Pot enought. Durant la vida a un alem experienced iгрos i fears. La punctura... Badiu les s'enjuus, l'hora no va per tu. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia, perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe, a Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Ens agradaràs tant tu. Se s'hi dona sang només una vegada, que al cap de pocs dies ens comencen a faltar globus vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manca en plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a veure a eua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar, banc de sang. Prepara els teus ulls per gaudir del sol amb faderòptics. Ara emporta't les teves ulleres de sol graduades, des de 89 euros triant entre les nostres marques exclusives i defineix el teu estil personal, amb garantia total de protecció. Vine a faderòptics i gaudés d'una visió perfecta al sol. Dues persones al mateix sexe poden formar una família i educar un infant. Les escoltures familiars són tan diverses com les persones que les interen. Avui dia podem parlar de famílies monoparentals i de famílies formades per una mare i un pare, dues mares o dos pares. I català va legalitzar l'adopció per part de les parelles homosexuals al març del 2005. Les famílies formades per gais i lesvianes ofereixen les mateixes condicions per a la criança d'un menor que una parella heterosexual. De fet, els fills i les filles de famílies LGTBI no tenen cap necessitat especial, ni tampoc noten l'absència de cap figura materna o paterna, perquè perceben la seva família amb tota naturalitat. Les parelles homosexuals estan tan capacitades per educar els seus fills com les parelles heterosexuals. Molins de rei contra rumors. A l'exili d'Orià de Cooperació i Nova Ciutadania amb el suport de ràdio Molins de rei. Ràdio Molins de rei. La ràdio mostra. La ràdio mostra. Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al programa de cinema per excel·lència. Això és Cinema La Gresca, una segona temporada, però no pitjor. I estem aquí supercontents d'estar amb vosaltres. Avui un programa especial per fill que ja teníem ganes de programa especial. Un programa especial on ens acompanya, com sempre, la fantàstica. Ella és Laya Vidal. Molt bona tarda, com estàs, Laya? Hola, bona tarda. Se m'escolta? Hola. Sí, se te sent. Se te sent fins i tot a l'altra punta de la comarca. O sigui, que fluixa. Perdona, que no és tributant. Ara t'he fet un tasc a tu. És la primera tascada de la temporada que et faig. Vols dir què és la primera? Sí, jo no et faig més tasces. No sé què dir-te. No ets tan bo, com estàs? Molt bé. Has vist com canvi de tema, jo? No ets tan bo com vols semblar. No és el primer. No és el primer. Jo és el primer tasc que li faig. He de posar pa més d'una vegada. Un dia ens vam pagar i... Ho he de treure aquí al foet, avui. El foet, el espetec, el cas de Tarrabelles. Bé, molt bé. A la meva dreta tinc el Rau. Seria una bona ocasió, per treure la guai. Seria una bona ocasió per deixar-me parlar. Potser també, que ens ha presentat la gent. Gràcies. A la meva esquerda tinc la deia Vidal. A la meva dreta el Rau. Una barro davant meu. Ell és extraordinari. L'Adrià, arribes. Molt bona, l'Adrià. No va ser nada fácil. No va ser nada fácil. Ja ho deia aquell. I també a la meva esquerra, però no tant a l'esquerra, sinó una mica més a l'esquerra, però més cap allà. El Roger. Com estàs, Roger? Bona tarda. La bona tarda. Estic preparat i amb moltes ganes. Una veu nova pel programa, que s'ha sumat avui el Carta Especial. Sí, sí, la veritat és que portes color al programa, sobretot perquè tens el cabell de color obert. Vinc això amb els micros, i jo crec que és el millor. És veritat, tens això amb els... L'Alla, fes una història. La menja no pot veure, però... I també a la meva dreta... Ara vens a fer l'història. Sí, sí, fes-ho, però no m'interrompeixis. Gràcies. A la meva dreta, però no tant a la meva dreta. Avui ho he de saco. Si no t'he fet res, Dani. I avui a la meva dreta, però molt a la meva dreta, el Saúl Navarro, el fill del Raúl. Com està, Saúl? Molt bé. Ai, que bé. Ja ve. Detenen quant és d'aquelles persones que sempre ve al programa, i estem molt contents de tenir-te aquí amb nosaltres. Que avui... Encara no hem dit de quin tema parlarem, però del que parlarem, que et sentiràs còmode, creus que podràs aportar coses interessants al programa? Sí. Sí. Sí, però és de tope. Li vas prometre l'última vegada que avani, que vulguer avani, que vulguer avani, que la primera vegada parlà diem de què parlem avui. I nosaltres complim les promeses. Sí, sí, sí. Molt feliços, molt feliços. Molt superfeliços. Bueno, pues comencem, no? Senyors i senyors, benvinguts a Cinema La Gresca. I avui... el programa... parlem... d'un... de l'únic. És ell, potser, l'únic que podrà salvar aquest programa. No ho sabem, senyors i senyors. Ja! India de Jons! Quina música més pròpia que has ficat al principi, no? Sí, eh, però... Quina entrada, eh, com me l'he currat avui, eh? Quina entrada, quin guió, quin... Bueno... Quina gent, això? A veure, com tot el que comporta aquesta trilogia, eh? Aquesta trilogia. Sí, sí, eh? Trilogia. A veure, anem a fer primera pregunta. Rota de pregunta. Avui ja l'ha deixat anar. Molt bé, hòstia. Tenim fagotx. Avui l'estudi fa molt de gotx, perquè està ple de papers, un cruz en equip mord de fàstic, i també la nostra... Sí, pots agafar el cruzant, Roger, que ja que no et paguem, com a mínim menys el cruzant. I xocolata desfet. I xocolata desfet avui, eh, l'Alla? D'aquella de la màquina de... Molt bé. Anem a parlar d'India de Jons. Primera pregunta per tots vosaltres. Anem a fer roda de pregunta. L'Alla, quantes pel·lícules hi ha d'Indiana Jons, per tu? Mira, té... No t'ho pensis. Va, ràpid, ha de ser ràpid. Tècnicament, quatre. Però per tu, sense tècnic... Per mi, tres. És com pirates del Caribe. Només hi ha quatre. Roger, quantes pel·lícules d'India de Jons hi ha per tu? Jo per mi hi ha quatre. Jo tinc al Paca, a casa que posa les aventures, quatre pel·lícules. Raül, quantes pel·lícules hi ha per tu? Jo estic amb l'Alla. Tres? Sí, hi ha tres i un posa basos. M'encanta aquesta definició nova de pel·lícules. Per mi, quantes pel·lícules hi ha d'India de Jons? Quatre i les que vindran. I ara, per desempatar... Com a mínim, una més. Ara tenim el desempat. Saul, quantes pel·lícules d'India de Jons hi ha per tu? Per mi, tres, perquè... El pare diu tres, però el fill li de tres. Per què dius tres? Ara explica'ns-ho. Perquè la... Perquè jo no he vist la quarta. Però perquè ja no valia la pena, no? La teniu prohibida, casa. La teva, la teva, la teniu prohibida. No, no, no, que va, que va. Si que és veritat, ha vist les tres primeres i la quarta ha vist la meitat. Això sí que és veritat. Perquè el seu pare no la va deixar veure. No, no, no. No és tan dolenta, també depèn de la generació que sigui. Jo, per exemple, soc del 2000, i jo la primera pel·lí d'India de Jons que vaig veure va ser la quarta. Si no m'hagués agradat, no hagués vist les tres primeres. Perquè vaig veure la quarta, em van dir, ah, hi ha tres primeres, i perfecte, em vaig posar, no? Sí, no, no, a veure. Sí, però no se val. Sí que arribarem a aquesta quarta, que ja hi ha menys existeix, però comencem pel principi. Sí, sí, òbviament. Com es gesta tot això. Tenim un George Lucas i un Steven Spielberg. No que ho gesten? Pot ser? Sí, i més concretament un George Lucas. De fet, és que aquesta pel·lícula hauria de ser l'aprada assessora d'Estar Wars. Què dius, en sèrio? Aquesta idea inicial que tenia George Lucas la va tenir abans de festa a Wars. Va haver-hi una temporada que es va al 170, que George Lucas estava boig pels serials que feien, quan era ja petit, al 130, als Estats Units, que això no ho hem arribat a veure. Quan va ser el primer especial sobre George Lucas, sobre Star Wars, van parlar que aquells serials inspirarien Star Wars, però la veritat és que abans havien inspirat Indiana Jones. Aquest Indiana Jones havia de ser un personatge galàctic, també. Un explorador galàctic. Aquesta és la idea, que era exactament igual. El que ha passat, que no va poder acabar de desenvolupar el guió, es va quedar per al seu davant Star Wars, es va capficar amb Star Wars, i això ho va deixar davant. Anys després, ja havia fet Star Wars, estava paient-ho tot i vivint l'èxit a Hagway, amb costat del seu amic, Steven Spielberg, que havia fet el mateix amb Tigrón, quan l'altre feia fàcil. Es veu allà, en una tombona, a la platja amb un cubata... Sí, sí, allà. Sí, i aquests amics, els cinc beguts, que li diuen, perquè estava veient de palma, la Francia Falcòpola, tots amigues, estaven allà en aquell hotel, on sigui, que estiguéssim allà a Hagway. De Lid. Sí, diguem que sí. A la piscina no ha ficat-se a la piscina. L'Espilberg, fent de Tigrón. Una leta. Fem el Quajín. No perquè eren jovenets. També poden fer el Quajín. També poden fer el Quajín. Sí, també poden fer el Quajín. També poden fer el Quajín. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Bueno, això. És una pel·lícula de Lluques, que tenia moltes ganes de fer una pel·lícula de James Bond. Volia fer James Bond. Volia fer un James Bond. A la seva manera. Un 0-0-7. Volia fer James Bond. Una pel·lícula de James Bond. Això, que Lluques va recordar aquell projecte que tenia a mitja llar, i li va dir, ostres, jo tinc algú millor. Tinc un arqueòleg que heu buscat a sols, que és professor, i que és un aventurer. I tot l'hi va dir tota la idea. Clar. Li va convençar. Va convençar Steven Spielberg, que li agafaria la paraula, i feien aquesta bogeria de pel·lícula, que inicialment era un divertiment per ells. Sobretot per a Spielberg. Volia passar el sobé. Clar, un entreteniment per passar les tomes. Perquè... Això, igual que, per exemple, allò que li va menjar molt bé, amb els travors. Steven Spielberg, per exemple, en 1941, no li va donar tant tot bé. I volia fer alguna cosa per... Per remutar. Per divertir-se. Llavors, aquesta idea el va captivar, i va fer... va resoldre tot un guió espectacular, com veurem després, però que reprendia aquestes aventures, i feia una manera diferent de veure aquestes pel·lícules aventures. Ja deixem de banda la... la pergalèctica, no? Correcte, sí. No donem idees, perquè ara igual Disney, com les drets d'Indiana Jones, fan un crossover. Disney té els drets d'Indiana Jones des de l'altre seu pel·lícula. De fet, aquesta quarta que parlàvem abans, ja pertany a Disney. I, inicialment, els... els drets, diguem, que estaven... tancats, els contactes que estava tancats, tancats... era per a 5 pel·lícules. Ah, tenien 5 pel·lícules inicialment pensades. Sí, bueno, no inicialment pensades, però sí com fer una saga de 5 pel·lícules, no? Minim 3, això ho tenien clar. Minim 3. Minim una pel·lícula. Bueno, mínim. Jo és Lucas Liva-Diaz, Steven Spielberg. Faig la primera, i si és un èxit, m'has de prometre que ho dades almenys dos més. I com va ser un èxit? Si no és 3 o més, ja no es compta com a saga. Quan són només dues, no? Ja, en una primera part, no és una part. Exacte. Normalment és que a la segona l'has cagat tant, que dius... Moltes d'aquestes, sí, sí. Doncs comencem amb aquesta arca perduda. Comencem amb... l'arca perdida, que és la primera pel·lícula que posa èmfasi, que diu... És a dir, aquesta és la pel·lícula que comença a... Índia de Jones, coneixem Índia de Jones, aquest profe bueno horro de... geografia i història, que recordem que les alumnes anaven boges per ell, en plan que, bueno, que està a mi profe de l'arquologia. I és una mica... això, no? Aquesta manera de... de lligar una cosa que no és gens atractiva per la gent que és el tema de l'arqueologia, el tema de... enbrotar-se amb sorra i empang. Hi ha una avorridòt, tipo d'arquologia, doncs bé, d'esentarre coses i ja està. Però, clar, com deia el Raül, ho van convertir en un gènere d'aventures. Correcte. Va canviar tot el gènere d'aventures a aquesta sala. Bueno, aquesta trilogia. I el que estava clar, que per això, ho s'estirem en un protonista. Sí. I aquí és quan van començar a donar-li voltes. Estim en espèrules d'entrada, volia a Javier Sanfort, que ja havia sortit a dos pel·lícules seves. No volia a Javier Sanfort. No volia a Javier Sanfort. Perquè el Jos Lucas volia l'exclusivitat, volia tenir exclusivitat per ell. Volia l'exclusivitat i que no volia que fos el seu actor fetitge. Perquè recordem que, bueno, en Mellica Angrafiti... I va tenir en Barton i el Joan Íder. Clar, això mateix. Que Mellica Angrafiti o Star Wars havia treballat en Javier Sanfort i no volia que fos el seu actor fetitge. Però això van provar molts actors més, entre d'altres que has sonat per tots, Tom Serek, el mític magnum. I estava gairebé decidit. Però aquí va sortir la... un... que... Diguem clar, el productor, no recordo quina és la productora que tenies des de magnum, va per als peus estiu en espirula i para-para-para, que aquest home té un contracte amb nosaltres. Llavors van tornar la idea de Javier Sanfort, que aviatment és Indiana Jones. Ara és inimaginable. I Indiana Jones li va agradar molt aquesta idea, aquesta... aquesta aventura, s'hi va implicar molt. Fins a tal punt que Allós Lucas li va proposar que el mateixin en l'imperio contra Ataca que el mateixin en Star Wars. Perquè així pogués dedicar-se més a Indiana Jones. Perquè això es volia dedicar a Indiana Jones. Ostres. Per això, si us fixeu en l'imperio contra Ataca, a Javier Sanfort el congelen, encara bonita. I és simplement perquè, precisament per això, perquè a Javier Sanfort volia que mateixin el seu personatge, i és el que ha dit, bueno, a veure, fem una cosa. Jo et congelo. Si tu penses, tornes a la tercera. Si no, et deixem congelat. Et descongelem. Et parques un Walt Disney, no? Sí, sí. Encara no es deia així, perquè suposo que encara no. Però m'encanta aquest canvi d'idea. Proposar-li del ser Javier Sanfort i dir no, no vull. I després, matar-lo a Star Wars, perquè continuïs en Indiana Jones, és un canvi de mentalitat, molt bèstia. Una cosa era la idea que tenia a Javier Lucas, i en la tercera d'Ataca, són forts. Clar, que són forts i que volia fer el paper. Sí, per això dic. És un paper que, com deies, ha canviat la relació amb Spielberg. Perquè jo no crec que sigui l'acto fetiche de Spielberg. No, no, no. No crec que l'acto fetiche de Spielberg és Tom Hanks, si ens dubta. Però... Potser últimament algunes, però no tant. Potser repetit, però... No crec que tinguin cap acto fetiche. No crec que tinguin cap acto fetiche. Compares el que ha dit abans la laia del Johnny Depe amb Tim Burton. O sigui, molt bé. És talentí, no? Mira, a la fila del còmic fa unes setmanes que hi havia un llibre de pel·lícules. El Dani i jo, que posava kit per fer una pel·lícula de Tim Burton. I sortíem a caneta a Johnny Depe. Només l'havíem de retallar i ja podíem fer una pel·lícula de Tim Burton. Però, bueno, marxem del tema. Sí, sí. Encara, i així, evidentment, com aquestes grans superproduccions, no les tenien totes en si mateixos. La xarriscaven molt. La xarriscaven molt en la primera pel·lícula. De tant, tant. Era que no sabien si faríem la segona pel·lícula. I a la primera la tanquen. La primera està tancada. Era autoconclusiva. Era autoconclusiva, correcte. De fet, és que inclús el títol, del títol de la pel·lícula no és Indiana Jones i era el que perdida. Originalment és Riders of the Lost Ark. No té Indiana Jones. Indiana Jones va ser apostariòdia. La segona sí, que es va posar Indiana Jones, si el temple molt dintre. No és com Harry Potter, que comença a Harry Potter. Correcte, correcte. De fet, és això. És un anti-heroi. Un anti-heroi. Tot disosmanament. Sí. Però és un xapuzero, perquè després ho acaba reclamant. Sí. Bueno, ho acaba reclamant o no? Perquè igual que tu començaves amb aquesta pregunta que corregues a la xarxa, és que si hi ha una segona pel·lícula o no, també això s'ha parlat moltes vegades. Què canviaria de les pel·lícules d'Indiana Jones o de l'Arca Perdida, si no estigués l'Indiana Jones? Sí. Si us fixeu, el resultat seria exactament el mateix. No canviaria res. O sigui, que l'Indiana Jones no fa res a les pel·lícules? No. No fa res. Només fa... Fa bonic i ja està. Ja està. Perquè els nanomanys, els nazis, l'Audián Obert, l'Audián Molt, sí. No l'haguéssim trobat. No l'haguéssim trobat. Ells anaven escabant per un altre costat. Va ser gràcies a l'Indiana Jones que van començar a escabar per aquell costat. És veritat, parlem amb propietat. l'Indiana Jones és necessari per les pel·lícules, que no es vengui la moto Raül. No és necessari per les pel·lícules, però realment no és aquest adói que canvia el destí de la pel·lícula o el final de la pel·lícula. L'únic que fa és posar a salvo el govern de por medio. El govern de por medio. Es fiquen els nazis. Jo crec que hi hagi millors dolents que els nazis. Sí, està. Entenem, eh? Sí, són dolents molt naturals. És molt real també, jo crec. Sí, a final he anat a pitjar una mica amb els peus a terra. Aquesta... Havies d'ambientar la pel·lícula del 1939, que és el 26 de setembre. Sí, crec que és. Esclar, evidentment, havien d'estar els nazis aquí. I més en aquesta busqueda d'aquests articles o aquests objectes religiosos, els nazis i el German Himmler al cap, van fer una divisió només per buscar aquestes pel·lícules. Tenim un moment apoteògic d'aquesta primera part, on es veu un dels capos que està allà de Hitler, aixeca la mà i diu Hi Hitler, amb aquella mà cremada per la Mollet, pel medallón, que en aquell moment està aquell medallón en flames, com aquest qui diu està cremant, i agafa un medallón perquè el necessita per l'escapació, etc. I en aquell moment se li queda gravat. Jo crec que això és un moment molt impactant. Jo a mi m'agrada molt, perquè vaig trobar que era com molt encertat, no? La crueldat, tot el que arribes a fer per sortir-te amb la teva. El que t'arriba a passar per voler fer una cosa, per arribar al poder, exacte. No sé, trobo que és una pel·lícula que està superactualitzada en el sentit de que ara la veuries, que jo la vaig veure ahir, perquè la veu dir. La vaig repassar, la vaig veure ahir. I és allò de dir que està superactualitzada en la sentit de que no passa de moda. Que és atemporada. Tot és meravellós, els efectes especials són meravellosos. Com la majoria de pel·lícules de Spielberg, si em permetiu dir, no? Potser passar el mateix amb aquesta, com a meter, com a los gunis, regreso al futuro. Bueno, no l'hablabatriziai, però... Sí, igual que els gunis. Sí, però la producció és seva. Exacte. Una cosa que ha sigut el gran mecènic. Sí, em va molt bé que parlis dels gunis, perquè m'agradaria fer una petita agada. Els gunis serien com són, si no hagués existit en dinar de Jons. Una pregunta que faig, eh? Bueno... És a dir, ja sabeu que els gunis hi tenim molt de carinyo, perquè és la banda sonora del programa. Sí, jo crec que al final aquesta referència està aquí. En aquell moment que estan els nens, els gunis, els equip dels gunis allà, en aquelles catacungues, i catacungues. I apareix aquella pedra llegant, que els persegueix, o apareixen aquelles trampes, les tuampes, que li diu el... El data. El data que també la tenim a la segona. Que també la tenim a la segona. Vull dir, són moltes coses que van relacionades. El data, per exemple, sumien ser un agent 007, sempre diuen, com a James Bond, com a James Bond. No és negatiu, que li diu el Mike. És allò de dir, que ho van lligant tot, i em dona la sensació que els gunis no hagués pogut ser el que és ara, si no hagués sigut per Indiana Jones. Jo he estat d'acord, molt que dius. Sense haver vist dels gunis, perquè no l'he vist. No l'has vist? Carai. Sobretot tenim també referències dels gunis, com deies, el del Medallón, que els gunis també tenen la... Això, que és veritat, que no deixen de ser uns mini-Indians Jones, que van per la seva ciutat, busquen tresors. Sí, crec que influés tot. I sobretot en pel·lícules del mateix director. Sí, tot i clar. Doncs com anem a dir... Bé, però que hi participa. Sí, correcte. De fet, la vam presentar a ell, perquè estic ben explicat per sentar els gunis. És el productor, i... Guionista, la història. Tornem, tornem i d'això, que és molt interessant comentar aquesta dada. I ens anem cap a Indiana Jones, en aquell moment que la història... És a dir, en aquell moment que ja posem les cartes sobre la taula, ja sabem qui és Indiana Jones amb aquesta arca perduda, sabem que és un professor molt reputat, que el govern americà posa totes les seves ganes i tot el seu... tot el que faci falta per ell, perquè confien en ell, i saben que ell podrà aconseguir una cosa que ha perdut abans que els nazis. I llavors és quan comença aquesta baralla, aquesta baralla de... Qui arriba abans el poder? Qui arriba abans ha aconseguit una cosa que desitgen dos, dos vànduls diferents, desitgen una mateixa cosa. Llavors és quan veiem també els nazis aquesta maldat amb persona que no podria estar més ben encarnada i també doncs el... el Indiana Jones i els seus amics. Vosaltres creieu que el pes en l'Indiana Jones és molt important? Sí, com en totes les històries al final, no? Sí. Aquests personatges... Aquests personatges, el que ets en dia 2 sempre han de tenir un recolzament. Ja sigui el recolzament homodístic. Ja sigui el recolzament de, com en James Bond, l'Emma, que la vesteix tot aquests personatges són indispensables al final. T'has escuté un rol assignat. Exacte. I si treus tots els personatges excepte el principal, cogeja. És com va en Mani Alfred, per dir-ho d'alguna forma, el senyor Fox. Sí, sí, sí, no m'aconsegueix. M'ha fet gràcia perquè tothom s'oblida a Robin. Sí, va, va. No, però en repareixo. Sí, sí, sí. És massa coprotagonista, vull dir, que no hi ha cap antúrgraf. No, no. M'ha fet gràcia perquè tot el que s'està fent, és una feina de l'adventura fixa. Però vindria a ser això. Igual que el va mentir un Alfred. Un senyor Fox. Un company d'adventures fixa. M'ha agradat molt aquesta frase perquè aquí entrarien també amb els enamoraments fixes. No té un amor fixa. No té una nòvia fixa, sinó que va rotant. És una pel·lícula que... que només tenien escrit un guió, una pel·lícula, havien de saber si tenia èxit o no. Aquestes pel·lícules va tancar totalment la seva dona i per la segona van haver d'inventar una cosa totalment diferent. Per això va ser una precoela, no? Això mateix. I anava. Precisament el Templo Maldito ja ja estem saltant de pel·lícules, però bueno, ja hem tirant per totes, el Templo Maldito precisament és una precoela, com deia Laya, perquè passa un any abans de l'història de l'alcaperduda. Per això aquests canvis de parella, no? Clar, perquè hauria estat una mica estrany continuar amb la mateixa parella un any abans, quan un any després que era la primera pel·lícula era com tot molt nou. Segurament si haguessin fet alguna rascada de guió, podrien haver fet alguna invent, però al final dient que aquests directors, aquests creadors volen jugar, és el que venien, a jugar. I llavors van dir, per què no posem un actriu diferent? Fem un altre personatge. I aquí vull fer una mica de tornar al principi, als Origins, i dir que tots venien a jugar, i com estaven dient, inclús John Williams. John Williams venia de fer Star Wars, vanian de fer Tee-Won, vanian de fer... Unes bandes sonores amb dos, que a mi n'estava a Hawaii. Sí, d'aquesta, ja era el seu amic que estava a Hawaii. Sí, va unir a última hora. Si us fixeu, John Williams fa una cosa que és, realment, no trobaré un altre lloc, i és el que fa d'aquesta pel·lícula, d'aquesta banda sonora, que sona gairebé, durant tota la pel·lícula, fa un micimàucin complet. Un micimàucin és acentuar els moviments, tot el que passa avant allà, donar-li un cop d'efecte amb la música, i si us fixeu, esteu escoltant la banda sonora de John Williams, podeu reconèixer que està passant tot, si hi ha una caiguda, si hi ha qualsevol cosa, està tot acentuat per la música. La música, això és molt guai, que ho facin a les pel·lícules d'acció, perquè es reforça molt més l'acció. Normalment no acaba funcionant, si John Williams ho fa, i ho fa molt bé, perquè pot caure, el problema de fer un micimàucin així és que pots caure en el ridícul, en ridiculitzar, i no, el que fa és en saltar-lo una mica més. Això ho fan, bueno, per tornar una mica a pirates del Caribe, també ho fan molt, i a l'Emperadrius i la Cura també fan aquest micimàucin que dius, i funciona bastant bé. Que aguditza els cops i els gestos, no seria? Amb música, amb cops d'efecte de música. Exacte, i que de fet també la banda sonora de John Williams és potser una de les més famoses, de les més reconeixibles de la història, de les pel·lícules entre Star Wars, Indiana Jones... Només escoltar uns segons, ja identifiques. Potser és el Caribe, com abans deies, també té una banda sonora impecable. Moltes, moltes. I els van donar dues opcions, i van dir que juntessin les dues opcions per la banda sonora. Ah, sí, eren dues opcions diferents? Sí, i les van juntar per fer-la que coneixem ara. Sí. Sí, clar, tenia la part de John Williams, i va dir a Steven Spielberg, no? Sí. Tinc la part d'aquesta... Sí. I després tenia una altra cosa, part, que ara no em sotidava, que estic escoltant l'altre. Tiri, tiri, tiri, tiri, tiri. Ah, seriu, us ho estàvem aprenent, era en sèrio! No, ja, ja! Ho estava sentint empant. Hòstia, que aquest ho sap... Però no ho sé. No, bueno, l'altra part més coneguda de la cançó, no? No, que no és el... La luta, luta, luta, luta... No, ara no t'ho sabria dir. Així ve la música todec. Si no ho podem buscar aquí, no? Vés posant la banda sonora. Sí, això és el que ja hi ha segur, que al final d'aquestes dos cinc músiques, estic més piliberia. I si ho mires d'ajuntar tot i vas sortir aquesta Gliders March, que és impressionant, que és reconeixible 100%. Molt, molt fan, molt fan. Pregunta, us llenço, pregunta. Des de quan estem a Cinema Prix, Dani? Tare, tare. Tare, tare, tare, tare. Com que és una especial ha intentat compactar-ho tot. He intentat calçar-ho, però no. Escolteu-me. Indiana Jones, mala persona, bona persona? Bona persona. Aguista, agocèntric? Ah, bueno, aviam, sí. Pregunto, eh? És incompatible, també t'ho dic. Ja, ja, ja, ja. Aquesta que estava pensant. No sé, és un heroi que tampoc vol... les peces d'aquestes tampoc les vol, com un avarició. No les vol igual que els dolents per d'alguna forma, saps? Bueno, ell, igual que tots els herois del cinema. El museu, sempre està amb aquella paraula, no? Però estarà en el museu, no? Exacte. És com per exemple... Es podria comparar una mica un jaquez-parro, que jaquez-parro, per exemple, sí que és molt anti-heroi, però sempre quan va a buscar un tresori a la fuente de la juventud, qualsevol de les altres coses, ell sí que ho vol per el seu profit. Dius, vols que ho guanyi el jaquez-parro? Perquè per nosaltres és el bo, no? I els altres són els dolents, però, clar, l'Indiana Jones no ho vol per el seu profit. L'Ella Vidal, l'Indiana Jones, bona persona, mala persona... És que està pensant... més que bona persona, mala persona, en realista. Ah. Perquè és d'aquells herois, si això ho vam escoltar en un podcast, i sí que és veritat el que deien, que tu mires la cara de l'Indiana Jones, quan s'apropa el perill, o vaig a salvar el dia, sóc un superheroi i puc amb tot, sinó que és una cara d'espant, de, ostres, on... On bé picat, on bé picat, com sortiré d'aquest embolic, saps? I jo crec que aquesta és la reacció que tindria a tothom. Sí, si estigués en la paper d'arqueòleg, d'aventures, i tot això. Una reacció molt natural, no? Sí, exacte, exactament. Raül, bona persona, mala persona... Indiferent? No, bona persona. Jo crec que bona persona. Però sí que és aquest punt canalla, aquest punt... de socarrón, no? Que no té a ser mala persona, no? Deu ser bona persona. Però sí que li dona aquest to, que després sembla que sigui molt més agusadat de el que és, com deia l'Alla. I tu què pensa, segur? En l'Indiana Jones, com... com el veus? Tu creus que el que fa ho fa per bé, ho fa per ell mateix, per beneficiar-se, per tenir benefici del que fa, per treure benefici, què penses? No ho sé. No ho saps tan bé, no? És complicat, no? La pregunta trampa. És una pregunta trampa. No, doncs us diré el que penso jo. Perquè al final... Però volem saber el que penses. La realitat és que va aconseguint... tornem al mateix d'abans, però molt que estigui sucionat en portar-les a un museu on acaben totes, el Magatzen 51. 51. Que es veu a la pel·lícula 4, que si no fos per si és la pel·lícula 4. Ui, ui, ui. Al final, el que per tu ha acabat allà. Dani, que a la 4 no existeix. Que sí, que sí. Jo crec que en l'Indiana Jones en part... A veure, és un bon tio el que passa que li falten 4 hòsties ben donades, de petit. Falten 4 hòsties ben donades. Amb les dones no saps tractar, les dones amb... Sí, no és... No és caballeros. No és com un James Bond, que és una persona formidable, que és molt d'això. Jo crec que no. És exactament un James Bond. Si ho fixes... L'elegància que té ell, el James Bond... Ja volien fer una espècie de James Bond. Imagino un James Bond al·legant amb el seu... Potser el volien fer més propè al públic. No suposo, amb el tema de què fos un professor, que no fa qualsevol, perquè ja veiem en els moments d'acció, que no ho fa qualsevol, però suposo que el volien fer més propè que no pas James Bond. Sí, a més que veig un foc, un dels obsesionats volia fer gairebé totes les escenes. No volia dobles. Ens van treballar molts dobles a la pel·lícula, però molta de les escenes que li proposaven dobles, i no volia. No, no, ho vull fer jo. Perdona, és que si tu tens mal, t'ho hauria de dir els problemes d'aquests. Ah, sí? Es va trencar més d'una cosa? La dada del saul. Es va trencar el ligament de la caba. El ligament de la caba? Amb un salt o... No, amb el... Quan la sena que està lluitant amb l'avió girant... Sí. Es va caure i li va donar la cama, i es va trencar el ligament. Tom Cruise va dir, jo no puc ser menys, perquè en cadascú es crema un missió impossible. Ah, sí? Ja és tradició. De fet, a la segona pel·lícula, del Temple Maguito, Indiana Jones es tornaria... o sigui, Indiana Jones. Harrison Ford es tornaria a fer mal a l'esquena, que aquí va donar un to que pateix molt de l'esquena, fins al punt que no podia atxacar-se un dia a la matí, a l'hora de l'uda, no es podia atxacar el llit. Ho intentava, però havia de tornar a patir el llit. Va ser un gran, gran, gran problema. Sí. I Steven Spielberg va tocar llos lucres, i va dir, es tenia un problema. Harrison Ford no es pot moure. De tant mal que s'havia fet amb l'esquena, amb l'escena dels elefants pot ser? L'escena dels elefants és una de les que el van deixar verdat. Però si s'havien per pujar amb l'esquena, per la postura en què havies de plotar les cames, el van deixar amb l'esquena. Això és com pujar a cavall, però a nivell més extrem. Clar, amb les cames més obertes. Estaven superiors a tocar llos lucres, què fem aquí, cosa que fem? Ellos lucres va agafar un avió, es va presentar allà. El dia següent... I al final ho han decidit, que pot hem-lo a estats units que l'operin, pararem al rodatge unes setmanes i ja s'ha facat superament ràpid. Si s'havia d'operar fins i tot. I llavors van retreçar les panes. Van retreçar el rodatge. Estan, al final... Crec que no ho hauríem marcat. No tenien marcat. Clar, no tenien marcat un dia. Perquè avui en dia les productores ja reserven els dies. Sí, sí, sí. Però en aquell moment, tu tens la pel·lícula acabada, ara estrenem. Jo crec que és la manera correcta. Hi ha un moment... Que ho fas tot a correcuita i... Així en canvis d'edat, després i de més. Això, el van operar i tal. Evidentment tenien tot el decorat, tenien tot els permisos per estar gravant els Rilanca, que és on va gravar la Segona del Tempo Maldito. Van aprofitar per rodar escenes en les que es podés falsejar, diguem. Tenien un actor de dobleatge, un doble... Un next, un doble, un doble, que s'assemblava molt. Estic veient l'Hospital, va aprofitar. Va aprofitar per poder gravar aquelles escenes de lluita que tenien de les mines. Més escenes d'acció, que no sé l'hauria d'esperar a la cara exactament. Incluso de baralla i de tot. No tenia tanta por, perquè aquell actor se li semblava molt. Si es veia així de grafilon, tampoc es notaria. Molt interessant. Ens anem, si us sembla, a... Digues, segur. A l'arca perduda comencen, amb la muntanya aquesta, és la de Paramount Pictures. La de la productora. La de la productora. Les tres pel·lícules comencen amb la muntanya. No només per la part amb la productora, sinó perquè Pilberg, en alemany, vol dir muntanya sagrada o així. Les tres pel·lícules comencen amb la muntanya. S'ho fan venir molt bé, perquè és el logotip, i de cop i volta el logotip apareix la muntanya. Sí, com un difundidor, i això és la muntanya. Que ben lligat. Ens anem a les segones, si us sembla. I així anem comentant una mica l'última cruzada, que... No és la segona, no? És la tercera. Perdó, el Templo Maldito... La tercera. Jo ho tenia bé, és que m'ho he girat, perdó. El Templo Maldito, que és la segona pel·lícula, que, com dèiem, és aquesta precuela de l'arca perdida. Exacte. En aquesta pel·lícula comencem amb un sopar, si no me'n recordo malament, en una gran sala on el... Home, no comencem amb un sopar. No, no comencem. Com comencem, doncs. Que hi ha un sopar, sí. Que hi ha un sopar. Si volem. Però no, no comencem amb el sopar. En una gala, no és una gala que hi ha una gala. Ah, tu dius... Sí, sí, sí. Perdona, perdona, perdona. No sé si és un sopar, jo he dit un sopar, perquè... Perdona, perdona. Si jo estava colegint pel sopar del castell. Ah, perdona. Perdona. No, no, no. Jo diria allà que hi ha una gran sala, no? Estan fent un convit o una festa, una celebració, tal i qual, el que sigui. Bueno, és un club. És un club. El Club Obi-Wan. Exacte, el Club Obi-Wan. El Club Obi-Wan, sí. En referència a la pel·lícula d'Star Wars. I en aquell mateix moment, el Harrison Ford, Indiana Jones, porta un smoking de color blanc, que és un guiño a les pel·lícules del 007. De Gensburg. És un moment bastant mític, no? Perquè hi ha com unes picabaralles entre alguns del club. Després és una escena molt indena. Molt Gensburg. Molt Gensburg, sí, sí. Molt Gensburg. Realment ho és, perquè és aquella picabaralla entre algun de les persones del club. Han de sortir fugint corrents del club amb un cotxe, un cotxe conduït pel... Ajuda-m'ho a dir. Tapón. Pel tapón, que és aquest... Show round, en anglès. Show round. Que és el nom dels gos dels guionistes. Ah, molt bé. Indiana Jones. Indiana és el nom dels gos dels Jons Lucas. Jons Lucas. I Willie és el nom dels gos de Steven Spielberg. I Jons? Tu ets de gossos, això, o de gossos? Jons era perquè Steven Spielberg no li agradava a Smith, que és el que li proposava a Jons Lucas. No hi era a Smith. No sona bé. No sona bé. Indiana Smith. Indiana Smith. Per un 007 potser sí, per una espia, per un explorador l'interpel·lació. L'idea, bàsicament, era el que et trobava abans. Era apropar-ho al poble, diguem-ne, a les persones de peu. Perquè Smith és un dels... com no és més fet-serviça. Més comunça. Més comunça a Estats Units. Llavors, no havia de ser Smith, però és el segon, o dels més sonats de Jons. Jons. Doncs Indiana Jones. I comentem una mica aquesta segona, el Tempo Malvito. L'he posat a la segona pel·lícula, però jo volia comentar una escena icònica de la primera. Doncs fem-ho. Sempre faltant aquí el guió. D'això és... Ni que el tinguessin. Ni que el tinguessin. L'Alla, comenten-se la escena mítica. Que és aquella, quan està... en punt de lluitar amb una indígena, és amb un indí o amb un àrab. Amb una tonica negra. Sí, amb l'espasa i tal. I llavors el mata amb un pistoletazo. És una de les senes més icòniques. Perquè van al sopar o al dinar de l'hotel, es va santar malament a tots, menjar Steven Spielberg, que menjava... Menjar de... Vegano. Era Vegano. De casa seva. Sí. Llavors l'Harrison Ford li va proposar a... Steven Spielberg. Mira, perquè no disparo i ja està. Ja ho acabem, definitivament. Sí, perquè amb planificació hi havia una lluita. Una lluita amb espasa. Espasa i el fuet i demés. Però sí que és veritat que hi ha el sou, no? Aquesta és la disposició que tenia absolutament tot l'equip. Ha incluït inclòs l'Harrison Ford, que estava amb febre i demés. I la calor que fot. I què devien menjar? Que no tovam bé. No em facis lluita. Va quedar una bona sorpresa. Va quedar una escena d'allò més... I tant, i tant. I l'aran. Però aquí et parla personatge. Aquesta escena et parla personatge, per això també la pregunta que us he fet abans. És cru. És un moment cru. Passo de bar allà amb tot, pego un tiri i vinga. I altra cosa, mariposa. Sí, és veritat que et parla del personatge. Parla molt. I les cobres, en això, estan dintre d'un vidre. Ah, sí? No estaven... Estan dintre d'un vidre. Les més perilloses, les cobres, les pitoses, estan dintre d'un vidre. Perquè aquestes són les que treuen barí, o no? O eren les que... No. Les pitons són les que... Això era el moment de la mina, el moment quan estaven a les cobres. Sí, del pozo de... De les almes. El pozo de les almes. En el pozo de les almes és a ple de serps, que van omplir amb 10.000 serps. I hi havia 3.000 per total serps. 10.000 serps. Però eren reals, clar. Eren reals, eren reals, eren reals. I veieu, els making of no tenen desperdícies. Que això avui en dies, molta gent no criticaria. Clar. El tema de protectors d'animals i tal, en aquella època, no estava tan en auge, però ara mateix una pel·la així... Sí, sí. La vuit cutaria. La vuit cutarien molt. Potser després van fer alguna cosa, les van portar a una protectora, potser van fer alguna cosa per elles. No, no, no. Vam fer unes botes ben maques pel farris del port. Estaven en un vidre, no? Bueno, totes les serps estan pel tot el set a la partida, gairebé en els 3.000 serps, però estivem vivint el set molt, molt buit, i vam anar més, més, més, més, més. Van omplir fins a això. Però on demanes això? A producció? Però això serveix producció. Quiero ser vientes.com, algú així. Sí, sí. Com funciona la pel·lícula? Com funciona la pel·lícula? Si tu treballes a producció, et diuen... Exaltes-me. Has de contactar, perquè et donin 10.000 serps, i has de donar-te contacte. Que prefereixo, abans, portar cafès, que estan en producció amb planquers. Bueno, les dues coses són de producció. Sí, sí. I en els geolífics, quan obren l'arca, en una columna, surt R2Z2 i C3PO. Ah, això no? Una altra referència. La dada 2. Un llacet d'un easter egg, no? Sí. Un llacestable. Estivem d'espílio, ho heu fet sempre. I, a més, amb la mare, jo us juques al costat, era com fer-li els guinyos de tot. Absolutament de tot. S'han de veure molt, aquestes penes. No només amb el, com deia, amb la segona, el Club Obi-Wan, sinó que a la pel·lícula, la primera, com deia, el Saúl, dins aquestes dues referències, de R2Z2 i C3PO, dibuixats amb geolífics. I a l'avió, té un nom semblant a C3PO. A l'hidrabió, del principi, on s'escapa, en el costat de la ball, també... Enciéndelo! Enciéndelo! Va correns per allà, en dits d'altres. Sí, mira, precisament, el... el pilot que està hi esperant, no? Sí. Aquell és el producte. Ah, sí? Aquell és el producte. Van dir, i van dir, jo estàs ficat aquí. Aquell és la cara... Sí, perquè no surt... No surt més de tot la pel·lícula. No ha sortit unes 3 dies de volatge. Espera't aquí. Busca'm les 10.000 serps i després vinc a la pel·lícula. Té, que te'n vas córrer, Ara tornem a la segona pel·lícula. Ara tornem a la segona pel·lícula, el Templo Maldito, que és de les que no les tinc massa recents, o sigui que haureu de tirar vosaltres. Aquesta la tinc una mica perduda, però sí que tinc la cena molt fresca, aquesta primera cena, d'aquesta en punta en blanco, aquesta camisa blanca, aquest smoking, aquesta escapada amb el tapó, un personatge que fa també una mica d'amic. És el que dèiem abans, els amics d'Indiana Jones, aquests amics que tenen un grup de WhatsApp, però abans d'anar a dir grup de WhatsApp. Si en l'època existís el WhatsApp. Jo per mi aquesta pel·lícula sí que va ser més nut. Va tenir una més importància per mi. No és la més onona, potser és la més onona. Em quedo en la primera, aquesta segona, clar, va passant una mica el mateix que l'Ivoz del Degé, que va veure la quarta, i després tota la resta, vaig veure la segona, el templo maldito. A més, tinc una cosa molt xula, que és de petit, que potser tenia l'edat del Saul, tenia les meves tietes que venien a casa cada cap de setmana amb una pel·lícula pquesa agafada del videoclub. Les teves tietes vol dir que...La teva mare. La teva mare va dir que era dissabte, a veure una pel·lícula a la nit. Depèn de la pel·lícula, podies quedar o no podies quedar. I aquesta és una de les que... A mi jo sí que em va ser dormir. Jo des de la meva habitació, des dels peus del llit, sí que podia agafar la pel·lícula, hi havia moltes pel·lícules des d'allà, i una d'aquestes va ser el templo maldito. Després vaig veure l'arca perduda, i no m'ha semblat tan tètrica, va ser molt més divertida, però la segona és... Però la vaig veure amb el mateixa edat o una mica després? No, jo crec que poc després la veu dia. Perquè clar, si la veus...Cara, no, però crec que la veu dia poc després. Doncs que sàpigues que encara tinc l'UVHS a casa. Tinc l'UVHS amb les tres. De fet, rau, ara que dius això, abans de començar el programa, la primera pel·lícula és apta, i la segona ja la van fer de 13 anys. Ah, sí, sí. El que passa és que la primera és apta, però el seu va costar batalles. El seu va costar batalles. Inclusament van crear una nova autorització, que era per menors autoritzats. Ah, sí? Per l'última escena, en què els nazis obren la... Eh, et donem la primera, perdó. No hi ha manera d'avançar, no? És que la primera és més icònica. I esplota la cara en el... en el dels Olens, diguem, els nazis i demés. Això, el seu va costar molt. Perquè va ser un impactant. Clar, perquè en aquella època, el cine, en aquella època, per el que he vist a les pel·lis, no et deixaven entrar, si no vas sol, en una pel·lícula de xarxes, i li deixen entrar a qualsevol pel·lícula. Que no ho dius, sí. Si està en catalogada, doncs sembla el mateix, no? Però ara les catalogacions és com recomanacions. No és tant com abans, no? I sobretot en els Estats Units. Aquí potser s'ha fet sempre a l'Ui Gran, no? Sí. Dèiem que per aquella escena que li explota la cara, aquell nazi i tal, va anar bé inclús de posar... si ens fixeu en l'escena, li explota en foc, en foc, i l'en foc es burrona la cara. No se li veu. Per tant, ho simulen una mica. No és que va anar bé de posar aquell efecte per tapar-ho. Si tapaven allò, podies ser apta, si o no. Clar. I en aquesta segona, i en aquesta segona, era molt més fosca, molt més... Aquesta foscor que té amb els nens i amb els matenents, no? Sí, sí. Aquesta escena que volies dir-la, ja és que... Que li diu al pau, matenins. No, que només per una escena, ja depenia de si era apta o no. Ah, vale, vale. Per una escena, per una paraula. Si diuen una paraulota, sobretot en moltes escenes, diuen una paraulota, diuen de penque, una escena. I antigament, encara més, en el sentit de que hi havia moltes paraules que estaven fixades, durant l'ascensura i tot això, molt fixades, que si aquesta paraula sortia en aquesta pel·lícula, havia d'estar molt justificat, perquè, si no, no la foda. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, perquè ja teca, ja teca. Ens anem, ara sí, sisplau, a la segona. Sí, sí, sí, no continuem a la segona. Sí, sí. Hem fet un salandrera per poder... Pujar una barrera per no tornar a la primera. Sí, posem una barrera. Ja no podem menciar una de la primera. Si torni a la primera, li tancarem el Miquimaucin. Jo de la segona em quedo amb... Tornem una mica amb el Miquimaucin, aquest de John Williams. Miquimaucin. Ara estem parlant de Miquimaucin. Miquimaucin. Aquesta tècnica és el Miquimaucin. Sí, perquè això ho feien molt els cormetratges del Miquimaucin. Sí, correcte. Feien només en animació. No, no. I aquesta tècnica es continua a dir Miquimaucin. Doncs manté aquest Miquimaucin en aquesta segona pel·lícula. Hi ha una escena per mi fantàstica, que és quan baixa el sostre amb les punxes que s'ha quedat atrapats en aquella habitació. I aquí veiem una cosa que fa Steven Spielberg i ho fa d'una manera magistral. I és el fet que... Steven Spielberg és un director que vol fer pel·lícules per gaudir. Que vol que sentis una butaca i t'oblidis de tot. Que només vegis la pel·lícula. No li demanis que sigui realista. No li demanis que sigui... O un missatge transcendentat. No. Vol que... Que tu passis bé. Que tu passis bé. Perquè s'ho passa bé fent-lo. I aquestes escenes ho comproves. Perquè tens el temps això que va baixant a la següent... a la següent... planol, ja està una mica més amunt. Va baixant, va amunt, va baixant. Però tu creus, perquè el que veus és que vols aquesta tensió. I creu aquesta tensió i ho fa molt bé. Ja que... No sé si, estic totalment d'acord. Sí, sí, ho és. I tu menges, i tu menges. I veus que li cau el barret i dius ah, fica la mà. No tens temps, fica la mà. La suspensió de la realitat. Una cosa que també volia destacar d'aquesta saga és el tema de 5 conneries. 5 conneries és un gran actor. Un actor que hem vist en grans pel·lícules, com per exemple el agent 007. Un James Bond. I aquí, vull dir, és el pare d'Engagement. No podia ser un altre millor. Jo sempre havia dit el mateix. Jo vull fer una pel·lícula de James Bond. I fent-les els dos primeres va dir que si aquest home tingués un pare, havia de ser James Bond. No podia ser un altre. Evidentment. Per què no surt a la tercera? Sí, si ha passat de la segona a la tercera. Sí, perquè ens queden 30 segons. Abans de passar de la segona, abans de passar de la tercera directament, jo penso que hi ha una escena de la segona pel·lí que almenys si la vas veure de petit, la vaig veure de molt petit, la escena del sopar, el del micro, el cesso, aquella part. Jo vaig veure que el servei semblava gelatina. Probablement. Estàs entrenat ja amb el cine actual? Sí. Però totes aquestes coses que ens has anat explicant allà del programa, segur, com les has anat descobrint? Perquè has anat mirant, i tu has anat apuntant, el papa també ho ha estat parlant, o què? Sí, però ens vam endur un cedès d'això, de... de... No, de com es van fer les pel·lis, i com ho sé. Sí, està bé. I allà ho he explicat. Sí, ja ho he explicat en tot, de... de... de l'hotel, de curiositats. Doncs mireu, com es van sentir els actors? És així de fàcil. Nosaltres ens informem per portar-vos-ho a vosaltres, i avui ho hem fet, hem estat aquí amb vosaltres en aquest programa. No hem parlat de quarta, eh? I la tercera tampoc. De 5 conneries, de 5 conneries. Bueno, així tenim excusa per tornar a venir. Recordeu que existeix la calavera de cristal. Recordeu això, i recordeu que no us heu d'anuegar amb les crispetes. Que vagi bé, adeu-siau. Euf! Ràdio d'Esvern. Ooh, you're the only one who really knew me at all. How can you just walk away from me when all I can do is watch you leave? Cause we shed the love to ground the pain and even shed the tears. You're the only one who really knew me at all. So take a look at me now. There's just an empty space and there's nothing left here to remind me just the memory of your face. So take a look at me now. There's just an empty space and you're coming back to me. It's against the odds and that's what I've got to be. I wish I could just make you turn around turn around and see me cry. There's so much I need to say to you. So many reasons why you're the only one who really knew me at all. So take a look at me now. There's just an empty space and there's nothing left here to remind me just the memory of your face. Now take a look at me now. Cause there's just an empty space but your way for you is all I can do and that's what I've got to be. So take a look at me now. Cause I'm still standing here Cause I'm still standing here and you're coming back to me. It's against all odds it's the chance I've got to take. Yeah. Take a look at me now. Adiós de 100 98.1