André, André, star. L'Ajusta, el magazine matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esberna. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. La Smooth Jazz Club i Esperem. Has bailado con el demonio a la luz de la luz. El Bobo habla sincesar, pero el listo escucha. ¿Hablas conmigo? ¡Estoy de cachambe! ¡Vebes tus cosas que vosotros no queríais! ¡Pues bueno, más mal, más malé! ¡Y si no me escuchas, ve a ti al infierno! Anda, alegra'm el día. Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes. El programa que tant us agrada benvinguts i benvinguts. Assinem a la Grésca com esteu estimats ullents. Avui arrenquem un programa més. Amb aquest pensament d'alegrar-vos el dia, però també d'alegrar-nos el mateix. Quan estem aquí a l'estudi tot canvia. Entrem, deixem les nostres preocupacions i les nostres vides a fora. Per plantejar-nos en aquest programa que ja portem 5 temporades fent. Aquesta és la 5.2. La veritat ho diem poques vegades. I jo crec que està bastant bé. Moltes ganes de, com sempre, saludar el nostre estimat Raül Navarro. Com estàs? Molt bé, molt bé. M'agrada això dels 5.2. Anem signant des de la teva tornada i marxa de l'aia aquest 5.2 per marcar aquesta inflexió. Aquestes dificultats que estem tenint aquesta temporada, que no són poques, però aquí continuem. No anem pel tant, com a mínim. La veritat és que sembla una sèrie de Netflix. Això ja amb temporades, amb fascicles, gairebé. Al setembre que arriben totes les editorials que venen a les coses per fascicles, nosaltres també, però durant el curs. I la veritat és que ens queda poca temporada, perquè estem ja a les portes del mes de maig. Ens quedarà mat, juny i els especials de juliol, com sempre. A més a més, si parles de pensar, són 5 temporades, tot el que estan dient sempre, però ara ho podem dir molta gent. Hauríem pensat en una pandèmia, en programes a casa... M'ho he passat una guerra, ara és una pandèmia. Totalment hem viscut des de fer programes a casa, fer programes al llocs que mai ens havíem plantejat fer programes, en espais realment guais. Fem festivals que vam estar aquí molt vint, també. Fem festivals molt contents d'aquesta temporada. 5.1, 5.2 i 5.3. Si arriba, doncs ja... Una buja, dies a dies. Molt bé, doncs... La veritat és que em ganes de sentir-vos a les xarxes, arroba cinema a la Gresca, com sempre, a l'Instagram, al Facebook i com no, a l'Ebox i a Spotify, però en aquest cas ens sentireu nosaltres, vosaltres a nosaltres, perquè per això és el programa Benvinguts i Benvingudes. Assinem a la Gresca! Què seràs, aquesta setmana? On s'han disparat 1.000 botons, 1.500 níans, com últimament? Sí, no, la veritat és que de moment està sortint tècnicament. No pateixis, no pateixis. Tindrem moment d'espifiar-la, però també podem fer-ho... les persones ens ho podem permetre, això d'espifiar-la. Doncs com anava dient, nosaltres fem el programa, perquè vosaltres el sentiu, però vosaltres també formeu part d'aquest programa, per tant, si algun dia ens voleu comunicar alguna cosa, ens voleu dir alguna cosa, podeu fer-ho per xarxes, com hem dit sempre, i els que ja sou clàssics de Cina de la Gresca, els que ja sou veterans del programa, sabeu que aquesta sintonia vol dir, que ara ens toca parlar de pel·lícules, de cosetes que hem vist al llarg de la setmana. Algunes més profitoses, i unes altres, més escases, no? De setmanes, vull dir. Ah, sí, sí, pensava que elles de pel·lícules. També, també, també, també. També passa vegades. Jo la veritat és que me n'aniria la petita pantalla, perquè us porto una proposta de sèrie, que està molt guai, i això també és una cosa que estem començant a implantar, cada vegada més, el parla de sèries, i això també ens agrada. Mira, fa cosa de... Mira, abans de la pandèmia, abans de la pandèmia em va cridar molt l'atenció, un prestatge de l'Efnac, un llibre que es deia Herstoper, que em cridava molt l'atenció, perquè era com dels primers còmics així comercials que es començaven a sentir, es començaven a anomenar del gènere LGTBI, un còmic que profunditza en la història romàntica de dos nois, un noi que s'està descobrint ell mateix la seva sexualitat, i un noi que acaba de sortir de l'armari i fa qualsevol cosa d'un any, i aquest llibre em va cridar molt l'atenció, i la veritat és que jo vaig estar molt temtat de comprar-me el llibre, finalment no ho vaig fer, i va ser dos anys després, per aquests nadals, que vaig decidir comprar-me el llibre, perquè ja tenia moltes ganes de donar-li l'oportunitat de què passés per les meves mans. Va ser tan guai que em vaig llegir la primera part, em vaig llegir la segona, ara estic amb la tercera, i em queda la tercera de quarta per llegir, estic al ecuador d'aquestes novel·les, que de moment en són quatre, si no m'ho vaig arrat, i bé, Herstoper va tenir molt d'èxit, Alice Osman, que és la seva escritora i dibuixant, ja havia fet cosetes, però en la seva carrera de novel·lista, doncs aquest és el punt d'inflexió on Alice Osman fa aquesta aposta per un gènere que la veritat és que en temes de còmics està bastant poc explotat, i en aquest cas d'una forma molt comercial i de que tots ens podem sentir identificats. A partir d'aquí, Netflix escolta, veu aquest èxit de ventes dels llibres i diu, esto es pasta a gants amigos, hay que comprarlo. Llavors Netflix el que fa és la seva adaptació a la petita pantalla per fer la sèrie Herstoper, que es va estrenar el passat 22 d'abril. Amb un èxit rotund en top 10 durant tota la setmana a Netflix us portem aquesta proposta que compta també en la producció amb la pròpia escriptora. Per tant, tenim aquest punt de que la sèrie està totalment avalada per l'escriptora... Això creador. Sí, per ser creador, que això moltes vegades és punt de segull de qualitat i d'altres no. I d'altres no tant. I d'altres no tant, com hem vist recentment al cinema amb animalers fantàsticos, los secretos de dame. Però... Sí, i altres altres. Però seria una que sembla molt recent i molt ben fet. Sí, sí. Però la qüestió és que l'Isó Semen està allà i sincerament jo porto 5 capítols de la sèrie. Estic enamorat d'aquesta sèrie, estic enamorat de la seva estètica, estic enamorat de com han sabut traslladar a la pantalla tot allò que havíem llegit en les fulles de paper. I és autèntic des del càsting que em sembla un càsting excel·lent. I això... Sí, però això no és la impressió que et dona a l'inici. Quan comences a veure la sèrie et dona una impressió de inseguretat, de dir no és el que he llegit, no sé, hi ha alguns personatges que dius, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi... Els actors ho fan molt i molt bé i tovren, sovren com flors, saps aquelles flors que només sobren el dia i a la nit es tanquen? Doncs això el mateix, sovren com flors i t'ensenyen el seu regís tractural que realment és molt interessant per a los joves que són Estic molt content tant que ja tinc, de moment, no he acabat la temporada, però tinc capítol preferit. El capítol preferit per mi és el 3, que és quan sobren i... Solten les flors. Sí, quan sobren les flors i... Jo crec que és un punt d'inflexió molt important pels actors en aquest capítol, perquè és meravellós la manera de treballar que tenen i de com expressen els sentiments a pantalla. A més tenim una banda sonora que per mi està molt ben parida, perquè és una banda sonora que treballa amb sintes, amb sintetitzadors, a treballar amb coses realment interessants, s'escapa de la típica orquestra que tenim concebuda en Xímer, Williams, etcètera, etcètera, i va a treballar amb una cosa més de sintetitzadors, algú més... Màlostes jofins, no? Sí, exacte, va a aquest seg Ellmés Netflix, potser, i que està molt, molt interessant, i que acompanya molt. I, a més, jo crec que el divertit d'aquesta sèrie és veure-la, com aquell que diu del dret, del revés, del lavabo, sentat al metro, al llit, i veure-la de mil maneres en català, en castellà, bueno, en català, no. En castellà, en anglès, en... No m'ha diut, no? Està dins del... En català estaria bé, però no vull dir... El posantatge cada vez? No, no, aquesta no. Però vull dir, ostres, és meravellós. Jo l'he vist en versió original, amb subtítols, el capítol número 3, que, com us he dit, és el meu preferit, i és tan meravellós en versió original, i després és tan meravellosa també la versió doblada, i té uns regals tan bonics a aquesta sèrie, perquè, a més, també, jugar amb el tema de... Això està basado en un còmic, doncs trobem-ho a vender com un còmic, i hi ha animacions... Jo et trobo a la pau visual, no? Clar, hi ha animacions en algun moment, algunes flors, alguns ocellets que estan dibuixats, també les quadricatures de piñetes, exacte. Les piñetes dels còmics també estan presents en els plànols, més cinematogràfics, però amb aquestes piñetes, i que juguen molt, i un altre regal que tenim a nivell d'interpretació, que dius no puede ser, la primera vegada que ho veus, i dius sí, és Olivia Colman. Olivia Colman, que dius una sèrie... Vale, sí, és una sèrie anglèsa. Olivia Colman, crec que és anglèsa, vale, sí, molt vale. Però dius és que Olivia Colman fa un paper supersecundari, que fa de mare d'un dels protagonistes, i em sembla algo meravellós, perquè és que... No sé, no sé, li puja ja el que xem, si ja t'agrada la sèrie allò, fa que tu diguis... És que, no sé, a mi és un actriu que m'agrada moltíssim, Olivia Colman, i crec que... Bueno, ara estàvem parlant d'un Òscar, eh? És una bona actriu, però al final, les plataformes a nivell de sèries i de més, el que estem intentant últimament és això, tenia el reclam d'un actor gran, un actor consecrat... En aquesta sèrie, amb els joves no ho fan, han anat a acercar la veracitat... Clar, és que si no el preu seria molt diferent, eh? Sí, però no sé si trobarien la veracitat amb gent coneguda. Bueno, a vegades busca precisament cada noves, precisament, per no tenir... Les sabudes, clar, i després les sabudes de segons quinze actors. Bueno, no en vull llargar més, senzillament, que la veieu, que la disfruteu, perquè crec que és una sèrie molt interessant, que també obre moltes portes, sobretot els nois joves que la vegin, que la gogegin, els petits, encara potser és massa viat, però sí que és un tema que és molt interessant, que cada vegada està més a l'ordre del dia, també parlant del tema del bullying, el tema de les amistats, el tema de la sexualitat, el tema de l'estat tractat amb molt de carinyo, per tant, us convido a veure-la. Molt bé, molt bé. I tu, Raül, que ens portes sèrie pel·li documental. Mira, jo, si vols, puc aportar-te dos cosetes. Vale. T'agafo el rol d'aquest de sèries, com deies, tu abans, i començo a parlar de sèries. Us vull parlar d'una sèrie espanyola que podem trobar, crec, a HBO. Jo la vaig veure en HBO, per tant, que ve d'aquesta plataforma, que és Si Novedades. Heu sentit parlar d'aquesta sèrie? Ha sentit parlar d'aquesta sèrie, no? Si Novedades. Sí, em sona, em sona. Vale, és Artudo Valls, Carlos Aveses, Toni Acosta, un repartiment que ja tenim molt conegut. Va semblar una sèrie molt fresca, molt divertida, a mi em sembla molt divertida, això sempre va gustos, evidentment, i parla, si no m'equivoco, són 6 capítols, t'ho dic de memòria, però 6, 8 capítols seran, i parla de situacions... 6 capítols, sí. 6 capítols, oi? Situacions molt concretes de parelles de personatges, i jo crec que són 6, són 3 situacions, totes envoltant una entrega de... No sé si són drogues, o la que és en un magatzem, i, per tant, tenim les converses de dos delinqüents, per dir-ho d'alguna manera, que són Toni Acosta i l'Altanoi, que ara no recordo nom, però m'ha agradat molt, ja t'ho dic. Tenim el magatzem, en aquell magatzem sempre estan les converses dels dos, en tots els capítols, són capítols molt ràpidets de 20 minuts i 30. A l'altra banda tenim el cotxe dels policies que estan vigilant aquell magatzem per l'entrega d'armes o del gasigui, que són Arturo Valls i Carlos Adeces, i a l'altra banda tenim les del control policial, en la mateixa comissaria, de dos agents més, dos dones, i tot són les converses que tenen tribials entre ells, però que estan a un accustat de l'altre, i veieu que feien el torrente amb el Javier Camarano, que tenen una paquilla, aquelles situacions, de dir, no és aquest tipus de modè, ni molt menys, confongueu. Però són aquelles situacions absurdes, és una comèdia absurda de situacions, de parlar, potser a mi m'ha passat això, potser jo. Amb uns diàlegs, jo crec molt per mi, m'agrada molt, perquè crec que estan molt ben aconseguits en el nivell de que et deixen allà aguantant la situació quan no passa res més que les seves converses, amb tota la sèrie, i m'ha semblat molt divertida, molt fresqueta, i molt ràpida, veu-ne. Una comonació molt directa. I per a una altra banda, a nivell de pel·lícula, la setmana passada que feia amb l'especial de showlojons, em vaig quedar allà amb el Tinter, de parlar-los de... He parlat moltes vegades de xarxarplim, per exemple, però jo crec que per a mi sempre Buster Kitton ha tingut el seu raconet en el cor del cinema. I vaig descobrir una pel·lícula que no havia vist encara d'ell, que era el nuevo showlojons, precisament parlant de showlojons, que parlàvem la setmana passada, i me la vaig acabar. Veiem que està a YouTube, en obert, perquè és un cinema molt i de més, i és molt, molt divertida, m'ha semblat molt interessant, descobrir el cinema 100 anys abans, com aquí que diu, i trobar aquesta petita peça en la que volem veure com es feien en aquell moment un zum. Hi ha moments en què es fan un pla de tall d'un llibre que està llegint ell sobre detectius i demés, i per fer el zum, el que fan és dos cartronets, una cada banda, com un ciment de mascòpet, tancant l'objectiu perquè només es vegi la frase que volem. És la manera que tenien de fer un zum, o la manera que teníem de fer un fundir de negre, que ha posat el mateix cartellet negre, el seu cartellet negre, de banda de la pantalla, un mica, un mica, i anar pujant fins que fundi a negre. Aquest tipus de gossos, a més, és una pel·lícula que no m'agrada molt, perquè parla d'un metacinema, és aquest baster-quíton, que és acomodador en un cinema, i al final acaba fumant parles de les pel·lícules, d'entrant i sortint de la pantalla, en tot un bon experiment de metacinema, com ho estaven dient. Molt recomanable. Si voleu donar-li un llet, ja et dic que YouTube el teniu, i és molt divertit. Molt bé, doncs ho apuntem, aquesta recomanació cinematogràfica també per YouTube, per tant, a l'abast de tothom. I tant. I dit això, et sembla si passem a la secció que ve ara? Sí, vols dir? No sé, vinga, vinga. Vinga, va. Això és la ciutat de les estrenes. Doncs aquesta setmana, 29 d'abril, que ja estem a les portes del mes de maig, com comentàvem abans, veiem pel·lícules realment interessants a cartelleres, que estan estrenant cosetes, que realment estan parlant molt. Jo crec que ja comencem a tenir aquesta normalitat, a l'hora d'estrenar pel·lícules, ja comencem a veure coses en cinema, en plataformes. Ara tenim aquest nou repte de... Què veiem al cinema? Sobre saturació, crec jo. Sí, sí, sí. Allò que quan anaves al cinema feien una pel·lícula i veies que ja feien, i ja està. Després arribaven les multisales, i tenies cinc pel·lícules, i ja havies d'escollint-se cinc, i ara tenim cinemes de multisales, de 20 sales, i, a més, segons quina hora es fan pel·lícules diferents, i, a més, tenim les plataformes... Sí, la veritat és que això és difícil. És difícil, és difícil. La qüestió és, no sé, fer cas als púlpitós, i anar una mica a barraca, a los púlpitós, a los púlpitós, i anar a cara a barraca. I la veritat és que avui tenim en concret cinc estrenes de cinema, que us portem, amb una mica de tot, arrancarem amb una de terror, que jo crec que també està bastant guai, que és una pel·lícula amb una dura de 105 minuts, i que està dirigida a Partiu West. Estem parlant d'Ix, aquesta... Sí, X, X, X... Sí, digue-li com vulguis, aquests títols estan quotes, que és... A vegades no saps ni com dir-li, més que si tingués un títol llarg. És complicat. Segurs que ve algú i... Has vist la pel·lícula 10? Què? Quina? Sí, sí, sí. Atú. Has vist-ho? Atú? Atú. Sí, sí, no sé, és com difícil, que encara hi hagi doncs, per molt cul que sigui el títol, la pel·lícula no ho és tant. Per tant, té sinópsi, té curiositats, i us escomantem de seguida. Arranquem amb l'argument de la pel·lícula, que situa el 1979, un grup de joves cineastes, reuneixen en una remota granja, en una zona rural de Texas, per arrudar una pel·lícula per adults. Quan els amos del lloc, una solitària parella d'ancians, descobreixen les seves intencions, els rodatges converteixen una lluita desesperada per les seves vides. Per tant, lluitar... per sobrevivir, etcètera, etcètera. Sí, molt bé. Jo he matat a la Texas, no? Crec que el primer que ens ve del cap, amb això, és la matanza de Texas. Sí, bueno, però parlant de Texas, hi ha una dada curiosa de l'ambientació d'aquesta pel·lícula? Sí, bueno, si vas per aquí, és que encara que estigui ambientada, precisament en Texas, en una gran gent Texas, com veiem, gràcies a l'Àmàgina del Cinema, la pel·lícula es va vorar a Nova Zelanda. Tenim moltes diferències en aquest sentit. Però això passa sempre, evidentment. El cinema passa sempre. Estic recordant... L'altre dia, mira, no l'he dit abans en el que hem vist, però també podria haver parlat de documental, que també m'has preguntat, i vaig veure un documental a la dos de... Chichobanya Cerbrador. Em va semblar molt interessant, molt divertit, per tot el que ha suposat Chichobanya Cerbrador, per al cinema, per a la televisió, i una mica per a tota la cultura que hi ha a Espanya. Hi ha la pel·lícula, Com ha matat un niño, que deia, Chichobanya Cerbrador, que en taudia passen una... una a la illa, a la podota Málaga, però està rodada a Sitges. I inclús... Es veu, inclús, la Casa Bacardi, es veu un corafoc i tot. I parlen com que, hòstia, estan, no sé si és com Málaga o així. Sí, sí. Perquè deia això d'estàpula localitzacions, no? Mm-hm. També de dir, la pel·lícula que... que roden els personatges de la pel·lícula X, es titula Fermes's Daughters, i, curiosament, va existir una pel·lícula pornogràfica del mateix títol, que ha estat a 1976, i que va estar protagonitzada per un actor i unista, Spalding Gray. Doncs, mira, una cosa més que tenim per tenir en compte, per veure aquesta pel·lícula, que també està bé, no?, que es basi en fer reals. Sí. Encara que sigui d'aquest tipus. D'aquest tipus. Sí. El que sí és interessant, bueno, interessant, potser no, si no t'ha agradat la pel·lícula o no t'ha agradat la pel·lícula, però és que a... Tai West va aprofitar la filmació d'aquesta pel·lícula per rodar una seqüela amb el títol de Pèl, o sigui, ja està... entre la mare d'una seqüela, que va estar rodant a l'hora, amb les dones lliures, com que què diu, i al final dels crèdits, podem veure aquest trailer d'aquesta pel·lícula, aquesta seqüela. Ostres. Això sí que és a prop de la feina. Sí, feina, temps, tot, vull dir, pim-pam. Sí, sí. I acabem, doncs, amb aquesta curiositat que l'actriu Miagot fa un doblet increïble interpretant tant la protagonista principal de l'antagonista del film. Sí, fa dos personatges. No. Suposo no donar per més. Si havia de rodar sobre dos pel·lícules. A més, sí. Quatre personatges, oi? I si els van matar a tots? És que era mià, doncs, mira, mira. Ja que ve, això té. Puntes a pel·luca, vots de vacà. Sí, sí, totalment. I, bueno, ens anem de Texas a Lleida, no? Ens anem a... Bueno... Més o menys, més o menys. Fa calor, tots dos. Sí, està clar, està clar. Concretament ens anem al Carràs, perquè portem aquesta pel·lícula d'A Clara Simón, que és el Carràs, un drama, doncs, aquí, de casa, amb una dorada de dos oretes, una pel·lícula, doncs, que pinta ser molt costumbrista, molt... Sí, a més, jo crec que hem sentit tant a parlar de l'agut del seu premi de la Verninal, de los dos de la Verninal. Hem sentit tant a parlar que sembla donar una sensació com que ha trigat molt a arribar al cinema, no? Sí, sí. A veure, sembla que ho ha hagut més o menys normal, tampoc ha trigat tant, però que ens diem, que potser els mesos, el sentit parlar del Carràs, que sembla que, ostres, com una pel·lícula tan d'èxit ha arribat tanta del cinema, no? Doncs sí, sí, correcte, i això ha passat durant aquests mesos o durant aquests dos anys ens ha passat molt, amb blockbusters també, amb pel·lícules més holivudiances que han trigat, o estan trigant en arribar al cinema, i el fet del Carràs, doncs, també és un d'ells, no? I, a més, tenint en compte que, clar, Simón també té, doncs, les referències que té, i té la fama que té d'haver fet ja la seva primera pel·lícula, ser un èxit, vull dir, ser un èxit de crítica, de taquilla, va ser tot bastant exitós, i la veritat és que, bueno, aquesta fama que té Simón per plasmar, com comentàvem abans, la cotidianitat, els moments d'una vida, no? I jo crec que el Carràs també podrem veure-ho bastant, això, i el fet de posar aquella càmera, com si fossin els ulls d'una persona, que vagin veient el que està succeint, sense posar-li més xitxant, ni moments de, com es diu això, ni moments d'algits, ni, no, no, senzillament, mostrar-te el que succegeix en una vida, que és, doncs, que van passant coses. Sí, i si deien abans dels sals que triguen més o triguen menys a arribar a cinema, una mica plantament s'ha passat, amb una estrena, què? Tot i que es va estrenar la setmana passada, com la setmana passada teníem aquí a Espació de Xeorlo, l'hem portat avui, que és Venecia Frenya, ha passat més o menys el mateix, ha trigat una miqueta, ja va saltar la data d'Estrena, perquè estava programada per una altra data, i al final va caure aquí Venecia Frenya, és un slasher d'Aterror, evidentment, ja ho sé, podríem fer una barbeja, un slasher musical, també està ja guai. Doncs això, d'ales de la Iglesia, una pel·lícula de 100 minuts, intrapatada per Ingrid García Ionson, Sibia Alonso, o Armand de Batza, que és el mític professor Caban. Sí, i tant, i tant. Bé, de fet, la pel·lícula la vam tenir l'oportunitat de veure a Sitges, per tant, jo la veritat és que a mi em va agradar molt, la vaig gaudir, tot el que sigui a l'ex de la Iglesia és com que ho deixes una mica més, perquè suposo que quan ets fan del gènere i ets fan de les seves mans, de com treballa, crec que encara que ho deixes més, doncs, cada fotograma, cada planul, cada frase, és realment interessant la feina que fa. Tot i ser una pel·lícula que no pretén tampoc... No pretén destacar. No, no, pretén ser un entreteniment, simplement. El típic és l'àixer. Vinga, va, anem a matar i sang i a córrer i prou. Jo crec que de la Iglesia té com el punt aquest de no vol sorprendre, no vol ensenyar-te el millor, si no vol ensenyar-te el que sap fer, i el que realment se li dona bé. I jo crec que això també ho va fer, per exemple, amb aquells perfectos desconocidors que tant va agradar el... diguéssim, la gent... L'hagi està molt diferent, però això. El públic correcte, hi ha un guió que no era seu, que era una adaptació d'una comèdia que ja estava escrita, però se la va portar al seu terreny. Va agafar aquella comèdia i va dir, jo me la porto al meu terreny, i també té parts molt fosques, té parts que també es veuen de la Iglesia total, i en aquest sentit té aquest privilegi. El cas és que això, el que diem, és benesafrènia, suposo el primer lliurement del Segeis de Feer Collection, que és el que ha creat el mateix Àlex de la Iglesia, de la mà de Sony, de Sony Pictures, de Amazon Studios, i a partir d'aquí és una associació per donar a veu i a diferents cineastes que vulguin demostrar el seu talent, diguem, una gran història del gener de terror. Nous directors, directors més concertats, però dins d'aquest Segei de terror. Sí, no, i la veritat és que la pel·lícula, jo crec que és un bon arrancada per aquest Segell. A més, la pel·lícula compta amb un espai molt emblemàtic com és Venècia, amb imatges rodades allà localitzades, i també amb un espai molt important. Durades la pandèmia, també. A més, em sembla que anar amb Amazon, precisament, tenim un documental en el que veiem, el making of, bàsicament. I t'explica una mica això, que els actors t'expliquen com que estaven allà en mitja de la pandèmia, gravant tot allò, i era curiós veureu la Venècia buida, totalment. Sí, jo hi vaig estar el mes de setembre amb un moment de l'any on Venècia s'omple, però li cal un excusa a Venècia per estar plena, perquè sempre està top. I encara que ja estigués buida, pel tema de la pandèmia, la pel·lícula ho retrata molt bé, aquesta sensació d'angoixa, de pressió, de col·lapsar, de dir això que està col·lapsant. Clar, és que més per això, precisament d'això, s'ha d'anar a la ciutat de Venècia. Sí, hi ha una crítica social molt bèstia, el tema del turisme, dels que estan a favor, els que estan en contra, una mica capolito Montesco, té una mica aquest... De fet, no sé si has escoltat les notícies, fa un parell de dies, que parlàvem precisament que Venècia havia acceptat el fet que, a partir d'ara, per entrar a Venècia, a la ciutat de Venècia, el volen entrar només a Venècia. Sí, són mesures que s'aplicaran, i és que la pel·lícula, realment, que t'està mostrant una mica això, no la preocupació dels veïns i veïnes de Venècia, a dir, fins a quin punt el turista és alguna cosa bona, i fins a quin punt és una cosa perjudicial per la ciutat. I de la manera que ho afronta, i a més, amb unes dades emblemàtiques, que és el Carnaval de Venècia, jo crec que Venècia Frenia és un producte per molt que potser no agrada molt la crítica, perquè les crítiques no han sigut molt... Bé, Àlex de la Iglesia ja ho té això, no agrada mai la crítica, vull dir, les coses com són. Sempre faci el que faci la crítica, té alguna cosa a dir, i em sembla una cosa interessant també, perquè això també marca el respecte que li poden arribar a tenir aquest director, i em sembla molt interessant, però és un format que no pretén més, no és un format prestensiós, és senzillament mostrar-te aquesta pel·lícula i cregar-ho, deixis. Però és que en tenim dos més, encara, si anem. Sí, s'estrena aquesta setmana una cosa totalment diferent, si parlem abans de sèries també és sèrie, el que passa és que ja torna la gran pantalla per segon cop, que és aquest Downtown Abbey, una nova era, no?, que és la segona part de la primera pel·lícula, i que és també la història que continua de la sèrie. Entenc, perquè jo... Sí, bueno, sí. Jo tampoc, eh? Jo tampoc, i l'altre dia vaig descobrir que l'estaven fent a la primera, també. Sí, la televisió espanyola, no sé... Estàs molt enxufat a la televisió espanyola, últimament. Sí, últimament, no?, veig. Una casualitat, casualitat. Doncs sí, si ve la pel·lícula anterior, podria veure'ls com un drama d'època, més al marge de la sèrie, que l'anaviçant, això, que aquestes no se cuelen tota regla, i que almenys seria necessari veure la primera, la primera pel·lícula, d'on surten els... d'on surten els alguns personatges, o cap a un banc, quines són les seves... audientacions, en aquest sentit. I és que això, no? Doncs on hi havia una nova era, és una pel·lícula feta pels fans de la sèrie. I si arribes a ser-ho a ella, no és tan dinàmica i costa una mica veure clar els personatges. Sí, és curiós, que facin com aquesta mena de... multidisciplinar, d'agafar això, que hem comentat moltes vegades, de fer diferents formats d'un... Transmèdia? Aquest transmèdia, no? I em sembla una aposta bastant interessant, que crec que els hi està funcionant bastant, per tant, endavant. A mi el que m'alegres és veure'm aquí a Smith, de nou. Sí, home, aquí a Smith és algú impressionant, vull dir, és un actriu amb majúscules, i evidentment veure'm al cinema, doncs, també gratificant. Gratificant veure'm un altre film que s'estrenava també a Sitges, aquest dos mitjans. Sí, i em vaig quedar amb les ganes de poder agafar, no la vaig poder quadrar, però hi tenia moltes i moltes ganes. Sí, sí. Estem parlant de Where is Ana Frank? Bueno, aquesta pel·lícula que va... entenc que està basada en Ana Frank, no? Bueno, en aquests passos, realment en aquests passos de Kitty, l'amiga imaginàdia de Ana Frank, de qual li va dedicar el seu diari, el seu famós diari, i com una decidida adolescent, Kitty es desperta en el futur, dins de la casa d'Ana, de Frank, a Amsterdam, i se'n veu que no entura per aturar la seva millor amiga, convençuda, que continua a viure en algun lloc d'Europa. Encara que la jove queda impressionant davant del... del món modern, diguem, del que pel llegat que ha deixat Ana Frank, de ver de seu. Doncs una pel·lícula, a més, d'animació, no sé si ho hem comentat, al inici, però és una pel·lícula d'animació belga, per tant, pintar bé els dibuixos, també he estat veient i crec que... L'animació és molt interessant. Sí, sí, és molt interessant. El xulo és no veure cap segil important per aquí, no? Vull dir que es tingui aquest punt de medi independent, d'indi, que això també està guai. Ara ens anem a les plataformes, com sempre, de Plataforma Vermella, ens ve carregada de pel·lícules, però és que ja ho ha fet al llarg d'aquests dies, que ha anat omplint, omplint, omplint capterà. Sí, jo crec que omple massa i, a final, està baixant el barem, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que l'altre ja es digui, i estic totalment d'acord, en què Amazon i Netflix és la plataforma que està caient davant de les demés per contingut. Bueno, de fet, ho estan veient, no? Jo crec que és una realitat, per exemple, Aqbeo ha apostat per agafar-te l'estrena que acaben d'estrena cinema i posar-te-la, com ho ha fet, per exemple, en Batman, que després em parlem, però ho està fent amb totes, i els Oscars va fer el mateix. La setmana abans dels Oscars tenies ja dues o tres pel·lícules molt aquilleres, amb molt d'èxit, i que allà les tenies a Aqbeo abans que estan nominades els Oscars i abans d'aquestes. Amazon també està fent més o menys el mateix. Jo crec que Amazon, la seva tècnica, és bona. Ha sigut bona sempre que tinguis el pack ja amb el premium. Doncs això també ha ajudat molt, que amb un únic pagament ja tinguis els dos. Sí, però jo parlava, bàsicament, de contingut. Per suposar que el contingut... Netflix està tirant ja des de fa molt temps el contingut més belato, sí que compra molt contingut, però el més belato, i, a final, sí, a l'hora de elaborar potser sí que es treballa una mica més el que fa el que és marca d'ells, però també hi ha excepcions, també hi ha excepcions. M'agradaria rencar pel final, si et sembla, perquè jo crec que és un material bastant interessant. Anem al documental, una sèrie documental dels Estats Units, que es va estrenar el 27 d'abril amb una dorada de 101 minuts, com comentava més, és una sèrie, però a mi m'acúper director. Estem parlant del misterio de Marilyn Monroe, les tintes inèdites. Sí, que bueno, el que parla, bàsicament, és de la mort de la misteriosa mort, perdó, de Marilyn Monroe, però, per el que jo he llegit per sobre, aquest 70 minuts no et diu res, que no se sàpiga allà, i, simplement, el que té sí que té és un bon archiu d'imatges inèdites, o com vulguis dir, o el que s'han vist poc. Però no acaba d'escurir. Però, bueno, tot així és interessant per veure la vida d'aquesta actriu icònica del cinema. Totalment, és una bona excusa per després trobar altres materials que potser sí que valen més la pena. Ens anem ara a una pel·lícula d'animació japonesa que s'estrena fa els casos dies amb una dorada de 100 minuts. Els casos dies que em sembla que va ser ahir. Sí, els casos dies. Moltes casos, massa. Estem parlant de Borbuja, una pel·lícula d'animació japonesa amb l'Aya Vidal, com a actriu de doblatge. Que bé, doncs no sé, m'encanta que estigui per aquí presentar-me els programes. Home, si les teus haguin deixat-se últimament... Està treballant molt, eh? Està fent moses coses. De fet, avui he tingut un pare de coses en les que ja apareix, i per no dir res, perquè algun l'hem deixat fora. No només d'anècfics, sinó també d'uns altres jocs. Per exemple, Amadon. Molt bé. I de què va aquesta pel·lícula, Borbuja? Doncs la història és... La història és desenvolupar a Tòquio, després que bombolles... O sigui, bombolles i Borbuja, que van trencar les lleis de la gravetat, van ploure sobre el món. Allà de l'estadio, Tòquio s'ha compartit en un pati d'esbarjo per un grup de joves que han perdut a les seves famílies. Actuant com un camp de batalla en equip de parcours mentre salten d'un edifici a un altre, Hibiki, o Hibiki, no sé com es diu, un jove més conegut pel seu parellós estil de joc, fa un moviment implorant un dia i cau empicat en la mar de la gravetat. La seva vida és salvada per Uta, una noia amb poders misteriosos que apareix de sobte. Després la parella s'ha de fer un sol únic audible sol per a ells, només per ells, perquè va apareixer Uta abans que Hibiki, això és una pregunta, això ho veig així perquè no tinc ni idea, però per què va apareixer Uta abans que Hibiki? La seva tovada conduïs a una revelació que canviarà el món. Molt bé, ja t'ho quedem a la Laia, que ens expliqui una mica més la sèrie. Ara sí, ens anem a una sèrie que també ha doblat la Laia Vidal, que és Conejo Samurai, les cròniques de Usagi. Jo he fet molta gràcia a aquest Usagi, Usagi o Usagi, no sé com tampoc ho sé com es diu. M'ha fet molta gràcia perquè quan he vist la imatge del personatge m'ha recordat que és un personatge que tenim una edat, sabrem que és un personatge que ja apareixia a les tortugues ninja. Fa un munt d'anys. Un munt d'anys. De fet, jo tenia la figureta d'acció per jugar a casa d'aquell dels ninos i d'aquest Conejo Samurai. I per això quan l'he vist, dius que serà això, i sí, és tal qual aquesta mateixa referència. L'únic que en aquest cas ens parla és una sèrie d'animació a les aventures d'aquest Conejo Samurai quan és a 200, lluitant contra jocais, ninjas, malvats alienígenes, una mica d'acció, diguem. És una adaptació del còmic per a això d'Estan Sakai. Doncs, perfecte. I acabaríem ràpidament en Silverton Seig, que és una proposta cinematogràfica sud-africana que es va estrenar també ahir. Aquest 25 o 65 dies, aquell dia, que és una sequela d'una pel·lícula del 2020, que és un drama eròtic de Polònia que també s'estrenava ahir a la plataforma vermella, i passem a Amazon Prime. Sí, i farem un salt molt ràpid, perquè ens en tenen gaire temps, ens quedem a la pesca, ens quedem a la teva secció. Farem una cosa ràpid, si vols, a Amazon Prime, que tenim la comèdia espectacular, per això passem ràpid. I Love America, que és una comèdia de França, una comèdia romàntica. Respecte, que és un drama biogràfic sobre l'Eta Franklin. Molt interessant, té molt bona pista. Bang Bang Baby, que és una sèrie italiana que visualment sembla que està bastant bé. Drama criminal, el 80. Correcte. I tenim molt interessant això també. Clarís, una sèrie que parla sobre... Es desenvolupa en 1993, un any després dels demaniments del silenci de los cordeos. Per tant, és la Clarís. Clarís. No sé com es fa això. I ens anem a HBO Movistar, perquè a HBO ens porta, com deien Batman, aquesta pel·lícula amb Robert Pattinson, i dirigida per Matt Rips, que ja està confirmada la segona part, que es treballa molt properament. I jo vull fer un incís, una altra pel·lícula que s'estrena a Movistar, que és Bardacoa. Em va encantar aquesta pel·lícula del Festival de Sitges. És una comèdia negra francesa, que parla sobre un matrimoni que té una carnisseria, no sé si és a París. I a partir d'aquí, bueno, té una filla, que és vegana i tal, una cometa assassinat a la carnisseria. És divertidíssima, us la recomano molt. Molt bé, doncs, amb aquesta recomanació ens quedem, perquè si ens dona temps, fem una pinzallada a aquesta rapesa. Som-hi. I ens anem a la repesca, perquè Raül, què ens portes? Doncs, què us porto avui? Avui deixarem aquí el Beriberi, una estoneta, enganxarem. Doncs això, per qui no ho veu escoltar al programa especial de la setmana passada, enversa la figura de Seu Locholms i la gran obra de Cerdalto con Andol, us convido a retrobar-lo a Spotify, a ibox, o a les mateixes webs de Radio Molins de Reis, Radio lesbens. I arribem a un ja finit més d'abril, en el que entre els especials envio els cinemes, filmes, envia, Semana Santa, Sant Jordi, i tots els seus especials, respectius especials, com deien. Doncs avui, vinc amb moltes ganes de tornar a ensetar un maló a la repesca pels propers programes. Pensant en Cerdalto i les seves evolucions, era quasi inercia pensar en més personatges icònics del cinema, en autors britànics i en misteri. Em vaig plantejar on estava la línia que separava el detectiu privat, com Cerdalto Holmes, i els espies. Diguem que un detectiu mira a trobar proves dels casos dels casos pels que va ser contractat i realitza una investigació seriosa i fiable, en principi. En canvi, un espia no busca proves i, per contrari, pot manipular informació o situacions per la conveniència del seu contractant. No té per què tenir una moralitat de moralitat de moralitat de resoldre problemes. La ficció d'espies és un gènere de literatura que involucre d'espionatge com un context important. Va ser a principis del segle XX, inspirant-nos per les rivalitats i intrigues entre les principals potències i l'establiment d'agències de intel·ligència modernes. Va haver-hi un nou ímpetu pel desenvolupament del feixisme i el comunisme en el període previel de la Segona Guerra Mundial. Va continuar desenvolupant-se durant la Guerra Frera. Va haver-hi un nou ímpetu del surgiment d'estats revels, d'organitzacions criminals internacionals, de xarxes terroristes globals, de piateria medítima i el sabotatge tecnològic i l'espionatge com a potents amenaces. Per tant, no s'acaben els temes per poder parlar de la segona guerra. Com a gènere, la ficció d'espies estarà relacionada tàmeticament amb la novel·la d'aventures i no tant de misteri com era el cas de Holmes. En el sentit modern del terme, la novel·la d'espies és una narració que té per Marc general al món del secret. Les agències i el servei d'intel·ligència i formació moderns, les operacions militànces espacials, encobertes o clandestines, l'espionatge professional, etc. Estan deixant generalment per fons històriques el Marc geopolític contemporani o fins i tot l'actual. Però aquest Marc pot estendre-les més cap al passat, fins i tot, barrejant amb el general de la novel·la històrica. En general, existeixen en aquestes obres dos vandals enfrontats que rivalitzen o es combaten políticament, social o moralment almenys en aparència. L'existència d'un misteri o secret emparenta també el gènere amb el també modern novel·la criminal o policia. Però com n'hi ha en una novel·la policia que l'heroi resold un crim en l'espionatge Cometun. Aquesta seria una mica la diferència. No estan en això d'una distinció important entre les novel·les d'espies de caràcter realista, sovint escrites per àntics professionals i les novel·les purament d'aventures molt fantasioses en les quals els principis i mètodes d'escrits no corresponen als veritables del món de l'espionatge. Sempre més riscets i modestos. Però, per exemple, les tecnolòstiques esterotipades novel·les de James Bond, escrites no estan per a una antica espia i en Fleming. I aquest és el primer punt on volia arribar a Bond, James Bond, un indiscutible personatge fictici així conegut, sobretot del cinema, un mèdic en el que també ha sigut un bon líder. I en Fleming va ser un escritó periodista i oficial de intel·ligència britànica conegut per ser el creador, com diem, de les novel·les d'espies protonitzades. La primera novel·la protonitzada per l'espia britànica, que va ser Casino Royale, es va publicar en 1952 i va gaudir d'un considerable èxit comercial, que encara rossega. Li van seguir 11 novel·les, i dues col·leccions de relats breus entre els anys 1953 i 1966. Dotser de les trames de les quals giren entorn a la figura de James Bond. És l'oficial del servei d'intel·ligència secret i comandant de la Roja Naval Reservi, el qual també se'l coneix com Ferro Ferro 7. Les històries es troben entre els llibres de ficció més venus de la història amb més de 60 milions de copies al lloc de tot el món. És brutal. La setmana passada parlàvem de Sherlock Holmes i de totes les seves versions i de tot el seu canon i de més James Bond, jo crec que és un altre referent irrefutable. Flemings també va escriure la història infantil de Chitty Chitty Van Van. Chitty Chitty Van Van és un llibre infantil de 1964, escrit, com deien, per dir en Flemings, per l'estada dedicada del seu fill Caspar, que el suicidaria amb 23 anys d'edat. El llibre compta la història en un accent d'inventor, el Caracactus Potts i la seva invenció d'un cotxe cabola. El llibre va ser adaptat dues vegades. Amb la pel·lícula Chitty Chitty Van Van, en 1968, per tant, quatre anys després de la novel·la, amb Dick Van Dyke. I la segona, com a musical. Tornant a les espies, en aquest cas, en la seva extrapolació al cinema, el gènere del cinema d'espies va començar en l'edat del cinema mud. Amb la paranoia de la literatura d'invació i de la gran guerra, aquests temors van donar a la pel·lícula britànica en 1914 de German spy Peril, que girava sobre un complot per a fer explotar les cases del Parlament. En 1928, Fritz Lang va fer la pel·lícula Espione, els espies, que contenia molts d'estòpics que es van fer populars en postallors dramas d'espies, entre ells, les que eren les secretes, agents anomenats pel seu número i la veja gent estrangera que es s'ha enamorada de l'Adoi. Les pel·lícules de Lang, sobre el doctor Mabus, d'aquesta època, contenen elements dels files d'espies. I si ve el personatge central, és un gènic criminal, el qual només li interessa l'espionatge en final i tant se del lucre, originalment, diverses de les pel·lícules s'està unint en cas de Lang, com los verdugos también mueren, tracten sobre espies durant la Segona Guerra Mundial. Al fet, Hitchcock va fer molt per popularitzar el cinema d'espies en la década de 1930, amb els seus influents thrillers, el hombre que s'havia demasiado, 39 escalones, sabotaje o Delay-de-Vanishes. Aquestes pel·lícules presentaven sovint a civils innocents que es veien atrapats en conspiracions internacionals o xarxes de sabotejadors en el front local. Algunes no estan girant al voltant d'espies professionals, com la gent de secret. Que es va basant en les històries d'Agent Maugan o la sèrie Senyor Motto basant en els llibres d'allò maco, i ja acabo, ja acabo, perquè avi van al segon punt que volia arribar, Alfred Hitchcock. Us comento que un dia, com avui, en 1980, moria precisament al mestre dels suspens. Alfred Hitchcock va ser un director de cinema productor i guionista britànic i no era cap presentació ni molt menys. Pioner amb moltes de les tècniques que caracteritzen els genres cinematogràfics dels suspens i el filler psicològic. Després d'una rei xida carrera al cinema britànic amb pel·lícules mudes i les primeres sonores que li va portar a ser considerat el millor director d'Anglaterra i quan va donar els sals als Estats Units també deixaria la seva emprente com un dels millors directors de la història del cinema. Després, es feia art i conegut aquest gran director. Que no es noti la meva... La meva passió. Al llarg d'una carrera que va durar més de mig segle, Hitchcock va configurar un estil cinematogràfic distintiu i molt reconeixible. Va ser innovador en l'ús de la càmera per imitar la mirada d'una persona, obligant d'aquesta manera els espectadors a participar d'una certa forma de mobilitzar el cinema. Em trava en quadrant pel provocant si et fa por o empatia i desenvolupar una nova forma de muntatge fílmica. I ara em trobo en un dilema que m'agradaria que em poguéssiu ajudar. La pregunta és qui voleu que sigui protagonista del proper mes de maig per a una banda, James Bond i el seu cinema dels Pies o el fet Hitchcock i la seva història de com va revolucionar el cinema i que hagi d'anar a la càmera. I com va, que ens ha quedat la càmera. I com va? Ei, això, fer triar els nostres ullens a robes i amb la gresca, a l'Instagram sempre superpresents. Per tant, ja ho sabeu. I ara sí, marxem ràpidament a fer una pinzellada de les notícies de la setmana. S'està parlant de la mort de diferents actors del panorama espanyol, com, per exemple, Juan Diego, que ens va deixar amb l'edat del 79 anys, amb moltíssimes pel·lícules a les seves esquenes, i també s'ha parlat de pel·lícules que estan a punt d'estrenar-se, com, per exemple, aquesta pel·lícula que arribarà al mes de juny al cinema, en parlant de Jurassic World Dominion, en aquesta pel·lícula que descolta. Sí, nou trailer, a més, tenim nou trailer, tenim... no ho sé, aviam... Tinc ganes de veure-la. Jo encara no he vist el trailer, però la veritat és que les imatges vindran molt bé. No el veigis, no el veigis. No, no, la veritat és que amb moltíssimes ganes qui també estrena o qui també anuncia que tindrà segona part, perquè, bueno, en aquest cas amb Jurassic World és la tercera, però ja la comèdia romàntica de Netflix, a través de mi, ben tana, confirmar que tindrà segona part i que s'estrenarà d'aquí a breus. En principi el rodatge ha començat ara i ja estan a punt per començar a preparar tot el film, un film que va funcionar bastant bé, perquè aquesta primera part veurem com m'ho fa la segona i, per cert, i acabo, a nivell de crítica, Top Gang Maverick està entusiasmant a la crítica, dient que és el blockbuster perfecte. Per tant, amb ganes de veure què passa i sobretot diuen i recomanen el públic que la vagin a veure al cine. Per tant, com sempre, aneu al cine i no us anueu amb les crispetes. Adeu! All I Wish Is To Be Alone Stay Away Don't You When Made My Home Best Stop If You Hang Outside Don't Come In I'll Only Run In Height Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Can At My Door Make No Sound Tipto Across The Floor If He Here's He'll Knock All Day I'll Be Trapped And Here I'll Have To Stay I've Done No Harm A Keep To Myself There's Nothing Wrong With My State Of Mental Health I Like It Here With My Childhood Friend Here They Come Just Me Lens Again Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? He Said The Man Come To Take Me Away Why Do They Follow Me? It's Not The Future That I Can See It's Just My Fantasy Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Who Can It Be Now? Oh, looking at me now Oh, looking at me now Fly, fly, fly, fly, fly, fly, fly, fly, fly, fly, fly, fly, fly. Ara escoltes ràdio d'espern, centonitzes ràdio d'espern. la viuda s'enjust durant la vuit puntus.