Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ens agrades tanto. Ràdio d'Esvern La justa, el magasin metinal de Ràdio d'Esvern Cada matí, posa el dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart, toca l'entrevista del dia. perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu. Se si dona sang només una vegada. El cap de pocs dies ens comencen a faltar globus vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manca en plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de canses. Ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a veure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Bank de sang. Ara emporta't les teves ulleres de sol graduades des de 89 euros triant entre les nostres marques exclusives i defineix el teu estil personal. Em garantia total de protecció. Vine a Faderòptics i gaudés d'una visió perfecta al sol. Dues persones al mateix sexe poden formar una família i educar un infant. Les escoltures familiars són tan diverses com les persones que les interen. Avui dia podem parlar de famílies monoparentals i de famílies formades per una mare i un pare. Dues mares o dos pares. El Parlament català va legalitzar l'adopció per part de les parelles homosexuals al març del 2005. Les famílies formades per gais i lesbianes ofereixen les mateixes condicions per la criança d'un menor que una parella heterosexual. De fet, els fills i les filles de famílies LGTBI no tenen cap necessitat especial ni tampoc noten l'absència de cap figura materna o paterna, perquè perceben la seva família amb tota naturalitat. Les parelles homosexuals estan tan capacitades per educar els seus fills com les parelles heterosexuals. Molins de rei contra rumors. Un espai de la regidoria de cooperació i nova ciutadania amb el suport de ràdio Molins de rei. La ràdio Molins de rei. La ràdio nostra. La ràdio nostra. Molt bona tarda. Benvinguts i benvingudes al programa de cinema per excel·lència. Això és Cine Malagresca, una segona temporada, però no pitjor. I estem aquí supercontents d'estar amb vosaltres. Avui, un programa especial per fi, que ja teníem ganes de programa especial. Un programa especial on ens acompanya, com sempre, la fantàstica. Ella és Laia Vidal. Molt bona tarda. Com estàs, Laia? Hola, bona tarda. M'escoltem? Sí, sense sent. Fins i tot a l'altra punta de la comarca, o sigui, que fluixa. Perdona, que n'has tribut, Dani. Ara també t'he fet un tasc a tu. És el primer tasc de la temporada que et faig, eh? Vols dir què és el primer? Sí, jo no et faig més tasces. No sé què dir-te. I a la meva dreta l'entrenya, bla, el raonabarro, com estàs? Molt bé. No ets tan bo com vols semblar. No. No és el primer. Jo és el primer tasc que li faig. No, no. He de posar pa més d'una vegada. Un dia ens vam pagar i... Ho he de treure aquí al foet, avui. El foet, el espetec, el cas de Tarrabelles. Bueno, molt bé. A la meva dreta tinc el raonabarro... Seria una bona ocasió, eh? Sí, i seria una bona ocasió per deixar-me parlar. Potser també, que ens ha presentat la gent, gràcies. A la meva esquerda tinc la Laia Vidal, a la meva dreta. El raonabarro davant meu, ell és extraordinari. L'Adrià, arribes, molt bona, l'Adrià. No va ser nada fácil. No va ser nada fácil, ja ho deia aquell. I també a la meva esquerra, però no a la esquerra, sinó una mica més a l'esquerra, però més cap allà. El Roger, com estàs, Roger?Molt bona tarda. Preparat. Preparat i amb moltes ganes. Una veu nova pel programa, que s'ha sumat avui... Per primer cop?Sí, sí, sí. La veritat és que portes color al programa, sobretot perquè tens el cabell de color. I veig que jo, que amb els micros, i jo, no? Laia, fes una història. I també a la meva dreta. Ara vaig a fer l'història. Sí, però no m'hi tarrupeixis, gràcies. A la meva dreta, però no a la meva dreta. Avui me n'he sacat. Si no, t'he fet res, Dani. Avui a la meva dreta, però molt a la meva dreta. El Saul Navarro, el fill del Raül, com està, Saul? Molt bé. Ja ve, de tant en quant, és d'aquelles persones que sempre ve al programa. I estem molt contents de tenir-te aquí amb nosaltres. Que avui, encara no hem dit de quin tema parlarem, però del que parlarem, que et sentiràs còmode, creus que podràs aportar coses interessants al programa? Sí. Sí, però és a tope. Li vas prometre l'última vegada que venir, que volem venir... Que volem venir... Que la primera vegada parlem de què parlem, avui. I nosaltres complim les promeses. Sí, sí, sí. Molt feliços, molt feliços. Molt superfeliços. Bé, doncs... Comencem, senyors i senyors. Benvinguts a Cinema La Gresca. I avui, el programa... Parlem... d'un... de l'únic. Ell, potser... l'únic que podrà salvar aquest programa. No ho sabem, senyors i senyors. Parlem avui de... India de Jons! Quina música més tòpica has ficat al principi, no? Sí, eh, però... Quina entrada, eh? Com me l'he currat avui, eh? Quina entrada, quin guió, quin... Bueno... Que ja ve com tot comporta aquesta trilogia, eh? Aquesta trilogia. Sí, sí, eh? La primera pregunta... Ja l'ha deixat anar. Sí, l'ha deixat anar molt bèstia. Tenim fa goig. Avui l'estudi fa molt de goig perquè està ple de papers. Un cruz en equip mord de fàstic. I també la nostra... Si pots agafar el cruzant, Roger, que ja que no et paguem, com a mínim menys el cruzant. I xocolata desfet. I xocolata desfet avui, l'Alla, d'aquella de la màquina de... Molt bé, anem a parlar d'India de Jons. Primera pregunta per tots vosaltres. L'Alla, quantes pel·lícules hi ha d'Indiana Jons per tu? L'Alla, quantes pel·lícules hi ha d'Indiana Jons per tu? A veure... No t'ho pensis, va, ràpid, ha de ser ràpid. Tècnicament, 4. Però per tu, sense tècnic... Per mi, 3. És com pirates del Caribe. Només hi ha 4. Roger, quantes pel·lícules d'India de Jons hi ha per tu? Jo, per mi, hi ha 4. Jo tinc al Pac, a casa que posa les aventures, 4 pel·lícules. Raül, quantes pel·lícules hi ha per tu? Jo estic amb l'Alla. 3? Sí, hi ha 3 i un posa basos. M'encanta aquesta definició nova de pel·lícules. Per mi, quantes pel·lícules hi ha d'Indiana Jons? 4 i les que vindran. Perquè vindran algunes i ara, per desempatar... Com a mínim, una més. Ara tenim el desempat. Saul, quantes pel·lícules d'India de Jons hi ha per tu? Per mi, 3, perquè... El pare diu 3, però el fill li de 3. No, per què? Per què dius 3? Ara explica'ns-ho. Perquè la... Perquè jo no he vist la quarta. Però perquè ja no valia la pena, no? La teniu prohibida, casa. La teniu prohibida. Raül, aquesta teva la teniu prohibida. No, no, que va, que va. Si que és veritat, ha vist les 3 primeres i la quarta ha vist la meitat. Això sí que és veritat. Perquè ja no va poder aguantar-me. No, perquè el seu pare no la va deixar veure. No, no, no. No és tan dolenta. També depèn de la generació que sigui. Jo, per exemple, soc del 2000 i la primera pel·lí d'Indiana Jons i la quarta. Si no m'hagués agradat, no hagués vist les 3 primeres. Perquè vaig veure la quarta, em van dir, ah, hi ha 3 primeres. I perfecte, em vaig posar, no? Sí, no, no, a veure. Però no se val. Sí que arribarem a aquesta quarta. Evidentment existeix. Però, com a exemple, al principi. Com es gesta tot això. Com es gesta. Tenim un Jons Lucas i un Steven Spielberg. No que ho gesten? Potser? Sí, i més concretament un Jons Lucas. De fet, és que aquesta pel·lícula hauria de ser la plaer assessora de... Star Wars. Què dius, en serio? Aquesta idea inicial que tenia Jons Lucas la va tenir abans de fer Star Wars. Va haver-hi una temporada que es va... el 170, que Jons Lucas estava boig pels serials que feien... que feien quan era ja petit el 130 als Estats Units, que això no ho hem arribat a veure. Quan van fer el primer... Va ser el primer especial sobre Jons Lucas, jo sobretot a Star Wars, van parlar que aquells serials inspirarien a Star Wars, però la veritat és que abans havien inspirat en Jons. Aquest en Jons havia de ser un personatge galàctic, també. Un explorador galàctic. Aquesta és la idea, que era exactament igual. El que ha passat que no va poder acabar de desenvolupar el guió. Es va caure pel seu davant Star Wars, es va capficar amb Star Wars, i això ho va deixar davant. Anys després, ja havia fet Star Wars, estava paient-ho tot i... i... vivint el èxit a Haguai, amb costat del seu amic Estimina Spielberg, que havia fet el mateix amb Tigrón, o entre la tercera fase. Es imagina allà, en una tombona, a la platja amb un cubat, un cubat... Vivint la vida bona. Sí, i és que aquests amics, els cinc beguts, que li diuen, perquè estava també veient de palma, estava Francesco Coppola, que eren tots amigues, estaven allà en aquell hotel, o en Sigi, que estiguéssim allà a Haguai. Delit. Sí, diguem que sí. No ha ficat-se a la piscina. Hi ha una mica de lluny. L'Estimina Spielberg, fent de Tigrón. Una leta. Fem el Quajim, no? No perquè eren jovenets, però bueno. I... bueno, que també poden fer... Sí, també poden fer Quajim. Sí, sí, sí. Vinc vols dir que no? Sí, sí, sí. Estimina Spielberg li va confessar Joos Lucas, que tenia moltes ganes de fer una pel·lícula de James Bond. Volia fer James Bond. A la seva manera. Volia fer James Bond. Una pel·lícula de James Bond. A això, que Joos Lucas, va recordar aquell projecte que tenia mig allà, i li va dir, ostres, jo tinc algú millor. Tinc un arqueòleg, que he buscat les sols, que és professor, i que és un aventurer. Això... Això, suposo, i tot... Va ser allà dia tota l'idea. Li va convèncer. Va convèncer Steven Spielberg, que agafaria... li agafaria la paraula, i feien aquesta bogeria de pel·lícula, que inicialment era un divertiment per ells. Sobretot per a Spielberg. Volia passar-se bé. Clar, un entreteniment. Per a passar l'estoma. Perquè... això, igual que, per exemple, Joos Lucas li va menar molt bé amb els teves vots, a Steven Spielberg, per exemple, en 1941, li va menar tot bé. I volia fer alguna cosa per remuntar. Per remuntar i per divertir-se. Llavors, aquesta idea el va captivar, i va fer... va resoldre tot un guió espectacular, com veurem després, però que reprendia aquestes aventures, i feien una manera diferent de veure aquestes pel·lícules aventures. Ja deixen de banda la part galàctica, no? Correcte, sí, la vam baixar... No doneu idees, perquè ara, igual Disney, compres drets d'Indiana Jones, fan un crossover, a més tard. Disney té els drets d'Indiana Jones des de la teva pel·lícula. De fet, aquesta quarta que parlàvem abans, ja pertany a Disney. I inicialment, els drets, diguem, que estaven tancats, els contactes que estava tancats, pel dur, era per a 5 pel·lícules. Ah, tenien 5 pel·lícules inicialment pensades. Sí, bueno, no inicialment pensades, però sí com fer una saga de 5 pel·lícules. Mínim 3, això ho tenien clar. Mínim 3. Bueno, mínim. Jo és el que li va dir a Steven Spielberg. Faig la primera, i si és un èxit, m'has de prometre que ho dades almenys dos més. Fiqui, què? I com va ser un èxit? Si no és 3 o més, ja no es compta com a saga. Quan són només dues, no? Correcte. Ja, en primera part no és una part. Exacte. Normalment és que a la segona l'has cagat tant. No fem una pel·lícula. Moltes d'aquestes, sí, sí. Doncs comencem amb aquesta arcaperduda. Comencem amb l'arcaperdida, que és la primera pel·lícula que posa èmfasi, que diu Aquest o Jo. És a dir, aquesta és la pel·lícula que comença a Indiana Jones, coneixem Indiana Jones, que és un horror de geografia i història. Que recordem que les alumnes anaven boges per ell, en plan que, bueno, que està a mi profe de l'arquologia. I és una mica això, no? Aquesta manera de lligar una cosa que no és gens atractiva per la gent que és el tema de l'arquologia, el tema de embrutar-se amb sorra i empanca. Sí, que potser és un tema avorridot, tipo d'arquologia, doncs bé, des de les altres coses, ja està. Però, clar, com deia el Raül, ho van convertir en un gènere d'aventures. Correcte. Va canviar tot el gènere d'aventures a aquesta sala. Bueno, aquesta trilogia. I el que estava clar, que per això, no s'acitava en un crotonista. I aquí és quan van començar a donar-li voltes, estic ben dispirat de l'entrada, volia a Harrison Ford. Li va proposar directament a J. Lucas. J. Lucas es va negar, va dir que no, que ja havia sortit a dos pel·lícules seves, que no... No volia a Harrison Ford. No volia a Harrison Ford. Perquè el J. Lucas volia l'exclusivitat, no? El volia tenir exclusivitat amb ell. Volia l'exclusivitat i que no volia que fos el seu actor fetitge. Perquè recordem que, bueno... I va tenir en Valteria el Juni. Clar, això mateix. Que Amelie Can Grafiti o Star Wars, ja havia treballat en Harrison Ford i no volia que fos el seu actor fetitge. Però això van provar molts actors més, entre d'altres, ha sonat per tots, que Tom Selleck, el mític magnum, i estava gairebé decidit. Però aquí va sortir la... que... Diguem clar, el productor, no? La productora que tenies des de magnum, va per als peus estiu i va dir, que aquest home té un contracte amb nosaltres. I no te'l deixem. No te'l deixem. Llavors van tornar a la idea de Harrison Ford, que havíem ment... Ara és inimaginable. Tant... I a Indiana Jones li va agradar molt aquesta idea. Aquesta... Perquè estava amb tu, va implicar molt. Fins a tal punt, que Allors Lucas li va proposar que el matessin en el... en el imperi contra Ataca, que el matessin en Star Wars. Perquè així pogués dedicar-se al més alienació. Perquè això es volia dedicar a Indiana Jones. Ostres. Per això, si us fixeu en el imperi contra Ataca, a Harrison Ford el congelen, amb... encara bonita. I és simplement perquè... Precisament per això, perquè a Harrison Ford volia, volia que matessin el seu personatge, i és el que li... Bueno, a veure. Fem una cosa. Jo et congelo. Si tu penses, tot no és a la tercera. Si no, deixem congelat. Et descongelem. Et parques un Walt Disney, no? Sí, sí. Encara no es veia així, perquè suposo que encara no, però sí. Però m'encanta aquest canvi d'idea. De proposar-li de ser Harrison Ford i dir... No, no, no vull. I després, matar-lo a Star Wars, perquè continuessin Indiana Jones, és un canvi de mentalitat molt bèstia. Una cosa de la idea que tenia els Lucas... Clar, clar. Clar, a Harrison Ford sí que volia fer el paper. Sí, sí, per això dic, per això dic. Però clar, és un paper que, com deies, jo crec que no ha canviat la relació amb Spielberg, perquè jo no crec que sigui l'acto fetiche de Spielberg. No, no, no. No crec que sigui Spielberg, és Tom Hanks, si ens dubta, però... Bueno, potser últim... Alguna, però no tant. Potser repetit, però bueno... No crec que tinguis cap acto fetiche. Si ho compara és el que ha dit abans de la laia del Johnny Depp amb Tim Burton. És molt axonat, molt bé. És talentí, no? A la fila del còmic fa unes setmanes, vam estar veient un llibre de pel·lícules, el Dani i jo, que posava kit per fer una pel·lícula de Tim Burton, i sortir amb la cadeta de Johnny Depp. Una pel·lícula de Tim Burton. Però bueno, marxem del tema. Encara hi ha així, evidentment, com aquestes grans superproduccions, no les tenien totes en sí mateixos. Ara sí funcionava, sí no funcionava. La seriscàvem molt en la primera pel·lícula. De tant, tant. Era que no sabien si faríem la segona pel·lícula. És a la primera de Tanken. La primera està tancada. Era autoconclusiva. De fet, és que inclús el títol. El títol de la pel·lícula no és Indiana Jones i era el que perdida. Originalment, és Riders of the Lost Art. No té Indiana Jones. Indiana Jones va ser apostariòdia. La segona, sí, que es va posar Indiana Jones, el temple molt dintre. No és com Harry Potter, que comença Harry Potter. Correcte, correcte. De fet, és això. I el que venen és una altra. És un anti-heroi, un anti-heroi. Al final, tot disusmanament. Però molt que ho provi, tots disusmanament. Sí, però és un xapuzero perquè després ho acaba amb xapuses, i s'acaba amb xapuses. Bueno, ho acabes reclamant o no? Perquè igual que tu començaves amb aquesta pregunta que corregues a la xarxa, si hi ha un altre ser pel·lícula, o ser una quarta pel·lícula, o no, també això s'ha parlat moltes vegades. Què canviaria de les pel·lícules d'Indiana Jones si no estigués... O de l'arca perdida, si no estigués... l'Indiana Jones. Si us fos el resultat seria exactament el mateix. No canviaria res. L'Indiana Jones no fa res a les pel·lícules. No, no fa res, només fa... Fa bonic, fa bonic i ja està. Ja està, perquè els... No estic capaç. Els nanamanys, els nazis, haurien trobat l'arca, l'haurien obert, haurien molt, exactament no mereix que si no hagués estat. Sí, jo ja estava en pla. No l'haguéssim trobat. Passo per ahir. No l'haguéssim trobat, els estaven escabant per un altre costat. Va ser gràcies a l'Indiana Jones que van començar a escabar per aquell costat. Clar, és veritat, parlem amb propietat. És veritat, és veritat. L'Indiana Jones és necessari per a les pel·lícules, que no es vengui la moto Raül. No, és necessari per a les pel·lícules, però realment no és aquest adói que canvia el destí de la pel·lícula, o el final de la pel·lícula. L'únic que fa és posar a salvo... Perquè se mete el gobierno de por medio. El gobierno se mete de por medio. Espiquen els nazis, que és a dir, jo crec que hi hagi millors dolents que els nazis. Sí, ja està. Entenem-me, eh? És molt real, també, jo crec. Sí, a final... He anat a pitjar una mica amb els peus a terra, no? Era aquesta... Aquesta... Havies d'ambientar la pel·lícula el 1939, o sigui, el 1936, crec que és. Clar, evidentment, havien d'estar els nazis aquí. I més amb aquesta busqueda d'aquests articles o aquests objectes religiosos, perquè els nazis amb Hemming Himmler al cap van fer una divisió només per buscar aquestes relíquies. I tenim un moment apoteòsic d'aquesta primera part, on es veu com un dels grans capos que està allà de Hitler, doncs, aixeca la mà i diu Hi Hitler, amb aquella mà cremada per la Mollet, per el Medellón, que en aquell moment doncs està aquell Medellón amb flames, com aquell que diu està cremant, i agafa un Medellón perquè el necessita per l'escavació, etc. I en aquell moment se li queda gravat. Jo crec que allò és un moment molt impactant. Jo a mi m'agrada molt perquè vaig trobar que era com molt encertat, ensenyar la crueldat, tot el que arribes a fer per en sortir-te amb la teva, el que t'arriba a passar per voler fer una cosa, per arribar al poder, exacte. No sé, trobo que és una pel·lícula que està superactualitzada en el sentit de que ara la veuries, que jo la vaig veure ahir, perquè la veu dir, hem de fer això. La vaig repassar, la vaig veure ahir, i és allò de dir que està superactualitzada en la sentit. Que no passa de moda. Que és atemporada. Tot és meravellós, els efectes especials són meravellosos. Com la majoria de pel·lícules de Spielberg, potser passa el mateix amb aquesta, com a metè, com a los Gunis, regreso al futuro. Bueno, no l'agradaria així, però... Sí, igual que els Gunis, però bueno, sí, però la producció és seva. Exacte. Una cosa que ha sigut el gran mecènic. Em va molt bé que parlis dels Gunis perquè, de fet, m'agradaria fer una petita agada. Els Gunis serien com són, si no hagués existit, en Dinàjons. Una pregunta que faig, eh? És a dir, ja sabeu que els Gunis hi tenim molt de carinyo, perquè és la banda sonora del programa. Sí, jo crec que, al final, aquestes referències estan aquí. En aquell moment que estan els nens, tot l'equip dels Gunis, allà, en aquelles catacungues, i catacungues... Jo apareix aquella pedra gegant, que els persegueix, o apareixen aquelles trampes, les tuampes, que li diu el... El data. El data que també tenim a la segona. Que també la tenim a la segona, en Dinàjons. Vull dir, són moltes coses que van relacionades. Moltes influències. El data, per exemple, sumien a ser un agent 007, sempre diuen, com a James Bond, com a James Bond. Fer-lo fer el negativo, que li diu el Mike. Sí, correcte. És allò de dir que ho van lligant tot, no? Van lligant tot, i em dona la sensació que els Gunis no hagués pogut ser el que és ara, sinó que hagués sigut per a Dinàjons. Jo he estat d'acord, molt que dius. Sense haver vist d'ells Gunis, perquè no l'has vist. No l'has vist? Carai. Sobretot, tenim també referències dels Gunis, com deies, com el del Medellón, que els Gunis també tenen la... Correcte, el seu Medellón. El seu Medellón, cancama, seu mapa, amb tot això. Que és veritat que no deixen de ser uns minis Dinàjons que van per la seva ciutat buscant resorts. Sí, crec que influés tot. I sobretot en pel·lícules del mateix director. Sí, tot i que... No, com que no està... Però que ell participa. Sí, correcte. No, de fet, la va presentar ell. És el productor i... I unista a la història. Però bueno. Tornem a Dinàjons, però sí que era interessant comentar aquesta dada. Ens anem cap a Dinàjons, no?, en aquell moment que la història... És a dir, en aquell moment que ja posem les cartes sobre la taula, sabem qui és Dinàjons, amb aquesta arca perduda. Sabem que és un professor molt reputat. Que el govern americà posa totes les seves ganes i tot el que faci falta per ell, perquè confien en ell. I saben que ell podrà aconseguir aquesta arca perduda abans que els nazis. I llavors és quan comença aquesta baralla. Aquesta baralla de qui arriba abans el poder. Qui arriba abans ha aconseguit una cosa que desitgen dos. Dos vàndols diferents. Desitgen una mateixa cosa. Llavors és quan veiem també els nazis aquesta maldat amb persona que no podria estar més ben encarnada. I també el Dinàjons i els seus amics. Vosaltres creieu que el pes dels amics en el Dinàjons és molt important? Sí, com en totes les històries, al final. Sí. Aquests personatges... Aquests personatges, o el que et sentia doig, sempre han de tenir un recolzament. Ja sigui el recolzament homodístic. Ja sigui el recolzament de... com en James Bond, l'Emma, que l'abesteix de armes, o d'invents. Tot aquests personatges són indispensables, al final. T'has escuté un rol assignat. I si treus tots els personatges a ser el principal, cogeix-ho. És com Batman i Alfred, per dir-ho d'alguna forma. El senyor Fox. Sí, sí, sí. M'ha fet gràcia que tothom s'oblida a Robin. Sí, va, va, va. No, però em refereixo. És massa que ho propro protagonista. Perquè el Dinàjons no té un company d'aventures fixes, però vindria a ser això. Igual que el Batman té un Alfred, un senyor Fox, que li proporciona les armes. Compactes d'aventures fixes. M'ha agradat molt aquesta frase, que és un de les amamentes fixes. No té una amor fixa, no té una nòvia fixa, sinó que va rotant i és un... És una pel·lícula que cada pel·lícula està diferent. És un seximol. A cada cap, a cada cap, que en un minici sí que havia de ser... un ógan, en aquest sentit, no? No oblidem que el que hi hagi... només tenien escrit un guió. Una pel·lícula. Havia de saber si tenia èxit o no. Aquesta pel·lícula es va tancar totalment la seva dona. I per la segona, va inventar una cosa totalment diferent. Per això va ser una preqüela, no? Això mateix, qui anava. Precisament el Templo Maldito, ja estem saltant de pel·lícules, però el Templo Maldito precisament és una preqüela. Com deia Laya. Perquè passa un any abans de la història de l'alcaperduda. Per això, aquests canvis de parella, diguem, no? Clar, perquè hauria estat una mica estrany continuar amb la mateixa parella un any abans, quan un any després, que era la primera pel·lícula, era com tot molt nou. Segurament, si haguessin fet alguna rascada de guió, podrien haver fet alguna invent. Però al final, diguem que aquests directors, aquests creadors, volen jugar. És el que venien, a jugar. I llavors van dir, oi, per què no posem un actri diferent? Fem un altre personatge. I aquí vull fer una mica de... de tornar al principi, als originals, i dir que tots venien a jugar, com es van dir, inclús John Williams. John Williams venien a fer Star Wars, venien a fer Tivolón, venien a fer... Les bandes sonores... Les bandes sonores anglòsiques. Sí, d'aquesta amic que estava a Hawaii. Sí, va unir a última hora. Si us fixeu, John Williams fa una cosa que és... realment no t'ho veureu en altra lloc. I és el que fa... d'aquesta pel·lícula, d'aquesta banda sonora, que sona gairebé durant tota la pel·lícula, fa un Mickey Mouse-ing complet. Un Mickey Mouse-ing és... a santuar els moviments, tot el que passa a pantalla, donar-li un cop d'efecte amb la música. I si us fixeu, esteu escoltant la banda sonora de John Williams, podeu reconèixer que està passant tot. Si hi ha una cosa que secució, si hi ha una caiguda, si hi ha qualsevol cosa, està tot ensantuat... Que està compensat per la música. Això és molt guai que ho facin a les pel·lícules d'acció. Perquè es reforça molt més l'acció. Normalment no acaba funcionant. John Williams ho fa molt bé, perquè pot caure, el problema de fer un Mickey Mouse-ing així, és que pots caure en el ridícul, en ridiculitzar. I no, el que fa és en saltar-lo una mica més. Això ho fan... Bueno, per tornar una mica... Pirates del Caribe també ho fan molt, i a l'Emperador Iusus Locures també fan aquest Mickey Mouse-ing que dius, i funciona bastant bé. Que aguditza els cops i els gestos, no seria? Amb música. Amb cops d'efecte de música. Exacte, i que de fet també la banda sonora de Indiana Jones és potser una de les més famoses, de les més reconeixibles de la història. De les pel·lícules entre Star Wars, Indiana Jones... Només escoltar uns segons, ja identifiques. És a l'Emperador Iusus Locures, com abans deies, també té una banda sonora impecable. Moltes, moltes. I els van donar dues opcions, i van dir que juntessin les dues opcions per la banda sonora. Ah, sí? Eren dues opcions diferents? Sí, i les van juntar per fer la que coneixem ara. Sí. Tenia la part... John Williams va dir a Steven Spielberg, no? Sí. Tinc la part d'aquesta... I després tenia una altra cosa a part, que ara no em sortirà, perquè estic escoltant l'altre. T-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t-t... En serio? Us estava prenent-hi en serio? No. Ja! Estava sentint amb fan. Ostia, que aquest us sap... Però no. No ho sé. No, l'altra part més coneguda de la cançó, no? Que no és... No, ara no et s'ho sabria dir. Si ve la música, t'ho dic. Si no, ho podem buscar aquí, no? Sí, això és el que ja hi ha segur, que al final d'aquestes dos cinc músicars, estigues piliberia i dius-te'l, i si ho mires d'ajuntar tot, i vas sortir a aquesta Riders March, que és impressionant, que és reconeixible 100%. Molt, molt fan, molt fan. Pregunta, us en llenço a preguntar. Després de quan estem a cinema prics de nit? Tare, tare, tare, tare, tare, tare, tare, tare. Com és una especial ha intentat compactar-ho tots. Sí, ha intentat ser-ho, però no. Escolteu-me, Inera Jons, mala persona, bona persona? Bona persona. Aguista, agocèntric? Ah, bueno, ja veiem, sí, pregunto. Jo sí incompatible, també t'ho dic. Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja. Clar, clar, clar. Aquesta va passar. No sé, és un heroi, que tampoc vol... sigui a nivell. Quan vol l'arc, quan va a buscar les peces aquestes, tampoc les vol, com un avarició, no les vol igual que els durens per alguna forma, saps? Bueno, ell, igual que tots els herois, no, del cinema. El museu, sempre està amb aquella paraula, però estarà en el museu, no, per al museu. Exacte. Per al museu, que deixi el museu allà d'una vegada. És com, per exemple, es podria comparar una mica un jaquez-parro, que jaquez-parro, per exemple, sí que és molt anti-heroi, però sempre quan va a buscar un tresori, sigui la fuente de la juventud, qualsevol de les altres coses, ell sí que ho vol, per al seu profit. I dius, vols que ho guanyi el jaquez-parro? Perquè per nosaltres és el bo, no? I els altres són els durens. Però, clar, l'Indiana Jones no ho vol, per al seu profit. Clar. L'Ella Vidal, l'Indiana Jones, bona persona amb la persona... És que està pensant, més que amb bona persona amb la persona, en realista. Ah. Perquè és d'aquells herois, si això ho vam escoltar en un podcast, i sí que és veritat, el que deien, és que tu mires la cara de l'Indiana Jones quan s'apropa el perill, i no és una cara de, oh, vaig a salvar el dia, sóc un superheroi i puc amb tot, sinó que és una cara d'espant, de... Ostres! Home! Home bé picat! Home bé picat! Com sortiré d'aquest embolic, saps? I jo crec que aquesta és la reacció que tindria a tothom. Sí, si estigués en la paper d'arqueòleg, d'aventures i tot això. Una reacció molt natural, no? Sí, exacte, exactament. Raül, bona persona amb la persona... indeferent? No, bona persona, jo crec que bona persona. Però sí que és aquest punt canalla, aquest punt de socarrón, que no té a veure amb una persona, no, sí, deu ser bona persona, però sí que li dona aquest to, que després sembla que sigui molt més agusadat de lo que és, com deia l'Alla, no? I tu què pensa, segur, en l'Indiana Jones, com el veus? Jo crec que el que fa ho fa per bé, ho fa per ell mateix, per beneficiar-se, per tenir benefici del que fa, per treure benefici. Què penses? No ho sé. No ho saps ben bé, no? És complicat, no, de dir? La pregunta trampa. És una pregunta trampa. Doncs us diré el que penso jo. Perquè al final, totes... No volem saber el que penses. La realitat és que va aconseguint tornar-me al mateix davant, i molt que estigui aconseguint anar-te'n, portar-les a un museu on acaben totes, el M4 51. Sí, sí. El M4 51. Que es veu a la pel·lícula 4, que si no fos clar si és a la pel·lícula 4. Ui, ja era un. Al final ha acabat-ho d'acaballar. Dani, que la 4 no existeix. Que sí, que sí. Bueno, i jo crec que... que l'Indiana Jones en part... A veure, és un bon tio el que passa que li falten 4 hòsties ben donades, de petit. És a dir, li falten 4 hòsties ben donades. Amb les dones no sap tractar les dones amb... No sé, no és... Li falta. No és cavallerós. No és cavallerós, exacte. No és com un James Bond, que és una persona formidable, que és molt d'això, no? Jo crec que no. Com que és exactament un James Bond. Sí. És exactament un James Bond. Si ho fixes... No sé, però l'elegància que té ell, el James Bond... Està ja volien fer una espècie de James Bond. Imagino, no, un James Bond, elegant amb el seu... Si el volien fer més proper al públic, no suposo, amb el tema de què fos un professor, que és com és el que vol, bueno, qualsevol, no, perquè ja veiem en els moments d'acció, que no fa qualsevol, no és això, però suposo que el volien fer més proper, que no pas James Bond. Sí, a més que veguessin fora, era un dels obsesionats, que volia fer gairebé totes les escenes. No volia dobles. Dobles. Ens van treballar molts dobles a la pel·lícula, però moltes de les escenes que li proposaven dobles, i no volia. No, no, ho vull fer jo. Perdona, és que si tu tens mal, et tenia un problema. Clar, clar. I es van tenir, van tenir vàries problemes d'aquests. Ah, sí? Es va trencar més d'una cosa, el Harry Samport? La data del Saul. Es va trencar el ligament de la Cava. El ligament de la Cava. Amb un salt o... No, amb el... Quan la Sena que està lluitant amb... amb l'avió girant, el... Sí. Vale, sí. Es va caure i li va donar la cama, i es va trencar el ligament. Tom Cruise va dir, jo no puc ser menys, i també se'l va trencar després, que era una misión imposible, no? Vale, sí. Ja és tradició, no? Sí. De fet, a la segona pel·lícula del Temple Magneto, Indiana Jones es torna a dir... o sigui, Indiana Jones. Harry Samport es torna a fer mal a l'esquena, que aquí va donar un actor que pateix molt de l'esquena, fins al punt que no podia xacar-se un dia en la matí, a l'hora de la luda, no es podia xacar del llit. Què dius? Va donar una matí al ser llit. Llavors això va ser un gran, gran, gran problema. I Steven Spielberg va tocar llocs lucars i va dir, es tenia un problema. No es pot moure. De tant mal que s'havia fet amb l'esquena, amb l'escena dels elefants pot ser? L'escena dels elefants és una de les que el van deixar verdat, precisament per pujar en l'esquena, per la postura que havies de portar les cames, el van deixar amb l'esquena. Això és com pujar a cavall, però a nivell més extrema. Clar, amb les cames més obertes encara. I Steven Spielberg va tocar llocs lucars i va dir, què fem aquí? Què fem? Llocs lucars va agafar un avió, es va presentar al dia següent, i ho han decidit finalment, portem-lo a Estats Units, que l'operin, pararem al rodatge unes setmanes, ja veia si es fa cooperament ràpid. Si s'havia d'operar fins i tot. Llavors van retreçar l'esquena. Vam retreçar el rodatge. Estaven al final, suposo que no tenien marcat. Clar, no tenien marcat un dia. Perquè avui en dia les productores ja reserven els dies. Sí, sí, sí. Però en aquell moment, tu tens la pel·lícula acabada, ara estrenem. Jo crec que és la manera correcta, perquè al final hi ha un moment... Que ho fas tot a correcuita. Així, en canvis d'edat, després i de més. Això, el van operar i tal. Perquè, evidentment, teníem tot el decorat, teníem tots els permisos per estar gravant els Rilanca, que és on va gravar la segona del Temple Maldito. Van aprofitar per rodar escenes en les que es podés falsejar, diguem. Tenia un actor de doblatge, un doble... Un next, un doble. Un doble, que s'assemblava molt. Estic ben inspirat per la aprofitar. Va aprofitar per poder gravar aquelles escenes de lluita dins de les... de les mines, aquelles... Sí, més escenes d'acció, que no se li hagués trobat a la cara exactament. Sí, inclús de baralla i de tot. No tenia tant tapó, perquè aquell actor se li semblava molt. Si es veia així de rafilon, tampoc es notaria. Doncs, molt interessant. Ens anem, si us sembla, a... Vigues, segur. A l'arca perduda comencen amb la muntanya aquesta. És la de... Paramount... Paramount Pictures, sí, sí. Ah, la de la productora. Les tres pel·lícules. Les tres pel·lícules comencen amb la muntanya. Comencen amb la muntanya. No només per la Paramount, que és la productora, sinó perquè Pilbert, en alemany, vol dir muntanya sagrada, o així. Llavors, les tres pel·lícules comencen amb la muntanya. Ja aprofiten aquesta coincidència. Està molt bé, perquè a més ho fan venir molt bé, perquè a cop i volta el logotip apareix un imatge de la muntanya, com un difundido, i això és la muntanya. Que ben lligat. Ens anem a les segones, si us sembla, i així anem comentant una mica l'última cruzada, que... No és la segona, no? Perdó, el Templo Maldito... Ho tenia bé, és que m'ho he girat, perdó. El Templo Maldito, que és la segona pel·lícula, que, com dèiem, és aquesta precuela de l'arca perdida. Exacte. En aquesta pel·lícula comencem amb un sopar, si no me'n recordo, si no me'n recordo malament, en una gran sala on el... Comencem amb un sopar, eh? No, com comencem, doncs. Que hi ha un sopar, sí. Si volem. No, no, comencem amb el sopar. En una gala, no és una gala que hi ha en una sala. Ah, d'acord, tu dius... Sí, sí, sí, perdona, perdona. No sé si és un sopar, jo he dit un sopar perquè... Si jo t'estava covejant pel sopar del castell. Ah, perdona. Que hi ha una gran sala, no? Estan fent un convit o una festa o una celebració, tal i que qual, el que sigui. És un club. És un club. El Club Obi-Wan. Exacte, el Club Obi-Wan. El Club Obi-Wan, sí. En preferència a la pel·lícula de Star Wars. I en aquell mateix moment, el Harrison Ford, Indiana Jones, porta un smoking de color blanc, que és un guiño a les pel·lícules del 007. Sí, del 007. Bastant mític, no? Perquè hi ha com unes picabaralles entre... Després és una escena molt indena. Ai, molt James Bond. Molt James Bond, sí, sí. Realment ho és, perquè és aquella picabaralla entre algun de les persones del Club han de sortir fugint corrents del Club amb un cotxe, un cotxe conduit pel... Ajuda-m'ho a dir. Tapón. Pel tapón, que és aquest nen. Show round, en anglès. Show round. Que és el nom dels gos dels guionistes. Ah, vale, molt bé. Indiana Jones, Indiana, és el nom del gos de... Josh Lucas. I Willie, és el nom del gos de... Steven Spielberg. I John? Està de gossos, ara, això, o de gossos? John era perquè Steven Spielberg no li agradava a Smith, que és el que li proposava a Josh Lucas. No sona bé, no sona bé. Indiana Smith. Indiana Smith. Per un 007 potser sí, per una espia, per una exploradora intréndria. La idea, bàsicament, era el que et trobava abans. Ha trobat-ho al poble, diguem-ne, a les persones de peu. Perquè Smith és un dels... com no és més fet-serviça. Més comunse. Més comunse a Estats Units. Llavors, no havia de ser Smith, doncs el segon, o dels més sonats de Jones. Doncs Indiana Jones. Comentem una mica aquesta segona. No he passat a la segona pel·lícula, però jo volia comentar una escena icònica de la primera. Doncs fem-ho. Sempre faltant aquí el guió. Ni que el tinguessin. Laia, comentes la escena mítica. Aquella, quan està... en punt de lluitar amb un indígena, és? Amb un indí o amb un àrab? Sí, amb un àrab. Amb una túnica negra. Sí, amb l'espasa i tal. I llavors el mata amb un pistoletazo. És una de les senes més icòniques. Perquè van al sopar o al dinar de l'hotel, es va sentar malament a tots, menjar Steven Spielberg, que menjava de menjar de... Vegano, era Vegano. De casa seva. Sí. Llavors, a Harrison Ford li va proposar a Steven Spielberg. Mira, perquè no disparo i ja està. Ja ho acabem, definitivament. Sí, perquè amb planificació hi havia una lluita. Una lluita amb espasa. Espasa i el fuet i tal. Però sí que és veritat que hi ha el segon. Aquesta és la disposició que tenia absolutament tot l'equip. Incluï, inclòs a Harrison Ford, que estàvem febre i tal. Entre la calor que fot. I què devien menjar? Que no tovam bé i no em facis lluita. Va quedar una bona sorpresa. Va quedar una escena d'allò més... I tant, i tant. Però aquí et parla personatge. Aquesta escena et parla personatge, per això també la pregunta que us he fet abans. És cru, és un moment cru. Passo de bar allà amb tot, pegueu un tiri i vinga, i altra cosa mariposa. És una cosa crua. Parla molt. I les cobres en això estan dintre d'un vidre. I no? Estan dintre d'un vidre. Les més perilloses, les cobres, les pitoses, estan dintre d'un vidre. Perquè aquestes són les que treuen barí o no? O eren les que... Les pitons són les que... Això és el moment de la mina, el moment quan estan a les cobres. Sí, del pozo de... De les almes. Del pozo de les almes. De les almes. De les almes. De les almes... I és un moment d'ampli amb 10.000 serbs. Hi havia 3.000 per tot el Serb. I eren reals. Que això avui en dies... Molta gent no criticaria. El tema de protectores d'animals i tal, en aquella època no estava tan en auge, però ara mateix una perill així... La vuit cutaria. Ben macos pel Harry Samport. Sí, bueno, totes les serps estan pel tot el set. La partida, gairebé unes 3.000 serps, Pedro estigués piliat allà el set molt buit i va demanar més. Més, més, més, més. Van omplir fins a això. Però on demanes això? A producció? Però això serveix producció. Quiero serpientes.com, el goxío. Si tu treballes a producció... Si tu treballes a producció et diuen... Has de contactar perquè et donin 10.000 serps i has de... Prefereixo, abans, portar cafès, que està en producció amb planquers. Però les dues coses són de producció. Sí, sí. I en el geolígrafics, quan obren l'arca, en una columna surt R2D2 i C3PO. Ah, això no... Una altra referència. La dada 2. Un geolíster egg, no? Sí. Sí, sí. I a l'espílio ho ha fet sempre. I més amb la mare, Josúcas, al costat, era com fer-li els guinyos de tot, absolutament de tot. Que amb molts, no només amb, com deia, amb la segona, el Club Obi-Wan, sinó que a la pel·lícula, la primera, com deia, el Saul, tens aquestes dues referències del R2D2 i T3PO, dibuixat amb geolígrafics. I l'avió té un nom semblant a C3PO? A l'Hidrabiò, de principi, on s'escapa, després de la bola aquella, també. Enciéndelo, enciéndelo, que va per corrents per allà. Doncs mira, precisament el pilot que està hi esperant-lo, aquell és el producte. Ah, sí? Aquell és el producte. Al van dir-hi, van dir-hi, estàs ficat aquí. Aquell és la cara. Sí, perquè no surt més d'una pel·lícula. No surt més d'una pel·lícula. No surt més d'una pel·lícula. No surt més d'una pel·lícula. No surt més d'una pel·lícula. No surt més d'una pel·lícula. No surt més d'una pel·lícula. L'hi tinc. Aquest és el que em passes. Aquest és la corral que m'ha traït la serpiente. L'agra tornem a la segona pel·lícula. Ara tornem a la segona pel·lícula, El Templo Maldito. Que no les tinc massa recents, o sigui que haureu de tirar vosaltres. Ho agafaré a la segona pel·lícula. Aquesta la tinc una mica perduda, però sí que tinc la seta molt fresca, aquesta primera seta, no?, d'aquesta... en punta en blancor, aquesta camisa blanca, aquest esmòcling, aquesta escapada, amb el tapó, vull dir, és un personatge que fa també una mica d'amic. És el que dèiem abans, els amics d'Indiana Jones, aquells amics que tenen un grup de WhatsApp. A qui és l'època que existís del WhatsApp? Jo, per mi aquesta pel·lícula, sí que va tenir una més importància per mi. No és la més onada, potser no és la més onada a mi, em quedo en la primera, però aquesta segona, clar, jo va passant una mica, el mateix que li veus al Roger, que va veure la quarta, i després tota la resta, jo vaig veure la primera segona, vaig veure el Temple Maldito. A més, ningú em recordo molt xulo, que és de petit, potser tenia l'edat del Saúl, tenia les meves tietes que venien a casa cada cap de setmana, amb una pel·lícula pquesa agafada del videoclip. Les teves tietes vol dir que algú la venia a sé de la mare. La teva mare. La teva mare venien cada dissabte a veure una pel·lícula de la nit. Depèn de la pel·lícula, podies quedar o no podies quedar. I aquesta és una de les que no és millor si te'n vas a dormir. Què passa, que jo des de la meva habitació, des dels peus del llit, sí que podia veure la pel·lícula, i he vist moltes pel·lícules des d'allà, i una d'aquestes va ser el Temple Maldito, i em van impactar moltíssim, era molt més fosca. Després vaig veure l'arca perduda i em va semblar tan tèntrica, va ser molt més divertida, però la segona és molt fosca. Però la va veure amb la mateixa edat o una mica després? No, jo crec que poc després la veu dia. Ah, perquè clar, si la veus amb més anys. Doncs que sàpigues que encara tinc l'OVHS a casa. El l'OVHS és amb les 3, eh? Sí, que de fet, rau, ara que dius això, abans de començar el programa, hem comentat que la primera pel·lícula és apta i la segona ja la van fer de 13 anys. Ah, sí, sí. El que passa és que la primera és apta, però el seu va costar batalles. Inclus van crear una nova autorització que era per menors autoritzats. Per l'última escena, en què el nazi sobra en l'edat, anem a la primera, però... No hi ha manera de menjar, no? És que la primera és més icònic. I li explota la cara en el dels olents, diguem, en els nazis i altres. Això els va costar molt, batallar-se... En aquella època el cine no era com... En aquella època, per el que he vist a les pel·lis, no et deixaven entrar, no? Si anaves sol, en una pel·lícula... T'agots com... T'agots anar a un nen i li deixen entrar a qualsevol pel·lícula. Que no ho dirà, sí. Si està catalogada, ho sembla el mateix, no? Però ara les catalogacions és com recomanacions, no és tant com abans, no? I sobretot en els Estats Units, aquí potser s'ha fet sempre una mica la Lui Gran, no? Sí. Dèiem que per aquella escena que li explota la cara, aquell nazi i tal, va anar bé inclús de posar, si us fixeu en l'escena, li explota un foc, un foc i l'alt foc es borrona la cara. No se li veu. No se li veu, veu, veu, veu. Per tant, li simulen una mica. Va anar bé de posar, no és que va anar bé de posar aquell efecte per tapar-ho. Perquè si tapaven allò, podria ser apta. Si no, no. Si no, no. I en aquesta segona, com ve delles... I en aquesta segona, com ve delles, era molt més fosc, aquesta foscor que té amb els nens i amb els matenents, no? Sí, sí. En aquesta escena que volies dir l'Alles, que no entenc. Que li diu al Pau Mataniños. No, que només per una escena ja depenia de si era apta o no. Ah, vale, vale. Sí, en moltes pel·lícules, que per una escena, per una paraula, sobretot en moltes escenaïts, diuen una paraulota, diuen de penque, una escena. I antigament, encara més, en el sentit de que hi havia moltes paraules que estaven fixades durant l'ascensura i tot això, molt fixades, que si aquesta paraula sortia en aquesta pel·lícula, havia d'estar molt justificat, perquè si no, no la foda. Déu-n'hi-do, perquè ja teca, ja teca. Ens anem, ara sí, sisplau, a la segona, perquè... Sí, sí, sí, no, continuem a la segona. Sí, sí. Hem fet un salandrera per poder... Pujar una barrera per no tornar a la primera. Sí, posem una barrera. Ja, doncs ja no podem menciure la primera. Jo de la segona... Si torni a la primera, li tancarem el micro. Jo de la segona em quedo amb... Tornem una mica amb el Mickey Mouse i aquest de John Williams. Mickey Mouse, ara estem parlant de Mickey Mouse. Dani, però si hi ha un... Mickey Mouse. Mickey Mouse. Mickey Mouse. I de tal del que passa que no saben... Sí, perquè això ho feien molt els curmatratges del Mickey Mouse, del principi del minuspecte. Sí, correcte. Feien normalment en animació. Peter O'Willy, no? Exacte. Paper Plains i això. Sí, sí. I aquesta tècnica es continua dient Mickey Mouse-ing. Doncs manté aquest Mickey Mouse-ing en aquesta segona pel·lícula. Hi ha una escena per mi fantàstica, que és quan baixa el sostre amb les punxes, que s'ha quedat atrapats en aquella habitació. I aquí veiem una cosa que fa Steven Spielberg i ho fa d'una manera magistral. I és el fet que... Steven Spielberg és un director que vol fer pel·lícules per gaudir. Que vol que sentis una butaca i t'oblidis de tot. Que només vegis la pel·lícula. No li demanis que sigui realista. No li demanis que sigui... O un missatge transcendental. No. Vol que... Que tu passis bé. Perquè hi s'ho passa bé fent-lo. I aquestes escenes ho comproves. Perquè tens el temps això que va baixant a la següent plan, que ja està una mica més amunt, va baixant, va amunt, va baixant. Però tu creus, perquè el que veus, vols aquesta tensió. I crea aquesta tensió i ho fa molt bé. Sí, sí, estic totalment d'acord. Sí, sí, ho és. I tu menges, i tu menges. I veus que li cau el barret i dius, ah, fica la mà. No tens temps, fica la mà. I ho fa. La suspensió de la realitat. Ho fa, ho fa. Una cosa que també volia destacar d'aquesta saga és el tema de Cinc Connery. Cinc Connery és un gran actor, un actor que hem vist en grans pel·lícules, com per exemple el agent 007, un James Bond, i que també tenim aquí, vull dir-te'n, és el pare d'inversions. No podia ser un altre millor. Jo sempre havia dit el mateix, jo vull fer una pel·lícula de James Bond. I fent-les els dos primers va dir, estàs, és que si aquest home tingués un pare, havia de ser el James Bond. Clar. No podia ser un altre. Evidentment. Sí, sí. Però aquest no serà la tercera? Correcte, és la tercera. Si has passat de la segona a la tercera. Sí, perquè ens queden 30 segons. Això he passat de la segona a la tercera. Abans he passat de la segona? No he passat de la tercera directament. Jo penso que hi ha una escena de la segona pel·lí, que almenys si la vas veure de petit, la vaig veure de molt petit, se't queda, que és quan la escena del sopar, el del Mico, quan es mengen... Ah, el sopar. El cesso, no del mono, aquella part. Digue-m'hi. Jo vaig veure que... jo vaig veure que el servei semblava gelatina. Probablement. Estàs entrenat ja amb els cine actuals. Però totes aquestes coses, que ens has anat explicant allà del programa segur, com les has anat descobrint? Perquè has anat mirant i tu has anat apuntant, el papa també ho ha estat parlant, no? O què? Sí, però ens vam endur un cedès d'això de... De Mekinof o alguna cosa? De com es van fer les pel·lis... Mekinof? Doncs... I allà ho ha explicat avui? Sí. Si ja ho ha explicat en tot, l'hotel, la curiositat... Aquestes curiositats... Doncs mireu, és així... Com es van sentir els actors? És així de fàcil. Nosaltres ens informem per portar-vos-ho a vosaltres, i avui ho hem fet. Hem estat aquí amb vosaltres. No hem parlat de quarta. I de la tercera, tampoc. De 5 conneries. Així tenim excusa per tornar a venir. Recordeu que existeix la calavera de cristal. Recordeu això i no us heu d'anul·lar amb les crispetes. Que vagi bé, adéu-siau. Adéu! Ràdio d'Esvern. Ens agradem tant! Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern.