens ha acollit avui, el Ricard, que també ha vingut, tota la gent de les botigues i com no, a la fantàstica gent de Filmax que ens ha deixat aquest espai en el seu foc, que això és maravillós. Jo, si us plau, no sé si m'està sentint la gent, però un fort aplaudiment per Filmas Gran Vía 2. Ole! Per les seves sales. Quina meravella les sales. Venim a veure Harry Potter, el secret del Dambaldor. Ja! Harry Potter 9. Harry Potter 4, 5, la 6. Ei, poca broma, que segueix així la cosa. I a Harry Potter en pantalla gran. Sí, com sigui, moltíssimes gràcies als nostres ullens. Seguim-nos, escolteu-nos a Evox, a Spotify i a Radio Desferny i Radio Molins. Moltíssimes gràcies, i com sempre, no us anuegueu amb les crispetes. Engefek't, I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. I'll take a caravan to the motherland. Bona nit!