M'agradaria que tinguéssim el programa de cinema català. M'agradaria que tinguéssim el programa de cinema català. M'agradaria que tinguéssim el programa de cinema català. M'agradaria que tinguéssim el programa de cinema català. M'agradaria que tinguéssim el programa de cinema català. M'agradaria que tinguéssim el programa de cinema català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. M'agradaria que tinguéssim el programa català. Uou, quina entrada, tu! És genial! No sóc fan dels adjectius amb els quals em descrius, però sóc fan dels noms que els hi fiques als especials que estem fent últimament. A veure, el de Hallowe Sanderson va ser del Raül, que no vull atribuir mèrits que no siguin meus, però sí que és veritat que cinema de Tirresca és fruit meu i de moltes hores del lavabo, com sempre. No va anar a lavabo el dia del Hallowe Sanderson. No, aquell dia li va tocar el Raül. Escolta-la ja, avui expliquem els nostres ullents. Tenim ganes de fer un especial, una mica diferent, un especial on puguem parlar de pel·lícules que siguin del juràcic, pel·lícules que tinguin que veure amb els dinosaures, per això es diu cinema de Tirresca, perquè volem dedicar-li als dinosaures aquells animals tan fantàstics que no hi són ja amb nosaltres. Que no els vam poder conèixer, perquè suposo que sabeu que l'aire dels dinosaures va ser molt, molt milions d'anys abans que l'Homo sapiens aparegués a la Terra. Totalment, o que Dami Eva aparegués a la Terra, depèn de la història que t'ha pogut creure, de la versió que m'hi està gradit. Però sí que és cert que avui anem a parlar d'aquests dinosaures i avui us faig aquesta pregunta que segur que us heu fet moltes vegades o us han fet moltes vegades. Quin és el vostre dinosaure preferit? M'ho he dit segur que tots teniu un dinosaure preferit, quin és el vostre, no? Doncs és que no sé dir-te els noms, perquè no soc un especialista de noms de dinosaures, però em quedaríem al triceratops, diria. El triceratops és aquell que té com una mena de escrut al cap, que és com el del Busca del Valle Encantado, és la protagonista. Bueno, no és el protagonista. No, mentida, mentida. És una de les amigues. El protagonista és el Tietos. No és el Tietos, és una de les amigues. Doncs el triceratops o bé el del Collal, que aquest sí que és el del Valle Encantado. No te sent la Lalla, i mira que estàs sonant. No sents el Raül? Estàs passant d'ell d'una manera molt forta. Només sabem que és perquè ets inestimable, senzillament serà per això. El triceratops. Raül, amb quina et quedes? Mira, potser no recordo. No recordo el nom. Són uns i ho situaré molt ràpidament. Hi ha una del ser de part, que comença amb un nen jugant a la platja, i surten uns petits dinosaures, petits, petits, petits. No recordo el nom, ja sabia. Després us ho busco. No són els veloci raptors. No, no, no. Són de butxaca. Després hi ha una escena més endavant, en què surten en el riu i tal, que quan surt un dels dolents, diguem per dir-ho d'una manera, que està pixant, quan surt allà amb un d'aquests dinosaures petitets de butxaca, riu d'ell, perquè és molt petitet, és un. Fins que comença a sortir tot, hi ha jo críters, tots a sobre. Doncs aquest, el nom. Tens una pantalla al teu costat, tens un ordinador, si vols seria un. Ara s'ho busco, però és per no callar aquí. Un dinosaure en mini a tu. Recordo aquest dinosaure, i em fa especial il·lusió per dir-ho d'una manera, perquè ja que surto, com deia, amb aquesta banda sonora, increïble. A principi, la veritat és que et volia frenar. Sí, jo també em volia frenar. No, no, el tema que deia és que volies que fos un programa diferent, i començàvem amb un Jurassic Park, que és algo molt típic, molt tòpic, però jo crec que no es pot frenar. Saps què passa? És una música molt, molt, molt, l'èpica, molt sentida. No hi havia que fer un programa de dinosaures sense ficar la música de Jurassic Park. Sí, sí, ja. Per no sentir-me malament. N'hi hauria molt, però n'hi hauria moltes que podrien estar molt guais. Per no sentir-me malament, la Llevidal, avui he posat la banda sonora de Jurassic World, que no és ben bé la de Jurassic Park, perquè és per Michael Cappuccino, el meu amic Michael Jacque Chino, que no és la... Jo ho vull dir, m'és per tant, era per no sentir-me malament. Però com és? Cappuccino o Jacque Chino? Jacque Chino, Jacque Chino. Exactament, va començar fent banda sonores de videojocs, que un dia podíem fer això. Ah, sí? Dit això, dèiem, aquestes dinosaures, que ara es buscaré el nom, que no el recordo, els recordo precisament perquè quan vaig llegir el llibre de Michael Cragton, de Jurassic Park, una de les primeres escenes que s'obtien en el llibre era precisament aquesta, i em va acceptar que l'haurem escatès per fer la tercera pel·lícula. I és aquesta petita escena de la platja i els dinosaurets, aquests petits, de Butxaca. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sabeu com a anècdota, sabeu que hi ha moltes, hi ha guinyos de diferents, a Jurassic Park, hi ha el protagonista... bueno, hi ha, perdoneu, hi ha un dels guardes de seguretat, que al final és dolent un doctor, perdó, hi ha un doctor allà a Jurassic Park a la primera, i un doctor que és dolent, que és així, grassonet, amb ulleres... No, no, Denys Netri. El Denys Netri. El doctor és informàtic. És informàtic, això. Ah, ah, ah, ah, ah, ah. Doncs, amb aquest personatge, Steven Spielberg, va aprofitar i va posar molts cameos, i és que hi ha moltes de les vestimentes que porta aquest personatge que s'assosiguen a vestimentes dels gunis. De fet, són vestimentes dels gunis que les van anar portant ell durant tota la pel·lícula, i és un cameo guai, no? Perquè vas veient diferents vestimentes que són les mateixes que dels gunis, però, evidentment... Ojo, ojo aquest, i ara comencem ja, tira molt, molt endavant, més d'on estem, que jo crec que està com estem, ja és suficient. Però no podeu d'haver estat, de vista aquest personatge, ja la seva història. La seva història, perquè algunes coses han sonat per allà que aquesta tercera part de la segona trilogia, aquesta Jurassic World 3 que ens quedarà, que algú de relació tindrà amb aquest personatge. Per el que hi hagi, eh? Una sortida trailer ni res, encara, no? No, però jo hi hagi alguna coseta, potser després són rumors d'internet, però si recordeu aquell personatge, el que passa amb ell, com vol trair John Hammond i... Totalment. Com el seu projecte, doncs aquesta del Barquim crec que tindrà la relació amb aquesta tercera, i de moment última pel·lícula. Sí, sí, la veritat és que molt interessant el que han fet, aquest riscàtic que han fet de Jurassic Park, amb aquest Jurassic World, perquè la veritat és que el que hem vist fins ara és meravellós. Vull dir, el que va fer Juan Antonio Bayona va ser molt interessant, una aposta molt arriscada, perquè Juan Antonio Bayona sabem que és un creador de mons, i la veritat és que va crear el seu món dins del Parc Juràcic, i va ser molt, molt, molt interessant. Però com dèiem al principi del programa, i jo no vull que aquest programa sigui un programa dedicat a Jurassic Park, perquè és, diguéssim, el tòpic, no? Està bé que sigui com una tidita, això, que ens ho tirem, rellem ràpid. Van fer una hora pesca, no sé si va ser la segona temporada o no, potser així, però està molt bé, i és inevitable poder haver de passar per aquí, però sempre... Podem transitar per altres llocs. Podem anar molt més enlloc. Però Dani, tu no resposta la teva pròpia pregunta. Quina és el teu dinosaure preferit? Quina és el meu dinosaure preferit? El Megalodon. El Megalodon. No, no és que sigui el meu dinosaure preferit, però sí que és una pel·lícula que donaria molt a parlar, no? Perquè és una pel·lícula una mica xunga. És una mica xunga. Però sí que és un dinosaure, ja. Sí, és un dinosaure. És un tauró dinosaure, no? És un tauró de... És com el... És el juràs. Bueno, aquí podríem fer diferents apreciacions, però... Sí, sí. Sí que és el que entenem com a dinosaure, comencem per aquí. Clar, a partir d'aquí, aquí podríem... Podíem ficar a Godzilla, no? Clar. Aquest dinosaure té una manera... una forma més antropomàfica, no? I el monstre de l'Agonès, què seria? Correcte. És que vindrem a l'Agonès. Clar, és que... No són dinosaures tal qual, serien com a monstres que tenen una similitud amb els dinosaures, no? D'alguna manera. A dis... dis... dis... dinosauritzat, no? No m'ha sortit la paraula, que és... Dinosauritzat? Això, dinosauritzat. Dinosauritzat. Això, una mica, a la franja, o sigui, al marge, és molt més petit, el que estem parlant ara, però és com si fossin... com si estiguessin parlant dels dracs, els dracs com a dinosaures, quan realment no ho serien, no? Ja, serien dues criatures diferents. Sí, d'entrar a una és fictícia... I la tres reals, clar. Jo crec que la màgia que tenen els dinosaures i que han tingut sempre i que es manté encara avui dia amb tant vius, per dir-ho d'alguna manera, és precisament això, no?, el que són animals que han existit. I llavors, al pensar que en algun moment aquestes bèsties han estat aquí i t'apitzen tot això, és el que les famílies més poderoses. I crec que han estat convivint a la Terra molt més temps que a l'humanitat. Sí, correcte, correcte. Millions i milions d'anys. I sobretot el fet que comentàvem abans que han existit i l'ésser humà no va coincidir mai amb ells, fa que la imaginació... Correcte. es vagi molt més enllà, no?, a l'hora d'imaginar-nos com serien a partir dels seus ossos i de totes les restes que ens han trobat. Però aquesta... aquest míticisme que tenen aquests animals, igual que quan els nens petits, nens petits crec que no els hi agraïm, els nens obres, no?, és forçat. Però que no els hi atreguin, d'alguna manera. Diuen que... Bueno, avui parlarem de diversos llibres, crec que jo, a part de Michael Creighton, evidentment, també podem posar la de... viatjar al centre de la Terra, de l'altre part d'Oi... A veure, no?, viatjar al centre de la Terra, viatjar al centre de la Terra... No, viatjar al centre de la Terra és de... Ah, doncs potser m'explica que equivocen. Això. De Azuconondoy. Ah, no, perdona, el món perdut. Això. Sí, el món perdut. Sí, correcte, el viatge al centre de la Terra sí que és d'ajuts verdes. És que ara m'estava quedant. El món perdut, el món perdut. El món perdut és alt de Azuconondoy. Podríem parlar d'això o podríem parlar de moltes coses. Hi ha un autor espanyol, que es diu Octavio López, que ha escrit un parell de llibres o tres bastant interessants sobre... sobre els dinosaures i la seva vida en el cinema. Hola. Sí, si no el coneixeu, és molt, molt interessant, aquest llibre. Primer l'escriure Cinezoico, que és un rapàs d'aquestes pel·lícules de dinosaures. I després, que fa bé, si jo crec que va ser... Si no al principi de la pandèmia, poc més o menys, va dir-te un llibre que es diu, a veure què et dic, fa un milió d'anys, fa un milió d'anys. És una primera edició, perquè és un primer volum, perquè en té hores de ser dos. Sí, tindrà més continuitat. Que parlen això de l'origen des de la primera pel·lícula que es va detectar sobre dinosaures, un dinosaure en un curt matratge, de... Ah, sí, amb sona, amb sona. Amb sona. I fins aquí, fins al 87. No era com estava fet d'animació, no? O eren personals? Sí, és una mena d'estat molt sonat. Sí, era un estat molt sonat. Les pel·lícules de dinosaures han passat, i aquí volia anar, no? Les pel·lícules de dinosaures han passat per moltes etapes. Per moltes etapes, sí. Per moltes etapes. Potser una de les més... que més s'han fet servir, perquè s'han fet moltes més pel·lícules, potser, amb aquesta tècnica, és aquesta, no? I tenim totes aquestes pel·lícules, com la deia, amb el món perdut, o viatge al centre de la Tierra, totes aquestes pel·lícules, que amb aquestes top-motion feien aquests dinosaures que tenen el seu encant, també, eh? Igual que passàvem amb King Kong, o que també tenen sortides dinosaures, i també anàvem amb els tírecs, i amb els altres dinosaures, també, no només amb els tírecs. Sí, sí, que el tírecs és com el rei dels dinosaures. Suposo que aquesta fama, portada des del cinema, també, o des dels mitjans. Bueno, de fet, hi ha uns molts documentals que han dit que hi havia un dinosaure que era encara pitjor que el tiranosaure, que no era... Potser no era ni tan gran com el tiranosaure, però que podia ser pitjor que ell, i que, de fet, se li ha creat molta fama, el tiranosaure, però, en realitat, no és tan com s'espera. I després, el que fan a Jurassic Park, doncs que la lien parla amb els fresquitos, que van fotent allà, tiranosaures nous, com si fos el nou iPhone 5, o el iPhone 12, vull dir, és clar, i el fet és aquest. És que, al final, aquesta creació de dinosaures ha anat evolucionant en aquest sentit, i ara faltaria aquest pas, aquest impas, fins als dinosaures, com, realment, científicament, es sap que eren, no?, que la majoria eren alats, tenien plomes, per dir-ho d'una manera. Sí, perquè, de fet, els ocells són els descendents dels dinosaures. I molts d'aquests dinosaures tenien plomes, i llavors, clar, ja tenim una imatge, fa unes setmanes parlàvem de les bruixes, que teníem una mitjana molt ben definida en el que eren la bruixa, i amb els dinosaures sembla pensar una mica en el mateix, que han anat evolucionant la seva imatge, d'un és el real, que, clar, ara tenim una imatge molt així de dinosaures, bàsicament per, com diem, Steven Spielberg, tal qual. Sí, per això, pel cinema. Pel cinema, perquè Steven Spielberg ha fet això, igual que tenim els velocis raptors de dos metres, i els velocis raptors van existir, però els velocis raptors feien no arribava un metre d'alçada. Sí, que passa que... A veure, també el cinema té el component d'una situació que... Ja hem fet una perfecta, el que passa és que Steven Spielberg, evidentment, ho va fer tan bé, va fer uns... Molt creïble. Tant reals, tan ben fets, que, evidentment, ens hem d'adoptar, evidentment, ens hem d'adoptar. I això, i a partir d'aquí, tenim moltes tècniques, tenim una tècnica que avui dia seria impensable, agafar animals és a dir, agafar una tortuga, posar-li una cresta, enganxar-la allà amb gola, i, hòstia, estem maltratant a l'animal, no? Seria com en pel·lícules caseres, dels típics nens que volen fer una pel·lícula. No, el Hollywood s'han fet, aquest tipus de pel·lícules, però això dic... Clar, evidentment, tot evoluciona per sort, no? Sí, sí, òbviament. I fins i tot això, hi ha els animatònics de Spielberg, i després, evidentment, el CGI, tot, però ja ha evolucionat també tot això. Sí, sí, clar. L'Ella Vidal, abans de que t'adormis, escolta una pel·lícula, tu, que t'hagi marcat la infància de dinosaures. A veure, no és exactament, no tracta de dinosaures com a protagonistes, però jo volia parlar avui, sí o sí, de noig i no el museu. Home! És una pel·lícula que, quan es va estrenar, tenia un bucle constantment a casa, veient-la, i és una pel·lícula així de comèdia, si no l'heu vist, surt a l'Am Sandler. Ah, no, és això. Sí, sembla molt. Sí, sembla molt, sempre els confonc. Home. Home, també. No sé per què sempre els confonc. Bueno, sempre hi ha, nen, aquests actors, ja sortíem del tema, sempre hi ha aquests actors, que... la teva ment, no sé per què, la teva ci, no? A mi sempre m'ha iau passat, els tinc una mica més, a mi també, sí, sí. No sé per què, tampoc s'assemblen tant, vistos una de les coses de l'altra, o la Natalia Portman i la Keiran Ailey. Correcte, que una vegada vaig dir, fins i tot una mema d'aquestes de internet, que sortia la mare del patxino, dient-li, l'altre dia n'hi ha, el patxino és això, l'altre dia n'hi ha. Mira, llavors no és només una cosa teva o nostra. Doncs sí, és una pel·lícula d'un pare, que el contracten per ser de guardat de seguretat d'un museu, durant la nit, i aleshores descobreix que per una cosa d'un faraó, diria, per unes gemes que hi ha, o un... Un faraó interpretat per Ramí Malek. Sí, correcte, és veritat. És veritat. Després d'aquesta gran aportació de l'Ani, descobreix que el museu, durant la nit, cobra vida pròpia. A vegades es va trobant amb tot d'elements, de figures que cobra vida, de tot hi ha... Tenim un Robin Williams, tenim el... Dupondike? Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Dupondike. Sí, té historie amb persones de veritat, de fet. No, amb les figures del museu. Sí, sí. En les figures de Serra i tot. Sí, sí, sí. No, la veritat és que tinc molt bon cor, molt bon record. M'ha quedat el ra per dir. Tinc molt bon record d'aquesta pel·lícula, i jo crec que és la típica pel·lícula que veus de nenit que és fascinant, de dir, ostres, jo quan veieu el museu sé bé què passa. Doncs m'encantaria que passés això, no? Bé, ja passen moltes pel·lícules, de fet. No, és al·lucinant, després tenim la sort que la nostra ciutat, que aquí al costat de Barcelona tenim museus impressionants, com el Cosmocaixa i d'altres, que sembla que estiguis realment en un museu d'aquest caïde, d'aquests museus així, que sembla que es mogui tot, però en realitat no es mogui res. Ja, ja, està tot plenajat. És una passada, sí, molt bona. Us volia explicar unes quantes curiositats, de fet, d'aquesta pel·lícula. Som-hi. Una relacionada amb els museus, òbviament, és una pel·lícula que està localitzada en un museu, i resulta que a la primera pel·lícula va ser gravada el museu d'història natural de Nova York, després la segona, el museu de Smithsonian, i per última, la tercera entrega es va gravar el museu britànic de Londres. Tot això té com a conseqüència que gràcies a aquestes tres pel·lícules, però sobretot gràcies a la primera, la pel·lícula va fer que l'audiència del nombre de visitants que anessin al museu d'història natural i en general a molts museus del món, o d'estats units almenys, s'incrementés concretament en aquest museu, la història natural de Nova York, en un 20%. A partir de la pel·lícula va haver-hi un creixement de 20% de gent que anava a visitar el museu. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Ostres, és un increment important, perquè clar, un 20%... Jo crec que és una cosa important que passa, no només per aquesta pel·lícula, sinó en el tema dels dinosaures en general, que és molt probable que gràcies al cinema i gràcies a la representació que han tingut els dinosaures, sigui més a curar de la realitat o menys. Gràcies a aquestes pel·lícules hi hagi gent que s'hagi interessat pel món de la paleontologia, per estudiar més els dinosaures, per interessar-se per aquest tema, i això es veu reflectit en la gent que va anar a visitar més els museus. I jo crec que amb els dinosaures ha passat una mica això, que gràcies a Jures i Parc, hi ha altres pel·lícules, sí que la gent s'ha interessat més, i això és important que passi no només amb els dinosaures, sinó també amb qualsevol altre tema que estigui reflectit en el cinema. No, i tant, jo crec que és això que gràcies a aquestes pel·lícules, com dius tu, aquest boom que ha d'haver per la paleontologia i demés, que ara que, bueno, si vols cobrar o fer-ho, com a mínim, és complicat, és complicada. Sí, això sí. I si a més dones amb un alt en gran, que t'expliqui allò dels raptors, i l'ungla, amb l'estómac i tal, com aquell nen de la pel·lícula, se'n treuen les ganes, la veritat. Ja, ja. I després, ja, per últim, per parlar d'aquesta pel·lícula, us volia comentar que en les tres entregues hi ha tres actors que van repetir paper, que van ser el Ben Stiller, pel seu paper de proteïnista, però després també el Logan Gunson, com el Baquet, i el Robin Williams, com el president Roosevelt. I resulta que dues coses curioses sobre aquests dos personatges és que el Robin Williams superpendra, superen sèrio, el seu paper, i va estar documentant-se, va estar fent una llarga investigació sobre aquest president per poder encarnar completament el paper d'una manera molt que es veies reflectit, la personalitat que tenia, realment, aquest president. Molt verídic, no? Per fer-lo el més verídic possible. Exacte, s'ho va currar molt. I després, és molt curiós, també, que a Logan Gunson originalment només anava a fer un petit cameo, però les primeres vegades que es va gravar aquest cameo, va agradar tant, va tenir tan bona collida, que van decidir donar-li molt més protagonisme a la pel·lícula, i així va continuar el seu personatge fins al final de la trilogia. Molt bé, és una bona portació, no? Perquè a Logan Gunson, també, aquest tipus de papers, jo crec que és en els que està més... Sí, i realment se'l veuen en su salsa, quan tu veus la pel·lícula. No, no, totalment. Tot i que hi ha pel·lícules a Logan Gunson que quan estan més humanitzats també és molt interessant, veure aquest actor que t'ensenya les seves vísceres, que és més visceral, que t'ensenya més que les pel·lícules de comèdia i tal, que molts actors els hi passa, però, per exemple, Robin Williams és el que tu comentaves, no? És un actor que sempre s'ho ha après molt. Sí, s'ho ha acudat molt. Molt, molt a pit, tot el que ha fet. Molt bé, doncs, bona arrancada. Molt bona arrancada, no? Sí, fins al final. Gràcies, Dani. Bona arrancada per ser inestimable. Sí, molt bona arrancada per ser inestimable. Dismà, quina pel·lícula tens tu en el record? De pel·lícules en el record. Mira, jo crec que la primera pel·lícula que tinc en el record em va passar una mica, com li va passar a Spielberg amb Jurassic Park, no? I és que jo us diria, us parlaria abans, heu parlat, heu fet un esbós d'aquesta pel·lícula, que és en Busca del Vall Encantado. Busca del Vall Encantado és una pel·lícula del 88, per tant, jo tindria uns 6 anyets, més o menys, i és una pel·lícula que vaig veure ben petit, que jo crec que és molt tenda, que t'arrenca somriudes i unes quantes llàgrimes també. A mi quedo tot. Sí, i, a més, feta consciència, és una pel·lícula més produïda per Steven Spielberg i Lluques, aquest combo, que només s'havia donat en el... ni nena Jons, fins i tot només s'havia donat en el combo. I, en aquest cas, els tenim com a productors amb una pel·lícula dirigida per Don Bluth, el qual no va tenir tampoc gaire marge de moviment, perquè tot el dia tenia el darrer de Lluques i Steven Spielberg. Sí, realment és com si ells hagués sigut els directors en les sombres. A mi el clar té i dient, això ho volies de canviar, això ho volien anar fora, això ho volien aquí. Sí, el director és Don Bluth, però... No sé fins a quin punt. És una pel·lícula que, en un primer moment, tant Spielberg com Jons i Lluques, volien que fos una pel·lícula en la qual no hi ha paraqués ni un sol diàleg. Que dius? Com Fantasia. Sí, correcte. És que Fantasia també ho havia portat per si dona temps després. Hi ha un curt, un dels curs que conforma que té a veure amb els dinosaures. Correcte. Doncs això, precisament per això, perquè tenien com a agafar la Fantasia, no volien cap tipus de diàleg a la pel·lícula. A nosaltres, en l'últim moment, van replantejar aquesta iniciativa i, principalment, en el públic infantil, van decidir que la pel·lícula no fos muda. Jo crec que més van ensaltar en aquest cas, com a mínim. Aquesta pel·lícula va ser un èxit en tequilla, també. Va ser la pel·lícula més tequilla d'animació de tots els temps, fins que va arribar, chapitxant-li per sobre, la sidenita. Ostres, és veritat que és donant després. Correcte. Aquesta pel·lícula va ser una pel·lícula que va tenir molt d'èxit, sobretot a Japó, també. El Japó va tenir molt d'èxit. Incluso una banda sonora que va tenir un fa molt en aquell país. I aquí vinc una mica a lo que anirem abans. Teníem un John Williams amb un Jurassic Park, una banda sonora increïble, molt bona. Però en aquesta pel·lícula tenim una banda sonora de James Horner, que és impressionant. És que James Horner feia unes bandes sonores molt tendres. Tenim de fons, de fet, una de les cançons originals, però anava precisament de les que estan cantant. De fet, he estat buscant les altres, però m'ha sigut impossible trobar-la al YouTube i al Spotify. Aquest era una mica el repte. El repte és que aquesta banda sonora mai s'ha editat en sí. S'han editat algunes parts de la banda sonora de la pel·lícula, però com a suïts, no com banda sonora completa. Si no està la banda sonora per escoltar-la. La banda sonora completa no està veritat. Volia fer aquí el lío. És bastant complicat. És una franquícia, perquè aquesta pel·lícula no ha sigut només una pel·lícula, sinó que hi ha hagut fins a 14 secueles. De què? De 14 secueles. Una sèrie de televisió i 8 jocs basats en els seus personatges. 8 videojocs, això. Una senquícia. No sabia que hi havia tants. La sèrie sí que la coneixia, però... Hi ha un món de pel·lícules. Com deien? A l'inici d'aquesta idea, per fer un buscador bai encantat, ho va afegir durant la producció de Fibal, el nou món, en aquell Steven Spielberg començava a produir animació, i ja veus el que va... Steven Spielberg va voler fer una mena de recerca de... Volia fer el seu propi bambi. I amb això, amb el piecito, com deien abans, ho va aconseguir, que suposo que és la que està veu que està menjant. Amb aquest piecito, i els seus amics, els seus personatges, estava Petito, Petri, Cera... I Puas. Aquesta pandilla de dinosaures, volia fer precisament això, una mena de bambi prehistòric. I tant va aprofundir en els seus coneixements, en la seva recerca de la vida prehistòrica, que es va empapatant, d'aquest museu de Los Angeles, en el seu distraterre natural, que finalment, uns anys després, tindria jo que... 5 anys després, de fet, tindria jo que aquesta gran juràcia park, que és el que se li quedava allà en el... en el tinter. Sí, que realment, el buscador l'hi ha encantat, és anterior, a Juràcia Park. Sí, és del 88, no sé si ho hauria vist. Sí, ho hauria vist. Doncs Déu-n'hi-do, una de les coses que, com sabem, sempre, Steven Spielberg, quan hi ha alguna cosa per allà, va fent, i al final... Va fent de les seves. Ho va aconseguint. En comentàvem, és una fantàstica, laia. Jo crec que és un projecte icònic de Disney, que va obrir moltes portes que coneguessin el que eren capaç Disney i su patrulla. Una mica era el que va obrir els ulls al món, i dir, ojo, que està Disney... Home, no s'hauria de dir-te, sí que ho veiem així amb els nostres ulls d'ara. Però la pel·lícula va ser un fracàs total, en el seu moment. En la seva primera edició, sí. Sí, el que va ser exacte, el 40, sí. Tan és així que, que si no hagués estat per Dumbo, després hauria caigut en bancarrota, o possiblement hauria costat més remuntar, almenys. Sí, la feina Disney sempre ha estat una mica així, no? Sí, ha tingut les seves etapes altivaixos. Exacte, i ara estem emlegats als Life Actions. No s'hi falten diners, però a qualitat... Bé, això és una mica més qüestionable. Doncs sí, a veure, Fantasia és una pel·lícula que és muda, precisament perquè fa servir la música, música clàssica de compositors coneguts, melodies molt reconegudes, com el Cascanueces, per exemple, que també hi apareix. Que és millor que la de Disney, no? Que mala que és esa pel·lícula. És xulguíssima. Ja veus, ja veus. Uf, no, no, no. Doncs en el cas de Fantasia, que ha estat dividida en diferents curs, que expliquen diferents històries, tenim un curt... Ai, curs, he dit, doncs, curt. Hi ha un curt, precisament, que té a veure no només amb els dinosaures, amb la creació de la vida a la terra, que aquest curt es diu la consegració de la Primavera, perquè precisament fa servir la música de la consegració de la Primavera, de Igor Stravinsky. Que precisament, com a curiositat, era l'únic compositor que estava amb vida quan es va estrenar la pel·lícula, i quan va veure com s'havia adaptat la seva música, no hi va estar gens d'acord amb el tracte que li havien donat a la seva peça musical, ni per l'orquestra, ni per com havien adaptat la història, perquè és que la història és completament diferent, com havia imaginat ell a l'hora de composar la melodia, i va estar totalment en de desacord, i no li va agradar gens. És com estic fent King amb el resplandor. Bueno, però estic fent King, no li agrada res de res del que fa a ningú, perquè el pobre està agafal. Ja, però ell té una justificació en algunes coses, perquè hi ha algunes adaptacions que són una mica dolentilles, però el resplandor és brutal. El resplandor és brutal, però també és brutal, Mary Poppins i la... No l'he vist encara. La seva escritora, és que ja no comentaré que no l'agicis, perquè em sembla una barració, però avui l'Aia, quan m'arribis a casa, te la mires. Com que sé que no ho faràs, tu seguiré dient, fins que ho facis, però també va passar en Mary Poppins, va guanyar Òscars, va guanyar popularitat per tot arreu, i l'escriptora encara va demandar-hi tot el Walt Disney per allò que havia fet, perquè havia posat música en el seu llibre. D'aquests casos en trobem molts, però fantasia és un d'ells. Fantasia és un d'ells totalment, perquè resulta que l'original anava sobre com es revia la primavera a Rússia, cosa que no té res a veure amb la creació de la vida a la terra, com comença aquest curt. Resulta que aquest curt està dividit en quatre frases. La primera és més abstracta sobre l'univers, sobre com es genera no vida, sinó més els volcans, com es va regirant la terra, perquè hi pugui haver vida. Aquesta és la primera fase. La segona fase és quan comencen a aparèixer els primers micro-organismes al mar, i per això les cèl·lules com es reprodueixen i tot, com es van multiplicant, com van sugirant, i el que he de dir, que aquesta part de petita em feia molta por, sobretot per la música, perquè era molt tètrica, i sempre m'havia de tapar els ulls per passar aquesta part, perquè no podia rebobinar cap endavant, sempre havia de tapar-me els ulls i... La mini l'ha ja. No, mama, no vull veure aquesta part! Això m'ho quedava per mi. Jo no volia etmetre que em feia por, desvié una mica la mirada i ja està. I després, la tercera part, com sugeixen els dinosaures, i es veuen allà tot d'espècies, els bilofígaptors, els ocells i els dinosaures en plomes, hi ha la famosa escena d'entre els triadonoseurorrecs, i l'altra dinosaure, que és a Rivíburg, que ara no recordo el seu nom, però que hi ha una batalla èpica, que és molt coneguda, de fet, els Simpsons van fer una paròdia d'aquella escena, amb el Bart i l'Elisa. I ja per últim tenim la quarta fase, que és l'extinció dels dinosaures. No hi apareix el meteorit en aquesta versió, sinó que és més que hi ha una insolació. Una insolació, i els dinosaures moren, no congelats, sinó de molta calor. De set, sí, de calor. Clar, perquè en aquella època no hi havia, no havia suscit encara la teoria, que havien mort per un meteorit i per congelació. No havia surgit. Es pensava que havien mort per insolació, i llavors per això ho van representar així. Ostres. I després que es veuen allà tots els escalets, dels dinosaures i tot, ja apareix l'aire freda de la Terra, i així és com acaba aquesta versió de la consegració de la primavera de Fantasia. I bé, la volia destacar. M'agrada molt que hagis comentat això, i a més també m'agrada poder agafar el vol, perquè em sembla molt bé, molt interessant, lligar-ho també amb la pel·lícula que us volia parlar jo. Jo us volia parlar d'una pel·lícula que es diu The Good Dinosaur, o com l'hem conegut aquí, Viaje de Arlo, el Viaje de Arlo, i de fet, en el Viaje de Arlo, parlen una mica d'aquest meteorit, però què passaria si aquest meteorit es desvies de la Terra i no et xuqués amb la Terra? Això és la premissa per la qual partes, aquesta pel·lícula de Pixar. Exacte, i de Disney també, jo crec. Disney, Pixar, i que aquest meteorit marxa, no passa per la Terra, sinó que passa de llarg, i llavors els dinosaures hi ha un moment molt divertit, que es miren allà, com si fos un estel fogat, s'ho miren com diuen, bueno, seguim la nostra dia, perquè tal. I bueno, la pel·lícula no deixa de ser com uns dinosaures humanitzats, són uns dinosaures molt humanitzats, i a mi això hi ha moments que em fa, fins i tot, respecte, que veiem una pel·lícula que els dinosaures parlen, i bueno, clar... Home, si no seria muda. Totalment, totalment, però com que després un dels personatges d'aquesta pel·lícula és un humà, l'humà no parla, l'humà fa sorolls, i els dinosaures es parla. Clar, sí, és al revés, han fet que els dinosaures desenvolupin com si fossin la humanitat, i en canvi, els que són els homosàpients són els animals. Correcte, correcte. I així és com va desenvolupant la història, en un inici que els dinosaures estan creant la seva família, estan creant també com una granja, i els veus allà creant una vida nova. I és bastant curiós perquè nosaltres... Un dinosaurio granjero, no? Això no l'havia vist a ningú. Són els herbívoros, no? És l'espècie del piecito, de fet. Sí, és l'espècie del piecito, si els herbívoros... Són com els dinosaures més pacífics, no? Sí. Com els han retratat, normalment? Sempre els han retratat molt pacífics, molt... De fet, és el primer que veu a l'engran, no? Quan veu a Jurassic Park, és el primer dinosaure que veu. És quan es treuen les ulleres allà, el moment de les ulleres allà, i el moment aquell que surt del cotxe així... És el primer dinosaure que veuen, sí. També perquè és el que té el col més alt, i és el que es pot veure més en la distància. No, no, aquell moment és brutal, és brutal, és brutal. Però sí, és un personatge que ha sigut protagonista en moltes pel·lícules de dinosaures, una d'elles aquesta. I bé, el viatge d'Arlo no deixa de ser això, no? Animació tope de Disney Pixar. Pixar? Pixar? Disney Pixar? Que tens ganes d'anar-lo? Vull pensar més idees, Dani. Disney-Pixar. Disney-Pixar. Disney-Pixar. A mi una de les coses que em flipa de Disney que últimament està fent molt guai és l'aigua. Jo alucino amb l'aigua de Disney. Té una manera de fer l'aigua, que és preciosa, vull dir. No sé, no sé, és molt bonica. Tu saps allò que estàs posant el pasebra per Nadal i fas l'aigua amb un tros de paper de... De plata. De l'umini. De l'umini del mal. Del bocata. Vaig a passar l'aigua. Vaig a passar l'aigua. Que és allà. Estan en un riu, ni els n'has d'anar. Estan una mierda. I després veus una pel·lícula de Disney i dius, hòstia, quina aigua més ben parida. I ho veiem a Frozen, ho veiem aquí. És al·lucinant com als dissenyadors, com als dibuixants. Una magnífica feina, com sempre. I és així. Sí que és veritat que a mi com està dissenyat l'Arlo. No m'acaba de fer com el pes. Moltes vegades li va passar. Que el disseny no li va acabar de començar. No em va acabar d'agradar com és l'Arlo. És a dir, jo crec que el volen fer molt diferent a la seva família, perquè destaqui. I crec que això és un error, perquè no sé, no m'acaba d'agradar aquest disseny que té. Però bueno, la història no deixa de ser una història d'amor odi entre el personatge humà i el personatge dinosaure, i que han de donar el millor d'ells per tornar a casa. Jo, com a opinió personal, hauria de tornar a veure la pel·lícula, perquè només la vaig veure quan es va estrenar. Però jo recordo en Ària moltes ganes en plan, és una pel·li de Pixar que guai, i sortir un pel de sabuda, perquè em va semblar una pel·lícula del Montón, i que feia servir recursos que ja havia vist en altres pel·lícules, com el Rei León, com My Sage, recordo. No sé quines escenes concretament, però sí que hi havia moments que deia, igual que el que he vist a, no sé què. Llavors la vaig veure a poc original en aquest sentit. Sí, que passa que al final, quan vas a veure cinema... Ja ho has vist tot, en realitat, sí. Jo crec que a vegades posem el gestor massa alt. No ho dic per tu, sinó, incluso per a tothom. Posem el gestor massa alt en aquest sentit. Vaig a veure jo perquè no ho sé. Vaig a veure a Pimba, que era moltíssim. Clar, clar, sí, ja vas a veure a Pixar pensant, ostres, Pixar, guau. Vaig a veure a App 2, no, no, si vas a veure a App 2, a posar a App 2, no? I quan vas a veure una pel·lícula, jo crec que hem d'anar una mica més obert de ment, en aquesta manera. Sí, ostres, a veure què em trobo. Clar, perquè al final no deixés ser un entreteniment, i simplement si aconsegueix això, per molt que faci servir recursos que ja han vist moltes vegades, és la manera com es fan servir sempre. És que ara que deies Ice Age, em recordava aquesta banda sonada de David Newman, que és brutal i que també parla de dinosaures. Sí, la tercera entrega de Ice Age. Correcte, correcte. Viajant a la prehistòria. Viajant a la prehistòria d'aquesta manera també podem conèixer els dinosaures, i que també tenim personatges superentrenyables en aquesta saga, i és al·lucinant la de vegades que ens ha fet riure Ice Age, com a mínim a mi en el cinema, la petita pantalla a casa, i també ha aconseguit DreamWorks, és? És Sky. No, és Sky, és Sky. Sky ha aconseguit que carriquem, que tinguem uns personatges entrenyables, i no sé si els vam fer fins i tot 4 o 5 pelis. 5 pelis que vam fer, correcte. Brutal, moltíssimes, i bé, han treballat una mica de tot, han treballat d'espai fins i tot, crec. Sí, han anat a tots els llocs que poden... Ciel o tierra, mar, de tot, vull dir. La tres dels dinosaures era un viatge en el tiempo, crec. Que anaven per l'aire dels dinosaures. Al final, això és un recurs que també s'ha fet servir en tot el cinema, en els dinosaures, també. Hem vist pel·lícules de... sobretot pel·lícules d'acció real, per dir-ho d'alguna manera, tot i que eren els dinosaures, i en tota la majoria, en Star Motion, com diem abans, hem vist dinosaures en l'espai, hem vist dinosaures a la gran ciutat, hem vist dinosaures per tot arreu. És molt curiós si penseu en el fet d'això, no? Perquè en els anys 50, 60, va haver tot aquest boom, que sí que pel·lícules d'aquesta fantàstica, d'aquesta índole, secundades per a un estiu en espel·lo en els 90, i la resta, més o menys, estem tirant a l'animació. És un recurs molt més... molt, molt deable, potser. Més assequible per portar un dinosaure, que és una criatura molt més... Clar, perquè al final, el que estem fent és precisament el que diem abans. Nosaltres, com a ésser d'una junta amb els dinosaures, mai van poder estar junts, per diferència de milions d'anys. Llavors, si fem una animació, al final, estem intentant entrar molt més en aquell món, nosaltres, una mica d'abans. D'això anà la imaginació. Aquí podrem tirar a moltes variants, i aquestes conjuncions, que també les han hagut, i jo us voldria parlar, per exemple, que abans que parlàvem de l'estiu en espel·lo, que el 93 ens va sorprendre, va sorprendre tot el món, les coses com són, amb el seu Jurassic Park, com veiem abans, en el 88, ja feia els seus pinitos, amb el Busca del Valle Encantado, al mateix año 1993, produïa també una pel·lícula d'animació, que era Rex, un dinosaure en Nova York. Ah, sí, correcte. És una pel·lícula que també està produïda per Steven Spielberg. Ostres, sí, ella està ficada en el tema dels dinosaures. Sí, hi va haver una vegada que se li va ficar això en el cap, i, al final, tot anava tirant cap aquí, que ja ho entenc, ara estàs buscant, aquí fent una recerca d'informació i un estudi complet, al final t'estan fotint coses, amb una pel·lícula, però amb una altra. Com deien, en aquesta pel·lícula, de Rex, un dinosaure en Nova York, doncs això, simplement, és un divertiment per als més petits, que, amb la seva doble sessió, si veiem després Jurassic Park, és com un boom. Clar, jo me'n recordo de quan era petit, al canal 33, hi havia una sèrie, que jo era una sèrie documental, hi havia prehistòric park, no sé si no en recordareu, jo me'n recordo perquè em flipava molt. Quan tu ets petit, jo era gran, ja. Ja, ja, ja, que ja ho sé, però que potser feies àping, potser, jo què sé. La cosa és que, clar, prehistòric park, és una sèrie que jo tenia superoblidad, i ara m'ha vingut el cap, que dic, hòstia, que fort, no? És una sèrie documental que anava sobre un senyor, que estava fent com un zoo, com un zoo en el món, en l'actualitat, i resulta que el tio es va muntar com un portal del temps, i era com una sèrie documental, eh? Era com un documental, tu estàs mirant, com un documental. Però amb persones de veritat? Sí, sí, amb persones de veritat, el senyor allà era el típico... d'això, doctor... bueno, més que doctor, era com el talentòleg i tal, i va muntar com una espècie de portal, on ell entrava al portal i podia viatjar al passat, i anava en format documental, anava investigant i tal. I llavors el tio, el final el que feia era que les bèsties, o els dinosaures, feia que els perseguissin, i llavors ell anava corrent davant dels dinosaures per enportar-se als al món, i així muntar com una mena de zoo, i que poguessin seguir vivint. Era una passada, jo me'n recordo... No me'n recordava un gastos. Jo me'n recordo que estava superflipat, jo, amb aquesta sèrie. M'agradava moltíssim quan era petit, era allà de diners. Si parlem de seris, de dinosaures, jo deia que era tira més enrere, vosaltres no la coneixereu, o potser sí, però a nivell de remake, la sèrie de dinosaures, dinosaudio. Que això era una mena de Simpsons amb dinosaures. Era un Simpsons, un pare de família, però això amb dinosaures fets de... Sí, sí, que era una mica especial. A mi m'agradaria dir que bé, bé, dient, tu no, mami. Sí, jo sé quina és. No l'he vist cap episodi, però sí que sé quina és. Perquè les típics vídeos de les sèries, com les finales mestristes, les sèries d'animació unital... Correcte, aquesta sèrie és que acaba com acaba. Un final molt previsible per una banda, però per una altra, que si has vist la sèrie, durant tots els episodis i tal, sí que es fa trist. Totalment, totalment. Aquest també serà un final trist, perquè hem d'acabar ja. Sí, sí, serà un final amb el cop final, ja caigui. Amb el meteorit, oi? Moltíssimes gràcies, Laya, Raül. Encara que no ha vingut del prehistòric, heu estat aquí una estoneta en el nostre estudi, has aguantat els meus insults, Laya, cosa que t'agraeixo. Mai se m'oblidarà aquest inestimable, però... Sí, la veritat que ho he fet amb tot el bon cor, però al final també... Has sortit el tiró per la col·latat. Em prenyo una mica, perquè ja saps que tu sempre em fas fascas, i ara també em surten coses lletges, però ja saps que jo t'estic... No sé res, ja em pencaré. Jo t'estic molt morto, saps? Mira, t'estic notant que et diré, si us plau, no te'n neguis amb les crispetes. Que vagi molt bé, adeu-siau! Venim. Va, va, va, va, va, va! Uh, la veritat és ver No hi ha ni un poc I'm gonna make a change More once in my life It's gonna feel real good Gonna make a difference Gonna make it right And as I turned up the collarbone My favorite went to court This wind is blowing my mind I see the kids in the street They're not enough to eat Who am I to be blind? Pretending not to see their need A sonar's disregard A broken bottle top And a one man's soul They follow each other on the winando Cause they got nowhere to go And so I know what you have to know I'm starting with a man in the mirror I'm asking him to change his ways And no my son's gonna bend in the club If you wanna make the world a better place Take a look at yourself and then make a change Na-na-na-na-na-na-na-na Uh-huh, I know I've been a victim of a selfish kind of love It's time that I realize There's love in your home I don't think it's love Could it be, could it be Pretending nothing I don't know Oh, well, oh, deep inside Somebody's broken heart And I watched out the view They follow the pattern of the wind you see Cause they got no place to be And that's why I'm starting with me I'm starting with a man in the mirror I'm asking him to change his ways And no my son's gonna bend in the club If you wanna make the world a better place Take a look at yourself and then make a change I'm starting with a man in the mirror I'm asking him to change his ways And no my son's gonna bend in the club If you wanna make the world a better place Take a look at yourself and then make a change I'm starting with a man in the mirror I'm asking him to change his ways And no my son's gonna bend in the club If you wanna make the world a better place Take a look at yourself and then make a change You gotta get it right, why you got the time You are gay, then you close your mind That man, that man, that man, that man That man, that man, that man, that man That man, that man, that man in the club If you wanna make the world a better place I just have them made by change. Uh, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Uh, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Una fiure a mi. Yeah, yeah. Yeah, yeah, la, la, la, la, la, la. La, la, la, la, la, la, la, la, la. No, no, no, no. I'm gone on me and I've changed. It's gonna be real good. T'ho m'ho... Change! Just leave yourself, you know You gotta stop with yourself Yeah, don't make that change! I gotta make that change today Yeah, don't make that change! You gotta, you gotta stop with yourself Oh, oh! Yeah, don't make that change! Don't make that change! You gotta, you gotta stop with yourself Come on, come on! You gotta, stand up! Stand up, stand up! Stand up and live! You stand up! Stand up and live! Stand up, stand up! Stand up, stand up! Change! Make that change! Eh, eh, business school, patrocina, aquest espai! Juliana, bona nit! Ai, saps aquell grup que deia les coses no són fàcils per ningú? Començo a pensar que tenien una mica de raó, eh? Qui eren? Ai, Toni Afon, us deien, aquella noia? Crec que sí. La canta autora de Mañor...