Bon dia, senyors passatgers. La companyia Greska Flying Air els dona la benvinguda a bord. Per tal, degilitza l'embarcament, els preguem que ocupin el saient que tenen assignat a la seva tarjeta. Dipositeu l'infant que està plorant tota l'estona al costat de l'executiu que anava a viatjar a primera, però al final no. Col·loqui el seu equipatge de mà amb els compartiments superiors, i després mantinguis de peu amb el cul a la cara d'un altre passajer assegut fins que la presió dels altres no els deixi una altra opció que tirar-se un costat. Per seguretat, les ampolles que continguin líquid hauran d'anar situades sota dels saients davanters. Les cames ja veurem després on dimones hi caven, igual dins de la mateixa ampolla si és de litre o litre i mig. Així mateix, els preguem que facin veure que desconnecten els seus telèfons mòbils. Gràcies! El comandant Daniel Martínez, Alias Pegasso i la seva tripulació els donem la benvinguda a bord d'aquest programa especial en destinació a les millors pel·lícules de viatges. La durada aproximada del vol serà de 50 minuts a partir del moment del boig enlairement. Si us plau, facin ús dels cinturons de seguretat, tanquin les seves tauletes i doneu uns copets amb el genoll al saient de davant. Si us plau, no fomin durant aquest vol, excepte en cas d'aquell gud empicat, que ja donarà igual. Gràcies! Molt bones, benvinguts i benvingudes al programa que més us agrada de la freqüència modulada. Benvinguts i benvingudes a Cinema a la Gresca! Jo sóc Daniel Martínez i sóc el comandant de Gresca Flying Air. Avui fem un programa especial de viatges. Viatgem a la meva dreta per saludar el Raül Navarro! Molt bones comandant! Què tal? Com està, Raül? Bé, bé, bé. Què t'ha semblat, aquesta protocolarietat? Molt bé, bé. A veure, després de tant de temps així tancats a casa, sense poder vegeixar, sense poder fer tantes sortides, una mica de cosetes i cafet. Home, tu ets una persona que et consideres un rondeller, no? De viatge? Home, el que puc. A tu t'agrada, per exemple. Una cosa és que ens ho puguem permetre. Perquè, econòmicament, a vegades els viatges no ens ho permeten, perquè clar, són un cost, però t'agrada viatge, no? Doncs acompanyen perquè ara viatgem a l'altre costat de la paixera, perquè ens anem a saludar a la fantàstica Laia Vidal, que avui és la dona! La dona de les mil tecles! Sí, senyor. Estic nerviosa, eh? Bueno, Laia Vidal, has de mirar la part positiva. Quantes pràctiques has fet de cotxe? Cap. Doncs mira, ja ho tens. En els moments de tècnic. Això és com un cotxe, eh, més o menys. Se l'està al tanto de moltes coses, però un cop hi acostumes ja? I tant. Surts sol. Benvinguda a Bort, Laia Vidal. Gràcies, Dani. Molt contenta. M'ha agradat molt aquesta presentació, eh? Sí, t'ha agradat? Sí. Gràcies per comptar amb... Bueno, perquè puc comptar... Amb Daniel Martinet. Airlines? Grés, que el Flying Air... Comencem, arranquem aquest programa especial de viatges. Si vols viatjar amb nosaltres, fes-ho amb la nostra companyia en aquest especial Cinema de viatges. I arranquem aquest especial de cinema de viatges amb una de les coses més importants per quan sortim de viatge fer la maleta. S'ha de fer bé la maleta perquè, si no fem la maleta malament, rei. Hem de posar totes aquelles coses que ens facin falta. Però quan anem de viatge en torno al cinema, les coses que necessitem són essencials i bàsiques. Primer de tot el que necessitem, l'essencial, l'indispensable, una bona pantalla per veure la nostra pel·lícula. Perquè recordem que el viatge que farem avui serà en torno al cinema. El cinema ens dona per viatjar, per conèixer, per descobrir. I necessitarem també un sofà ben ampla, no més ampla per 4 persones, perquè recordem que de moment la Generalitat no ens deixa reunir-nos més de 6 a casa. Per tant, entre 4 i 6 persones que puguem cabre bé en el nostre sofà i també una de les coses que haurem de fer a la nostra maleta seran crispetes. Moltes crispetes, perquè anem a viatjar en torno al cinema. Anem a fer un viatge amb aquelles pel·lícules que ens recorden aquells espais, aquells llocs que t'han ensagradat. Però com que de moment no podem sortir de casa o podem sortir, però de forma puntual, no ens podem permetre aquests viatges més grans o fins i tot viatjar per Europa, que ens hem de conformar en Catalunya. Tot i que Catalunya té destins molt bonics. Fins i tot hi ha directors de Hollywood que s'han fixat en localitzacions catalanes per fer, per rodar les seves pel·lícules. Vodialen, entre ells, amb un pic i Cristina Barcelona. Vodialen, de fet, és un dels directors que més cinema de viatges ha rodat, perquè és una de les coses que a més li agrada rodar aquestes localitzacions, aquestes ciutats, sobretot a Europa, li agrada moltíssima Europa, i trobem pel·lícules tan boniques com, per exemple, aquest pic i Cristina Barcelona entre d'altres. Per tant, una de les coses, una de les virtuts que té aquest Vodialen és aquesta, precisament, aquests viatges i aquesta fantasia en món del viatge. Jo crec que és un gran captador de ciutats i també s'ha de fer referència. Per si s'ha anat a la cançó. Sí, de fet, hem tingut uns problemes tècnics. M'estava enfagant. Porto 5 minuts, parlant sense parar. Porto 5 minuts fent un monòleg. Els ullenges han desconectat en mates de viatge, ja. Sí, jo, de fet, és que... no sé què fer, estic molt desesperat. Hi ha hagut un moment de desesperació. Està vermell, Dani. Això sembla un paradís de cinema. Sembla que ho heu anat a fer allà abans, que estava allò, que ha vingut records raros de fa anys. M'ha anat bé, perquè així, com a mínim, durant 5 minuts he pogut parlar de Vodialen, que en 4 temporades no m'heu deixat. I ara, com a mínim, he pogut parlar de Vodialen. I per això tampoc hem escoltat. No m'heu criticat. Correcte. Per tant, tot bé, tot bé, tot funciona bé. I ens anem amb aquestes vacances, amb aquest Hollywood Row, que està sonant a la freqüència modulada i els escoltant el 98.FM o el 91.2 FM. Ja tenim tantes ràdios, que ja no em sé, ni la freqüència modulada. Ja, ni a què veníem a parlar. No, ni a què veníem a parlar. Veníem a parlar de viatges, Raül Navarro. Viatges. De viatges, perquè els viatges són part de la nostra vida. Jo crec que el ser humà es basa en viatges, des de, com deia Monty Python, de la Cuna a la Bujero. De la Cuna a la Bujero, però també en viatges... Sí, home, s'ha de conèixer a Mont. S'ha de conèixer a Mont. S'ha de conèixer a Mont. I, a més, jo crec que després de... el cinema al final ens fa viatjar. Allà, quan no podem, com deiem abans, hi ha moments que no es pot, i ara està la cosa complicada també, que es pot viatjar, però està la cosa complicada. I, home, les pel·lícules al final, el cinema et fa viatjar, et fa conèixer a Mont, fa això. I, a més, es pot viure en un altre lloc del dia excedent, o saber com d'això, o poder anar en algun moment en un viatge que et quedi gravat, com aquesta pel·lícula. Ostres, aquí es va agudar... Quants viatges hi ha d'aquests pulls? Sí, totalment. Aquí es va agudar aquesta pel·lícula, aquella en alt, que hi ha altes, abans estaven sentint una melina. I ara estem escoltant a Meli, també. Estàvem allà, no? Abans, ara i després. Jo no tinc cap problema en això, ja ho sabeu. Jo tampoc. Però, bueno, és això, i fer un d'aquests viatges, per exemple, que recordo molt, és això. És la Meli, la Meli. A París s'ha anat unes quantes vegades, i una d'elles ens van proposar una mena de recorregut de Meli, i va ser molt divertida. Una pel·lícula de mena de molt. I tots aquests barris que apareixen a la pel·lícula. Jo també tinc moltes ganes de fer-ho. I la cafè de dia, i tot. I llocs emblemàtics, perquè realment aquests pulls estan pensats, perquè tu, com que t'entendinsis dins la pel·lícula, com si estiguessis a dins... Home, jo si hagués de triar una localització de Meli, seria sense dubte No Tredam. Seria sense dubte No Tredam. Home, per el moment... En què cauen la mare? Per el moment que li cauen la mare. Jo crec que una de les virtuts que té aquesta pel·lícula és d'explicar tantíssimes coses amb les dues hores que dura la pel·lícula, crec que menys. No sé, jo crec que té una virtut d'explicar tantíssimes coses de passar per tants registres, per tants colors. I més parlant del tema que ens ocupa avui, com són els viatges. Aquesta importància que té el que podem viatjar, que podem conèixer el món, que podem m'ho dir, aquestament. Si us fixeu, a Meli, una de les coses que fa és que el seu pare, després de quedar aviat, es pugui viatjar i pugui començar a tenir aquest gos anelló per conèixer el món. I ho fa amb aquest... Amb el Nadí, amb aquestes fotografies del Nadí al llarg del món. I acabava final fent que el seu pare pugui viatjar i pugui tenir ganes de viure. Jo crec que a Meli precisament és això, és un cant avui, tenim ganes de viure. I sobretot el realisme màgic, i és un o dels petits detalls, també. És una pel·lícula que parla de moltes coses, però, generalment, li posa molt d'emfes i això, gaudir dels petits detalls de la vida, que el cap i a la fi, per què complicar-nos. D'allò que ara mateix ens va molt bé que pensem una mica en aquest concepte de Meli. I si vols viatjar, per què no viatges? Doncs fes-ho. Ara mateix és complicat, però... Es pot, es pot. També convidem els nostres ullins amb aquest programa. A viatjar? Pagues tu, eh? No. Em refereixo. A viatjar amb nosaltres, el nostre programa. De manera unídica. Sí, jo convido els nostres ullins que s'apuntin les pel·lícules, perquè viatgin a través de les pel·lícules el parc d'aquest cap de setmana que s'espera llarg. Per tant, mireu, mireu pel·lícules, si no, aquest cap de setmana, el dia que vulgueu. I us convidarem a fer aquesta menció, no? Mira, aprofito que l'estem a París, perquè no em vull morre de París. De moment, una pel·lícula bastant noscaritzada i bastant premiada, com dèiem abans, feiem referència a Bodialen. I crec que una de les coses que té Bodialen, que també comentaven aquesta entredeta, el seu afany i la seva virtut per enmarcar també a les ciutats, per deixar-les tan boniques a les seves pel·lícules, amb la seva fotografia, amb la seva estètica, amb les seves històries, amb el seu naturalisme. I una de les coses que fa a Mèdia Noche en París, Midnight in Paris, no només és parlar de viatges d'un viatge a Europa, sinó que també parla de viatges en el temps. Fa un 2001, amb una pel·lícula que va guanyar Òscar, com hem mencionat, que tenim un nou en Wilson, a una Rachel McAdams, a una Marion Cotillard, entre d'altres, actors i actrius que conformen aquesta pel·lícula, una pel·lícula del 2011, que us recomano molt a veure pel tema del guió, pel tema dels llocs que surten, per aquesta bellesa, per aquesta estètica que fa servir Bodialen a les seves pel·lícules. Fa un recorregut de París, intentarem parlar d'aquestes pel·lícules que fan un recorregut per un lloc concret, o per molts en general, que també n'hi haurà. Totalment, totalment. Bodialen és un dels directors que aconsegueix això, perquè, com que sé que no us fascina Bodialen, aniré ràpid. Sí, té de tot. M'agrada dia de lluvia a Nova York. M'ataré les pel·lícules que tinc aquí apuntades d'ell, perquè ell té la... Està bé totes de sobre, de cop. Igual que abans ha fet el monòleg. Sí, sí. D'aquesta manera, així ja ens ho traiem de sobre, Viqui Cristina Barcelona sense anar més lluny amb aquesta pel·lícula d'aquí de Barcelona. Crec que és un film que ens mostra la cara bonica de Barcelona, aquesta bellesa de la ciutat. Sí, perquè el cap i a la fi, el que fa Bodialen a les seves pel·lícules s'ha demostrat el lo bonic de cada ciutat. I això és brutal. Després arribes a la ciutat i et roben, t'atacen. Clar, perquè el cinema mostra només la cara bonica. Clar, per exemple, abans parlàvem d'Amelie, amb el Jean-Bézianet, va estar molt criticat precisament per això, perquè va mostrar un bon mat molt... Molt idíl·lic. Molt polit. Sí, de fet, tornant una mica a Amelie, hi ha un síndrome... Sí, amb Bodialen. Hi ha un síndrome que només passa a Japó, crec, que no sé com es diu, que, com allà, Amelie va... Serà el síndrome al japonès? No, però té un nom. No, síndrome de París, es diu. Sí, com allà. Correcte, el conec. Resulta que, com allà, Amelie va ser un taquillazo tan gran, molts japonès us van tenir aquesta inquietud per viatjar, a conèixer la ciutat que ensenyava la pel·lícula, i vam veure que el contrast era tan gran que van... Hi ha molta gent que pateix aquest síndrome, que és de depressió, realment, que estan allà, i es queden desencantats per tot el que veuen, i hi ha un telèfon, fins i tot, només pensat per la gent, els japonèsos que van allà, que estan desillusionats per haver anat a París, i haver-se trobat, que no era com esperaven, i atendre'ls per tractar la seva depressió, és brutal. Per demanar reclamacions, m'has d'anar a la marca blanca de París, no? No, no, totalment, hi ha moltes... Tornem a Vodialen, perquè reprenc que aquest Vodialen que estàvem en aquest minna en París, aquesta pel·lícula tan poètica, tan dolça, tan brillant, i també aquest viki Cristina Barcelona, que és, diguéssim, una pel·lícula més bruta de que Vodialen es posa aquí les botes, i treballa en funk, perquè té uns personatges molt bèsties, que tenen una virtut, que és treure el màxim de cadascun d'ells, parlo dels personatges de Javier Bardem i Pleno Pecrud, que són els dos que estan allà molt fortament tota la pel·lícula. És una pel·lícula molt bonica, molt encantadora, que ens anar la història de dos joves nord-americanes que venen a Barcelona i coneixen, doncs, un famós pintor d'aquí de Catalunya, d'Espanya, que és el personatge encarnat per Javier Bardem, i aquí van succeint enamoraments, etcètera, etcètera. L'amor sempre està molt present a les cintes de Vodialen, per l'altra banda, si volem viatjar... Si volem viatjar en Vodialen, jo crec que una de les coses que en un dels llocs que podem viatjar, una altra localització que podem fer és Roma, perquè a Roma con amor és una altra de les pel·lícules To Rom With Love, que no té tanta gràcia el títol original, perquè perd aquest encant, perquè Roma al revés és amor, i clar, en castelló, doncs té molta gràcia aquest títol. És una pel·lícula del 2012 també és una pel·lícula que ha fet el director, i té una dorada de gairebé dos hores, està molt bé, té una història que em va semblar molt atractiva amb aquests punts de vista de l'amor, petites històries que ens van explicant paraleles, i a partir d'aquí, en aquestes històries paraleles que van sorgint, doncs anem veient els diferents actors, com es van entrecreuant alguns, bastant interessant, a mi em va agradar molt, tenim el Jesse Hainesberg, que jo crec que és un dels actors també per referència d'aquesta pel·lícula, em vaig quedar molt sorprès amb Ellen Page, que no és un actriu que normalment m'agradi, i amb aquesta cinta em va semblar molt interessant, molt atrevida, i crec que és una pel·lícula que val molt la pena per conèixer la ciutat de Roma amb amor, evidentment, amb molt d'amor, i amb molt de carinyo també. Estronomia, també tenim un Roberto Benigni per allà, que surt en aquesta pel·lícula, que també ens recorda molt aquest gran actor que vam poder veure en pel·lícules com la vida es vella, i jo crec que és una pel·lícula amb moltíssim d'encant, i crec que val molt la pena, aquí hi ha Matu Bodialen, bueno, no el Matu, no el Matu, enteneu-me, aquí Xapo... Sí, una pel·lícula és més, no? Sí, una per any. D'aquest any ja l'ha fet. No m'ha acabat d'agradar. Ah, que l'has vist tots? Sí, no m'ha acabat. Cal escoltar els seus arts i baixos. Riftkins Festival, és el que tinc. Quan fas tantes pel·lícules, al final hi ha alguna que t'ha de sortir granota. Mira, Netflix. Totalment, totalment. Però mira, Netflix, almenys porta contingut original, cada setmana. És molt defensora de Netflix. Original dubtós, de vegades. Però bueno, sí. Confesans una cosa, Netflix et dona feina, Netflix... Oh, en part, sí! En part, sí. En part, en varias parts. En varias parts. Aquí t'ompla la cartellera, i a casa t'ompla la cartera. Sí, al final. Vinga. No tant com podria ser, però... Sí. Netflix, paga-me. D'aquí, que estàs muntant el dòl. Aprofitem que en Bodial hem fet aquest recorregut per Europa, perquè m'agradaria preguntar-te alguna pel·lícula que vulguessis destacar d'aquest territori? d'Europa. D'Europa. Vull dir... Mira, pel·lícules com... Bienvenidos al sol. O bienvenidos al norte. Tenim les dues versions. Depèn si vols veure la versió italiana o la versió francesa. Jo tinc un problema, jo vaig veure... No parlo de la versió espanyola, però la versió francesa italiana, sí. O xopillos rascals. Dani, estàs obsessionat, de veritat. No, volia fer una referència, perquè jo vaig veure primer la italiana. Sí. I què em va passar que em va agradar més la italiana que la francesa? Bueno, són molt semblants. Però fa molta ràbia això, perquè després veus la francesa, que és l'original, i dius... Si veus 8 pel·lícules rascals primers, també dius... Vaja, n'hi ha de les altres. Bueno, no. No ho seria així. Podríem destacar pel·lícules com aquestes, que t'ensenyen aquests tòpics, que, igual que parlàvem, 8 pel·lícules rascals passen una mica el mateix. Aquests tòpics entre el sud i el nord, que aquí ho veiem més clar, amb l'Espanya. Arribaixos mai millor dit. Clar. Sí que és veritat, que si veus la pel·lícula de Bienvenides al Sur, que és la versió italiana, o la de Bienvenides al Nord, que és la versió original francesa, hi ha coses que pots no arribar a entendre, com el tema accents i aquest tipus de coses. No sé què la veig, la versió original i el sàpiga es captar. Té accents, temà de costums, temà de culturals, que són països molt grans, i que el sud, el nord, té unes referències molt matisos. Aquí també passa, però aquí potser, 8 països potser les hem fet tant, precisament per això, perquè aquí ho podem identificar molt més. Però, bueno, i parlant de pel·lícules així, amb aquest àmbit més europeu, no sé, amb el cap, podria dir, són lliços ilàgrimes, per exemple. Son lliços ilàgrimes, perquè fem una visió d'Austria i Alemanya, i demà és, amb aquest viatge final en globus, podem fugir, i de més, és un viatge no desitjat, però és un viatge, al final, un viatge per Europa. Ja, és que saps què passa que hauria de tornar a veure, perquè se'n va a fer molt llarga. Se'n va a fer molt llarga. Doncs mira que tu els musicals... Però, bueno, jo crec que té com aquestes dues basants, que molt ben s'enllaçen, però, dues pel·lícules, per dir-ho d'alguna manera, la pots veure com dues pel·lícules diferents, i les musiques clàssiques, és molt recomanable, estan molt bé aquesta pel·lícula. Julià, Andrius, l'ho aborda, vull dir, això està claríssim. Jo crec que és un actriu que aquí va marcar una mica l'abans i el després. Sí, tant, home, aquí és quan va a sonar fent ben fort, ja veia fet cosetes, però aquí és quan va sonar ben fort. Sí, sempre hi ha alguna pel·lícula amb la que destaques més i te'n portes el taquillazo. Clar. Jo, per exemple, en referència a les pel·lícules així, doncs més d'aquí d'Europa i tant, no sé si volies afegir alguna més raó, d'aquesta localització, però jo sí que volia fer, incapié, no sé, amb tot això del Brexit, no sé si podríem comptar el Regne Unit, però jo el conto dins d'aquest territori. I m'agradaria fer menció una pel·lícula que jo crec que és molt bonica i que val molt la pena, que és Noting Hill, que és aquesta pel·lícula de Hugh Grant i Julia Roberts, que és una pel·lícula d'Amor, de 1999, de Regne Unit, que anar a la història d'aquest venador de guies, que de cop i volta coneix una actriu famosa que entra a la seva bútiga de guies. Jo crec que és una de les pel·lícules que quan viatgem a Estats Units, ahir a Regne Unit, perdó, quan viatgem al Regne Unit, a Londres, i tu creus que aconsegueixen anar a Londres? Sí, concretament a Londres. Quan vas a Londres, jo crec que una de les coses és anar a Porto Velo Road, anar també a Noting Hill i veure els seus carrers i veure aquelles cases de colors. És molt maco, és molt bonic, i aquesta pel·lícula, jo crec que ho capta molt. I capta molt el que és el dia a dia, la cotidianitat l'ondinensa, i això crec que també val molt la pena. Sí, home, jo crec que els cinemes, en general, ha fet molt pel turisme, també, en aquest sentit. Clar, pel que comentava abans que volia viatjar les localitzacions que mostren les nostres pel·lícules que parides. Fa moltíssim, fa moltíssim. No és el mateix veure quan s'ha posat de moda en el seu moment les localitzacions del jugador de tronos. També. A Girona, per exemple. I veus les escales, aquelles, i dius, vale, però sí. És que els efectes especials fan molts també. Tenen molts efectes especials en el context. Però, bueno, a part d'això, aquest turisme que mou els cinemes, és impressionant. Ara defensen una mica Girona, perquè aquelles escales són apoteòsiques. No, no, no. No he dit el contrari, el contrari. O sense efectes, m'ho diria. Correcte, correcte. Però sí que és cert. És molt bonic. És molt bonic. Però no, d'ella, el fet d'això, no? Jo crec que, si no coneixes Girona, el turisme de Julgo de Tronos vaig a veure aquelles escales, per exemple. Correcte. I tu vas-te amb un encant de ciutat molt millor que el que no vas saber. Ja, també és veritat. I això també es d'agrair, eh? És a dir, sí, vaig a veure aquestes escales, però són aquestes escales acabades. Sí, sí. I les veus, i tenen molts efectes, i tenen moltes coses, perquè, evidentment, és una història fantàstica, temporal i tal. I llavors, és com que es veu d'aquell context. Aquesta és la gràcia. Però, quan veus aquesta localització, pots descobrir una ciutat molt millor del que es veu. Estàs veient un percent de tota la ciutat amb només un element concret. L'ideal seria viatjar localitzacions que no només tinguin un element concret per visitar, sinó que tinguin tot un patrimoni, tota una cultura, i tot que, de fet, quan viatgem, a part del cinema, quan viatgem nosaltres, es veuen tot el que podem veure i tot el que podem descobrir. Això que deies, per exemple, dels detalls aquests, que al principi no hi havies caigut, però un cop hi ets allà, doncs mira, descobreixes coses noves i està superbé, això. I clar, una altra de les coses de les pel·lícules d'aquest tipus de pel·lícules de viatges són les road movies, no? Jo estava pensant exactament en el mateix. Sí, sí, exacte. Jo crec que hauríem d'arrancar, hauríem de parlar de road movies. Jo crec que pareixen precisament per això. És un factor, vull dir. Pareixen precisament per això. Pots explicar en un trajecte, en un viatge. Exacte, perquè anem només a un lloc si pots viatjar amb molts altres. Clar, la més recent, per exemple, és un green book, no? Sí, perfecte. Tenim aquest road movie que ens va mostrant diferents espais de Nord-Amèrica i ens ho fa, juntament amb Toni Lip, el personatge encarnat per Vigo Mortensen i també margeixar la lli entre altres actors i crius que treballen en aquesta cinta. Jo crec que és una pel·lícula que està molt i molt bé. Va guanyar l'Òscar en el seu moment, el millor guió original, la millor pel·lícula, el millor actor de repartiment, etcètera. I crec que és una pel·lícula que també val molt la pena per fer aquest hincapia. Fins i tot, aquí al Raül potser entrarien defensar-me un bohímien rap sodi, potser. Perquè... Ja sé que no li tens molt de carinyo en aquesta pel·lícula, però és un road movie, però podria ser un road movie o no? Jo no la compta, ja com a tal. Potser... Sí, té uns segons quines següències, però no, en deu dir no. En principi no és un road movie. I un, per exemple, un viatge a Dargelling? Viatge a Dargelling sí, podria ser un road movie. És un road movie. Clar, perquè per ser un road movie, quins són els factors, els elements... Aquesta pel·lícula, aquesta història, succeixi al llarg d'un trajecte, al llarg d'un viatge, en un desplaçament. O sigui, no estàs en una localització fixa o en una situació, sinó que vas fent el mateix recorregut amb els personatges que, evidentment, normalment van evolucionant en aquest viatge. I potser és un exemple d'una pel·lícula de un road movie moltíssim. Vaig seguir-ho de molt. Una pel·lícula del 2006, que és la pequeña Minsanche. Ah, sí, ja sé que n'és. En la pequeña Minsanche, no sé si l'heu vista. La vaig veure, però em vaig adormir tota la pel·lícula. Ostres... Perquè tenia molta son, no? Sí, correcte. El cinema de la facultat. No és l'origo mortensen, oi? No, no, no. És una pel·lícula que, per mi, és molt divertida, descorribla, perquè... No sé, tot això és essència, és una pel·lícula familiar i, a més, et parla sobre una nena que vol ser miss, d'un concurs de belleza, i... han de recórrer tota la família per donar-li aquest capritge a la nena, que, no sé, deu tenir uns... 8 anys, com a molt, volen... No treure-li aquest son de ella, de ser miss, i recorden tots els estonits d'una punta a l'altra, amb una furgoneta, tota la família, amb l'avi i tot, amb una furgoneta que no arrenca, que... Sí que funciona, però el que és arrencar no arrenca, per tant, han d'empènyer que de vegades que apareixen la furgoneta, han de donar empènyer a la furgoneta perquè comenci a arrencar i comença a tirar. Per tant, una de les situacions divertides passen moltes coses a la pel·lícula que em va semblar molt divertida, però aquesta veritat, em semblava molt curiós, al fet que cada vegada que apareixen, tots han de baixar la furgoneta, tots comencen a empujar, però que, quan comencen, tots han de començar a córrer per anar a africar la furgoneta amb marxa. A l'avi inclòs, sí. Una situació gòmica, sí. I és una pel·lícula que hi ha, és molt... molt dolça, molt tenda, aquests punts de drama, i jo s'ho recomano molt, si voleu una dot movie en aquest sentit, jo la recomano, és divertida. No hi ha com un autobús croc. Bueno, és una furgoneta. Ah, és la furgoneta. Ah, va, no sé per què pensar que era un autobús. No, és una furgoneta. De l'estil del fiat o un autobús. Està allà, amb els metalls. Exacte, exacte, una vols vaguen. Sí, sí, sí. Jo ara recordo la memòria, però jo et pinta una cara vell d'aquelles. Volia dir això, però no sabia. Dani, els petits estals estan bé, però tampoc cal filar que els cal. Tampriment. Amb l'amistat i Matxim, de descobridor, una mica així. Exacte, exacte, és que... Ah, sí? Correcte, també. Doncs parlant de Rodmovies, jo tinc una que... A mi, mira, és una... Telmayo Luis. Sí, no, no. Ah, també, eh? No l'he vist, no l'he vist. És una pel·lícula. Sí, té bona... bueno, la puntaré, la puntaré. No, la que us volia comentar és del 2015, una dura de 99 minuts, i estic parlant d'una pel·lícula unamericanada, una americanada, vull dir. Jo crec que és d'aquelles pel·lícules per veure per passar l'estona, i jo vaig anar al cinema i vaig passar a teta, que és Vacaciones. Bueno, tu passes bé. Jo vaig passar molt bona estona, i... Ja, tia, que no sé ni quina pel·lícula és aquesta. No saps de què és. És una pel·lícula bastant gamberra, és un humor bastant gamberro, rotllo americampà i una cosa així. És un humor així, rotllo ademçalment, perquè ens entenguem, i tenim el pare, de fet, estem sentint la banda sonora de fons, el pare, que és el Rusty, que decideix donar una sorpresa a la seva dona i els seus fills preparant un viatge a través del país, fins a arribar al parc d'atraccions preferit de les famílies estadounidenses, el Wall-A-World. I allà, doncs, és aquest viatge amb un cotxe horrible, un cotxe lletjíssim, un cotxe d'aquests, un bono volumen, i van passant coses amb els joves de la família, van passant tot de coses que, bueno, fan una comèdia entretinguda, absurda, i molt exagerada. Només dic que el actor protagonista, el Chevy Chase, si no m'equivoco, va ser nominat a pitjor actor pels premis Ratsi. Per tant, hem de tenir en compte la gravetat de l'assunto, però també va ser nominat a pitjor actor de la família Pris Brosnan per Mamma Mia, que és un dels musicals que també són de la presència. Bé, és que clar, va tenir molts problemes al rodatge per cantar Pris Brosnan. Vull dir, hem de tenir en compte que no és un James Bond, és un James Bond. Bueno, podria dir uns quants millors, de James Bond. Bueno, ja, ja, però bé, però ha sigut un James Bond. A una referència li he matat. Sí, sí. També un Cinconery, també va ser un 007, però bueno, en aquest cas, Pris Brosnan, se li va fer canta i ell ja va dir que el lloc de cantar no era el seu. Evidentment, autotune per un tubo. Quin remei, no? És el que va passar, i de fet se li nota, en alguns punts de la pel·lícula, que pateix, pateix a l'hora de cantar. Però encara ja així, doncs és una pel·lícula que jo crec que va arrasar en el panorama musical, perquè va arrasar aquesta pel·lícula. Jo, sincerament, a mi m'agrada molt i tinc molt bon record d'infància. També ens va molt bé per lligar-la amb aquest cinema de viatges, perquè tenim aquestes illes idíliques, aquestes gringues. Viatjar a Grècia, ve de gust, quan veus la pel·lícula. Molt de gust. Sí, sí. Amb totes aquestes cases blanques, edificacions i tot, que abans ho has dit Dani, i m'ha vingut el cap, i no sé per què no ho he dit, però quan viatgem, és curiós com ens fixem, com estan construïdes a les cases de les diferents països, dels colors i de les edificacions i tot, perquè encara que viatgem per Europa, per exemple, són països amb cultures diferents i les edificacions són també superdiferents, perquè m'he recordat, quan has dit això, de quan vaig viatjar a Noruega, per exemple, que les cases també són superparticulars o a Bèlgica, a Bruja, i tot això també. I és molt curiós com una simple casa, una edificació de tal qual on viu la gent, a cada país sigui tan diferent. Totalment, totalment. Jo crec que és una de les coses, quan estem en el nostre dia a dia, tendim, no sé si us ha passat a vosaltres, però jo a mi, amb aquest confinament, quan vam sortir del confinament, era anar pel carrer i dir, ostres, quines façanes més guapes! Porto 20 anys vivint aquí i no m'havia fixat aquestes façanes tan boniques que tenim. És l'afecte malí, que deia, de tancar-te en el teu lloc, en el teu espai, i quan anem a fora, ens fixem, perquè ja vas a fixar-te, perquè ja que viatges, et vols fixar, ja que he viatjat, vaig a fixar-me en les coses. Jo, quan viatjo, per exemple, una de les tradicions que m'agrada seguir és clasificar el lloc per olor, és a dir, lligar-li un olor. És que les olors, ojo, es queden a la memòria. Ja li has trucat al volt. Sí, sí, li agrada, li agrada. És que les olors, l'encanta això de les olors i les espelmes, si un dia heu de fer un regal, consulteu, consulteu. Jo crec que hauries d'obrir una botiga d'acessorament. Si tu veieu la quantitat de gent que està obsessionada amb aquestes coses, jo no soc res. Jo soc com els munkos. M'agraden, però hi ha gent molt més malaltissa en aquest sentit. Doncs sí, no, totalment. El tema de les olors és una cosa superimportant. No deixa de ser un sentit. I en aquest cas és molt important. Quan viatgem, perquè a vegades intentem acaparar-ho tot. Quan viatgem, allò de dir, ostres, és que tenim 5 dies per veure-ho tot. Com ho faig? Com ho organitzo per veure-ho tot? I no us ha passat mai a vosaltres que vas tot allà organitzat per poder-ho veure tot. I et frustres moltíssim. Tens el temps que tens. Llavors, a finales, és complicat. A finales de fer sacrificis també. És a dir, hi ha coses que puc veure, unes altres coses que no. A finals d'un sacrificis, com tot. I mira, si no dona temps de veure-ho tot, sempre ho pots deixar per un altre ocorre. Jo sempre dic el mateix. Amb aquestes coses, jo sempre dic el mateix. Així tinc l'excuso. A tu, Nadi. És important deixar-te algú per veure-ho. A mi la gent m'ho diu molt, això. Perquè així tens l'excusa de tu, Nadi. Totalment. I si no t'ha agradat, doncs això. Doncs hi ha milers de països per visitar. Correcte. Home, hi ha pel·lícules, parlant de pel·lícules, que viatgin molt, que recordin molts països o molts països o molts jocs. Hi ha moltes, també. I, a més, hi ha moltes, també. Hi ha moltes, també. És el primer referent que em ve al cap. No és tan una pel·lí, sinó la història en general. Sí, evidentment. Després han hagut pel·lícules. Però sí, m'acona una mica, això, sense viatjar. Vam de l'altre, de recordar tot el món, sense. I, a més, crec que és un gran referent, en aquest sentit. Però no només això, tenim unes altres pel·lícules, o, inclús, sagues, que també fan aquest recorregut, que em dieu de l'Indien Allons. Més que recorda... És un viatge a l'aventura. Un viatge a l'aventura, i a l'Amèrica i tot, en aquella quarta, per dir-ho d'alguna manera. Sí, que... Però això dic, que... Uns viatges així, jo crec que... que em voltin per tot el món, però m'està venint al cap a atrapar-me si pudes. Ostres, també, a atrapar-me si pudes, amb Leonardo DiCaprio i Tom Hanks. Leonardo DiCaprio i Tom Hanks, una pel·lícula de Steven Spielberg, que per mi és molt guai, també aquesta pel·lícula de aquesta història real, d'aquesta Fran... que usurpava... identitats, per poder viatjar per tot el món, i per poder fer el que vulgués. Home, és un gran referent, que a l'Empai de tot el món intenta anar a veure si el pot casar. I un aterrizar com ho podes. Que això ja no és ni viatjar, és estar a punt de viatjar. Aquí ja no en tenia ni tan sols amb Rotmobis que potser podria ser, també, una mica. Jo crec que ja podríem deixar una mica davant del tema del Rotmobis, però en aquest sentit, evidentment, podem tornar-hi quan vulguem, perquè el cap i la fi és un gener de més, i està claríssim. Si anem saltant d'un lloc, un altre. Però jo crec que a Aterrizar com ho podes, és un referent de la comèdia, i és un referent d'aquest... intent de viatge, i, bueno, aquest... no sé, aquesta bogeria, aquest... Jo crec que l'excusa, aquest viatge, és l'excusa dels fars, per fer aquesta pel·lícula en què... bueno, explotem la bogeria total, no? Totalment, totalment, sí, sí. D'aquelles pel·lícules, que estan ensagradant, que es deia, simplement, avió. Sí, sí. I la van posar com a teorista, com ho podes. Que dius, en serios, dius avió. Sí, és plain. Va haver-hi una temporada dels 90, que si, com que hi hagi una pel·lícula, no es deia com ho podes, com ho podes, no valia res. Sí, sí. O... ahí, és que ara m'he begut lo de soñando, soñando, tindré patirando. Sí, sí, sí, totalment. I si ens anéssim al gener de l'animació, què en podríeu dir? De viatges. De viatges, jo crec que un dels viatges més idíl·lics en aquest sentit, més dramàtics, també per un altre banda, es podria ser el de App. Correcte, correcte. Aquest viatge. Tant el viatge que em fa, que fa a la memòria, en un inici, com després, tot aquest viatge que em pren amb aquesta il·lusió, de poder fer aquesta... I sobretot el tema de... de viatjar a qualsevol edat, perquè tenim el protagonista... Correcte, sí, sí, sí, sí. Ja crec que té l'A8 antenna a l'inici de la pel·lícula, i per què no? Compleix el somni que va tenir amb la seva dona, i el compleix no només per ell, sinó també per ella, però també per la seva dona, perquè això és una llengua dura, clar que sí. Jo crec que et donem una mica a l'inici que parlàvem de Meli amb el seu pare. Correcte, sí, exactament. Jo crec que estem veient en aquest personatge en altra vegada, que... que em no dic si és que... que et troba el cor, ja només amb el viatge, sinó amb tot. Amb l'inici, amb tots, sí, sí. La filosofia és que l'important no és el fi o l'arribari, sinó el viatge. És el que aprenem. I jo crec que en el viatge aprenem molt més. Quan inclús que aprenem, que podem aprendre molt. De fet, aquesta és la lliçó que s'emporta el... És que ara no me'n recordo. El Carl, crec que es diu, que encara que amb el seu matrimoni no pogués realitzar aquell viatge a Sud-Amèrica, el cap al final de la pel·lícula... A veure, no sé si es dic fent spoiler, però... Has tingut temps de veure. Ja tothom avisava. El que s'adona és el que estaves parlant ara mateix, que potser no van poder viatjar, potser no van complir el seu objectiu, però la vida que van viure junts no se la treu ningú. Clar, és el papadàdolo que li ha donat tota la cosa. I el que l'ha fet feliç, cap a la fi. Totalment. De fet, va ser una pel·lícula que va estar guardonada per dos premis d'Òscar, un d'ells a millor pel·lícula d'animació i l'altre, a millor banda sonora, que l'hem sentit de fons. I l'estem sentint de fons, eh? Correcte, que l'estem sentint de fons. De Michael Giacino, sempre li canvio el nom, aquest home, a Capuchino. Per tant, una gran referència d'animació, però també ens podríem anar a l'Ànime, no?, perquè podríem parlar d'un viatge de Chihiro, la Lleida, que jo crec que quan parlem d'Ànime en aquest programa, sense dubte, se me'n va al cap a tu, perquè jo crec que tu ets una gran fan de l'Ànime. I de l'Estudio Ghibli, i de les espelmes, no? Totes de relació. Si ho podries posar, si això és fils dates, si això és fils dates, amante de les espelmes. Amante de les espelmes. No, no, poca conya. Una de les webs, perquè hi ha dues webs, una de les webs on adquireixo aquestes espelmes, hi ha un apartat que es diu Wonderlist Collection, que és de diferents parts del món, i són aromes que transporten a diferents ciutats, i tenim Londres, Bruja, jo tinc la de Bruja, que volora com a waffle de chocolate, belga, o sigui, és brutal, és brutal. I això està a Londres, Indi, diferents ciutats de diferents capitals, sobretot de diferents països, i està molt guai, la veritat. I sí, parlant de Chihiro. Winnett Paltow també li agrada en les espelmes d'Aulós, així. Ah, sí? Sí. Sí, sí, estudieu això. Les vas gotar, va fer una web i les vas gotar. La trio? Sí, sí, i vas gotar les espelmes. Winnett Paltow? La trio. Winnett Paltow, la trio. Busqueu-lo, aquí ho deixo. No es donaré més pistes. Ho investiguem, en veritat. Si no ho he sentit poble d'això, que has gotat les seves espelmes, no. Sí, sí. Continua, continua, el viatge de Chihiro. No, el viatge de Chihiro, sí. És un exemple de pel·lícula que no et fa viatjar a un lloc concret del món, en tot cas, Japó, que és on necessituen, normalment, la majoria de pel·lícules d'Estudio Ghibli, excepció d'El Castillo Ambulante, per exemple, que com està basada en una novel·la europea, doncs, el lloc de localització, crec que és d'Itàlia o algun lloc d'aquests, no sé, algun lloc europeu o austri, no sé, ara mateix. Però el cas és que el viatge de Chihiro no crec que es refereixi tant a la localització on et fa viatjar, perquè repeteixo, només és Japó, i després tenim tota la zona de les aigües termals i on se llotgen totes les criatures i tots els monstres d'això, sinó que és viatjar cap a la cultura i el folclore japonèsos, oriental, que aquí... Aquest és el gran viatge que fa. I no només això, sinó també el viatge personal que fa la protagonista, de conèixers a si mateixa, perquè hi ha algun moment de la pel·lícula on li canvien el nom, i gairebé se n'oblida del seu primer nom, el seu nom veritable, i ha de passar per tot aquest procés i per tota aquesta transició, i jo crec que també pel·lícules d'aquestes que fan viatjar, no només literalment, sinó també metafòricament, també s'han de tenir en compte. Sí, a mi una cosa que em fascina de l'ànime és la bona pinta que té el menjar. Això sempre. Té una pinta tan deliciosa al menjar, però tot, i és al·lucinant, sí, sí. De fet, fent aquest repàs del viatge de Chihiro també volia comentar, sortint una mica de tot això, volia obrir un petit debat molt cur perquè ens queda poc temps, però Cristófer Nolan també ha fet moltes pel·lícules però, clar, viatges en el temps. No viatges, ai, no parlaràs d'interestela. Podríem parlar de viatges en el temps, també, com a referència en les pel·lícules de viatges. Què opineu? Home, no deixar-se un viatge. Exacte. Però com a mínim, jo el concepte que et tinc de poder viatjar amb el cinema no és precisament un viatge en el temps. Suposo per... Perquè no està el nostre... És el material, no? Si tu en parles de Japó, potser no està, però en algun moment sé que podré, o puc, tinc oportunitat de poder anar, no? En el temps. M'agrada molt les pel·lícules de viatges en el temps, però m'interessa poc aquest viatge en el temps. És bastant impossible. Però al final no estàs gaudint aquest viatge, estàs en el present. O gaudir el passat o el futur. És un viatge més des del fictici, des de l'entreteniment, que no pas de... Doncs potser això ho podria fer, no? Perquè si estigués a la nostra... a la nostra mà, viatjaríem en una època pre-covid, no? Jo em quedo bastant amb el missatge... O post, o post. I ja tot és de sobre. Per veure què ha passat, també. Jo em quedo bastant amb el viatge, el missatge del Raül, no? Viatgem, ni el passat ni el futur, si no, viatgem al present, no? Gaudim del present per poder viatjar, perquè si no és que no podem viatjar, si no estem en el present. Potser està tota la vida pensant, ostres, aquell viatge em va agradar molt. Sí, bueno, aquell viatge em va agradar molt, però ja el tens. Vés a buscar un altre. Una altra, vinga, una altra. Potser sempre està a l'opció de repetir-lo, però... Però això no t'ha de tancar, perquè hi ha altres destins. Totalment, totalment. Ens hem deixat anar al Tinté moltíssimes. Los viajes de Gullibé. Depèn de la fantasia. Sí, sí, aquí podem tirar del carro molt. També. Abans parlàvem de la... Julia Roberts, també, un comer Reza Yama. Que aquí et ha passat una cosa molt curiosa, i és que... El Raül ha fet la traducció en el Google traductor de comer Reza Yama, Eight Pray and Love, i el traductor en català ha dit, reza, reza, reza, reza. I Yama, m'estressa. Perquè, clar, clar, m'ha dit clar. Clar, clar, clar. Té que tenir la traducció, la traducció literal. I també una de les pel·lícules com de viatge per excel·lència és la vida secreta de Walter Mític, que si tinguéssim aquí el amic del programa, el Roger Berso, jo crec que la defensaria molt, perquè és un nen mandat. Jo vull acomanar les pel·lícules molt gràpidament, que no entrem bé, ja està, tampoc. Deixeu-les aquí a sobre de la taula, perquè si les teniu a l'apogada, a veure, que tot està il·luminat. No ho recordo aquí, no és el director, el protagonista s'ha llegit. Que parla sobre... Fa dobles lectures de l'Holocaust i de més. És un viatge, és una mena del rock-movie també, des d'Audessa fins a Ucraïna. I és molt, molt, molt... interessant, aquesta pel·lícula. Punts molt divertits, també. I un altre, que és molt més actual, que he vist aquests dies, que és la segona part de Borat. De Borat? Ah, molt. Què tal, Bé? Em van agradar. Em van agradar. Em van agradar. Em van reciclar molt de la situació, molt curiosa. Segurament perquè fa anys vaig veure de la primera part... Bueno, sí, són escandalors en segons quines coses, ja busco una mica això, no? El tocar segons què? Jogant a una pel·lícula... pel·lícula gravada com en Càmera oculta, per dir-ho d'alguna manera, en algunes de les escenes, i en aquesta jugo una altra vegada el mateix, que és molt irreverent tot el que tu vulguis, però al final té un joc molt actual que crec que va ser molt divertit. Em seixavarà un coin, el actor que podria haver sigut Freddy Mercury. Doncs jo t'ho hauria comprat, mira que et dic. Sí, sí, ja ho sé, que m'ho hauries comprat, ja ho sé. Jo últimament, per fer un ultimàtum ràpidament, un Àngeles i Demonios, ja que parlaves de segones parts, jo crec que és una gran segona part. A mi m'encanta, m'agrada moltíssim aquesta adaptació del llibre de Dawn Brown, amb Iwan McGregor brutal, amb un Tom Hanks, i amb una història plena d'en Can, plena de trapicheos en el Baticà, de la religió, i em va semblar exquisita, i a mi és la meva preferida de la saga. Bueno, però si has de parlar de viatges, és el codigo de Vinci també. Sí, totalment, el codigo de Vinci també jugues en París, en França, en altres localitats. Doncs molt bé, una vegada més, una setmana més, se'ns ha acabat el temps. Avui ha estat aquest especial de viatges a la Gresca, aquest especial de cinema de viatges. Gràcies, Laya, per la teva gran feina en els controls. Gràcies, Raül, també per ensenyar-nos. Com a bon tècnic, el Raül ens ha estat ensenyant a fer aquest aprenentatge monitoritzat de tècnic de so, que també s'agraeix, Raül, gràcies. I, com sempre, no us anuegueu amb les crispetes. Tornem aviat. Gràcies, Raül. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.